8

ELS ERRORS DEL MERCAT

La faula de les abelles exempt de vicis. Tots els ineptes, o els qui sabien
«Vet aquí que hi havia una gran bresca que, tot i ser que els seus serveis no eren indispensables, se’n van
plena d’abelles amants del luxe i el malbaratament, anar perquè ja no hi havia feina per a tants...»
gaudia de gran fama per les seves lleis i els seus
nombrosos eixams d’emprenedors... Eren tantes les Bernard Mandeville
abelles que moltes s’aprofitaven per a pujar a
Com va fer Adam Smith amb la seva metàfora de
qualsevol preu. Així doncs, cada part de l’estat estava
la mà invisible, Mandeville –l’autor d’aquesta faula
plena de vicis, però en conjunt era un paradís... Res
publicada el 1714 amb el subtítol Els vicis privats
semblava estar fora de lloc ni ningú interferia en els
fan la prosperitat pública– sosté que l’egoisme personal
negocis públics... i les abelles es permetien exclamar,
condueix al benestar comú. Però tots dos només hi
descarades: “Déu meu, si tinguéssim una mica
veien la part positiva, i és que: el fet que cada persona
d’honradesa...!” Mercuri somreia, però Júpiter,
vetlli només pel seu propi interès també té conseqüències
indignat, va concedir el que es demanava. Els cors es
negatives –com, per exemple, els abusos de les
van omplir d’honestedat i, a l’instant, tot va canviar...
grans empreses, l’augment de les diferències
Els tribunals van quedar en silenci, perquè ja molt a
entre rics i pobres o també la contaminació–
gust pagaven els deutors, fins i tot el que els seus
anomenades errors del mercat.
creditors havien oblidat i aquests absolien els qui no
podien pagar... Tots els advocats van marxar d’aquella • En què encerta i en què s’equivoca Mandeville a
bresca honrada... El clero ja no passava la seva càrrega propòsit de l’egoisme personal?
a abelles jornaleres, sinó que es proveïa a si
mateix,
144 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

1 Les limitacions del mercat

La mà invisible és una metàfora inventada per Adam Smith per explicar el
funcionament dels mercats i la fixació dels preus a través del lliure joc de l’oferta
i la demanda. Es tracta d’una teoria encertada en general, però equivocada en
particular. En alguns casos, la mà invisible condueix a situacions indesitjables com
són les desigualtats socials, la posició dominant de certes empreses, la
contaminació o els abusos que pateix la classe treballadora. Aquests efectes
negatius del mercat, fruit d’un funciona- ment incontrolat o ineficient, s’anomenen

Un error és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan a

errors del mercat (Fig. 8.1).

Fig. 8.1. A l’Estat espanyol, la producció,
la venda i la distribució del tabac
segueixen un funcionament monopolista,
cosa que constitueix un error del
mercat, a causa de l’absència total
de competència. Gairebé el 80 % del
preu total del tabac són impostos
–beneficis que ingressa l’Estat– sense
comptar amb els beneficis provinents
de la venda i la distribució. És a dir,
l’estat obté benefici dels fumadors per
tres vies diferents, tot i que després els
presti assistència sanitària –és a dir,
despeses que fa l’Estat– pels efectes
perjudicials que fumar té sobre
la seva salut.
Quan vam estudiar els diversos sistemes econòmics (Unitat 2), vam veure que els
problemes d’eficiència no sols es manifesten en les economies de mercat pures, sinó
també en les economies mixtes. Això passa perquè, tot i que l’Estat intervingui per
intentar corregir els efectes negatius del mercat, només aconsegueix mitigar-los, però
no fer-los desaparèixer.
En definitiva, els errors principals del mercat són:
— La inestabilitat dels cicles econòmics.
— L’existència de béns públics.
— Les externalitats.
— La competència imperfecta.
— La distribució desigual de la renda.
En els apartats següents analitzarem en què consisteix cadascun d’aquests errors i veu-
rem com intervé el sector públic per intentar corregir-los.

Observatori 1
Per què el sector públic intervé activament en els
sistemes de mercat?
Un ambaixador de l’extinta Unió Soviètica –un dels
pocs països que durant el segle XX van assajar el sistema
de direcció centralitzada– va preguntar un cop: «Qui
s’ocupa del subministrament de pa a Londres?». La
resposta, que el va deixar aterrit, va ser: «Ningú». Tal com
va deixar dit Adam Smith el segle XvIII, és l’interès del
forner en el seu propi profit el que promou el negoci del pa,
i ho fa molt millor que qualsevol institució pública, com
és el cas dels sistemes de direcció centralitzada. En els
sistemes de mercat, el sector públic hi intervé
establint llicències i horaris d’obertura, normes sanitàries,
salaris mínims, etc. Però no n’hi ha prou: com que el
sector públic no controla directament el mercat del pa,
podria succeir que els forners portessin massa lluny la
recerca del seu propi profit i es posessin d’acord per
cobrar preus abusius o que contaminessin els rius que
subministren l’aigua potable a les ciutats. D’altra banda,
i com que el mercat està subjecte a ratxes –períodes
temporals de fortuna o adversitat– bé podria ser que una
crisi econòmica obligués els forns a acomiadar empleats
i fins i tot a tancar, amb tots els problemes que això
representa. Finalment, podria passar que no tots els
ciutadans tinguessin prou diners per poder comprar
un aliment bàsic com el pa, i és que el mercat ha demostrat
ser un mecanisme que reparteix els recursos de manera
molt desigual, afavorint els que disposen d’una renda
més alta o de més recursos.
Per tot això, cal que el sector públic –una entitat
superior revestida d’autoritat i poder pel conjunt dels
ciutadans– intenti corregir els efectes negatius del
mercat.
 ELS ERRORS DEL
8 1

2 La inestabilitat dels cicles econòmics

Com moltes altres coses en la vida, l’economia també depèn de determinats cicles.
Que una activitat estigui subjecta a un comportament cíclic no és un
problema, sempre que cada fase sigui millor que l’anterior, però el més habitual
és que des- prés d’una fase bona en vingui una de dolenta. Això és, precisament, el
que passa en les economies de mercat.

Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió.

Reflexió
A les fases o èpoques d’expansió, en què l’activitat econòmica i l’ocupació creixen
considerablement, els succeeixen d’altres de recessió i depressió en què una gran Llocs de treball o beneficis?
part dels recursos productius disponibles (treballadors, màquines, capitals, etc.) La flexibilitat laboral defineix la facilitat que
romanen ociosos. En èpoques de recessió, la infrautilització dels recursos és
especialment preocupant perquè el valor en la producció de béns i serveis disminueix
notablement. Al final de la fase de recessió en segueix una altra d’expansió, i així
successivament. En definitiva, l’economia adopta un comportament cíclic amb fases
alternes d’expansió i recessió. Aquest fenomen es coneix amb el nom d’inestabilitat
cíclica.
La inestabilitat cíclica és el més important dels errors del mercat perquè afecta
directament el nombre i les característiques dels llocs de treball d’un país. El descens
de l’activitat econòmica en les fases de recessió incideix sobre el salari, principal –i,
molts cops, única– font d’ingressos per a la majoria de les famílies. Quan arriben les
«vaques magres» i les empreses han de reduir els seus costos a causa de la
disminució de les vendes, el treball o mà d’obra és el primer recurs productiu que se
sacrifica (Fig. 8.2).
Els indicadors econòmics com el PIB, que mesura el valor de la producció de béns i
serveis, o d’altres, que estudiarem en la Unitat 9, assenyalen el fi d’una fase
d’expansió i, per tant, el començament d’una de recessió. En època de recessió, el
sector públic pot adoptar una d’aquestes dues postures:
— No intervenir-hi, confiant que el mercat surti per si sol de la crisi i l’activitat
econòmica torni a expandir-se.
— Intervenir-hi, consumint o produint béns i serveis. Per mitjà d’aquest tipus
d’intervenció, l’Estat fa créixer artificialment els nivells d’activitat econòmica per
compensar la manca de demanda privada de béns i serveis i, al seu torn, estimula
amb la seva actuació empresaris i consumidors.
Els qui prefereixen no intervenir-hi (hereus de les idees d’Adam Smith) s’anomenen neoli-
berals, mentre que els que prefereixen la segona opció es coneixen com a neokeynesians,
en honor al primer economista que va defensar la intervenció de l’Estat per corregir
el mecanisme natural del mercat: John Maynard Keynes.
NOIES, EL PRESIDENT HA DIT QUE S’HAN ACABAT LES VAQUES MAGRES... ÉS EL NOSTRE TORN!

Fig. 8.2. Les fases del cicle econòmic

són quatre: depressió o fons, expansió
o recuperació, auge o cim i recessió.
En tot cas, l’experiència històrica
demostra que la tendència de la
producció de béns i serveis segueix una
línia ascendent. O, dit d’una altra
manera,
les «vaques grasses» sempre arriben
encara que es fan pregar.
146 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

2.1 La intervenció del sector públic: política

econòmica (funció estabilitzadora)
Des de la primera i més famosa crisi del sistema d’economia de mercat, la Gran Depressió
de 1929, es considera responsabilitat del sector públic, i per tant dels diversos
governs, adoptar mesures que afavoreixin un desenvolupament sostenible
(Observatori 5) que, entre altres objectius, suavitzi les fluctuacions dels cicles
econòmics o les minimitzi. Aquesta i altres funcions que veurem més endavant configuren
el que s’anomena política econòmica.

El conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat ec

Fig. 8.3. Fàbrica de cascos
alemanya. Cada Estat es defineix per
allò en què inverteix les seves
hisendes.
En parlarem en la Unitat 11, quan estudiem amb més detall els diversos mitjans de
què se serveix un govern per intervenir en l’economia d’un país, però a l’Observatori
1 tens un bon exemple de fins a quin punt és important enfocar encertadament la
intervenció del sector públic a l’hora de dinamitzar una economia sumida en una fase
de recessió de la política econòmica.

Observatori 2
Com pot reactivar l’economia el sector públic?
Un altre exemple històric de com la intervenció del
sector públic pot dinamitzar una economia va ser el
La Gran Depressió de 1929 va néixer als Estats Units,
d’Alemanya. En aquest país, derrotat i humiliat després
però els seus efectes es van sentir arreu del món
de la Primera Guerra Mundial, també va intervenir-hi el
durant la dècada dels trenta. Seguint les idees
sector públic, però a diferència dels Estats Units, que
intervencionistes de
va concentrar la intervenció en la construcció d’obres
J. M. Keynes, el sector públic nord-americà va abordar,
civils, l’Estat alemany, ja sota el règim nazi, va
en la dècada dels anys trenta, el desenvolupament d’un
concentrar les despeses governamentals en la producció
ambiciós pla de construcció de grans obres públiques
d’armament (Fig. 8.3).
civils anomenat New Deal.
La construcció d’armes i equips militars a gran escala va
Embassaments, carreteres, dessecació de pantans, ponts...
propiciar l’auge de les forces armades i l’elaboració de
són moltes les obres que daten d’aquella època. L’Estat
projectes destinats a una guerra de conquesta. El
va assumir la contractació de treballadors i el pagament
sistema feixista d’«economia armamentística» va portar
a les empreses constructores per fer nombroses obres
Alemanya a aconseguir la plena ocupació i nivells de
que, tot i que no eren «estrictament necessàries», van
prosperitat desconeguts des d’abans de la Primera
assentar les bases per a la recuperació econòmica del
Guerra Mundial però, com era lògic i inevitable, també
país que arribaria uns quants anys després.
la va portar a una nova guerra mundial.

Acti vit ats

1> Descriu què és un error del mercat i quan es

3> Què són els cicles econòmics? Per què es considera
produeixen aquest tipus d’errors.
la inestabilitat econòmica un dels principals errors
2> Explica de quins mecanismes creus que disposen les del mercat?
economies mixtes per actuar contra els errors del
4> En una època de recessió econòmica, quines
mercat.
alterna- tives té el sector públic?
 ELS ERRORS DEL
8 1

3 L’existència de béns públics Rival No rival

en consum en consum
Tot i que el mercat hauria de proveir prou quantitat de tots els béns i serveis que • Béns privats

Excloïble
• Monopolis
la societat demanda, no sempre succeeix així. Hi ha situacions en què el mercat • Aliment naturals
no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de tipus social. Per • Roba • Patents
exemple, si cadascú vetllés només pel seu propi interès, creus que hi hauria • Habitatge • TV per cable
carreteres? Quin inversor estaria disposat a costejar un bé que després podria utilitzar • Recursos

No excloïble
qualsevol persona, encara que no hagués pagat per fer-ho? A més de construir la comuns • Far
• Pesca • Embassament
carretera, l’amo hauria de pagar un exèrcit perquè la vigilés. • Muntanyes • Policia
veïnals • Béns pú blics
Aquest tipus de béns que no són rendibles per a un inversor particular, però sí que ho • Béns pú blics purs
són per al país, s’anomenen béns no rendibles. Es caracteritzen perquè és pràcticament no purs
impossible impedir que les persones que no han pagat per aquests els utilitzin. En tot Un bé és excloïble si qui l’ofereix
cas, el rellevant és que la demanda que existeix d’aquests béns no se satisfà pot evitar els consumidors paràsits.
adequada- ment, perquè les empreses privades no n’ofereixen prou quantitat, com és
Un bé és no excloïble si qui l’ofereix
per exemple el cas de les autopistes de peatge que complementen la xarxa viària no pot evitar els consumidors
pública. parà sits.
Un bé és rival en el consum si
no pot consumir-se per més
3.1 La intervenció de l’Estat: d’una persona alhora.
subministrament de béns públics Un bé és no rival en consum si pot
ser gaudit per més d’una persona
En aquestes situacions en què la iniciativa privada produeix una quantitat inferior de alhora.
béns i serveis de la que demanda la societat, és l’Estat, finalment, el que subministra
Taula 8.1. Relació entre la rivalitat
aquests béns i serveis per raons d’interès públic. Així, emparat en els poders i per consumir i la possibilitat d’excloure
recursos que un règim polític com la democràcia atorga al sector públic, aquest els consumidors paràsits o «gorrers»,
assumeix el subministrament de certs béns que la societat entén que ha de gaudir dels quals parlem a l’Observatori 3.
tothom. A més a més, l’Estat proporciona un altre tipus de béns i serveis que, atesa la Tractarem sobre els béns públics purs
seva importància estratègica per al bon funcionament d’una democràcia, han de i impurs a l’Observatori 4.
ser gestionats directament per l’Administració Pública, com l’exèrcit o la justícia. Més dades
El subministrament de béns i serveis públics es concreta de diverses maneres:
Els PGE só n l’expressió de la política fiscal.
— mitjançant producció pròpia (justícia, policia, exèrcit, educació, etc.);
— adquirint-los a les empreses privades per després distribuir-los gratuïtament
entre la població (enllumenat, carreteres, ponts, etc.);
— o subvencionant-ne parcialment l’adquisició (sanitat, habitatges socials, etc.).
La cobertura de béns i serveis públics per a cada exercici es reflecteix anualment en
els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), en què es detallen totes les despeses
previstes, així com les seves fonts de finançament.

Observatori 3
Per què certs consumidors perjudiquen a tothom?
Les persones que no estan disposades a pagar per la
utilització de béns o serveis col·lectius que els
benefi- cien s’anomenen consumidors paràsits. La
característica del consumidor paràsit és que no paga
el consum d’un bé perquè, com que no pot ser exclòs
del servei, prefereix aprofitar-se del pagament que en
fan els altres, els quals, en conseqüència, resulten
parasitats. Aquests consumidors paràsits, o «gorrers»,
distorsionen el mercat perquè aconsegueixen que l’estat
actuï en benefici seu, consumint la provisió de béns
col·lectius.
Imaginem-nos una muntanya on els veïns necessiten
una pista asfaltada per a accedir als seus habitatges.
La majoria està d’acord a contribuir per a finançar-la,
però dos d’ells, als quals no se’ls podria excloure en
el cas que fos construïda, s’hi oposen. Com que no es
pot emprendre l’obra sense el consentiment de tots
perquè tots han de cedir terreny, el que es fa al final
és pressionar el sector públic perquè la construeixi amb
tot el que això representa: els diners per a la pista es
podrien haver utilitzat en altres fins més necessaris, sense
comptar amb el temps que ha calgut esperar perquè s’hi
construeixi l’accés.
148 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

4 Les externalitats
Reflexió
En la Unitat 4 vam veure que, quan una empresa fabrica un producte, genera uns
Realment estem disposats a ser ecològics?
costos associats a la utilització dels recursos productius (en forma de salaris, lloguers
Tots sabem que l’adopció de processos productius respec-
o interessos) quetuosos amb
intenta el medi ambient
recuperar amb unimplica elevarde
cert marge el cost dels pro-
benefici ductes i,laper tant, el pre
mitjançant
venda dels seus productes. Són costos interns que l’empresa suporta en desenvolupar la
seva activitat econòmica, però, en molts casos, l’activitat productiva té unes
conseqüències negatives el cost de les quals no és suportat per la mateixa
empresa, com el cost de regenerar un bosc talat.
En aquest últim cas, es tracta de costos externs o externalitats negatives
suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa com a conseqüència de
l’activitat d’aquesta. Per exemple, el fum de la xemeneia d’una fàbrica empitjora la
qualitat de vida de les persones que viuen a prop; els residus que una indústria aboca
al riu, tot i que sigui lluny d’una ciutat, afecten indirectament els ciutadans, perquè
es perd un espai d’oci i, a més a més, caldrà depurar l’aigua per poder consumir-la;
l’esgotament dels recursos no renovables perjudicarà futures generacions, etc.
Com que les empreses no preveuen tots aquests efectes, tampoc són traslladats als preus
dels productes que venen, de tal manera que el mercat no informa correctament
els consumidors de quins són els costos reals de producció del bé en qüestió,
perquè només s’han tingut en compte els costos interns, prescindint dels externs.

A Internet
Cost extern (o externalitat negativa) és el cost d’una activitat econòmica que recau sob
Pots consultar les pà gines oficials del Ministeri d’Agricul- tura, Alimentació i Medi Am- bient a l’adreça: i les de la UE ahttp://www.eea. europ

D’altra banda, també poden haver-hi beneficis externs o externalitats positives,

és a dir, efectes beneficiosos per a altres empreses o particulars gràcies a l’exercici d’una
activitat econòmica.
El cas més il·lustratiu d’externalitat positiva és la generalització de la tecnologia i els
descobriments. Tot i que, al principi, alguns avenços tecnològics i invents de la
ciència són descoberts i comercialitzats per una sola empresa, finalment seran
utilitzats per altres empreses perquè beneficien tota la societat.

Observatori 4
Per què gaudim més d’uns béns públics que d’altres?
Un bé públic és aquell el consum del qual per part
d’una persona no redueix la quantitat disponible per als
altres. Es distingeixen dos tipus de béns públics tenint
en compte la rivalitat per gaudir-ne:
— Béns públics purs. Són els que, per les seves
característiques, només poden ser oferts a tothom
o a ningú, ja que no hi ha rivalitat per consumir-
lo. La defensa nacional, un far o l’enllumenat
públic són exemples de béns públics purs. Tots en
gaudim de la mateixa manera i és impossible excloure’n
a ningú.
— Béns públics no purs. Pot haver-hi certa rivalitat
per gaudir-ne, a diferència del que ocorre amb els
béns purs. És el que passa amb l’educació: tots
els alumnes es poden beneficiar de la mateixa
manera de les beques d’estudi que concedeix
l’Administració, però si el nombre de sol·licituds
excedeix la quota establerta, llavors entren en joc
una sèrie de crite- ris selectius que fan que es
concedeixin les beques a uns estudiants en
detriment d’altres.
 ELS ERRORS DEL
8 1

Per exemple, l’àcid acetilsalicílic, conegut popularment com aspirina, va ser

descobert fa més de cent anys per l’empresa farmacèutica Bayer, però actualment
són moltes les empreses que venen el mateix compost i, en conseqüència, tota la
societat es beneficia del descobriment.

Benefici extern (o externalitat positiva) és el benefici d’una activitat econòmica rebut per persones diferents de les q

En tot cas, avui en dia molts economistes sostenen que la contaminació i el

deterio- rament del medi ambient és la factura que paguem tots pels avenços
tecnològics i el benestar de què gaudeixen les societats modernes.

En definitiva, les externalitats són conseqüències derivades de l’activitat econòmica que afecten persones diferents d

4.1 La intervenció del sector públic:

política mediambiental
Un govern pot utilitzar diversos instruments per reduir la contaminació, però la
implantació de qualsevol mesura exigeix que es duguin a terme certs estudis previs,
Fig. 8.4. Miners instal·lant canonades
que consisteixen en (Taula 8.2):
de ventilació. El carbó espanyol de
a) Obtenir informació sobre el tipus de contaminació (atmosfèrica, acústica, etc.). jaciments subterranis és un 25 % més
car que l’importat, situació que el Govern
b) Identificar i classificar els agents que la causen. Per exemple, alguns dels contami- corregeix subvencionant a les centrals
nants de l’aire són el diòxid de carboni o els metalls pesants. tèrmiques la diferència de preu. D’altra
banda, i en general, les activitats mineres
c) Mesurar l’impacte de la contaminació sobre el medi natural i les persones. són contaminants però es mantenen
per dues raons: l’equilibri territorial
i l’estratègia energètica (per accedir
a les reserves carboníferes en cas
Consisteix a determinar uns límits que marquen la mà xima de crisi energètica).
contaminació que una empresa està autoritzada a causar, de tal
manera que els qui els sobrepassin seran sancionats. É s el mètode
Llindars màxims més utilitzat pels governs per combatre la contaminació , però
el seu inconvenient és l’elevat cost que implica fixar aquests
llindars i controlar les empreses.

La quantitat que es paga està en relació directa amb el que

es contamina: com més es contamina, més es paga en concepte
d’impostos. Per exemple, per cada quilo de diò xid de sofre emès a
Impostos unitaris l’aire s’han de pagar 0,50 €. Molt atractius per justos (els que més
contaminen só n els que més paguen), en la pràctica aquests impostos
só n poc viables per costosos, i és que cal personal especialitzat
i independent en cada empresa per mesurar les contaminacions.

Per poder contaminar cal obtenir una llicència en què s’especifica el Fig. 8.5. Parc eòlic marítim a
Llicències de
límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants, el període Dinamarca. L’energia eòlica o la solar
contaminació de vigència, el lloc, etc. són rendibles, però encara queda molt
de camí a recórrer. Les instal·lacions són
Taula 8.2. Mesures per combatre la contaminació. La normativa mediambiental i, per molt especialitzades i el manteniment,
tant, la imposició dels impostos corresponents, multes i llicències, és de competència molt costós.
autonòmica.
150 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

Davant l’establiment d’impostos o sancions, les empreses tenen dues

opcions: afegir el cost dels impostos als seus costos interns sense apujar
el preu dels seus productes (en aquest cas l’empresa reduiria els seus
beneficis), o traslla- dar l’impost al preu de venda dels productes perquè el
consumidor decideixi si paga o no més preu pel fet de consumir un bé produït
mitjançant un procés de fabricació respectuós amb el medi ambient
(Fig. 8.6).
RESPECTA
EL MEDI
AMBIENT Totes aquestes mesures de política mediambiental accepten la contaminació
com un mal menor, ja que cap la preven, sinó que es limiten a obtenir
una compensació econòmica un cop que el dany ja s’ha produït.
La societat ha de ser conscient que és responsabilitat de tots evitar el
de- teriorament mediambiental. Si, actualment, les conseqüències de la
degra- dació del nostre entorn, com per exemple els canvis climàtics, la
pluja àcida o la pol·lució de l’aire i l’aigua, ja poden apreciar-se, imagina’t
quin tipus de planeta heretaran les generacions futures si no combatem l’origen
del problema en lloc de posar-hi «pegats» com fem avui dia.

RESPECTA
EL MEDI
AMBIENT
Fig. 8.6. La preocupació pel medi ambient, en els termes en què la coneixem ara, va
començar a desenvolupar-se en la segona meitat del segle XX, quan es van fer patents
els greus efectes indirectes de les activitats empresarials en la natura.

Observatori 5
Què entenem per desenvolupament sostenible?
La contaminació és una de les externalitats negatives
més preocupants i constitueix un error del mercat massa
freqüent al qual tots els ciutadans contribuïm. Per
exemple, quan circulem amb el nostre cotxe per la
carretera, a través del tub d’escapament s’expulsen
gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacle i a
l’escalfament del planeta; de la mateixa manera, la
construcció de les carreteres destrueix gran quantitat
de vida vegetal i animal; els mobles, els ordinadors, el
paper, l’electrici- tat, etc., tot el que ens envolta té
el seu cost social i mediambiental.
La preocupació que tots sentim pel deteriorament del medi
ambient es reflecteix des de fa temps en els programes
de tots els partits polítics i, en conseqüència, en les
normatives mediambientals de tots els països europeus,
inclòs l’Estat espanyol. L’objectiu d’aquestes normes no és
només protegir el medi ambient sinó assegurar la pos-
sibilitat de mantenir el creixement econòmic (Fig. 8.5).
Un desenvolupament que arrisqui el futur dels recursos
naturals compromet així mateix el desenvolupament
futur de l’economia. Com diu el refrany, «pa per avui i
fam per demà».
El concepte de creixement econòmic sostenible fa
referència a l’increment de la producció i de l’ocupació
d’un país, la qual cosa, normalment, es tradueix en
riquesa i benestar per als seus habitants, però no a
qualsevol preu, sinó sent respectuós amb el medi
ambient per no perjudicar el benestar de les generacions
futures. Segons l’Informe de la Comissió Mundial
sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament
(Comissió Brundtland), que es titula
«El nostre futur comú», el desenvolupament sostenible
és «aquell que satisfà les necessitats actuals de les
persones, sense comprometre la capacitat de les genera-
cions futures per satisfer les seves».

Acti vit ats

5> Per què es considera certs tipus de consumidors
paràsits o «gorrers»? Quina opinió et mereixen
aquest tipus de consumidors?
6> Elabora, amb les teves pròpies paraules, una definició
d’externalitat.
7> Quins inconvenients presenten les mesures que llui-
ten contra la contaminació?
8> Selecciona un titular de premsa relacionat amb un
desastre ecològic i comenta amb els teus companys
quines mesures haurien pogut evitar-lo.
 ELS ERRORS DEL
8 1

5 La competència imperfecta
Sabies que...?
L’entorn competitiu incentiva les empreses a millorar la qualitat dels seus productes
i serveis i a ajustar-ne els preus (Taula 8.3). El sistema espanyol de defensa de la compet

Avantatges de la lliure competència

• Estimula la innovació i el progrés tecnolò gic, com a conseqü ència de la recerca
de mitjans més eficients per produir.

• Permet l’accés del pú blic en general a un nombre més gran de béns i serveis, gràcies
a la reducció dels preus.

• Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en abaixar els preus dels béns
i serveis. Tot i que els salaris romanen iguals, els treballadors gaudeixen de més
poder adquisitiu.

• Facilita l’accés al mercat a noves empreses i, per tant, es crea ocupació .

Taula 8.3. Les virtuts de la lliure competència.

Com vam estudiar en la Unitat 6, la falta de competència o situació de competència

imperfecta condueix a pràctiques abusives per part de les empreses en la fixació de
preus o en les quantitats de producte que s’ofereixen al mercat, de manera que la
satisfacció de les necessitats dels consumidors passa a un segon pla.

5.1 La intervenció del sector públic:

defensa de la lliure competència A Internet

«Malgrat els beneficis derivats per al conjunt de la societat del funcionament compe- En el web de la Comissió Nacional de la Com
titiu dels mercats, en determinades ocasions, els interessos particulars d’alguns
agents econòmics poden no coincidir amb els principis inspiradors de la lliure
competència, de manera que els incentius per dur a terme pràctiques restrictives
d’aquesta poden ser superiors als que obtindrien amb el lliure funcionament de la llei
de l’oferta i la deman- da. Per això, en aquestes situacions la intervenció de les
autoritats de defensa de la competència es fa necessària per garantir el
funcionament competitiu dels mercats de manera que els seus beneficis arribin al
conjunt de la societat.»
Amb aquestes paraules es justifica la defensa de la competència com una prioritat
pública, a través de la Comissió Nacional de la Competència, que té les funcions
següents:
— Instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència.
— Arbitratge, competències consultives i tasques de promoció de la competència en
els mercats.
— Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la
societat.
— Elaboració d’informes sobre la situació de competència als mercats i anàlisi i avalua-
ció dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.
Són conductes prohibides: els acords o pactes per fixar els preus o altres
condicions comercials, la limitació de la producció o el repartiment del mercat. Per
exemple, quan determinades empreses d’un mateix sector acorden apujar
conjuntament el preu de venda al públic dels seus productes.
152 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

Observatori 6
Per què la mà invisible ja no és el que era?
poques empreses que controlen el mercat actuïn com
un càrtel, un monopoli de diversos caps en la
Suposem que una empresa ven un producte a un
pràctica, que es reparteix el mercat, pacta els preus
determinat preu. Segons l’axioma de la mà invisible
o limita la producció... Tot i que ja Smith va afirmar
d’Adam Smith, si els consumidors estiguessin
que calia evitar els pactes o acords entre les grans
descontents amb les prestacions del producte o amb el
empreses, és difícil que arribés a imaginar el poder que
preu, deixarien de comprar-lo i l’empresa que el ven
tindrien avui, quan només una d’aquestes factura més
hauria d’abaixar els preus o millorar les prestacions
que el que produeixen totes les empreses d’algun país
del producte per recuperar clientela. En aquest últim
europeu.
cas, el mercat actuaria amb eficiència, ja que obligaria
aquesta empresa a millorar si vol obtenir beneficis i no Hem de recordar que l’axioma de la mà invisible va ser
ser expulsada per altres competidors. formulat al segle XvIII, quan el sistema capitalista feia els
seus primers passos. Llavors eren molts els mercats que
No obstant això, què passa si l’empresa actua en
funcionaven d’acord amb la llei de l’oferta i la demanda
règim de monopoli? Quan no hi ha competència i el
perquè cap empresa era prou gran com per a imposar les
consumidor vol un producte, ha de comprar-lo a l’única
seves condicions de venda. Avui en dia, la mà
empresa que el ven, la qual, sabedora de la seva
invisible segueix utilitzant-se per a explicar que són els
posició dominant, no s’esforçarà a millorar les
incentius els que mouen el mercat, però no gaire més. Si
prestacions del producte o a rebaixar-ne el preu. Una
el genial economista visqués avui, diria que la mà
altra possibilitat és que les
invisible treballa per a les multinacionals.

6 La distribució desigual de la renda

La virtut principal del sistema d’economia de mercat és que les famílies i les
empreses trien segons les seves preferències i disponibilitats, però aquesta virtut es
converteix també en el seu «taló d’Aquil·les». En el mercat només expressen les seves
preferències aquells amb un nivell d’ingressos que els permet pagar els preus dels
béns i serveis que ofereixen les empreses. Les persones amb menor capacitat
adquisitiva amb prou feines poden «comunicar-se» amb el mercat per fer-li saber les
seves necessitats.

Efectivament, en els mercats es parla ben sovint de la sobirania que el

consumidor exerceix mitjançant el vot de la seva compra. Es tracta d’una frase molt
positiva que engloba paraules com ara sobirania i vot, però que en realitat es refereix
únicament als qui poden votar, és a dir, comprar. Tots som consumidors però no tots
votem. Si en posem un exemple extrem: quin és el nostre grau de sobirania quan es
tracta d’adquirir cotxes Ferrari o de practicar turisme per l’espai? La majoria som
sobirans a l’hora de desitjar, però poble planer a l’hora de comprar.

Les persones amb rendes altes representen un percentatge mínim en el conjunt

Fig. 8.7. Des del punt de vista econòmic,
una persona es troba sota llindar de
la pobresa quan els seus ingressos són
inferiors al 60 % de la renda disponible
en les llars de la societat en què viu.
A Espanya el desembre del 2011
aquest llindar se situava en 7 533,3 €
anuals per una llar formada per un
adult.
de la societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat
només satisfaria les necessitats dels que tenen més i s’accentuarien les desigualtats
econò- miques. Des de sempre, la distribució desigual de la renda ha estat objecte de
crítiques per part dels moviments socials, ja que els principis bàsics que regeixen
l’organització política de la majoria de les societats modernes, els democràtics, parlen
d’igualtat, justícia i equitat. Per aquesta raó s’ha exigit al sector públic que intenti
corregir aquesta desigualtat i, en aquest cas concret, el principi invocat és la
solidaritat: no es trac- ta de penalitzar els qui guanyen més sinó d’ajudar els qui
guanyen menys (Fig. 8.7). En aquest sentit, n’és un bon exemple la solidaritat entre
comunitats autònomes que deriva d’allò que estableix la llei de lleis espanyola, la
 ELS ERRORS DEL
8 1

Constitució.
154 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

6.1 La intervenció del sector públic: política

econòmica (funció redistribuïdora de la renda) Reflexió
La política econòmica no sols persegueix estabilitzar l’economia per minimitzar els
efectes negatius de les seves fluctuacions. Un altre dels seus objectius importants Per què només s’ha assolit un pacte políti
és reduir les desigualtats en la distribució personal o geogràfica de la renda, esta- A propò sit del sistema de pensions, mecanis
blint lleis i mesures per a redistribuir-la. Aquest objectiu s’articula, principalment, «Pacte de Toledo», nom amb què es coneix e
mitjançant la política fiscal, que s’expressa anualment en els Pressupostos Generals -se. Pel fet que va ser con- sensuat per tots el
de l’Estat (PGE).
Despeses públiques Ingressos públics
• Seguretat Social POLÍTICA FISCAL EXPRESSADA MITJANÇANT
ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE
• Pensions
• Beques
Impostos
• Subvencions Capítol social

• Subsidis
• Ajudes...
Esquema 8.1. La política fiscal s’expressa mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat.
Una relació d’ingressos (que procedeixen majoritàriament dels impostos) i despeses
(el capítol principal de les quals és el social: pensions, beques, Seguretat Social, etc.).

D’acord amb el principi d’equitat, el sosteniment de les despeses que possibiliten

l’acció correctora de l’Estat ha de ser finançat per tots els seus ciutadans segons la
seva capacitat econòmica.
Aquest finançament o captació de fons (ingressos públics) es produeix, fonamental-
ment, mitjançant els impostos que paguem tots els ciutadans, però no tots abonem
el mateix. En un sistema democràtic que persegueix un millor repartiment de la
renda, la majoria dels impostos són progressius, és a dir, paga més impostos qui té
més rique- sa. Un cop recaptats els fons, l’Estat decideix quina serà la seva destinació
(despeses públiques) en funció d’una sèrie de prioritats; és a dir, redistribueix els fons
que prèvia- ment va distribuir el mercat als diversos ciutadans.

La redistribució de la renda és com es coneix el procés mitjançant el qual l’Estat torna a distribuir, d’acord amb el pr

Així, quan l’Estat concedeix beques d’estudi per als fills d’aquelles famílies amb
uns ingressos que no superin els 15000 € anuals, està redistribuint la renda del
país. Altres mesures aplicades pel sector públic per distribuir millor la renda són les
lleis de salari mínim, les subvencions per a la creació d’empreses o la política social.
Aquesta última partida és la més elevada dins les despeses públiques, com sol
ocórrer en els sistemes d’economia mixta i en què el grau de protecció social és
alt; així passa a l’Estat espanyol i en els altres països europeus. En el capítol
social dels PGE, es detallen les quantitats assignades a la Seguretat Social,
l’actualització de les pensions, els subsidis d’atur, les mesures per afavorir la
contractació de treballadors, les beques d’estudi, etc.
 ELS ERRORS DEL
8 1

Reflexió
Error del mercat Intervenció de l’Estat
Més serveis públics o menys impostos?
Inestabilitat dels cicles econò mics Política econò mica (funció estabilitzadora)
Sovint, la societat reclama la gratuïtat o la millora en els béns i serveis pú blics. Quan, per exemple, demanem que les entrades dels museus nac
Escassetat de béns no rendibles Subministrament de béns pú blics

Externalitats negatives Política mediambiental

Lleis antimonopoli per a la defensa de la

Competència imperfecta
lliure competència

Política econò mica (funció redistribuïdora

Distribució desigual de la renda
de la renda)

Taula 8.4. Intervenció del sector públic per corregir els errors del mercat.

Al llarg de la unitat hem parlat sobre la manera en què l’Estat, en virtut d’un valor bàsic
en les societats democràtiques com és l’equitat, intenta corregir els errors del
mercat (Taula 8.4). Amb l’equitat es pretén la igualtat d’oportunitats per a empreses i
famí- lies, així com que tots es beneficiïn dels èxits econòmics o socials. Però tot això
passa a un segon pla si els recursos són escassos o s’aprofiten malament.
L’eficiència econòmica de qualsevol Estat es mesura per la seva capacitat per a
augmentar la quantitat de recursos o d’optimitzar els existents mitjançant
l’increment del creixement i l’ocupació, així com de l’estabilització dels preus.
Sobre aquests objectius, que constitueixen el nucli central de la macroeconomia,
parlarem detalladament en les unitats següents, i és que amb aquesta unitat donem
per acabat l’estudi de la microeconomia.

Observatori 7
Com contribueix la Seguretat Social a la igualtat entre
tots els ciutadans?
La Seguretat Social (SS) és com un fons que proporciona
prestacions a tota la població. Els principals cotitzants
obligatoris d’aquest «pot» són les empreses i els treba-
lladors, però no sols se’n beneficien ells. La SS funciona
com un sistema compensatori de les desigualtats entre
ciutadans i és que moltes de les seves prestacions són
accessibles a tots amb independència que s’hagi cotitzat
o no. Unes persones hi aporten més i d’altres, menys o res,
però l’important és que els que no reben les prestacions
ajuden a altres que sí que les necessiten. Assistència
sanitària, serveis socials, baixes laborals, maternitat,
atur, etc. Són molt variades les formes en què la SS
actua com un paraigua enfront de l’adversitat o les
circumstàncies. Entre el total de prestacions destaquen,
per la seva important funció social i per la seva
quantia (representen més de dos terços de la despesa
total) les pensions. A més de garantir una vida digna
als seus receptors, les pensions públiques milloren el
reparti- ment de la renda en la mesura que cada any
s’actualitzen d’acord amb el cost de la vida, alhora que
es procura la revaloració de les més baixes.

Acti vit ats

9> Per què creus que la Unió Europea va promoure la

desaparició dels grans monopolis públics? Creus que
la mesura és justa en tots els casos?
10> Explica com justifica el sector públic la seva inter-
venció per intentar corregir la distribució desigual
de la renda.
11> En el sosteniment del sector públic, en virtut de
quin tipus d’impostos unes persones paguen més
que d’altres? Quin principi hi ha darrere del
finançament desigual?
12> Quina relació hi ha entre la política fiscal i els
Pressupostos Generals de l’Estat?
156 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

Recursos limitats
El cost d’oportunitat és allò al qua
es renuncia

Problema de l’escassetat econòmica

Ocasiona Triar és renunciar

Necessitats il·limitades Per administrar allò

escàs sorgeix la…

Decisions sobre béns i serveis ECONOMIA

per satisfer necessitats humanes

ACTIVITATS ECONÒMIQUES SISTEMES ECONÒMICS

Producció Distribució De mercat Planificac

Consum Mi
o ió
xt

plantegen

PROBLEMES ORGANITZATIUS BÀSICS

Què Co Per a
produi La resposta a
m aquestes preguntes
qui
dóna lloc a diversos… eficiència
equitat OBJECTIUS MACROECONÒMICS

RESPOSTES ALS ERRORS DEL MERCAT

Control de la Plena
inflació
ocupació
Creixement
Lleis Estabilització econòmic
antimonopoli dels cicles
UNITAT 9

Redistribució Subministrament
de la renda de béns públics Esquema 8.2. Microeconomia, sistemes econòmics, respostes als errors
del mercat i objectius macroeconòmics. L’actuació del sector públic en els
Política mediambiental sistemes de mercat o mixtos es concreta en dues àrees ben diferenciades:
d’una banda i per assolir l’equitat, intenta pal·liar els errors del mercat;
per l’altra, intenta ser eficient per aconseguir els millors resultats
UNITAT possibles en termes de producció, ocupació i preus.

Textos de suport
L’Estat del benestar
Moltes de les mesures socials de què gaudim avui dia són
part d’una variant de l’economia mixta que té el seu origen
en les turbulentes dècades dels anys trenta i quaranta.
El conegut revés experimentat pel sistema d’economia
de mercat en la Gran Depressió del 29 i les penúries
patides per la població mundial després de la Segona
Guerra Mundial van impulsar una intervenció creixent
dels diversos estats en les seves respectives economies
per ga- rantir el benestar dels seus ciutadans. És llavors
quan es comença a parlar de l’Estat del benestar, un cas
particu- lar de sistema d’economia mixta caracteritzat pel
reconei- xement d’una sèrie de drets bàsics per a tota la
població.
El concepte d’Estat del benestar és molt relatiu. Pel que
fa al cas espanyol, l’Estat del benestar centra les seves
ofertes en la salut, l’educació i l’habitatge:
— Salut. Amb independència del seu nivell d’ingressos,
qualsevol persona a l’Estat espanyol té dret a rebre
assistència sanitària.
— Educació. La democràcia no seria viable si no
transmetés els valors que la caracteritzen (tolerància,
respecte a les normes, judici crític, convivència,
etc.), d’aquí que a l’Estat espanyol l’educació en valors
i coneixements, a més d’un dret, sigui obligatòria fins
als setze anys.
— Habitatge. Segons la Constitució, tothom té dret
a un habitatge digne. Per garantir aquest dret, es
poden adoptar diverses mesures: rebaixes d’impostos
per a l’adquisició del primer habitatge, construcció
d’habitatges de protecció oficial, subvencions segons
el nivell d’ingressos, etc.
Tenint en compte qui són els beneficiaris, l’Estat del
benestar del nostre país distingeix entre tres grups
de prestacions (Taula 8.5):
— Les prestacions universals s’ofereixen a tota la pobla-
ció gratuïtament, amb la qual cosa només cal que
el beneficiari les sol·liciti. És el cas, per exemple, de
la sanitat o l’educació.
— Les prestacions contributives que gaudeixen aquells
que han cotitzat (aportat) una sèrie de quotes a la
Seguretat Social durant un determinat període de
1> Per què el concepte d’Estat del benestar varia d’un
país a un altre?
2> Per què es diu que el finançament de la Seguretat
Social és mixt?
ELS ERRORS DEL
8 1
temps. Per percebre aquestes prestacions, la llei
estableix un període de cotització mínim. Per exemple,
per cobrar la pensió de jubilació cal cotitzar com a
mínim durant vint-i-cinc anys.
— Les prestacions socials són les més solidàries, ja
que els seus beneficiaris són col·lectius que tenen
escas- sos o nuls recursos per als quals es destinen
ajudes com ara menjadors socials, habitatges de
protecció social, salaris socials, etc.
El finançament per a totes aquestes prestacions és mixt:
d’una banda, de les cotitzacions dels treballadors, i per
una altra, dels impostos que paguem tots els ciutadans.
Amb el temps s’ha demostrat que el nivell de protecció
social que assumeix el sector públic pot perjudicar
el creixement econòmic. Si l’Estat destina bona part
del seu pressupost a despeses socials, no pot utilitzar
aquests mateixos recursos per afavorir el creixement
amb mesures com ara ajudar a l’autoocupació o invertir
en infraestructures. Per això, en els últims anys la
majoria dels governs europeus han impulsat mesures per
a «des- fer» el camí que fa dècades els va portar a
intervenir acti- vament en matèria de protecció social.
Aquestes mesures, el fi últim de les quals és reduir les
despeses públiques, tenen el seu origen en les
polítiques establertes per la Comissió Europea per a
aconseguir la convergència dels països membres de la
UE. Són, entre d’altres, més control de la despesa
pública, flexibilització del mercat laboral, control de la
inflació i privatització de les empreses públiques.
Prestacio Beneficiar
Universals Tota la població
Contributives Cotitzants
Socials Pobres
Taula 8.5. Prestacions i beneficiaris de l’Estat del
benestar espanyol. Els cotitzants (treballadors) es
beneficien de les prestacions contributives sempre que
l’aportació de quotes a la Seguretat Social arribi a un
període mínim de temps.
3> Què és una pensió contributiva i quin és el criteri
bàsic per atorgar-la? Posa’n algun exemple.
4> En l’Estat del benestar, quin és el cost d’oportunitat
de l’elevada despesa social?
158 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

Mapa conceptual

ELS ERRORS DEL MERCAT

Inestabilitat dels Existència de Competència Distribució desigual

Externalitats
cicles econòmics béns públics imperfecta de la renda

Lleis antimonopoli Política econò mica

Política econò mica Subministrament Política
per a la defensa de (funció redistribuïdora
(funció estabilitzadora) de béns pú blics mediambiental
la lliure de la renda)
competència

INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚ BLIC PER INTENTAR CORREGIR ELS ERRORS DEL MERCAT

POLÍTICA FISCAL EXPRESSADA MITJANÇANT

Avantatges de la lliure competència
ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT
Llindars màxims
• Estimula la innovació i el progrés
Despeses públiques Ingressos públics
tecnolò gic, com a conseqü ència de la recerca
de mitjans més eficients per produir. • Seguretat Social
Impostos unitaris • Permet l’accés del pú blic en general a un • Pensions
nombre més gran de béns i serveis, grà cies • Beques
a la reducció dels preus. Cap Impostos
Llicències de • Subvencions íto
• Subsidis
contaminació • Fa que augmentin els salaris reals dels
treballadors en abaixar els preus dels béns • Ajudes...
i serveis. Tot i que els salaris romanen
iguals, els treballadors gaudeixen de més
poder adquisitiu.

• Facilita l’accés al mercat a noves empreses

i, per tant, es crea ocupació .

ESTAT DEL
BENESTAR ESPANYOL

Aspectes bàsics Tipus de prestacions Finançament

Salut Universals Cotitzacions

Educació Contributives
Pressupostos
Generals
de l’Estat
Habitatge Socials
 Reportatge

Economia del SEGLE XXI ELS ERRORS DEL

8 1

Núm. 8. Diari independent d’informació econòmica

«Si no es comparteixen i s’implanten uns valors i unes obligacions morals, ni la llei, ni un
govern democràtic, ni una economia de mercat funcionaran correctament.»
Václav Havel, escriptor, dramaturg i polític txec (1936-2011)

La tragèdia dels comuns?

«Imaginem-nos un pastiu en una muntanya comunal.
Davant l’absència de costos, els pastors afegeixen cada
cop més animals als seus ramats. La decisió dels pastors
és totalment lògica, però acaben per sobreexplotar el
prat.
La llibertat individual porta a la ruïna de la comunitat.
Les úniques alternatives semblen ser privatitzar el
pastiu o restringir-hi el dret d’entrada, mesures que
només pot imposar l’Administració Pública.»

ELINOR OSTROM
*
La sobreexplotació de recursos, amb
les seves indesitjades conseqüèn-
cies, ha estat la coartada per
priva- titzar –totalment
parcialment– els recursos públics,
però una tercera via és possible.
Després d’estudiar dotzenes de
casos, he trobat exem- ples de
propietat comunal
funcionaven –no s’arribava a la
AVUI, A LES VUIT, HEM QUEDAT A CASA D’EN MARTÍ PER A REPARTIR- NOS EL PASTÍS QUE VA SOBRAR DEexemple
so- breexplotació– així com d’altres
que no funcionaven. Hi havia
diferèn- cies? Sí: els que
funcionaven tenien una mena de
sistema de drets de propietat,
però no de propietat pri- vada.
Primer que res, ha d’haver-hi clare-
dat sobre el que obtenen les
parts implicades en administrar els
recur- sos comunals. Alhora, han
d’haver-hi mètodes efectius de
resolució de conflictes, com
l’obligació que la manutenció del
recurs hauria de ser proporcional
als beneficis que les persones
obtenen del seu ús, que el
monitoratge i càstig sigui fet per
altres usuaris o per algú que estigui
subjecte a una rendició de comptes
amb aquests, i que es permeti
participar els usuaris en el disseny
i la modificació de les regles. Totes
aquestes regles es complien, per
exemple, en el Tribunal d’Aigües
de València, que gestiona amb èxit
els recursos hídrics de la zona des
de l’edat mitjana. En cap d’aquestes
o regles cal una intervenció governa-
mental des de dalt, són els mateixos
implicats els qui gestionen el siste-
ma. I és que aquesta última és una
de les grans peculiaritats posades
que
HI VA MÉS GENT?
DONCS MILLOR
QUE ENS HI PS
SÍ. ASSEM A DO
QUARTS DE VUIT.
en relleu: que les solucions
imposa- des des de dalt cap avall
no ajuden, com és el cas de la
fèrria disciplina que els
organismes internacionals
imposen als països pobres a canvi
de la concessió de préstecs i
ajudes. Les fórmules senzilles
sobre la propietat formal,
particularment aquella basada
completament en la propietat
pública de les terres fores- tals, no
resolen el problema de l’ús del
recurs; cal una implicació real i
efectiva dels usuaris. Un bon
és el que va passar amb
L’ANIVERSARI.
els elefants africans. Els països
que, com Kenya, van optar
únicament per la protecció van
tenir molt menys èxit que els
que, com Namíbia, van assegurar
als habitants locals beneficis
financers compartits del turisme i
de la caça de trofeus. Si els locals
es beneficien tenint una població
d’elefants, és molt menys
probable que els matin i molt
més probable que evitin que altres
ho facin.
*
(Basat en les idees i els
articles d’Elinor Ostrom) Premi
Nobel d’Economia el 2009 per la
seva anàlisi dels recursos
compartits. Ostrom emfatitza la
naturalesa multivariada entre
éssers humans i
sistemes ecològics.

Acti vit ats d’acord amb aquesta intervenció? Justifica-ho.

2> Quin tipus de sistema va identificar Ostrom com a
1> Per què és habitual invocar la intervenció gover- alternativa a la privatització dels recursos?
namental per gestionar els recursos comuns? Estàs
3> Què sosté Ostrom respecte de la gestió dels
sistemes comunals?
4> Quin va ser l’incentiu que va propiciar una
millor recuperació de la població d’elefants a
Namíbia que a Kenya?
 Anàlisi econòmica

Economia del SEGLE XXI

Núm. 8. Diari independent d’informació econòmica

Els vaixells netegen els seus Tuits

tancs aprofitant la marea negra
Pequín. Les autoritats han
de- tectat que alguns
vaixells es- tan aprofitant
l’enfonsament d’un
petrolier a la costa xi- nesa
per netejar els seus dipòsits
al mar. Aquesta és una
informació que surt amb mas-
sa freqüència en la premsa.
La contaminació és un dels
errors del mercat més
notoris i preocupants. Molts
vaixells aprofiten que les
costes estan assolades per
la marea negra per netejar
els seus tancs, ja que
d’aquesta ma- nera les
responsabilitats de
l’abocament no recauen sobre
ells. Aquesta és una pràctica
prohibida però utilitzada ha-
bitualment, perquè fondejar
el vaixell en un port per bui-
dar els tancs té grans costos.
Està conscienciada realment
la societat per acabar amb
la contaminació? Perquè la
res- ponsabilitat no és
només de les empreses: per
exemple, estaries disposat
a pagar el doble per la
gasolina de la teva moto
per destinar part d’aquesta
quantitat a les possibles
conseqüències dels
abocaments de petroli al
mar?
Un ratolí de 30 anys
Nova York. Hi ha invents que, al seu dia, van
constituir vertaderes revolucions dins el seu
sector i que ara són part essencial de les nostres
vides. Els primers ordinadors no disposaven de
ratolí i va caldre esperar diversos anys perquè
l’invent es generalitzés i tingués un preu
assequible. Actualment, s’està implantant el ratolí
òptic (sense fil) i, probablement, el ratolí amb
fil serà tan desconegut per a les generacions
futures com ho seria per a tu treballar només amb
el teclat. Els avenços tecnològics són l’externalitat
positiva de l’economia actual, perquè milloren
la nostra qualitat de vida. De fet, molts
economistes argumenten que les externalitats
negatives són la factura que cal pagar per
gaudir de les exter- nalitats positives.
Més cotitzants
Un dels objectius principals de qualsevol govern
és reduir les taxes d’atur. Així cal pagar menys
subsidis per desocupació i, alhora, creixen els
in- gressos de les famílies els membres de les
quals comencen a treballar. Per saber si les
mesures adoptades responen a allò previst,
s’utilitzen, entre altres indicadors, el nombre
de contractes registrats a la Seguretat Social.
Però aquest nom- bre pot ser enganyós perquè no
distingeix entre temporals i indefinits o entre
jornada completa i parcial, per exemple. A
aixòes refereixen els sin- dicats quan parlen de
laprecarietat laboral o de la mala qualitat del
treball a l’Estat espanyol.

Espanya es jubila als 67

Per què preocupa tant el sistema de les
pensions? Si les pensions es paguen,
principalment, gràcies a allò que cotitzen els
treballadors, què succeirà als països
desenvolupats en els quals l’esperança de vida
Hemeroteca és cada cop més gran i hi ha menys
natalitat? Aparentment, arribarà un moment
Segle XvI en què no hi haurà prou ingressos per pagar
L’era de les exploracions. Els navilis europeus solquen els mars delles
mónpensions.
a la recerca
Unadede
nouslessocis i rutes comercials
solucions que am
s’estudien és augmentar l’edat de jubilació
per allargar el temps de cotització. Aquesta
preocupació social s’ha traduït en un
augment significatiu de la
contractació de plans de
pensions pri- vats, amb els
quals els ciutadans
intentem complementar la
pensió pública.
 Cultura econòmica
160
8
Economia del SEGLE XXI
ELS ERRORS DEL

Núm. 8. Diari independent d’informació econòmica

Lectura recomanada:
Cinema Europa Pròximam
ECONOMIA FREAKY
Steven D. Levittesportistes addictes a les pastilles i polí- i Stephen J. Dubnertics amb sous abusius– enganyen

a la butxaca en lloc de tirar-la al pot.

Amb exemples pràctics i d’una
perspicàcia sarcà stica, els autors
demostren que l’economia, en el fons,
representa l’estudi dels incentius: la
manera en què les persones obtenen el
que desitgen o neces- siten, especialment
quan altres persones desitgen o
necessiten el mateix. Aquest llibre,
bestseller des del seu llançament, ha
obert el camí a nombroses publica-
cions que intenten apropar l’economia
a les persones. Les conclusions d’aquest
llibre posen de cap per avall la saviesa
convencional, i és que planteja qü es-
tions tan interessants com si una
pistola resulta més perillosa que una
piscina, el semblant entre el Ku Klux
Klan i un grup d’agents immobiliaris, o la
raó per la qual els traficants de droga
continuen vivint amb les seves mares.
«Per cada persona intel·ligent que es
molesta a crear un esquema d’incentius
hi ha un exèrcit de gent, intel·ligent o
no, que inevitablement invertirà fins i tot
més temps a intentar eludir-los. L’engany
pot formar part de la naturalesa humana
o no, però sens dubte constitueix un
tret destacat en pràcticament qualsevol
interès de l’home. Enganyar és un acte
econòmic primitiu: obtenir més a can-
vi de menys. Així que no sols els noms
en majúscules –presidents d’empreses,
O l’encarregat de la plantilla de super-
mercat que retalla les hores dels seus
empleats a l’ordinador perquè sembli que
el seu rendiment ha estat més gran. O el Director: Steven Soderbergh.
nen que, preocupat per passar de curs, Repartiment: Julia Roberts, Albert Finne
copia les respostes de l’examen. Alguns Sinopsi. L’ajudant d’un advocat descobr
enganys amb prou feines són obvis. En Comentari. La trama gira entorn de la ll
altres casos, l’evidència és sòlida. Pensem Claus de reflexió. Exter- nalitats, eficièn
en allò que va ocórrer una mitjanit de la
primavera de 1987: set milions de nens
nord-americans van desaparèixer sobta-
dament. L’onada més gran de segrestos
de la història? No precisament. Es
tractava de la nit del 15 d’abril, i
Hisenda aca- bava de canviar una llei. En
lloc d’anotar el nom de cada nen a
càrrec, els declarants d’impostos havien
de proporcionar un número de
Seguretat Social. De sobte, set milions
de nens –que havien existit només com
a deduccions fantasma en els formularis
de l’any anterior– es van es- vair, fet
que representava un de cada deu nens a
càrrec als Estats Units. L’incentiu per a
aquests contribuents morosos era prou
clar; tant com per a la cambrera,
l’encarregat de la plantilla o el nen
copiador.»
Extret i adaptat del capítol
«Què tenen en comú un mestre d’escola
i un lluitador de sumo?»

Avui recordem…
THOMAS MALTHUS
(Regne Unit, 1766–1834)
Professor i pastor anglicà.
Les seves idees sobre el control de la població per evitar patiments a la
societat van provocar gran rebuig, però Darwin o Keynes admeten la seva
influència i fins i tot Marx el cita. El seu pare, amic dels pensadors Hume i
Rosseau, va encoratjar la seva vena discursiva. Feliçment casat i amb tres filles,
els seus postulats sobre el creixement de la població continuen sent objecte de
debat a causa de la preocupació existent per la sostenibilitat del planeta.

Exercicis
1> Quin problema presenta l’economia amb el pas del
temps?
2> Per què és tan important la política econòmica en
les economies mixtes? Raona la teva resposta.
3> Explica les funcions que fa l’Estat quan du a terme
cadascuna les mesures següents:
— Construcció d’una autovia.
— Concessió d’una subvenció per la contractació de
treballadors.
— Modificació de les lleis del salari mínim,
establint una pujada d’aquest.
— Ensenyament universitari gratuït.
— Rebaixa d’impostos.
— Jornada laboral de 35 hores per a tots els
treballadors.
— Regulació mitjançant un decret del funciona-
ment de les televisions privades.
— Sanció econòmica a empreses per pràctiques
monopolístiques.
4> Com podem determinar si un Estat és més o menys
intervencionista? Quina opinió et mereix en aquest
sentit l’Estat espanyol?
5> Per què determinats béns públics també s’anomenen
«no rendibles»?
6> Fes una llista amb, com a mínim, cinc serveis públics
i raona quins són purs i quins no.
7> Cita algun exemple d’externalitat positiva diferent
de l’exposat en la unitat.
8> Posa un exemple en què quedi clar el concepte de
«consumidor paràsit».
9> Determina si les afirmacions següents són vertaderes
o falses:
a) Malgrat l’eficiència del mercat, aquest pot
proveir una quantitat de béns inferior a la
que demanda el mercat.
b) El preu de venda sempre informa del cost real
de la producció d’un bé o servei deixant un
marge raonable de benefici per a l’empresa.
c) El dret a percebre les prestacions contributives
té el seu origen en les aportacions fetes pels
treballadors a la Seguretat Social, amb indepen-
dència del temps de cotització.
ELS ERRORS DEL MERCAT 8 161
d) Una despesa elevada en protecció social és
un factor afavoridor del creixement econòmic
perquè incentiva els treballadors a incrementar
la seva productivitat.
10> En relació amb la nota de reflexió de la pàgina
145, com s’adapta el mercat laboral a les
contingències de l’economia? Per què la
flexibilització laboral és objecte de polèmica?
11> Dels parells d’afirmacions següents, raona quina
de les dues et sembla més correcta i a
continuació defensa la teva postura davant un
company que opini el contrari:
a) L’Estat ha d’intervenir en l’activitat econòmica
regulant el comportament dels cicles
econòmics.
L’Estat ha de limitar al màxim les seves fun-
cions deixant que sigui el mercat qui resolgui els
problemes derivats del desenvolupament de les
activitats econòmiques.
b) Els impostos contribueixen a la redistribució de
la renda.
Els impostos limiten el creixement econòmic,
ja que el pagament d’aquests desincentiva els
agents econòmics més competitius.
12> Després de llegir amb atenció la nota de reflexió
de la pàgina 154 i l’Observatori 7, així com
cercar informació a Internet sobre el sistema de
pensions i el Pacte de Toledo, contesta les preguntes
següents:
a) Quin tipus de prestacions de la Seguretat Social
es poden rebre a l’Estat espanyol? Explica en què
consisteix cadascuna.
b) Saps a quant ascendeixen actualment les pen-
sions de jubilació o viudetat? Quina creus que
hauria de ser la quantia de la pensió mínima?
c) Quina creus que va ser la causa que va portar
a tots els partits polítics a subscriure el Pacte
de Toledo? Hauria d’assumir el sistema noves
prestacions o incrementar la quantia de les
exis- tents? Saps d’altres matèries en què els
partits polítics hagin aconseguit el mateix
consens que amb aquest acord?
d) Quina relació creus que hi ha entre aquest
pacte i l’espectacular increment en els últims
anys de la contractació de plans de pensions
privats?
162 8 ELS ERRORS DEL MERCAT

Exercicis
e) Per què l’envelliment de la població i la
— L’Estat protagonista. Després de la crisi que
disminució de la població activa anticipen un
va sobrevenir durant la Gran Depressió dels
futur negre al sistema de pensions actual?
anys trenta del segle XX, i de la mà de les
Quines solucions proposaries per solucionar
teories de l’economista Keynes, l’Estat intervé
aquest problema?
per evitar les crisis cícliques de l’economia
13> Uneix amb fletxes les frases de tots dos blocs, tot de lliure mercat. En moments de crisi, s’ocupa
formant oracions coherents: que hi hagi prou despesa com per compensar la
falta de de-
a) No totes les 1) implica la intervenció manda privada de béns i serveis.
externalitats... de l’Estat en — L’economia mixta. Actualment, els sistemes
l’economia. econòmics predominants són els d’economia
mixta. Aquest sistema intenta combinar els
b) La política 2) és un dels pilars avantatges del mercat com a assignador de
econòmica... sobre els quals recursos amb l’equilibri i el benestar que
descansa l’Estat del aporta la intervenció de l’Estat. Els errors del
benestar espanyol. mercat són els factors que condicionen el grau
d’intervenció del sector públic, però en general
c) Els impostos 3) són negatives. els planteja- ments són dos: el neoliberal, que
són part…
defensa una intervenció de l’Estat com més
reduïda possible, i el neokeynesià, que insisteix
d) Una de les 4) incentiva les precisament en el contrari.»
funcions bàsiques empreses per
del sector innovar. a) Quina nova funció va atorgar el keynesianisme
públic... al sector públic?
e) La competència... 5) de la política fiscal.
b) Com es concreta la intervenció de l’Estat en les
èpoques de crisi econòmica?
f) La Seguretat Social... 6) és regular l’activitat
econòmica. c) En què es diferencia el sistema d’economia mixta
14> Llegeix aquest text i contesta les preguntes que es del de planificació centralitzada que hem estu-
diat en la Unitat 2?
formulen a continuació:
«Al llarg de la història, les etapes per les quals 15> Relaciona els titulars següents extrets de la prem-
ha travessat la intervenció de l’Estat en sa amb conceptes econòmics estudiats al llarg
l’economia han estat les següents: d’aquesta unitat.

— L’Estat proteccionista. Al llarg del segle XvIII
va ser preponderant la política proteccionista,
l’anomenat mercantilisme. En aquella època,
s’associava el poder econòmic a l’acumulació
de metalls preciosos. No obstant això, les
traves que s’imposaven al lliure comerç reduïen
l’eficiència i la creació de riquesa.
— L’Estat no protagonista. Bàsicament, con-
sisteix a deixar plena autonomia al mercat
perquè aquest es reguli tot sol. L’Estat
roman en un paper secundari, cobrint algunes
necessitats col·lectives bàsiques que el mercat
no satisfà (sanitat, educació, justícia, regulació
d’ocupació, ordre cívic...), o aquelles que re-
quereixen grans inversions (ferrocarril, energia
elèctrica, subministrament d’aigua...).
a) «El Govern obligarà els desocupats que cobrin
l’atur a acceptar una feina situada a menys de
50 km.»
b) «Les pensions es revaloren en el mateix percen-
tatge que la inflació anual.»
c) «Augmenta el nombre d’aqüífers contaminats.»
16> Temes de debat:
Cotxes elèctrics a un preu alt o convencio- nals a preu baix?
Fomenten les prestacions socials l’aco- modament dels qui les re
Hauria de retardar-se l’edat de jubilació?