Drets Reals Neus Cortada Definitiu

DRETS REALS NEUS CORTADA
TEMA 1 DRET REALS . CONCEPTE I CLASSIFICACIÓ

BLOC I: ELS DRETS REALS . ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ 🡪 NEUS CORTADA 🡪33%
BLOC II: LA POSSESSIÓ I EL DRET DE PROPIETAT 🡪 DORA PADIAL 🡪 33%
BLOC III: QUE SON ELS DRETS REALS MILITARS 🡪 NEUS CORTADA🡪 33%
1. Concepte de Dret Real
Que son els Drets Reals ? Es un dret de Coses, reals ve de “res” que significa cosa que
ve del dret Romà , son els drets que recauen sobre les coses. Tots aquells drets que fan
referencia a la adquisició , a la actuació i a l’extinció d’un dret sobre una cosa.
Hi ha molts conceptes de dret real , un dels conceptes que recull bàsicament tota la
essència de tot lo que es un dret real: es aquest dret subjectiu , es el dret de la
persona, que atorga un poder directe i immediat sobre una cosa i es oposable a
tercers. Amb aquesta definició es recullen els tres elements que defineixen d’una
manera mes concreta el que es el dret real. I aquests tres elements són:
1.- Poder directe i immediat.
2.- Recau sobre una cosa.
3.- Oposable a tercers.
Quan parlem de dret real , el distingim fonamentalment del que es el dret de Crèdit.
Que es un dret de crèdit ?
Dret de crèdit: ens permet exigir a un altre subjecte que faci una determinada actuació
, es una relació entre dos subjectes , una obligació es; que dos subjectes fan un
contracte i en aquest contracte sorgeixen unes obligacions , i aquestes obligacions es
un dret de crèdit; com un subjecte pot exigir a un altre que faci una determinada
actuació.
Exemple 1: un contracte de compra-venda que sorgeix de un contracte de

compra-venda? Sorgeixen obligacions, bàsicament dos; 1. Dona la cosa i 2. Pagar el
preu, aquestes obligacions donen dret a exigir a l’altre subjecte una determinada
conducta, no donen dret a res mes. Es una qüestió prèvia , un contracte previ que dona
dret a aquesta actuació.
DIFERENCIA: Dret Reals - Dret de crèdit
Dret reals a diferencia del dret de crèdit, es que el Dret Real dona un poder sobre la
actuació de tothom , te efectes “erga omnes” , si jo sóc titular d’un bé, si jo sóc
propietària d’un bé, tothom ha de respectar aquest bé, tothom ha de respectar la
meva titularitat, no me dona un dret concret sobre el subjecte sinó que hem dona un
dret sobre la actuació de tothom, ningú pot alterar la meva titularitat. Per tant
diferenciem bàsicament entre drets reals i drets de crèdit.
⮚ Drets reals: recauen sobre la cosa i acompanyen la cosa.

⮚ Dret de crèdit : recau sobre la actuació d’un subjecte.
Per tant, una cosa son les obligacions i el contracte , i l’altra son els drets reals.
Característiques del DRET REAL:
● Poder directe i immediat sobre la cosa: el subjecte que es el titular d’un dret
real no ha de demanar la actuació de l’altre subjecte , sinó que directament
actuarà sobre la cosa/objecte del dret real. El titular del dret real actua directa i
immediatament sobre la cosa, no ha d’esperar l’actuació d’un altre subjecte, a
diferencia del dret de crèdit ( s’ha de demanar al subjecte que ens transmeti la
titularitat). A un dret real si jo sóc propietària, sobre la meva propietat , puc fer
allò que cregui convenient , sense esperar el consentiment de ningú. Sobre la
propietat puc gravar-la, per tant, puc constituir una hipoteca, puc transmetre,
puc arrendar, i es una decisió personal , per tant , tinc un poder directe i
immediat sobre la cosa. Exemple: l’exemple màxim sobre la cosa , es la
PROPIETAT, perquè reuneix totes les facultats dels drets reals. Es la que atorga
tot el poder sobre una cosa. Hi han altres drets reals que atorguen únicament
una part de aquestes facultats, però el dret de propietat es el dret real per
excel·lència , perquè recull totes les facultats i propietats que un subjecte pot
tenir sobre una cosa.
Element essencial: poder directe i immediat sobre la cosa.
● Cosa (béns): es l’objecte, cosa es sentit tècnic també , podem parlar més
tècnicament de bens mobles i bens immobles però el dret real recau sobre les
coses i això es pot dir “coses”.
● Oposable Erga omnes ; es oposable “erga omnes” perquè al atorgar el dret

directe i immediat sobre la cosa , el subjecte pot oposa el seu dret a qualsevol
altre subjecte, subjecte titular, podrà oposar la seva titularitat al qualsevol altre
subjecte. Per tant, es pot oposar la titularitat front a tothom. Aquesta oposició
“erga omnes” , per tal de que sigui efectiva de manera absoluta, demana que el
dret , el dret real, estigui inscrit al registres de la propietat. Si el dret esta inscrit
al registre de la propietat el dret es públic i per tant, ningú pot al·legar el
desconeixement de la seva existència, si el dret real esta inscrit al registre de la
propietat es un dret públic, esta publicat, amb la qual cosa ningú pot al·legar el
seu desconeixement i per tant, tothom l’ha de respectar.
Exemple 1 : jo soc titular de un habitatge, tinc l’habitatge en propietat , si estem

parlant de una compra-venda, en la qual jo contracto la compra de aquest
habitatge, l’únic que puc fer es dirigir-me contra el subjecte que m’he l’ha de
transmetre, exigir –li aquesta transmissió, es una relació bilateral, es un dret de
crèdit. Si o soc titular de l’habitatge, ja he comprat el habitatge, tinc el dret de
propietats sobre el habitatge, puc exigir que tothom respecti aquest dret, es
adir, que si algú ocupa aquest habitatge que es meu, puc exigir que s’alliberi.
Exemple 2: Si he arrendat, he fet un arrendament, he llogat aquest habitatge i

s’acaba el contracte de arrendament, jo que soc el titular, puc exigir que hi hagi
un des-nombrament. Si el veí del pis de dalt, resulta que te una fuita de aigua i
danya el meu habitatge , jo puc exigir el rescabalament dels danys que m’han
causat. Per tant, si jo tinc el dret de propietat, un dret real sobre la cosa tothom
ha de respectar aquest dret.
Si el dret no esta inscrit al registre , es pot desconèixer la existència d’aquest

dret. Si esta inscrit al registre ningú , pot al·legar el desconeixement d’aquest
dret. per tant, perquè sigui plenament eficaç, aquesta oposabilitat “erga
omnes” del dret real, cal la inscripció al registre.
REGISTRE DE LA PROPIETAT: inscriure’t o demanar un dret, si volem adquirí un

habitatge al registre de propietat demanem una nota simple/certificació del registrador
per tal que ens informi de quines son les dades jurídiques d’aquell habitatge, ens
interessa saber qui es el titular, el titular es el que esta inscrit al registre, i si no ho es i
esta inscrit al registre , jo confiaré amb el que diu el registre, i el jutge hem protegirà
ami, perquè he confiat amb el registre, el determinant es el que diu el registre.
Protegeix aquell en que confia en el que diu el registre.
Si hem de comprar un habitatge : 1er: demanar una nota simple o una

cerificació al registre, en la nota simple posarà qui es el propietari, per tant,
nosaltres sabem que si fem un contracte de compra-venda amb el subjecte que
al registre consta que es el propietari adquirirem la propietat, si al registre no
consta que es el propietari , vigileu, perquè potser el propietari no haguí inscrit ,
llavors l’hem de insta a que inscrigui el seu dret, o pot ser que no sigui el
propietari el que ens esta venen el habitatge.
També veure si hi han carregues: hi ha un arrendatari en aquell habitatge que

nosaltres comprem , haurem de assumir aquell arrendament, perquè nosaltres
adquirirem el pis amb el arrendatari inclòs. Si hi ha un us de fruit sobre aquell
pis , es que una persona pot utilitzar i gaudir de un pis que no es titular per el
pot utilitzar i gaudir, i si hi ha una hipoteca, un embargament ... tot això esta al
registre i si no ho diu no ens hem de preocupar perquè aquell dret no tindrà
aquesta eficàcia “erga omnes”, el registre ens dona publicitat de aquest dret i
hem de confiar en el que diu el registre. Si resulta que hi ha un embargament i
no s’ha inscrit no ens afectarà. Però si hi ha un embargament per deutes i
nosaltres comprem el pis i no hem anat al registre i com que esta embargat ,
executen el pis i ens quedem sense, ens quedarem sense habitatge , perquè el
dret real segueix en la cosa , nosaltres no podrem dir que el deute no es nostre.
Per tant , si que els dret reals son oposables front a tothom però per a que ho
siguin tots aquests drets reals han de estar inscrits al registre. Un usdefruit es
un dret real, un arrendament no es un dret real ( es un dret de crèdit) però com
que recau sobre la cosa n’absorbeix tantes facultats es permet inscriure al
registre , un embargament recau sobre una cosa i s’inscriu al registre, una
hipoteca es un dret real de garantia i s’escriu al registre. Tot això esta inscrit al
registre , per tant, es molt importat que aquesta eficàcia derivi de aquest
registre, per tant, s’ha de consultar el registre de la propietat i hem de
aconsellar als nostres clients de qualsevol dret real, inscriguin al registre de la
propietat, perquè sinó no estaran protegits per aquesta eficàcia “erga omnes”
del seu dret.
En el registre hi ha el principi de bona fe, de confiança i legalitat, es a dir, tot

allò que esta al registre existeix i es real , i tot allò que no esta al registre no
existeix i no es real. El registre protegeix al titular perquè si estàs inscrit coma
titular, estàs protegit i tens totes les accions pròpies de la propietat , però
també protegeix a les persones que confien en el registre. Perquè es públic.
El registre es una presumpció de confiança amb lo qual allò que publica el
registre es allò que existeix i es real , que després ho podem discutir si realment
allò que publiquen es real, esta actualitzat, algú que no ha inscrit ,etc.( això es
un altre procediment judicial).
Els drets reals son oposable a tothom però ha de estar inscrit al registre.
Al registre s’inscriuen solament els drets reals, que recauen sobre coses:
-Nota simple: te la fa el oficial del registre, i t’explica que hi ha, ja es pot confiar amb
això.
- Certificació: per a més garanties, demanes una certificació registral, que ho fa el

registrador, allò es 100% garantit. Es mes cara. El membre de la certificació es una
mena de funcionari públic, s’accedeix per oposicions per ser registrador de la propietat.
Es de accés públic, però també te confidencialitat, hem de demostrar quin interès

tenim a una determinada informació, de un determinat bé. Hem de demanar la
informació del bé no de la persona. Has de demostrar un interès legítim. El registrador
analitzarà si aquest interès legítim es correcte o no .
2. L’objecte dels drets reals: les coses , els béns
Art 511-1 CCC: “ es consideren béns les coses i els drets patrimonials”. Els drets que
recauen sobre el patrimoni. Els drets reals els trobem regulats al Codi Civil de
Catalunya, al llibre 5é, títol, capítol o paràgraf i article. El codi civil estatal regula els
drets reals també. El legislador de Catalunya te competència en matèria de drets
reals, per tant tenim, bàsicament, tota la regulació dels drets reals , excepte una
part concreta: que son les HIPOTEQUES, el dret de hipoteques es un dret real de
garantia que , com que la hipoteca necessita esta inscrita al registre , per
constituir-se es competència exclusiva del Estat.
▪ Coses: objectes corporals susceptibles d’apropiació , i també les energies, en la

mesura que o permeti llur naturalesa. Els animals no son coses.
▪ Drets patrimonials: béns incorporals ( art.531-5 CCCAT). Bens que no tenen un

cos, son drets que recauen sobre coses, son dret patrimonials, jo puc
transmetre un dret, puc hipoteca un dret, pot recaure sobre coses fiques o
sobre un dret. Jo puc hipotecar un dret de us de fruit , no estic hipotecant una
casa , un habitatge, estic hipotecant un dret. els drets reals poden recaure sobre
coses físiques , materials o sobre drets, sempre que aquests drets tinguin un
contingut patrimonial.
DRET DE HIPOTECA: es un dret real de garantia, ha de estar inscrita al registre es

competència exclusiva del estat.
Art 149.1.8 CE “ estables les competències exclusives del estat en matèria civil ,
excepte per aquelles comunitats que tenien un dret propi en el moment en que
s’aprova la constitució , Catalunya com que tenim dret històric tenim competència en
matèria civil, per en aquest art 149.1.8 CE hi han 6 excepcions aquesta competència
que volen tenir les comunitats autònomes: una es la regulació del registres públics;
registre de la propietat, com que es un únic per tot l’Estat , no hi ha diferencia entre
comunitats autònomes , i la hipoteca es el únic dret real que s’ha d’inscriure al registre
perquè sigui eficaç, per ser valida i existent. En tant el quant la hipoteca necessita la
inscripció registral que estableix la constitució, i el registre esta regulat per el Estat
central, amb competència exclusiva. El legislador català no te competència en matèria
de hipoteques i això si que esta regulat en el codi civil. Regulació del drets reals: codi
civil català, perquè en virtut del art 149.1.8 CE , el legislador català te competència
exclusiva en matèria civil, però el dret de hipoteca es un dret real de garantia, es
competència del legislador Estatal, esta reconegut al CC per tal que sigui eficaç a la
seva constitució. SI ESTA INSCRIT AL REGISTRE TE EFECTES “ERGA OMNES” . Es el únic
dret real en que la seva inscripció al registre no es publicitat , sinó que te uns efectes
constitutius.
si no jo continuo sent la propietària. Si no s’inscriu al registre no hi ha hipoteca es un

dret constitutiu.
Regulació: CCCAT (llibre 5é drets reals), també hi ha alguna especialitat de la hipoteca,

perquè el legislador català ha legislat alguna part de la hipoteca, però la regulació de la
hipoteca la tenim al : Codi Civil estatal i a la Lei Hipotecaria que es una Ley estatal i que
regula tota la legislació de la hipoteca. Perquè ha de estar inscrita al registre. La
Hipoteca si que es un dret que si no esta inscrita al registre , podem estar tranquils
perquè vol dir que no hi ha hipoteca. Es el únic dret que per constituir-se necessita esta
inscrit al registre.
Exemple 1 : jo soc propietària de un habitatge , si esta inscrit al registre , doncs tindre

eficàcia erga omnes , però sinó jo continuo sent propietària. Perquè he fet un contracte
de compra-venda i m’han lliurat una propietat.
Exemple 2: La hipoteca , jo puc anar en un banc , puc fer el document de constituir la

hipoteca, puc anar inclús al notari i fer el document de constitució de hipoteca però si,
el notari no la envia al registrador, i el registrador no la inscriu , no hi ha hipoteca. No hi
ha dret de hipoteca perquè es constitutiu la inscripció. Es el únic. Perquè la resta amb
un document privat es constitueix.
🡪Què s’entén per coses?
L’art. 511CCC diu:
● 511.1: es consideren béns les coses i els drets patrimonials.

● 511.2: es consideren coses els objectes corporals susceptibles d’apropiació, així

com les energies, en la mesura en que ho permeti la llur naturalesa.
● 511.3: ens diu els animals no son coses, que no es consideren coses, estàn sota
la protecció especial de les lleis. Solament se’ls aplica les regles dels béns en el
que permet la seva naturalesa.
Ens diu: els animals no son coses, es evident però no entre dins d’aquesta categoria. Hi
ha una altra categoria per qualificar els animals. Drets patrimonials: es parla de béns
corporals. Son béns que no tenen un cos perquè son un dret però no son coses
físiques, son bens immaterials. Son drets que recauen sobre coses però son drets
patrimonials. Jo puc transmetre un dret, jo puc transmetre un dret ús de fruit. No estic
hipotecant una casa, un habitatge. Estic hipotecant un dret. Per tant els drets reals
poden recaure sobre coses físiques materials o poden recaure sobre drets sempre que
aquests drets tinguin un contingut patrimonial
2.2 Drets patrimonials
Béns incorporals (art. 531-5 CCC). els drets reals poden recaure sobre coses
2.3 Béns mobles i immobles (art. 511.2 CCC)
Dintre dels béns, l’art. 511.2 del CCC es distingeix béns mobles i béns immobles.
⮚ Béns mobles: son les coses que es poden transportar i els altres béns que les
lleis no qualifiquen expressament com a immobles. Si un bé dubtem de la seva
naturalesa jurídica però la llei no ens diu que es un immoble, hem d’entendre
que es un bé moble.
⮚ Béns immobles: quins son els béns immobles? Aquests sí que ens ho diu a llei
de manera expressa. El sòl (el terra) es un bé immoble. Les construccions i les
obres permanents. Un immoble típic; és una finca i quan parlem de finca s’ha
d’anar en compte perquè un immoble, un habitatge és una finca també però
quan parlem de finca rústica, aquestes extensions que tenim a l’horta de Lleida
es una finca, és un bé immoble. Un habitatge és un bé immoble, aquest edifici
es un bé immoble (és un una construcció), allò que esta ancat a terra es un bé
immoble. També les aigües vegetals i minerals mentre no estiguin separats de la
terra.
Per què ens interessa? Perquè és diferent actuar sobre un bé moble i un bé

immoble, té conseqüències diferents, té conseqüències diferents. Al registre
veurem, únicament s’inscriuen els drets reals que recauen sobre els immobles. En
principi, els béns immobles sempre tenen més valor que un bé moble. Hi ha
variacions però la idea general es aquesta. Els béns mobles incorporats de manera
fixa a un bé immoble; per tant una cosa moble que s’incorpora de manera fixa a un
bé immoble passa a ser immoble i un dret real que recau sobre un bé immoble
també és un bé immoble. Si hi ha un dret que recau sobre un bé immoble
considerem també que és un bé immoble.
Bé moble -> s’incorpora de manera fixa -> bé immoble --🡪 BÉ IMMOBLE.
Dret real -> recau sobre un bé immoble ---------------------🡪 BÉ IMMOBLE .
La compravenda sobre un bé moble no requereix escriptura pública, no cal que

anem al notari a fer un document notarial. Un contracte de compravenda sobre un
bé immoble, si podem tenir una certa transcendència, podem fer 1r un contracte
privat no hi ha cap problema, igual transmetem la propietat però podem anar al
notari, podem anar a l’escriptura pública i inscriure en el Registre de la Propietat.
Per tant tenen unes conseqüències jurídiques i legals diferents si parlem de mobles
o immobles.
Un exemple de béns mobles incorporats de manera fixa a un bé immoble🡪 tu

adquireixes una xemeneia de gas/caldera de gas i la poses incorporada a un bé
immoble passa a ser part d’aquell immoble. Si pots vendre l’edifici sencer amb tot
aquell immoble estigui incorporat de manera fixa i permanent dins d’aquell bé.
3. Contingut del dret real: possessori/no
Un dret real bàsicament, podem parlar de molts continguts però el que té més
transcendència quan parlem de contingut de dret real és si té un caràcter possessori o
té un caràcter no possessori. Estem parlant de drets que recauen sobre les coses,
sobre béns. La característica més típica d’aquest dret que recau sobre coses és la
possessió; es la relació directa amb una cosa. per tant la distinció més típica entre els
drets que recauen sobre coses és si atorga la possessió de la cosa que necessita o
demana la possessió de la cosa o no demana la possessió de la cosa.
La possessió és un qüestió de fet. Jo sóc la propietària de X cosa, si soc propietària tinc

el dret a posseir però sinó soc propietària simplement posseeixo, no tinc el dret a
posseir. El dret a posseir el té qui es titular de la cosa. Per tant la possessió es una
qüestió de fet, estem posseint tot el que tenim a l’abast tant si som titulars com si no
ho som en canvi sol som titulars d’allò que hem adquirit , però els drets reals
normalment porten aquest facultat possessòria. Per tant la distinció essencial son
aquests drets amb caràcter possessori i els que no tenen caràcter possessori o
contingut possessori.
3.1 Drets reals amb contingut possessori
Quins son els drets reals que tenen caràcter possessori? Això també ens serveix per
veure quins son els drets reals. Els drets que tenen contingut possessori son:
⮚ El dret de propietat: hem dit abans que és un dret real per excel·lència. Atorga
sempre el dret a posseir. Atorga sempre una cosa, la propietat va lligada amb la
possessió. Una altra cosa es que jo la deslligui la propietat de la cosa. Per què?
Perquè dono l’arrendament a un altre subjecte. Doncs qui té la possessió és un
altre subjecte: jo tinc el dret a posseir i l’he traspassat a un altre subjecte.
⮚ El dret d’usdefruit: en castellà “el usufructo”. El dret d’usdefruit es el dret que

dona la facultat d’usar i gaudir la cosa. Per tant posseïm, si estem usant una
cosa l’estem posseint i gaudir de la cosa. Usufructo en castellà🡪 “uso y disfruto
de la cosa”. Què significa l’ús? L’ús es la possessió, què es el fruit? Gaudir d’una
cosa en termes jurídics és adquirir els fruits de la cosa i quins son els fruits de la
cosa?
Exemple 1: si jo tinc una cosa donada de l’arrendament, quin és el fruit d el

arrendament? La renda. Per tan si jo tinc l’usdefruit d’un habitatge, em donen
dret d’utilitzar i gaudir la cosa, jo puc arrendar aquest habitatge i perquè tinc
l’ús de la cosa. Jo puc transmetre l’ús d’aquesta cosa a canvi d’una renda amb lo
qual estic gaudint, estic obtenint els fruits d’aquella cosa.
Exemple 2: si estem parlant d’una finca rústica, els fruits son el que dona. Si tinc
blat puc recollir-la i vendre. Si tinc pomes, recullo les pomes i un venc però els
fruits materials de la cosa. Si estem parlant de drets els fruits, es la renda que se
n’obté d’aquella cosa, son els beneficis que se n’obtenen d’aquella cosa.
Juntament amb l’usdefruit, el dret d’aprofitament parcial (una cosa), el dret de

superfície: es a dir jo puc ser titular d’una finca, que puc transmetre el dret
d’utilitzar la superfície de la finca no la titularitat o el dret de vol. El dret de vol:
jo puc mantenir la titularitat de la finca però puc transmetre la facultat (el dret
de vol) que seria la facultat d’edificar sobre aquella finca. Mantenir millor la
titularitat del sòl.
Per tant veiem que sobre una única cosa; sobre un únic bé es poden desglossar
molts drets que atorguen la possessió d’una determinada cosa.
⮚ Dret d’ús i habitació: son drets més simples. Es possible com un habitatge tenir
el dret d’us de l’habitatge. S’anomena dret d’habitació simplement el dret
d’utilitzar una determinada habitació de l’habitatge. El dret de l’habitatge dona
un dret directe sobre la cosa. l’arrendament parcial es un dret de crèdit,

l’arrendament parcial es simplement que un subjecte permet a un altre utilitzar
una determinada part de l’habitatge a canvi d’un preu. El dret d’habitatge dona
un poder directe i immediat sobre la cosa. es pot inscriure al registre de la
propietat i es oposable front a tothom no únicament enfront al subjecte que
em deixa llogar. Son conceptes jurídics diferents però la realitat final, es la
mateixa
⮚ Penyora, retenció: un dret de penyora i un dret de retenció son drets que

atorga la possessió de la cosa. Un dret de penyora en castellà “la prenda” un de
prenda: jo per exemple tinc un deute amb un subjecte, per garantir aquell
deute (per garantir que li pagaré aquell deute) li passo la possessió d’una cosa
meva que ell pot retenir fins que jo li pagui aquell deute. Un dret de retenció
també dona un poder directe sobre la cosa. Quin es l’exemple típic de dret de
retenció?
Exemple 1 dret de retenció: portem el vehicle a reparar en un taller de reparació.

Ens fan un pressupost, deixem el vehicle perquè es repari. Quan el tenen reparat
ens truquen, ens diuen: “passa a recollir el cotxe i paga’m la factura”. Anem allà i no
volem pagar la factura doncs què pot fer el titular del taller? Pot retenir el vehicle
que ja té en possessió. Reté la possessió de la cosa perquè un dret és un dret de
retenció que li atorga la llei cm a garantia de cobrar aquella actuació per fer sobre el
vehicle. Es un dret real perquè li atorga un poder directe i immediat sobre aquell
vehicle que no es seu perquè la propietat és d’un altre subjecte però ell té el dret de
retenir la possessió de la cosa NO la propietat. No pot fer res sobre aquell vehicle
esperant a que nosaltres paguem l’import de la factura que ja hem acceptat
prèviament.
⮚ L’anticresi: es un dret real de garantia que també atorga la facultat d’adquirir els
fruits de la cosa en pagament d’un deute, es un dret de garantia que permet
satisfer un deute amb l’import dels fruits que dona una determinada cosa.
1.1 Drets reals sense contingut possessori
Son drets reals també que recauen sobre coses. Per tant també atorguen un poder
directe i immediat sobre coses, no està tant clar que l’atorguin però l’atorguen però no
donen la possessió de la cosa. quins son aquests drets que no tenen com a contingut la
possessió de la cosa? Son aquests 4: drets reals d’adquisició, la hipoteca, el cens i les
servituds. Amb tots aquest conjunt de drets nosaltres veiem quins son els drets reals.
Tot això son dret reals. Hi ha algun drets reals atípics que també veurem. Aquests son
els drets reals típics que veurem aquest curs:
⮚ Drets reals d’adquisició: normalment s’anomenen drets reals d’adquisició que

son:
● Dret d’opció: dona al seu titular la opció d’adquirir un determinat bé
amb preferència respecte d’un altre subjecte.
Ex: si jo faig un contracte d’opció amb el titular d’un habitatge, en
aquest contracte d’opció pactarem el preu, pactarem les condicions de
l’habitatge però no s’ha transmet la propietat però jo sempre tinc la
opció d’executar aquest contracte. Amb la qual cosa si executo aquell
contracte l’altre subjecte està obligat a vendre’m aquest bé amb les
condicions que hem pactat en el contracte d’opció. Per tant jo tinc
preferència respecte de qualsevol altre subjecte perquè ja tenim un
contracte pactat.
● Tanteig: què em dona el dret de tanteig? El dret de tanteig no em dona

una opció directa però si em dona la opció de si el subjecte vol vendre
l’habitatge, primer m’ha de comunicar a mi la oferta que té i si jo la vull
tinc preferència respecte a altres subjectes però ja no tenim un
contracte previ en el que pactem les condicions. El subjecte titular el
que fa es comunicar-me a mi quines son les condicions de la oferta que
té. Si jo les igualo : el dret es per mi / Si no les igualo: es per la persona.
● Retracte: (la professora se l’ha saltat)
⮚ La hipoteca: no dona la possessió de la cosa. Quan constituïm una hipoteca? La

hipoteca es un dret real de garantia, es un dret real perquè dona un dret
directe i immediat sobre la cosa de garantia. Per què? Perquè garanteix una
obligació. Quan constituïm una hipoteca? Anem al banc a demanar un préstec,
quan anem al banc a demanar un préstec necessitem 100.000€ per comprar un
habitatge. El banc ens diu: “ vale , et deixo 100.000€, necessito na garantia de
que me’ls tornaràs”. Quina garantia? La nòmina, tal com està ara les ofertes de
treball i la estabilitat en la feina , està bé però no es prou garantia. Necessito
una garantia més real: l’habitatge. L’habitatge que tu adquiriràs amb aquests
100.000€ te’l dono en garantia de tal manera que si jo no te’ls torno et quedes
l’habitatge.
Això és una hipoteca, això és una afecció real del bé: és una garantia real. Si jo
no torno l’import del préstec, si son 3, 4 quotes o a 6 ja veurem (abans eren 3
ara son 6). En un impagament de quotes el banc pot executar la garantia. Què
significa? Doncs que es queda aquell dret, que adquireix la propietat d’aquell
dret , que pot fer ? posar-lo amb subasta , es quedarà amb els diners de la
renta, etc. Però el banc no te la possessió de la cosa, la hipoteca no dona la
possessió, la continua tenint el titular del habitatge.
Quan estem parlant de una execució hipotecaria , quan estem parlant de un
impagament de una hipoteca, no parlem de DESNONAMENT , nosaltres parlem
nomes de DESNONAMENT, quan es tracta de un impagament d’una renda, quan
tenim un contracte de lloguer, quan hi ha un contracte de lloguer i hi ha un
impagament , es parla de un procediment de DESNONAMENT.
Quan tenim un impagament de hipoteca i es tracte de executar, es parla de
EXECUCIÓ HIPOTECARIA. El resultat es el mateix però son dos coses diferents.
Les execucions hipotecaries procedeixen de les execucions hipotecaries dels
bans, que són els que constitueixen les hipoteques.
● DESNONAMENT 🡪 IMPAGAMENT DE UNA RENDA ( LLOGUER).

● EXECUSIÓ HIPOTECARIA 🡪 IMPAGAMENT DE HIPOTECA.
⮚ El cens: es un altre dret real.

⮚ Les servituds: són un altre dret real que veurem mes endavant. Hem sentit a
parlar de servituds , com servituds de pas, llums, aigua, etc.
Exemple 1:servitud de pas: jo tinc una finca, i resulta que un veí ha de passar per la
meva finca per accedir a un camí principal, ara fa dos anys va sortir una noticia , de una
granja que , els camions havien de passar per una finca veïna per portar aliments , ni
cap tipus de activitat industrial , era una finca constituïda sense constar al registre , per
tant sense documentació, estava constituïda a una servitud de pas, o el veí els deixava
passar, però quan adquireix aquesta propietat un altre veí , i veu que la servitud no
estava inscrita al registre, doncs els hi nega el pas, per tant , no tenen dret de pas, s’ha
de constituir una servitud de pas per accedir al camí principal. Es un dret que dona el
ús directe i immediat sobre una cosa, que no es de la propietat del subjecte sinó que es
sobre la propietat de un altre subjecte, es un dret de pas.
Exemple 2: una servitud de llums, doncs el meu veí no pot construir una paret a menys
de 5 metres sense cap cobertura, perquè ami m’arribi la llum, o que me tapi les vistes.
Exemple 3: servituds d’aigua, si resulta que el pou esta en un lloc, i arriba l’aigua fins un
lloc, s’ha de constituir de manera obligatòria una servitud de pas de aigua.
Per tant, la servitud també ens dona aquest dret sobre una finca veïna. La servitud la
concedeix el propietari. Normalment, quan es constitueix una servitud esta pactat, i
normalment hi ha una contraprestació, una servitud no es una cosa gratuïta, es un

contracte , hi ha un pagament per aquesta servitud. També hi han les servituds
obligatòries, les legals, son les que estableix la llei.
Exemple 1: en el cas de un camí, en el cas de un finca, que no tingui accés a cap camí
principal , necessàriament s’ha de constituir una servitud, però la llei estableix també
sempre s’ha de constituir molestant el menys mínim a la titularitat de l’altre veí, i a
canvi , d’una contraprestació. Tot això es pacta al document constitutiu.
2. La titularitat sobre els DRETS REALS:
● Exclusiva / compartida: La titularitat pot ser unipersonal i un subjecte tenir

la titularitat de tot el dret, ja sigui un dret de propietat, un usdefruit, un
cens, o potser compartida; en aquest cas parlem , de co-titularitat, poden
haver 2 o més titulars d’un mateix dret, no necessàriament ha de ser una
única persona. Com s’estableix/s’articulen les co-titularitats, sobre un dret
real? S’articulen mitjançant el sistema de quotes, cada subjecte es titular
d’una quota de titularitat del bé. Es a dir, la titularitat pot ser exclusiva, o
compartida, si parlem de compartida parlem de co-titularitat de 2 o més
subjectes, i aquesta co-titularitat s’articula sempre per quotes. Si no
s’estableix en el títol adquisitiu de la titularitat les quotes seran sempre a
parts iguals. Però es pot establir en el títol adquisitiu quotes diferents.
Exemple 1: un regim de propietat horitzontal, la propietat horitzontal es

que tenim un immoble amb habitatges diferents, es diu horitzontal perquè
es per pisos, com s’organitza? Els subjectes son co-titulars del immoble però
tenen una propietat exclusiva sobre el seu habitatge, com s’organitza la
participació en els elements comuns de habitatge ? per quotes de titularitat.
Exemple 2 : hi ha una herència, es passa amb bloc, als successors, si el pare

te 3 fills, i ha de passar tota la herència als tres fills , si el pare no diu una
altra cosa, la herència serà a parts iguals, 33,3% per fill. Per tant, això es
co-titularitat, això vol dir , que tots son titulars de una part, si no s’estableix
una part no significa que jo tingui la part de la dreta o esquerra, sinó que
son quotes ideals de co-titularitat. Les co-titularitats son quotes , no
recauen sobre parts especifiques , són quotes!! Una cosa es que després es
pugui fer la partició de la cosa si volem separar-ho, la divisió de la cosa
comú.
● Persona física / Persona jurídica: els titulars poden ser tant físiques com
jurídiques. Una persona jurídica es un grup de persones físiques, o una
persona física que s’organitza de manera que tenen drets i obligacions,
tenen titularitat, i per tant, una societat, una fundació, una empresa, poden
ser titulars de drets. Poden ser propietaris, poden ser arrendataris, etc. Per
tant, tot el que diuen de la persona física ho podem dir de la persona
jurídica. Una persona jurídica pot inscriure al registre de la propietat, pot
inscriure els seus béns, els seus drets.
3. La classificació dels drets reals.
Segons l’aprofitament de les utilitats / facultats de la cosa
● Dret de propietat: (art 541.1 CCCAT) es el dret per excel·lència, perquè reuneix
totes les facultats d’un dret real, la resta de drets son drets reals il·limitats,
perquè ? perquè no tenen totes les facultats de un dret real, i perquè limiten el
dret d’un altre subjecte, sempre recauen sobre el dret de un altre subjecte. Per
tant, son limitats en doble sentit:
1.- Perquè no tenen totes les facultats de un dret real.

2.- Limiten sempre el dret de un altre subjecte.
Si jo tinc un dret de usdefruit, es dir, si jo puc utilitzar i gaudir la cosa, aquesta

cosa es propietat de un altre subjecte, per tant el meu dret real , esta limitant
un altre subjecte, i a demes es limitat, perquè jo no tinc totes les facultats, jo si
tinc el dret de usar i gaudir de la cosa, lo que no puc fer es vendre-la o
hipotecar-la , perquè això nomes ho pot fer el propietari. Per tant, jo tinc les
facultats de dret real limitades, perquè no les tinc totes , i a demes estic limitat
al dret de un altre subjecte. El únic que es absolut es el dret de propietat,
aquest te totes les facultats i te caràcter absorbent , es a dir, que si hi ha una
facultat que no te cap titular, la absorbeix el propietari. I els drets reals limitats
que son la resta.
Quines son totes les facultats, màximes que es pot tenir sobre una cosa ?
⮚ Adquirir
⮚ Utilitzar
⮚ Gravar
⮚ Vendre
El dret de adquirir-la , dret de utilitzar-la, el dret de gaudir-ne, el dret de gravar-la o

hipotecar-la, i el dret de vendre-la. Totes les facultats, tot el que s pot fer sobre la cosa,
que pot fer el propietari. La resta de drets únicament tenen alguna de aquestes parts.
Exemple 1: el dret de hipoteca, el únic que pot fer es vendre , el únic dret que te el subjecte del
dret de hipoteca sobre un habitatge, lo únic que pot fer es insta la venda. No pot fer res més.
Exemple 2: un dret de adquisició preferent, podem adquirir a diferencia dels altres, però no es
pot fer res més.
Exemple 3: un dret d’ús de fruit, lo únic que puc fer es usar i gaudir, no puc vendre, no puc
hipoteca.
Per tant totes tenen límits i totes limiten les facultats de un altre subjecte.
● Drets reals limitats: en funció de la seva capacitat econòmica, tenen tres classificacions
preferents que son:
⮚ Drets que dona el us de gaudir.

⮚ Drets que donen la adquisició preferent.
⮚ Drets que donen únicament la garantia.
Art. 561 i 562 CCCAT🡪Drets de gaudí;
▪ Superfície
▪ Habitació
▪ Aprofitament
▪ Cens
▪ Usdefruit
▪ Servitud
Adquisició preferent seria:
▪ Opció
▪ Tanteig
▪ Retracte
Garantia :
▪ Retenció
▪ Penyora
▪ Anticresi
El dret de propietat es un dret ple, i els drets reals limitats son: els de gaudí, adquisició i
garantia.
TEMA 2: ADQUISICIÓ DELS DRETS REALS:
Medios de adquisición de los derechos reales

Están regulados en el libro quinto del CCC. Si miramos el que hace referencia a la
adquisición, 531.1. Para transmitir y adquirir bienes, hacemos referencia a un medio de
adquisiición, que es la adquisición contractual.
El art. 609 nos dice de manera muy clara cuales son los medios. El CCC vemos que los
medios son los mismos. El art. 609 del cc, vemos 6 medios:
1.-Adquisición de la propiedad, se adquiere por la ocupación. Es un medio de

adquisición, de res nulius. Es únicamente un medio de adquisición de la propiedad, un
medio residual. Normalmente si encontramos algo, es una cosa perdida que tiene un
titular.
Si encontramos una cosa de nadie, res nuliuis, adquirimos el derecho de propiedad. Es
un medio de adquisición existente.
2.-Junto a la ocupación, hablamos de la accesión. Significa que se adquiere aquello que

se planta o se construye sobre el terreno de un propietario. Si tengo una finca y alguien
planta o construye sobre esa finca, yo adquiero eso por accesión.
La propiedad, y los demás derechos reales sobre los bienes, se pueden adquirir o
transmitir, en primer lugar por la ley. La ley puede establecer la constitución o extinción
de un derecho real. La ley, de una manera expresa puede establecer la constitución de
un derecho real. Por tanto, puede establecer hipotecas legales sobre las cosas.
3.-Por donación, es un negocio jurídico unilateral, decisión de quien decide transmitir

de manera unilateral un derecho real.
4.-Por sucesión, cuando muere una persona, se extingue su personalidad, y por tanto
todos los bienes y titularidades de este sujeto. No se permite que haya derechos y
bienes sin titularidad. Por tanto, cuando muere se ha de hacer una transmisión
imediata, que se denomina sucesión. Puede ser testada, si se hace testamento, o
intestada si no se ha hecho testamento. Si se ha hecho testamento decide el,
estableciendo un heredero. Si el sujeto no hace testamento, es la ley la que establece
quien será el continuado de la titularidad del sujeto, y a quien se transmitiran los

derechos, sucesión intestada. El orden lo establece la ley, los primeros serán los hijos,
padres, cónyuges. La sucesión es otro medio de adquisición de los derechos reales.
5.-La tradición.
6.-Pueden también adquirirse por la prescripción. Es el transcurso del tiempo sin exigir
una determinada pretensión, lo que hace es extinguir la posibilidad de exigir.
Historicamente se habla de prescripción extintiva y prescripción adquisitiva. En el 609
se habla de la adquisitiva, y el término es sinónimo de usucapio. Por tanto, el último
medio de adquisición de derechos reales es la usucapio. Consiste en la adquisición de
un derecho real, simplemente por la posesión en un tiempo. No existe titulo
adquisitivo, pero la posesión pública y pacífica comporta la adquisición del bien que se
está poseyendo. Ejemplo: fincas rústicas en las que no hay fechas de los límites de la
finca. Una persona desde 100 años está trabajando la finca, y cuando la transmite, el
propietario de la finca vecina ve que se ha utilizado parte de sus fincas. Puede
presentar la usucapio, ya que la ha utilizado de manera pública y pacífica desde hace
100 años.
Clasificación
-Originarios / derivativos. Originarios serían la ocupación y usucapio. La usucapio es
originaria porque aunque hay una ocupación anterior, es el sujeto que adquiere.
-Universales / particulares. Ehacen referencia al sujeto, si es comunidad o
universalidad, de bienes sera universal ( eltipico universal es la sucesión en título dee
heredero).
-Onerosos / gratuitos. En función de si hay una contraprestación o no por la
adquisición de este derecho real o este bien. Siempre gratuito es la donación, y
prácticamente siempre son las sucesiones.
-Mortis causa / inter vivso. En función de si el titulo o adquisición se produce en vida
oc uando lo transmimten ya esta muerto. Tipico mortis causa es la sucesión y de
manera residudal podemos encontrar donaciones po causas de muerte, pero no se
consideran mortis causa.
Adquisición contractual
Necesitamos un contrato, y además la tradición o traditio. Es el libramiento de la cosa.
Para constituir el derecho necesitamos un contrato y un acto material de transmisión
de la cosa, y se denomina modo. Para constituir un derecho real necesitamos un título
y un modo, que es la traditio, la constitución del derecho.
La compraventa no constituye un derecho real, únicamente genera obligaciones, que

son: pagar el precio y liberar la cosa. Por tanto, un contracto que genera unas
obligaciones. Estas obligaciones generan un derecho de crédito, yo puedo exigir al otro
sujeto que me libre aquella cosa. No genera derechos, solo crea obligaciones. Para que
aparezca esa titularidad, es necesario el libramiento de la cosa, y es la traditio, y
únicamente cuando se ha producido, el adquiriente será titular.
La función del título

La función del título de este contrato previo es, en primer lugar, fijar el derecho real
que se transmite, el título lo define. Por tanto el contrato fija el contenido del derecho.
Nos determina la causa de la tradición, y es onerosa o gratuita. Por tanto se define la
causa del contrato, de la tradición.
Legitima la transmisión del derecho, es decir, si no hay titulo no hay transmisión. La
traditio por si misma no puede constituir un derecho. Sin titulo, lo único que puede
hacer es transmitir la posesión. Por tanto, necesitamos un título ya que nos da la
información del derecho, sin título no hay adquisición del derecho.
Si el título tiene esta función esencial, la traditio tiene la función de transmisión

efectiva del derecho. Por tanto, queda constituido el derecho. El art. 531.2 nos da el
concepto de la traditio, consiste en el libramiento de la posesión de un bien de los
antiguos poseedores a los nuevos. Es únicamente la transmisión de la posesión.
Necesitamos el contacto físico con la cosa, la posesión. Una vez tenemos el título, el
sujeto adquiere la posesión.
Esta tradición puede ser de dos tipos:

-Tradición corporal o física, o material: es decir, es la transmisión material o efectiva

de la cosa. Ejemplo: voy a un concesionario, compro un coche y me voy con el coche.
-Tradición ficticia: la ley admite una traditio ficticia, porque el derecho no tiene un
contenido corporal, posesorio o porque no se dispone del derecho en ese momento. O
se trata de un inmueble en el que es muy dificil hacer una transmisión física de la cosa.
Si yo tengo una opción preferente, no hay posibiildad de que me entreguen el derecho
de opción, entonces existe la posibilidad de la tradición ficticia.
También en los bienes incorporales. Derecho de propiedad intelectual.
La tradición ficticia la recoge el 531.4 CCC.
Otorgamiento de escritura pública, el legislador entiende que el otorgamiento de una

escritura pública constituye tradición. Es un contrato privado, vamos frente a un
notario y nos realiza el contrato con su firma. El notario da fe de la legalidad del
contrato.
Por tanto, si compramos una vivienda, no necesitamos ocuparlo por ser titular del
mismo. Vamos frente a un notario, y hacemos escritura pública. La ley entiende que es
una traditio ficticia.
Esto es una tradición instrumental.
Otra manera de tradición fictica, es la tradición simbólica. Libramiento de las llaves, si

el propietario nos libera las llaves está haciendo una tradición simbólica de la cosa, y se
entiende como tradición. En circunstancias en las que es difícil hacer la transmisión
física de la cosa.
En tercer lugar, la tradición ficticia también puede ser consensual. Las partes pueden
acordar que no hay una traditio de la cosa, pero que consideran que esta ya se ha
producido. Puede ser oral, pero nos interesa que conste por escrito para una posible
prueba judicial. Las partes pueden establecer cualquier tipo de traditio.
Encontramos la traditio breve manu, esta poseyendo el objeto del dercho real por otro
diferente al que adquirira en este nuevo contrao. El poseedor esta poseyendo en virtud
del derecho nueve que esta poseyendo. Se adquiere la finca, porque tiene la posesión
de la cosa. El poseedor anterior es el mismo por tanto no necesitamos una traditio. El

arrendatario pasará de poseer en concepto de arrendatario a concepto de propietario,
pero no es necesario un contrato de transmisión.
Por otra parte la constitutum posesorium: Se entiende que no puede acceder aún la
posesión, pero ya queda constituido como propietario.
Los derechos reales no posesorios, esta el caso de la hipoteca. Necesitamos que esté
inscrita en el registro. Es a efectos de la publicidad, el ámbito de la hipoteca es un
requisito constitutivo, si una hipoteca no está inscrita no existe.
La donación
La encontramos en el 531.7. Nos dice que es el acto por el cual los donantes disponen
a titulo gartuito d eun bien a favor de los donatarios, lso cuales lo adquieren si lo
aceptan en vida de aquellos. La primera de las características es que vemos que es un
acto bilateral del donante. Es un negocio jurídico unilateral, pero no es un contrato, no
hay un acuerdo de voluntades. No necesitamos consentimiento, es un acto unilateral,
una decisión de transmitir una parte de un sujeto.
Características:
-Acto unilateral del donante, de carácter gratuito, que empobrece su patrimonio y es
esencialmente revocable. El donante puede decidir revocar esta donación.
-Acto gratuito, porque no hay contraprestación. Por tanto, no es un negocio jurídico
oneroso, sino que es gratuito. No hay contraprestación. Es un acto jurídico gratuito que
producde el empobrecimiento del patrimonio del donante, porque es acto gratuito. Por
tanto, el donante se desprende de una parte de su patrimonio y lo empobrece.
-El donatario ve enriquecido su patrimonio. Con lo cual, desde esta perspectiva la
donación es un título lucrativo, porque produce un lucro al donatario. Es un acto
gratuito que empobrece su patrimonio. En cuarto lugar como elemento esencial de la
donación, la aceptación del donatario produce la irrevocabilidad de la donación.
Si pasamos al último punto que hemos dicho, vemos que la aceptación del donatario
provoca la irrevocabilidad.
La función de la aceptación del donatario no es un acuerdo de voluntades, sino la que
determina la irrevocabilidad de la donación. Un sujeto dona, y el otro acepta pero son
dos actos unilatrales diferentes. La donación ya está hecha, la aceptación establece el
límite temporal de la donación. El art. 531.8, dice que la donación es irrevocable desde
que los donantes conocen la aceptación del donatario.
Hasta que no acepta la otra parte los donantes pueden revocar. Pero en aquellas
donaciones públicas, si aplicamos el CC, hasta que no acepta la otra parte, no se
produce esta irrevocabilidad. Por tanto, no se puede hacer una donación pública por
marketing, en este caso es irrevocable. No pasa igual en las donaciones privadas, en las
que se puede revocar hasta que el otro sujeto acepta.
La donación es un negocio formal, tanto en la donación propiamente dicha, como en la

exortación. Esta necesidad de forma se comunica con la aceptación. Este negocio
formal se transmite en la aceptación. El art. 531.12. Nos habla de bien mueble o
inmueble. Si es mueble, necesariamente la donación se ha de hacer en escritura
pública, no es suficiente con un negocio jurídico escrito. Con la aceptación, sucede que
se entiende que se peude hacer constar en la misma escritura de la donación mediante
una diligencia material de adhesión. La aceptación se puede hacer constar a posteriori,
adjuntandola a la escritura y es una diligencia material de adhesión. Se puede hacer en
una escritura pública únicamente de aceptación. La donación y la aceptación son dos
actos diferentes. Es necesaria una escritura pública de donación y de aceptación. Se
añade a este artículo que cuando la aceptación es posterior, se ha de notificar de forma
auténtica al donante. Se ha de notificar al donante que ha habido una escritura pública
posterior en la que se ha aceptado la donación. Si es una escritura diferente, hecha en
un momento diferente, el donante está obligado a realizar esta notificación auténtica.
Por tanto es importante la comunicación que hace el donatario.
Bienes muebles: El 531.12.2.1. la donación para que sea tal ha de ser por escrito. En
documentos públicos o privados. La forma oral solo se admite en las donaciones
manuales. Excepción: en los bienes muebles se admite forma oral en las donaciones
manuales, hechas de mano a mano, de persona a persona. En este caso, es irrevocable
cuando el sujeto acepta.
Sujetos de la donación
El donante y donatario.
● El donante es el sujeto que realiza este acto unilateral con una causa gratuita, y
que ve empobrecido este patrimonio. Se pide que tenga capacidad de obrar
plena, porque está vaciando su patrimonio. También se admite que los menores
de edad emancipados puedan hacer donaciones en ese ámbito legal que prevé
la legislación civil. Ha de tener poder disposición sobre el bien.
● El donatario acepta, por tanto ha de tener capacidad para aceptar. El donatario

recibe y supone un incremento de su patrimonio por tanto, no tiene
consecuencias lucrativas, y tiene capacidad natural de querer y de entender.
Para aceptar una donación que supone un enriquecimiento natural, solo se pide
la capacidad natural del sujeto. Este donatario puede ser un sujeto único, pero
también se puede hacer donación a una pluralidad de donatarios. Esta
pluralidad de donatarios puede ser una pluralidad simultánea, y una pluralidad
sucesiva. Si la pluralidad de donatarios es simultánea, y se da a una pluralidad
de donatarios en el mismo momento, hablamos de una donación conjunta.
Cada uno adquiere una cuota o cotitularidad de ese bien. Es una donación
conjunta, por tanto se produce una adquisición´no conjunta.
Esta pluralidad de donatarios puede ser una pluralidad sucesiva, entonces hablamos de
una donación fideïcomisaria. El abuelo transmite a una pluralidad de nietos. El primer
sujeto que recibe la herencia, sería el fiduciario, y el donatario final será el
fideicomisario. En este caso la cuota es total, pero si el donatario primero recibe la
herencia, pero la ha de transmitir a otro sujeto, no puede vender la herencia. La tiene
que administrar para pasar al otro sujeto. Porque ha de conservar el patrimonio
recibido para pasarlo a otro sujeto. Por tanto, el fiduiciario es un donatario con unas
características especiales.
El objeto de la donación ha de ser con bienes presentes, y además fijados en el

momento de la donación. Por lo que hace a las modalidades de donación,
encontramos 3 modalidaes. La pura, la remuneratoria, y la modal. La donación pura es
la donación que consiste en un acto unilateral que supone el empobrecimiento del
donante, y el otro sujeto se enriquece.
La donación remuneratoria, que es un supuesto excepcional, en el que el sujeto que

realiza la donación está remunerando un acto del donatario sin compromiso previo, es
decir, el donatrio en este caso ha hecho alguna actuación, el donante cree que ha de
remunerar. Pero no hay pacto, no hay contrato laboral. Sin ninguna actuación de
hacerla, y el donatario no puede exigir. La causa es devolver alguna actuación que ha
hecho el donatario.
La donación modal, que comporta una determinada actuación por parte del donatario.
En este caso la donación va ligada a esta actuación posterior del donatario. Se entiende
que esta donación moral comporta un gravamen para el donatario. De tal manera que
si el donatario no realiza esta actuación, el donante puede revocar la donación hecha.
Supuestos típicos de donaciones morales, ejemplo, un sujeto que realiza una donación
mortis casuas, establecemos que el sujeto que ha recibido cada domingo se ha de
hacer una misa en su nombre. Si no se hace, los herederos pueden proceder a la
revocación de la donación.
Este gravamen o carga que recae sobre la donación nunca puede cubrir todo el importe
de la donación. Ha de quedar una parte para el enriquecimiento del sujeto que recibe
la donación.
Efectos derivados de la causa gratuita

Son 3:
1.-Exclusión del saneamiento: Este efecto lo encontramos en el 531.13 del CCC. Nos
dice que los donantes no responden de la evicción ni de los vicios ocultos de los bienes
donados, es decir, en la donación no hay saneamiento. El vendedor responde por
evicción, por los vicios ocultos de la cosa. En un contrato oneroso existe el

saneamiento, pero en la donación no. En la donación el donatario no puede reclamar,
como mucho no aceptar, porque no ha pagado un precio ni ha pactado el objeto.
Por tanto, no hay saneamiento, el donante no responde por los vicios ocultos de la
cosa. En cambio, en una compraventa sí, y se ha de hacer el saneamiento de la cosa.
No obstante, los donantes si libran la cosa sabiendo que es ajeno o conociendo los
vicios ocultos han de indemninar a los donatarios de buena fe por los perjuicios
sufridos. Que no respondan por saneamiento no quiere decir que si conocían los vicios,
no tengan que indemnizar los daños que ha causado a los donatarios. Si han actuado
de buena fe no han de indemnizar.
Si resulta que la donación conlleva un gravamen, es una donación modal, si que se ha
de sanear hasta el valor del gravamen, por tanto existe la obligación de saneamiento.
2.-Inoficiosidad: nos podemos situar en muchos ámbitos, pero uno de los ámbitos en
los que se pone de manifiesto la inoficiosidad es en las sucesiones, en la legítima. La
legítima es un derecho real de los legitimarios. Establece la ley que en cualquier
sucesión, una parte de la herencia del causante, necesariamente ha de ir destinada a
los legitimarios. Esta es ¼ parte del cabal hereditario. Los legitimarios en Catalunya son,
en principio, los hijos. De la masa hereditaria, una cuarta parte va a los hijos, a dividir
entre los legitimarios, y la otra cuarta parte puede elegir donde dirigirla. Los hijos
pueden reclamar esta cuarta parte, por tanto es un derecho legal. Otorga un título de
propiedad a unos sujetos.
La inoficiosidad supone que, si el donante no quiere donar la legitima, dona todos sus
bienes en vida, empobrece su patrimonio y no hay bienes para realizar la legitima. Los
legitimarios pueden solicitar la inoficiosidad de las donaciones, alegando que afectan a
su derecho legal de legítima. Los legitimarios pueden impugnar las donacioens en vida
del causante, alegando que afectan a su derecho legal de legítima. La consecuencia de
la inoficiosdidad es la revocación de las donaciones hechas en perjuicio de la legítima.
La revocación hace que todo el patrimonio donado se reintegre al patrimonio del
causante.
3.-Revocabilidad de la donación consumada

En principio la donación es irrevocable, pero hay diferentes causas para revocar. Art.
531.15 del CCC. Los donantes una vez han conocido la aceptación de los donatarios,
solo pueden revocar la donación por algunas de las causas:
● Sobrevinencia de hijos de los donantes. Si nacen hijos de los donantes, el
donante en atención a estos puede revocar la donación hecha.
● En relación con la primera, la superviviencia d ellos hijos de los donantes que
estos creían muertos.
● Incumplimiento de las cargas impuestas por los donantes a los donatarios.
● Ingratitud de los donatarios. Cuando el donatario se comporta de manera
incorrecta con el donante. Es facil demostrar cuando hay sentencia firme, ejemplo,
intento de asesinato. Pero si hablamos de una conducta no aceptada socialmente, es
mas cuestionable.
● La pobreza de los donantes. Termino de 1 año para revocar esta donación.
4.La usucapió
4.1.El concepte: art 531.23 CCCAT. Ens parla de manera molt clara sobre que es
la usucapio. Es el titol adquisitiu de la propietat o d’un dret real posessori basat
en la posessio del be durant el temps fixat per les lleis d’acrod amb el que
estableix aquesta seccio.
El primer requisit es la posessio, el segon element es el temps. Per tant els
requisits essencials son la posessio i el temps (en l’ambit civil catala.) el que fa la
posessio, hem de dir que unicament mitjançant la possesio es poden adquirir
els drets de contingut posessori. Els drets que no tenen contingut posessori no
es poden adquirir per usucapió.
El que no podem fer es usucapir una hipoteca per exemple, el banc es el titular
de la hipoteca, el banc es el titular del dret d’hipoteca, pero no poseeix
l’habitatge.
Exepcions: la servitud (art 5662.4 CCC) i el dret de cens (Art 565.8.3 CCC). La
servitud es un dret possesori pero el CCC diu que no es pot adquirir per
usucapcio, i el dret de cens al revés, no ho es un dret possesori pero si que es
pot adquirir per usucapcio.
El fonament de la usucapcio es la seguretat jurídica.

El tema de la usucapcio es bastant comu en ambit agrícola, pq son propietats
que pasen de pares a fills, que venen de fa molt, que no tenen uns limits
concrets perque poden haver variat. Les proves que s’aporten per demostrar
segons que son molt variades (per ex, una finca que agafes mes terreny del que
tens perque sempre s’ha fet aixi, s’ha de demostrar que es aixi).
4.4.1.La possessió ad usucapionem

art. 521-1 CCC; no detentació o tolerancia…
Requisits: Aquesta possesió no es una possesió ordinaria sino que es una possesió
especial per adquirir i s’anomena usucapió usucapionem. Aquesta possesió no pot
consistir en la mera toleráncia del titular. El que si que ha de reunir o trobem al article
231-24:
-en concepte de titular del dret que s’usucapeix: he de poseir en concepte de

propietari (he de fer tots els actes del propietari). S’ha de poseir en concepte del titul
que es vol adquirir, aixo s’ha d’acreditar quins son els actes davant del tribunal, els
actes propis de cada dret per demostrar que el subjecte esta poseint en concepte del
dret que vol usucapir (per ex, si jo vull usufructuar, he d’actuar com un usufructuari)
-aquesta posessio ha de ser publica: totom ha de coneixer que jo estic poseint aquell
dret. No pot ser una posessio amagada, ha de ser publica.
-ha de ser pacifica: sense contradiccio ni pertorbacio, es a dir, no poden haver

reclamacions sobre aquesta titularitat. Si s’interposa una demanda reclamant la
titularitat, s’esta interrumpint el termini d’usucapio.
-la posessio ha de ser continuada: ha de durar. El CC ha d’establir una presumpcio de

continuitat: si no es demostra el contrari, s’enten que en laposessio hi ha aquesta
continuitat. Aquesta continuitat es pot trencar:
⮚ Art 531.25 CCC: Interrupcio: ens diu quan s’interrumpeix aquesta posessio:
-quan cessa la posessio: quan ja no es te la posessio, s’interrommp la usucapcio

-quan qui esta poseint reconeix que no es un dret propi, sino un dret alie.
-quan reconeix que el titular es un altre subjecte (aixo en una reclamacio extrajudicial)
a) Cuando cesa la posesión.

b) Cuando quien adquiere por usucapión reconoce expresa o tácitamente el derecho
de los titulares del bien.
c) Cuando los titulares del bien o una tercera persona interesada se oponen
judicialmente a la usucapión en curso y cuando los titulares del bien y la persona que
adquiere por usucapión acuerdan someter a arbitraje las cuestiones relativas a la
usucapión.
d) Cuando los titulares del bien requieren notarialmente a los poseedores que les
reconozcan el título de la posesión.
Consequencia de la interrupcio: la usucapcio ha de tornar a començar. Es perd tot el

temps usucapit, i el termini d’usucapcio ha de tornar a començar.
⮚ La suspensio: Art 531.26: si es tracta de suspensio, el que succeeix es que

es te en compte el termini anterior, es suspen el comput temporalment i es
reinicia aquest comput en el lloc on s’havia deixat, quan s’extingueix la
causa de suspensio. Per tant, quan hi ha una causa de suspensio, passa
aixo.
En els casos en els que s’estableixen:
- Contra las personas que no pueden actuar por sí mismas o por medio de su
representante, mientras se mantiene esta situación. Malgrat hi hagi possesió no será
hábil per al cómput se entén que el pare no reclamará contra el fill, tampoc contra el
incapacitat.
- Contra el cónyuge o el otro miembro de la pareja estable, mientras dura la
convivencia.
- Entre las personas vinculadas por la potestad de los padres o por una institución
tutelar, o entre la persona asistida y el apoderado, de acuerdo con lo establecido por
el artículo 222-2.1, en el ámbito de sus funciones.
EL TEMPS:
Pel que fa al temps, els terminis es troven a l’art 531.27 CCC: ens diu que els terminis
de posessio per usucapir son de 3 anys per a bens mobles i 20 anys per a immobles. La
usucapio ens diu que fins i tot algu que roba un objecte, o s’apropia d’ell, pot pasar a
ser propietari. (es pot adquirir la propietat dun dret robat o furtat.)
Pel que fa a l’inici del comput: el inici del comput de l’usucapio, es produeix en pic
s’inicia la ucuapcio. S’iniciara unicament quan hi ha una posessio en un determinat
concepte, per tant necesitem el concepte posessori per que s’inici la usucapcio, moltes
vegades es produeix mitjançant la inversio del concepte posessori. Es quan s’inverteix
que comença aquesta posessio. Quan jo canvio el concepte posessori que no es
correspon amb el dret que tinc sobre la cosa, es quan començo a usucapir un dret. Si
m’han deixat viure en una vivenda, a partir que em deixen la vivenda, jo visc allí per
mera tolerancia, ara be en pic arrendi la vivenda, actuare com a propietaria, per tant
s’invertira el concepte posessori i s’iniciara la usucapio. Sense titol puc adquirr la
propietat o el dret d’alguna cosa. Ara be, es pot interrompre la usucapcio. Per tant, la
seguretat jurídica, que deiem es tambe, en part perque qui ho deixa, no ho reclama, es
mes per descuit.
Subjectes de la usucapió
El subjecte que adquireix el dret (usucapent) i el que perd el seu dret. L’usucapent, es
demana que tingui unicament capacitat natural (capacitat de entendre el que esta fent,
entendre que esta poseint i capacitat de voler ferho), mentres que el subjecte que perd
la seva titularitat, necesita capacitat d’obrar, perque si no reclama aquella titularitat
propia, s’enten que esta desistint del seu dret. En aquest cas, es demana la capacitat
d’obrar del subjecte.
Que succeeix quan s’ha complert el temps de posesio? L’efecte adquisitiu es produeix
en el momento en que es compleix el termini. Quan ha passat el temps que es demani,
sense que es fagi res, el subjecte es titular del dret sense realitzar cap tipus de acció i a
partir del moment en el que el subjecte adquireix la titularitat es retrotraurán els
efectes de la adquisició al inici de la possesió ens interesa perque si no es titular pero
ha realitzat tots els actes com a titular es retrauent els drets de la propietat per
convalidar els actes del subjecte. A partir d’aquell momento es titular frent a tothom
(erga omnes), es a dir amb les caracteristiques propies de qualsevol dret real.
Pot fer valdre el seu dret amb qualsevol mitja sigui una accio, o sigui una exepcio. Esta
be solicitar una accio declarativa en que es declari que determinada cosa que s’hagi
adquirit sigui realment seva. Una acció declarativa es la de reclamar la titularitat davant
de la propietat i revindicatória significa que reivindica la possesió del dret. D’altra
banda, es pot oposar com a excepció que si altre estableix una demanda del objecte
que adquireix com a usucapió el subjecte acreeditará la possesió de la cosa. El subjecte
pasará a ser titular de la cosa.
Per tant, quan s’adquireix per usucapcio, el subjecte passa a ser titular de la cosa, amb
la possibilitat davant d’una demanda mitjançant una accio (Pot interposar una
demanda) o mitjançant exepcio (pot alegar la usucapcio). El jutge malgrat que vegui
clar que hi ha una usucapcio mai ho dira, ho han d’alegar les parts.
Un cop usucapit, s’enten que aquest mitja d’adquisicio es un mitja originari

d’adquisicio: aquest dret l’hem configurat nosaltres. Es indiferent com era la titularitat
anterior perque la nova titularitat s’adquireix amb uns limits diferents.
Aquest efecte adquisitiu es pot tambe renunciar, el titular de la usucapio pot renunciar
al dret o al be adquirit. Aquesta renuncia demana que el subjecte tingui capacitat
d’obrar plena perque esta renunciant a un dret i empobrint el seu patrimoni. Un cop
adquirida, el subjecte pot renunciar de manera expresa o tacita.
Tema 3: EXTINCIÓ DELS DRETS REALS
1. Les causes que afecten l’objecte: art. 532.1 CCCAT

1.1 La perdua de l’objecte: quan parlem de perdua parlem de causa física del
objecte. Si perdem fisicament, un objecte desapareix el dret real que recau
sobre el mateix , l’altre cosa es que la perdua d’aquest objecte sigui

indemnizable, en aquesta cas, hi haura una indemnització, pero en si
mateix el dret real ha desaparescut sobre aquell objecte.
1.2 La sortida del comerç: aquí estem parlant d’una causa jurídica del objecte,
una perdua jurídica del objecte. Ambit d’obligacions hem vist: Un objecte
nomes pot ser un objecte de obligació si esta dintre del comerç, ha de ser
legitim, ha de legal per estar dintre del comerç, en aquest cas si surt del
comerç, si no es posible comercialitzar amb aquest objecte , s’extingueix el
dret que recau sobre aquest objecte. Seria una llei intracomercioum, no pot
ser un objecte coerciante , perque hi ha una llei que diu que ; no es pot
comerciar sobre aquell objecte, per la qual cosa, no podem fer recaure un
dret real sobre aquell objecte.
L’expropiacií forçosos.
2. Les causes que afecten el dret real
2.1. La renúncia del dret. Efectes i límits: es un acte unilateral, un subjecte pot renunia
a un dret, ara bé, hi ha una sèrie de límits, quan es renuncia a un dret es deixar de ser
ittular del dret, s’extingeix el dret.
o Límits: mai pot perjudicar a tercers.

o En el àmbit del dret de propietat sobre béns inmobles, la renuncia particular a
un dret , hem porta sempre la adquisició per part de la administración pública
d’aquest dret de propietat. Si un subjecte renuncia a un habitatge la
conseqüència es l’aqdquisició per part de ladministració publica d’aquell
habitatge. Aquí parlem d’extinció del dret , no de transmissió del dret. Perquè
quan nosaltres transmetem el dret , s’extingueix per nosaltres, però el dret
subsisteix amb un altre subjecte, en aquest cas parlem de renuncia del dret,
nosaltres renunciem al dret, per tant no som titulars d’aquest dret.
2.2. La consolidació de drets en un sol titular:

1 era vesant : significa que un subjecte pasa a adquirir un dret real limitat que requeie
sobre un objecte de la seva propietat. / titular de dret de propietat pase a adquirir un
dret real limitat que recau sobre la seva propietat.
2n vessant: o bé que el titular d’un dret real limitat pase a adquirir el dret de propietat.
En aquest cas es produeix la consolidació de dos drets diferents en un unic propietari,

sempre s’extingueix el dret real limitat. Per consolidació s’extingueix un dret real.
Exemple 1 : un habitatge, titular d’aquell habitatge, el titular del dret de propietat es A,

suposem que aquest subjecte, titular del habitatge, ha constituït un dret de usdefruit,
respecte de un altre subjecte, de tal manera que el subjecte B te el dret de usdefruit,
per tant tenim dos drets sobre el mateix habitatge, un dret de habitatge i un dret de
usdefruit, que es el que l’utilitza,si resulta que , el titular del usdefruit adquireix la
propietat, estem consolidant, ja no te cap sentit mantenir el usdefruit i s’extinguiex,
perquè el titular d’aquest usdefruit ja es el propietari. Com que es el propietari ja te
totes les facultats que es deriven de la propietat, i extinguiem aquest usdefruit, perquè
A ha transmès la propietat a B, s’han consolidat: el dret de propietat i el dret de real
limitat. Igual al reves si A, adquireix aquest usdefruit, consolidem els dos drets.
Exemple 2: en el cas de una herència, en el cas de una successió, mor el pare , la

titularitat del habitatge familiar pasa als fills, per sucessió intestada, son els propietaris,
però la mateixa llei estableix que el conjugue n’adquireix el usdefruit, per tan la mare
continua vivint amb aquest habitatge, que fan els fills? Aquireixen aquest habitatge,
amb la qual cosa consolidem el dret. O bé, la mare adquireix la propietat als fills, amb
la qual cosa , consolidem el dret, extinguim el usdefruit. PER CONSOLIDACIÓ
S’EXTINGUEIX UN DRET REAL LIMITAT. El dret de propietat sempre quedarà per tant,
extinguim el dret real que recau sobre aquell dret.
2.3. La usucapió aliena: per part d’una altre subjecte que uscapeix el bé, s’extingueix el
dret l’adquereix un de nou, nosaltres decidim com possiem i adquirim, per tan, si un
altre subjecte usucapeix el dret s’extingueix el dret originari.
TEMA 4: LA INSCRIPCIO DELS DRETS REALS AL REGISTRE DE LA PROPIETAT.
1. Registre de la propietat:
Un dels elements essencials del dret registral, es el registre de la propietat. Es el

instrument que articula tot el dret registral. El registre de la propietat te un contingut
formal/real, i un material. Els dos es troven regulats a la llei hipotecaria, i el
● Formal : fa referencia a la organitzacio del registre mentres que el

● Material: fa referencia al contingut del registre.
El registre esta organitzat per llibres, i dintre dels llibres, per folis. El llibre principal del
registre es el llibre d’inscripcions. El llibre d’inscripcions es el que recull les inscripcions
dels drets i s’organitza per folis i per finques. Cada finca te un foli. Aquí esta inscrita la
propietat. Tambe es pot vendre, constituir una hipoteca, etc. El registre el que fa es
descriure la historia successiva de la finca. Hem de buscar el num.
El registre de la propietat te una estructura de foli real, es una estructura formal.

Aquest foli real, es fonamenta en una inscripcio de titol public. Nomes poden accedir al
registre els titols publics. Per tant un titol privat, no tindra acces al registre. Els titols
publics son: document administratiu, una resolucio judicial, i una escriptura publica.
(doc administratiu, notarial i judicial.) Aquests titols publics han de dir que realment
aixo es cert.
El Contingut material: del registre de la propietat ha de dir que unicament conté drets
reals sobre bens inmobles. No trobarem una obligació.
2.- PUBLICITAT
La finalitat del registre es la publicitat d’aquests drets reals sobre bens inmobles, es
UNICAMENT la publicitat. L’acces al registre no constitueix els titols, aquests han estat
perfeccionats i constituits amb anterioritat. Nomes es donar publicitat als drets reals.
Ara be, es una publicitat amb contingut molt potenet pq allo que publica es cert, i es
pot confiar per tant en que allo que es publica, existeix.
3.- LLEI HIPOTECARIA
Exepcio: el dret d’hipoteca. El dret d’hipoteca, es constitueix mitjançant la inscripcio al

registre. Es l’unic dret que necesita la inscripcio al registre per constituirse. Si no hi es,
no hi haura dret d’hipoteca. Es una condicio esencial per a que existeixi aquest dret
d’hipoteca, no es per publicitat.
La norma que regula tot el registre de la propietat i el dret hipotecari es la llei

HIPOTECARIA 1861 ( reformada l’any 2015 per adequarla a les noves tecnologies, el
registre esta molt anticuat.) el que vol el registre, es adecuar totes aquestes
inscripcions a la realitat. Al 2015, ja no val segons quines descripcions, sino que es
demana una georeferenciacio: es demana les dades fisiques amb una representacio
grafica de lo que es la finca (es una georeferenciacio). Tot aixo es fa per tal d’adecuar el
registre i el cadastre. Aquesta reforma ha produit moltes alteracions.
L’objecte de la inscripcio son els TITOLS (allo que s’inscriu) pero l’objecte de la
publicitat, es el DRET REAL SOBRE BENS INMOBLES (la proteccio efectiva del registre
s’atorga sobre el dret real).
Malgrat estar regulat a la llei hipotecaria, el CC tambe ho regula: estableix els 4

principis generals del registre i tota la regulacio del registre la remet a la llei hpotecaria,
amb la cual cosa, la llei hipotecaria s’integra dins del codi civil. La publicitat es regulada
x la llei hipotecaria pero com q el CC fa una mencio, queda inclosa dins del CC. (art 605,
606, 607, 608 CC)🡪 copiar
Aquesta remissio a la llei hipotecaria la fa el CC, no el CCC, el CCC no regula la

publicitat, perque el legislador de Catalunya no te competencia en materia de registre.
Per tant, estructura, funcionament i publicitat dels drets reals, s’atorga al legislador
estatal. El legislador de Catalunya tenia competencies en materia civil, pero hi havia
exepcions, entre elles la ordenació dels registres publics, per tant, el legislador catala
no te competencia en aixo.
Ara bé, hi ha una petita exepcio en aquesta competencia exclusiva del legislador
estatal: art 149.1.18: estableix que les especialitats derivades de lorganitzacio de les
CCAA, poden tenir un procediment adm especific i en aquest sentit, el legislador de
Catalunya, ha regulat com a procediment adm especific, el recurs contra les

qualificacions negatives dels registradors. Es a dir, el legislador catala no te
competencia en materia de registres ni en materia de procediment adm comu. Ara be,
aquest art diu que si hi ha una especialitat derivada de l’organitzacio administrativa
PROPIA, el legislador si que pot regular (sempre que sigui derivat de la CCAA). Será
aleshores la Direccio general de dret i entitats juridiques, el organ competent per
resoldre els recursos interposats contra les qualificacions negatives dels registradors. El
legislador catala ha regulat el recurs interposat contra les qualificacions negatives del
legisladors.
El llibre d’INSCRIPCIO es el llibre que dona fe de l’existencia i el contingut del dret, per
tant ha de contenir drets existents i veridics. Per que aixo sigui aixi hi ha un primer
control. Pero ni ha un segon, el control de legalitat, que es fa abans de inscriure al llibre
d’inscripcions. En aquest control de legalitat, es controla la forma i el contingut. Aquest
control de legalitat s’anomena QUALIFICACIO, i pot tenir dos resultats:
- Positiu: si el titol pasa el control, s’inscriura aquest titol.

- Negatiu: si el titol no pasa el control, el registrador qualifica negativament i retorna
el titol. Davant aixo, es pot interposar un recurs per part del titular o el notari
autoritzant. Es l’unica part que regula el dret de Catalunya. Es presentara contra la
direccio general quan el dret que es presenta a escriure unicament quan es
fonamenti en el dret civil catala, si es fonamenta en el dret civil español, es fara
davant de la DGRN. (Dirección general de registros i del notariado).
ELS PRINCIPIS REGISTRALS
Tota aquesta organitzacio del registre es fa en base a uns principis:
1. Principi d’inscripció: allo que no esta inscrit no gaudeix de la propietat del

registre.
2. Principi de rogació: es fa instancia a part de la inscripcio. El registrador impulsa
de ofici el procediment un cop presentada la solicitud de inscripcio ha de ser a
instania de part. El registrador te uns terminis molt concrets i si el registrador
oscasiona un dany, es subjecte de responsabilitat. El subjecte que ha instat un

embargament el jutge establira una demanda contra el registrador.
3. Principi de legalitat: significa que qualsevol document que entra al registre ha de

pasar un control de legalitat, en la forma i en el fons. Aquest control de legalitat
el realitza el registrador mitjançant la qualificació. El registrador, qualifica. En
aquest proces de qualificacio, el registrador ha de vetllar: en primer lloc, per la
forma del titol, pel contingut formal del titol,en segon lloc, pel contingut material
del titol, i en tercer lloc, per la manca d’obstacles registrats (no ha d’haver un
obstacle registrat que li impedeixi aplicar.)
4. Principi de prioritat o rang: el primer del temps, es el millor en el dret. Significa

que el primer dret que entra al registre es el dret que será protegit. Aquest
principi produeix efectes diferents en funció:
o De si els titols o drets inscrits son compatibles, o si son incompatibles. Si
son compatibles s’estableix un rang en aquests titols. Son titols que no
tenen problema. En aquest cas, s’estableix un rang: la primera inscripcio
es de propietat, a partir d’aquesta propietat es quan podem inscriure els
altres drets reals. Aquest rang significa que el primer que esta inscrit es el
que es protegira.
En el cas de que els titols siguin incompatibles, aquest principi de prioritat
produeix el tancament registral.
5. Principi de tracte succesiu: art 20.1 LH: significa que tots els titols inscrits al
registre han d’estar lligats els uns als altres de manera succesiva. Tots han de
derivar l’un de l’altre. No ens podem saltar un pas intermig. Unicament hi ha el
tracte agreujat que la llei permet que per exemple, a la succesio es pugui
inscriure directament la adjudicació del dret sense derivacions.
6. Principi d’exactitud: es el mes important del registre. Es divideix en 2:

o Principi de legitimacio o veracitat: recollida al art 38 de la Llei Hipotecaria.
Significa que el registre es veraç, allo que publica el registre es correspon amb la
realitat i es correspont tant en la relacio al titular qe publica, al dret que publica

i al contingut del dret que publica. per tant, segons aquest principi allo que
publica el registre es cert, per aixo s’engloba dins del principi d’excactitut
perque es exacte. Entenem per tant, que el titular que consta com a tal en el
registre, esta legitimat per actuar com a tal. Aquesta veracitat es susceptible de
destruir, per tant, aquest principi de veracitat estableix una presumpció
d’extactitud que es “iuris tantum”. (es pot destruir) En principi lo que es publica
al registre es cert, pero es pot probar que poder no sigui aixi. Aquesta
legitimitat del seu titular, deriva en una altra presumpcio: una es la de
titularitat, i l’altra es la presumpció de possesió: aquell subjecte que consta al
registre com a titular, es considera que ademes, esta poseint el dret. Aquesta
presumpcio de posessio legitima igualment al titulari per a exercir les accions
propies de la posessio, i per a usucapir la cosa o el bé que consta com a objecte
de la seva titularitat. Es igual si es poseidor o no, si s’aporta una prova que es
demostra que si algú està al registre inscrit com a titular, es igual si a la pràctica
ho es o no, o ho tenia un altre, o el que siguí, només amb una prova, es
presumeix que es posible i es passara a donar la cosa a la persona. Es una
posessió pública. A todos los efectos legales se presumirá que todos los
derechos reales inscritos en el registro i qiu estigui inscrit com a titular, definirá
la posessió del mateix.
o Principi de fe pública: el trobem dins del dret d’exactitud. Es el que dona els
efectes principals del registre. Es troba al art 32 i 34 de la LH:
Art 32 LH: recull el que s’anomena INOPOSIBILITAT del titol NO inscrits.
Art 34 LH: inacatabilitat del titol INSCRITS.
Art 38.
INPOSOSABILITAT: allo que no esta inscrit en el registre no es pot oposar a tercers. Tot
el que no estigui anotat en el registre de la propietat, no perjudicara a tercers. (el
supòsit tipic). Un altre cas seria que tinguesim un primer contracte de compraventa, i
un segon contracte de compraventa. I que el primer fos nul, en aquest cas, el seguent
no adquireix la propietat, i el que vindra tampoc. En un foli real tindriem el propietari A
B i C. Si en el registre no consta que B es el titular, quan s’anuli aquest contracte, C no es

veura perjudicat, perque haura confiat que B es el titular del registre (malgrat no
estigui inscrit), no es podra per tant, oposar a C la existencia d’una causa de nulitat,
perque aquesta causa de nulitat no consta en el registre. Es mes potent la inscripcio al
registre que res.
INATACABALITITAT: allo inscrit al registre no es pot atacar. Si tenim al registre un dret
no es podrá atacar perque te aqesta garantía de legalitat, certeza i proteccio. Demana
dos requistis per protegir aquest tercer que hagi confiat en el registre: a titol oneros, i
de bona fe.
ART 34 INACATABILITAT: El tercero que de buena fe adquiera a título oneroso algún

derecho de persona que en el Registro aparezca con facultades para transmitirlo, será
mantenido en su adquisición, una vez que haya inscrito su derecho, aunque después se
anule o resuelva el del otorgante por virtud de causas que no consten en el mismo
Registro.
La buena fe del tercero se presume siempre mientras no se pruebe que conocía la

inexactitud del Registro.
Los adquirentes a título gratuito no gozarán de más protección registral que la que
tuviere su causante o transferente.
ART 38: A todos los efectos legales se presumirá que los derechos reales inscritos en el
Registro existen y pertenecen a su titular en la forma determinada por el asiento
respectivo. De igual modo se presumirá que quien tenga inscrito el dominio de los
inmuebles o derechos reales tiene la posesión de los mismos.
Como consecuencia de lo dispuesto anteriormente, no podrá ejercitarse ninguna

acción contradictoria del dominio de inmuebles o derechos reales inscritos a nombre
de persona o entidad determinada, sin que, previamente o a la vez, se entable
demanda de nulidad o cancelación de la inscripción correspondiente. La demanda de
nulidad habrá de fundarse en las causas que taxativamente expresa esta Ley cuando
haya de perjudicar a tercero.
En caso de embargo preventivo, juicio ejecutivo o vía de apremio contra bienes

inmuebles o derechos reales determinados, se sobreseerá todo procedimiento de
apremio respecto de los mismos o de sus frutos, productos o rentas en el instante en
que conste en autos, por certificación del Registro de la Propiedad, que dichos bienes o
derechos constan inscritos a favor de persona distinta de aquella contra la cual se
decretó el embargo o se sigue el procedimiento, a no ser que se hubiere dirigido contra
ella la acción en concepto de heredera del que aparece como dueño en el Registro. Al
acreedor ejecutante le quedará reservada su acción para perseguir en el mismo juicio
ejecutivo otros bienes del deudor y para ventilar en el juicio correspondiente el
derecho que creyere asistirle en cuanto a los bienes respecto de los cuales se suspende
el procedimiento.
Cuando se persigan bienes hipotecarios que hayan pasado a ser propiedad de un tercer
poseedor, se procederá con arreglo a lo dispuesto en los artículos 134 y concordantes
de esta Ley.
Las mismas reglas se observarán cuando, después de efectuada en el Registro alguna

anotación preventiva de las establecidas en los números 2. º y 3.º del artículo 42,
pasasen los bienes anotados a poder de un tercer poseedor.

Drets Reals Neus Cortada Definitiu

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Drets Reals Neus Cortada Definitiu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DRETS REALS NEUS CORTADA

TEMA 1 DRET REALS . CONCEPTE I CLASSIFICACIÓ

BLOC II: LA POSSESSIÓ I EL DRET DE PROPIETAT 🡪 DORA PADIAL 🡪 33%

1. Concepte de Dret Real

1.- Poder directe i immediat.

2.- Recau sobre una cosa.

3.- Oposable a tercers.

Que es un dret de crèdit ?

Exemple 1: un contracte de compra-venda que sorgeix de un contracte de

DIFERENCIA: Dret Reals - Dret de crèdit

⮚ Drets reals: recauen sobre la cosa i acompanyen la cosa.

Característiques del DRET REAL:

Element essencial: poder directe i immediat sobre la cosa.

● Oposable Erga omnes ; es oposable “erga omnes” perquè al atorgar el dret

Exemple 1 : jo soc titular de un habitatge, tinc l’habitatge en propietat , si estem

Exemple 2: Si he arrendat, he fet un arrendament, he llogat aquest habitatge i

Si el dret no esta inscrit al registre , es pot desconèixer la existència d’aquest

REGISTRE DE LA PROPIETAT: inscriure’t o demanar un dret, si volem adquirí un

Si hem de comprar un habitatge : 1er: demanar una nota simple o una

També veure si hi han carregues: hi ha un arrendatari en aquell habitatge que

En el registre hi ha el principi de bona fe, de confiança i legalitat, es a dir, tot

- Certificació: per a més garanties, demanes una certificació registral, que ho fa el

Es de accés públic, però també te confidencialitat, hem de demostrar quin interès

2. L’objecte dels drets reals: les coses , els béns

▪ Coses: objectes corporals susceptibles d’apropiació , i també les energies, en la

▪ Drets patrimonials: béns incorporals ( art.531-5 CCCAT). Bens que no tenen un

DRET DE HIPOTECA: es un dret real de garantia, ha de estar inscrita al registre es

si no jo continuo sent la propietària. Si no s’inscriu al registre no hi ha hipoteca es un

Regulació: CCCAT (llibre 5é drets reals), també hi ha alguna especialitat de la hipoteca,

Exemple 1 : jo soc propietària de un habitatge , si esta inscrit al registre , doncs tindre

Exemple 2: La hipoteca , jo puc anar en un banc , puc fer el document de constituir la

🡪Què s’entén per coses?

L’art. 511CCC diu:

● 511.1: es consideren béns les coses i els drets patrimonials.

● 511.2: es consideren coses els objectes corporals susceptibles d’apropiació, així

2.2 Drets patrimonials

2.3 Béns mobles i immobles (art. 511.2 CCC)

Per què ens interessa? Perquè és diferent actuar sobre un bé moble i un bé

Bé moble -> s’incorpora de manera fixa -> bé immoble --🡪 BÉ IMMOBLE.

Dret real -> recau sobre un bé immoble ---------------------🡪 BÉ IMMOBLE .

La compravenda sobre un bé moble no requereix escriptura pública, no cal que

Un exemple de béns mobles incorporats de manera fixa a un bé immoble🡪 tu

3. Contingut del dret real: possessori/no

La possessió és un qüestió de fet. Jo sóc la propietària de X cosa, si soc propietària tinc

3.1 Drets reals amb contingut possessori

⮚ El dret d’usdefruit: en castellà “el usufructo”. El dret d’usdefruit es el dret que

Exemple 1: si jo tinc una cosa donada de l’arrendament, quin és el fruit d el

Juntament amb l’usdefruit, el dret d’aprofitament parcial (una cosa), el dret de

un dret directe sobre la cosa. l’arrendament parcial es un dret de crèdit,

⮚ Penyora, retenció: un dret de penyora i un dret de retenció son drets que

Exemple 1 dret de retenció: portem el vehicle a reparar en un taller de reparació.

1.1 Drets reals sense contingut possessori

⮚ Drets reals d’adquisició: normalment s’anomenen drets reals d’adquisició que

● Tanteig: què em dona el dret de tanteig? El dret de tanteig no em dona

● Retracte: (la professora se l’ha saltat)

⮚ La hipoteca: no dona la possessió de la cosa. Quan constituïm una hipoteca? La

● DESNONAMENT 🡪 IMPAGAMENT DE UNA RENDA ( LLOGUER).

⮚ El cens: es un altre dret real.

normalment hi ha una contraprestació, una servitud no es una cosa gratuïta, es un

2. La titularitat sobre els DRETS REALS:

● Exclusiva / compartida: La titularitat pot ser unipersonal i un subjecte tenir

Exemple 1: un regim de propietat horitzontal, la propietat horitzontal es

Exemple 2 : hi ha una herència, es passa amb bloc, als successors, si el pare