BLOC 5: DRETS REALS

CONCEPTE COSA:

Concepte jurídic: Objectes del món exterior que són susceptibles d'utilitat i apropiació.
COSA= RES : Ve de dret real i fa referència al dret sobre les coses.

La cosa és: unitària, útil, amb valor econòmic i accessible.

CLASSIFICACIÓ DE COSA:

- Coses corporals: entitats materials

- Coses incorporals: tot allò amb identitat ideal

- Res in commercio: Coses dins del comerç

- Res extra commercio: Coses que no es poder comercialitzar (Coses públiques)

- Coses mobles: coses que es poden moure (una taula)

- Coses immobles: coses que no es poden moure (terrenys i construccions)
- Coses semovientes: que es belluguen per si soles (animals)

- Coses fungibles: no tenen individualitat propia. Tornes el seu valor, no l’objecte. (diners)
- Coses NO Fungibles: individualitzades. Tornes allò exactament (un cavall)

- Coses principals: existeixen per si soles (camp)

- Coses accessories: existeixen per a tal de complementar una cosa ja existent (marc de fotos)

- Coses consumibles: desapareixen per el seu ús (menjar)

- Coses no consumibles: No desapareixen per el seu ús (sartén)

- Res mancipi: elements amb més valor d’una persona (esclaus, immobles, servituds…)
- Res nec mancipi: La resta de coses

- Coses simples: unitat orgànica independent (llibre)

- Coses orgàniques: coses integrades per diverses coses simples (llibreria)

- Fruits: rendiments de produeix la cosa

- naturals: per la naturalessa (taronger fa taronges)
- civils: rendiments econòmics (cobrar per haver treballat)

- Res nullius: Coses perdudes, que no són de ningú.

LA POSSESSIÓ:

Evolució:

- 1ra fase: simple detentació de la cosa sense protecció jurídica.

- 2na fase: se li afegeix la intenció de poder sobre la cosa i la protecció interdictal (reclamar en
cas de perturbació)
 - 2ra fase: Es reconeix la relació de senyorio de hecho (Màxima disponibilitat de la cosa) +
Protecció interdictal i USUCAPIÓ (pasar a ser propietat teva si t’ho deixen molt temps)
Llavors la possessió:

Implica la tenència d’una cosa (Corpus) i l’intencionalitat de tenir.lo com a teva (animus possidendi).

Per ser poseedor havies de tenir capacitat jurídica i d’obrar.

NO PODIEN SER POSEEDORS: Nens, esclaus, malalts mentals i pupils sense autorització del tutor.

REQUISITS: Havia de ser una cosa corporal, no fungible i res in commercio.

Tipus de possessió:

a) Possessió natural: Simple tenència de la cosa. No té animus possidendi. No se li concedeix

per via jurídica. (1ra Fase)
b) Possessió interdictal: Tenència de la cosa i intenció de tenir-la. Se li otorga protecció jurídica.
(2na Fase)
c) Possessió civil: corpus i animus possidendi. Protecció jurídica i USUCAPIÓ (3ra Fase).

DRETS REALS:

Concepte:

Dret real = ius in re // Drets reals sobre cosa aliena = Ius in re aliena

Poder que es projecta de forma directa sobre coses pròpies (dret de propietat) o coses alienes
(usufructo, hipoteca…)
El titular del dret real ho serà davant de tots (erga omnes).

Classificació de ius in re aliena en dos categories:

a) Drets reals de gaudiment: atribuir facultats als titulars sobre coses alienes (ex: USUFRUIT)
b) Drets reals de garantia: garanteix el compliment d’una obligació del deudor. (ex: Hipoteca)

DRET DE PROPIETAT:

Concepte:

És el més ampli poder que tenia una persona sobre una cosa (plena potestas in re).
Atribueix al seu titular un poder ple i unitari sobre una cosa.
Només té limitacions establertes per les lleis i es erga omnes.

Evolució:

- 1r: Poder sobre les persones i coses obtingut inclus mitjançant la força.
- 2n: Propietari ‘’dominus’’ de les coses (Dominum)
- 3r: Pertenencia absoluta i exclusiva de les coses (Propietas)
Tipus de propietat:

1: Dominium ex iure quiritium (propietat segons el dret Civil. IUS CIVILE):

a) havia de ser ciutadà Romà.

b) ‘’domini sobre la propietat’’ Cosa moble o immoble sobre fundo sol itàlic (terreny de roma)
c) Mètodes d’adquisició de:
- Res mancipi: mancipatio i in iure cessio.
- Res nec mancipi: Traditio i in iure cessio.

2: Propietat pretoria:

Igual que l’anterior però es podia ser propietari sense utilitzar els mètodes d’adquisició.

3: Propietat provincial:

Terres fora de Itàlia que pertanyien a Roma per conquesta. Eres susceptibles de propietat privada.
Durabilitat limitada degut a l’ integració de tot a Roma.

4: Propietat peregrina:

Per peregrins que s’integraven a Roma ja que no entraven dins del Dominium ex iure quiritium. Va
tenir durabilitat limitada degut a l’integració de tots com a Romans.

Defensa de la propietat:

Quan un propietari es veu perturbat en l’exercici del seu dret.

- Acció reivindicatoria: Per si es priva al propietari de la possessió de la cosa. S’utilitza per

tornar-lo a tenir si no s’ho donen de forma voluntària. (BONA I MALA FE)
- Acció negatoria: Acció amb la que el titular pot negar que el seu bé no està subjecte a drets o
facultats atribuides a un tercer.

Altres tipus:

- Acció publiciana: es feia servir fins la USUCAPIÓ

- Accions penals: la víctima d’un robatori pot utilitzar la actio furti per reclamar la cosa o la actio
legis aquiliae per reclamar els mals.
- Acció accessoria: Per veure l’estat en el que es troba la cosa.

USUCAPIÓ:

Possibilitat de convertir-te en propietari d’una cosa per la possessió prolongada d’aquesta.

COPORPIETAT O CONDOMINI:

Quan la propietat o el domini recau conjuntament sobre dues persones:ç

S’arriba de forma:
- voluntària: ens posem d’acord per comprar-la junts
- accidental: quan el causant designa a dos cohereus. Si no es determina el percentatge que
pertany a cadascú, es designen les quotes ideals. Per desfer la propietat s’ha de dividir la
cosa comuna.

DRETS REALS SOBRE COSA ALIENA:

Concepte:

El primer va ser la servidumbre i entorn aquesta, l’ordenament jurídic va ostentar el dret real d’una
persona a utilitzar una altra encara que no fos seva.

Servidumbre: Fundo dominante i fundo sirviente.

Dret real de servidumbre: dret que té el fundo dominante sobre el fundo sirviente (ex: deixar pas)

Notes caracterísitques:

- No es pot constituir una servitud sobre un fundo propi, ha de ser d’un altre propietari.
- La servidumbre nomès pot constar en que el dominant faci algo al fundo sirviente. (Només hi
ha l’excepció de que el fundo sirviente es comprometi a fer-se responsable d’alguna cosa del
dominant dins del fundo sirviente).
- No es pot contituir una servitud sobre una altra.
- Els fundos han d’estar a prop per a tal de garantir la servitud.
- La servitud ha de garantir una utilitat al fundo dominant.
- Són individibles: No es pot constituir per parts sobre el fundo sirviente.
- El fundo dominante ha de causar el menor dany al fundo sirviente.
- És inalienable: no es pot vendre la servitud, si es ven el terreny aquesta va enganxada.

DRET REAL D’USUCAPIÓ:

Concepte:

Dret real que faculta al seu titular per usar i disfrutar una cosa aliena amb l’obligació de salvar la seva
substància.
Normalment tenia duració vitalicia però excepcionalment es podia posar data de finalització.
Si l’usufructuari no era una persona física, la data màxima és de 100 anys.

Contingut:

El nudo propietari:
- queda nul de responsabilitat però pot vendre la cosa, hipotecar-la…
- Perd el dret de la cosa, l’obté l’usufructuari.

L’usufructuari:
- Dret personalíssim: no es pot traspassar en herència. Una vegada mort, extingeix l’obligació.
- Pot fer el que vulgui amb la cosa però amb la condició de no destrossar-la.
 - Té dret a percebre els seus fruits.
- Ha de deixar la cosa inalterada (no la pot transformar)
DRETS REALS DE GARANTIA:

Serveixen per a reforçar el compliment d’una obligació.

Per a tal de reforçar-la, es deixa una cosa com incís de que es vol pagar.
El titular té el poder que en el cas d’incompliment de l’obligació el pot utilitzar.

Tipus:

1. FIDUCIA:

El deudor li dona en propietat una cosa al creditor per reforçar el compliment d’una obligació.
- Pacto fiduciae: Creditor es compromet a retornar la cosa o donar-li un cert destí una vegada
complerta l’obligació.
- Actio fiduciae: El deudor l’usa per reclamar al creditor la cosa quan s’ha complert l’obligació.
Si aquesta havia estat venuda, no la pot reclamar.

Al transmetre la propietat, el deudor la deixa de tenir al seu patrimoni i els fruit se’ls queda el creditor.

2. PIGNUS (PANYORA I HIPOTECA):

Hi havia dos tipus:

a) Pignus Datum: deudor li dona una cosa (prenda) al creditor com a garantia del compliment de
l’obligació. El creditor obté un dret real sobre la cosa.
b) Pignus Conventum: Acord on el deudor s’ofereix a donar en propietat una cosa al creditor en
cas d’incompliment de l’obligació.

Contingut del Pignus:

Creditor pignoratici:
- Ius Possidendi: Dret a posseir la cosa
- Ius Distrahendi: Dret a vendre la cosa
- NO pot utilitzar la cosa
- Si es pacta, el deudor pot pagar el deute amb els fruits que produeixi la cosa.

Deudor pignoratici:
- Propietari fins que el creditori exerceixi el Ius Distrahendi (L’ha d’avisar).
- Té la possessió fins que el creditori exerceixi Ius Possidendi.
- Els fruits seràn seus.

CONSTITUCIÓ DEL PIGNUS CONVENTUM (hipoteca): De forma voluntària, per llegat o fideicomís,
per determinació de la llei o de forma tàcita.

HIPOTECA TÀCITA O LEGAL: Deriva d’una mala actitud per part del contituyent amb una cosa.
- Hipoteca legal general: afecta al conjunt del patrimoni.
- Hipoteca legal especial: Afecta a bens determinats.
-
Objecte de la Hipoteca: Han d’estar dins del comerç. Principalment eren només coses corporals.
Pluralitat d’Hipoteques: En cas de + d’una hipoteca sobre la mateixa cosa, quedarà la + antiga.
Extinció de la hipoteca: per pagament, pèrdua o extinció de la cosa, perque deixi d’estar en comerç,
renúncia del creditor, per confusió o per temps (ignora la cosa cert temps).