ASSIGNATURA: Dret Romà

CURS: 2022/2023
Dra. Carmen Gómez Buendia
Dr. Albert Gómez Jordán
Sr. Samuel Urbano Botella

TEMA 20: FORMES ORIGINÀRIES D’ADQUISICIÓ DE LA PROPIETAT

DEL IUS CIVILE

1) Línies generals d’aquesta forma d’adquisició

L’adquisició originària de la propietat suposa que el dret de propietat sorgeix

ex novo en l’adquirent. Per tant, no hi ha una vinculació amb l’anterior titular
d’aquest dret (en molts casos, directament perquè no hi ha titular anterior).
L’adquisició originària es contraposa a la derivativa, que com veurem és
aquella adquisició l’eficàcia de la qual té origen en un acte de disposició d’un
anterior titular.

Algunes formes d’adquisició originàries són les següents:

- Ocupació: consisteix en l’aprehensió d’una cosa que no té propietari

(res nullius), amb la intenció de fer-se propietari d’ella. Un clar
exemple de la ocupació com a forma originària d’adquirir la propietat
seria la caça d’un animal silvestre o salvatge (animal que gaudeix d’una
llibertat natural), no així els animals domèstics. La ocupació també
consisteix en l’aprehensió d’una cosa que va ser abandonada
lliurement pel seu anterior propietari (res derelicta). Els juristes
clàssics van discutir sobre quin era el moment en què es perdia, per
abandonament, la propietat sobre una cosa. Segons els proculians, la
pèrdua de la propietat coincideix amb l’acte d’aprehensió per part d’un
altre. En canvi, els sabinians, entenien que la propietat es perdia en
l’instant en què el titular es desposseïa de la cosa. Aquesta última
postura (basada en què l’abandonament era una transmissió a persona
incerta) va ser acollida per la jurisprudència tardana i pel dret
justinianeu. També s’entén com a ocupació les coses arrabassades a
l’enemic (occupatio bellica), les coses llançades pel mar a les seves
ribes (pedres, petxines) i la illa que emergeix del mar.

- Tresor: segons Paulus (D. 41.1.31.1.), és “un antic dipòsit de diners

del qual ja no existeix record, de manera que és com si no tingués
amo”. El tresor és qualsevol objecte preciós, i no només diners, que
roman ocult -sota terra o d’una altra manera- durant el temps
necessari per tal que es perdi la memòria de qui era el seu amo, fent-
se impossible, en tot cas, identificar cap successor. A l’època clàssica
el tresor es considerava un increment del predi on es trobava, en base
al principi de que la propietat abasta no només allò que està sobre
d’ell, sinó també en el subsol. A l’època d’Adrià, una constitució
imperial va atribuir la meitat al descobridor i la meitat al propietari del
predi on es va fer la descoberta.
1
 ASSIGNATURA: Dret Romà
CURS: 2022/2023
Dra. Carmen Gómez Buendia
Dr. Albert Gómez Jordán
Sr. Samuel Urbano Botella

- Accessió: hi ha accessió quan una cosa accessòria (d’un propietari)

s’adhereix a una altra principal (d’un altre propietari), de forma natural
o bé artificialment, per integrar-se ambdues en un sol cos. L’amo de la
cosa principal es fa amo de la cosa accessòria. Hi ha diversos tipus
d’accessió:

• Accessió d’inmoble a inmoble. Ex.: increments fluvials (una porció

de terreny arrencada d’un predi per l’ímpetu del riu, passa a
incorporar-se a un altre predi).
• Accessió de moble a inmoble. En aquesta cas s’aplica el principi
superficies solo cedit → p. ex., el propietari de la terra adquireix
allò que es planta o es construeix en ella.
• Accessió de moble a moble. Ex.: unió immediata de dos objectes
del mateix metall, allò escrit sobre una carta o pergamí accedeix
aquests; el colorant accedeix al drap; la pintura cedeix a la taula on
es pinta, etc.

- Especificació: és la creació d’una cosa nova mitjançant l’elaboració

de matèria aliena. Ex.: fer vi del raïm, carbó de la llenya o un vestit de
la llana.

- Confusio i conmixtio: la confusio és la barreja de líquids d’una

mateixa espècie i la conmixtio és la barreja de sòlids.

2) Especial referència a l’adquisició dels fruits

Els fruits naturals, en tant que estan units a la cosa mare (cosa que els
produeix) són una pars fundi; per tant, formen part del predi i no tenen
existència per ells mateixos. Els fruits naturals es distingeixen dels fruits
civils, que són aquells fruits produïts per la concessió del gaudi d’una cosa a
una altra persona, com puguin ser els interessos derivats d’un préstec o les
rendes exigibles per un arrendament. Els fruits naturals, quan es desprenen
de la cosa mare, es converteixen en coses independents i es fan:

1. Del propietari de la cosa fructífera, del posseïdor de bona fe o de

l’emfiteuta, per simple separatio (separació, que és una extensió de
la propietat de la cosa principal als seus productes, a allò que
produeix).

2. De l’usufructuari, de l’arrendatari o del precarista, però en aquest cas

per perceptio (percepció); per tant, es fan propietaris dels fruits pel

2
 ASSIGNATURA: Dret Romà
CURS: 2022/2023
Dra. Carmen Gómez Buendia
Dr. Albert Gómez Jordán
Sr. Samuel Urbano Botella

fet de recollir-los. La perceptio pot ser personal o per mitjà de persones

depenents (fills, esclaus, colons, administradors, etc.).