@meiryeott Curs: 2022-23

Dret d’obligacions i contractes ADE + Dret

Dret d’obligacions i contractes

Tema 1. El dret de les obligacions i contractes (VÍDEO 1)

1. La regulació del dret d’obligacions

El dret d’obligacions s’insereix dins del Dret Civil Patrimonial. Hem de tenir en compte que, el
Dret Civil, conté diferents àmbits con, per exemple: dret patrimonial, dret familiar, dret de
successions, etc.
En el nostre cas, el que estem analitzant és el dret patrimonial a través de l’aplicació de les normes
civils.
El Dret Civil Patrimonial doncs, és la part del Dret Civil que compren les normes i institucions a
través de les que es realitzen i ordenen les finalitats econòmiques de les parts en les seves relacions
privades. Si aquestes persones no actuen com a persones privades, sinó que actuen per exemple,
representant a una AP, no se’ls hi aplicarà el dret civil; així mateix, si són negociants,
comerciants, tampoc se’ls hi aplicarà el Codi Civil, sinó se li aplicarà el Codi de Comerç.
És important tenir en compte la Llei 3/2017, de 15 de febrer, que va aprovar el Llibre VI del Codi
Civil de Catalunya relatiu a les obligacions i contractes.
▪ S’ha de tenir present que aquest llei no s’aplica als contractes que existissin abans de
l’aprovació de la llei. És a dir, es dona una no aplicació immediata de la nova llei als
contractes subscrits abans de la seva entrada en vigor. Es segueix, per tant, el criteri
general en virtut del qual cada contracte es regeix per les disposicions vigents en el
moment de la seva conclusió.
Estructura: té una caràcter de codi obert i de formació successiva, optant per una estructura
sistemàtica que permet incorporació futures. El legislador català, a través de la numeració del
Codi Civil de Catalunya facilita, tal i com s’ha dir, al incorporació de nous articles i la substitució
dels mateixos. El Codi Civil Espanyola, a diferència del català, és un codi tancat.
Contingut: Pel moment, solament s’han desenvolupat 6 capítols del Títol II on es regulen
solament 2 aspectes:
1) L’estructura o sistemàtica general del Llibre VI (Article 2: Estructura) que segueix
l’estructura i sistemàtica general de tots els llibres que ja existien del Codi Civil de
Catalunya.
2) Algunes formes contractuals típiques com és, p.ex. el contracte de compra-venda.

Encara NO regula:

 La doctrina general de les obligacions

 Les obligacions extra-contractuals, és a dir, les que no deriven d’un contracte,
p.ex. si jo vaig carrer i des de qualsevol pis se’m cau una cosa al cap i, em
perjudica, jo li demanaré responsabilitat al propietari del pis, però, entre el
propietari i jo, no estem lligats per cap contracte, però aquesta persona és
responsable del perjudici que se m’ha causat.
 La teoria general del contracte
El Codi Civil de Catalunya, com que és més avançat i més nou, té l’oportunitat d’haver seguit la
normativa internacional i europea i, ha tingut l’oportunitat d’adaptar-se molt més a les necessitats
actuals. És un llibre i una llei nous i per tant, el legislador ha pogut adaptar-ho a les necessitats de
l’actualitat de la interacció econòmica (especialment, quan ens referim a tots els contractes que
es poden dur a terme per mitjà de mitjans electrònics).
 @meiryeott Curs: 2022-23
Dret d’obligacions i contractes ADE + Dret

2. Drets reals i drets de crèdit

2.1. Criteris de distinció
Drets de crèdit
a) Existeix en front a una persona
concreta (el deutor). És una relació
jurídica que s’estableix entre dues
persones, el creditor i el deutor.
b) El compliment solament es pot exigir
a una persona concreta (al deutor).
c) El deutor queda obligat amb tot el seu
patrimoni (la casa, l’apartament, el
cotxe, els estalvis, accions,
participacions, etc.; es pot embargar
part o tot el patrimoni)
d) Acció personal: contra tot el
patrimoni del deutor.
Per què és personal? Perquè es dirigeix
contra la persona del deutor, contra el
patrimoni del deutor. Per tant, el dret real, és el poder que té
directament el banc sobre casa meva (una
hipoteca).
Drets reals
a) És el poder que el titular té directa i
immediatament sobre una cosa
(titular del dret real). ex. jo demano un
préstec al banc, i el banc necessita
una garantia; com a garantia, li dono
casa meva i signem una hipoteca; el
banc és titular d’un dret de crèdit
(m’ha donat un crèdit), però a més és
titular d’un dret real (m’ha donat una
hipoteca sobre casa meva), de tal
manera que si jo li deixo de pagar el
préstec, en virtut del dret real que té,
ell anirà directament contra casa
meva, la subhastarà i cobrarà el valor
que extregui de la subhasta.

b) Es pot fet valer erga omnes. ex. si jo,

casa meva, la venc, el banc va contra
casa meva, no importa qui la tingui i
per tant, subhastarà la casa, la tingui
jo o una altra persona.
c) Recau sobre una cosa determinada: si
es perd sense culpa s’extingeix el dret
(perquè deixa d’existir l’objecte).
d) Acció real: a la que l’anterior es pot
acumular.

Per què és real? Perquè es dirigeix contra la

cosa determinada.
Normalment, s’acumula; és a dir, el dret real,
especialment, els drets reals de garantia, els fa
el que ja té un crèdit.

El banc, em deixa un préstec (dret de crèdit),

per assegurar que jo li tornaré els diners
constituïm un dret real sobre casa meva. El
banc, si jo no pago, anirà contra casa meva
perquè li és molt més fàcil que anar contra el
meu patrimoni perquè, a més es pot dirigir
només contra la casa i no li importa qui és el
titular.
Un altre criteri distingeix entre el dret real ple i el limitats:
1) Dret real ple: és el dret propietat – afecta a totes les utilitats o facultats de la cosa. Amb
el dret de propietat: la meva propietat la puc utilitzar, vendre, regalar la meitat, puc
cremar-la, regalar, etc.
 @meiryeott Curs: 2022-23
Dret d’obligacions i contractes ADE + Dret

2) Drets reals limitats (iura in re aliena): afecta a alguna o algunes facultats i limiten el
dret ple de propietat que correspon a una altra persona. p.ex. si jo tinc una casa i la tinc
en arrendament, els arrendataris tindran l’ús, però no la propietat.

2.2. El contingut obligacional dels drets reals

A vegades, d’un dret real poden néixer obligacions personals:

Qui sigui propietari de la cosa (del dret real) és la persona que estarà obligada a respondre del
contingut obligacions (del dret obligacional). Quan es transmet la propietat, es transmet la
possibilitat que neixin drets de crèdit.

▪ Aquestes obligacions es denominen ob rem o propter rem: deriven de la mateixa

cosa i, per tant, del dret real tot i que siguin obligacions.
▪ Són obligacions que poden tenir el seu origen en la llei o en la voluntat de les parts
(Articles 470, 594 CC).