TEMA 2. EXPROPIACIÓ FORÇOSA

I. Introducció.

Per adquirir els terrenys necessaris per a la prestació de serveis públics, en la pràctica no
és habitual que l'administració gaudisca de contractes de compravenda negociats en
condicions d'igualtat jurídica. És més freqüent que es sirva d'una potestat d'exercici
unilateral, que posa de manifest la supremacia de l'administració pública i la
subordinació dels expropiats.

Les empreses privades tenen menys poder perquè no estan investides de la potestat
expropiatòria, però també tenen més llibertat d'actuació que el beneficiari de la privació
coactivament imposada.

Ej: El solar que s'ha adquirit per una empresa mitjançant compravenda per establir la
seua seu social pot ser dedicat a qualsevol altra finalitat. El solar expropiat coactivament
no pot ser utilitzat per a cap altre fi que el que va justificar causalment l'exercici de la
potestat expropiatòria.

En l'actualitat es reconeix el dret a la propietat privada, article 33.1 de la constitució,

però en el mateix article en el punt tercer es reconeix la legitimitat constitucional de la
propietat expropiatòria, a causa de la funció social de la propietat establerta a l'article
33.2 .

• Garantia causal: l'expropiació forçosa no naix del pur capritx del poder, està
fonamentat en la satisfacció de fins d'interès públic, als quals quedarà afecte el bé
expropiat.
• Garantia formal: la privació coactiva no es pot dur a terme per la via de fet, sinó que
s'ha de fer seguint els tràmits legalment establerts i complint un procediment
contradictori en què els expropiats puguin defensar els seus drets i interessos legítims.

  1  
  

• Garantia material: no es tracta d'un espoli o confiscació, que´s produeix com a resultat
l'empobriment dels que pateixen l'expropiació. El beneficiari de la privació coactiva està
obligat a pagar un preu just dels béns, drets o interessos expropiats.

Alguns sectors entenen l'expropiació forçosa com una intolerable invasió pública al dret
de la propietat privada, considerant aquesta un dret inviolable i sagrat. Altres opinen que
l'expropiació forçosa és una cosa necessària per satisfer fins d'utilitat pública, que no es
podrien assolir mitjançant un contracte transmissió lliure i voluntària de béns o drets de
contingut patrimonial.

La propietat privada no només té la faceta positiva de les facultats de lliure exercici, en

l'actualitat està configurada com un estatut complex integrat tant per drets com per
obligacions i càrregues (per exemple els propietaris de terrenys urbanitzables estan
obligats a pagar la urbanització del seu zona). La moderna funció social de la propietat
privada faculta disposar dels drets que estan vinculats al compliment d'unes càrregues i
obligacions imposades per a fer efectiva la funció social de la propietat privada, que
justifica que els interessos individuals han de cedir quan col·lisionen amb interessos
col·lectius, l'article 128.1 de la constitució assenyala que "tota la riquesa del país en les
seues diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès
general".

II. El concepte d'expropiació forçosa.

L'expropiació forçosa dóna com a resultat la transferència coactiva de béns, drets o

interessos patrimonials, produint-se un desapoderament del seu titular en benefici d'un
tercer. Hi ha quatre trets que caracteritzen el concepte d'expropiació forçosa:

• És una privació singular, no és una regulació general de l'estatut d'uns béns o drets.
• És una privació imposada coactivament o per la força, no és fruit d'un lliure acord
voluntats.
• La privació és definitiva, no provisional com succeeix en la requisa de béns mobles o en
l'ocupació temporal d'immobles.

  2  
  

• La privació produeix un dany econòmic de forma voluntària i intencional, al contrari de

quan l'administració incorre en responsabilitat patrimonial per haver causat danys o
perjudicis.

a. La privatització singular i la definició general del contingut del dret de la

propietat del sòl.

En primer lloc ha de diferenciar la privació singular d'actius patrimonials de l'ordenació

general dels drets i interessos legítims que tenen contingut econòmic (per exemple el pla
general d'ordenació urbana que obliga a la creació d'una comunitat de béns que
reparteixi els beneficis i càrregues entre tots els afectats).

La definició del contingut normal d'un dret patrimonial no té com a funció la

transferència a un tercer d'una utilitat o aprofitament de contingut econòmic i per això
no hi ha dret indemnització. No hi ha ni un enriquiment d'un beneficiari, ni
empobriment del titular del dret el contingut ha estat definit.

Hi ha dues característiques que diferencien l'ordenació general de la privació singular:

• L'ordenació es realitza mitjançant una regla general que no és individualitzada o

individualitzable, té un destinatari general i abstracte, no un singular i concret.
• L'ordenació és una regla o mesura imposa un sacrifici per satisfer una funció social de
contingut genèric, no comporta un benefici concret a favor un subjecte concret.

L'expropiació forçosa és una decisió administrativa que comporta una privació singular,
un sacrifici impost coactivament per satisfer una necessitat utilitat pública.

El caràcter singular de la privació es refereix al fet que el beneficiari està perfectament

individualitzat fins i tot abans de començar el procediment expropiatori. L'administració
despulla a un subjecte un bé, un dret o un interès legítim, per atribuir a una altra persona
que el requereix a canvi del pagament del preu just, per tal de satisfer una necessitat
pública.

  3  
  

En conseqüència no es tracta d'una simple ablació que a ningú beneficia, ja que d'una
banda hi ha un sacrifici però per un altre allà un benefici per a algú concret.

En l'expropiació forçosa ha d'existir un tercer que obtingui un guany i aquest tercer és

qui ha de compensar la privació coactiva imposada, ja que en un altre cas estaríem
davant d'un espoli una confiscació. Aquest tercer és la clau en la figura de l'expropiació,
perquè per exemple si un animal pateix una malaltia contagiosa i constitueix un risc per
a la salut pública, serà sacrificat produint un perjudici al seu amo sense beneficiar
ningú, això no és una expropiació sinó una confiscació.

b. El caràcter imperatiu o forçós de la privació.

Estem davant d'una transmissió autoritària i no voluntària de béns, drets o interessos

de contingut econòmic. La transmissió del bé o dret no és fruit de la negociació, sinó un
resultat unilateralment imposat per l'administració amb caràcter forçós, encara que
l'administració pot seure a negociar el preu just.

Per compensar parcialment la pèrdua de la llibertat per vendre o conservar béns o drets
de caràcter patrimonial, l'expropiat té dret al fet que, a més de pagar el preu just pel
valor dels béns i drets, el beneficiari li aboni una quantitat per alleujar parcialment el
trastorn que resulta del caràcter imperatiu o forçós de la privació. L'article 47 de la llei
d'expropiació forçosa de 1954 diu "en tots els casos d'expropiació s'abonarà a
l'expropiat, a més del just preu fixat en la norma establerta en els articles anteriors un
5% com a premi d'afecció".

c. La privació provisional i la privació definitiva.

L'expropiació és definitiva, la requisa i l'ocupació temporal són provisionals.

La requisa és la privació coactiva d'un bé moble per alguna necessitat pública, per
exemple quan un agent de l'autoritat requisa un cotxe per perseguir un delinqüent.

L'ocupació temporal és una figura jurídica molt propera l'expropiació, ja que també hi
ha una privació imperativa de facultats sobre un bé, encara que és temporal, i no es perd

  4  
  

la titularitat. Serveix com a exemple els supòsits de l'article 108 de la llei d'expropiació
forçosa de 1954. "Per dur a terme estudis o practicar operacions facultatives de curta
duració; per establir estacions i camins provisionals, per a l'extracció de materials de
tota mena que es troben disseminats per la propietat, etc.".

Davant d'una ocupació temporal el titular del bé no és privat de la titularitat del bé, sinó
l'exercici de les facultats d'ús i gaudi de manera temporal. A canvi té dret a percebre una
indemnització pels danys i perjudicis causats. El rescabalament es compon de dues
partides, el lucre cessant derivat dels rendiments o rendes de l'immoble el titular que
deixe de percebre, i el dany emergent causat per l'eventual deteriorament de l'immoble.

d. El caràcter legal i intencional de la privació; la diferència entre expropiació

forçosa i responsabilitat patrimonial.

En l'expropiació forçosa l'efecte lesiu és directe, voluntari i intencional; en la

responsabilitat patrimonial el resultat de lesiu és indirecte, involuntari i
conseqüencial, per exemple quan s'està fent obres en un carrer i s'impedeix el pas als
clients de les botigues.

III. Béns o drets qué son objetcte d´expropiació

a. Béns o drets de contingut econòmic.

Els béns immobles o el dret de propietat no són els únics actius patrimonials que poden
ser objecte d'expropiació forçosa. Poden ser expropiats tots els béns susceptibles de ser
transmesos, sempre que estiguen dins del comerç i no siguen béns de domini públic.
Poden ser béns mobles, béns immobles, béns corporals i incorporar-(una propietat
intel·lectual o un aprofitament urbanístic), accions d'una societat anònima, una
concessió administrativa, béns patrimonials d'una administració, etc. L'important en
l'expropiació és que no es priva una persona de les seues propietats, el que es tracta és
adquirir la titularitat d'una cosa concreta, qualsevol que siga el seu propietari, perquè
satisfà una necessitat pública o un interès social.

  5  
  

També és possible expropiar drets diferents a la propietat, per exemple que el propietari
d'un terreny tinga que suportar una servitud de pas. En aquest cas el propietari perd
l'exclusivitat d'ús de la cosa però conserva la titularitat dominical.

Segons l'article 1 de la llei d'expropiació forçosa de 1954 s'entén per expropiació

forçosa "qualsevol forma de privació singular de la propietat privada o de drets o
interessos patrimonials legítims". Pel que en cas que es vagia a construir un
embassament i es vagia a inundar tot un municipi les despeses de mudança han de ser
compensats, però no a través de la figura del preu just sinó amb una compensació a títol
de responsabilitat patrimonial, per dany indirecte. Pel que sigua conseqüència del
trasllat un fuster deixa de treballar durant el temps que li costa desmuntar el taller i
tornar a muntar-lo, s'haurà produït lucre cessant mereixedor d'una indemnització. La
diferència és que en l'expropiació primer es paga i després s'expropia, en la
responsabilitat es paga després.

b. Els béns o drets estrictament indispensables per satisfer la causa expropiatòria.

Segons l'article 15 de la llei d'expropiació forçosa l'administració no pot establir

discrecionalment l'abast i l'extensió dels béns i drets expropiats, s'ha de limitar als béns
o drets que siguen estrictament indispensables per al fi de l'expropiació, i el que evite
una situació d'injustícia, ja que si l'ocupació s'estengués a béns que puguen ser
indispensables per a previsibles ampliacions, s'entendrà que els mateixos queden afectes
a la fi, obra o servei determinants de l'expropiació, sense que puguen ser qualificats de
parts sobrants, per exemple per a la futura transformació d'una carretera en autovia.

IV. Subjectes que intervenen en l'activitat expropiatòria.

a. El expropiat.

L'expropiat és la persona física o jurídica, pública o privada, a qui es priva dels seus
béns, drets, o interessos patrimonials, i a qui cal pagar el preu just. També és expropiat
un llogater o usufructuari.

  6  
  

Com el que persegueix l'administració, generalment, no és expropiar una persona

concreta i determinada, sinó que busca una privació de la titularitat de la cosa o dret, res
no impedeix que durant la tramitació de l'expedient es venga a un tercer el bé o dret que
va a ser objecte d'expropiació, i que el comprador es subrogue en la condició de
expropiat i que siga el que tinga dret a percebre el preu just.

Aquesta regla general té una excepció quan s'expropia un bé per incompliment de la

funció social de la propietat, com succeix per la negligent conservació d'un palau que
estat declarat bé d'interès cultural, o per la descurada gestió d'una finca agrària, la gestió
és manifestament millorable.

En aquestes circumstàncies estem davant d'una expropiació-sanció per incompliment de

la funció social de la propietat privada, en la qual la llei fa una valoració desfavorable
de la conducta del subjecte titular i per això l'import del preu just es calcula per un
procediment especial que pot desembocar en una disminució del seu import, com a
retret o sanció. Si no apareix comprador en una subhasta l'administració es quedarà el
bé amb un 25% de descompte.

Hi pot haver diverses persones que tinguen la condició de expropiats, com succeix quan
hi ha una concurrència de drets sobre un mateix bé (comunitat de béns titular del bé
expropiat), o una fragmentació de les facultats de propietari (entre usufructuari i el nu
propietari), en aquests casos els titulars hauran de repartir-se el preu just. El cas de
l'inquilí és especial, ja que té un estatut diferenciat del propietari i a l'hora de pagar el
preu just aquest serà autònom i diferent del propietari.

Quan hi ha un plet sobre la titularitat dels béns o drets expropiats, serà part en el
procediment administratiu d'expropiació forçosa el ministeri fiscal, que actuarà en
representació de qui finalment siga reconegut com a titular de la cosa litigiosa.

El ministeri fiscal també ha de personar-se en el procediment quan el propietari o titular

del bé o dret expropiat estiga incapacitat i sense tutor o persona que el represente en
l'expedient administratiu d'expropiació forçosa.

  7  
  

b. El beneficiari.

El beneficiari és la persona que va satisfer una utilitat pública, un interès social,

aplicant a aquests fins els béns i drets expropiats, és qui adquireix el bé. Està obligat a
personar-se en el procediment expropiatori i a formular les al·legacions que tinga per
convenient, formular la relació de béns que cal ocupar, intentar un acord amigable sobre
el valor del bé o dret expropiat, presentar el full d'apreuament i pagar el preu just.

Ser beneficiari no obliga a exercitar el privilegi de l'expropiació forçosa, pel que abans
que es materialitze pot renunciar i alliberar-se del pagament del preu just.

Sovint el beneficiari de l'expropiació és la pròpia administració territorial titular de la

propietat expropiatòria; o una administració pública diferent de la titular de la propietat
expropiatòria, per exemple la Universitat és la beneficiària quan la comunitat autònoma
expropia uns terrenys per ampliar el campus.

També poden ser beneficiàries les societats mercantils de titularitat pública que
gestionen un servei públic, o les societats mercantils de titularitat privada que exploten i
gestionen una concessió.

En el nostre ordenament no hi ha obstacles que impedeixen que la beneficiària de la

potestat expropiatòria siga una empresa privada que persegueix l'obtenció de lucre o
guany econòmic. Així succeix, per exemple, quan una Comunitat Autònoma aprova una
llei orientada a fomentar la diversificació del turisme mitjançant la creació de parcs
temàtics, que estableix que les empreses privades que promoguin i construeixen el parc
recreatiu es beneficiaran de l'exercici per l'administració de la propietat expropiatòria
per adquirir els terrenys que necessiten per a aquesta activitat privada que és d'utilitat
pública.

c. L'administració titular de la potestat expropiatòria.

Sempre seran administracions territorials i mancomunitats de municipis, la llei

d'expropiació forçosa de 1954 atribueix la potestat expropiatòria a l'Estat, la Província i
al Municipi. Després de l'aprovació de la Constitució també es va atribuir la potestat

  8  
  

expropiatòria a les Comunitats Autònomes. La Llei de Bases de Règim Local 7/1985

confereix la propietat expropiatòria a les illes i a les mancomunitats de municipis. Les
pedanies o entitats locals menors també són titulars d'aquesta potestat, però els actes que
dicten en aquesta matèria no tenen eficàcia fins que no siguen ratificats per
l'Ajuntament matriu al qual estan vinculats.

V. La garantia formal i els tràmits del procediment expropiatori.

a. La naturalesa administrativa del procediment expropiatori.

El beneficiari pot desistir del procediment, però si hi ha hagut danys i perjudicis

s'hauran de pagar les indemnitzacions corresponents per responsabilitat patrimonial,
segons els articles 139 i següents de la llei d'expropiació forçosa.

La potestat expropiatòria s'ha d'exercir seguint els tràmits legalment establerts. Estarem
davant la via de fet quan l'administració pública materialitza l'ocupació dels béns aliens
sense cap tràmit formal, i prescindint totalment i absolutament del procediment
legalment establert.

L'exercici de la potestat expropiatòria està subjecta al compliment dels tràmits

procedimentals i els terminis establerts per la llei d'expropiació forçosa de 1954. En
aquesta llei hi ha establerts un procediment general i altres especials, per exemple el
procediment d'urgència, o ell que hi ha de seguir per expropiar un bé d'interès cultural, o
quan per la construcció d'un pantà s'ha de traslladar a tota una població.

El procediment general té quatre fases en la seua tramitació:

• declaració d'utilitat pública,

• declaració de necessitat d'ocupació,
• fixació del preu just i, finalment
• el pagament i l'ocupació.

  9  
  

En altres moments històrics les dues últimes fases es donaven en seu judicial i per tant
només es podia procedir al desnonament un cop manat el pagament pel jutge, així
segueix sent avui dia a França.

b. La declaració d'utilitat pública.

Segons l'article 9 de la llei d'expropiació forçosa "per a procedir de l'expropiació

forçosa serà indispensable la prèvia declaració d'utilitat pública o interès social del fi a
què s'hagen d'afectar l'objecte expropiat".

La declaració de la fi o destinació pública de l'expropiat pot ser legislativa o

administrativa. La decisió del legislador pot ser concreta, (quan es decideix que es
cometrà una obra i s'identifiquen les finques que van a ser expropiades), o genèrica
(quan la llei només identifica la finalitat i remet a les corresponents decisions
administratives la identificació dels béns que serviran per satisfer al interés públic).

Les declaracions administratives poden ser expressades o implícites. La declaració

expressa resulta de la concreció per a un cas específic de la previsió genèrica
continguda en una llei, és a dir que la llei i remet a aquestes decisions administratives
per arribar a la fi perseguit.

La declaració implícita seran les decisions adoptades en seu administrativa, és a dir

qual s'aprova un pla urbanístic en una zona concreta, i per tant s'entén que tota aquesta
zona està afecta al fi perseguit, sense que s'haga comunicat d'una manera expressa.

c. La declaració de necessitat d'ocupar els béns o drets.

Un cop identificat per tal que legitima l'expropiació s'han d'identificar els béns i drets
que resulten indispensables i indicats per satisfer aquest fi públic, serà el beneficiat qui
s'encarrege de identificar-los.

  10  
  

Un cop presa una decisió sobre quins béns serà necessari expropiar, s'obrirà a pública
discussió aquesta decisió, ja que els propietaris afectats poden escollir un emplaçament
diferent per a la realització de la fi.

La decisió final l'adoptarà l'administració expropia davant a proposta del beneficiari.

Aquest acte pot ser impugnat, tot i ser un acte administratiu de tràmit, ja que no posa fi
al procediment. Aquest recurs sap interposar en menys de 10 dies i produeix efectes
suspensius paralitzant el procediment expropiatori.

El tràmit de de la declaració de necessitat d'ocupació acaba amb un acte administratiu

en el qual s'estableix la relació o llistat definitiu dels béns o drets expropiats, detallant
l'extensió superficial dels immobles necessaris per satisfer la finalitat.

d. La fixació de preu just.

Un cop coneguts els béns que seran expropiats s'ha de calcular el seu valor. Per fixar-lo
hi ha una primera fase en què li expropiat i el beneficiari poden arribar a un acord, si en
el termini de 15 dies no s'ha aconseguit cap entesa, es procedirà a un intercanvi
successiu de propostes; si això tampoc dóna resultats serà un òrgan administratiu
col·legiat que el fixi de manera unilateral, el Jurat Provincial d'Expropiació. La data
d'inici de l'expedient per a la fixació del preu just és la data que es pren com a referència
per fixar el valor i, si s'escau, la data des de la qual es pagaran interessos pel retard en el
pagament.

• Durant la primera fase de la negociació l'objecte no és si s'exerceix no la propietat

expropiatòria, sinó la fixació de l'import del preu just. Com hem vist hi ha 15 dies per
arribar a un acord, encara que res impedeix que es pot arribar a aquest acord un cop
superat el termini, segons l'article 24 de la llei d'expropiació forçosa.
• La segona fase és la negociació formal que consisteix en una cruïlla d'ofertes,
conegudes com fulles d'estima, les quals poden ser rebutjades o acceptades per la
contrapart. Aquesta fase és iniciada pel expropiat en un termini de 20 dies des que va
finalitzar la primera fase, en el full d'apreuament ha d'haver una motivació per justificar
la xifra proposta, que pot ser avalada per un perit. El beneficiari pot acceptar o no

  11  
  

aquesta quantitat. Si el beneficiari la rebutja haurà, en el termini de 20 dies, presentar la

seva contraoferta. Si l'expropiat la rebutja la competència per fixar el preu just es
traslladarà al jurat Provincial d'expropiació, que fixarà un preu dins el marc de les fulles
d'aprecio formulades pels interessats. Pel que les xifres consignades en aquests fulls
tenen eficàcia jurídica vinculant, de manera que si no queden conformes amb la xifra
fixada pel jurat Provincial expropiació i interposen un recurs davant els tribunals no
podran sol·licitar una quantia diferent a la que haguessin consignat en les fulles
d'estima. Les xifres consignades en els fulls d'apreuament tenen eficàcia jurídica
vinculant pel que fa a la quantia màxima del preu just, l'extensió superficial de les
finques, i els conceptes indemnitzables (per exemple la pèrdua de clientela d'una
gasolinera que ha de buscar un emplaçament pitjor al qual tenia)
• A la tercera fase el jurat Provincial d'expropiació, que tot i dir-se jurat no és un òrgan
judicial sinó administratiu i per tant els seus actes són impugnables davant la jurisdicció
contenciosa administrativa, ha de fixar el preu just.

El Jurat Provincial d'Expropiació, com a regla general, segons l'article 54 de la llei

d'expropiació forçosa estarà compost per cinc persones:

• Un magistrat que assumirà la funció de President

• Un advocat de l'estat
• Un funcionari tècnic designat per l'administració titular de la propietat expropiatòria,
(serà un arquitecte, un enginyer agrònom, o un enginyer de mines)
• Un notari
• Un representant d'un col·legi professional, de la Cambra de Comerç, de la Cambra
agrària, o de la d'indústria i navegació (depenent de la naturalesa dels béns expropiats).

En algunes comunitats autònomes hi ha regles diferents, encara que només exerceix la

potestat expropiatòria la comunitat autònoma o algun ens dependent de la mateixa. La
decisió del jurat Provincial és impugnable, però segons l'article 126.2 de la llei
d'expropiació forçosa, només es pot recórrer el preu just que siga inferior o superior en
més d'una sisena part a què el recurrent ha fixat en el seu full d'estima. El Tribunal
Suprem ha declarat aquest precepte anticonstitucional per restringir el dret a la tutela
judicial efectiva, i permet recórrer qualsevol que sigui la diferència.

  12  
  

El jurat Provincial d'expropiació és un òrgan administratiu, i excepte prova en contra, es

presumeix que el seu criteri és precís en els fets, és just i encertat en la seva valoració
econòmica, i els seus actes són conforme a dret. Aquests privilegis de certesa i encert no
són reconeguts als informes pericials aportats davant del tribunal per les parts en litigi.

Aquests privilegis només desapareixeran en les següents circumstàncies:

• Quan s'acredite un error de fet en les mesures superficials de la finca que han estat
signades pel jurat Provincial d'expropiació, serà destruïda la certesa.
• Quan l'acord del jurat siga contrari a dret, es destruirà la presentació de validesa.
• Quan la decisió no tinga la deguda motivació, siga capritxosa, absurda o arbitrària, es
destruirà la presumpció d'encert.

e. El pagament del preu just i l'ocupació del bé expropiat.

En aquesta fase el beneficiari té el privilegi de retardar el pagament durant sis mesos,

sense que hagi d'abonar interessos de demora.

Per regla general el pagament del preu just s'ha de fer en diners, mitjançant taló
nominatiu o transferència bancària, tot i que no hi ha obstacles impedeixin el pagament
en espècie. S'admet compensar una expropiació urbanística mitjançant l'atribució d'un
aprofitament urbanístic lucratiu, només si ho accepta l'expropiat. També s'admet la
compensació de deutes de l'expropiat amb l'administració, també en aquest cas el
d'acceptar l'expropiat.

Com preu just busca deixar a l'expropiat en una situació econòmica equivalent la que
tenia abans de la privació coactiva, el pagament del mateix està exempt de tributs.

El pagament del preu just és el títol jurídic que justifica l'adquisició del bé o dret, quan
es tracta d'un bé moble o immoble també serà necessària subocupació material.

Si l'expropiat es resisteix a abandonar o lliurar els seus béns, poden donar-se dues
situacions:

  13  
  

• Si es tracta de la privació d'un bé immoble considerat domicili, serà necessària

l'autorització judicial per materialitzar l'ocupació contra la voluntat de
l'expropiat.
• Si no té consideració de domicili l'ocupació forçosa podrà materialitzar-se
mitjançant la compulsió sobre les persones.

Quan beneficiari obté la possessió dels béns expropiats, el que ha passat durant
l'ocupació serà descrit en l'acta d'ocupació, que és un document oficial que doni fe que
s'ha consumat la privació coactiva. Aquesta acta acompanyada dels justificants de
pagament permeten la inscripció en el registre de la propietat de la transmissió a favor
del beneficiari de la titularitat del bé immoble expropiat.

En aquest moment l'expropiat, per salvaguardar el seu eventual dret en cas de

desaparició sobrevinguda de la causa expropiatòria, podrà practicar la inscripció
registral del seu dret de reversió.

f. L'absència de procediment i la via de fet.

Quan l'administració materialitza l'ocupació dels béns aliens sense cap tràmit formal i
prescindint totalment i absolutament del procediment establert, estem davant la via de
fet.

Si es dóna la via de fet es pot sol·licitar una acció interdictal davant la jurisdicció civil,
que no prosperaria en un altre cas d'acord a l'article 101 de la llei 30/92, que estableix
que només es poden admetre interdictes contra les actuacions dels òrgans administratius
realitzats per la via de fet.

El interessat podrà formular un requeriment a l'administració infractora perquè puga

cessar l'ocupació il·legítima, l'administració tindrà 10 dies per contestar, si no ho fa o no
atén al requeriment el perjudicat tindrà 10 dies per presentar un recurs per la via
contenciosa administrativa.

Si no hi ha requeriment el perjudicat tindrà 20 dies des que es va iniciar l'actuació

administrativa per via de fet per presentar el recurs.

  14  
  

g. Els tràmits especials per raó de la urgència d'ocupar els béns o drets expropiats.

Els principals tràmits per a substanciar ocupació urgent són els que estableix l'article 52
de la llei d'expropiació forçosa.

• Es comença amb l'exposició pública de la relació de béns objecte d'expropiació i

ocupació urgent, per part del beneficiari, aquesta declaració d'urgència només pot ser
declarada pel govern de l'estat i pels governs autonòmics. En tot cas la declaració
d'urgència haurà d'estar motivada.
• Abans de declarar la urgència de l'ocupació, el govern ha de comprovar que en
l'expedient consta la retenció de crèdit pressupostari suficient, per l'import a què es
calcula ascendirà el preu just.
• Ha d'estar prèviament aprovat el projecte d'obra, o la identificació de la concreta
finalitat pública que es vol satisfer mitjançant la urgent ocupació dels béns.
• Anteriorment a l'ocupació, mínim vuit dies, l'administració ha de convocar al titular del
bé en el lloc on se situa l'immoble, per tal de comprovar l'estat de conservació del bé i
detallar la seva extensió superficial. Tot això quedarà detallat en l'acta prèvia a
l'ocupació, que servirà perquè ell jurat Provincial d'expropiació fixi preu just, ja que pot
ser que quan s'iniciï aquest tràmit l'immoble hagi estat destruït.
• Abans de materialitzar l'efectiva ocupació del bé, el beneficiari ha de pagar a
l'expropiat, o consignar una quantitat provisional a compte de la que fixi definitivament
jurat Provincial d'expropiació, que poques vegades arriba al 10% del valor de mercat del
bé.
• Un cop abonada o consignada aquesta quantitat, es procedirà a la immediata ocupació
material de l'immoble, podent inscriure l'adquisició en el registre de la propietat.
• Un cop adquirida la propietat s'iniciarà la tramitació pel jurat Provincial d'expropiació
del tràmit de fixació del preu just.
• Un cop el jurat Provincial d'expropiació fixi preu just, el beneficiari ha de procedir al
pagament. El expropiat tindrà dret, al pagament del preu just i l'abonament per part del
beneficiari d'una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per la rapidesa de

  15  
  

l'ocupació, així com dels interessos de demora meritats des de la data d'ocupació fins a
la data del pagament efectiu del preu just, interessos legals.

L'excepcionalitat de la urgent ocupació ha passat a ser una via normal per a l'execució
d'obres públiques i plans urbanístics. No és infreqüent que no hi haga consignació
pressupostària prèvia que garanteixi que en el futur es pagarà preu just. Tampoc es
estrany que la declaració d'urgència es puga referir genèricament a obres futures. I
també pot passar que la declaración d´urgencia es done un periode de demora en el
temps en l'efectiva ocupació dels béns expropiats.

VI. La garantia material de l'equivalent econòmic.

a. El preu just: la garantia material de l'equivalent econòmic.

El pagament previ no està regulat per la Constitució, que només parla que es
compensarà, encara que sense aclarir quan.

La regla general és que el pagament del preu just ha de ser previ a l'ocupació dels béns i
drets expropiats, tot i que excepcionalment s'admet el pagament ex post facto en els
següents casos:

• Quan hi ha una declaració d'urgent ocupació dels béns, article 52 de la llei d'expropiació
forçosa.
• Quan els béns són requisats (ocupació temporal d'un bé moble), article 120 de la llei
d'expropiació forçosa.
• Quan estem davant l'ocupació temporal un bé immoble, article 108 de la llei
d'expropiació forçosa. La quantia del preu just ha de ser una restitució integral, no és
suficient una compensació parcial, la compensació ha de quantificar-atenent el valor
que els béns o drets tinguin en el moment en què són expropiats.

El expropiat pot tenir dret al pagament de tres conceptes diferents:

• El preu just, dany directe.

  16  
  

• A l'rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència o en ocasió de

l'expropiació, dany indirecte.
• Al pagament del premi d'afecció (dany moral).
• El dany directe i el càlcul del preu just.

La data de referència per realitzar el càlcul del valor de la cosa expropiada, és la data
del començament de l'expedient per a la fixació del preu just.

El problema pràctic és que en molts casos l'apreciació subjectiva es fa a la baixa, i

tendeix a afavorir al beneficiari, en perjudici de l'expropiat. Això fa que molt sovint la
decisió administrativa a quantificar el preu just arribe als tribunals, la clau en aquests
plets és la prova pericial sobre el valor objectiu del mercat, lamentablement els tribunals
atorguen escassa credibilitat als informes pericials de l'expropiat, així com una
extraordinària validesa a les decisions administratives de la junta Provincial
d'expropiació, a la qual se li presumeix l'encert en les apreciacions econòmiques que ha
formulat.

L'article 36.1 de la llei d'expropiació forçosa estableix que la taxació s'ha de fer d'acord
amb el valor que tinguin els béns o drets al temps d'inici de l'expedient de preu just,
sense tenir en compte les plusvàlues que derivin directament del pla urbanístic que
legitima l'expropiació, de l'obra o actuació que es vagia a realitzar.

El mateix criteri de neutralitat dels efectes del planejament urbanístic s'aplica en

direcció inversa. Per tant, tot i que s'expropien uns terrenys que el planejament
urbanístic defineix com a zona verda, el propietari ha de ser compensat per la qual cosa
valia el sòl abans de aprovar-se el pla urbanístic que va fixar aquesta destinació.

Les millores realitzades amb posterioritat a l'inici del procediment expropiatori no són
objecte de compensació econòmica, llevat que es demostrin indispensables per a la
conservació dels béns objecte d'expropiació, per exemple si en l'expropiació d'un
habitatge, s'allarga molt el procés i l'expropiat ha de reparar unes canonades que s'han
trencat (article 36.2).

  17  
  

b. El dany indirecte o col·lateral, el rescabalament dels danys i perjudicis derivats

de l'expropiació forçosa.

En ocasió de les actuacions desenvolupades en l'exercici de la potestat expropiatòria, es

poden ocasionar indirectament altres danys i perjudicis diferents a la privació de la cosa,
dret o interès patrimonial. També és possible que no hi hagi lloc al pagament del preu
just, però que calgui pagar una indemnització de danys i perjudicis, quan desistiment
d'una expropiació que ha ocasionat una lesió patrimonial.

Hi ha una gran varietat d'exemples pel que fa a la indemnització de danys i perjudicis,

per exemple s'ha de indemnitzar per la disminució ingressos d'una gasolinera que ha
estat obligada a traslladar-se a un lloc pitjor comunicat.

c. Els danys morals i el premi d'afecció.

El premi d'afecció busca compensar el valor subjectiu, emocional o afectiu dels béns
expropiats. Només es dóna en les expropiacions en què no hi ha hagut acord entre
l'expropiat i el beneficiari, aquest premi d'afecció consisteix en 5% del total del preu
just (dany directe + dany col·lateral + dany moral). Si finalment es desisteix en
l'expropiació, el premi d'afecció no es retornarà.

d. La compensació pels retards en la fixació i pagament del preu just.

El expropiat està obligat a suportar un retard de 6 mesos en la fixació del preu just i
altres 6 en el cobrament del preu just sense rebre interessos. Un cop transcorreguts
aquests terminis l'interès que es cobrarà serà l'interès legal del diner. No cal que un cop
fixat el preu just, l'administració o el beneficiari retarden el pagament durant un temps
superior a dos anys. En una economia inflacionària el transcurs d'aquest lapse de temps
fa que el preu just ja no responga al valor reial de mercat. En aquestes circumstàncies
s'ha de fer una nova quantificació del preu just, amb el risc que es produeixin retards en
l'establiment de la nova valoració i noves demores addicionals en el pagament.

Si es declara en una sentència que una expropiació va ser per la via de fet, el expropiat
té dret a quedar-se amb un 12% del preu just, en cas que es pugui tornar el bé al seu

  18  
  

estat original. Si no es pot s'augmentés el preu just en un 25% però no ès sumarà el

premi d'afecció. Un dels casos més importants en aquest sentit va ser l'expropiació per a
la construcció de la presó de "cuatre camins", creant-se una gran font de jurisprudència
en aquest cas.

VII. La garantia causal i el fonament legitimador de la potestat expropiatòria.

a. La subordinació de tota la riquesa a la satisfacció dels interessos generals.

La clau de la causa legitimadora és el destí al qual es vincula el bé o dret, finalitat que

ha de representar un utilitat pública o d'interès social.

L'article 128.1 de la constitució ens diu "tota la riquesa del país en les seues diverses
formes, i, siga quina siga la titularitat, resta subordinada a l'interès general"; per la
seva banda l'article 33.2 ens assenyala que aquesta funció social transcendeix els
interessos individuals del propietari; però l'article 33.3 "ningú podrà ser privat dels seus
béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la
corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposen les lleis".

De tot això es desprèn que la privació imperativa o forçosa de béns i drets es justifica
per la raó del fi perseguit, i es legitima pel pagament d'un preu just.

b. La continuïtat en el temps de la fi públic legitimador de l'expropiació; el dret de

reversió.

Si el fi pel qual es va expropiar un bé desapareix, o no es compleix, la privació coactiva

perd la seva fonamentar legitimador, i que va ser expropiat té dret que es restitueix el
statu quo inicial, això és el dret de reversió.

L'article 54.1 de la llei d'expropiació forçosa diu "en el cas de no executar-se l'obra o
no establir-se el servei que va motivar l'expropiació, així com si hi hagués alguna part
sobrant dels béns expropiats, o desapareix l'afectació, el propietari primitiu o seus
drethavents poden recobrar la totalitat o part de l'expropiat, mitjançant l'abonament a
qui era titular de la indemnització que es determina en l'article següent".

  19  
  

La causa legitimadora està adherida al dret d'expropiació, i quan de forma sobrevinguda

desapareix, té efecte la condició resolutòria implícita, que justifica extingir la privació
forçosa i tornar a la situació inicial.

Convé afegir que la reversió és un dret d'adquisició preferent a favor de primitiu titular
o dels seus successors, però no un deure de inexorable compliment, de manera que
l'anterior titular del bé és lliure per demanar la reversió o consentir que es consolide la
situació creada després de la desaparició de la causa legitimadora.

La devolució de l'import del preu just no pot enriquir al beneficiari que ho pagament,
però tampoc empobrecerle. Per la qual cosa l'import originari del preu just s'ha
d'actualitzar aplicant l'evolució de l'índex de preus al consum.

La reversió és un dret de configuració legal i de caràcter autònom, per la qual cosa es

regeix per la normativa vigent en el moment d'exercir la reversió, i no per la que estava
en vigor en la data en què es va realitzar l'expropiació.

La reversió és un dret autònom de l'expropiació, i per tant transmetre a terceres persones

enterament alienes a l'originari situació dominical, tercers a qui pot interessar
l'expectativa hipotètica que en el futur es pot arribar a incomplir la causa legitimadora
de l'expropiació, i que hi hagi fonament per a sol·licitar la reversió.

El que s'aliena és una opció futura, que corre el risc de no produir-se, o que el legislador
introdueixi noves circumstàncies que excloguin el dret de l'exercici de la reversió. Per
exemple una modificació de la llei d'expropiació forçosa de l'any 1999 va introduir el
límit de 20 anys per exercir la reversió, el que va fer pràcticament desaparèixer el
mercat dels drets de reversió.

Per a què es produeixi el dret de reversió deuen donar-se una de les següents causes,
establertes a l'article 54 de la llei d'expropiació forçosa:

• Que no s'executi l'obra pública o no s'estableixi servei públic, es frustra per això la
satisfacció de l'interès general. Incompliment de la fi.

  20  
  

• Que després de executada l'obra o establert el servei existeixin béns sobrants perquè es
va expropiar més del que estrictament necessari. Abús de la fi.
• Perquè desaparegui l'afecció dels béns o drets a una fi o destinació d'utilitat pública o
interès social, abans que transcorrin 10 anys des de la finalització de l'obra o
l'establiment del servei, o 8 anys quan es tracti d'una expropiació urbanística.

c. Desaparició de la fi.

El dret de reversió no és un dret absolut o de vigència il·limitada, és un dret debilitat i

de configuració legal, ja que en determinades circumstàncies està subjecte a límits
temporals.

L'any 1999 la llei d'ordenació de l'edificació es va introduir les següents circumstàncies

que exclouen el dret de reversió:

• Quan la real afectació a la fi que va justificar l'expropiació, o a un altre declarat utilitat

pública o interès social, es prolongui durant 10 anys des de la finalització de l'obra o
l'establiment del servei.
• Quan simultàniament a la desafectació del sense que va justificar l'expropiació,
s'acordi justificadament una nova afectació a un altre sense que hagi estat declarat
d'utilitat pública o interès social, això és una mutació demanial.

d. Termini per a exercir el dret de reversió.

El desitjable seria que l'administració informés a l'expropiat quan concorre una causa
legitimadora del dret de reversió, un cop realitzada aquesta comunicació el primitiu
titular o que li passi, podrà exercir aquest dret en un termini màxim de tres mesos.

El que passa és que no sol haver-hi una desafectació expressa dels béns que al seu dia
van ser expropiats, també és habitual que l'administració no notifique a l'interessat la
concurrència d'alguna de les circumstàncies legitimadores de l'exercici del dret de
reversió. En aquests casos cal estar als terminis de l'article 54.3 de la llei d'expropiació
forçosa:

  21  
  

a) Quan s'hagi produït un excés d'expropiació o la desafectació del bé o dret expropiats i

no hagin transcorregut vint anys des de la presa de possessió d'aquells.
b) Quan hagin transcorregut cinc anys des de la presa de possessió del bé o dret
expropiats sense iniciar-se l'execució de l'obra o la implantació del servei.
c) Quan l'execució de l'obra o les actuacions per a l'establiment del servei estiguessin
suspeses més de dos anys per causes imputables a l'Administració o al beneficiari de
l'expropiació sense que es produís per part d'aquests cap acte exprés per a la seva
represa.

En cas de desistiment expropiatori es poden donar diverses circumstàncies:

• Si desapareix la causa expropiatòria però encara no s'ha consumat l'expropiació es

desistirà deixant les coses com estan.
• Si ja s'ha pagat es donaran les causes de la reversió.
• En cas d'expropiació urgent s'haurà d'acudir a la via de la responsabilitat patrimonial.

  22