Dret Civil II

T.4. CLASSES D’OBLIGACIONS

L’article 1088 CC estableix que: “Toda obligación consiste en dar, hacer o no hacer alguna cosa.”
Les prestacions poden ser positives (donar o fer) o negatives (no fer).

1.OBLIGACIONS DE DONAR, FER I NO FER

1.1OBLIGACIONS DE DONAR
L’obligació de donar implica el lliurament, l’entrega d’una determinada cosa o dret. És la
transferència d’un bé moble o d’un bé immoble. Poden ser obligacions de diners o de coses.
Aquestes prestacions de donar es distingeixen entre una transmissió possessòria del bé i la
transmissió de propietat d’un bé.
Les obligacions de donar generen deures per part del deutor:
· art. 1094 CC: “El obligado a dar alguna cosa lo está también a conservarla con la diligencia propia
de un buen padre de familia.” → deure de conservació, implica una obligació de conservació
prèvia amb diligència de la cosa que ha de donar el deutor.
EXEMPLES: Si tu has de donar un animal, i estàs obligat a entregar-lo d’aquí 10 dies, tens una
obligació de conservar la cosa fins al moment de l’entrega (tens obligació d’alimentar-lo, per
exemple).
Si has d’entregar un vehicle, la setmana vinent, també l’hauràs de conservar, guardar-lo, tenir cura
que ningú te’l ratlli, etc.
Obligació de donar no es simplement donar, sinó que implica una obligació de conservació prèvia
amb diligencia. Tu has de fer feina abans d’entregar la cosa, ja sigui esser viu (un animal, com un
cavall, o un cotxe).
La obligació de conservació de prestació només es dona en les obligacions de donar no en las de
fer, perquè com fas la cosa no has de conservar res.

Des de que neix la obligació de donar una cosa fins que la dones, has de donar els fruits que aquesta
cosa produeixi. (art 1095 CC) un fruit es el que es produeix sense el desprendiment de la cosa
mare
Exemple: obligat a entregar 4 vaques d’aquí a una setmana, aquesta obligació de donar, implica
donar les 4 vaques i tota la llet que hagin produït fins el moment a entregar-la (quan passi la
setmana).
· art. 1095 CC: “El acreedor tiene derecho a los frutos de la cosa desde que nace la obligación de
entregarla. Sin embargo, no adquirirá derecho real sobre ella hasta que le haya sido entregada.”
 Dret Civil II

→ deure d’entregar els fruits, s’han d’entregar els fruits que produeix la cosa des que neix la
obligació de donar la cosa fins que es dóna.
El fet de donar una cosa implica lliurar els seus accessoris (art 1097 CC). Per exemple: si et venen
un mòbil, t’han de vendre el cable. Tots els accessoris necessaris per a que allò pugui funcionar. O si
compres una maquina, han de donar-te també un manual d’instruccions.
· art. 1097 CC: “La obligación de dar cosa determinada comprende la de entregar todos sus
accesorios, aunque no hayan sido mencionados.” → deure d’entregar els accessoris de la cosa per
garantir el seu complet funcionament.
L’article 1160 CC : si jo entrego un cotxe he de tenir capacitat d’obrar (=tenir capacitat per celebrar
el contracte, capacitat de disposició- 18 anys-) i lliure disposició tenir la titularitat o un dret que em
permeti realitzar aquest acte.
Si la cosa no es pròpia, tinc poder de capacitat però no de disposició. Per exemple: agafo el PC d’un
company i el venc. No puc fer-ho. La venda de cosa aliena, però es valida. El contracte es vàlid
perquè tindrà tots els seus elements (per tant, per ser vàlid, s’ha de complir TOTS els elements). •
ART 1160 CC: En las obligaciones de dar no será válido el pago hecho por quien no tenga la libre
disposición de la cosa debida y capacidad para enajenarla. Sin embargo, si el pago hubiere
consistido en una cantidad de dinero o cosa fungible, no habrá repetición contra el acreedor que la
hubiese gastado o consumido de buena fe.
1.2 OBLIGACIONS DE FER
L’obligació de fer és una obligació positiva, implica la realització d’una prestació de manera
diligent per part del deutor. La seva importància no recau en entregar una cosa (que pot ser que en
algun cas també ho impliqui), sinó en la seva activitat, servei o actuació que ha de realitzar el deutor.

1.Obligacions de fer PUNGIBLES (no personalíssimes)es poden intercanviar per altres, les pot fer
qualsevol deutor.
Exemple: un mecànic que em canvi la roda no importa quina persona ho faci concretament.
Tenir en compte la prestació forçosa, quan una obligació de fer NO es personalíssima es pot exigir
la prestació forçosa in natura (= pots forçar al deutor a que es faci càrrec de la prestació tal i com es
va pactar).
Per exemple; s’ha de pintar una casa, com que es una prestació de fer NO personalíssima, si ell no
vol fer-ho, es contractarà a un tercer que pinti la casa, i es pagarà a aquest 3r amb els diners del
deutor. La finalitat s’ha fet =s’ha pintat la casa.
 Dret Civil II

Execució per equivalent→ la prestació no es farà i el que es farà es entregar diners, això quan no
sigui possible aquesta execució per equivalent, a càrrec del patrimoni del deutor.
Exemple: el cantant que havia de cantar, no vol cantar, es pot executar in natura? NO. Però se’l
condemnarà per danys i perjudicis (venda d’entrades, lloguer, personal...)
• ART 1098 CC: Si el obligado a hacer alguna cosa no la hiciere, se mandará ejecutar a su costa.
Esto mismo se observará si la hiciere contraviniendo al tenor de la obligaci ón. Además podrá
decretarse que se deshaga lo mal hecho
Les obligacions de fer NO són perpetues. Una obligació neix per extingir-se. No es el mateix
perpetua que indefinida.
o Indefinida vol dir que no se sap quan s’acaba, però s’acaba o Perpetua- no s’acaba
Ningú es pot obligar per sempre. Obligacions perpetues son nul·les, ara les indefinides son valides
(per exemple, contracte de treball indefinit).

2.Obligacions de fer IMPUNGIBLES (Personalíssimes):són personalíssimes, només les pot fer el

deutor, són insustituïbles. Són personalíssimes aquelles que NOMÉS la pot realitzar la persona
concreta del deutor, no la pot fer una persona diferent al deutor. És insubstituïble. (art 1161 CC).
Art. 1161 CC: “En las obligaciones de hacer el acreedor no podrá ser compelido a
recibir la prestación o el servicio de un tercero, cuando la calidad y circunstancias de la persona
del deudor se hubiesen tenido en cuenta al establecer la obligación.”

Per tant, a diferència de les obligacions de donar, sí que poden ser personalíssimes, perquè tenen el
seu nucli en l’activitat, el servei, i en canvi a les de donar és la cosa, de manera que la pot fer
qualsevol persona.
Com que l’important és satisfer el creditor, en el cas de les obligacions de donar estarà satisfet si rep
la cosa (ex: 100€ → és igual qui li doni mentre ho rebi), i en el cas de les obligacions de fer estarà
satisfet si rep el servei (ex: un concert d’un cantant en concret → és personalíssima perquè només
es satisfà el creditor si canta aquell cantant, no ho pot fer qualsevol persona).

Per tant, en les obligacions de fer personalíssimes, si el deutor mor s’extingirà l’obligació, ja que
esdevindrà una impossibilitat sobrevinguda absoluta perquè ningú pot realitzar aquella prestació,
només era aquell deutor el que podia realitzar-la. (en les no personalíssimes, és a dir, pungibles, no
s’extingirà). Com que és personalíssima no és transmissible per herència, l’obligació únicament
és realitzable pel deutor.
 Dret Civil II

Això s’estableix a l’article 1595 CC: “Cuando se ha encargado cierta obra a una persona por
razón de sus cualidades personales, el contrato se rescinde por la muerte de esta persona.
En este caso el propietario debe abonar a los herederos del constructor, a proporción del precio
convenido, el valor de la parte de obra ejecutada y de los materiales preparados, siempre que de
estos materiales reporte algún beneficio.
Lo mismo se entenderá si el que contrató la obra no puede acabarla por alguna causa
independiente de su voluntad.”

Tipus d’obligacions de fer:

• Obligacions de mitjans i de resultat → és aquella obligació de fer en la qual allò important

és l’activitat del deutor, la diligència en la realització de la prestació, encara que es busqui
un resultat. És a dir, és més important els mitjans i la realització de la prestació, amb
diligència i de bona manera, que el resultat (que també és important).
Per exemple: un metge té l’obligació de fer amb uns mitjans i diligència professional
exigibles, però no se li pot exigir un resultat determinat, sempre i quan ho hagi fet així.
(excepció: metge de cirurgia estètica, analítiques, etc. en què l’important és el resultat)

• Obligació de resultat → és aquella obligació de fer en la qual es valorarà el resultat final,

és a dir, el resultat és transcendent. No serà compliment correcte fins que no s’assoleixi un
resultat.
Per exemple: un constructor ha de construir i fins que no arribi a aquest resultat no haurà
complert amb l’obligació.
Sobretot es veu en contractes d’obra. Contractes a la obra per construir un edifici de 4
plantes, l’obligació del constructor és una obligació de fer de resultat. Resultat= entregar la
cosa, fer el que es vol. Construcció de l’edifici, en aquest cas.

1.3. OBLIGACIONS DE NO FER (Obligacions negatives)

L’obligació de no fer és una negativa en la qual el deutor està obligat a abstenir-se, és a dir, no fer
una cosa que podria fer si no estigués obligat, o bé patir alguna cosa per part del creditor.
No és un no fer, sinó que deixar que el creditor faci i el deutor no impedir que faci determinades
coses. Es com haver de suportar que el creditor faci sense tu poder queixar-te.
 Dret Civil II

Per exemple: una editorial celebra un contracte d’edició amb un autor en el qual només l’editorial
pot publicar i distribuir la novel·la, i el deutor tindrà l’obligació negativa de no publicar-la amb una
altra editorial.
Per tant, l’obligació només es pot complir per part del deutor, però en aquest cas no és
personalíssima, perquè si es mor el deutor no s’extingeix l’obligació. En l’exemple anterior, per
exemple, l’obligació es seguirà mantenint en els hereus de l’autor.
Obligació negativa: tu com a obligat no fas una cosa, si no existís la obligació la podries fer.
Exemple: jo dec 10€ i ho pot realitzar un tercer, sense que jo ho sàpiga (prestació d’un tercer 1158
CC). Una obligació de no fer NO pot ser completada per un tercer.
Aquestes obligacions negatives, són sempre personalíssimes? No perquè (art 1595CC) les
obligacions s’extingeixen per la mort del deutor (un cantant mor, només ho podia fer ell el concert,
si no ve ell no es pot fer, si es mor, s’extingeix l’obligació) en canvi, si un esta obligat a no beure
aigua d’aquella font, els hereus continuaran obligats a no beure de la font, per exemple.

El contingut patrimonial d’una persona es converteix en herència, i gairebé el contingut es igual.

Però no ho és, hi ha drets patrimonials- com el deute personalíssim que s’extingeix amb la mort
del deutor (art 1595 CC).
• ART 1595 CC: Cuando se ha encargado cierta obra a una persona por razón de sus cualidades
personales, el contrato se rescinde por la muerte de esta persona. En este caso el propietario debe
abonar a los herederos del constructor, a proporción del precio convenido, el valor de la parte de
obra ejecutada y de los materiales preparados, siempre que de estos materiales reporte algún
beneficio. Lo mismo se entenderá si el que contrató la obra no puede acabarla por alguna causa
independiente de su voluntad.

2.OBLIGACIONS GENÈRIQUES O ESPECÍFIQUES

- OBLIGACIÓ GENÈRICA → aquella que pertany a un gènere, és a dir, que la seva determinació
es fa a través d’una mesura, d’una qualitat que pertany a un grup genèric. Es determina pel seu
nombre, pes o mesura.
És a dir, són obligacions on el seu objecte no està determinat, hi ha una indeterminació de
l’objecte. Es diu genèrica perquè l’objecte pertany a un gènere, per exemple, diners, pomes, aigua...
no sabem quines pomes són, quants litres d’aigua son, etc.
L’objecte de les obligacions genèriques, per exel·lència és el diner.
 Dret Civil II

Exemple: si una persona deu 20 euros a una altra, no li tornen els mateixos, poden ser dos bitllets de
10 o en monedes, etc.

Per exemple: el diner (obligació genèrica per excel·lència) → el fet de prestar diners implica que no
s’han de tornar els mateixos bitllets exactes que et van prestar, en seran uns altres. Altres exemples
serien el menjar i la beguda.
Es regeixen pel principi genus munguam perit (el gènere mai desapareix). Per tant no es pot
al·legar que s’extingeix la obligació per pèrdua de la cosa, perquè sempre n’hi haurà més d’iguals.
Art. 1167 CC: “Cuando la obligación consista en entregar una cosa indeterminada o genérica
cuya calidad y circunstancias no se hubiesen expresado, el acreedor no podrá exigirla de la calidad
superior, ni el deudor entregarla de la inferior.”
Art. 1096 CC: “Cuando lo que deba entregarse sea una cosa determinada, el acreedor,
independientemente del derecho que le otorga el artículo 1.101, puede compeler al deudor a que
realice la entrega.
Si la cosa fuere indeterminada o genérica, podrá pedir que se cumpla la obligación a expensas del
deudor.

Si el obligado se constituye en mora, o se halla comprometido a entregar una misma cosa a dos o
más personas diversas, serán de su cuenta los casos fortuitos hasta que se realice la entrega.”

Una cosa genèrica, art 1167 CC, si no s’especifica quina qualitat ha de tenir el genera, serà la
qualitat mitjana.

• ART 1167 CC: Cuando la obligación consista en entregar una cosa indeterminada o genérica,
cuya calidad y circunstancias no se hubiesen expresado, el acreedor no podr á exigirla de la
calidad superior, ni el deudor entregarla de la inferior.

- OBLIGACIÓ ESPECÍFICA → s’ha de retornar específicament i exacta allò que s’ha acordat.
És únic, exclusiu, especificat, només n’hi ha un en el món.
Per exemple: una bicicleta, un vehicle, etc.
En el cas de les obligacions específiques sí que es pot donar una impossibilitat sobrevinguda per
pèrdua de la cosa (força major, etc.), perquè només n’existeix un i per tant s’extingirà l’obligació.
 Dret Civil II

Art. 1182 CC: “Quedará extinguida la obligación que consista en entregar una cosa determinada
cuando ésta se perdiere o destruyere sin culpa del deudor y antes de haberse éste constituido en
mora.”

- Obligacions de gènere limitat → són aquelles en què queden determinats alguns aspectes de la
cosa. Té gènere però pot ser limitat, és a dir, n’existeixen més d’un però pot ser que s’acabin.
Per exemple: entregar un litre de vi Rioja del 82.
(són una categoria intermèdia) , se’ls aplica les regles de les especifiques, perquè en principi son
genèriques per pot arribar a succeir que desapareguin totes.

Exemple: compro vi de la Rioja del 1986, és possible que desapareguin totes? Sí, pot ser que hi
hagi una impossibilitat sobrevinguda, no es pot aplicar el GENUS NUNQUAM PERIT i aplicarem
el 1182 CC (gènere limitat perquè hi ha moltes ampolles però poden destruir-se totes)

3.OBLIGACIONS ALTERNATIVES I FACULTATIVES

- Obligacions alternatives → supòsits en els quals el deutor té la possibilitat de triar entre vàries
prestacions. Això significa que el deutor ha de realitzar una d’entre vàries prestacions.
Ex: l’obligació (prestació) que ha de realitzar el deutor és o bé donar un cotxe matrícula 123, dues
motos amb matrícula 456 i 787 o quatre bicis concretes. És a dir, tenim una obligació única amb
una pluralitat de prestacions úniques.
Les obligacions alternatives es que o bé el deutor pot escollir, o bé el creditor, però només podrà
escollir una de les prestacions completes (no pot demanar una d’una part, i una d’una altra).
Una obligació alternativa per exemple, en un restaurant un menú on hi ha 3 primers, 5 segons- i
n’has de triar un- i 3 postres i n’has de triar un, de tots els quals n’has de triar un. En aquest cas qui
escull és el creditor.
• Art 1131 CC: «El obligado alternativamente a diversas prestaciones debe cumplir por
completo una de éstas. El acreedor no puede ser compelido a recibir parte de una y parte
de otra.»

Deutor amb el dret a escollir:

Si no s’ha dit res correspon l’elecció al deutor→ FAVOR DEBITORIS
 Dret Civil II

ART 1074 CC: Podrán también ser rescindidas las particiones por causa de lesión en más de la
cuarta parte, atendido el valor de las cosas cuando fueron adjudicadas.
Imaginem que el rellotge i la bici es perd, només tenim una prestació, prestació única (=deure mil
euros), desapareix el concepte d’alternativa, perquè hi ha una unica prestació.
• Art. 1132 CC: “La elección corresponde al deudor, a menos que expresamente se hubiese
concedido al acreedor.
El deudor no tendrá derecho a elegir las prestaciones imposibles, ilícitas o que no hubieran
podido ser objeto de la obligación.”

Si és el deutor qui té el dret a escollir, li notificarà al creditor la prestació concreta de totes les
opcions que tenia i es converteix en una prestació única.
Pot succeir que al deutor se li hagi restringit la facultat d’elecció, per exemple si abans d’haver
notificat la prestació esdevé impossible complir amb totes les prestacions menys una.
Pot passar també que una de les prestacions esdevé impossible per culpa del deutor, cas en què no
passarà res perquè únicament s’ha perjudicat a ell mateix, ja que té menys opcions per triar, i això
no afecta al creditor perquè li és igual quina prescripció compleixi (si és el cas en què ha d’escollir
el deutor, si fos el cas en què triava el creditor no).

• Art. 1133 CC: “La elección no producirá efecto sino desde que fuere notificada.”
Declaració de voluntat receptícia (l’ha de rebre l’altre perquè tingui eficàcia)
• Art. 1135 CC: “El acreedor tendrá derecho a la indemnización de daños y perjuicios
cuando por culpa del deudor hubieren desaparecido todas las cosas que alternativamente
fueron objeto de la obligación, o se hubiera hecho imposible el cumplimiento de ésta.
La indemnización se fijará tomando por base el valor de la última cosa que hubiese
desaparecido, o el del servicio que últimamente se hubiera hecho imposible.”
S’aplicaria quan té culpa el deutor. La fixació de la indemnització es durà a terme prenent
com a base el valor de l’última prestació que ha desaparegut.

El creditor de l’elecció:
Si té l’elecció el creditor, és aquest qui triarà la prestació:
•Art. 1136 CC: “Cuando la elección hubiere sido expresamente atribuida al acreedor, la
obligación cesará de ser alternativa desde el día en que aquélla hubiese sido notificada al
deudor.
Hasta entonces las responsabilidades del deudor se regirán por las siguientes reglas:
 Dret Civil II

1.ª Si alguna de las cosas se hubiese perdido por caso fortuito, cumplirá entregando la que el
acreedor elija entre las restantes, o la que haya quedado, si una sola subsistiera.
2.ª Si la pérdida de alguna de las cosas hubiese sobrevenido por culpa del deudor, el
acreedor podrá reclamar cualquiera de las que subsistan, o el precio de la que, por culpa de
aquél, hubiera desaparecido.
3.ª Si todas las cosas se hubiesen perdido por culpa del deudor, la elección del acreedor
recaerá sobre su precio.
Las mismas reglas se aplicarán a las obligaciones de hacer o de no hacer, en el caso de que
algunas o todas las prestaciones resultaren imposibles.”

- Obligacions facultatives → la característica principal és que hi ha una sola obligació però hi ha

una sola prestació, i el deutor(i només ell) té la facultat d’alliberar-se i incomplir la única prestació,
realitzant un altre tipus de prestació(una prestació diferent a la pactada en el contracte), lliurant
diners, etc. (depèn de què es pacti).
Aquesta prestació diferent NO pot ser exigida pel creditor, aquesta elecció nomes es del deutor.
Per exemple: un jugador signa un contracte de prestació de 2 anys de serveis. La prestació és el
servei de jugar allà, el creditor és l’equip i el deutor el futbolista. Els jugadors de futbol si volen
incomplir la prestació poden fer-ho, perè si incompleixen la prestació de 2 anys i se’n van a un altre
club hauran de pagar 10 milions d’euros.
El deutor pot alliberar-se amb una altre prestació diferent- facultat alternativa o obligació facultativa
(pagar 10 milions d’euros). El creditor només pot exigir la prestació pactada al principi, només pot
exigir aquesta prestació, que pagui, no pot dir-li que marxi (paga’m els 10 mil euros i te’n vas- això
no es pot fer.)
Com que hi ha una única prestació, s’aplica el regim de prestació única. S’extingeix, per exemple, si
el jugador en aquests dos anys no pot jugar. La impossibilitat sobrevinguda d’aquesta, fa caure tot, a
diferencia de l’alternativa, en què si no es podia complir una prestació es podia complir amb una
altra.

• Art. 1153 CC: “El deudor no podrá eximirse de cumplir la obligación pagando la pena,
sino en el caso de que expresamente le hubiese sido reservado este derecho. Tampoco el
acreedor podrá exigir conjuntamente el cumplimiento de la obligación y la satisfacción de
la pena, sin que esta facultad le haya sido claramente otorgada.”
 Dret Civil II

Per tant es diferencia amb les alternatives en:

- Una prestació, prestació única
- Alliberar-se el deutor i només ell (a elecció del deutor)
- Concepte d’impossibilitat sobrevinguda

4. OBLIGACIONS DE DINERS (obligacions pecuniàries)

4.1CONCEPTE, REQUISITS I CLASSES
Són obligacions que s’anomenen pecuniàries (precus: s’identifica amb el concepte de diner), que
consisteixen en l’obligació de donar una quantitat de diner.
El diner té dues funcions:
- Instrument/Mitjà d’intercanvi de béns i serveis
- Unitat de mesura
• Requisits:
El diner és una creació de l’Estat, de l’OJ, i se li ha de donar un valor perquè la gent s’ho cregui:
• Curs fiduciari del diner → fiducia = confiança. El diner ha de donar confiança, és a dir, la gent
ha de confiar que un bitllet té aquell valor i serà acceptat a tot arreu i al llarg del temps.
(exemple: Si tu tens diners, 10 euros, tens la confiança que aniràs a comprar benzina i te la donaran.)
• Curs legal → implica que tota moneda té un recolzament legal (la moneda té aprovació legal).
Cada país té sancionada una determinada moneda, on les transaccions es fan amb aquella moneda.
• Curs forçós → l’Estat estableix com a mitjà necessari i obligatori una determinada moneda per a
les transaccions econòmiques.
El creditor ha d’acceptar (té la càrrega d’acceptar) aquest tipus de moneda. Tot i així pot ser que
hagis de pagar amb targeta en algun lloc, perquè no vulnera el curs forçós (s’està pagant igualment
amb la mateixa moneda però a través d’un mitjà).
(exemple: sempre podràs pagar amb euros, o pagar pel banc, o obligatòriament per targeta, etc.)
Han d’existir aquests tres cursos per tal que es pugui donar una obligació de diner.
• Classes:
Deutes de diners:
 Dret Civil II

- Deute d’espècie monetària: es pacta el tipus de moneda amb la qual es pagarà. La voluntat de les
parts pot triar que es pagui el deute amb una moneda distinta (art. 1170 CC).
• Art. 1170 CC: “El pago de las deudas de dinero deberá hacerse en la especie pactada y, no
siendo posible entregar la especie, en la moneda de plata u oro que tenga curso legal en
España. La entrega de pagarés a la orden, o letras de cambio u otros documentos
mercantiles, sólo producirá los efectos del pago cuando hubiesen sido realizados, o cuando
por culpa del acreedor se hubiesen perjudicado. Entre tanto la acción derivada de la
obligación primitiva quedará en suspenso.”
- Deute de suma: deute pecuniari per excel·lència, es l’obligació genèrica per excel·lència. No
esdevenen mai impossibles, sempre hi haurà diner.
És un fruit civil, és a dir, els diners produeixen interessos
Deute de diner/Deute de valor:
Deute de diner: en un futur s’haurà de tornar la mateixa quantitat exacta.
Deute de valor: en un futur s’haurà de tornar un valor equivalent al valor de la quantitat que s’ha
prestat. Saps que has de pagar, però no saps quant (l’or, el petroli, etc.).
Nominalisme → es compleix entregant la mateixa quantitat de diner que deus, encara que l’entrega
es faci molt més tard en el temps i el seu valor hagi canviat. La tesi nominalista és la que s’aplica en
el nostre sistema (art. 1170 CC). Per exemple, si t’han prestat 100€, d’aquí 5 anys hauràs de pagar
aquests 100€.
Valorisme → en un futur has d’entregar el valor que té en aquell moment la quantitat de diner
prestat anteriorment. És a dir, si t’han prestat 10000€, d’aquí 5 anys no hauràs de pagar aquests
10000€, sinó que hauràs de pagar el valor que tenen aquests 10000€ en el moment en què es paga.
4.2 CLÀUSULES D’ESTABILITZACIÓ
Als contractes s’estableixen les clàusules d’estabilització → pactes de les parts per evitar els
perjudicis del nominalisme.
-Clàusula de moneda estrangera → per la seguretat de la transacció entre dos tipus de moneda
diferents.
-Clàusula índex → són percentatges de l’increment del cost de la vida que s’han de tenir en compte
en molts elements. Per exemple l’IPC.
-Clàusula rebus sic stantibus → vol dir mentre les coses estiguin igual, stantibus vol dir en un
estat concret. Aquesta clàusula és una clàusula implícita en els contractes de llarga durada i no
està legalment reconeguda, és elaboració doctrinal, la doctrina i la jurisprudència la reconeixen,
però s’ha d’aplicar de forma molt prudent perquè és perillosa. Requisits:
 Dret Civil II

• Alteració extraordinària de les circumstàncies entre el moment de celebració del contracte

i el moment de compliment del contracte. Poden ser econòmiques, socials, etc.
• Desproporció exorbitant fora de càlcul entre les prestacions contractuals que provoca un
desequilibri enorme entre les prestacions.
• Aquesta alteració es produeix per una modificació de les circumstàncies sobrevinguda i
imprevisible
Aquesta clàusula s’ha aplicat de manera molt aïllada i excepcional. De vegades es qüestiona si es
podria aplicar en casos d’inflació.
Ex: Guerres.

4.3L’OBLIGACIÓ D’INTERESSOS
Els interessos són fruits civils, són els fruits que genera el diner amb el pas del temps. Els interessos
són un deute pecuniari, una obligació accessòria (no principal).
Té importància perquè en moltes ocasions la llei remet a l’interès legal del diner quan no s’ha pactat
aquest interès.

A part dels interessos legals hi ha els interessos convencionals, que són aquells en què les parts
pacten. És allò que, complint amb normalitat el contracte, les parts han estipulat com a benefici del
creditor.

També hi ha els interessos moratoris (o usuaris), que són aquells que sorgeixen quan no s’ha pagat.
Poden arribar fins a un 25%, mentre no sigui més de dues vegades i mitja l’interès legal del diner,
excepte pel que fa les targetes de crèdit.
Hi ha una llei de 1908 (llei de la usura, encara vigent) que estableix la nul·litat dels interessos
moratoris abusius.

Art. 1110 CC: ‘El recibo del capital por el acreedor, sin reserva alguna respecto a los intereses,
extingue la obligación del deudor en cuanto a éstos.
El recibo del último plazo de un débito, cuando el acreedor tampoco hiciere reservas, extinguirá la
obligación en cuanto a los plazos anteriores.’

Art. 1173 CC: ‘Si la deuda produce interés, no podrá estimarse hecho el pago por cuenta del
capital mientras no estén cubiertos los intereses.’
 Dret Civil II

Anetocisme → interessos dels interessos. Tenim un capital que genera interessos pactats. En
principi està separat. Tu has de tornar aquests dos.
Art. 1108 CC: ‘Si la obligación consistiere en el pago de una cantidad de dinero, y el deudor
incurriere en mora, la indemnización de daños y perjuicios, no habiendo pacto en contrario,
consistirá en el pago de los intereses convenidos, y a falta de convenio, en el interés legal.’
→ no cal que siguin reclamats judicialment.
Art. 1109 CC: ‘Los intereses vencidos devengan el interés legal desde que son judicialmente
reclamados, aunque la obligación haya guardado silencio sobre este punto. En los negocios
comerciales se estará a lo que dispone el Código de Comercio. Los Montes de Piedad y Cajas de
Ahorro se regirán por sus reglamentos especiales.’
→ han de ser reclamats judicialment, només així es produirà anetocisme.
4.4 EL DINER ELECTRÒNIC
Diner electrònic → és la forma de pagament amb euros per un mitjà electrònic. Es regula a la Llei
21/2011.
Va començar amb una directiva europea que regulava el compliment del pagament per mitjans
electrònics. Fa un pas de diners reals a electrònics. La llei 21/2011 de diners electrònics, regula tot
el sistema, està desfasat. Tot això és un sistema de pagament basat en instruments electrònics que
son diferents al paper o moneda. Ho poden fer entitats bancaries, etc.