PUNT 1 OBLIGACIONS DE DONAR, FER I NO FER + DE MITJANS I DE RESULTAT

OBLIGACI DE DONAR
Les obligacions positives s n les que exigeixen un comportament actiu del deutor:
donar o fer.
Les obligacions negatives exigeixen al deutor una inactivitat un no fer.

L'obligaci de donar era l'obligaci m s usual a l' poca en qu es va publicar el codi civil.

Consisteix en el lliurament d'una cosa, com a trasp s possessori encara que s'admeten un
altre tipus de lliuraments.

Entrega o lliurament pot tenir varies finalitats:

Serveix per transmetre la possessi d'una cosa
La seva propietat
Constituir un dret real limitat.

Pot tenir tamb fins resolutoris despr s de l extinci d una relaci obligatoris o ser l objecte
de una obligaci liquidatoria.

OBLIGACIONS QUE INCUNBEIXEN AL DEUTOR DE DONAR:

L obligat a donar ha de conservar la cosa amb dilig ncia d'un bon pare de fam lia, desde el
moment de la constituci de l obligaci fins el moment de la entrega (mantenir-la en bon
estat).
➔ Per aix el deutor respon a desperfectes i p rdua de la cosa.
El deutor tamb est obligat a entregar els fruits que la cosa produeix desde que neix
l obligaci .
Est obligat a entregar els accessoris de la cosa, tot i que no hagin sigut mencionats.

OBLIGACI DE FER
L obligaci de fer s la prestaci deguda que consisteix en la realit aci d una activitat
diferent a la entrega d una cosa. Ex: Pres ar n ser ei, reali ar na obra, ranspor ar na
persona, c s odiar n b ali o fer n enc rrec.

La regulaci al Codi Civil s insuficient ja que nom s es refereix a aquest tipus d obligacions
de forma aillada. Tot i aix , les obligacions de fer tenen un paper molt important en
l economia basada en el sector terciari. Poden ser fungibles i no fungibles:

Fungibles L inter s del acreedor queda plenament satisfet amb la correcta

prestaci de l activitat que realit a el deudor o un tercer.
No fungibles (o personalíssimes) Les circumst ncies i les qualitats del deutor
han sigut determinades de deure de prestaci , la persona que ha de realit ar
l activitat consititueix un element essenciall de la prestaci , que pot ser substitu da
per una altra.

La regla es que les obligacions de fer son fungibles i les infungibles ho ser n si les parts li
atribueixen tal carc cter.

1
OBLIGACI DE NO FER
Segons l Art.1.088 CC, l obligaci de no fer s aquella en la que el deutor pot obligar-se a no
fer alguna cosa, tamb es coneix com una obligaci negativa ja que es basa en un
comportament negatiu com a ara una omissi o inactivitat.

Tot i apareixer en el codi civil no se li dona una importancia significant a m s a m s nom s

apareix en determinats articles.en els quals estabelixen els efectes de l'incompliment de una
obligaci que consisteix en no fer alguna cosa.

Normalment una obligaci negativa no ha de ser l'obligaci principal d un contracte, sino que
ha de operar com obligaci accesoria; com ara l arrendatari s obliga a no introduir animal en
el inmueble.

Aquestes obligacions poden ser instant nies o duraderes sempre i quan s estableixi una
data l mit espec fica.
Instantànies: EX- el deudor obliga a no acudir a un lloc un especific dia.
Duraderes: EX- el comerciant de Barcelona que s obliga amb el fabricant a no
vendre aquest producte fora de la provincia.

Classificaci de les obligacions de no fer:

1. Obligaci in non facere Privaci d actes jur dics, materials o f sics (ex: prohibici de
fumar en determinats llocs)
2. Obligaci in patiendo Obligaci de tolerar una activitat (ex: Quan una persona es
compromet a no plantar determinades esp cies al seu jard per no causar al rgia al ve ).

OBLIGACIONS DE MITJANS I RESULTAT

Distinci : Les obligacions de fer es divideixen en obligacions segons el contingut de la
presentaci :
Obligacions de mitjans: El deutor compleix quan realit a l activitat amb la dilig ncia
adequada. La prestaci t un fi el qual el deudor no es compromet a obtenir el
resultat, nom s es compromet a actuar amb dilig ncia.
Dilig ncia: fa refer ncia a la persona la qual posa molt d'inter s, cura, rapidesa i
efic cia en la realit aci d'una feina o en el compliment d'una obligaci o enc rrec.
Per e . Ac ar com ad oca en n plei o fer classes de ma em iq es (no asseg ra
n res l a com en endre la lli )
Obligacions de resultat: el deutor s obliga a l obtenci d un resultat. En aquest cas
no s suficient actuar amb dilig ncia nom s est obligat a l obtenci del resultat. Per
e . La cons r cci d na casa o feina d n a is a. (Es obliga a ranspor ar e a on li
dig is).

En determinats casos, el mateix tipus de contracte ja determina si l obligaci ser de mitj o

de resultat. Tot i aix aquesta decisi correspon a les parts decidir-ho.
➔ Pert tant, per descobrir si el contracte ha set complert o no s ha de interpretar.

Les obligacions de mitjans, per complir el contracte s haur d actuar nom s amb dilig ncia,
per altre banda els contractes de resultat nom s s ha complit quan el resultat s obtingut.

2
Adm s, la diligencia compleix un paper diferent en cada un:

➔ Mitjans la diligencia es l'objecte de l'obligaci .

➔ Resultat la diligencia es pura diligencia promotora, encaminada a obtenir un cas
concret, on l'obtenci de si es lo important.

La obligaci del metge és de mitjans, llevat que es pacti o garanteixi un resultat

Les obligacions contretes pels metges s n obligacions de mitjans.

El metge s'obliga a actuar de manera determinada a posar tots els mitjans per a la
curaci del pacient, per no a curar-lo.
L'obligaci del metge es pot configurar com una obligaci del resultat si existeix un
acord entre les parts en qu el metge s'obliga a obtenir-lo o si el metge ho garanteix.

En el marc de la medicina volunt ria, per , s'han considerat que les obligacions del metge
s'aproximen al r gim de l'arrendament de l'obra.

Com les operacions de cir rgia es ica, asec omia i en els rac amen s odon ol gics.

En tot cas, la distinci entre medicina necess ria (curativa) i la volunt ria (satisfactiva)
segueix tinguent relevancia jur dica. La medicina volunt ria; el deure prvi d informaci
m dica s intensifica; quan men s necessari s el tractament m dic, m s rigur s s el deure
d informaci que incumbeix al metge.

3
PUNT 2 OBLIGACIONS ALTERNATIVES I FACULTATIVES + DIVISIBLES I
INDIVISIBLES

OBLIGACI ALTERNATIVES
Art. 1.131- 1.136 CC s aquella obligaci en la que l obligat ha d executar un de entre varies
prestacions possibles. La prestaci est relativament indeterminada. Aquesta ideterminaci
acaba amb la concentraci , que es la individualit aci de la prestaci amb la que s ha de
complir.

La obligaci alternativa pot tenir l origen en un negoci in er i os, mor is ca sa o en la pr pia

llei.

Raons per la qual adopten aquest tipus d obligaci :

Celebrar un contracte quan les parts no s han decidit.
Assegura el manteniment del contracte en cas de p rdua de la cosa o impossibilitat
inicial de la prestaci .
Evita que l acredor tingui que acudir de nou al mercat a procurar-se un b alternatiu
en cas de no poder obtenir un b preferit en primer lloc.
Permet que els deutors estimulin el seu negoci.

No poden ser impossibles, il licites o indeterminades, sin l obligaci s nul la per falta
d objecte. Si totes s n impossibles men s una s converteix amb obligaci simple.

La concetraci de l obligaci alternativa:

S ha de concretar quina d elles ha de executar el deutor, per altre banda no pot confundirse
amb la especificaci o concentraci en l obligaci gen rica.
No t efectes retroactius, una vegada produ t la concentraci el deutor ha de complir la
obligaci executant la prestaci individualit ada.

La facultat d elecci :
Es el dret que es concedeix a una de les parts de la relaci obligat ria per escollir entre les
diverses prestacions previstes aquelles que han de ser executades per el deutor.
En primer lloc, que les parts hagin designat (deutor, creditor o tercer).
Sin s atendr al seu prop sit pr ctic que les parts persegueixen.
La facultat d elecci pot ser de varies maneres:
Mitjan ant una declaraci de voluntat unilateral recepticia en la que el
elector indica concreta prestaci .
Mitjan ant la execusi de la prestaci .

s necessari que en l elecci arribi a coneixement del destinatari o que el destinatari no

pugui descon ixer sin falta de bona fe. Aix s necessari perqu s'entengui realit ada i
produeixi efectes.
❖ Realit ada l elecci es irrevocable ja que existeix nica prestaci .
❖ Els efectes una vegada realit ada l eleci es finalit a l obligaci alternativa.
❖ Passa a ser una obligaci simple.

4
Les prestacions que devenen impossibles no podr n executar-se per tant el deutor haur de
complir amb alguna de les restants si nom s queda una l obligaci es concentra en ella.
Règim com de les obligacions niques:
1. Si el deutor que tingui que escollir fa impossible el compliment de una d elles
per la seva culpa, encara podra complir amb l altre.
2. Si la imposibiltat d una prestaci es imputables al creditor el deutor pot
escollir entre la prestaci que es possible executar o aquella que ha vingut
impossible.
3. Si l elecci correspon al creditor i una de les prestacions ja no es possible per
culpa del deutor, el creditor no te que conformar-se amb l altre, pot demanar
dan s i perjudicis que es deriven de no poder escollir la impossible.

OBLIGACIONS FACULTATIVES
Es l obligaci en la que el deutor que est obligat a una nica prestaci te la facultat de
extingir l obligaci i alliberar-se n mitjan ant una prestaci diferent de l establerta.
- El deutor no pot eximirse de complir l obligaci pagant la pena, per si s ha pactat
pr viament si.

Diferencia entre alternativa i facultativa:

- Alternativa: M s de una prestaci . Si la prestaci es perd fortuitament o esdev
impossible, l obligaci es mant amb les dam s prestacions.
- Facultativa: nom s hi ha una nica prestaci , tot i que el deutor pot cumplir amb una
altre. Si la prestaci es perd fortu tament l obligaci s extingeix i el creditor no pot
reclamar la prestaci facultativa.

OBLIGACIONS DIVISIBLES I OBLIGACIONS INDIVISIBLES

Una obligaci s divisible quan s susceptible (condici necesaria per que succeixi) de
cumpliment parcial o fraccionat i, aquest cumpliment, satisf l inter s del creditor de la
mateixa forma que si reb la prestaci una nica vegada lo decisiu s el fet de que es
pugui dividir en parts iguals (de igual o diferent quantitat, per mantenint el seu valor
economic).

➔ Presuposa que la execuci de la prestaci pot fisicament dividir-se en parts que,

sumades s n aptes per satisfer objectivament l inter s del acreedor.

Criteris que determinen quan una obligaci és divisible o indivisible:

Divisibles les obligacions pecuni ries i les que recauen sobre coses fungibles
que es determinen per el seu n mero, pes o mida (100L de llet). Tamb les que
recauen sobre diversos b ns mobles tot i que no es puguin fragmentar (entrega de
10 telefons iphone 5) a mesura de que es tracto de bens fungibles.

Indivisibles la obligaci de donar un b moble que no pugui fragmentar-se

(cotxe). I tamb s indivisible l obligaci de donar un b immoble.

5
L obligaci de fer s divisible quan la prestaci pot ser fraccionada i complerta per separat
sense afectar l inter s del creditor (com els arrendaments de servei que es fracturen per
dies o hores de treball).

La indivisibilitat convencional
Tot i que l obligaci sigui per naturalesa divisible, les parts poden configurar-la com
indivisible = indivisibilitat convencional o relativa.

6
PUNT 3 OBLIGACIONS GEN RIQUES I ESPEC FIQUES + PERI DIQUES

Entre les obligacions de donar, cal distinguir entre les obligacions gen riques i les
espec fiques.

Genèriques l entrega d una cosa que es determina per la pertenencia a un

g nere, amb caracter stiques homog nies (oli d oliva verge).
Específiques les que recauen sobre coses determinades i individualit ades
(vehicle amb la matr cula 7770 CFM, el qual nom s n hi ha un).

OBLIGACI GEN RIQUES

En les obligacions gen riques el deutor est obligat i compleix amb l obligaci entregant
qualsevol cosa o servei. Es determinen pel gènere o classe a la que pertan la cosa o
servei (Ex: La compraventa de taronges).
En general, les obligacions gen riques recauen sobre coses fungibles (substiubles, com
podrien ser els diners) s a dir, que es determinen pel un n mero, pes o mida. Pero una
obligaci pot ser gen rica sense que l objecte sigui necessariament fungible (com un quadre
d un artista qualsevol).

El principal efecte de les relacions gen riques s que el gènere mai desapareix (gen s
n nq am peri ), s a dir, el deutor no es pot excusa per la p rdua de la cosa ja que sempre
es pot complir l obligaci perqu podr aconseguir una altra del mateix genere i qualitat (Art.
1182 CC). Exemple Si parlem de compravenda de taronges, podran ser qualssevol
taronges.

L article 1255 CC ens diu que els contractants poden establir els pactes, cl usules i
condiciones que tinguin per convenients sempre que no siguin contraries a la llei, la moral o
a l ordre p blic.
➔ No obstant aix : L art. 1167 CC regula drets del deutor en ordre del compliment de
les obligacions gen riques. Ens diu que si la qualitat i les circumst ncies no
s'han expressat, el creditor no pot exigir una cosa de la qualitat superior, ni el
deutor lliurar-la de qualitat inferior q an NO s ha fe cap ip s de declaraci q e
delimi i el g nere, s ha r d en regar de q ali a mi ja .

Les obligacions gen riques es divideixen en 2 tipus:

De gènere limitat es delimita el g nere amb el que el deutor ha de cumplir, ja
sigui per la seva procedencia, per el lloc en el que es troba o per quaslevol altre
criteri (Ex: oli que pertan a un tipus concret d oliva no ser acceptat qualsevol
g nere d oli, nom s el que pertan al tipus d oliva en concret). Per elles NO opera el
gen s n nq am peri , pues poden perdres totes les coses que formen part d aquest
g nere.

Ordinaries: nicament s indica el g nere o la classe a la qual pertan la cosa.

7
L obligaci gen rica presenta unes caracter stiques propies que la separen de l espec fica:

❖ Execusi forçosa el creditor podr demanar que es compleixi l obligaci a c rrec

del deutor (Art. 1096 CC).

❖ No poden extinguirse per perdua o impossibilitat sobrevinguda de la prestaci .

L Art. 1182 CC preveu l extinci de la obligaci quan es donen certes
circumst ncies, nom s s aplica a les especifiques, ja que el g nere de les
gen riques mai desapareix (nom s hi ha aquesta possibilitat si es tracta de
les anteriors mencionades: de g nere limitat).

Quan hi ha una especificaci , concentraci o individualitzaci de l obligaci gen rica es

dur a terme una transformaci o mutaci i l obligaci passar a ser espec fica. La
transformaci podr ser per mutu acord, per elecci del deutor o per p rdua de totes les
coses del g nere men s una (en aquest cas ser a especificaci per necessitat, ja que
nom s es podr complir l obligaci amb la cosa que ha subsistit).

Habitualment, es duta a terme per el deutor en el mateix moment del compliment de

l obligaci .

OBLIGACIONS ESPEC FIQUES

L obligaci gen rica necessita concentrar-se o especificar-se s a dir, convertir-se en una
obligaci espec fica i s de la qual ara parlarem.

Aquesta conversi d especificaci planteja 3 questions:

Qui pot elegir o separar.
Dins de quins l mits va a desenvolupar-se aquesta facultat d elecci .
En quin moment.

1. Qui pot elegir o separar:

No existint disposici legal expressa sobre a qui correspon el dret d'elecci o separaci , en
primer lloc, aplicant el que preveu l'article 1132 CC (El de or no indr dre a riar les
pres acions impossibles, il l ci es o q e no hag essin pog ser objec e de l'obligaci ). Respecte de
les obligacions alternatives, aquesta facultat s'atorga al deutor (fa or debi oris), llevat de
pacte en contrari.

Existint pacte, es pot encomanar aquesta facultat al creditor o, fins i tot, a un tercer ali a la
relaci obligat ria, i tot aix , sense perjudici que l' especificaci pugui tamb tenir lloc per
acord mutu del creditor i deutor.

2. Dins de quins límits va a desenvolupar-se aquesta facultat d elecci :

A falta de pacte, la llibertat del que ha de triar no s absoluta.

Quan l' obligaci consisteix a lliurar cosa gen rica, la qualitat i altres circumst ncies que no
s'han expressat per pacte entre les parts, hauran de ser elegides per ser lliurades coses
d'una qualitat mitjana, tenint en compte l article 1167 CC (El acreedor no podr e igirla de la
calidad s perior, ni el de dor en regarla de la inferior).

8
 3. Moment de la conversi :
El m s habitual s que la especificaci s'esdevingui simult niament al compliment, (el
deutor lliura la cosa escollida i el creditor l accepta), no existeix bvia legal a qu tingui lloc
abans, mitjan ant apartament o separaci de les coses que s'entregaran.

Llavors la definiriem com:

Aquell tipus d'obligacions que s estableixen de manera clara i detallada en un contracte o
acord i que han de ser complides per ambdues parts per garantit ar el contracte en la seva
totalitat.

Tipus:
Obligacions de pagament es refereixen a l obligaci d una de les parts per pagar
una quantitat a l altra part.
Obligacions de lliurament s a dir, lliurar un b o servei espec fic a l altra part.
Obligacions de compliment on d ambdues parts estan obligades a complir amb
certs termes i condicions establerts en el contracte.
Obligacions de confidencialitat confidencialitat de certa informaci .

Principal conseq ncia d aquesta transformaci d obligaci gen rica a espec fica:
La desaparici del joc de la regla gen s n mq am peri i es substitueix per l extinci de
l'obligaci del deutor.

Les obligacions espec fiques es constitueix en de les seg ents normes:

1. El deutor ha de conservar la cosa amb la dilig ncia d un bon pare de fam lia, s a dir
conservar-la i vetllar per ella. (Art. 1094 CC).

2. El deutor ha d entregar la cosa determinada objecte de l obligaci amb tots els seus
accessoris i sense poder-la substituir per una altre.

3. Si la prestaci de la cosa determinada esdevingu s impossible per algun motiu

espor dic, abans d haver-se constitu t en mora el deudor, aquest queda alliberat.
(Art. 1182 CC).

4. Si la cosa s fruct fera, el creditor t dret a rebre els fruits des de que neix l obligaci
d entrega (art. 1095 CC).

5. Si el deutor no compleix amb l obligaci d entregar la cosa determinada, el creditor

pot obligar coactivament a que li entregui la cosa (Art, 1069 CC).

9
Els riscs de la cosa:

Què succeeix si la cosa específica perilla des que se celebra el contracte fins que es
lliura?
L'art. 1.182 CC diu que quedar extingida l'obligaci que consisteix a lliurar una cosa
determinada quan aquesta es perd s o destrueix sense culpa del deutor i abans d'haver
incorregut en mora (retard).

El problema sorgeix si el creditor ja ha pagat el preu, l'hauria de tornar? Aix ho

estudiarem en l'anomenada teoria dels riscos, n'hi ha que diuen que el 1.182 CC ho diu clar
"queden exempts de responsabilitat" i no hauria de retornar el preu. D'altres diuen que no,
que no es pot perjudicar el creditor i, per tant, si no se li causa un perjudici al deutor ha de
retornar el preu que se li hagu s anticipat.

OBLIGACIONS PERI DIQUES

Les obligacions peri diques s n un tipus d'obligaci que compten amb la mateixa naturalesa
que les anteriorment mencionades: consisteixen en l entrega d un pagament, un b o un
objecte que es dona. Tot i aix , en aquest cas, trobem que es permet realit ar aquest
compliment de l obligaci de manera fraccionada i reiterada en el temps m s d una vegada.

Per una banda, aquest tipus d obligaci pot ser instantània, que s aquella en la qual
gaireb no existeix lapse temporal entre el naixement, exist ncia i compliment. Mentre que,
per altra banda, poden ser duradores amb les quals persisteix el vincle durant el temps
pactat, durant el que correspongui d acord amb la seva naturales o segons el que disposi la
llei.

Aleshores presentem, d aquesta ltima, una diferenciaci entre dues prestacions:

Prestaci fraccionada: succeeix que, per pacte entre les parts es divideix la
prestaci . Aquesta partici implica una mera distribuci temporal del compliment.
D aqu que l incompliment de qualsevol dels terminis repercuteix en l obligaci aix
com la situaci contr ria (quan es prova que s ha complert un termini es
presumeixen pagats els anteriors, llevat que es demostri el contrari, art. 1110 CC).
Exemple: comprar un pis.

Prestacions peri diques es delimiten com a actes d id ntic contingut que neixen en
moments temporals successius d un nic sup sit d efic cia duradora. Cada prestaci
peri dica t car cter propi i act a de manera aut noma tant dels anteriors com dels
posteriors. Aix la renda en el contracte d arrendament (que es paga mes a mes), la
pensi en el contracte d aliments (Art. 624-8 CCCat) Exemple: lloguer d un pis.

10
PUNT 4 OBLIGACIONS REC PROQUES + LA RELACI DE SUBORDINACI .
OBLIGACIONS PRINCIPALS I ACCESS RIES.

OBLIGACI REC PROQUES

El Codi Civil estableix que les obligacions rec procas s n aquelles en qu hi ha una pluralitat
de vincles perqu les parts estan obligades m tuament. s a dir, una de les parts es
compromet a donar una prestaci com a contrapartida d'una cosa que li ha de donar l'altra
part.

Al contracte bilateral tamb es pot dir que ambdues parts es constitueixen rec procament en
deutors i creditors. s n alhora deutor i creditor, havent de sorgir les seves obligacions en el
mateix moment, coexistint.

LA RELACI DE SUBORDINACI . OBLIGACIONS PRINCIPALS I ACCESS RIES

Una obligaci és access ria quan la seva exist ncia dep n de l exist ncia de l obligaci
principal

L obligaci del fiador s accessoria respecte a la obligaci principal que el garantit a

tambe lo que es el deute d interessos no ven uts respecte al deute de diners.
En cas que el deutor hagi de executar varies prestacions s afirma que s
accessories quan dep n de la principal (Ex: el propi vehicle o la de carrega de
mercancies en el cami respecte a la de transportarla tamb s access ria).

La distinci es basa en la funci de servei que l objecte de l obligaci accesoria compleix

respecte al de l obligaci prinicipal.

Intranscendència de la distinci en relaci amb l acci de la resoluci :

La distinci entre l obligaci principal i l'assessoria no t conseq ncies jur diques.

Sol justificar se la distinci en que la jurisprud ncia exigeix per prosperar l acci
resolutoria qu el obligaci incomplida sigui principal no accesoria.

Lo que importa es que ha incumplido una frustraci n de la finalidad del contrato.

11