LLICÓ 8: OBLIGACIONS I CONTRACTES

1. CONCEPTE DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA

- Patrimonialitat: fons econòmic de la obligació.
- Obligació-deures jurídics.
- Dret d’obligacions
- Patrimonialitat de la prestació o conducta deguda per l’obligat.

El crèdit i el deute

La relació obligatòria és una relació jurídica de naturalesa patrimonial.

Es caracteritza per originar un vincle entre dues o més persones.

Prestació-dret de crèdit: una de les part queda obligada a realitzar una conducta (prestació)
dirigida a la satisfacció d’un interès jurídicament protegit de l’altra (dret de crèdit / personal).

Tota obligació inclou un dret de crèdit i un deute.

Característiques de la relació obligatòria

- Juridicitat o exigibilitat del creditor.

- Pot tenir diversos contingut. Art 1088 cc: “toda obligación consiste en dar, hacer o no
hacer alguna cosa”.
- Intersubjuctiu o correlatiu.
o Dret relatiu, personal o transitiu: pactat entre les parts.
o Dret real, permanent o absolut: inherent a determinats objectes.
- Tipicitat – art 1089 cc: “las obligaciones nacen de la ley, contractos y casi contratos y de
los actos y omisiones ilícitos en que intervenga cualquier genero de culpa”.

La relació jurídica es diferencia dels drets de la personalitat o fonamentals perquè no tenen un

caràcter intersubjectiu, ni correlatiu, ja que són absoluts i erga omnes (“frente a todos”).

També es diferencien de les relacions personals de família, ja que el compliment dels deures
familiars no esgota el contingut de la relació.

Deute i responsabilitat

Deute: prestació que ha de realitzar el deutor a favor del creditor.

Responsabilitat: poder del creditor de satisfer el seu interès a costa del patrimoni del deutor.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Indissociables: els dos elements són essencials per tal que tingui lloc el vincle jurídic.

Deutor: no és pròpiament el qui compleix, sinó el qui deu i respon, puix que un tercer pot complir
l’obligació d’un deutor. Art 1158 cc: “puede hacer el pago cualquier persona, tanga o no interés
en el cumplimiento de la obligación, ya lo conozca y aprube, o ya la ignore el deudor”.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
L’obligació natural

Quan no existeix una conducta jurídicament exigible.

El deutor realitza una actuació dirigida al compliment voluntari de l’obligació que genera la
facultat del creditor de retenir allò rebut.

Característica principal: hi ha un deute però hi ha manca de responsabilitat.

Supòsits concrets:

- El pagament voluntari d’interessos no pactat expressament. Art 1756 cc: “el que recibe
en préstamo dinero u otra cosa fungible, adquiere su propiedad, y està obligado a devolver
al acreedor otro tanto de la misma especie y calidad”.
- Deutes de joc. Art 1798 cc: la ley no concibe acción para reclamar lo que se gana en un
juego de suerte o azar”.
- Deute prescrit.
- La justificació de determinats traspassos patrimonials sobre la base de l’existència prèvia
de compromisos i deures morals o socials qualificats.

2. ESTRUCTURA DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA

Subjectes: creditor o deutor.

- Persona física o jurídica

- Capacitat jurídica: tenir aptitud per ser titular de dret i/o obligacions (ser persona)
- Capacitat d’obrar: aptitud d’una persona per exercitar els drets o obligacions que li siguin
imputables (major d’edat o no discapacitat o dependent).
- Determinats o determinables: obligacions reals, títols valors, contracte de persones a
designar, contractes amb estipulació a favor d’un tercer, herència jacent, promeses
públiques de recompensa.
- Supòsits de bilateralitat: comprador i venedor – tenen drets i obligacions totes dues parts.
- Pluralitat de persones en una mateixa posició creditora o deutora.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

 a) Posició creditora

Facultats:

- Enfront l’incompliment de l’obligació

- Mantenir la solvència del deutor

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Disposar de la posició jurídica activa

Límits:

- Que deriven de les mateixes característiques de la prestació

- Del principi general de bona fe
- De l’exercici no abusiu del drets

Càrregues:

- Necessitat de fer-lo col·laborar en el compliment de l’obligació, d’acord amb el principi

de bona fe
- Sovint el seu incompliment provoca la ineficiència del dret de crèdit

b) Posició deutora

La part que ha de dur a terme la prestació mitjançant l’execució de la conducta compromesa, i

que es compromet a respondre del seu incompliment.

Principi favor debitoris: qui s’obliga, s’obliga a menys.

Objecte:

És la realitat social sobre la que recau la relació obligatòria.

És la conducta a desplegar pel deutor: donar, fer o no fer.

La prestació és l’objecte de l’obligació – art 1088 cc.

Requisits:

- Possibilitat de la prestació: ha de ser possible físicament i jurídicament.

o Impossibilitat absoluta (qualsevol persona) i relativa (impossible pel deutor).
o Impossibilitat originària o sobrevinguda.
o Impossibilitat parcial
- Licitud: no immoral ni fora de comerç – legal.
- Determinació: certa i determinada, o determinable.

Patrimonialitat: no cal perquè existeixi l’obligació, però si per executar-la.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

 3. LES FONTS DE LES OBLIGACIONS
Art 1089 cc: les obligacions neixen de la llei, els contractes i quasi contractes, i de tots els actes i
omissions il·lícits en que intervingui qualsevol gènere de culpa o negligència.

- Obligacions nascudes de la voluntat: el contracte, la voluntat unilateral i la promesa

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
pública de la recompensa.
- Obligacions que e contrauen sense conveni: llei, quasi contracte i actuació danyosa.

Llei: regla social que estableix quins comportaments són permesos i els càstigs que cal imposar
als transgressors.

Art 1887 cc: quasi contractes: “hechos licitos y voluntariós, de los que resulta obligado su autor
para con un tercero y a veces obligación recíproca entre los interesado”.

Contracte: acord de realitzar un determinat intercanvi de béns o serveis qualsevol per altre be o
servei.

4. CLASSES D’OBLIGACIONS
SEGONS LA PLURALITAT DE SUBJECTES

OBLIGACIONS MANCOMUNADES I SOLIDÀRIES

Hi ha una pluralitat de subjectes:

- De creditors: qualsevol d’ells està legitimat per exigir el compliment de l’obligació; o bé,
cadascun d’ells hagi de legitimar-se a reclamar la part que li correspon del crèdit.
- De deutors: cadascun d’ells por estar obligat a complir només una part o l’integra
obligació.

Mancomunades o dividides: per norma general és la que es fa servir. Art 1137 cc.

- Activa: els creditor només poden exigir el deutor la part que li correspon en el crèdit.
- Passiva: els deutors només estan obligats a complir la part del deute que li correspon.

Solidàries: és l’excepció.

- Activa: qualsevol dels creditors podrà reclamar al deutor l’integra prestació de

l’obligació.
- Passiva: tots els deutors queden obligats a complir íntegrament l’obligació.

En aquest cas es dona que el compliment de l’obligació solidària esgota l’obligació.

- Activa: en cas que un creditor hagi cobrat tot el deute aquest ha de repartir.
- Passiva: acció de retorn o regressió i subrogació legal.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

 SEGONS EL SEU OBJECTE

DONAR, FER O NO FER

Donar: pot comprendre l’entrega d’una suma de diners (pecuniària); l’entrega d’un bé específic o
genèric.

Fer: implica el desenvolupament d’una activitat per part del deutor.

- Obligació de mitjans: no hi ha promès un resultat

- Obligació de resultat: hi ha promès un resultat
- Obligació personalíssima: el deutor és una persona determinada.
- Obligació no personalíssima: qualsevol persona diferent al deutor la pot dur a terme.

No fer: no desenvolupar una determinada activitat, material o jurídica.

OBLIGACIONS POSITIVES I NEGATIVES

Positives: donar o fer

Negatives: no fer

OBLIGACIÓ PRINCIPAL I ACCESSÒRIA

Relació de subordinació.

Principal: és aquella que pot existir per sí mateixa.

Accessòria: és aquella que depèn de l’obligació principal. Segueix les vicissituds de l’obligació
principal. Si l’obligació principal és nul·la l’accessòria també ho serà, però no a la inversa.

OBLIGACIÓ GENÈRICA I ESPECÍFICA

Formen part de les obligacions de donar.

Específica: concreta, individualitzada i determinada. De manera que si s’entrega una cpsa diferent
no es compleix amb l’obligació.

Genèrica: fungible. Principalment indeterminada, perquè només s’indica el gènere al qual ha de

pertànyer, posteriorment, es determinarà amb la prestació.

- Obligacions genèriques de gènere limitat: es pot limitar les característiques del gènere al
qual pot pertànyer la cosa però establint més limitacions.
- Regles:
o Sobre la qualitat: art 1167 cc: el deutor no pot exigir una qualitat superior, però
tampoc acceptar una d’inferior.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 o Sobre la pèrdua: el gènere mai es perd. El deutor sempre podrà complir amb
l’obligació.
o Si es perd tot el gènere (limitat) d’on s’havia d’individualitzar la cosa, s’extingeix
l’obligació.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
OBLIGACIONS CUMULATIVES, ALTERNATIVES I FACULTATIVES

Cumulatives: té un contingut múltiple i les diverses prestacions són totes elles exigibles.

Alternatives: el deutor es compromet a realitzar una de les dues o més prestacions previstes en el
moment de construir l’obligació.

- Cassos d’impossibilitat sobrevinguda: art 1135 i 1136 cc:

o Impossibilitat per cas fortuït de totes les prestacions: extinció de l’obligació.
o Impossibilitat per cas fortuït d’algunes: concentració en les restants.
o Impossibilitat per culpa del deutor de totes les prestacions:
o Impossibilitat per culpa del deutor d’algunes: concentració en les que resten.
o Impossibilitat per culpa del creditor de totes les prestacions: extinció.
o Impossibilitat per culpa del creditor d’algunes: el deutor pot optar per prestació
impossible i alliberar-se o be complir alguna de les que resten i exigir
indemnització.

Facultatives: el deutor es compromet a realitzar una prestació, si bé es reserva la facultat de

complir canviant-la per una altra prestació.

L’objecte es troba determinat des de la seva constitució.

La impossibilitat originària de la prestació principal provoca la nul·litat de la relació obligatòria.

La impossibilitat sobrevinguda no imputable al deutor causa la seva extinció.

Diferència entre alternatives i facultatives: en les alternatives es deu una prestació (encara no
individualitzada) d’entre varies possibles; en les facultatives es deu una totalment determinada i
individualitzada.

OBLIGACIÓ DIVISIBLE I INDIVISIBLE

En funció de si hi ha un pluralitat de creditor i/o deutors.

Divisible (lligat a les mancomunades): una pluralitat de creditors o deutors, el crèdit o deute es
considera dividit en tantes parts iguals com creditors hi hagi.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

 Indivisible: només podrà fer-se efectiva el deute procedint contra tots el deutors. Cal l’actuació
conjunta de tots els deutors en el moment del compliment, de manera que si aquesta situació no
es produeix hi ha un incompliment total.

Art 1151 cc: determina quan pot ser indivisibles:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Obligacions de donar: donar cassos certs i no susceptibles de compliment parcial.
- Obligacions de fer: quan no tinguin per objecte prestacions anàlogues que per la seva
naturalesa siguin susceptibles de compliment parcial.
- Obligacions de no fer: pel caràcter de la prestació en cas concret.

OBLIGACIÓ PERIÒDICA

Són aquelles que tenen per objecte unitari que es fracciona en diverses prestacions parcials, que
s’executen en diversos períodes de temps, iguals o no.

Es diferencia de les espontànies perquè no es realitzen en un sol acte o moment.

Es diferencia de les duradores (o tracte continu) perquè no tenen lloc a partir de l’execució de la
mateixa prestació que perdura en el temps, sinó que aquesta es fracciona.

OBLIGACIÓ RECÍPROCA O BILATERALS

Dues obligacions són recíproques si quan una d’elles es fonamenta en l’altra, i viceversa.
Ambdues obligacions són la contrapartida de l’altra.

L’incompliment d’una d’elles permet al creditor oposar l’excepció de contracte no complet; o la

resolució de la relació obligatòria – si una part no compleix es pot eliminar la relació obligatòria.

En el moment que jo compleixo, puc exigir-te i viceversa. I si no compleixes jo no tinc perquè

complir, i viceversa.

Si una part no compleix es trenca l’equilibri simultani.

OBLIGACIÓ PECUNIÀRIA

Obligació de donar una determinada quantitat de diners, que pot ser legal o fiduciari. El diner és
segons el dret civil patrimonial és un be moble (art 335 cc: “bienes muebles son aquellos que se
pueden transportar sin perder valor del bien”), fungible-substituible (art 337 cc: “con aquellos que
se consumen con su uso”) i productiu perquè genera interessos.

Cal designar el diner a pagar mitjançat la quantitat (nombre d’unitats de l’espècie monetària
establerta) i l’espècie (moneda de curs legal de qualsevol país).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

 Té els mateixos criteris que l’obligació genèrica (pagaré amb €, però ns si amb monedes d’1€ o
amb bitllets de 500, etc).

És l’obligació genèrica per excel·lència: no es pot extingir l’obligació pecuniària.

Tipus de deutes de les obligacions pecuniàries

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a) Deutes de diner: fixen el preu – estan subjectes a la devolució del diner.

En l’obligació només s’hi contempla l’espècie i la quantia dinerària, de manera que el seu valor
econòmic apareix com un simple resultat.

El lliurament de document mercantils (diner fiduciari) per part del deutor només produirà efectes
de pagament si són acceptats pel creditor. Només tindrà lloc quan es faci efectiu el diner fiduciari
a no ser que es perjudiquin per culpa del creditor.

A partir de quin moment aquesta quantia comença a meritar interessos?

- Principi in líquids non fit mora: fins que la quantitat deguda no és coneguda (“hasta que
la cantidad no sea líquida no genera intereses moratorios”).
- Hi ha una tendència a atenuar aquest principi del TS: l’inici del seu meritament a partir
del moment de la interposició de la demanda judicial (“los intereses moratorios no son
reclamados hasta despues de una sentencia del TS).
b) Deutes de valor: mesura de valor o equivalent econòmic – no estan subjectes a la devolució
del diner.

El diner s’usa com a mesura de valor d’una cosa, servei o dany.

Quan el deute valor es liquida, llavor es transforma en deute de diner (ex: indemnització).

Pot tenir una funció substitutòria, restitutòria (“permite al propietario de un inmueble recuperar
la tendencia de su propiedad”) o indemnitzadora.

Té caràcter instrumental.

El principi nominalista i les clàusules d’estabilització

Entre el naixement de l’obligació pecuniària i el seu compliment transcórrer un període de temps

durant el qual el valor del poder adquisitiu del diner por experimentar variacions.

Principi nominalista: el codi civil entén que les quantitats de diner que s’ha de fer efectiva és la
que resulta de la quantitats i espècies fixades inicialment (valor nominal). S’aplica el principi de
prestació (“no me puedes dar nada diferente a lo acordado aunque este cambie de valor”) per
damunt dels canvis econòmics.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

 Mesures correctores: actuen com a criteris de determinació de la quantitats de diner a pagar.
Resulten necessàries unes mesures correctores per corregir els efectes del nominalisme.

a) Clàusula d’estabilització: acorden les parts contractualment per mantenir estable el valor del
deute del diner, des del naixement fins el compliment de l’obligació.
Clàusula de valor-moneda estrangera: el deutor ha de pagar la suma de diner amb la qual es
pugui adquirir la mateixa quantitat de moneda estrangera que amb la suma fixada en el
contracte.
Clàusula de valor-or o valor-plata: les parts acorden que el deutor haurà de lliurar la suma de
diner que permeti adquirir la mateixa quantitat d’or o plata que es podria adquirir amb la suma
fixada en el contracte.
Clàusula índex cost de la vida o preus assenyalats per l’INE: la suma de diner a lliurar pel
deutor augmentarà o disminuirà en la proporció en què augmenti o disminueixi l’índex.
b) Revalorització dels crèdits prevista legalment: són casos en que la mateixa llei preveu la
revalorització de determinats deutes de diner per afrontar els efectes del nominalisme: pensió
per aliments a favor dels fills.
c) Relacions obligatòries de tracte successiu (rebus sic stantibus): el TS ha admès la possibilitat
de corregir els efectes d’una devaluació monetària en cas que es produeixi una alteració
extraordinària de les circumstàncies econòmiques i de les condicions previstes en el moment
de construir l’obligació.
Doctrina rebus sic stantibu: si la devaluació de la moneda provoca greus perjudicis
desproporcionats al deutor que ha de seguir complint el contracte i aquella era del tot
imprevisible, es faculta el deutor a resoldre el contracte o bé els òrgans judicials revisen el
seu contingut.

Prestació d’interessos

És una obligació pecuniària, accessòria.

Si no es pacten interessos, no hi ha obligació pecuniària de pagar-los (Art 1755 cc).

Quan el deutor es constitueix en mora està obligat a pagar els interessos.

No es pot estimar fet el pagament per compte de capital mentre no estiguin coberts els interessos
(Art 1173 cc).

Classes

a) Segons la seva funció

Interessos moratoris: indemnització per un retard en el compliment.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Interessos onerosos: com a contraprestació per l’ús en benefici propi del diner aliè (“te tienes que
hacer cargo de todo aquello que surja por obtenir beneficio del dinero ajeno”).

Interesso punitius: sanció

b) Segons el seu origen

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Interessos legals: establerts per la llei, corresponen a l’interès fixat anualment per BE (banco de
españa).

Interessos convencionals: acord entre les parts, pot ser inferior o superior al legal.

USURA: no poden ser usurers, desproporcionats o notablement superior.

LLEONÍ: acceptats per la situació d’urgència, inexperiència o limitació de facultats.

c) Interès sobre l’interès: anatocisme: els interessos vençuts poden acumular-se al capital una
vegada reclamats judicialment per tal que a la vegada meritin l’interès legal (capitalització
dels interessos).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3630901

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin