TEMA 10: SOCIETATS DE CAPITAL: ADMINISTRADORS:

RESPONSABILITAT

1. RESPONSABILITAT CIVIL DELS ADMINISTRADORS: LEGITIMACIÓ PASSIVA

La responsabilitat dels administradors neix:

- Quan havent infringit els seus deures, han causat danys directament la societat o indirectament
als socis o als tercers (es podrà exercir acció de responsabilitat).
- Quan es lesionen directament els interessos dels socis o tercers (acció individual de
responsabilitat).
El règim de responsabilitat dels administradors té com a funció essencial cuidar que aquests compleixin
amb la diligència deguda, les obligacions i deures que els imposa l’ordenament jurídic.

Article 236. Pressupostos i extensió subjectiva de la responsabilitat.

1. Els administradors responen davant la societat, davant els socis i davant els creditors socials, del dany que
causin per actes o omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint els deures inherents a
l'exercici del càrrec, sempre i quan hagi intervingut dol o culpa.

La culpabilitat es presumeix, llevat de prova en contra, quan l'acte sigui contrari a la llei o als estatuts socials.

SISTEMA DE RESPONSABILITAT

Els administradors tenen un sistema de riscos bastant i un règim de responsabilitats bastant potent. En
l’exercici del càrrec, els administradors poden incórrer en diferents tipus de responsabilitat:
- Responsabilitat Penal (CP) à delictes
- Responsabilitat Administrativa à molt freqüent (normatives regulatòries, ambientals...) les
sancions molt fàcilment no nomes s’imposen a la PJ sinó també als administradors i als directius
o General (normes regulatòries, fiscals, ambientals...)
o De la LSC (negocis sobre les pròpies accions, manca de dipòsit de comptes anuals)
- Responsabilitat Civil per Danys (arts. 236 a 241 bis LSC)
o Contractual: neix del incompliment d’un contracte (davant de la societat i els socis)
o Extracontractual: neix d’un dany causat sense que hi hagi un contracte (davant de
tercers)
- Responsabilitat civil per Deutes (art. 367 LSC)
- Responsabilitat civil Concursal (art. 465 LSC)
- Responsabilitat civil per excés de valoració de les aportacions socials (LSC)
** normalment els administradors contracten assegurances que cobreixen tota aquesta sèrie de
responsabilitats à pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil d’administradors i directius –
D&O Insurance
 ABAST DE LA RESPONSABILITAT CIVIL PER DANYS
(arts. 236 i 237 LSC)

- Legitimació passiva:
o Els administradors responen davant de la societat, i els i toca exigir a la societat mateixa,
als socis i als creditors
o Hi ha d’haver dany, si no n’hi ha no hi ha RC (puc haver incomplert el que sigui però sense
dany no RC) à Dany inclou à dany emergent, lucre cessant, nexe causal i el dany causat
o Per actes o omissions (imputabilitat) (concepte d’il·lícit orgànic)
o Que siguin antijuridics: contraris a la llei, estatuts o contraris als deures de diligencia
(deures inherents a l’acompliment del càrrec
o Sempre que hagi concorregut dol o culpa (sense aquestes no hi ha RC) responsabilitat no
objectiva, sinó subjectiva
- Dany té presumpció de culpabilitat. Es presumeix quan el dany sigui causat per actes contraris a
la llei, estatuts...Llevat prova en contrari
- Aquesta RC no queda exonerada pel fet que l’acord lesiu hagi estat ratificat per la JG
(l’administrador sempre ha de respectar la llei i els estatuts)
- La RC s’estén als administradors de fet (notoris i ocults). Té consideració d’administrador de fet:
La persona que en la realitat del transit exercici sense títol, amb un títol nul o extingit, o
amb un altre títol, les funcions pròpies d’administrador, i
Aquella que sota les instruccions de la quan actuïn els administradors de la societat
- Extensió al primer executiu no conseller: La responsabilitat dels administradors s’estén en cas de
que no hi hagi conseller delegat (quan no existeixi delegació permanent de facultats del consell
en un i més consellers delegats) a aquella persona que tingui la mes alta concepció de direcció
dins la societat (ex. director general que no es administrador), sens perjudici de les accions de la
societat basades en la seva relació jurídica amn ella
- Aquesta RC s’estén a l’administrador PJ (representant persona física), és a dir a la persona física
representant de la persona jurídica, respon solidàriament amb la PJ
Aquesta persona ha de reunir els requisits legals establerts per als administradors, i esta
sotmesa als mateixos deures i respon solidàriament amb la persona jurídica
administrador.
- Enriquiment injust en cas d’infracció del deure de lleialtat. Quan es tracta de l’incompliment del
deure de lleialtat, l’administrador condemnat pot estar condemnat a esmenar dany causat al
patrimoni social i a retornar a la societat el lucre que hagi obtingut (enriquiment injust) (art.
227.2 LSC)
- L’acció de RC contra el administrador és compatible amb altres accions (accions d’impugnació,
cessació, remoció d’efectes i anul·lació d’actes i contractes celebrats pels administradors amb
violació del deu deure de lleialtat. (art. 232 LSC)

Quan es donen aquests pressupòsits, l’art. 236.1 confereix la titularitat de l’acció social de
responsabilitat no només a la pròpia societat, sinó també als accionistes que representin almenys el 5%
del capital social i als propis creditors. Ara bé, tant els accionistes com els creditors només poden
exercitar l’acció social de responsabilitat de forma subsidiària a la societat.
 Article 236. Pressupostos i extensió subjectiva de la responsabilitat.
2. En cap cas no exonerarà de responsabilitat la circumstància que l'acte o acord lesiu hagi estat adoptat,
autoritzat o ratificat per la junta general.
3. La responsabilitat dels administradors s'estén igualment als administradors de fet. Amb aquesta finalitat,
tindrà la consideració d'administrador de fet tant la persona que en la realitat del trànsit exerceixi sense títol,
amb un títol nul o extingit, o amb un altre títol, les funcions pròpies d'administrador, com, si escau, aquella sota
les instruccions del qual actuïn els administradors de la societat.
4. Quan no hi hagi delegació permanent de facultats del consell en un o diversos consellers delegats, totes les
disposicions sobre deures i responsabilitat dels administradors són aplicables a la persona, sigui quina sigui la
seva denominació, que tingui atribuïdes facultats de més alta direcció de la societat, sense perjudici de les
accions de la societat basades en la seva relació jurídica amb aquesta.
5. La persona física designada per a l’exercici permanent de les funcions pròpies del càrrec d’administrador
persona jurídica haurà de reunir els requisits legals establerts per als administradors, estarà sotmesa als
mateixos deures i respondrà solidàriament amb la persona jurídica administrador.

RESPONSABILITAT SOLIDÀRIA DELS MEMBRES DE L’ÒRGAN ADMINISTRATIU I EXONERACIÓ DE

RESPONSABILITAT

L’art. 237 LSC, diu que tots els membres de l’òrgan d’administració que hagin adoptat l’acord o realitzat
l’acte lesiu responen solidàriament, després de declarar la responsabilitat solidària de tots els membres
de l’òrgan col·legiat que va realitzar l’acte o va acordar l’acord lesiu, senyala la possible exoneració en
els següents casos:
a. Quan l’administrador desconegui la seva existència.
b. Que en el supòsit que l’administrador conegui l’existència de l’acord lesiu, “va fer tot allò
convenient per evitar el dany”.
c. Que el membre de l’òrgan d’administració, almenys, s’oposés expressament a l’acord.

2. ACCIONS SOCIALS DE RESPONSABILITAT

2 tipus d’acció social de responsabilitat:

• Acció social exigida per la societat contra els administradors à acció directa. Aquesta acció si no
l’exerceix la societat, subsidiàriament la poden exercir el socis però a traves de la societat i si
aquest no ho fan ho poden fer els creditors de la mateixa manera (acció indirecta). Ja que el dany
els afecta a tots.
La llei no nomes preveu això, al final del dia amb aquesta acció, els administradors rescabalen a
la societat i la societat als altres, també es preveu:
• Acció individual: en determinats supòsits si el soci o el creditor tercer pot demostrar que té un
dany directe, aquests poden demandar directament als administradors.
**Aquesta acció individual és la que intenten tots

à Tot i aquesta eventual diversa naturalesa de la responsabilitat, el termini de prescripció de les accions
de responsabilitat, sigui social o individual, prescriurà als quatre anys a comptar des del dia en què
s’hagués pogut exercitar (art. 241 bis CP).
 2.1 ACCIÓ SOCIAL DE RESPONSABILITAT

L’acció social de responsabilitat té com a pressupòsit que el dany s’ha causat a la societat i per tant
defensa els interessos socials. Es regula als arts. 238 a 240 LSC, que preveuen que pot ser exercitada
en primer lloc per la pròpia societat, subsidiàriament pels accionistes i per últim pels creditors.

Característiques acció social de responsabilitat (art. 238 LSC):

- Requereix acord de la JG (no cal que estigui en el orde del dia)

- La majoria per prendre aquest acord és la ordinària establerta en els estatuts
- Aquest acord implica el cessament automàtic dels administradors
- L’acció es pot renunciar en qualsevol moment, sempre i quan no s’oposin accionistes amb + 5%
del K
- Que s’aprovin els comptes no significa que no es pugui exercitar l’acció ni suposa la renuncia a
l’acció de responsabilitat ja exercitada.

ArOculo 238. Acción social de responsabilidad.

1. La acción de responsabilidad contra los administradores se entablará por la sociedad, previo acuerdo de la
junta general, que puede ser adoptado a solicitud de cualquier socio aunque no conste en el orden del día. Los
estatutos no podrán establecer una mayoría disRnta a la ordinaria para la adopción de este acuerdo.
2. En cualquier momento la junta general podrá transigir o renunciar al ejercicio de la acción, siempre que no
se opusieren a ello socios que representen el cinco por ciento del capital social.
3. El acuerdo de promover la acción o de transigir determinará la desRtución de los administradores afectados.
4. La aprobación de las cuentas anuales no impedirá el ejercicio de la acción de responsabilidad ni supondrá la
renuncia a la acción acordada o ejercitada

Legitimitat per a que els socis exercitin l’acció social de responsabilitat:

- Els socis amb +5% del K poden demanar a la junta que acordi l’acció social. Si els administradors
no convoquen la junta en el termini d’un mes.
- Si la convoquen i l’acord és contrari a l’exigència de responsabilitat
- Havent acordat l’acord per exercitar l’acció social no es vagi al jutjat en el termini d’un mes
à els socis poden exercir l’acció social

** excepció: deures de lleialtat à quan hi hagi incompliment d’algun d’aquests deures no cal junta,
poden exercitar l’acció directament els socis a traves de la societat.
**En cas d’estimació total o parcial de la demnada, la societat està obligada a reemborsar a la part
actora les despeses necessaries en que hagués incorregut amb els límits previstos a la LEC

ArOculo 239. LegiRmación de la minoría.

1. El socio o socios que posean individual o conjuntamente una parRcipación que les permita solicitar la
convocatoria de la junta general, podrán entablar la acción de responsabilidad en defensa del interés social
cuando los administradores no convocasen la junta general solicitada a tal fin, cuando la sociedad no la
entablare dentro del plazo de un mes, contado desde la fecha de adopción del correspondiente acuerdo, o bien
cuando este hubiere sido contrario a la exigencia de responsabilidad.
 El socio o los socios a los que se refiere el párrafo anterior, podrán ejercitar directamente la acción social de
responsabilidad cuando se fundamente en la infracción del deber de lealtad sin necesidad de someter la decisión
a la junta general.
2. En caso de estimación total o parcial de la demanda, la sociedad estará obligada a reembolsar a la parte
actora los gastos necesarios en que hubiera incurrido con los límites previstos en el artículo 394 de la Ley 1/2000,
de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, salvo que esta haya obtenido el reembolso de estos gastos o el
ofrecimiento de reembolso de los gastos haya sido incondicional.

Legitimitat per a que els creditors exercitin l’acció social de responsabilitat :

- Els creditors: en el cas que ni la societat ni els socis interposin l’acció ho poden fer ells (assumir
el paper de la societat interposant ells l’acció), sempre que el patrimoni social resulti insuficient
per a la satisfacció dels seus crèdits.

ArOculo 240. LegiRmación subsidiaria de los acreedores para el ejercicio de la acción social.
Los acreedores de la sociedad podrán ejercitar la acción social de responsabilidad contra los administradores
cuando no haya sido ejercitada por la sociedad o sus socios, siempre que el patrimonio social resulte insuficiente
para la satisfacción de sus créditos.

à Els danys esmenats no se’ls hi tornen directament a ells (ni als socis ni als creditors), se’ls hi esmenen
a la societat (tornen els diners a la societat). Així que tant als socis i als creditors els hi agrada molt mes
l’altra acció (acció individual de responsabilitat) (així obtenen diners directament)

2.2 ACCIÓ INDIVIDUAL DE RESPONSABILITAT

Aquesta acció indemnitzatòria pressuposa que s’han lesionat directament els interessos dels socis o de
tercers pels actes dels administradors. Són pressupòsits:
- El dany directe als socis o tercers.
- Que es tracti d’un acte dels administradors en l’exercici del seu càrrec.
- La il·licitud de l’acció o omissió dels administradors.
- Relació de causalitat entre l’acte il·lícit de l’administrador i el dany patit per soci o tercer.

ArOculo 241. Acción individual de responsabilidad.

Quedan a salvo las acciones de indemnización que puedan corresponder a los socios y a los terceros por actos
de administradores que lesionen directamente los intereses de aquellos.

2.2.1 ACCIÓ INDIVIDUAL DE RESPONSABILITAT EXERCITADA PER SOCI

- Normalment l’exerceixen quan hi ha un incompliment contractual (deriva del contracte de la

societat)

2.2.2 ACCIÓ INDIVIDUAL DE RESPONSABILITAT EXERCITADA PER TERCER

 - Normalment extracontractual quan la exerceixen els tercers (creditors) à existeix un acord
contractual, entre la societat i els creditors, però l’acció individual no es basa en aquest
contracte, sinó en un incompliment dels administradors d’un deure de lleialtat que ha fet que la
societat no em pagui (però no demando per l’incompliment d’un contracte sinó x l’incompliment
d’un deure de lleialtat)

Referencia o recordatori de la responsabilitat extracontractual à Art. 1902 CC (acció aquil·liana):

“El que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el
daño causado.”
- Relacionat amb la responsabilitat extracontractual

Que s’integra en els arts. 236 i 237 LSC amb algunes especialitats:
- No s’ha de provar la culpa dels administradors
- Hi ha un règim exprés de responsabilitat solidaria de l’administrador
- La prescripció es de 4 anys en comptes d’1 any

Dificultat per provar el dany directe sofert pels soci o pel tercer:
La jurisprudència s’ha dedicat a protegir als administradors (restrictiva) à qualsevol incompliment de
la societat no és responsabilitat dels administradors). Hi ha sentencies que ho defineixen:
- Casos d’insolvència o impagament de deutes – serien normalment danys indirectes (si una
societat no paga els deutes, no hem de convertir als administradors en garants, no tenen una
responsabilitat objectiva
- No n’hi ha prou amb qualsevol dany de la societat per imposar l’acció, sinó que ha de ser un
il·lícit orgànic (algo que hagin fet els administradors, en la seva condició d’administradors). Dany
directe imputable als administradors i es requereix un esforç argumentari per imposar l’acció
(STS 5/11/2019, 14/11/2019, 3/03/2016, 29/01/2019, 31/03/2023)
- Poden concórrer diferents nexes causals (SAP BCN 15a 14/0672019 – risc de vida)
- Si no es pot fonamentar s’ha de conduir per la responsabilitat social normal, per l’art. 367 LSC o
per la via concursal

Exemples:
Quan algú compra un pis, el venedor m’ha de donar un aval, hi havia casos en que aquest no es donava,
i per la crisis es van parar tos els pisos i la gent no va tindre avals. Normalment els tribunals exercien als
administradors aquest incompliment i era així (casos d’incompliment heavy dels administradors).

TS – inspecció fiscal – acords amb proveïdors (que estaven fent un frau fiscal dels que podien ser
víctimes), el consell d’administració diu que no volen fer res. Els administradors van demandar als
anterior pel dany que havia causa la seva omissió d’adoptar les mesures de control necessàries

Companyies que cessen l’activitat i es queden inactives, al cap del temps entren el concurs, llavors els
accionistes van contra els administradors perquè no han fet una acció diligent (dient que s’hauria de fer
el concurs abans). Els tribunals exoneren als administradors perquè no hi ah esforç argumentari, ja que
aquests accionistes no demostren que si els administradors haguessin fet això, haguessin cobrat.
Cas de equivocació en els comptes anuals à Concurrència de nexes causals à administradors, auditors
i ell mateix.

5. RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS PER NO PROMOURE OPORTUNAMENT LA

DISSOLUCIÓ SOCIAL.

Ser administrador suposa un alt risc. Des de el punt de vista societari hi ha varies responsabilitats à RC
requereix acte antijuridic i un dany i un nexe causal (inici orgànic). Si no hi ha dol o culpa, no hi ha
responsabilitat, per tant es un tipus de responsabilitat subjectiva (a diferencia de la RO que es respon
independentment de que hi hagi dol o culpa)

Arts. 360 i 363 LSC: causes de dissolució

- Causes de dissolució de ple dret
o societat creada per un termini
o quan la societat es crea amb un capital insuficient (per sota del mínim legal)
- Causes estatutàries
o estatuts prevegin causes de dissolució (ex. nombre mínim de socis)
- Causes legals
o cessament de l’activitat (quan una societat no té activitat en 1 any)
o si una societat es constitueix per un objecte (si el perd)
o paralització dels òrgans socials (dead lock) (no es poden adoptar acords, no poden
aprovar comptes...)
- Dissolució per pèrdues: companyia va acumulant pèrdues de manera que el seu PN és inferior a
la meitat del seu capital social, això obliga als administradors a convocar la junta perquè els socis
decideixin a augmentar e capital o bé reduir-lo (per adaptar el PN) o bé dissoldre la societat**.
- Reducció del capital social per sota del límit legal (o s’adapta immediatament o es dissol)
- Accions o participacions sense vot no poden excedir del 50% del capital social, si això supera
aquest percentatge s’ha d’arreglar en el termini de 2 anys.

Administradors tenen el deure de:

- Convocar la junta
** si la junta no es reuneix o no s’acorda l’acord de dissolució
- Anar al jutjat a demanar la dissolució judicial

** quan es per pèrdues puc demanar també concurs de creditors (procediment per una companyia (o
particulars) quan no pot fer fort als seus deutes, s’entra en un procediment concursal (concorren tots
els creditors i s’intenta pagar-los d’una forma ordenada i de la millor manera possible.Com que
normalment no ho poden pagar tot, a vegades se’ls hi perdonen alguns deures i es fa un pla (conveni,
que implica un pagament ordenat, no implica forçosament la liquidació de la societat
- No s’ha de convocar la junta si sol·licito la declaració en concurs de la societat (termini 2 mesos
des de que es constata causa de dissolució)
 - Tampoc s’ha de convocar junta si en el termini de 2 mesos, haguessin comunicat al jutjat
l’existència de negociacions amb els creditors per assolir un pla de reestructuració
à art. 365 LSC)

Conseqüències de l’incompliment (art. 367 LSC):

- Administrador passa a ser responsable solidàriament dels deutes socials posteriors a
l’esdeveniment de la causa (pressió pq els administradors facin alguna cosa)
o Pot ser que sigui un administrador que no hi sigui en el moment de la causa, sinó que
entri després (termini de 2 mesos i sinó respon dels deutes des de el moment de
l’acceptació del càrrec d’administrador suposo)
- Presumpció (carrega de la prova per qui es defensa). Com que no es sap molt be si el deute es
anterior o posterior a la causa, hi ha la presumpció de que el deute es posterior (l’administrador
hauria de demostrar que es anterior a la causa de dissolució o a l’acceptació del nomenament)

Genera molta litigiositat. Sempre buscaran a algú que respongui. Però es torben amb 2 problemes:
- Quin es el moment en el qual es constata la causa de dissolució (problema perquè computen els
2 mesos)
o Data en la que els administradors coneguin o haguessin hagut de conèixer (no podien
ignorar) l’existència de la causa de dissolució (STS 19/05/2011)
o Ex. Quan la societat ha incorregut en pèrdues acumulades que fan que el capital social
sigui inferior al mínim legal. Pèrdues: si tenen un balanç trimestral, veuen quan s’han
produït les pèrdues.
o Quan es concorre en causa de paralització dels òrgans socials (no se sabee)
**No hi ha una norma clara i dependrà molt del cas pel cas, però els administradors sempre han de
tindre una especial diligencia
- Definir el moment de quan neixen els deutes (molts deutes que la jurisprudència ha anat definint
quan neixen aquests) (tracte successiu, novacions...) (ex. lloguer que vaig pagant cada mes, o
deute que vaig contreure fa un any i pago a terminis, si bé el pago cada mes l’origen el deute es
al inici quan el vaig contractar. El naixement es quan s’origina el deute (en general neixen quan
es celebra el contracte, no quan son exigibles o reconegudes judicialment (STS 14/05/2015)).

Característiques de la responsabilitat:
- Prescripció de 4 anys (responsabilitat) (general de CCom: 4 anys des de el cessament de
l’administrador) (art. 949 CCom)
- A partir del moment que convoquis la junta (ex. vas tard i la convoques als 3 mesos), es para la
responsabilitat, però no exonera de la responsabilitat dels mesos que has anat tard. Ets
responsable dels deutes entre la causa i els 3 mesos, però no dels de després dels 3 mesos.
- Responsabilitat reemborsable (l’administrador pot repetir-ho contra la societat) (dret teòric, ho
repetirà si la societat és solvent)
- Responsabilitat objectiva: no requereix culpa, nomes requereix que els administradors no facin
el que han de fer
** a vegades els tribunals els exoneren (es tenen en compte alguns elements com l’actuació de
l’administrador o la bona o mala fe del creditor à responsabilitat quasi-objectiva)
 6. RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS EN EL CONCURS CULPABLE DE LA SOCIETAT: LA
CONDEMNA AL PAGAMENT DEL DÈFICIT CONCURSAL.

Rem. art. 456 de la Llei Concursal – RD Legislatiu 1/2020

Concurs de creditors (explicat abans): procediment per una companyia (o particulars) quan no pot fer
fort als seus deutes, s’entra en un procediment concursal (concorren tots els creditors i s’intenta pagar-
los d’una forma ordenada i de la millor manera possible).Com que normalment no ho poden pagar tot,
a vegades se’ls hi perdonen alguns deures i es fa un pla (conveni, que implica un pagament ordenat, no
implica forçosament la liquidació de la societat).

Aquest pot ser de 2 tipus:

- fortuït
- culpable (algú que l’hagi provocat o l’hagi agreujat)
** s’examinen les causes que han fet que el concurs sigui culpable. I el jutge por fer responsable
a aquestes persones del dèficit patrimonial (valor actius < valor passiu à l’actiu no es suficient
per pagar el passiu)

Si el concurs de creditors fos culpable, el jutge en la sentència de qualificació, pot condemnar:

- a tots o a alguns administradors i liquidadors, de dret o de fet, o directors generals de la persona
jurídica concursada que hagin estat declarats persones afectades per la qualificació
- amb o sense solidaritat
- a la cobertura total o parcial del dèficit
- en la mesura que la conducta d’aquestes persones que hagi determinat la qualificació del
concurs com a culpable hagi generat o agreujat la insolvència

En cas de pluralitat de condemnats, la sentencia ha d’individualitzar la quantitat a satisfer per a cada un

d’ells (aquesta individualització del jutge ha de constar en sentencia), d’acord amb la participació en els
fets que hagués determinat la qualificació del concurs.