Federació de Professionals de la

Seguretat Pública de Catalunya

Curs de Delictes
contra el Patrimoni i
l’Ordre Socioeconòmic

TEMARI MÒDUL 3

Del 18 d’abril al 26 de maig de 2022

ÍNDEX
16.-EL DELICTE D’ALTERACIÓ PREUS EN CONCURSOS I SUBHASTES PÚBLIQUES ................................. 2
17.-EL DELICTE DE DANYS ..................................................................................................................................... 2
18.- DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL, INDUSTRIAL, MERCAT I CONSUMIDORS .. 9
19.- DELICTES DE CORRUPCIÓ EN ELS NEGOCIS ............................................................................................ 19
20.- DE LA SOSTRACCIÓ DE COSA PRÒPIA A LA SEVA UTILITAT SOCIAL O CULTURAL. .................... 27
21.- DELS DELICTES SOCIETARIS........................................................................................................................ 27
22.- EL DELICTE DE RECEPTACIÓ I ALTRES CONDUCTES AFINS ................................................................ 29

1
ELS DELICTES CONTRA EL PATRIMONI I L'ORDRE SOCIOECONÒMIC

16.-EL DELICTE D’ALTERACIÓ PREUS EN CONCURSOS I SUBHASTES

PÚBLIQUES

Article 262.
1. Els que sol·licitin regals o promeses per no prendre part en un concurs o subhasta pública, els que
intentin allunyar d'ella als postors per mitjà d'amenaces, dons, promeses o qualsevol altre artifici, els
que es concerten entre si a fi d'alterar el preu de la rematada, o els que fraudulentament trenquin o
abandonin la subhasta havent obtingut l'adjudicació, seran castigats amb la pena de presó d'un a tres
anys i multa de 12 a 24 mesos, així com inhabilitació especial per licitar en subhastes judicials entre tres
i cinc anys. Si es tracta d'un concurs o subhasta convocats per les administracions o ens públics, s'ha
d'imposar a més a l'agent i a la persona o empresa per ell representada la pena d'inhabilitació especial
que comprendrà, en tot cas, el dret a contractar amb les administracions públiques per un període de
tres a cinc anys.
2. El jutge o tribunal podrà imposar alguna o algunes de les conseqüències previstes en l'article 129
si el culpable pertany a alguna societat, organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que es
dediqui a la realització d'aquestes activitats.

En aquest epígraf i en un sol article s’inclouen vàries conductes delictives:

1.- Sol·licitar regal.

2.- Intentar allunyar als postors.

3.- Concertar-se per alterar el preu.

4.- Trencar o abandonar fraudulentament la subhasta.

Les quatre figures delictives constitueixen delictes formals perquè es desentenen del resultat lesiu. Hi ha
una agravació quan la participació sigui en concurs o subhasta oficial.

17.-EL DELICTE DE DANYS

Per danys des del punt de vista de la seva definició establerta en la RAE, es pot definir com detriment
o destrucció dels béns, és a dir causar detriment, menyscapte, perjudici, molèstia o dolor. La
característica fonamental dels delictes de danys regulats en el capítol IX del títol XIII del CP, és
que impliquen un detriment patrimonial que pateix el propietari o posseïdor dels béns, però no
signifiquen un correlatiu benefici per als autors del fet, és a dir, es tracten d'infraccions de destrucció

2
gratuïta, la qual cosa ha de diferenciar d'aquells danys que són medials per cometre altres delictes
(p.ex. Danys causats amb la força constitutiva del robatori amb força en les coses)

Per dany des del punt de vista penal, s'ha d'entendre la destrucció total o parcial, o el deteriorament
de béns materials, però que són imputats quan tinguin dues característiques, que hagin estat
comeses dolosament o imprudentment.

1 - Tipus dolós (art. 263)

Article 263: 1.-El que causi danys en propietat aliena no compresos en altres títols d'aquest
Codi ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a vint-i-quatre mesos, ateses la condició
econòmica de la víctima i la quantia del dany
2.- Si la quantia del dany causat no excedís de 400 euros, s’imposarà una pena de multa d’un a tres
mesos.

Es tracta d'un tipus dolós en virtut del qual es persegueix pel subjecte causes un deteriorament,
menyscabament o destrucció de manera intencional a la propietat aliena o acceptant aquest resultat
de l'acció, per valor superior a 400 euros tindrà una penalitat i per valor de 400 euros o inferior serà
penat com delicte lleu. Subjecte actiu, pot ser qualsevol persona Subjecte passiu el propietari dels
béns

L'acció és qualsevol acció, a excepció dels incendis i estralls, que es regulen en l'article 351,
és a dir quan comporti perill per a la vida humana, i el dany pot coincidir amb la destrucció total o
parcial del bé.

Les coses han de ser alienes, entès aquest concepte com que la cosa té un amo, sigui un particular,
una administració, o un ens públic, i per tant no són coses abandonades.

La pena estableix dos criteris per a la seva imposició, d'una banda la condició econòmica de la
víctima i la quantia del dany causat.

Quan aquests danys causats dolosament no arriben a la barrera dels 400 euros, estaríem davant
d'un delicte lleu (antiga falta penal).

Igualment cal recordar que de conformitat amb el que estableix la L.O. 4/15 de Protecció de
la Seguretat ciutadana, es castiga en tot cas com a sanció administrativa, independentment de la
quantia dels danys encara que a l’exposició de motius de la Ll. O. 1/2015 es parla de la possibilitat
de que quan els grafits representin un danys considerables es pugui denunciar per via penal com

3
danys , els supòsits que són coneguts com grafits, ja que castiga els que desllueixen béns mobles i
immobles de domini públic o privat, sense la deguda autorització del seu propietari. Es tracta en tot
cas de deslluir béns immobles (façanes d'edificis, etc), i també en el cas de tractar de béns mobles
estaríem davant d'una sanció lleu de la L.O. 4/15 de Protecció de la Seguretat Ciutadana

2 - Tipus agreujats de l'article 263

Article 263: 1 - S'ha de castigar amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint-i-quatre
mesos el qui causi danys expressats en l'apartat anterior, si concorre algun dels supòsits següents:

1 º - Que es realitzin per impedir el lliure exercici de l'autoritat o com conseqüència d’accions
executades en l’exercici de les seves funcions , bé es cometi el delicte contra funcionaris públics, bé
contra particulars que, com a testimonis o de qualsevol altra manera, hagin contribuït o puguin
contribuir a l'execució o aplicació de les lleis o disposicions generals.

2 º - Que es causi per qualsevol mitjà infecció o contagi de bestiar.

3 º - Que s'utilitzin substàncies verinosa o corrosives.

4 º - Que afectin béns de domini públic o comunal.

5 º - Que arruïnin al perjudicat o se li posi en greu situació econòmica.

6è.- S’hagin ocasionat danys d’especial gravetat o afectat a interessos generals.

Són danys dolosos que responen a diversos criteris com ara mitjà emprat, finalitat perseguida,
naturalesa o caràcter de l'objecte material de l'acció o conseqüències econòmiques del delicte.

La primera dels agreujaments parla de danys d'ordre públic o venjatiu i responen a que autor dels
danys ho fa motivat o bé per impedir a l'autoritat seu exercici o en venjança d'una resolució
prèviament adoptada per l'autoritat. Així mateix inclou els danys que es causen a persones que hagin
pogut amb la seva actuació motivar la resolució administrativa (testimonis, particulars, funcionaris)

El segon agreujament suposa d'una banda que el bestiar és alhora, mig transmissor de la infecció i
a més aquest contagi malmet el bestiar. En el cas que el bestiar es destini al consum humà estarem
davant el delicte de l'article 363-2.

El tercer agreujament implica la utilització de verí o substàncies corrosives, independentment de

l'objecte sobre el qual s'aplica (animals, plantacions, etc).

4
El quart agreujant inclou com a concepte de béns de domini públic, des d'un arbre. banc, fanal, etc.
Si es tracta de danys a determinats béns (patrimoni històric artístic, flora, fauna) es penen pels seus
tipus especials.

La cinquena circumstància és la mateixa (arruïnar al perjudicat), que s'ha tingut en compte en l'estafa.

La sisena circumstància torna a agreujar els danys d’especial gravetat o si ha afectat els interessos
generals.

Article 264
1. El que per qualsevol mitjà, sense autorització i de manera greu esborrés, danyés, deteriorés,
alterés, suprimís o fes inaccessibles dades informàtiques, programes informàtics o documents
electrònics aliens, quan el resultat produït fora greu, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos
a tres anys.

2. S'ha d'imposar una pena de presó de dos a cinc anys i multa del tant al dècuple del perjudici
ocasionat, quan en les conductes descrites es doni alguna de les següents circumstàncies:

1a Es hagués comès en el marc d'una organització criminal.

2a Hagi ocasionat danys d'especial gravetat o afectat un nombre elevat de sistemes informàtics.

3a El fet hagués perjudicat greument el funcionament de serveis públics essencials o la provisió de

béns de primera necessitat.

4a Els fets hagin afectat al sistema informàtic d'una infraestructura crítica o s'hagués creat una
situació de perill greu per a la seguretat de l'Estat, de la Unió Europea o d'un Estat membre de la
Unió Europea. A aquests efectes es considerarà infraestructura crítica un element, sistema o part
d'aquest que sigui essencial per al manteniment de funcions vitals de la societat, la salut, la
seguretat, la protecció i el benestar econòmic i social de la població la pertorbació o destrucció tindria
un impacte significatiu en no poder mantenir les seves funcions.

5a El delicte s'hagi comès utilitzant algun dels mitjans a què es refereix l'article 264 ter.

Si els fets haguessin resultat d'extrema gravetat, es pot imposar la pena superior en grau.

3. Les penes previstes en els apartats anteriors s'imposaran, en els casos respectius, en la meitat
superior, quan els fets s'haguessin comès mitjançant la utilització il·lícita de dades personals d'una
altra persona per a facilitar l'accés al sistema informàtic o per guanyar-se la confiança d'un tercer.

5
Article 264 bis
1. S'ha de castigar amb la pena de presó de sis mesos a tres anys el qui, sense estar autoritzat
i de manera greu, obstaculitzés o interrompés el funcionament d'un sistema informàtic aliè:

a) realitzant alguna de les conductes a què es refereix l'article anterior;

b) introduint o transmetent dades; o

c) destruint, danyant, inutilitzant, eliminant o substituint un sistema informàtic, telemàtic o

d'emmagatzematge d'informació electrònica.
Si els fets haguessin perjudicat de manera rellevant l'activitat normal d'una empresa, negoci o d'una
Administració pública, s'ha d'imposar la pena en la meitat superior, podent arribar la pena superior
en grau.

2. S'ha d'imposar una pena de presó de tres a vuit anys i multa del triple al dècuple del perjudici
ocasionat, quan en els fets a què es refereix l'apartat anterior hagués concorregut alguna de les
circumstàncies de l'apartat 2 de l'article anterior.

3. Les penes previstes en els apartats anteriors s'imposaran, en els casos respectius, en la meitat
superior, quan els fets s'haguessin comès mitjançant la utilització il·lícita de dades personals d'una
altra persona per a facilitar l'accés al sistema informàtic o per guanyar-se la confiança d'un tercer.

Article 264 ter

Ha de ser castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de tres a divuit mesos
el que, sense estar degudament autoritzat, produeixi, adquireixi per al seu ús, import o, de qualsevol
manera, faciliti a tercers, amb la intenció de facilitar la comissió d'algun dels delictes a què es
refereixen els dos articles anteriors:
a) un programa informàtic, concebut o adaptat principalment per cometre algun dels delictes a què
es refereixen els dos articles anteriors; o
b) una clau d'ordinador, un codi d'accés o dades similars que permetin accedir a la totalitat o a
una part d'un sistema d'informació.

Article 264 quater

Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes
compresos en els tres articles anteriors, se li han d'imposar les penes següents:
a) Multa de dos a cinc anys o del quíntuple a dotze vegades el valor del perjudici causat, si resulta
una quantitat superior, quan es tracti de delictes castigats amb una pena de presó de més de tres
anys.

6
 b) Multa d'un a tres anys o del triple a vuit vegades el valor del perjudici causat, si resulta una
quantitat superior, en la resta dels casos.
Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals podran així mateix imposar les
penes recollides en les lletres b) a g) de l'apartat 7 de l'article 33.

Article 265

El qui destrueixi, danyi de manera greu o inutilitzi per al servei, fins i tot temporalment, obres,
establiments o instal·lacions militars, vaixells de guerra, aeronaus militars, mitjans de transport o
transmissió militar, material de guerra, aprovisionament o altres mitjans o recursos afectats al servei
de les Forces Armades o de les Forces i Cossos de Seguretat, serà castigat amb la pena de presó
de dos a quatre anys si el dany causat excedeix els mil euros.

Article 266
1. S'ha de castigar amb la pena de presó d'un a tres anys qui cometi els danys que preveu l'apartat
1 de l'article 263 mitjançant incendi, o provocant explosions, o utilitzant qualsevol altre mitjà de
potència destructiva similar o que generi un risc rellevant de explosió o de causació d'altres danys
d'especial gravetat, o posant en perill la vida o la integritat de les persones.
2. S'ha de castigar amb la pena de presó de tres a cinc anys i multa de dotze a vint-qui cometi els
danys que preveu l'apartat 2 de l'article 263, en qualsevol de les circumstàncies esmentades a
l'apartat anterior.
3. S'ha de castigar amb la pena de presó de quatre a vuit anys qui cometi els danys que preveuen
els articles 265, 323 i 560, en qualsevol de les circumstàncies esmentades a l'apartat 1 del present
article.
4. En qualsevol dels supòsits previstos en els apartats anteriors, quan es cometin els danys
concurrència de la provocació d'explosions o la utilització d'altres mitjans de potència destructiva
similar i, a més, es posés en perill la vida o la integritat de les persones, la pena s'ha d'imposar en la
seva meitat superior.
En cas d'incendi és aplicable el que disposa l'article 351.

Article 267
Els danys causats per imprudència greu en quantia superior a 80.000 euros, han de ser castigats
amb la pena de multa de tres a nou mesos, atenent la importància dels mateixos.
Les infraccions a què es refereix aquest article només són perseguibles prèvia denúncia de la
persona ofesa o del seu representant legal. El ministeri fiscal també pot denunciar quan aquesta
sigui menor d'edat, persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció o una persona
desvalguda.

6 .- DANYS ESPECIALS: es tracta de diverses modalitats de danys previstos en el títol XVI del codi
penal i que mereixen especial atenció:

7
 Article 322
1. L'autoritat o funcionari públic que, sabent la seva injustícia, hagi informat favorablement projectes
d'enderroc o alteració d'edificis singularment protegits serà castigat a més de amb la pena establerta
en l'art. 404 d'aquest Codi amb la de presó de sis mesos a dos anys o la de multa de dotze a vint-i-
quatre mesos.
2. Amb les mateixes penes es castigarà l'autoritat o funcionari públic que per si mateix o com a
membre d'un organisme col·legiat hagi resolt o votat a favor de la seva concessió sabent-ne la
injustícia.

Article 323
S'ha de castigar amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa de dotze a vint-i-quatre
mesos el qui causi danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, així com
en jaciments arqueològics, terrestres o subaquàtics .Amb la mateixa pena es castigaran els actes
d’espoli en aquest últims .
Si s’haguessin causat danys d’especial gravetat o haguessin afectat a bens quin valor històric,
artístic, científic, cultural o monumental fos especialment rellevant, podrà imposar-se la pena superior
en grau a la senyalada en l’apartat anterior.
En aquests casos, els jutges o els tribunals poden ordenar, a càrrec de l'autor del dany, l'adopció de
mesures encaminades a restaurar, en el possible, el bé danyat.

Article 324
El qui per imprudència greu causi danys, en quantia superior a quatre-cents euros, en un arxiu,
registre, museu, biblioteca, centre docent, gabinet científic, institució anàloga o en béns de valor
artístic, històric, cultural, científic o monumental, així com en jaciments arqueològics de ser castigat
amb la pena de multa de tres a divuit mesos, atesa la importància d'aquests.

DISPOSICIONS COMUNS ALS CAPÍTOLS ANTERIORS.

Article 268
1. Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil els cònjuges que no
estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del seu
matrimoni i els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció, així com els afins
en primer grau si visquessin junts, pels delictes patrimonials que es causin entre si, sempre que no
concorri violència o intimidació, o abús de la vulnerabilitat de la víctima, ja sigui per raó d'edat, o per
tractar-se d'una persona amb discapacitat.
2. Aquesta disposició no és aplicable als estranys que participin en el delicte. »

8
 Article 269
La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes de robatori, extorsió, estafa o
apropiació indeguda, seran castigades amb la pena inferior en un o dos graus a la del delicte
corresponent.

18.- DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL,

INDUSTRIAL, MERCAT I CONSUMIDORS

Dels delictes relatius a la propietat intel·lectual

Article 270
1. S'ha de castigar amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys i multa de dotze a vint-i-
quatre mesos al què, amb ànim d'obtenir un benefici econòmic directe o indirecte i en perjudici de
tercer, reprodueixi, plagiï, distribueixi, comuniqui públicament o de qualsevol altra manera exploti
econòmicament, en tot o en part, una obra o prestació literària, artística o científica, o la seva
transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a
través de qualsevol mitjà, sense l'autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat
intel·lectual o dels seus cessionaris.

2. La mateixa pena s'imposarà a qui, en la prestació de serveis de la societat de la informació, amb

ànim d'obtenir un benefici econòmic directe o indirecte, i en perjudici de tercer, faciliti de manera
activa i no neutral i sense limitar-se a un tractament merament tècnic, l'accés o la localització a
internet d'obres o prestacions objecte de propietat intel·lectual sense l'autorització dels titulars dels
corresponents drets o dels seus cessionaris, en particular oferint llistats ordenats i classificats
d'enllaços a les obres i continguts referits anteriorment, encara que aquests enllaços haguessin estat
facilitades inicialment pels destinataris dels seus serveis.
3. En aquests casos, el jutge o tribunal ha d'ordenar la retirada de les obres o prestacions objecte
de la infracció. Quan a través d'un portal d'accés a internet o servei de la societat de la informació,
es difonguin exclusivament o preponderantment els continguts objecte de la propietat intel·lectual a
què es refereixen els apartats anteriors, s'ordenarà la interrupció de la prestació del mateix, i el jutge
pot acordar qualsevol mesura cautelar que tingui per objecte la protecció dels drets de propietat
intel·lectual.
Excepcionalment, quan hi hagi reiteració de les conductes i quan resulti una mesura proporcionada,
eficient i eficaç, es podrà ordenar el bloqueig de l'accés corresponent.

4. En els supòsits a què es refereix l'apartat 1, la distribució o comercialització ambulant o merament

ocasional es castigarà amb una pena de presó de sis mesos a dos anys.

9
No obstant això, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic
obtingut o que s'hagués pogut obtenir, sempre que no concorri cap de les circumstàncies de l'article
271, el jutge pot imposar la pena de multa d'un a sis mesos o treballs en benefici de la comunitat de
trenta-un a seixanta dies.

5. Seran castigats amb les penes previstes en els apartats anteriors, en els casos respectius, els
quals:

a) Exportin o emmagatzemin intencionadament exemplars de les obres, produccions o execucions

a què es refereixen els dos primers apartats d'aquest article, incloent còpies digitals de les mateixes,
sense la referida autorització, quan estiguessin destinades a ser reproduïdes, distribuïdes o
comunicades públicament.
b) Importin intencionadament aquests productes sense l'autorització, quan estiguessin destinats a
ser reproduïts, distribuïts o comunicats públicament, tant si aquests tenen un origen lícit com il·lícit
en el seu país de procedència; no obstant això, la importació dels referits productes d'un Estat
pertanyent a la Unió Europea no serà punible quan aquells s'hagin adquirit directament del titular
dels drets en l'Estat esmentat, o amb el seu consentiment.
c) Afavoreixin o facilitin la realització de les conductes a què es refereixen els apartats 1 i 2 d'aquest
article eliminant o modificant, sense autorització dels titulars dels drets de propietat intel·lectual o
dels seus cessionaris, les mesures tecnològiques eficaces incorporades per aquests amb la finalitat
d'impedir o restringir la realització.
d) Amb ànim d'obtenir un benefici econòmic directe o indirecte, amb la finalitat de facilitar a tercers
l'accés a un exemplar d'una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació
o execució artística, fixada en qualsevol tipus de suport o comunicat a través de qualsevol mitjà, i
sense autorització dels titulars dels drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris, eludeixi o
faciliti l'elusió de les mesures tecnològiques eficaces disposades per evitar-ho.

6. Serà castigat també amb una pena de presó de sis mesos a tres anys qui fabriqui, import, posi
en circulació o posseeixi amb una finalitat comercial qualsevol mitjà principalment concebut, produït,
adaptat o realitzat per a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu
tècnic que s'hagi utilitzat per protegir programes d'ordinador o qualsevol de les altres obres,
interpretacions o execucions en els termes previstos en els dos primers apartats d'aquest article.

Article 271
S'imposarà la pena de presó de dos a sis anys, multa de divuit a trenta-sis mesos i inhabilitació
especial per a l'exercici de la professió relacionada amb el delicte comès, per un període de dos a
cinc anys, quan es cometi el delicte del article anterior es dóna alguna de les següents
circumstàncies:
a) Que el benefici obtingut o que s'hagués pogut obtenir sigui d'especial transcendència econòmica.

10
 b) Que els fets tinguin especial gravetat, atenent el valor dels objectes produïts il·lícitament, el
nombre d'obres, o de la transformació, execució o interpretació de les mateixes, il·lícitament
reproduïdes, distribuïdes, comunicades al públic o posades a la seva disposició, o l'especial
importància dels perjudicis ocasionats.

c) Que el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que
tingui com a finalitat la realització d'activitats infractores de drets de propietat intel·lectual.
d) Que s'utilitzen menors de 18 anys per cometre aquests delictes.

Article 272
1. L'extensió de la responsabilitat civil derivada dels delictes tipificats en els dos articles anteriors es
regirà per les disposicions de la Llei de propietat intel·lectual relatives al cessament de l'activitat
il·lícita i a la indemnització de danys i perjudicis.
2. En el supòsit de sentència condemnatòria, el jutge o tribunal pot ordenar-la publicació d'aquesta,
a costa de l'infractor, en un diari oficial.

El contingut d’aquest dret del que és objecte la propietat intel·lectual , sotmès a protecció penal, es
detalla en els articles 14,15 i 16 de la Llei de Protecció Intel·lectual també reflexat als articles
10,11,12 i 13 d’aquesta llei incloent les obres i títols originals, les obres derivades, les col·leccions
i les base de dades indicant l’article 13 les exclusions. No és necessita la inscripció registral per tal
que tingui protecció penal ja que pel sol fet de la seva creació rep la protecció (art. 6.2 LPI).
Es necessari un dol específic al exigir prova d’intenció lucrativa i tenir conseqüències de perjudici
cap un tercer.

El tipus penal enumera una sèrie d’accions però no les descriu per la qual cosa les accions de
Reproduir, Plagiar, Distribuir, Comunicar i Transformar tindrem que anar a la Llei de Protecció
Intel·lectual per veure la definició de tots aquest verbs.

Els agreujants d’aquest apartat només es perfeccionen quant a aquestes circumstàncies es suma la
d’ànim de lucre. A l’article no es dona cap pauta per saber que tenim que entendre com especial
transcendència econòmica o especial gravetat , les altres dues circumstàncies si que resulten mes
clares la pertinença a una organització o associació i la d’utilitzar menors d’edat.

.Dels delictes relatius a la propietat industrial

Article 273
1. S'ha de castigar amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos el qui,
amb finalitats industrials o comercials, sense consentiment del titular d'una patent o model d'utilitat i
amb coneixement del seu registre, fabriqui, import , posseeixi, utilitzi, ofereixi o introdueixi en el
comerç objectes emparats per aquests drets.

11
2. Les mateixes penes s'imposaran a qui, d'igual manera, i per als esmentats fins, utilitzi o ofereixi
la utilització d'un procediment objecte d'una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o
utilitzeu el producte directament obtingut pel procediment patentat.
3. S'ha de castigar amb les mateixes penes el que realitzi qualsevol dels actes tipificats en el paràgraf
primer d'aquest article concorrent mateixes circumstàncies en relació amb objectes emparats en
favor de tercer per un model o dibuix industrial o artístic o topografia d'un producte semiconductor.

Aquest article descriu les conductes delictives en relació als drets de propietat industrial que estan
regulades a llei de Patents la qual no incorporar un règim punitiu i només fa referència a les
defensa del dret de propietat industrial i les seves conseqüències reclamacions judicials de caràcter
civil.
A l’apartat 1 l’objecte delictiu son els bens emparats per una patent. Les accions són fabricar,
importar, utilitzar, oferir o introduir. L’element subjectiu del tipus consisteix en la finalitat comercial
o industrial. A més hi ha dos condicions obrar sense consentiment del titular i que s’obri amb
coneixement del seu registre.
A l’apartat 2 es descriuen conductes no relatives al objecte de la patent sinó dels procediments
patentats. A l’apartat 3 s’empara a tot model o dibuix artístic amb aplicació industrial.

Article 274
1. S'ha de castigar amb les penes d'un a quatre anys de presó i multa de dotze a vint-i-quatre mesos
al que, amb fins industrials o comercials, sense consentiment del titular d'un dret de propietat
industrial registrat d'acord amb la legislació de marques i amb coneixement del registre,
a) fabriqui, produeixi o import productes que incorporin un signe distintiu idèntic o confusible amb
aquell, o

b) ofereixi, distribueixi, o comercialitzi a l'engròs productes que incorporin un signe distintiu idèntic o
confusible amb aquell, o els emmagatzemi amb aquesta finalitat, quan es tracti dels mateixos o
similars productes, serveis o activitats per als quals el dret de propietat industrial es trobi registrat.
2. S'ha de castigar amb les penes de sis mesos a tres anys de presó el que, amb fins industrials o
comercials, sense consentiment del titular d'un dret de propietat industrial registrat d'acord amb la
legislació de marques i amb coneixement del registre, ofereixi, distribueixi o comercialitzi al detall, o
presti serveis o desenvolupi activitats, que incorporin un signe distintiu idèntic o confusible amb
aquell, quan es tracti dels mateixos o similars productes, serveis o activitats per als quals el dret de
propietat industrial es trobi registrat.

La mateixa pena s'imposarà als qui reprodueixi o imiti un signe distintiu idèntic o confusible amb
aquell per a la seva utilització per a la comissió de les conductes sancionades en aquest article.
3. La venda ambulant o ocasional dels productes a què es refereixen els apartats anteriors s'han de
castigar amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.

12
No obstant això, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic
obtingut o que s'hagués pogut obtenir, sempre que no concorri cap de les circumstàncies de l'article
276, el jutge pot imposar la pena de multa d'un a sis mesos o treballs en benefici de la comunitat de
trenta-un a seixanta dies.
4. S'ha de castigar amb les penes d'un a tres anys de presó el que, amb fins agraris o comercials,
sense consentiment del titular d'un títol d'obtenció vegetal i amb coneixement del seu registre,
produeixi o reprodueixi, condicioni amb vista a la producció o reproducció, ofereixi en venda, vengui
o comercialitzi d'una altra manera, exporteu o import, o posseeixi per a qualsevol dels fins esmentats,
material vegetal de reproducció o multiplicació d'una varietat vegetal protegida d'acord amb la
legislació nacional o de la Unió Europea sobre protecció d'obtencions vegetals.

Ha de ser castigat amb la mateixa pena qui realitzi qualssevol dels actes descrits en el paràgraf
anterior utilitzant, sota la denominació d'una varietat vegetal protegida, material vegetal de
reproducció o multiplicació que no pertanyi a la dita varietat. »

En aquest article la protecció penal s’amplia als drets de marca emparada per la llei 17/2001 de 7 de
desembre.

Article 275
Les mateixes penes previstes en l'article anterior s'han d'imposar a qui intencionadament i sense
estar autoritzat per a això, utilitzi en el tràfic econòmic una denominació d'origen o una indicació
geogràfica representativa d'una qualitat determinada legalment protegides per distingir els productes
emparats per elles, amb coneixement d'aquesta protecció.

El que empara aquesta norma penal és la denominació d’origen per tal que no sigui feta servir al
tràfic mercantil per altre amb un altre origen.

Article 276
«S'ha d'imposar la pena de presó de dos a sis anys, multa de divuit a trenta-sis mesos i inhabilitació
especial per a l'exercici de la professió relacionada amb el delicte comès, per un període de dos
a cinc anys, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:
a) Que el benefici obtingut o que s'hagués pogut obtenir sigui d'especial transcendència econòmica.

b) Que els fets tinguin especial gravetat, atenent el valor dels objectes produïts il·lícitament,
distribuïts, comercialitzats o oferts, o l'especial importància dels perjudicis ocasionats.
c) Que el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que
tingui com a finalitat la realització d'activitats infractores de drets de propietat industrial.
d) Que s'utilitzen menors de 18 anys per cometre aquests delictes. »

13
En aquest article es posen els agreujants però no es dona cap pauta per saber que tenim que
entendre com especial transcendència econòmica o especial gravetat , les altres dues
circumstàncies si que resulten mes clares la pertinença a una organització o associació i la d’utilitzar
menors d’edat.

Article 277
S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a quatre mesos, el
que intencionadament hagi divulgat la invenció objecte d'una sol·licitud de patent secreta, en
contravenció amb el que disposa la legislació de patents, sempre que això sigui en perjudici de la
defensa nacional

El règim legal de patents secretes està regulat a la llei 11/1986 de 20 de març.

L’acció consisteix en divulgar i de forma intencional tant ho pot fer l’inventor com el funcionari
responsable del registre.

Dels delictes relatius al mercat i als consumidors

Article 278
1. El qui, per descobrir un secret d'empresa s’apoderés per qualsevol mitjà de dades, documents
escrits o electrònics, suports informàtics o altres objectes que facin referència a aquest, o utilitzi
algun dels mitjans o instruments que assenyala l'apartat 1 de l'article 197, serà castigat amb la
pena de presó de dos a quatre anys i multa de dotze a vint mesos

2. S'ha d'imposar la pena de presó de tres a cinc anys i multa de dotze a vint mesos si es difonguin,
reveli o cedíssim a tercers els secrets descoberts.

3. El que disposa el present article s'entendrà sense perjudici de les penes que puguin correspondre
per l'apoderament o destrucció dels suports informàtics.

La acció consisteix en obtenir un secret d’empresa. L’objecte del delicte són les dades, documents,
escrits o electrònics, suports informàtics o altres relatius al mateix. Es requereix el dol bastant el dol
genèric. Com subjecte actiu ho pot ser qualsevol i no existeix agravació encara que sigui un empleat
deslleial.

Article 279

14
La difusió, revelació o cessió d'un secret d'empresa duta a terme per qui tingui legalment o
contractualment obligació de guardar reserva, s'ha de castigar amb la pena de presó de dos a quatre
anys i multa de dotze a vint mesos.

Si el secret es fa a profit propi, les penes s'han d'imposar en la meitat inferior.

L’objecte delictiu és el secret empresarial be jurídic més ampli que el secret industrial. Les accions
són difondre, revelar o cedir. El subjecte actiu ha de ser qualsevol persona que per llei o per contracte
estigui obligat a guardar reserva sigui o no empleat.

Article 280
El qui, amb coneixement del seu origen il·lícit, i sense haver pres part en el seu descobriment, realitzi
alguna de les conductes descrites en els dos articles anteriors ha de ser castigat amb la pena de
presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint mesos .

Tracta d’una pena atenuada per la persona que no descobreix el secret sinó que el difon.

Article 281
1. Qui tregui del mercat matèries primeres o productes de primera necessitat amb la intenció de
desproveir un sector del mateix, de forçar una alteració de preus, o de perjudicar greument els
consumidors ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a vint mesos.

2. S'ha d'imposar la pena superior en grau si el fet es realitza en situacions de greu necessitat o
catastròfiques.

La conducta consisteix en detraure del mercat mercaderies per obtenir un benefici il·lícit. És un delicte
de perill no requereix el resultat de desproveïment.

Article 282
Han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de 12 a 24 mesos els
fabricants o comerciants que, en les seves ofertes o publicitat de productes o serveis, facin
al·legacions falses o manifestin característiques incertes sobre els mateixos, de manera que puguin
causar un perjudici greu i manifest als consumidors, sense perjudici de la pena que correspongui
aplicar per la comissió d'altres delictes.

El delicte es perfecciona només si el perjudici ocasionat es greu i manifest ja que reprimeix la no

sinceritat del fet publicitari.

15
Article 282 bis
Els que, com a administradors de fet o de dret d'una societat emissora de valors negociats en
els mercats de valors, falsejaren la informació econòmica i financera continguda en els fullets
d'emissió de qualssevol instruments financers o les informacions que la societat ha de publicar i
difondre acord a la legislació del mercat de valors sobre els seus recursos, activitats i negocis presents
i futurs, amb el propòsit de captar inversors o dipositaris, posar qualsevol tipus d'actiu financer, o
obtenir finançament per qualsevol mitjà, han de ser castigats amb la pena de presó d'un a quatre
anys, sense perjudici del que disposa l'article 308 d'aquest Codi.
En el cas que s'arribi a obtenir la inversió, el dipòsit, la col·locació de l'actiu o el finançament, amb
perjudici per a l'inversor, dipositant, adquirent dels actius financers o creditor, s'ha d'imposar la pena
en la meitat superior. Si el perjudici causat fora de notòria gravetat, la pena a imposar serà d'un a sis
anys de presó i multa de sis a dotze mesos.

La acció delictiva d’aquest delicte de falsedat d’informació econòmica financera consisteix en

falsejar . Aquesta acció de falsejament de la realitat econòmica i financera es comet amb dol específic
ja que es fa amb el propòsit de captar inversors o dipositaris, col·locar qualsevol tipus d’actiu financer
u obtenir finançament per qualsevol mitjà. El subjecte actiu d’aquest delicte es tot administrador de
fet o de dret d’una societat emissora de valors negociables en el mercat.

Article 283
S'han d'imposar les penes de presó de sis mesos a un any i multa de sis a divuit mesos als quals, en
perjudici del consumidor, facturin quantitats superiors per productes o serveis el cost o preu es mesuri
per aparells automàtics, mitjançant l'alteració o manipulació d'aquests.

El delicte consisteix en manipular els mecanismes de facturació automàtica con la finalitat de cobrar
als clients més de lo degut.

Article 284
1. S'imposarà la pena de presó de sis mesos a sis anys, multa de dues a cinc anys, o del punt al triple
del benefici obtingut o afavorit, o dels perjudicis evitats, si la quantitat resultant anés més elevada, i
inhabilitació especial per a intervenir en el mercat financer com a actor, agent o mediador o informador
per temps de dos a cinc anys, als quals:
1r Emprant violència, amenaça, engany o qualsevol altre artifici, alteressin els preus que haguessin
de resultar de la lliure concurrència de productes, mercaderies, instruments financers, contractes de
comptat sobre matèries primeres relacionades amb ells, índexs de referència, serveis o qualssevol
altres coses mobles o immobles que siguin objecte de contractació, sense perjudici de la pena que
pogués correspondre'ls per altres delictes comesos.
2n Per si, de manera directa o indirecta o a través d'un mitjà de comunicació, per mitjà d'internet o
mitjançant l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació, o per qualsevol altre mitjà,

16
difonguessin notícies o rumors o transmetessin senyals falsos o enganyosos sobre persones o
empreses, oferint a gratcient dades econòmiques totalment o parcialment falses amb la finalitat
d'alterar o preservar el preu de cotització d'un instrument financer o un contracte de comptat sobre
matèries primeres relacionat o de manipular el càlcul d'un índex de referència, quan obtinguessin, per
a si o per a tercer, un benefici, sempre que concorri alguna de les següents circumstàncies:
a) que aquest benefici fos superior a dos-cents cinquanta mil euros o es causés un perjudici d'idèntica
quantitat;
b) que l'import dels fons emprats fos superior a dos milions d'euros;
c) que es causés un greu impacte en la integritat del mercat.
3r Realitzessin transaccions, transmetessin senyals falsos o enganyosos, o donessin ordres
d'operació susceptibles de proporcionar indicis falsos o enganyosos sobre l'oferta, la demanda o el
preu d'un instrument financer, un contracte de comptat sobre matèries primeres relacionat o índexs
de referència, o s'asseguressin, utilitzant la mateixa informació, per si o en concert amb uns altres,
una posició dominant en el mercat d'aquests instruments o contractes amb la finalitat de fixar els seus
preus en nivells anormals o artificials, sempre que concorri alguna de les següents circumstàncies:
a) que a conseqüència de la seva conducta obtinguessin, per a si o per a tercer, un benefici superior
a dos-cents cinquanta mil euros o causés un perjudici d'idèntica quantitat;
b) que l'import dels fons emprats fos superior a dos milions d'euros;
c) que es causés un greu impacte en la integritat del mercat.
2. S'imposarà la pena en la seva meitat superior si concorregués alguna de les següents
circumstàncies:
1a Que el subjecte es dediqui de manera habitual a les anteriors pràctiques abusives.
2a Que el benefici obtingut, la pèrdua evitada o el perjudici causat sigui de notòria importància.
3. Si el responsable del fet fos treballador o empleat d'una empresa de serveis d'inversió, entitat de
crèdit, autoritat supervisora o reguladora, o entitat rectora de mercats regulats o centres de
negociació, les penes s'imposaran en la seva meitat superior.

Al primer apartat la conducta consisteix en l’alteració dels preus i es requereix mitjançant engany,
violència o intimidació per obtenir un benefici il·lícit. És un delicte de perill no requereix el resultat
final.

Al segon apartat la conducta consisteix en difondre noticies o rumors de dades falses amb un benefici
o d’un perjudici superior a 250.000 €.
Agreujant si supera els 2.000.000 Euros o es causa greu impacte en la integritat del mercat..

Al tercer apartat la conducta consisteix en fer transaccions, senyals falses.... benefici superior a
250.000 Euros
Agreujant si supera els 2.000.000 Euros o es causa greu impacte en la integritat del mercat..

Article 285

17
1. Qui de manera directa o indirecta o per persona interposada realitzés actes d'adquisició,
transmissió o cessió d'un instrument financer, o de cancel·lació o modificació d'una ordre relativa a
un instrument financer, utilitzant informació privilegiada a la qual hagués tingut accés reservat en els
termes de l'apartat 4, o recomanés a un tercer l'ús d'aquesta informació privilegiada per a algun
d'aquests actes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, multa de dues a cinc
anys, o del punt al triple del benefici obtingut o afavorit o dels perjudicis evitats si la quantitat resultant
anés més elevada, i inhabilitació especial per a l'exercici de la professió o activitat de dues a cinc
anys, sempre que concorri alguna de les següents circumstàncies:
a) que, a conseqüència de la seva conducta obtingués, per a si o per a tercer, un benefici superior a
cinc-cents mil euros o causés un perjudici d'idèntica quantitat;
b) que el valor dels instruments financers emprats fos superior a dos milions d'euros;
c) que es causés un greu impacte en la integritat del mercat.
2. S'imposarà la pena en la seva meitat superior si concorregués alguna de les següents
circumstàncies:
1a Que el subjecte es dediqui de manera habitual a les anteriors pràctiques d'operacions amb
informació privilegiada.
2a Que el benefici obtingut, la pèrdua evitada o el perjudici causat sigui de notòria importància.
3. Les penes previstes en aquest article s'imposaran, en els seus respectius casos, en la seva meitat
superior si el responsable del fet fos treballador o empleat d'una empresa de serveis d'inversió, entitat
de crèdit, autoritat supervisora o reguladora, o entitats rectores de mercats regulats o centres de
negociació.
4. A l'efecte d'aquest article, s'entén que té accés reservat a la informació privilegiada qui sigui
membre dels òrgans d'administració, gestió o supervisió de l'emissor o del participant del mercat de
drets d'emissió, qui participi en el capital de l'emissor o del participant del mercat de drets d'emissió,
qui la conegui en ocasió de l'exercici de la seva activitat professional o empresarial, o en l'acompliment
de les seves funcions, i qui l'obtingui a través d'una activitat delictiva.
5. Les penes previstes en aquest article es rebaixaran en un grau quan el responsable del fet, sense
tenir accés reservat a la informació privilegiada, l'obtingui de qualsevol manera diferent dels previstos
en l'apartat anterior i la utilitzi coneixent que es tracta d'informació privilegiada..

La acció pot ser directa o per persona interposada. La informació donada ha de ser rellevant i les
conseqüències han de passar els 500.000 €.

En aquest apartat es dona un agreujant en tres casos: de forma habitual , que el benefici sigui de
notòria importància o que sigui treballador d’empresa d’inversió..

Article 286
1. S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a 24 mesos
el qui, sense consentiment del prestador de serveis i amb fins comercials, faciliti l'accés entenedora

18
 a un servei de radiodifusió sonora o televisiva, a serveis interactius prestats a distància per via
electrònica, o subministri l'accés condicional als mateixos, considerat com a servei independent,
mitjançant:

a.- La fabricació, importació, distribució, posada a disposició per via electrònica, venda, lloguer, o
possessió de qualsevol equip o programa informàtic, no autoritzat en un altre Estat membre de la
Unió Europea, dissenyat o adaptat per fer possible aquest accés.

b.- La instal·lació, manteniment o substitució dels equips o programes informàtics esmentats en el

paràgraf 1.

2. Amb idèntica pena serà castigat qui, amb ànim de lucre, alteri o dupliqui el nombre identificatiu
d'equips de telecomunicacions, o comercialitzi equips que hagin sofert alteració fraudulenta.

3. A qui, sense ànim de lucre, faciliti a tercers l'accés descrit en l'apartat 1, o per mitjà d'una
comunicació pública, comercial o no, subministri informació a una pluralitat de persones sobre
la manera d'aconseguir l'accés no autoritzat a un servei o l'ús d'un dispositiu o programa, dels
expressats en aquest mateix apartat 1, incitant a aconseguir-los, se li imposarà la pena de multa en
ell prevista.

4. A qui utilitzi els equips o programes que permetin l'accés no autoritzat a serveis d'accés condicional
o equips de telecomunicació, se li imposarà la pena que preveu l'article 255 d'aquest Codi amb
independència de la quantia de la defraudació.

Són accions sense el consentiment del prestador del servei normalment s’obvia el contracte i es
produeix directament per un empleat infidel o un pirata informàtic que aconsegueix desactivar les
claus d’accés per proporcionar un servei subjecte a condició.

19.- DELICTES DE CORRUPCIÓ EN ELS NEGOCIS

En la reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015 s'introdueix una secció amb la
rúbrica de "Delictes de corrupció en els negocis", on es recullen (arts. 286 bis, 286 ter i 286 quater),
millorats, els delictes continguts abans en l'art. 286 bis, únic article que integrava la secció que tenia
per rúbrica "De la corrupció entre particulars", i els continguts en l'art. 445, únic article que integrava
el capítol que tenia per rúbrica "delictes de corrupció en les transaccions comercials internacionals".
En aquesta nova secció, doncs, es comprenen delictes de pagament de suborns per obtenir
avantatges competitius, es tracti de corrupció en el sector privat (art. 286 bis) o d'agent públic
estranger (art. 286 ter), encara que en tot cas relacionats amb els negocis, d'aquí la terminologia
utilitzada, amb previsió de agreujaments específiques en l'art. 286 quater, aplicables a uns i altres
delictes.

19
Corrupció en el sector privat
En l'art. 286 bis es recullen els delictes de corrupció en el sector privat, abans integrats en un únic
article en la secció que tenia per rúbrica "De la corrupció entre particulars".

El nou text d'aquest article és el següent: "Article 286 bis.

1. El directiu, administrador, empleat o col·laborador d'una empresa mercantil o d'una societat que,
per si o per persona interposada, rebi, sol·liciti o accepti un benefici o avantatge no justificats de
qualsevol naturalesa, per si o per a un tercer, com contraprestació per afavorir indegudament a un
altre en l'adquisició o venda de mercaderies, o en la contractació de serveis o en les relacions
comercials, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys, inhabilitació especial
per a l'exercici d'indústria o comerç per temps d'un a sis anys i multa del tant al triple del valor del
benefici o avantatge.
2. Amb les mateixes penes ha de ser castigat qui, per si o per persona interposada, prometi, ofereixi
o concedeixi a directius, administradors, empleats o col·laboradors d'una empresa mercantil o
d'una societat, un benefici o avantatge no justificats, de qualsevol naturalesa, per a ells o per a
tercers, com a contraprestació perquè l'afavoreixi indegudament a ell o a un tercer davant d'altres
en l'adquisició o venda de mercaderies, contractació de serveis o en les relacions comercials.
3. Els jutges i tribunals, en atenció a la quantia del benefici o al valor de l'avantatge, i a la
transcendència de les funcions del culpable, podran imposar la pena inferior en grau i reduir la de
multa al seu prudent arbitri.
4. El que disposa aquest article és aplicable, en els casos respectius, als directius, administradors,
empleats o col·laboradors d'una entitat esportiva, qualsevol que sigui la forma jurídica d'aquesta, així
com als esportistes, àrbitres o jutges, respecte de aquelles conductes que tinguin per finalitat
predeterminar o alterar de manera deliberada i fraudulenta el resultat d'una prova, partit o competició
esportiva d'especial rellevància econòmica o esportiva.
A aquests efectes, es considera competició esportiva d'especial rellevància econòmica, aquella en
la qual la major part dels participants en la mateixa percebin qualsevol tipus de retribució,
compensació o ingrés econòmic per la seva participació en l'activitat; i competició esportiva
d'especial rellevància esportiva, la que sigui qualificada en el calendari esportiu anual aprovat per la
federació esportiva corresponent com a competició oficial de la màxima categoria de la modalitat,
especialitat, o disciplina de què es tracti.
5. A l'efecte d'aquest article resulta aplicable el que disposa l'article 297 ".

Amb aquest nou text es fa referència tant a l'aspecte de corrupció passiva (el corrupte) (art. 286 bis
1), com al de la corrupció activa (el que corromp) (art. 286 bis 2), contemplant expressament,
d'una banda , els verbs típics "rebre", "sol·licitar" o "acceptar", referits a "beneficis o avantatges"
"no justificades, de qualsevol naturalesa", "per afavorir indegudament a un altre" i, de l'altra, els de
"prometre", "oferir" o "concedir" un benefici o avantatge no justificats "," de qualsevol naturalesa ",

20
després no necessàriament de caràcter econòmic. A més, el delicte, tant en l'aspecte de corrupció
activa com en el de corrupció passiva, el cometen no només els directius i administradors, sinó també
"empleats o col·laboradors", encara que l'art. 286 bis 3 preveu, per raons de proporcionalitat, la
possibilitat de reduir la pena en atenció a "la transcendència de les funcions del culpable".

La nova regulació millora la redacció tècnica de la corrupció passiva (apartat 1), concretant que el
benefici rebut o acceptat pot ser «per a si o per a un tercer», i que això té lloc «com a contraprestació
per afavorir indegudament a un altre en l'adquisició o venda de mercaderies, o en la contractació de
serveis o en les relacions comercials »; i millora també la redacció de la corrupció activa (apartat
2), en concretar que el benefici o avantatge promesa, oferta o concedit, a les persones esmentades
a l'apartat 1 (directius, administradors, empleats o col·laboradors d'una empresa mercantil o
societat) , és «per a ells o per a tercers», incloent juntament amb els negocis (adquisició o
venda de mercaderies i contractació de serveis) «les relacions comercials».

I pel que fa a l'aplicació d'aquest tipus penal a directius, administradors, empleats o col·laboradors
d'una entitat esportiva, així com als esportistes, àrbitres o jutges, respecte a les conductes que tinguin
per finalitat predeterminar o alterar fraudulentament el resultat d'una prova , partit o competició
esportiva, se suprimeix la referència a «professionals», afegint que sigui «d'especial rellevància
econòmica o esportiva», concretant-se en l'últim paràgraf d'aquest apartat què s'ha d'entendre per
«competició esportiva d'especial rellevància econòmica».

Finalment, l'apartat 5 es remet a l'art. 297 pel que fa al concepte de «societat», raó per la qual s'ha
exclòs en el text les referències a «associació», «fundació» o «organització», a les que ja es refereix
aquell article.

Corrupció d'agents públics estrangers i funcionaris d'organismes internacionals en les transaccions

comercials internacionals

La ratificació per Espanya del Conveni de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament

Econòmic (OCDE) de lluita contra la corrupció d'agents públics estrangers en les transaccions
comercials internacionals, signat el 17 de desembre de 1997, va fer necessària la tipificació penal
de les conductes referides en el Conveni, introduint-se en el codi penal, a través de la Llei Orgànica
3/2000, l'art. 445 bis, sota la rúbrica "dels delictes de corrupció en les transaccions comercials
internacionals" corresponent al títol XIX bis. Posteriorment, en la reforma operada per la Llei Orgànica
15/2003, es va regular aquesta figura, dins el capítol X del títol XIX, amb la mateixa rúbrica, en l'art.
445, encara que no es va arribar a derogar expressament el títol XIX bis i l'art. 445 bis que comprenia
el mateix, introduït per l'anterior reforma, tot i que, naturalment, aquest va quedar sense aplicació
pràctica. En aquesta reforma de 2003 es va afegir un apartat segon a la regulació, en el qual es
contemplava l'eventual aplicació de les conseqüències accessòries de l'art. 129 a les societats,

21
organitzacions o associacions, que es dediquin a les activitats descrites en l'apartat primer. Més tard,
en ocasió de la reforma operada per la Llei Orgànica 5/2010, es va donar nova redacció a l'art.
445, en el qual juntament amb determinades millores tècniques, entre les que destaca la inclusió
de la pena de prohibició de contractar amb el sector públic i la pèrdua de la possibilitat d'obtenir
subvencions, ajudes públiques o beneficis fiscals i de la seguretat social, a més de la prohibició
d'intervenir en transaccions comercials fins a un període de dotze anys, i la concreció del que s'ha
d'entendre per funcionari estranger, s'inclou la responsabilitat penal de les persones jurídiques.

Ara, en la reforma de la Llei Orgànica 1/2015, s'han dut a terme canvis en la regulació del delicte de
corrupció d'agents públics estrangers en transaccions econòmiques internacionals (suborn
transnacional), que queda inclòs en una nova secció, dins el capítol XI del títol XIII del llibre II del
Codi Penal, referida als "delictes de corrupció en els negocis".

L'art. 286 ter, que conté ara aquest delicte de corrupció d'agents públics estrangers en transaccions
econòmiques internacionals o suborn transnacional, millora el contingut del derogat art. 445, deixant
clar que, als efectes d'aquest article, s'entén per funcionari que disposa l'art. 427, és a dir, funcionaris
de la Unió Europea o de qualsevol altre país estranger, persona que exerceixi una funció pública per
a la Unió Europea o per a una altra organització o qualsevol país estranger, o qualsevol funcionari
de la Unió Europea o d'una organització internacional pública. S'eviten així les dificultats
interpretatives que plantejava la triple regulació anterior (arts. 24, 427 i 445).

El nou art. 286 ter té el següent contingut: "Article 286 ter.

1. Els que mitjançant l'oferiment, promesa o concessió de qualsevol benefici o avantatge indeguts,
pecuniaris o d'una altra classe, corrompin o intentin corrompre, per si o per persona interposada, a
una autoritat o funcionari públic en benefici d'aquests o d'un tercer , o atenguessin les seves
sol·licituds al respecte, per tal que actuïn o s'abstinguin d'actuar en relació amb l'exercici de funcions
públiques per aconseguir o conservar un contracte, negoci o qualsevol altra avantatge competitiu en
la realització d'activitats econòmiques internacionals, han de ser castigats , llevat que ja ho
estiguessin amb una pena més greu en un altre precepte d'aquest Codi, amb les penes de presó de
tres a sis anys, i multa de dotze a vint-, llevat que el benefici obtingut fos superior a la quantitat
resultant, en el qual la multa serà del tant al triple de l'import de l'esmentat benefici.
A més de les penes assenyalades, s'ha d'imposar en tot cas al responsable la pena de prohibició
de contractar amb el sector públic, així com la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes
públiques i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social, i la prohibició
d'intervenir en transaccions comercials de transcendència pública per un període de set a dotze anys.
2. A l'efecte d'aquest article s'entén per funcionari públic els determinats pels articles 24 i 427 ".

En aquesta nova redacció, doncs, de l'art. 286 ter, ja no s'inclou, per pures raons de tècnica
legislativa, l'agreujament abans continguda en l'equivalent art. 445, referida al fet que l'objecte del

22
negoci veure sobre béns o serveis humanitaris o de primera necessitat, ja que aquesta apareix
inclosa en l'art. 286 quater 1 d), juntament amb altres hipòtesis agreujades, referides tant al delicte
de l'art. 286 bis (corrupció en el sector privat) com al del 287 ter (corrupció d'agent públic estranger
en les transaccions comercials internacionals). Tampoc es fa referència ja, per les mateixes raons,
a les persones jurídiques, ja que tal referència es preveu en l'art. 288, referit a tot el capítol en què
està inclòs el delicte de suborn d'agent públic estranger. I tampoc s'inclou el concepte de funcionari
públic estranger, ja que això es contempla en l'art. 427, al qual es remet, referit als delictes de suborn
en general. Ara l'art. 286 ter 2 deixa clarament expressat que s'entendrà per funcionari públic els
determinats pels arts. 24 i 427.

Pel que fa a la clàusula de jurisdicció, encara que al principi (en el projecte debatut al Congrés dels
Diputats) es va incloure una clàusula de regulació de la jurisdicció dels Tribunals espanyols per
a garantir la possibilitat de persecució d'aquests delictes quan, tot i comès fora del territori nacional,
són comesos per entitats domiciliades a Espanya o pels seus directius, o quan hagin estat comesos
per ciutadans espanyols o residents a Espanya, finalment no s'ha mantingut tal clàusula, que
apareixia en l'art. 286 quinquies, sens dubte per tractar-se d'una qüestió de dret orgànic, ja prevista
en l'art. 23 de la Llei orgànica del poder judicial, segons la reforma operada amb posterioritat a la
redacció del projecte de reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 1/2014, la reforma de la LOPJ,
doncs, és de 2014, i el projecte de llei orgànica de reforma del Codi Penal es va aprovar pel Consell
de Ministres al setembre de 2013). Encara que la regla general en dret penal internacional ve
representada pel principi de territorialitat (els fets només poden ser castigats si es realitzen en
territori espanyol), cal tenir en compte que segons l'apartat n) de l'esmentat art. 23 reformat, serà
competent la jurisdicció espanyola per conèixer dels fets comesos per espanyols o estrangers fora
del territori nacional susceptibles de tipificar-se, segons la llei espanyola, com a delictes de
corrupció entre particulars o en les transaccions econòmiques internacionals, sempre que: el
procediment es dirigeixi contra un espanyol; el procediment es dirigeixi contra un ciutadà estranger
que resideixi habitualment a Espanya; el delicte ha estat comès pel directiu, administrador, empleat
o col·laborador d'una empresa mercantil, o d'una societat, associació, fundació o organització que
tingui la seva seu o domicili social a Espanya; o el delicte ha estat comès per una persona jurídica,
empresa, organització, grups o qualsevol altra classe d'entitats o agrupacions de persones que
tinguin la seva seu o domicili social a Espanya.

Amb aquest precepte, doncs, queda garantida la possibilitat de persecució d'aquests delictes quan
són comesos per entitats domiciliades a Espanya o pels seus directius, o quan hagin estat comesos
per ciutadans espanyols o residents a Espanya.

Altres millores que s'han introduït en la reforma penal en la regulació del delicte de corrupció d'agent
públic estranger o «suborn transnacional», han estat les següents: , doncs d'una extensió de 2 a
6 anys passa a una altra de 3 a 6 anys de presó, és a dir, s'incrementa la mínima, equiparant la

23
pena a la prevista per al delicte de suborn en casos similars (arts. 419 i 424). La prescripció del
delicte, serà als 15 anys, ja que a la pena de presó acompanya la pena de prohibició de contractar
amb el sector públic i altres privatives de drets per un període superior als deu anys (art.131.1);
se solucionen les dificultats que pogués plantejar la concurrència d'aquesta norma amb les que
regulen el suborn en el codi penal, a precisar que la norma només deixarà de ser aplicada quan
els fets puguin ser castigats amb una pena més greu en un altre precepte del Codi, si bé es disposa
que, en tot cas, s'ha d'imposar la pena de prohibició de contractar amb el sector públic i de rebre
subvencions o ajuts públics, beneficis o incentius fiscals, o d'intervenir en transaccions comercials
de transcendència pública; s'ha afegit una referència al "negoci o qualsevol altra avantatge
competitiu", amb la finalitat de superar les possibles limitacions derivades de la utilització del terme
«contracte», que podia ser interpretat d'una manera més restrictiu que el text del conveni en la seva
redacció en anglès.

El tipus penal contingut en aquest art. 286 ter està concebut com un delicte comú ("Els que ..."), pel
que qualsevol particular, que corrompi o intenti corrompre al funcionari públic estranger, amb la
finalitat descrita en l'esmentat precepte, cometrà el delicte.

L'acció consisteix a oferir, prometre o concedir, qualsevol benefici indegut, econòmic o d'una altra
classe, al funcionari, amb la finalitat de corrompre o intentar corrompre, o atendre les sol·licituds
del funcionari, és a dir, acceptar (pel particular) la proposta realitzada pel funcionari, consistent en
el lliurament, immediata o futura, d'un obsequi. La finalitat que ha de perseguir el particular amb la
seva conducta és que el funcionari actuï o s'abstingui d'actuar per aconseguir o conservar un
contracte, negoci o qualsevol altra avantatge competitiu, en la realització d'activitats econòmiques
internacionals.

El delicte, a més, es consuma amb el mer intent de corrompre al funcionari públic estranger
(avançant-se, doncs, la protecció penal), sense que sigui necessari que aquest accepti i molt menys
que realitzi l'acte. Només cal que s'hagi posat en perill la funció pública de manera idònia.

Es tracta, doncs, del suborn actiu (o de particular), dirigit al que corromp o intenta corrompre, això
és, el corruptor, no al corrupte, doncs a aquest últim caldrà aplicar-li els delictes especials de
funcionaris, especialment el de suborn passiu: arts. 419-423, i està referit a "activitats econòmiques
internacionals", ja - no s'oblidi - estem parlant del suborn transnacional, no d'un altre tipus de
comportaments delictius, amb el qual es vol salvaguardar el principi de lliure i neta competència,
essencial per el bon funcionament del mercat, ja que quan algú suborna a un funcionari que intervé
en un acte de contractació pública, no només adquireix un avantatge il·lícit sobre el seu competidor,
sinó que a més vulnera els principis d'imparcialitat i objectivitat en la funció pública.

24
Naturalment, com serà freqüent que la persona física que suborna o intenta subornar al funcionari
estranger actuï en nom d'una empresa que aspiri a aconseguir una posició dominant respecte de la
competència, està prevista aquí la responsabilitat penal de les persones jurídiques (art. 288,
paràgraf. 3r), notablement millorada ara en la reforma operada per la Llei Orgànica 1/2015 (arts. 31
bis i ss.). Responsabilitat penal de la persona jurídica que també està prevista per al delicte de suborn
en general en l'art. 427 bis.

La reforma operada per la Llei Orgànica 1/2015 ha introduït una substancial millora tècnica de la
responsabilitat penal de les persones jurídiques, d'extraordinària importància en el delicte de
corrupció d'agents públics estrangers en les transaccions comercials internacionals, ja que serà
freqüent que darrere de la persona física que suborna o intenta subornar al funcionari estranger per
aconseguir algun avantatge competitiu hi hagi una empresa. La reforma operada per aquesta llei
delimita amb detall el concepte de «degut control», que necessàriament portarà a les empreses a
adoptar mesures de vigilància i control, idònies per prevenir els delictes i, per tant, la corrupció,
estenent a més la responsabilitat penal, aplicable també des de la Llei Orgànica 7/2012, a partits
polítics i sindicats, a les societats mercantils estatals que executin polítiques públiques o prestin
serveis d'interès econòmic general, abans excloses.

Pel que fa al corrupte, funcionari estranger, en els termes previstos en els arts. 24 i 427, entraran en
consideració els delictes de suborn passiu que preveuen els arts. 419 i ss., Veritables instruments
de lluita contra la corrupció, distingint diferents supòsits de suborn, segons el funcionari rebi l'obsequi
per realitzar un acte indegut (art. 419: suborn passiu propi), un acte en l'exercici de les seves funcions
(art . 420: suborn passiu impropi), o en consideració a la seva funció (art. 422). Tant el suborn propi
com el impropi, previstos, respectivament, en els arts. 419 i 420, s'estén als supòsits en què l'autoritat
o funcionari ha rebut o sol·licitat recompensa per a la realització d'alguns dels actes previstos en
aquells articles (art. 421: suborn passiu subsegüent o de recompensa).

En aquests delictes (i altres contra l'Administració pública) la Llei Orgànica 1/2015 no només ha
incrementat la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, que passa d'una durada
de 7/12 anys a 9/12 en la hipòtesi del art. 419, i de 3/7 anys a 5/9 anys en la hipòtesi de l'art. 420,
sinó que a més ha afegit la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu, de
manera que el condemnat per algun d'aquests delictes no només no podrà ostentar càrrec públic
sinó que tampoc podrà optar durant el temps de la condemna a un càrrec electiu. Es reforça així la
punició dels anomenats delictes contra la corrupció en l'àmbit de l'Administració pública.

La reforma, a més, preveu en l'art. 423 l'aplicació dels delictes de suborn "als jurats, àrbitres,
mediadors, perits, administradors o interventors designats judicialment, administradors concursals o
qualsevol persona que participi en l'exercici de la funció pública".

25
Hipòtesi agreujades

En l'art. 286 quater es preveuen, tant per al delicte de l'art. 286 bis (corrupció en el sector privat)
com per el de l'art. 286 ter (corrupció d'agent públic estranger en transaccions econòmiques
internacionals), diverses hipòtesis agreujades que permeten adequar la pena a la gravetat de la
culpabilitat pel fet en els casos d'especial transcendència.

Aquest nou art. 286 quater té el següent contingut: "Article 286 quater.
Si els fets a què es refereixen els articles d'aquesta Secció resultessin d'especial gravetat,
s'imposarà la pena en la meitat superior, podent-se arribar fins a la superior en grau.
Els fets es consideraran, en tot cas, d'especial gravetat quan: a) el benefici o avantatge tingui un
valor especialment elevat, b) l'acció de l'autor no sigui merament ocasional,
c) es tracti de fets comesos en el si d'una organització o grup criminal, o
d) l'objecte del negoci versa sobre béns o serveis humanitaris o qualssevol altres de primera
necessitat.

En el cas de l'apartat 4 de l'article 286 bis, els fets es consideraran també d'especial gravetat quan:

a) tinguin com a finalitat influir en el desenvolupament de jocs d'atzar o apostes; o

b) siguin comesos en una competició esportiva oficial d'àmbit estatal qualificada com a professional
o en una competició esportiva internacional ".

Article 287
1. Per procedir pels delictes previstos en la Secció 3 ª d'aquest capítol, excepte els previstos en els
articles 284 i 285, serà necessària denúncia de la persona ofesa o dels seus representants legals.
Quan aquella sigui menor d'edat, incapaç o una persona desvalguda, també podrà denunciar el
Ministeri Fiscal.

2. No cal la denúncia exigida en l'apartat anterior quan la comissió del delicte afecti els interessos
generals o una pluralitat de persones.

Es tracta de delictes que cal la instància privada o semipública que precisen de denuncia o de
querella fet això passa ser acció pública, encara que en els articles 284 i 285 no és necessària.

Article 288
El primer paràgraf tracta de la publicació en els diaris oficials u altre mitjà informatiu a costa del
condemnat. Al segon paràgraf d’aquest article està dedicat a la punibilitat de les persones jurídiques.

26
20.- DE LA SOSTRACCIÓ DE COSA PRÒPIA A LA SEVA UTILITAT
SOCIAL O CULTURAL.

Article 289
El qui per qualsevol mitjà destruís, inutilitzar o danyés una cosa pròpia d'utilitat social o cultural, o de
qualsevol manera la sostregui al compliment dels deures legals imposats en interès de la comunitat
ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a cinc mesos o multa de sis a 10 mesos.

Les accions típiques són les de destruir, inutilitzar, danyar i sostreure de qualsevol mode. La
destrucció elimina la cosa, la inutilització li priva del seu destí d’ús i el dany és un menyscapte en la
seva integritat física.
A l’article es parla de compliment de deures legals ja que ha de ser el seu propietari el que compleix
o incompleix aquests deures.
El subjecte actiu no pot ser altre que el seu propietari de la cosa i pot actuar com inductor. Pot haver
la complicitat i la temptativa per tractar-se d’un delicte de resultat.
No s’exigeix un dol específic però l’acció del propietari ha d’anar contra la finalitat específica que li
atorga la disposició legal. Concorre la intenció de recuperar la cosa com evitar que segueixi servint
als interessos de la comunitat.

21.- DELS DELICTES SOCIETARIS

Article 290
Els administradors, de fet o de dret, d'una societat constituïda o en formació, que falsegi els comptes
anuals o altres documents que hagin de reflectir la situació jurídica o econòmica de l'entitat, de
manera idònia per causar un perjudici econòmic a aquesta, a algun dels seus socis, o a un tercer,
han de ser castigats amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de sis a dotze mesos.

Si s'arriba a causar el perjudici econòmic s'han d'imposar les penes en la meitat superior.

Es tracta d’una infracció de perill ja que es té prou amb el falsejament idoni per causar el perjudici
per tal que el delicte quedi consumat. La producció del resultat de lesió patrimonial agreuja el càstig.

Article 291
Els que, prevalent-se de la seva situació majoritària a la Junta d'accionistes o l'òrgan d'administració
de qualsevol societat constituïda o en formació, imposen acords abusius, amb ànim de lucre propi o
aliè, en perjudici dels altres socis, i sense que reportin beneficis a aquesta, han de ser castigats
amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa del tant al triple del benefici obtingut.

27
L’acció consisteix en imposar acords abusius que produeixin lucre a favor del qui el prenen en contra
dels minoritaris i sense beneficis per l’entitat.

Article 292
La mateixa pena de l'article anterior s'ha d'imposar als que imposen o es aprofiti per a si o per un
tercer, en perjudici de la societat o d'algun dels seus socis, d'un acord lesiu adoptat per una majoria
fictícia, obtinguda per abús de signatura en blanc, per atribució indeguda del dret de vot als que
legalment no el tinguin, per negació il·lícita l'exercici d'aquest dret a qui el tingui reconegut per la Llei,
o per qualsevol altre mitjà o procediment semblant, i sense perjudici de castigar el fet com correspon
si constituís un altre delicte.

Aquest article està directament relacionat amb l’anterior però amb la diferència que els que imposen
l’acord lesiu per l’entitat no posseeixen la majoria sinó fan servir altres accions il·lícites
contingudes en aquest article per arribar a realitzar l’acció sancionada.

Article 293
Els administradors de fet o de dret de qualsevol societat constituïda o en formació, que sense causa
legal neguin o impedeixin a un soci l'exercici dels drets d'informació, participació en la gestió o control
de l'activitat social, o subscripció preferent d'accions reconeguts per les lleis, han de ser castigats
amb la pena de multa de sis a dotze mesos.

Aquest tipus penal empara el dret societari d’accés a la informació i participació social en el control i
gestió de la entitat. La activitat és delictiva quan es consuma al marge de les disposicions legals. El
dol és genèric i directe.

Article 294
Els que, com a administradors de fet o de dret de qualsevol societat constituïda o en formació,
sotmesa o que actuï en mercats subjectes a supervisió administrativa, neguin o impedeixin
l'actuació de les persones, òrgans o entitats inspectores o supervisores, han de ser castigats amb
la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa de dotze a vint mesos.
A més de les penes previstes en el paràgraf anterior, l'autoritat judicial pot decretar algunes de les
mesures que preveu l'article 129 d'aquest Codi.

L’acció consisteix en impedir inspeccions legalment previstes pel tipus d’entitat que administri el
subjecte actiu. La acció es comet amb dol genèric i directe.

28
 Article 296
1. Els fets descrits en aquest capítol, només són perseguibles mitjançant denúncia de la persona
perjudicada o del seu representant legal. Quan aquesta sigui menor d'edat, incapaç o una persona
desvalguda, també podrà denunciar el Ministeri Fiscal.
2. No cal la denúncia exigida en l'apartat anterior quan la comissió del delicte afecti els interessos
generals o una pluralitat de persones.

Es tracta de delictes perseguits només per l’acció penal pública que precisa de la voluntat de la
persona perjudicada que mogui l’obstacle a la procedibilitat de l’acció.
La acció del Ministeri Fiscal es una alternativa quan es tracten de menors, incapaços o persones
desvalgudes i és preceptiva quan estan en joc interessos generals.

Article 297
Als efectes d’aquest capítol s’entén per societat tota cooperativa, Caixa d’Estalvis, mútua, entitat
financera o de crèdit, fundació, societat mercantil o qualsevol altra entitat de naturalesa anàloga que
per al compliment dels seus fins participi de manera permanent en el mercat.

El sentit i utilitat d’aquest article es la d’incloure en el concepte de societat a totes les entitats que la
llei considera de tal naturalesa però només en relació als articles compresos en aquest Capítol.

22.- EL DELICTE DE RECEPTACIÓ I ALTRES CONDUCTES AFINS

Receptar és aprofitar-se dels fruits materials d'un delicte que un altre ha comès, normalment per
incorporació definitiva o transitòria d'aquests fruits al patrimoni del receptador, que d'aquesta
manera contribueix a fer més difícil la recuperació de la cosa i que l'autor del fet, al qual també
s'ajuda, pugui assolir el lucre que es va proposar o part dels quals va desitjar o buscar.

1 - Tipus bàsic (art. 298 -1)

1. El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d'un delicte contra el patrimoni o
l'ordre socioeconòmic, en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, ajudi els
responsables a aprofitar- se dels efectes d'aquest, o rebi, adquireixi o oculti aquests efectes serà
castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.

Les conductes regulades són fonamentalment dos:

a) Ajudar els responsables del delicte a aprofitar-se’n: L'ajuda s'ha d'entendre com a compatible amb
el propi interès del receptador, per entendre que s'integren els actes d'intermediació amb comissió
retribuïda amb els que els responsables del delicte aconsegueixen benefici material. Hi ha la
diferència entre el concepte ajudi a aprofitar-se enfront de l'anterior aprofitar-se per sí .El tipus

29
s'aprecia com diu el delicte per a tots aquells delictes contra el patrimoni o ordre socioeconòmic, i
no es pot imputar a persona que hagi estat considerat autor o còmplice (alienitat al delicte
anterior).

b) Rebre, adquirir o ocultar: És la modalitat clàssica de receptació, havent d’entendre els

conceptes de rebre (acollir amb ànim de lucre) adquirir (comprar) i ocultar (amagar). Per efectes del
delicte s'han d'entendre tots aquells fruits del delicte susceptibles de generar un benefici en el
receptador, i les coses tenen valor sense perjudici que el receptador se la quedi per posseir-la.

El dol en els dos casos és directe, ja que no es incrimina la comissió culposa, per això, el receptador
ha de saber o conèixer que els béns que se li ofereixen tenen origen delictiu, pel que fa a
l'origen delictiu ha de ser de qualsevol dels delictes contra el patrimoni i contra l'ordre
socioeconòmic, pel que fa al concepte del coneixement de la perpetració precedent d'un delicte
contra el patrimoni. la Jurisprudència del T, S, estableix indicis (preu vil, irregularitat de l'operació,
estat de l'objecte, no ser objectes propis del trànsit del comprador) que poden induir racionalment
que el receptador va actuar amb dol.

2 - Tipus agreujat (art. 298-1)

S'imposarà una pena d'un a tres anys de presó en els següents supòsits:

a) Quan es tracti de coses de valor artístic, històric, cultural o científic.

b) Quan es tracti de coses de primera necessitat, conduccions, cablejat, equips o components

d'infraestructures de subministrament elèctric o de serveis de telecomunicacions, o d'altres coses
destinades a la prestació de serveis d'interès general, productes agraris o ramaders o dels instruments
o mitjans que s'utilitzen per a la seva obtenció.
c) Quan els fets tinguin especial gravetat, atenent el valor dels efectes receptats o als perjudicis que
previsiblement hagués causat la sostracció.

3 - Tipus agreujat (art. 298-2)

2. Aquesta pena s'ha d'imposar en la meitat superior a qui rebi, adquireixi o oculti els efectes
del delicte per traficar amb ells. Si el tràfic es realitzés utilitzant un establiment o local comercial o
industrial, s'ha d'imposar, a més, la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos. En aquests casos
els jutges o tribunals, atenent la gravetat del fet i les circumstàncies personals del delinqüent,
podran imposar també a aquest la pena d'inhabilitació especial per l'exercici de la seva professió
o indústria, per temps de dos a cinc anys, i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de
l'establiment o local. Si la clausura és temporal, la durada no podrà excedir de cinc anys.

Aquest article implica un agreujament que es basa en que l'adquisició o ocultació que preveu el
paràgraf anterior està preordenada al trànsit o bé que realitzi en un establiment o local comercial. En

30
aquest sentit la jurisprudència requereix que el tipus d'activitat del comerç o indústria guardin relació
amb els objectes que es reben, ja que el fonament de l'agreujament resideix precisament en
l'aprofitament d'aquesta cobertura.

3-Limitacions a la pena (art 298-3)

3. En cap cas es pot imposar pena privativa de llibertat que superi l'assenyalada al delicte encobert.
Si aquest estigués castigat amb pena d'una altra naturalesa, la pena privativa de llibertat serà
substituïda per la de multa de dotze a vint-i-quatre mesos, llevat que el delicte encobert tingui
assignada pena igual o inferior a aquesta, en aquest cas, s'ha d'imposar al culpable la pena d'aquell
delicte en la meitat inferior.

Aquest article estableix dues limitacions:

a) Que la pena imposable si és privativa de llibertat no pot excedir de la que pogués correspondre
al delicte encobert.
b) Que si la pena fos d'una altra naturalesa, la pena ha de ser de multa de 12 a 24 mesos, i en cas
de sigui inferior o igual,, la pena del delicte en el seu grau inferior.

4 – Exemples de receptació segons el Tribunal Suprem.

- Comprar a menor preu i vendre al por major per persona que no es dedica a això. (TS 2à , S 29 set
1989).

- Facilitar alberg als delinqüents i repartir-se amb ells el sostret (TS 2à , Ss 10 mar i 7 mar 1987,
4 feb 1988, 17 oct 1989).

- Comprar un equip electrònic per qui es dedica a la venda al carrer d’altres productes i amargar-lo
sota el llit (TS 2à , S 6 nov 1989).

- La cooperació necessària del qui indica als delinqüents a qui han d’anar per vendre els objectes
de il·lícita procedència (TS 2à , S 14 nov 1989).

- Vendre lo robat amb la promesa de rebre una bona part del preu obtingut. (TS 2à , S 13 mar 1960).

- Socórrer al delinqüent en la seva fuga amb el botí traslladant-lo amb el seu cotxe. (TS 2à , S 29 jun
1990).

- L’adquisició de varis radiocassets a persona desconeguda (TS 2à , S 20 mar 1991).

- La compra a dos terços menor que el de mercat per comerciant del ram TS 2à , S 05 jul 1990).

31
- L’adquisició d’un abric de visó a preu irrisori i trobar en la seva casa joies i objectes de valor. (TS
2à , Ss 7 mar i 26 nov 1976, 20 oct 1988, 16 gen 1989, 27 set 1990).

- Amargar un vídeo robat a canvi de 10.000 ptes. (TS 2à , S 26 feb 1991).

- L’adquisició de joies per qui no es dedica a això i trobar-se les joies xafades i en mal estat. (TS
2à , S 28 feb 1991).

- Vendre objectes robats a canvi d’una comissió. (TS 2à , S 20 mar 1991).

- L’aparició en la casa d’etiquetes de peces de roba venudes. (TS 2à , S 16 set 1992).

- Desmuntar peces d’una moto per vendre-les per separat. (TS 2à , S 30 nov 1992).

- La compara a preu vil de 17 caps de bestiar de procedència desconeguda. (TS 2à , S 03 des 1992).

- La venta irregular, insòlita i a preu vil de títols al portador. (TS 2à , S 25 gen 1993).

5 .- Jurisprudència:
El Tribunal Suprem en sentència de data 09-10-2001 fixa les diferències entre el robatori i el delicte
de receptació sobre la base d'examinar la prova d'indicis: "Una reiterada doctrina d'aquesta Sala, ha
declarat que el només indici de l'ocupació en poder de l'acusat dels objectes procedents d'un
apoderament patrimonial no és per si sol prova indirecta suficient per estimar l'existència d'aquell, ja
que són compatibles diverses versions - entre elles les d'una receptació - i per això no s'ha d'escollir
la menys favorable per l'acusat. Però, quan aquesta ocupació passa immediatament després de
comès el tipus d'injust d'apoderament i a poca distància del lloc d'aquest, únic fet base de l'ocupació
o confiscació es descompon en diversos com són les circumstàncies de temps i lloc que condueixen
al fet que el fet -base únic es descompongui en diversos.

El simple fet d'acreditar que una persona està en possessió de tots o part dels efectes sostrets pot
constituir un indici més o menys fundat d'una possible adquisició irregular dels mateixos, segons les
circumstàncies concurrents, però per si sol no pot acreditar l'autoria de la sostracció. No hi ha inferir
raonadament d'aquell simple fet, la conseqüència d'atribuir al posseïdor dels efectes sostrets -o de
part d'ells -l'autoria del robatori ".

El mateix Tribunal Constitucional ha arribat a igual conclusió, i així s'ha apreciat que el fet d'estar
amagat als voltants d'un lloc on es va cometre un robatori no equival a la prova de la seva comissió,-
Sentència 150/1987 d'1 octubre - , o que de la tinença d'uns ocells no pot deduir la participació
de l'acusat en la sostracció, Sentència 24/1997 d'11 febrer i sentència 124/2001 de 4 juny.

32
Article 300.
Les disposicions d'aquest capítol s'aplicaran encara que l'autor o el còmplice del fet que provinguin
dels efectes aprofitats fora irresponsable o estigués personalment exempt de pena.

La receptació té autonomia típica, però és un delicte depenent d’altre. En ordre a la punibilitat deu
ser castigat independentment de la sort que tinguin el partícips del delicte en quan a responsabilitat
criminal.

Article 301
1. Qui adquireixi, posseeixi, utilitzi, converteixi, o transmeti béns, sabent que aquests tenen el seu
origen en una activitat delictiva, comesa per ell o per qualsevol tercera persona, o realitzi qualsevol
altre acte per ocultar o encobrir el seu origen il·lícit, o per ajudar a la persona que hagi participat en
la infracció o infraccions a eludir les conseqüències legals dels seus actes, serà castigat amb la pena
de presó de sis mesos a sis anys i multa del tant al triple del valor dels béns. En aquests casos, els
jutges o tribunals, atenent la gravetat del fet i les circumstàncies personals del delinqüent, podran
imposar també a aquest la pena d'inhabilitació especial per l'exercici de la seva professió o indústria
per temps d'un a tres anys, i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de l'establiment o
local. Si la clausura és temporal, la durada no podrà excedir de cinc anys.

La pena s'ha d'imposar en la meitat superior quan els béns tinguin el seu origen en algun dels delictes
relacionats amb el tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques descrits en
els articles 368 a 372 d'aquest Codi. En aquests supòsits s'han d'aplicar les disposicions contingudes
en l'article 374 d'aquest Codi. També s'ha d'imposar la pena en la meitat superior quan els béns
tinguin el seu origen en algun dels delictes compresos en els capítols V, VI, VII, VIII, IX i X del títol
XIX o en algun dels delictes del capítol I del títol XVI .

2. Amb les mateixes penes es sancionarà, segons els casos, l'ocultació o encobriment de la veritable
naturalesa, origen, ubicació, destinació, moviment o drets sobre els béns o propietat dels mateixos,
sabent que procedeixen d'algun dels delictes expressats en l'apartat anterior o d'un acte de
participació en ells.

3. Si els fets es realitzen per imprudència greu, la pena és de presó de sis mesos a dos anys i multa
del tant al triple.

4. El culpable serà igualment castigat encara que el delicte del qual provingui els béns, o els actes
penats en els apartats anteriors hagin estat comesos, totalment o parcialment, a l'estranger.

5. Si el culpable ha obtingut guanys, seran decomissades acord amb les regles de l'article 127
d'aquest Codi.

33
La enumeració oberta possibilita qualsevol altre acció de receptació a més de la d’adquirir, convertir
o transmetre bens sempre que tinguin per objecte amargar o encobrir l’origen empori dels bens , així
com l’auxili al delinqüent per eludir la responsabilitat penal o civil emergent del delicte, aquest
article és conegut com el blanqueig de capitals però és més ampli al tenir l’enumeració oberta.

Article 302
1. En els casos que preveu l'article anterior s'han d'imposar les penes privatives de llibertat en la
meitat superior a les persones que pertanyi a una organització dedicada als fins assenyalats en els
mateixos, i la pena superior en grau als caps, administradors o encarregats de les referides
organitzacions.

2. En aquests casos, quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis sigui responsable una persona
jurídica, li han d'imposar les següents penes:

a.- Multa de dos a cinc anys, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de
presó de més de cinc anys.

b.- Multa de sis mesos a dos anys, en la resta dels casos.

Ateses les regles que estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals podran així mateix imposar les
penes recollides en les lletres b) a g) de l'apartat 7 de l'article 33.

Aquest article sanciona amb major severitat a les persones que cometen el delicte de blanqueig de
capital a que es refereix l’article anterior quan pertanyen a una organització delictiva o siguin caps,
administradors o encarregats d’elles, i estableix les conseqüències de que la responsable del
delicte sigui una persona jurídica conforme a la novetat introduïda a l’article 31 bis del Codi penal.

Article 303
Si els fets que preveuen els articles anteriors els realitza un empresari, intermediari en el sector
financer, facultatiu, funcionari públic, treballador social, docent o educador, en l'exercici del seu
càrrec, professió o ofici, se li imposarà, a més de la pena corresponent, la d'inhabilitació especial per
a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, indústria o comerç, de tres a deu anys. S'ha d'imposar
la pena d'inhabilitació absoluta de deu a vint anys quan els referits fets siguin realitzats per autoritat
o agent de la mateixa.

A aquest efecte, s'entén que són facultatius els metges, psicòlegs, les persones en possessió de
títols sanitaris, els veterinaris, els farmacèutics i els seus dependents.

Aquest article enumera amb llista tancada, per tractar-se de drets fonamentals, les professions i oficis
que deuen ser objecte d’inhabilitació especial i l’agravació per autoritat o agent d’aquesta que equival
a funcionari públic.

34
Article 304
La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en els articles 301 a
303 es castigarà, respectivament, amb la pena inferior en un o dos graus

És preceptiu l’imposar la pena corresponent disminuint-la en un o dos Graus. La provocació

està definida a l’article 18.1 del Codi penal i la conspiració a l’article 17.1 del Codi penal així com
la proposició a l’article 17.2 del Codi Penal.

35