Fiscal Apunts Finals

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
TEMA 0. INTRODUCCIÓ RÈGIM FISCAL

1. Formes d’exercir una activitat econòmica
§ Com a persona física: Empresari individual o autònom.
“L’empresari/autònom/professional ha de respondre amb tot el seu patrimoni de les

conseqüències” (responsabilitat il·limitada). Qui contracta aquí és la persona.
§ Com a persona jurídica: Empresa societària (artefacte jurídic).
“Un dels avantatges fonamentals és que és la societat la que respon amb el seu
patrimoni” (responsabilitat limitada). Qui contracta és la societat (el personal, el lloguer,
la llum, l’aigua...)”.
Tant la persona física com jurídica són empresaris. Un empresari és qualsevol persona que
realitza una activitat econòmica sigui personal o individual, o de forma societària. → Segons la
manera en que exerceix l’activitat econòmica tindrà uns efectes jurídics i econòmics diferents i
rellevants (la responsabilitat, per exemple). Hi ha molts condicionants per saber de quina
manera decidir quina forma per desenvolupar l’activitat econòmica i com es constituirà
l’empresari tindrà efectes al camp tributari.
Concepte d'activitat econòmica: implica una voluntat de ordenar béns d’equip (inversió
maquinària, instal·lació tècnica...) i recursos humans (personal assalariat) per intervenir en la
comercialització de béns o prestació de serveis.
Sempre que hi ha una societat el meu patrimoni es mantindrà fora de perill? NO!
Quan es donen situacions complicades s’ha de seguir la llei, si no ho fas, hauràs de respondre
amb tot el teu patrimoni encara que estiguis exercint l’activitat econòmica com a societat. És a
dir, has d’actuar de forma diligent per mantenir el teu patrimoni fora de perill.
Exercir una activitat a través d’una societat vol dir que el patrimoni aportat queda salvaguardat
de qualsevol risc que pugui derivar-se d’una decisió equivocada des del punt de vista
empresarial, si actuo de manera diligent. El problema sorgeix quan es crea una societat per
intentar eludir el compliment de les obligacions, sigui amb Hisenda, o SS, o els treballadors. En
aquest cas, respondre de manera personal i aquests òrgans poden exercir accions contra el
patrimoni.
- En cas de no poder fer-se càrrec dels pagaments, si actuo de forma diligent, hauré de
presentar un concurs de creditors en el termini corresponent (la limitació de la
responsabilitat funciona).
- En cas de no poder fer-se càrrec dels pagaments, si actuo de forma NO diligent, no
Quota íntegra= Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable * 25%
Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 1
Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
presento el concurs de creditors en el termini corresponent, o perjudico a la capacitat

de pagar els meus deutes a través d’un aixecament de béns (= treure patrimoni net de
l’empresa), la limitació de responsabilitat NO funciona.
La diferència doncs no és un tema fiscal, sinó de responsabilitat. La majoria de persones quan
es plantegen fer societat és a través de persona jurídica per limitar la responsabilitat. Però, tal i
com hem dit, la limitació de la responsabilitat té la limitació d’actuar de forma diligent.
*Puc començar de forma individual i acabar en societat, i al revés (aquesta decisió pot canviar-
se en qualsevol moment). El fet de decidir enllestir l’activitat com empresa o individual te
conseqüències perquè l’operador econòmic (qui contracta) amb societat és la societat i sinó és
l’individual.
Condicionants per escollir una forma:
- Fiscalitat: Gestió d’un patrimoni pot ser més eficient amb una societat.
- Els autònoms o empresaris individuals tributen amb l’IRPF (pot superar el 47%)
- Les societats tributen en l’IS, amb un tipus de gravamen del 25%.
- Responsabilitat:
- Els autònoms o empresaris individuals - responsabilitat il·limitada (contactaré

a nom propi, i jurídicament comporta major responsabilitat).
- Les societats - responsabilitat limitada (la que realitza contractes és la persona
jurídica).
2. Fiscalitat bàsica empresari individual (autònom): 4
Persona empresària (ex: tenir restaurant a nom persona física), el titular haurà de declarar:
a. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): pel resultat de l’activitat
econòmica (benefici o pèrdua passa a integrar-se dins l’IRPF que recau sobre el que
guanyen les persones.). Es suma a tot els factors de renda (lloguers, dividends...).
Principal impost que té la persona individual.
i. Inconvenient: és progressiu, augmenten els tipus impositius a mesura que

guanyo més (+ guany = + pago). Això ho he de tenir en compte perquè si
guanyo molt tindré uns tipus de renda molt alts (depèn també de la comunitat
autònoma, però pot arribar a ser del 60 o inclús 65%).
b. Impost sobre el Valor Afegit (IVA): Pel consum. Ex: Al servir tiquet per factura, haurà
de repercutir impost indirecte que grava el consum dels consumidors finals. → No
Quota íntegra= Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable * 25%

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
només per les vendes que realitza, sinó també per les compres que realitza. Impost
que és igual si ets individual o si ets societat, el indirecte més important a nivell
mundial.
c. Impost sobre el Patrimoni (IP): Per la titularitat del patrimoni empresarial. Es diferencia
de l’activitat econòmica perquè recau sobre els actius-passius que la persona
necessita per desenvolupar el negoci. Ex: taules, cadires, neveres, cuina, afecten a
l’activitat econòmica. Aquests béns són patrimoni de la PF, que juntament amb la resta
de béns que té la PF, passen a tributar per l’IP.
i. Es poden donar exempcions per les empreses familiars.

ii. Grava el valor del meu patrimoni empresarial, aquell que obtinc i utilitzo per fer
la meva activitat. No és igual en tots els territoris, i un dels objectius de la reforma
fiscal és aconseguir harmonitzar una fiscalitat comú per evitar la competència
deslleial (que fa perdre recaptació a certes comunitats).
iii. Es demana la seva substitució per l’impost de grans fortunes.
d. Impost sobre Successions i Donacions (ISD): per la donació o herència del negoci. Ex:
Si mor i passa el negoci als hereus, el negoci tributarà i formarà part de l’herència, i els
receptors tributaran pel valor del negoci.
i. Es poden donar exempcions per les empreses familiars, fins un 95% del valor
de l’empresa, quan es transmet, en vida o mortis causa, el negoci.
3. Fiscalitat bàsica d’una societat
Desenvolupar negoci a partir de una PJ (ex: explotació de restaurant a nom d’una societat). És
important diferenciar entre la fiscalitat de la societat per portar a terme una activitat de la
fiscalitat del soci (que la te pel fet de ser soci).
a. Impost sobre Societats (IS): Pel resultat de l’activitat econòmica (exclusivament), sent
un impost més específic. No IRPF (no és progressiu el IS, sinó proporcional).
Normalment és del 25%, que poden arribar a haver més de 25 punts de diferència
respecte del de la renda (60%).
i. La diferència de tributació pot arribar a ser determinant: si jo tinc uns beneficis

alts puc optar per IS perquè la tributació és inferior. *Molta gent posa
patrimoni en una societat, llogant patrimoni immobiliari a través d’una
societat per pagar menys impostos*. = Tot això és legítim, gent que hauria de
pagar renda es passa a societat per evitar la progressivitat de l’impost sobre
la renda, la qual cosa provoca una pèrdua de la recaptació.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
b. Impost sobre el Valor Afegit (IVA): Pel consum. Continua fent de recaptador de l’IVA
que haurà d’ingressar a HP. Al final el IVA és el mateix, no m’estalvio ni més ni menys,
amb independència de determinades particularitats. No representa cap optimització
fiscal.
c. Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP): Per qualsevol tipus d’operació

societària, grava determinades operacions en la vida d’una societat: fusió, escissió,
dissolució, ampliació i disminució de capital, etc. És un impost autonòmic sobre
transmissions patrimonials. Impost baix i relativament suau.
→ No hi ha IP (que és només per PF), ni ISD (només per PF), no hi ha IRPF.
4. Fiscalitat bàsica del soci d'una societat: afegim el que li correspon al soci de la societat.
En el cas de PF, la PF tenia elements afectes a l’activitat, la PF si morís passaria el negoci, i

tributaria per ISD. Aquí complimentem la societat amb la figura del soci. El soci té 3 grans
impostos.
a. Impost sobre el Patrimoni (IP): Per la titularitat de les accions o participacions en la

societat. Al desenvolupar activitat econòmica, sota PJ, la persona jurídica és propietat
del seu soci, pel que l’IP no recau sobre la societat mateixa sinó que sobre el propietari
de l’empresa (propietari de les accions de la societat). En estructura societària es
produeix una separació entre la propietat (soci i qui paga IP) i l’activitat econòmica.
i. Participacions en la societat familiar: el valor d’aquestes accions estarà exempt

de l’Impost sobre el Patrimoni.
ii. Aquest impost consisteix en què el soci declara el valor de les accions que té
de la societat, que normalment és el valor patrimonial que el soci té.
b. Impost sobre Successions i Donacions (ISD): Per la donació o herència de les accions
o participacions. Si el soci mor, no mor la PJ, i per tant és aquest el que ha de
transmetrevia herència (o en vida donació), i aquesta transmissió subjecte a ISD. El
soci no té l’empresa, però té accions, i aquestes paguen patrimoni i
donacions/transmissions exactament igual.
i. Aquesta transmissió també pot ser exempta si es considera empresa familiar.
c. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): Pels dividends, sous (si hi
treballa - fiscalment es computarà a sou de mercat que rebria un treballador aliè de
l’empresa), lloguers (si li lloga a la societat el local per desenvolupar l’activitat

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
econòmic.
- Ex: llogar un local a l’empresa, el soci s’haurà d’auto pagar el lloguer a preu
de mercat), o interessos per préstecs percebuts pels socis (si els socis fan un
préstec a la societat) es coneixen com a operacions vinculades. La PJ
guanya els diners, però quan els trasllada al propietari de l’empresa
mitjançant dividends i sous, o lloguer, o un préstec tributen per IRPF.
Explicació d’aquest IRPF: si tu treballes, has de tenir un sou perquè si no estiguessis hauria
d’estar una altra persona, aleshores aquest treball fiscalment s’ha de tributar pel valor de mercat
del lloc de treball. Si faig societat, tributo al 25%, però en renda he de declarar un sou de mercat
com a contrapartida = Això redueix l’avantatge de ser societat, perquè com a societat pago
societat però també pago renda (com a individual simplement pago renda).
Gran dèficit a nivell fiscal: hi ha moltes societats que aplaquen els beneficis (no reparteixen
dividends) per evitar pagar impostos sobre la renda i això és legal, tot i que representa un
problema d’equitat fiscal.
Un altra ingrés que el soci pot tenir és si té la propietat d’un local (està a nom del soci) i l’activitat
la porta a terme a través de la societat (qui contracta): bàsicament està a nom del soci, però
l’utilitza la societat. Millor conservar el immoble a nivell individual per no arrossegar-lo si
l’activitat de l’empresa va malament.
ESTUDI COMPARATIU DE COSTOS FISCALS → per comparar “empresari individual” VS

“societat” hauré de comparar la totalitat d’impostos que hauria de liquidar en cada cas.
5. Empresari individual «versus» societat: factors a tenir en compte
Diferències a la fiscalitat segons com decideixes ser empresari.
a) La progressivitat en l’IRPF. És un factor que es considera pels càlculs de planificació

fiscal. A l’IRPF apliquem un tipus progressiu (no fix), puja més queproporcionalment
a l’hora que puja la BI, i si tinc base imposable el tipus impositius augmenta més que
proporcionalment. A més, no només hi ha el resultat del negoci sinó totes les rendes
fent que es dispari el tipus impositiu.
i) Recordem que si la societat reparteix dividends, haurà de pagar IRPF també. Per
tant, quan no necessito repartir dividends, faré societat. Si necessito els
dividends, voldré fer individual.
b) La diferència de tipus entre IRPF i IS. A l’IS el tipus impositiu és fix (percentatge del
25% normalment) que es posa a totes les empreses sense distinció.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
i) El tipus màxim de l’IRPF pot ser de màxim de 49%.

ii) Tenir major capacitat econòmica implica més per la constitució d’una societat.
c) La problemàtica relativa a les operacions vinculades. Determinar les operacions

vinculades, per exemple si treballo a la meva pròpia empresa el salari que he de tenir
ha de ser un salari de mercat, perquè l’IS diu que les operacions vinculades s’han de
fer obligatòriament a preu de mercat. Quin ha de ser el sou que cobri de la meva
empresa? O a quin tipus d’interès li he de fer un préstec a la meva empresa? O preu
delloguer a fixar? La problemàtica és el problema de preu de mercat que no sempre
és fàcil de determinar.
i) Les operacions vinculades son totes aquelles operacions que el soci fa amb la
seva societat (el seu sou, el lloguer del local que és seu...). encara que el soci
no cobra, s’ha de valorar a preu de mercat. O pago renda o pago
societat+renda.
d) La responsabilitat de l’empresari. Aspecte no fiscal, estrictament jurídic. En cas de PF,

si el negoci no va bé hi ha deutes amb indemnitzacions, etc... la PF haurà de respondre
de tots els deutes amb tot el seu patrimoni.
- No només la PF pot perdre el negoci, els seus creditors poden arribar a

embargar casa seva, d'estalvis i béns que no són part de l’activitat econòmica.
L’empresari PF assumeix més risc (a diferència de soci de PJ que, si esfan les
coses bé, el socis perdran els diners que van posar al negoci però no s’estén
als seus particulars: limitació de la responsabilitat). Bàsicament, no em dona
la mateixa tranquil·litat la responsabilitat de la societat que la que tinc amb
individual.
e) Les obligacions formals. És més barat fer negoci com a PF (perquè no has de constituir
societat – notari, registre, comptabilitat (com Comptes Anuals, dipòsit...). Les
obligacions de l’empresari PF són més lleugeres, més econòmiques i menys
ferragoses. Una societat porta una comptabilitat completa, en canvi l’autònom té una
simplificació molt notable. Un petit autònom si no fa societat molts cops és per evitar
el cost de contractar algú perquè li porti la comptabilitat.
i) Ex.: Extingir l’activitat econòmica via jubilació, sent empresari individual,

extingeix els contractes laborals amb una indemnització mínima. Si un
autònom decideix canviar-se a una societat, tenint una edat propera a la
jubilació, haurà d’indemnitzar molt més.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
ii) Ex.: Si el local on exerceix l’activitat econòmica està llogat, hauré de demanar
permís al propietari del local per transformar el negoci.
f) Altres aspectes a valorar. Dimensió de l’empresari, si és petit negoci, te’n pots en sortir
com a PF.
Finalment, com s’ha vist, la fiscalitat no és l’únic factor a valorar. Fer una societat o no és un conjunt
d’aspectes transversals multidisciplinaris en els que en ocasions alguns estaran per sobre d’altres. Altres
aspectes a valorar:
a) Aspectes financers. Com pot ser necessitat de disposar de capital circulant, acudir a
entitats financeres per demanar pòlisses o préstec perquè els bancs poden mirar-se
de manera diferent si ets PF o PJ. Si sóc societat la banca em demanarà garantia a mi
com a soci, el més habitual és que s’oblidi de la societat i em demani l’aval bancari
com a soci. “Si la societat no em paga, tu com a soci em pagaràs”.
i) Demanar un préstec s’haurà d’avalar amb patrimoni propi, en el cas de

l’empresari individual o autònom.
b) Aspectes mercantils. Costos i complexitat de la PJ. Al mercat la imatge d’un autònom i

d’una societat no és la mateixa, avui la moda és fer societat.
c) Aspectes civils. Règim matrimonial, per exemple, si et separes i conflicte segons la

titularitat del negoci. Per fer una societat he de demanar permís al propietari perquè
m’autoritzi fer-la, i això suposa un augment de renda normalment.
i) Titularitat del local on s’exerceix l’activitat econòmica: si es lloga, i l’empresari

individual decideix transformar-se en societat, haurà de demanar permís. Sinó
estaria realitzant un subarrendament sense permís.
d) Aspectes familiars. Fer una societat és una forma d’intentar arreglar part dels problemes
del relleu generacional. Si tinc més d’un fill, serà més fàcil una planificació successòria
(amb societat) que no pas una individual.
e) Aspectes laborals. Tenir en compte l’edat de l'empresari: si està més a prop de l’edat
de jubilació, hi haurà un tracte benèvol en la indemnització dels treballadors.
i) Un empresari individual que es jubila no ha de fer-se càrrec de cap

indemnització per l’extinció dels contractes de treball dels seus empleats,
l’estat es fa càrrec d’aquestes.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
ii) En canvi, si soc una societat quan jo em jubilo com a societat he d’indemnitzar
el personal, fent-me càrrec jo (aquesta serà major o menor en funció de
l’antiguitat dels empleats).
iii) Cas: “em vull jubilar, per què no em transformo en autònom? Això és un frau,
ha de passar un mínim de 10 anys perquè no es vegi com un muntatge.
6. Fiscalitat i decisions empresarials

És important que sapiguem distingir la detecció de la necessitat (jo detecto que necessito més
persones, fer determinades inversions en actius...) de l’execució. La fiscalitat mai intervé en la
primera fase de detecció. Jo contractaré si identifico la necessitat, no per un incentiu fiscal.
La fiscalitat és un element més a tenir en consideració i mai intervé en la “fase de gestació” de

la decisió empresarial sinó en la seva “fase d’execució”. Mai determina la tria d’una forma o altre.
La fiscalitat és una conseqüència que s’aplica com a conseqüència, un cop esculls la que vols,
les conseqüències de la fiscalitat seran unes o seran d’altres.
O necessites algo o no necessites, la fiscalitat intervé en l’execució (faré el contracte que tingui
més beneficis fiscals, l’incentiu fiscal intervé en “de quina manera contracto aquestes tres
persones”).
- Ex: Una empresa contractarà a un treballador, no en funció del benefici fiscal que
produeix, sinó la rendibilitat que pugui aportar a l’empresa. Ex: La robotització d’una
nau no es durà a terme per aconseguir un benefici fiscal, ho farà si realment necessita
robotitzar el magatzem, realitzant un anàlisi cost-benefici. Ex: Renting, Leasing, etc.
La fiscalitat pot venir impulsada per finalitats extra fiscals (promoure un tipus de contractació
determinat, per exemple): això no afavoreix a que els empresaris contractin més treballadors.
Sinó, que aquells empresaris que necessitin treballadors, triïn un tipus de contractació
determinat.
→ Incentiven un tipus d’inversió, però no serà determinant per invertir o no, sinó per escollir la
modalitat d'inversió que consideri òptima des d’un punt de vista fiscal i econòmic. Encara que
fiscalment sigui òptim, si econòmicament no és viable, no es durà a terme la inversió.
- Problemàtica: clientelisme fiscal - ens venen els incentius com a determinats per
prendre decisions, però realment és només un element més a tenir en compte i no
afecta a la fase directa de prendre decisions. Per això el profe no creu en els incentius
à perquè fan perdre recaptació i fan que els que no tinguin incentius paguin més
que els que tenen.
7. Diferents formes societàries (algunes): decidim fer societat, ara, quin tipus? Des del punt de

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
vista fiscal és indiferent. Les que lluiten entre elles son l’anònima i la limitada, i la moda és la
limitada (+ fàcil de constituir i de que reculli als estatus totes les particularitats necessàries).
a) Societat Anònima (SA). Més pensada per molts socis sense relació estreta. Requisits
de publicitats i anuncis són mes garantistes pensant en petits accionistes. Model
pensat per la gran empresa, sent molt més rígida (la limitada és més flexible).
b) Societat Limitada (SL). Pensada per pocs socis amb més vinculació al negoci:
estructura més flexible, podem tenir una societat limitada familiar amb <250
treballadors.
i) Fiscalitat idèntica en cas de SA i SL, excepte d’una activitat financera (que

pagaré un 30%).
c) Societat Cooperativa (SCC). Socis tenen lligam més directa en l’activitat econòmic. Ex:
farmàcies, sector agrari...
i) Tributació fiscal del 20% a través de l’IS.
d) Societat Civil Privada (SCP). Tot i què no és societat de caràcter mercantil i

independentment de si tenen PJ funcionen amb règim de tributació per l’IS si fan
activitats mercantils o pel règim d’atribució de rendes si no hi ha activitat econòmica
pròpiament dita. Ex: petits bars.
i) És la típica familiar petita, “no em vull complicar la vida anant al notari, amb
formalitats...”. No és mai aconsellable quan es vol fer una societat amb un
tercer perquè poden aparèixer molts problemes (models com el de l’anònima
o limitada ja els preveuen). Molt senzilla des de la perspectiva mercantil:
tributen per IS.
e) Comunitat de Béns (CB). Similar a SCP, la única diferencia és que els socis son co-
propietaris del patrimoni empresarial. Quan jo sóc co-propietari del patrimoni, estic
en comunitat de béns; quan no hi ha co-propietat, és civil privada.
f) Societat Professional (SP). El que hi ha són PJ (societats mercantils) que desenvolupen

activitats professionals que estan regulades, i que per tant han d’estar inscrites als seus
col·legis professionals (societats d’arquitectes o d’advocats). Règim jurídic especial
però tributen a l’IS.
i) Ex: Si com a economista, metge, arquitecte etc. vull dur a terme una activitat

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
professional, hauré de constituir una SP. Fiscalment no té cap diferència, però

és una modalitat obligatòria quan es duu a terme una activitat professional.
ii) S’han d’acollir a la llei de les professionals, que poden ser anònimes o
limitades. La seva característica fonamental ja l’hem dit, que porten a terme
una activitat professional.
8. L’Impost sobre Societats
Per què? El més lògic seria que els accionistes fossin els que paguessin. Com això és complicat,
el IS no deixa de ser un impost a conta de l’impost sobre la renda. Qui ha d’acabar pagant és la
persona física (el soci), una altra cosa és que no ho acabi fent.
IS: Impost a compte que es distribueix així à tinc uns beneficis, com a conseqüència pago IS, i
aquest benefici pot tenir dos destins (distribuïts en dividends – pagaré renda – o apalancar-los
a la societat – reserves, no pago i així és règim de diferiment -). És a dir, no pagaré impost fins
que no distribueixi els dividends. Poden no distribuir-se mai, però aleshores no es compleix
amb el principi d’hisenda pública. Si no reparteixo els beneficis només pago un 25%, si els
reparteixo puc arribar a pagar casi un 50%.
“El sistema està pensat en què si apalanco, tinc avantatge”.
Per què un Impost sobre Societats? Pagament a compte (de l’IRPF del soci) i “diferiment” fins
el moment de la distribució efectiva dels beneficis no distribuïts (la societat es queda els B° no
distribuïts com a reserves). Es configura com un pagament a compte en tant en quant el soci PF
no hagi fet efectiva la retirada dels beneficis com a dividends.
● Una societat que no reparteix dividends, la societat pagaria l’IS però el soci no
realitzar cap pagament per l’IRPF. Aquest fenomen es coneix com l’efecte del
diferiment de l’impost fins el moment que el soci cobri el dividend.
Possibles situacions:

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
- Quan una empresa obté un benefici (resultat positiu), haurà de tributar un 25% sobre
aquest benefici obtingut. Això es considerà el primer pagament a compte, del 25%
del benefici a l’Estat.
- El soci PF podrà escollir un cop tributat el benefici de l’empresa, si el benefici restant
es deixa com a reserves o si es reparteix com a dividends. Un cop pagat el 25%, si opta
per guardar reserves, es farà un retràs (diferiment) de tributació. Si es retiren els
beneficis,es produeix una segona tributació a l’impost personal, IRPF, del mateix soci.
En conclusió, la tributació d’una societat s’ha de considerar de forma CONJUNTA: la tributació

de beneficis de la societat (IS) + la tributació de dividends percebuts pel soci (IRPF)!
Nota extra de classe: Els manuals d’hisenda pública ens diuen que els impostos els han de pagar
les persones físiques (naturals), que son les que realment generen renda (una persona en cos i
ànima, no una societat). Fins 1985, el que passava era que si una persona exercia activitat com a
societat, els socis eren els que directament tributaven (en funció del % que tinguessin de la
societat). Fins aleshores hi havia un règim de transparència fiscal: la societat no tributava, ho feia
el soci en funció del % de participació i sobre el benefici de la societat.
Problema: aquest mètode és complexa perquè molts socis no son persones físiques, sinó també
societats. És per això que apareix un impost complementari de l’impost de renda, perquè el soci
ha de pagar pels dividends que la societat pugui repartir (amb la particularitat de què pot no
repartir-los mai). Si els dividends no s’arriben a repartir, aquest complement queda coix i es
produeix un dèficit en el disseny del sistema.
- Beneficis distribuïts: pago dividends.

- Beneficis no distribuïts: reserves, que capitalitzen la societat i ajuden al seu
autofinançament. Aquí es produeix un diferiment, perquè fins que no es paguin els
dividends no es tributa. “Guanys del capital no realitzades” – augmenta el valor de les
accions del soci pel benefici de la societat, però ell no ha percebut tots els beneficis,
que és precisament aquests beneficis no repartits.
• Aquesta decisió depèn del que vulgui l’empresa, no és un tema fiscal.
El fet de que la societat pugui decidir si distribueix o no, És un incentiu al remansament de

beneficis? És un incentiu per a la inversió en actius no productius o ociosos?
- Incentiva a no distribuir-los perquè si he de tributar com a soci a renda un 30%, m’ho

vull estalviar (si no necessito els dividends, no els reparteixo). Com aquests diners
corresponents als dividends es queden en la societat, s’està incentivant a que aquesta
faci inversions particulars en “actius no productius” o “actius ociosos”.
Les empreses poden tenir incentius a no repartir a la PF per evitar tributació per IRPF, incentiu

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
a inversió en actius no productius. Perquè el soci vol evitar la tributació quan rep dividends a
l’impost personal. Aquests actius no són actius necessaris per desenvolupar l’activitat
econòmica, el soci vol evitar la tributació, i fa servir la societat per evitar el segon nivell de
tributació, potencial problema de seguir invertint diners (sobretot a empreses familiars - les
inversions personals es realitzen a través de la societat evitant certs costs- en l’habitatge, per
exemple). → Problema a Catalunya solucionat aprovant un tribut de l’Impost d’Actius no
Productius de les Persones Jurídiques en relació a avions, cotxes i altres actius no afectes, on es
busca limitar aquestes conductes beneficioses pels accionistes, i s’intenta que els recursos es
quedin dins les societats. à Respecte aquests actius, la generalitat va aprovar aquest impost
que penalitza els actius no productius que puguin tenir les empreses (impost autonòmic, amb
finalitat de dissuadir el remansament de beneficis). També té la finalitat de que les empreses
inverteixin en el que sí que és propi de la seva activitat. L’actiu ociós és d’ús exclusiu del soci.
*Les societats patrimonials no estan gravades amb aquest impost perquè no hi ha activitat
productiva.
Si jo com a soci em vull comprar una casa i he de repartir dividends per justificar d’on surten els
diners, hauré de tributar a renda al voltant del 30%. En canvi, si la societat compra la casa
m’estalvio el pago de dividends – compro casa d’ús particular a través de la societat, i aquest
exemple es considera d’un actiu no productiu.
Problema del remansament de beneficis: representa una pèrdua de recaptació per l’Estat.
Quan es paga pels beneficis que se’ns han distribuït? Estratègies de diferiment de l’impost, on
intentem retardar el pagament de Beneficis no repartits. No només en el moment de repartir els
dividends, sinó que poden haver diferents moments en els quals es tributi pels dividends que no
es van pagar (cas més clar: venda d’accions).
1. En el moment de la seva distribució com dividend. No hi ha obligació de distribuir,

puc no distribuir-los mai.
2. En el moment de la venda de les accions o participacions. Si no he distribuït i he

guardat reserves, el valor de l’empresa va creixent, i quan venc les accions, tributaré
per la venda (perquè el valor haurà augmentat en el valor dels beneficis no distribuïts).
Això és perquè les venc al preu real!!
3. En el moment de la dissolució i liquidació de la societat. Q u a n desapareix
l’empresa distribueix al soci tot el que té (incloent les reserves/beneficis). Com que li
adjudico al soci tot el patrimoni, pago indirectament pels dividends que no vaig
repartir en el seu dia.
4. En el moment de processos d’integració empresarial. Procés de reestructuració,
com fusions, en el moment de l’operació tributaria.
5. En el moment d’augmentar el capital capitalitzant les reserves. Moltes maneres de

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
preveure la fiscalitat, la més normal és la de la distribució com a dividends.
QUANTIFICACIÓ DEL PRIMER I SEGON NIVELL DE TRIBUTACIÓ EN SOCIETAT:
BAI (Benefici Abans d’Impostos) vs. BDI (Benefici Després d’Impostos), els 25.000€ se’ls
emporta HP (impost a compte que paguem). Els 75.000€ restants, és el BDI que apareix als
comptes i el que aprova la Junta General de Socis. Amb aquests decideix què vol fer amb els
beneficis de l’empresa:
a. Reserves. Soci no rep res. → Diferiment, no pagaré ara.

b. Repartiment de dividends, tributació IRPF.
En el cas del repartiment dels dividends són part de la renda de l’estalvi, i tributen al tipus del
19% (primers 6.000€), 21% (sobre 44.000€ següents), 23% (a partir dels 50.000€) de manera
que hi ha un factor de progressivitat (IRPF impost progressiu). Aplicant-ho, veiem que la PF que
cobra 75.000€ en dividends, paga 15.075,50€ en IRPF. Podem observar, doncs l’element de
fiscalitat agregada si sumem els dos tributs, podem veure que hem pagat un total de 40.075€.
La tributació agregada ha estat el 40,08%, l’Estat s’ha quedat el 40% del benefici generat per
l’empresa. Amb el disseny teòric no és cert que l’autònom paga molt més, aquí la societat està
pagant un 40%.
Estem davant de doble imposició econòmica? No, perquè el sistema està dissenyat de manera
que el legislador preveu el pagament d’un segon impost (l’IRPF) en el moment de repartiment
de dividends. Encara que el tipus impositiu nominal sigui 25%, el tipus efectiu (conjunt) que
acabarà pagant és superior. → D’aquesta manera, dir que l’IS tributa només 25% i l’IRPF un 40%
no és cert (és una afirmació teòrica, però s’ha d’analitzar el panorama complet).
- El repartiment de dividends o no, afecta al % de tipus impositiu que realment acabarà

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
pagant per una determinada renta. Produint una desigualtat entre aquelles que
retenen els diners a l’empresa i els que reparteixen dividends. → S’hauria de reformar
perquè desnaturalitza el disseny o la tècnica de l’IS.
De manera diferent, si féssim la tributació a través de l’IRPF (si fos un empresari individual o
autònom, sense fer servir empresa de per mig), si el benefici que obtingués aquest fos de
100.000€ BAI, l'IRPF. Això anirà a la Base General del IRPF, base progressiva, tributaria un tipus
del 35,02%, pagant un total de 35.015,81€.
Observo que, inclús amb beneficis tant alts, la tributació per renda és més baixa que la de la
societat (si el sistema funciona). Què passa? Que el sistema no funciona, perquè l’autònom sempre
pagarà 35.000 euros, mentre que la societat pot optar per fer “tributació a la carta” (mínim de
25.000, però no té perquè distribuir beneficis).
Per tant ha de decidir si ho fa com a PF o com a Empresa, que li surt més a compte?
- Segons la previsió de BAI podem veure que l’impost serà inferior per IRPF. Si no, si
anem per PJ (societat), amb dos opcions, per reserves o dividends.
- Segons l’opció que s’esculli, la diferència amb la modalitat d’autònom és diferent. Si

hem optat per mantenir reserves, tributaria només 25.000€, que comparat amb
l’opció de tributar només per IRPF, és més beneficiosa. En canvi, si prefereixo repartir
dividends, serà més beneficiós realitzar l’activitat econòmica com a autònom degut a
la menor imposició fiscal.
Llavors, si ser un empresari individual és més beneficiós, per que hi ha tantes Societats?
- Fiscalitat: Resposta clara, però hi ha altres aspectes importants (responsabilitat

limitada, responsabilitat civil, familiar). A més si el BAI fos molt més elevat, la tributació
ja serà molt més elevada com a PF.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
- Recordar que la tributació agregada, podem jugar amb el diferiment per a que la
tributació sigui més baixa, on es perjudica l’empresari perquè no podrà gaudir dels
diners com a soci. Amb la tributació agregada tenim l’opció de quan ho volem pagar,
mentre que si som autònoms ho hem de pagar si o si en el moment sense opció de
diferiment. En conclusió, la decisió està lligada al volum d’operacions, doncs pot
canviar radicalment el % de tributació com autònom perdent així el seu atractiu. Els
socis no pateixen la progressivitat, l’autònom sí.
D’aquesta manera, l’IS dóna la possibilitat de, legalment, tributar menor quantia i retenir els
diners a la societat. La tècnica de l’impost és correcta. L’incorrecte és la virtualització que se li
està donant. A la pràctica no funciona aquesta tècnica: produeix desequilibris grans entre
aquells que reparteixen dividends i els que retenen diners a la societat. Que la societat pugui
triar és legal, però el disseny es trenca, perquè aquest està pensat perquè es pagui un 40%.
Si hi ha una empresa amb política de pagar el 100% de dividends (si ho necessita), mai li sortirà
a compte societat, perquè s’envà a pagar el 40%. Si no els necessito i els vaig traient quan em
cal, em podria arribar a interessar. Lo atractiu de la fiscalitat és que no sempre és la mateixa
resposta, sinó que depèn i en cada cas s’ha d’estudiar. La fiscalitat té respostes personalitzades.
9. La utilització incorrecta de Societats:
(1) SOCIETATS PROFESSIONALS AMB SOCIETATS MERCANTILS.
Aquesta situació es dóna normalment en el cas dels professionals persona física (autònom)
presten serveis a tercers i pels seus honoraris tributa per l’IRPF al tipus marginal màxim (49%).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Si el professional constitueix una societat per vehiculitzar la seva activitat (100% titularitat d’ell
mateix i de la seva família), l’accionista o soci (mateix professional persona física), deixa de
tributar com autònom en l’IRPF i passa a tributar per l’IS. Així:
a) Serà la societat qui presta els serveis que abans prestava el soci (contractes amb
persona jurídica).
b) Serà la societat qui cobra els honoraris que abans cobrava el soci amb la seva conta
particular.
c) Serà la societat que tributa al 25% i el soci deixa de tributar en IRPF pels serveis que
fins llavors prestava personalment.
La configuració de persona jurídica per fer una activitat és de lliure opció s’anomena
“interposició d’una societat mercantil” i és lícit separar les personalitats a nivell de
responsabilitats i pot ser molt bona opció també tributàriament, mitjançant l’efecte splitting, si
la societat inclou socis familiars, si la societat aprova repartiment de dividends, la tributació
global familiar estarà reduïda perquè el destinatari no només serà el soci PF sinó també els
seus familiars.
Però hem de tenir en compte que en aquestes situacions hi ha conductes considerades

contràries a l’ordenament jurídic i susceptibles de regularització fiscal en cas de una inspecció
tributària respecte de la creació d’una societat de professionals. *Recordar que remuneracions
obtingudes per col·legis professionals, pel fet de que siguin per condició d’administradors de
societat són Rendiments d’Activitats Econòmiques per IRPF (Base General de la BI).
Per evitar caure en aquest parany davant la facilitat de constituir societat mercantil de titularitat
del professional, que és a l’abast de tothom hem de veure si els ingressos que rep per serveis a
la societat són gràcies a la nova estructura empresarial de mitjans humans i tècnics o, de manera
contrària, són fruits de activitat individual i molt personal del professional concret. Serà
precisament el coneixement exacte de qui fa què a la societat que resoldrà si és o no parany i

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
evitar la utilització incorrecta de la societat.
Quina és la realitat quan professional PF fa servir societat mercantil a través de la qual factura i
presta els seus serveis professionals?
A) Habitualment, el soci és qui realment treballa “per” i “en” la societat, “es, en definitiva,
el recurs humà que la societat utilitza”, i és si el que aporta tota la seva experiència,
per aconseguir que a per seva feina sigui la societat qui facturi, i per tant la societat
gaudeix del factor humà del professional qui és qui fa realment la feina. Si a més
afegim l’habitual doble condició que presenta el soci de ser soci i treballador a la
societat, estem davant d’una operació catalogada com a supòsit d’operacions
vinculades (art. 18 LIS). Aquest article regula que si un soci a societat posseeix almenys
25% de capital social la societat, qualsevol activitat que porti a terme el soci amb la
societat a l’activitat haurà de ser valorada a preu de mercat (preu que fixarien dues
parts independents).
• La societat, que no te recursos, no es qui parla el dilluns per la ràdio,

sinó que ho fa la PF. Això significa que el recurs humà que utilitza la
societat és el seu soci = ha de cobrar valor de mercat, no és suficient
que faci la factura. En una societat sense estructura, el valor de
mercat coincideix amb el valor que li paguen al tertulià.
B) En conseqüència, el soci ha de declarar en IRPF el valor de mercat del treball que

realitza per i en la societat encara que no cobri per ell o cobri una quantitat diferent
a la de mercat. El més rellevant, doncs, és conèixer si efectivament la societat que
factura el serveis professionals, és titular dels mitjans materials i humans o per el
contrari estem davant que és la PF la única titular dels mitjans humans per aconseguir
l’activitat realitzada. Sentència TS: Es cierto que el ordenamiento permite la prestación
de servicios profesional a través de sociedades mercantiles, pero no se puede usar
parafacturar los servicios que realiza una PF sin intervención de medios materiales
(siendo la Sociedad solo un instrumento para cobrar i evitar la imposición del
profesional). Últimament hi ha hagut moltes inspeccions per evitar aquesta incorrecta
interposició de societat.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
On es trenca la situació? El que està malament és que el soci no tributi per IRPF o ho faci a un
import inferior al valor de mercat. I que la societat tributi al 25% pels serveis (facturació
realitzada) sense deduir-se cap import en concepte de despesa. Per això pot comportar que la
societat caigués en remansament de recursos i retenir despeses del soci. Es pagarien les
despeses del professional a través de la societat, donant lloc a la possible contingència fiscal en
una comprovació tributària en el cas de comprar actius no necessaris per l’activitat econòmica
amb els romanents i que els gaudís els socis. És per això que la societat ha de poder demostrar
en tot moment que gaudeix d’una estructura empresarial i dels mitjans propis (local, mobiliari,
web, empleats), que justifiqui la situació.
- El soci no declara res pel seu treball, o el soci declara un impost molt per sota del de
mercat = aquestes dues situacions perjudiquen a renda. Aleshores, fer societats és
legal, lícit, és economia d’opció i és planificació fiscal, sempre que compleixi amb la
llei. En aquesta situació que hem explicat, el soci ha fet una societat (que no està
malament), però no declara renda havent de declarar-la pel valor de mercat, i l’impost
de societat el presenta malament (incompleix la normativa d’operacions vinculades.
EXEMPLE: Feina del soci professional per 50.000€, posteriorment, ha de declarar IS (25%),
aquesta seria sobre el resultat dels facturats als tercers (50.000€) - factura dels socis a preu de
mercat (50.000). De manera que el benefici de la societat seria 0, sense tributació́ per la societat.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Es necessari conèixer la literalitat de l’art. 18 LIS que regula la valoració́ de les operacions
vinculades entre una societat i un soci professional. Els paràmetres per valorar la feina a preu
de mercat.
Aleshores, fem factura per 50.000, tributo el 25%, però comptabilitzo com a despesa aquests
50.000, tot i què no els pagui – representen els recursos humans que necessito per prestar el
servei. Suposant que el valor de mercat és equivalent al valor dels honoraris, amb la societat no
guanyo ni perdo res = estic tributant el 25% de 0, no de 50.000. En aquest exemple el ingrés
de 50 es compensa amb la despesa de 50.
La facturació estarà valorada a preu de mercat si compleix els requisits:
a) L’empresa com a mínim ha de tenir uns ingressos del 75% que procedeixin de
professionals i demostrar que té elements humans i materials per desenvolupar
l’activitat de serveis professionals.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
b) Per l’HP, un 75% com a mínim de l’import facturat pel professional ha d’anar a al seva
declaració, a la seva condició de soci, i la remuneració ha d’estar justificada i valorada
a preu de mercat. Cada vegada que el soci factura a la societat, ha d’aplicar una tarifa
a preus de mercat.
El compliment estricte la normativa de l’art. 18 sempre comportarà que el soci PF tributi a l’IRPF
pel que ha facturat la seva societat així que potser no ens surt a compte interposar la societat.
La limitació del socis quan facturen a través de la societat. Pot no resultar doncs beneficiós
tributàriament. La conclusió principal, és evident que el professional que suporti tributació
proper al 49% caigui al parany de vehiculitzar els honoraris a través d’una societat de
professionals. Pot ser, ho fa per una millor economia d’opció o potser il·lícitament busca
reducció de justificar en tot moment (per no ser considerada societat merament instrumental),
que te estructura empresarial propi i mitjans humans i materials propis. Encara que ho demostri,
no evita la correcta valoració a preu de mercat per les prestacions rebudes pels socis PF, que
obliguen a tributar allò a preu de mercat i possiblement a l’IRPF. Ex: Un escriptor que només
tingués la societat per cobrar. → Enlloc de pagar IRPF; només tributo 25% IS en la societat i no
pago res de IRPF.
10. La utilització incorrecta de Societats: LES ENTITATS PATRIMONIALS
Entitat patrimonial, és una entitat l’actiu del qual està constituït en més d’un 50% per valors o
per elements no afectes a una activitat econòmica. Ex: Societat en el que 50% del patrimoni són
immobles que no s’utilitzen per activitat productiva (la societat és simplement propietària però
no es fan servir per fabricar X). Pot interessar per aplicar beneficis fiscals en relació a l’IP, ISD i
inclús el propi IS. És absolutament legal i lícit constituir una entitat patrimonial, arribant la llei
reconèixer i regular les entitats patrimonials.
S’ha de tenir clar que el que no és legítim és l’aplicació indeguda de les normes a aquest tipus
de societat. Ex: Si l’EP té immobles i no estan llogats i estan fet servir pel mateix soci:
- La societat haurà de declarar com ingrés l’import equivalent al valor de mercat per la
utilització o cessió d’ús (lloguer) de l’immoble al soci i es pot deduir les despeses
vinculades a aquest immoble. → presumpció d’onerositat del bé immoble, el soci haurà
de pagar el lloguer igualment a preu de mercat.
- El soci no es pot deduir en el seu IRPF cap import en concepte de lloguer ni cap
despesa vinculada a aquest immoble (habitatge habitual). El soci si gaudeix de
l’immoble ha de tenir el tracte fiscal que tindria qualsevol tercer que no fos soci, per
tant, com fa servir una vivenda que no és seva ha de pagar un lloguer a la societat per

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
valor de mercat. El lloguer no es pot descomptar a l’IRPF.
De manera que no hi ha cap estalvi pel soci (sinó el contrari). Llavors, té sentit que jo com a soci
aporti el meu habitatge personal a la meva Entitat Patrimonial si continuo gaudint de
l’habitatge? Perquè si no ho fes, no hauria de pagar el lloguer a la meva societat, doncs no hi
hauria incidència sobre cap impost. No té sentit. Si es fa bé, realment no hi ha cap benefici:
- despeses > ingressos → no tributo i no tinc benefici.

- despeses < ingressos → tributo IS 25%.
Per tant, hem dit: si jo utilitzo un immoble que no és meu i és de la societat, aquesta ha de cobrar
el valor de mercat del lloguer. Pel fet de ser soci, no puc tenir cap privilegi fiscal, s’ha de tractar
com si no tingués vinculació amb la societat.
Per què utilitzar-les llavors? Pot estar justificat:
● Pel lloguer d’immobles i evitar progressivitat (o tipus més alts) de l’IRPF. És útil si no
tot l’immobilitzat és pels socis, sinó pel lloguer efectiu al mercat (quan es tracta de
l’habitatge habitual - no surt a compte crear una societat, però quan gestiono
diferents immobles per posar-los al mercat si). → Optimització de fiscalitat si fan
activitat de lloguers Això podria ser per què: 25% IS vs. 47% IRPF i degut a que la
normativa IS és millor que el IRPF en quant al lloguer.
■ És equitatiu que persones amb menys possibilitats econòmiques no

pugui constituir societat hi hagin de tributar per renda dels lloguers
que cobren (vs. les facilitats que té la gent amb diners de constituir
societats i gaudir dels beneficis).
■ Legal? Sí. Són legals si es fan sense aparença: és economia d’opció,
permet optimitzar la fiscalització a través d’una societat.
● Per aparentar l’existència d’una empresa i beneficiar-se, en el seu cas de l’exempció

de l’IP i de la bonificació de l’ISD, a més en el seu cas de la possible deducció de l’IVA
suportat per la compra d’immobles.
○ Per aconseguir aquests beneficis fiscals la llei obliga a que es constitueixi

vertadera activitat econòmica, que es donarà si es té una persona contractada
a jornada completa i és empleat de veritat, direm que hi ha estructura
empresarial. → es presumeix que desenvolupa una activitat econòmica i no
es dedica a la tinença d’immobles.
○ D’aquesta manera, transformem la simple propietat en activitat empresarial

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
donant dret a aplicar beneficis fiscals. Però, si la contractació de la persona és

un muntatge (contractant un testaferro, per complir nominalment aquest
requisit), s’estarà cometent frau fiscal i no pots accedir a beneficis fiscals de IP
i ISD. Per veure si n’hi ha, caldrà atendre a la inspecció d’Hisenda per
comprovar la veracitat dels requisits. Per tant, de simple patrimoni immobiliari
el transformo en entitat patrimonial per gaudir de beneficis que no toquen.
■ Legal? Cal entendre que és legítim fer-ho i gaudir d’aquests beneficis

(no afecta a l’IS, però sí a l’IP i l’ISD), el que és il·legítim és la incorrecta
aplicació dels preceptes, intentar dir que tens una persona, però en
realitat no és veritat (no fa la feina la persona contractada, o realment
no hi ha contracte). Per ser legal caldrà sempre que hi hagi sostracte
d’empresa.
■ Elusió? Si es fa muntatge per dissimular i crear falsa aparença
d’empresari i beneficiar-se hi haurà frau fiscal.
11. Estructures societàries
Veurem més endavant com podem arribar a escollir les diferents estructures, segons el seu
impacte fiscal diferent (reducció de cost fiscal per la seva optimització). Hi ha 8 estructures més
o menys eficients fiscalment. La situació fiscal millora de la A a la D (de menys a més eficient
fiscalment).
A. L’activitat s’exerceix a través d’una societat que NO és propietària dels immobles en el què
es realitza l’activitat (l’immoble és propietat del soci). Estructura majoritària de PIMES
catalanes. És la més típica i la més incorrecte. D’aquesta manera els socis o accionistes:
a) La societat pels rendiments generats: IS.

b) Perceben un sou pel seu treball: IRPF.
c) Perceben un lloguer pels immobles de la seva propietat afectes a l’activitat: IRPF. (valor
de mercat)
d) Cobren dividends: IRPF.
e) Els socis o accionistes són propietaris dels immobles que utilitza la societat. L’únic que
fa la empresa és desenvolupar l’activitat econòmics. Ex: Restaurant.
Els socis o accionistes no responen en principi amb els immobles de la seva propietat (quan
actua de manera diligent). De manera que si hi ha concurs o liquidació, la societat no respon
davant de tercers amb els immobles perquè no són de la seva propietat. Es salvaguarda la
propietat de l’immoble. → No és fiscalment eficient però serveix per delimitar la responsabilitat
(soci no pot perdre l’immoble davant d’una conjuntura de mercat). No és fiscalment eficient

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
perquè tota la càrrega fiscal recau sobre el soci (progressivitat en impost sobre la renda).
Per tant els socis lloguen l’immoble a la societat, pel que la societat pagarà un lloguer equivalent
al valor de mercat al soci. Problema: quan el soci actua de manera no diligent, aquesta cortina
de protecció desapareix.
- Els socis que treballen haurien de tenir un sou de mercat, en molts casos de PYMES
aquest sou coincideix amb el benefici de la societat.
- Si hi ha immobles que són propietat del soci i obligatòriament han de cobrar lloguer
a valor de mercat, a la renda li sumo el sou i també els lloguers (els tipus impositius
són més alts). Si a més cobro dividends, el tipus és encara més elevat.
- = És la pitjor de les opcions: tot i què els socis no responen amb el seu patrimoni
immobiliari, aquesta ineficiència fiscal queda fora de lloc perquè l’empresa prioritza
la qüestió dels immobles.
B. L’activitat s’exerceix a través d’una societat que SÍ és propietària dels immobles on es

realitza l’activitat (afectes). Aquí estem fent un pas més, ara el patrimoni està a nom de la
societat. L’immoble que tinc a nivell particular el poso a nom de la societat. D’aquesta manera,
els socis o accionistes:
a) Perceben un sou pel seu treball: IRPF.

b) Cobren dividends: IRPF
La societat respon amb els immobles de la seva propietat (en cas de creditors) davant de deutes
amb tercers. Més eficient fiscalment perquè el soci no ha d’incorporar a la declaració de renda
el lloguer a preu de mercat (cost d’IRPF del soci és menor), però del punt de vista de
responsabilitat patrimonial és més ineficient.
PROBLEMA: en cas de produir-se una conjuntar de mercat situant a l’empresa en una situació
econòmicament inviable: no podrà vendre l’immoble perquè estaria incorrent en el delicte
aixecament de béns (conducta no diligent).
- Si les coses van malament perdo l’immoble (intento posar només l’immoble per no
perdre res més). La principal avantatge és que no tributo pel lloguer (baixa la
progressivitat, baixa el cost).
- Estructura més eficient perquè l’únic ingrés que tinc és el sou i l’altre pels dividends
que poden cobrar, però ja no tinc l’ingrés pel lloguer perquè l’immoble és propietat
de la societat.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
C. L’activitat s’exerceix a través de dos societats: no m’agrada que estigui a nom de la mateixa
societat, salvaguardo la societat fent dues (una tindrà la propietat de l’immoble, i l’altra
pròpiament l’activitat).
Per evitar aquest delicte aixecament de béns es procedeix de la següent manera:
1) Una societat propietària dels immobles, que seria la “societat patrimonial” (només
amb els immobles propietat de la societat afectes a l’activitat -Entitat Patrimonial vista
a l’apartat 10-). Més del 50% dels immobles que té no s’utilitzen a activitat econòmica
pròpia, només es lloguen. Aquí la societat lloga aquests immobles a preu de mercat,
per ser una operació vinculada, a:
2) La societat que realitza l’activitat, “societat operativa” (només realitza l’activitat i no és

la propietària de cap immoble). D’aquesta manera, el socis o accionistes són
propietaris de les dues societats:

Com l’immoble no està dins de la operativa, si aquesta té problemes econòmics, l’immoble no

respon davant d’aquesta situació. Hi ha separació de patrimonis, si hi ha gestió no fraudulenta,
si una societat va malament, no contamina l’altre societat. La estructura millora eldèficit de la B
en quant a la responsabilitat patrimonial, i millor que la A en quant a eficiència fiscal ja que el
lloguer igualment s’ha de cobrar a preu de mercat, però tributa només per IS (tipus impositius
menors).
Millores:
- El lloguer no tributa a un tipus progressiu amb l’IRPF, sinó amb l’IS (tipus fix de 25%)
- L’immoble no respon davant de tercers creditors
*OJO que aquí, per la operativa, tindrà el lloguer com a despesa deduïble (encara que serà
ingrés pel patrimonial), llavors paga el 25% per la patrimonial però despesa deduïble que
permet estalviar un 25% a l’operativa donant lloc a una situació total de neutralitat. Llavors
s’ha d’anar amb cura que no sigui una mera aparença, és a dir, actuar de manera diligent i
que hi hagi dues activitats diferenciades (i en concret que no es barregin les caixes de les
empreses). Cada una s’ha de gestionar de forma independent de l’altre sense perjudici de la
vinculació evident (mateixos accionistes) per no ha d’haver-hi confusió de patrimoni de les
dues societats. → Molt habitual a Catalunya.
- Com la que paga el lloguer no és propietària, ha de pagar a l’altra empresa aquest

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
lloguer. El lloguer és despesa per la propietat i ingrés per la patrimonial (es

neutralitza, no hi ha cost fiscal real). La patrimonial paga 25% pel lloguer, i la societat
es dedueix com despesa aquest lloguer. Els socis es queden igual, tenen com càrrega
el seu sou i els possibles dividends.
- És la més eficient, a més a més limita la responsabilitat; salvo que actuïn

incorrectament i utilitzin una sola butxaca (el que s’ha comentat abans, utilitzant
confusió de patrimoni).
D. L’activitat s’exerceix a través de tres societats:
1) Una societat propietària dels immobles, que seria la “societat patrimonial” (només
amb els immobles propietat de la societat afectes a l’activitat),
2) Una societat que realitza l’activitat, “societat operativa” (només realitza l’activitat i no
és la propietària de cap immoble)
3) Una “societat holding”, que és la propietària de les accions o participacions de les

duessocietats, la patrimonial i l’operativa (i els socis o accionistes ho són d’aquesta
societat holding).
D’aquesta manera, el socis o accionistes:

La diferència amb C és que entre la societat patrimonial i la operativa s’interposa una altra
societat holding. En comptes de que els socis siguin directament propietàries de cadascuna de
les societats el soci és propietari d’una societat holding, la qual és propietària de les accions de
la operativa i la patrimonial. No hi ha una participació directa dels socis en la societat
participativa ni la operativa. Però sí una participació indirecta, via la societat holding.
La societat holding ens permet optimitzar fiscalment perquè els dividends que reparteix
l’operativa o la patrimonial ja no van als socis, sinó que van a la holding, i aquests pas dels
beneficis de cada societat a la holding, per ser societat que rep els beneficis té percentatge de
participació majoritari respecte de la operativa i la patrimonial, fa que els dividends no tributin
a la holding per IS. Només tributaran en el cas de que es tornin a distribuir i passin de la hòlding
als socis. Amb el pas entremig, els dividends que rep la holding tindrà dret a la deduccióper
doble imposició i no tributen. Es poden permetre, des de la holding, destinar els dividends a
ampliar el capital de la patrimonial i comprar nous immobles que es llogaran a la operativa o
estabilitzar-los i fer inversió corresponent, ampliacions de capital, préstecs... Concepte tècnic:

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Els dividends queden “remansats” a la societat holding (sense tributació).

La estructura de capçalera holding és pròpia d’un grup empresarial on la societat holding no
només participa en una activitat operativa, sinó que té participacions en diverses activitats de
diferents sectors, a més de ser la propietària de les accions de la patrimonial on poden estar
els immobles de totes les diverses activitats econòmiques. La estructura no és només per les
grans empreses, es pot fer servir però PIMES (solucionen molts problemes amb les altres
formes) → Moviment circular de tresoreria, centralitzant els dividends a la societat holding sense
tributació. A través d’aquesta realitzen altres inversions. Si decidís distribuir-los, els seus socis,
ara si, seran les persones físiques i hauran de tributar IRPF. Independentment del sou que
poguessin rebre pel treball realitzat.
En aquest cas, es portaria una comptabilitat consolidada (conjunt de totes les empreses).En total,
cal que totes responguin a una gestió diligent de les estructures, per molt que una estructura
sigui millor que una altra, al final el que importa és que estigui ben gestionada.
APÈNDIX: ESQUEMA GENERAL DE FUNCIONAMENT DE L’IVA (EXEMPLE).
L’IVA té dos conceptes fonamentals que estructuren l’impost. El concepte de IVA repercutit
(percentatge de tipus impositiu que en concepte d’IVA repercutim en el moment que s’efectuen
les ventes, 21% generalment). En segon lloc, l’IVA suportat, que qualsevol empresari ha pagat
al seu proveïdor per la compra d’aquells serveis o productes (IVA envoltant de l’empresa que
pago per adquirir serveis i productes).
És un impost neutral: l’IVA no pot representar un cost per cap empresari que intervé en la
cadena de fabricació, distribució i venda, el qui ho acaba suportant i pagant ha de ser el
consumidors final. Per tots els empresaris pel consumidors, ha de ser neutre. Tot l’IVA que
suporto per la compra de béns i serveis per poder portar a terme l’activitat de l’empresa, me
l’he de poder deduir i no podrà ser un cost mai.
La imatge explica el funcionament de l’IVA, el fabricant per fabricar el producte que vendrà al
distribuïdor, ha hagut de comprar matèries primes i paga un IVA de 14,7€ (IVA suportat per
matèries primes necessaris per poder fabricar el producte ha estat 14,7€ -21% sobre el que li
ha costat que eren 70€). El preu de venda del producte és de 100, llavors guanya 30€, pel que li
repercuteix el 21% sobre el preu venut al consumidor, 21€ de IVA. Per tant haurà d'ingressar la
diferència entre el repercutit- IVA pagat als proveïdors: 21-14,7= 6,3€. L’IVA pel fabricant, és
neutral.
La mateixa mecànica al distribuïdor i al comerç.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
El consumidor ha pagat 42€, (200€ que li ha cobrat*21%). Això és la suma exacta que s’ha anat
ingressant a les diferents fases: 6,3+6,3+14,7€+14,7€ (IVA que ha pagat el fabricant per les
primeres matèries que també ha estat ingressat a Hisenda, que no està a la taula). Per tant, l’IVA
és impost neutral que vol dir que l’IVA que pago per l’activitat econòmica no pot ser un cost,
i el recupero descomptant-lo de l’IVA que ingressat (repercutit) al vendre els productes. La suma
del que s’ingressa en concepte d’IVA coincideix amb l’import que l’últim consumidor
repercuteix el consumidor. à L’IVA el paga el consumidor, cadascun dels agents econòmics es
pot descomptar l’IVA. Dir que l’IVA és un impost neutre per l’empresari és un principi sagrat de la
Unió Europea (l’empresari recupera tot l’IVA que ha pagat = es limita a anar-lo traslladant, com a
la taula).
A cada fase de producció-o distribució s’ingressa a Hisenda l’IVA obtingut en la mateixa. L’IVA
no afecta a les fases intermitges (que són mers recaptadors). L’empresari es limita a ingressar a
Hisenda l’excés d’IVA que repercuteix o cobra sobre l’IVA que suporta o paga. Si l’excés fos
negatiu (paga més del que cobra) la diferència li és tornada per Hisenda. L’IVA no és un ingrés
ni una despesa, sinó un dèbit (IVA repercutit) o un crèdit (IVA suportat) envers Hisenda. L’IVA és
un impost que grava el consum, pel que qui l’acaba suportant és el consumidor final.
- L’IVA és un impost regressiu (NO PROGRESSIU): per això mateix, intentar dir que hem
de modificar tipus per guanyar progressivitat no és correcte. La pujada de l’IVA no
afecta el consum – és un impost que es va implementar durant la crisis. En referència
a la baixada: es requereix de l’autorització de la U.Europea, sempre s’ha de respectar
el que diu la directiva i detalla molt concretament l’IVA que va a cada producte.
- En països nòrdics, l’IVA té més importància que la renda, perquè el potencial de

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
recaptació és més gran que el de la renda.
- Si l’IVA no es pot deduir perquè el tribunal suprem diu que no es pot deduir, acaba
sent un cost pel distribuïdor (per exemple). En aquest cas, l’IVA és un cost més. Però
és important que tinguem en compte que l’IVA ha de ser neutre per tal que no
s’encareixin els preus.
- Important per l’examen: en termes generals, el paga sempre el consumidor i per tant
és un impost que si funciona correctament és neutral, sense afectar a cap operador
econòmic.
o Exemple de la sanitat: està exempta d’IVA (tot el IVA que paguen en concepte
de llits, medicació... qui ho compra no pot recuperar aquest cost, així que els
preus pugen pel consumidor final).
TEMA 1. IMPOST DE SOCIETATS
Diferència entre:
- El tipus nominal (el que diu el BOE que he de tributar), i

- El tipus efectiu (% que em toca a pagar tenint en compte els incentius fiscals), que és
allò que la societat acaba realment pagant, tenint en compte l’efecte que han tingut
els incentius que l’Estat li dona a aquella empresa. L’efecte dels incentius és disminuir
l’import a pagar (deduccions per I+R+D, per noves tecnologies, per contractar
discapacitats, etc...).
Les empreses grans tenen un tipus efectiu més baix que les petites i mitjanes empreses. Les
empreses que tributen en grup el que efectivament acaben pagant està al voltant del 6-7% en
l’IS, en comparació a les empreses que no son de grup de dimensió reduïda, paguen un 15%.
Segons les últimes estadístiques separen per empreses de grup (que tributen en grup, les grans
empreses), i la resta. Les empreses grup tributen, de manera efectiva, de forma més baixa que
la tributació nominal (tipus efectiu sobre BI: 18-19%), mentre que a les PIMES, la tributació
efectiva és: tipus efectiu sobre BI: 21-22%. Tenint en compte dades agregades ens movem amb
tipus efectius d’entre el 10% sobre el resultat comptable → Hi ha una concentració d’incentius a
la inversió major en casos d’empreses grans. Si s’eliminen aquests incentius fiscals, es podrà
equiparar el tipus efectiu que pagarien les societats.
Les empreses més petites, que mereixen tracte millor, tenen uns tipus efectius més alts. Per tant,
hi ha idea de tributació mínim tributació de societats del 15%, per evitar tributacions molt baixes
(casos de transmissió entre matriu-filial, que tributen a l’estranger, amb un tipus de 0-1%).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Existeixen dues normes que afecten quan parlem de l’IS. Les finalitats d’aquestes són totalment
diferents, la normativa mercantil no persegueix la mateixa finalitat que la fiscal. La diferència entre
les dues normes dóna llocs als ajustos = poden ser PERMANENTS (no es reverteixen en el temps)
o TEMPORALS (no li admeto la despesa avui, però demà sí – exemple d’un impagament).
● NORMA MERCANTIL: persegueix proporcionar la informació financera rellevant per a la

presa de decisions d’analistes, inversors i tercers. *Principi de prudència: els costos s’han
de recollir en el moment en què es coneixen i els ingressos en el moment en què es
produeixen (la fiscalitat no comparteix aquest criteri perquè vol RECAPTACIÓ). Reflectir la
imatge fidel de l’empresa.
● NORMAL FISCAL: persegueix recaptar d’acord amb els principis constitucionals. Per
exemple, la comptabilitat em recull que hi ha una sanció però fiscalment aquesta no és
una despesa deduïble (no em permeten deduir aquest import). à No admet sempre el
principi de prudència (és més cautelós i conservador, recomana anar cas per cas).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
El punt de partida per determinar el benefici sobre el qual es tributa a l’IS (base imposable) es la
normativa mercantil, la normativa comptable (PGC). L’empresa, com a criteri general, aplica la
normativa mercantil, no la fiscal. La mercantil té criteris que no coincideixen amb els criteris de la
normativa tributaria.
El principi fonamental de la norma comptable es el principi de prudència, el que implica que tot
el risc, pèrdua o despesa que la empresa creu que es produirà̀ i disminuirà̀ la xifra del resultat de
la empresa (i els ingressos no es comptabilitzaran fins el moment que es produeixen). → Per
exemple, si es decideix acomiadar a treballadors al desembre, però̀ no es materialitzarà̀ fins el
març, la normativa comptable obliga a incloure el cost de l’acomiadament al desembre (has de
recollir la despesa en el moment que la coneixes). El que pretén es la màxima transparència i
fiabilitat de la informació́ econòmica financera als accionistes, tercers i inversors.
Fiscalment: no serà despesa el cost d’acomiadament de la gent que marxarà al març de l’any
següent, si s’acordés al desembre 2020 – s’haurà de comptabilitzar al 2021
ELS AJUSTOS:
Resultat comptable (PGC)

+/- Ajustos extracomptables d’acord amb la normativa fiscal: diferències temporals (reversibles) i
permanents (irreversibles)
= Base imposable prèvia a IS
(-) Bases imposables negatives a compensar
= Base imposable
« Diferència temporal es una diferencia entre norma mercantil i fiscal que amb el temps
desapareix, reverteix com el cas d’acomiadament esmenat. Avui no es despesa deduïble,
però mes endavant ho serà̀. Es diferirà̀ en el temps la despesa.
« Una diferència permanent es una diferència inconciliable entre normatives, subsisteix

sempre en el temps, mai revertirà̀. La fiscalitat no admet determinats aspectes com a
despeses (ex: sancions).
Un exemple: “Si el valor d’adquisició de l’actiu és 1.000.000, i el coef. anual MAX d’amortització
segons taules és un 25%”. Imaginem un cas en el que el govern decideix incentivar la inversió́
productiva, i es proposa que els actius invertits per PIMES puguin ser amortitzats lliurement.
Suposem que l’actiu va perdent cada any un 25% del seu valor. En condicions normals, l’empresa
ho consideraria com a una despesa comptable (amb import = 250.000). Fiscalment no hi ha res a
dir, l’empresa recull la pèrdua i no hi ha ajustos ni diferències. L’amortització és una despesa
deduïble que calcula el desgast anual.
Però en aquest cas hi ha “llibertat d’amortització”: per tal de que s’incentivi la inversió, es deixa
posar el % que es vulgui (em permet diferir a nivell de tresoreria). Per exemple, pots amortitzar tot
l’actiu en el primer any. Aleshores, malgrat que des del punt de vista econòmic (i comptable) l’actiu
va perdent el 25% de forma anual (comptabilitat recull 250.000), fiscalment tinc dret a deduir més.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Fiscalment tinc dret a deduir 1 milió d’euros perquè és el cost de l’amortització. El que estem fent
és distribuir de forma desigual la despesa, anticipant-la, SENSE CREAR NOVA DESPESA.
Aleshores, veiem doncs que quan hi ha llibertat d’amortització hi ha diferència entre normativa
mercantil (depreciació del 25% anual: valor màxim a deduir per any de 250.000 = al final del quart
any ho haurem amortitzat tot) i fiscal (com que no tinc límit de desgast fiscal, tot és despesa el
primer any).
- Com es pot veure, fiscalment el primer any tinc 750k més de despesa (ajust).
- Durant els anys 2, 3 i 4 la comptabilitat expressa la realitat econòmica, que és un desgast
de 250k de l’actiu, però fiscalment ja no puc deduir res més = ajust de 250k que és
l’import que he de revertir respecte l’any 1.
“AMORTITZACIÓ FISCAL”: en els anys 2, 3, 4 tinc un 0 perquè ja ho vaig deduir tot el primer any.
Estem diferint en tres anys l’impost de societats. No és una diferència permanent, sinó temporal:
el que avui no pago ho pagaré demà, i la fiscalitat i comptabilitat coincideixen en el total.
- Com que els 250k dels anys 2, 3 i 4 no són fiscalment deduïbles, s’ha de fer un ajust
positiu = Incremento el resultat comptable en import de despesa comptable no
deduïble fiscalment perquè ja la vaig deduir.
*Import concepte de neutralització de les diferències: el que avui és una diferència negativa demà
serà positiva i, per tant, es neutralitzen.
- Al final del quart any s’han compensat tots els ajustos positius amb els negatius, l’únic
que tinc és una distribució diferent de la despesa.
NATURALESA DE L’IMPOST
Les persones físiques tributen per l’impost sobre la renda, les jurídiques sobre l’IS. Hi ha un
diferencial important entre renda i societats, que s’hauria d’arreglar en el moment de pagament
de dividends, però no es reparteixen quasi mai.
• Sobre la renda: Grava la renda obtinguda per les persones jurídiques.

• Periòdic: Grava la renda obtinguda en cada període impositiu que, de forma general, no
pot ser superior a 12 mesos i coincideix amb l’any natural (a diferència de l’IVA, per

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
exemple, que grava venda a venda: impost instantani).
Àmbit espacial:
• Regla general: És exigible en tot el territori espanyol.

• Règims especials per raó de territori: Canàries, Ceuta i Melilla, Navarra (Règim de
Conveni), País Basc (Règim de Concert). Aquests dos últims tenen l’IS amb capacitat
normativa, però l’essència és similar.
Fet imposable: L’obtenció de renda per part del subjecte passiu, qualsevol que sigui la seva font
o origen. Val a dir que l’IS no grava exclusivament les societats que duen a terme una activitat
econòmica, sinó que també grava les societats patrimonials, per exemple.
CONTRIBUENTS
Contribuents són totes les entitats amb personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils
sense objecte mercantil. Entitats que en nom propi actuen dins del tràfic econòmic com un agent
més.
El subjecte passiu per obligació personal (residents):
• Les entitats que tinguin consideració de residents a Espanya queden subjectes per la
renda mundial independentment del país en què s’ha originat (no obstant es podrà reduir
les quantitats que hagi tributat a altres països com a no resident – perquè sinó es dona
doble imposició internacional). → ha d’operar amb NIF espanyol!
• Són residents a Espanya si concorre alguna de les següents circumstàncies (IMP!!):
0. a) Si s’han constituït conforme a les lleis espanyoles.

1. b) Si tenen domicili social a territori espanyol.
2. c) Si tenen la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol. Això es el lloc en
el que hi ha la presa de decisions es pren dins del territori d’Espanya. Societats
constituïdes a l’estranger però la gestió efectiva es porta des d’Espanya, és a dir, la
direcció de l’empresa es fa a Espanya (això passa quan volen invertir a Espanya i
tributen a Espanya).
El subjecte passiu per obligació́ real (no residents)
• Entitats no residents a Espanya, tributen únicament per les rendes obtingudes en territori
espanyol. → Ex: Esportistes no nacionals que han competit a l’exterior.
Si jo sóc resident a Espanya, tributo a Espanya el total de la renda que obtingui en tots els països
del món, no pot haver doble tributació: el que tu pagues a un país ho pots descomptar llavors del
teu país. “Si x guanya un premi a EUA i paga un % d’impost allà, quan tributa a Espanya li resten el
que ja ha pagat d’impostos a EUA”.
DOMICILI FISCAL DELS SUBJECTES PASSIUS RESIDENTS

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
El domicili fiscal (rellevant a nivell fiscal: pagament dels impostos, inspeccions d’Hisenda, etc. = el
que importa des de punt de vista fiscal és el domicili fiscal, que ve a ser des d’on es gestiona
l’activitat.). És el lloc on es prenen de forma efectiva les decisions, pel que el domicili fiscal serà el
domicili social sempre que en el mateix hi estigui centralitzada de manera efectiva la gestió́
administrativa i la direcció dels seus negocis.
Si no és així, el domicili fiscal és el lloc on es realitzi aquesta gestió o direcció. Si no es pot

determinar el domicili fiscal atenent als criteris anteriors, aquest serà el lloc on radiqui el major
valor de l’immobilitzat → lloc on es localitza més del 50% dels actius (ex: Si es prenen decisions a
Barcelona i a Cantabria, no queda clar, en aquest cas el domicili fiscal seria el lloc on radiqui el
major valor d’immobilitzat). Si els tinc repartits igualment (33,3%), serà el domicili fiscal.
Resum: és on es centralitza la presa de decisions i la gestió i aquest domicili fiscal no es pot decidir
perquè és la realitat fàctica (el domicili fiscal és important i es té molt en consideració). Poden
haver casos en què el domicili social no coincideix amb el fiscal.
ENTITATS PATRIMONIALS
Les EP són aquelles entitats l’actiu de la qual està constituït en més d’un 50% per valors o elements
no afectes a una activitat econòmica. Pot dur a terme una activitat econòmica, però és molt petita.
Tot i així, subjecta a l’impost de Societats (no es una figura fraudulent).

Les EP a l’IS són legitimades amb finalitat diferent d’activitat productiva: simplement per tenir
actius a la seva propietat (per exemple, destinats al lloguer). És un cas de subjecte passiu de
l’impost. Al ser important, cal que es faci referència concreta.
BASE IMPOSABLE: AMORTITZACIONS (I)
És una pèrdua anual de valor (sistemàtica) per la utilització física, progrés tècnic o simple transcurs
del temps dels béns de l’immobilitzat propietat d’una societat. Deduïble segons la vida útil
(comptablement). El concepte fiscal no divergeix gaire de l’òptica comptable, reconeix que els
actius perden valors per l’ús, desgast i obsolescència (coincident fins aquí amb comptabilitat),
però a partir d’aquí hi ha diferència amb la fiscalitat.
*Progrés tècnic: cas d’amortització tecnològica d’un ordinador – el mercat fa que determinats actius
perdin valor més ràpid que d’altres.
A la comptabilitat apliquem concepte de vida útil que cada empresari la determina segons les
dades i coneixements i experiència. Ex: Escull la vida útil d’un ordinador a nivell empresarial, cada
empresa depèn. El rang de valors de la vida útil depèn de l’empresa, comptable i l’ús que li donem.
La fiscalitat no parla de vida útil, sinó que sistemitza els criteris a l’hora d’amortitzar i
homogeneïtzar i marca com a requisit per determinar si una amortització és fiscalment deduïble
s’ha de fer segons un dels mètodes preestablerts per la normativa fiscal.
Són deduïbles les quantitats que corresponguin a la depreciació efectiva dels elements de
l’immobilitzat tangible. Es considera que la depreciació és efectiva quan (4 sistemes):

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
• S’apliqui el sistema d’amortització lineal (percentatges segons taules d’amortització).

Percentatge fix sobre valor amortitzable. Ex: ordinadors. Si mirem les taules, podem veure
que el màxim que podem amortitzar és un 25% cosa que implica que l’actiu quedarà
totalment amortitzat en 4 anys. I també marca banda mínima de 8 anys. Preestableix vida
útil per evitar que cada persona triï anys diferents.
• S’apliqui el sistema d’amortització́ degressiva. Si la pèrdua és més important al

principi, i s’amortitzarà més al principi de la vida del bé i menys al final. Està permès
fiscalment. Amortitzo de forma desigual cada any, concentrant la màxima al primer.
o Mètode de percentatge constant.

o Mètode de suma de nombres dígits.
• S’apliqui un Pla d’amortització acceptat per l’Administració. Si cap dels sistemes

anteriors s’adapta a les nostres necessitats perquè no reflecteix la situació de l’actiu,
podem proposar-li a l’Admin. una memòria que presentem a l’AT on expliquem el mètode
que volem aplicar, la seva justificació tècnica i econòmica. Si s’accepta es pot amortitzar
segons el pla proposat. En canvi, si al cap de 3 mesos no es rep resposta, automàticament
el pla d’amortització presentat queda validat (¡¡silenci administratiu positiu!! M’he
d’assegurar de què no tindré problemes).
o Compensa quan el valor de l’actiu és relativament important (= L’impacte de

l’amortització és important).
• Es justifiqui el seu import en cada període impositiu. Escollim, i en cas d’inspecció hem
de justificar perquè. → Si l’inspector no accepta la justificació, haurà d’aplicar l’establert a
les taules d'amortització. (“vaig per lliure”).
He de considerar que existeixen uns criteris objectius, que és l’ús de les taules d’amortització per
quantificar cada any la pèrdua de valor. Com que jo he de justificar aquesta pèrdua, qualsevol
mètode que m’aparti d’aquesta taula dóna lloc a una diferencia entre la comptabilitat i la fiscalitat.
Les empreses que més amortitzen acostumen a tenir informes d’empreses especialitzades que
especifiquen la vida útil dels actius.
AMORTITZACIONS (II)
Amortització de l’immobilitzat intangible: és deduïble fiscalment, en concret són deduïbles

amortitzacions sobre els fons de comerç, les marques, drets de traspàs, i la resta d’elements
d’immobilitzat intangible que no tinguessin data certa d’extinció.
• El criteri aplicat sobre l’immobilitzat intangible és el criteri de vida útil. I si no podem

aplicar vida útil, el màxim serà 5%.
• En el cas del Fons de comerç (més del valor comptable), tractament concret, encara que
tingui vida útil, a efectes fiscals, la amortització fiscalment deduïble màxima no pot superar
5% (s'amortitza en 20 anys).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
*Fons de comerç: quan una empresa compra a una altra empresa.

*Taula: ens mostra els dos casos que podem trobar. El primer és que la patent tingui una vida
determinada (“patent per fabricar durant 5 anys, amortitzo de forma lineal en 5 anys”), o que no
tingui un temps concret d’utilització (“amortitzo al 5%”). El cas del fons de comerç ja s’ha comentat
abans.
AMORTITZACIONS (III): LLIBERTAT D’AMORTITZACIÓ
A part de la sistematització, ens trobem que la fiscalitat en certs casos introdueix la llibertat
d’amortització. Això implica poder amortitzar com vulgui l’empresa, amb percentatges que vulgui
(normalment sol ser amortitzar tot el primer exercici però no sempre). L’avantatge fiscal és un
incentiu a la inversió empresarial per què podrà ser despesa deduïble tot inicialment (son
incentius a diferir l’impost, no minoren la tributació en realitat: un crèdit a tornar). Això es pot
aplicar en certes activitats que demana la normativa, com empreses que compren actius per fer
I+D o SA o SL laborals, inversions d'immobilitzat material, inversions immobiliàries intangibles de
societats anònimes laborals.
Idea: és un incentiu fiscal que es concedeix per incentivar inversions en determinats moments de
forma puntual per dinamitzar situacions. Lo habitual és que s’utilitzi de forma puntual per
incentivar inversions o creacions de llocs de treball.
Ex: Valor d’adquisició 1.000.000€; Coeficient anual màxim d’amortització segons Taules: 25%.
Veure exemple adalt sobre la llibertat d’amortització. On tenim diferència temporània produïda
per llibertat d’amortització que tenen resultat de suma 0. → Permet un diferiment de l’impost. No
genera estalvi real d’impostos, Hisenda no es veu perjudicada la tresoreria en el temps (però si la
tresoreria del primer any).
*SOCIETATS ANÒNIMES LABORALS: poden amortitzar lliurement tots els seus actius (ho tenen
sempre). Un altre cas és el de RECERCA I DESENVOLUPAMENT: els actius a efectes de la recerca
són subjecte de la llibertat d’amortització.
PRINCIPIS D’AMORTITZACIÓ (¡important des de la perspectiva de la part pràctica de

l’examen!):
• L’inici de les amortitzacions és la data de posada en funcionament de la inversió realitzada.

Si no es diu res més, la data de compra, coincidirà amb la data de posada en

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
funcionament. (O posada en condicions de funcionar; no en fase de muntatge à

important això ha sortit als seminaris).
o Terreny no és amortitzable (augmenta de valor cada any, no es va reduint), en

canvi la construcció és amortitzable. Valor cadastral = edifici + terreny .
§ NOTA: El valor cadastral és el valor que els ajuntaments assignen als

immobles (amb independència del que jo pago, tenen un valor assignat
= aquest i el preu que pago mai coincideixen). El valor assignat detalla
el que val el sòl i el que val la construcció. Exemple:
§ 350 és el valor del terreny i 350 el de la construcció. El sòl representa un
50% del valor cadastral, aquest 50% és el que agafo de referència per
estimar el valor del sòl sobre el preu de compra. Si m’ha costat 1M,
només amortitzaré el 50% de 1M que correspon al valor de la
construcció. TOT s’amortitza sobre el preu de compra sempre.
o Important: he de considerar la part de l’any en què he tingut l’actiu (a partir en

què aquest està en disposició d’utilitzar-se): des del moment en què el tinc
comença la pèrdua de valor, que no només es deu a l’ús, sinó també al pas del
temps i l’avenç tecnològic.
• S’amortitza element a element. Identificació i individualització de cada element de

l’immobilitzat. A més, els elements han de ser de la propietat de l’empresa i registrats
comptablement. La raó és perquè és rellevant la vida de l’empresa.
○ Aplicar mateix criteri d'amortització al mateix element. Però no cal aplicar la

mateixa amortització a elements diferents. Ordinador a ordinador, pantalla a
pantalla, cotxe a cotxe... he de tenir el control de l’amortització per cada unitat
d’actiu.
• Criteri de continuïtat de les amortitzacions. No es poden anar variant els percentatges

d'amortització (encara que estiguin recollits a la normativa fiscal) per interès tributari. No
val augmentar les amortitzacions quan tinc molts beneficis o reduir-les molt per maquillar
les pèrdues. Els criteris d’amortització s’han de mantenir en el temps perquè l’element es
desgasta o és obsolet independentment del benefici de la societat.
o Quan escullo un criteri, per exemple el lineal, l’he de mantenir fins el final. Aquest
criteri va vinculat a un element (per exemple, a un ordinador li puc aplicar un criteri
i a un altre un criteri diferent). El criteri no ha de ser uniforme per tots els actius,
sinó per un actiu en concret. Mateix criteri durant tota la seva vida útil.
• Obligatorietat de provar l’efectivitat de la depreciació quan l’empresa triï de forma

unilateral el valor a amortitzar: acreditar que l'amortització es correspon amb la pèrdua
efectiva de l’actiu. Excepte: Aplicació de taules, plans d’amortització, amortització
degressiva, llibertat d’amortització.
o Significa acreditar la documentació del perquè considero que allò te una pèrdua

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
de valor superior a la del govern.
• Actius no amortitzables: Els terrenys i immobilitzacions en curs (=construccions en curs,

tampoc ho són comptablement. Ho serán quan entrin en funcionament) → és amortizable
la part corresponent a la construcció.
o El valor de la construcció (amortitzable) disminueix amb el temps, en canvi el dels

terrenys/sòl (no amortitzable) disminueix.
• Base de càlcul de l’amortització: el valor d’adquisició (preu de compra) de la inversió

realitzada → si al comprar una màquina es paguen uns aranzels vinculats a la importació,
al preu de compra se li sumarà els que es pagui per aquests.
Si hi ha terreny, hem de separar el valor del terreny de l’amortització.
• (¡IMP!) Requisit bàsic per què l’amortització sigui deduïble fiscalment: Que estigui
comptabilitzada (excepte la llibertat d’amortització i l’amortització accelerada). Ha
d’estar comptabilitzada perquè la fórmula de càlcul per l’IS és: Resultat comptable +/-
Ajustaments =BI. Llavors si les amortitzacions no estan comptabilitzades no poden arribar
a la BI. De manera que qualsevol despesa no comptabilitzada no pot ser tinguda en
compte per calcular BI a no ser que en certs casos la llei ho permeti.
○ Excepte la llibertat d’amortització i l’amortització accelerada: comptablement no

em reduiré tota la quantia, fiscalment sí.
• Reversió del límit de deduïbilitat: 2013 i 2014, el 70% de l’import de l’amortització

comptable per a les societats que no siguin PIMES (pensat per grans empreses). L’Estat
per augmentar recaptació, va retallar les amortitzacions fiscalment deduïbles a les
empreses, de manera que en aquells anys les amortitzacions no van ser deduïbles (només
eren deduïbles al 70%) i es podia deduir la resta en exercicis anteriors. Mesura transitòria
per finalitats recaptatòries. Posteriorment, es podria reduir els 30% que no s’havien
amortitzat: es sumaven al percentatge dels anys posteriors. = AIXÒ DEL 2013 I 2014 HO
ELIMINEM, no serveix per exàmen ni per casos pràctics.
EXEMPLE: AMORTITZACIÓ LINEAL
El preu d’adquisició és de 1.000.000€. Període mínim d’amortització és 5 anys (coef. MAX = 20%),
període màxim d’amortització és de 8 anys (coef. MIN 12,5%). Mentre l’amortització de l’empresa
oscil·li entre el màxim i el mínim (determinats per les taules), serà fiscalment deduïble. Si està per
sobre o per sota, s’ha de fer ajust. El govern m’està dient que puc amortitzar entre un 12,5% i un
20%.
• Una empresa que tingui beneficis agafarà el 20% perquè pagarà menys
impostos (a una empresa amb beneficis sempre li interessarà aplicar el
coef.MAX perquè utilitza al màxim les possibilitats fiscals de l’amortització,
busca la màxima despesa possible). Si reparteixo dividends amortitzo al mínim.
• Una empresa que tingui pèrdues no paga impostos, no tindria sentit aplicar el
20%, es reserva l’oportunitat d’amortitzar més quan tingui beneficis. Te sentit

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
que apliqui el 12,5% perquè no vol tenir més pèrdues, no vol donar una imatge
encara més negativa. Si pogués ni amortitzaria perquè no vull més pèrdua, però
no ho puc fer.
Concepte: no puc deixar d’amortitzar! Com a mínim, he d’aplicar un 12,5%. Cada actiu té el seu
coeficient, en cada moment ens el donaran i ens diran quin hem d’aplicar.
EXEMPLE: AMORTITZACIÓ DEGRESSIVA
En aquest cas tenim dos mètodes, per % constant i dígits. Mai és aplicable cap dels dos a edificis
ni a mobiliari ni estris (per exemple, “un immoble” no és amortitzable amb cap dels dos mètodes).
• % CONSTANT
o Amortització anual = Base d’amortització x percentatge constant.
§ Base d’amortització = Valor net comptable a l’inici del període impositiu

(valor d’adquisició - amortització acumulada). No s’amortitza sobre el valor
d’adquisició, sinó sobre el valor net del principi d’exercici (descomptada
les amortitzacions d’anys precedents à important!! No amortitzo un 40%
sempre sobre el valor de compra, aplico el 40% any darrera ant amb lo
que em vagi quedant pendent d’amortitzar).
§ Si m’ha costat 1M amortitzo 400.000 el primer any, em queden

pendents d’amortitzar 600.000. Ara el 40% sobre 600.000 =
240.000, el valor baixa. Si fos constant (lineal) com abans, el valor
seria 400.000 cada any, però al ser un mètode degressiu, el valor
baixa. Si la vida útil és de 5 anys, l’últim any amortitzo tot el que
em queda.
§ Percentatge constant d’amortització = coeficient elegit d’acord amb les

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
taules d’amortització x coeficient en funció de la vida útil del be a

amortitzar.
§ Amortització mínima: quan el saldo pendent d’amortització sigui inferior a una

quota lineal, aquest s’amortitzarà en aquest període impositiu. Si sempre
s’amortitza sobre el valor net comptable, és asimptòtic.
§ Coeficient de correcció (incrementat en funció de vida útil):
§ 1,5: menys de 5 anys de vida útil

§ 2: entre 5 i 8 anys de vida útil (5 inclòs) - si la vida útil és de 5 anys, tinc
dret a amortitzar pel doble del coef. de les taules (estem incrementant el
ritme d’amortització, em beneficio de pagar menys impostos).
§ 2,5: 8 anys o mes de vida útil.
Ex: Ordinador, i el mínima i màxim son 12,5% i 25% segons les taules i escullo 20%, és a dir,
amortització en 5 anys. 5 anys de vida útil em correspon entre 5 i 8 anys de vida útil, amb coeficient
de correcció 2. Per tant, el percentatge constant que toca aplicar és 20%*2 = 40%. De l’any 1 a 4,
anem aplicant i veiem que les amortitzacions van disminuint al llarg del temps. Arribem al any 4 i
veurem que si ho repetíssim al llarg de temps sempre amortitzem el 40% del que queda i mai
acabarem. Això s’arregla dient que quan quedi un valor pendent d’amortitzar que sigui igual o
inferior a una quota lineal (he triat el percentatge 20%, amortitzem 200.000€/any), podem
amortitzar el 100% del que queda. Acabem amortitzant el mateix que la lineal però diferent
temporalment. → És un criteri d’amortització econòmica.
- Què guanyo? Si soc una empresa amb benefici, pel mateix actiu, quin m’interessa més pel
primer any? El segon mètode (%) perquè concentra més despesa al primer any, per tant,
si aplico l’altre, nomes tindria de despesa deduïble 200.000, aquí es el doble. Diferiment
d’impost més gran!!! El segon any em continua sent millor aquest, però en el tercer ja
guanya el lineal. La fiscalitat juga com una forma per optimitzar.
o En principi, quan serà mes rentable, amb coeficients màxims alts o baixos? La

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
resposta no és absoluta, però en general amb alts. Més alt es el % constant, i per
tant mes impacte tindrà.
Exemple 2.0: Aquí triem un percentatge del 14%, perquè sóc lliure d’escollir el que vull, i així són
7 anys. Coeficient de correcció: 2. En el moment que arribem a quota inferior a quota lineal
amortitzem el valor net restant. Aplicant amortització lineal: 140.000€/any.
• Dígits
o Amortització anual deduïble = Quota per dígit x dígit assignat a cada any de vida
útil. Ex: La quota per dígit la multipliquem per element de l’immobilitzat de vida
útil de 10 anys. Primer any com queden 10 de vida útil serà qpd*10, el segon any
qpd*9, tercer anys queden 8 de vida útil qpd*8.
• Quota per dígit = Valor d’adquisició/Suma de dígits.

• Suma de dígits = Suma de dígits assignats a cada any de vida útil. → Van
amb ordre invers de vida útil. Ex:
§ Suma dels anys de la vida útil. Ex: si la vida útil és de 10 anys, el

que faré produiré a suma de dígits que serà sumar els dígits
assignats de vida útil 10+9+8+7+6...+1.
§ Dígit a assignar el primer any = El corresponent al nombre d’anys
màxim d’amortització.
§ Dígit a assignar en els anys successius = El valor numèric de l’any
anterior -1.
Per determinar quin és el millor mètode dels tres, no hi ha resposta absoluta, l’assessor li hauria
de dir al gerent “el sistema que més et convé serà en funció del que vulgui l’empresa”.
En el exemple que havíem vis fins ara: la suma de dígits és de 15, i amb aquesta suma calculo la
quota per dígit. El valor de cada dígit és de 66.666,66, i cada any multiplico aquest valor pel seu

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
dígit. Per exemple, el primer any faré 66.666*5 = 333.000. Comparant amb els altres dos mètodes,
aquest valor és més suau que el de % constant.
Exemple 2.0: Cas d’amortització en 10 anys. En aquest cas, el mètode més beneficiós és el del %
constant perquè aconsegueix un diferiment d’impostos més important.
*El mètode del % constant és el que em permet una amortització més elevada de 250 el primer
any, que és la concentració que més ens importa. La clau no és deixar de pagar impostos, sinó
endarrerir el pagament, pagar lo més tard que pugui (vull aconseguir la MAX despesa fiscal AVUI
per pagar menys impostos AVUI). Amb el temps, acabo pagant el mateix, però ho distribueixo en
el temps de forma desigual.
Utilitzem l’amortització com a instrument de planificació fiscal per intentar endarrer el pagament
d’impostos.
AMORTITZACIÓ D’ELEMENTS ADQUIRITS USATS
Quan comprem un element ja usat, per determinar quina amortització fiscalment deduïble. Hem

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
de tenir en compte que no és el mateix comprar un actiu nou, que un usat (els usats els amortitzaré
més ràpid perquè tenen un vida útil històrica). Escollirem en el cas per l’amortització d’elements
adquirits usats, hi ha 3 opcions:
1. El doble del coeficient màxim d’amortització segons taules sobre el valor d’adquisició.
Coeficient taules*2 serà amortització fiscalment deduïble màxim. (la que utilitza casi
tothom). En cas que no em diguin res, escullo aquest mètode!!!
2. Coeficient màxim d’amortització segons taules sobre el cost originari. Pel que quan
compres una cosa usada, cal tenir copia de factura de compra original, i serà el valor base
per calcular l’amortització. Sobre el cost inicial del comprador inicial de l’element li
practico l’amortització màxima. (amortitzo coef.MAX sobre cost original)
3. Coeficient màxim d’amortització segons taules sobre el valor pericial. Si no es coneix el

valor de l’element quan es va comprar nou, el que es pot fer és el màxim d’amortització
segons el valor pericial. (amortitzo coef. MAX sobre valor d’una taxació pericial).
En cas de triar la primera opció (doble del coeficient màxim d’amortització segons taules) cal que
aquesta amortització incrementada estigui comptabilitzada, sense que sigui possible realitzar un ajust
extra-comptable negatiu per a aplicar el doble del coeficient d’amortització fixat a la taula, ja que no
existeix cap excepció́ al principi d’inscripció comptable per a aquest supòsit concret d’amortització
accelerada (DGT CV 1390/2011 de 2 juny de 2011).
→ Si es vol amortitzar el doble necessàriament l’empresa ha d’haver registrat l’amortització.
*Recordar del concepte d’amortització comptabilitzada. Per determinar la fiscalment deduïble,

hem de comparar amb la comptabilitzada, i un cop tenim la comptable hem de veure si aquesta
encaixa dins els límits de la fiscalitat.
PLANS ESPECIALS D’AMORTITZACIÓ
Mètodes estàndards previstos no encaixen amb l’element, per ser elements específics o
depreciació molt ràpida, i no ho reflecteixen els mètodes legalment previstos. Concurrència de
circumstàncies que originin una depreciació tècnica o econòmica diferent de taules:
- Requisits: Elements de l’immobilitzat material nous, elements d’immobilitzat intangible i

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
inversions immobiliàries.
- Sol·licitud: Dins del període de construcció (període de vida útil) o amortització dels
elements patrimonials.
- Acceptació: tàcita, si l’Administració no resol expressament en el termini de tres mesos.
Silenci positiu. Únic cas en què el silenci de l’administració es algo positiu!! Significa que
aquest pla s’acceptarà si transcorreguts 3 mesos, l’administració no m’ha contestat.
En quant a la llibertat d’amortització d’immobilitzats materials nous, es podrà aplicar si el valor

unitari no excedeixi 300€. Amb el límit anual acumulat de 25.000€. Aquests elements es poden
acollir a la LAM, que vol dir amortitzar en un sol exercici (no posar com a despesa). Si compro una
impressora de 120€ i la vull amortitzar en un sol any, la fiscalitat m’ho permet encara que no ho
estigui fent comptablement (ja que és una excepció del requisit del registre comptable) → actius
nous de l’immobilitzat material de petit valor. à si es compleixen els requisits, puc amortitzar
lliurement, el 100% si vull, amb un límit de 25.000€ l’any (si tinc petites compres inferiors a 300
que juntes sumen 25.000, ja que el valor de 300 és unitari).
BASE IMPOSABLE: CONTRACTES ARRENDAMENT FINANCER O LÍSING
Concepte de lísing: contracte mitjançant el qual l’empresa arrendadora es compromet a atorgar

l’ús o gaudi temporalment a un arrendatari (PF o PJ), aquest últim ha de pagar una renda periòdica
que cobreixi el valor original del bé + càrrega financeres i despeses addicionals amb opció de
compra al final. → En realitat és un préstec o arrendament corrent, perquè inclou els elements
principals d’un contracte de crèdit (obligació de tornar la quantia cedida + interessos), no obstant
jurídicament permet accelerar fiscalització.
• Punt de vista jurídic d’arrendament financer: Jo com a empresa no necessito l’immoble,

vaig a una companyia de lísing i li demano que me’l financii.
• Punt de vista econòmic: hi ha una autèntica compra d’un actiu per part de l’empresa i l’altra
part financia. L’entitat financera cedeix l’ús de l’actiu i l’empresa després té l’obligació de
comprar.
• Com que estem fent una ficció de que “li lloguem a l’empresa l’actiu”, l’empresa el que te
com a despesa és el lloguer, no l’amortització, el qual és una quantia molt superior a la de
l’amortització.
El lísing modalitat de finançament d’una inversió que permet aplicar una acceleració fiscal de
l’amortització (a LIS), fet pel qual a vegades pot ser preferible davant un préstec similar o un
renting. → L’acceleració de l’amortització ens permet reduir la base imposable de l’IS vs. un
préstec, on només es poden reduir el interessos i amortització per taules d’amortització. Amb el
lísing podem reduir una major quantitat de despeses inicialment, el que ens permet els primers
anys poder destinar aquells diners a reduir l’endeutament de l’empresa o altres necessitats de
l’empresa. Al final les despeses per amortització seran les mateixes. Diferiment de pagament.
El lísing és per actius necessaris per dur a terme l’activitat i incorpora opció de compra. En canvi
el renting no incorpora opció a compra i les seves quotes són rendes més elevades. Diferències
comptables, perquè el renting és despesa; no es registra com a immobilitzat perquè no hi ha
opció de compra.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
No confondre-ho amb el renting: contracte PUR de lloguer, les empreses no compren, lloguen. Al
finalitzar el contracte, se’m emporten el que he llogat i si jo ho vull puc fer una altra vegada renting
sobre el mateix actiu, però no hi ha opció de compra. Com a particularitat té que el que jo pago
de lloguer inclou determinades coses; com el manteniment periòdic del cotxe, canvi de rodes,
etc...
Les condicions dels contractes de lísing:
o Arrendador ha de ser entitat de crèdit o empresa financera degudament

registrada com a establiment de crèdit que tingui l’objecte exclusiu que consisteixi
en la cessió de l’ús de béns mobles o immobles.
o L’arrendatari ha d’utilitzar els béns al desenvolupament exclusiu de la seva activitat

econòmica.
o Duració mínima: 2 anys (si té per objecte béns mobles) o 10 anys (si té per objecte
béns immobles o establiments industrials). à hem de pensar que amb el lísing
aconsegueixo accelerar l’amortització perquè fixo un període molt curt de
contractes de lísing, però tinc límits!
o Quotes de lísing: Ha d’estar diferenciada entre la part de la quota que correspon:
0. A la recuperació del cost de la inversió per l’entitat arrendadora (exclòs

valor opció de compra). Li estic tornant a l’entitat financera tots els diners
que li va costar comprar l’immoble (devolució de capital, “quota de
recuperació del cost de la inversió”).
1. Als interessos (càrrega financera sense l’IVA: és el que em cobren per

finançar-me la compra à funciona com un préstec!)
o Quotes anuals: Creixents o iguals (si fos decreixent no seria lísing, no poden ser
degresives!).
o Valor residual: El contracte ha de incloure una opció de compra a favor de

l’arrendatari, que pot exercitar de forma voluntària a la fi del contracte.
0. Si el contracte té per objecte terrenys, solars o altres actius

no amortitzables, no seran fiscalment deduïbles les parts
de les quotes de lísing satisfetes a la recuperació del cost
del bé. Si tal condició només correspon a una part objecte
de l’operació, pot deduir-se únicament la proporció
susceptibles a amortització expressada de manera
diferenciada.
o La despesa deduïble amb el lísing és la recuperació del cost del bé (mentre que
amb préstec l’amortització sempre és segons taules, pel que la diferència al lísing
és l’IS que deixem de pagar en els anys que el contracte de lísing estigui vigent).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Tractament fiscal:
• Part de la quota corresponent a interessos (preu del banc pel finançament que ofereix):
despesa fiscalment deduïble íntegrament. No farem cap ajust des del punt de vista fiscal.
• Part de la quota corresponent a la recuperació del cost del bé: despesa fiscalment
deduïble amb el límit anual:
o Coeficient lineal màxim d’amortització segons taules x2. → El màxim deduïble és

el doble d’amortització màxima pel tipus d’actiu; si del cost de recuperació del bé
és més gran que el doble d’amortització màxima, el màxim reduïble serà aquest.
§ Part de quotes satisfetes deduïbles = Resultat d’aplicar al cost del bé el

doble de l’amortització segons taules.
§ No hi ha límit condicionat per la imputació al compte de PiG. L’actiu
adquirit per lísing comptablement s’amortitza per taules de vida útil, i
paral·lelament es farà un ajust negatiu per la diferencia a LIS segons
l’amortització comptable i la que permet la normativa fiscal.
§ Si hi ha excés, serà deduïble els exercicis successius.
o L’excés és deduïble en els períodes impositius següents, respectant el límit

anterior.
• Per a empreses de reduïda dimensió (PIMES -reduïda dimensió: factura <10m€ any
anterior), el límit anual és el següent: → Coeficient lineal màxim d’amortització segons
taules x3. En decidir que adquirir, hem de tenir en compte que en el cas de PIMES ens
podem estar amortitzant fins a 3x cops més ràpid o el 2x en cas de grans empreses, amb
estalvi financer per diferir l’IS.
Exemple: L’empresa respon a la primera pregunta de si vol comprar o llogar que vol comprar (vol
la propietat total). Les opcions que te són: un crèdit (que no te incentiu fiscal) o un lísing (te incentiu
fiscal). Opta pel lísing!

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
- Respecte a la recuperació de capital, aquest el puc tornar en el període més curt possible
per gaudir del màxim incentiu fiscal (2 anys perquè no és un immoble). Per saber la
quantitat que hauré de pagar d’aquest import (capital), faig valor d’adquisició – valor
residual = 950.000/2 = 475.000.
COMPTABLEMENT: L’empresa pot deduir-se el desgast (depreciació) d’aquest actiu (el 25%).
L’actiu no és nostre, i té un cost d’adquisició (per l’empresa del lísing) 1.000.000 a través d’un
arrendament a 2 anys. Cada any paguem 50.000€ d’interessos, i tornem 475.000€. Al tercer any
l’empresa pot exercir l’opció de compra i quedar-se el bé o no.
• Si agafem els interessos, en els dos anys, paguem en total 100.000€ en concepte
d’interessos.
• Si agafem els que paguem de quota, 950.000€ paguem en total.
• En total, acabem pagant 1.050.000€, tenint en compte el negoci financer que tenen les
empreses que es dediquen a fer arrendaments financeres. A nivell comptable l’empresa
ha escollit amortitzar l’actiu a 4 anys (el % era el 25% à amortitzo els 4 anys de vida útil al
25%), com podem veure a la primera línia de la taula (250.000€ cada any). Cada any ha
deduït per PiG 250.000€ cada any, ja que es considera despesa.
• Comptablement recullo 250.000 perquè amortitzo a 4 anys sobre el valor de compra

(1M)!!! Ho tracto com si fos una compra, tot i que diem que l’empresa lloga,
econòmicament ha comprat. Tot aquest paripé només s’ha fet per pagar menys impostos
al principi, comptablement s’amortitza segons taules. Com que compro un actiu, l’he
d’amortitzar.
FISCALMENT: és un lloguer i s’ha de poder deduir com qualsevol despesa.

Si estem en un contracte de lísing, l’empresa a final de primer any ha tornat 475.000€ (llavors hem
de veure si ho podem deduir fiscalment: sempre que no superi el doble del coeficient màxim
d’amortització (en aquest cas 500.000€)). Per fer-ho hem de fer el càlcul del límit:
PRIMER ANY:
o Preu d’adquisició*coeficient màxim de taules*2 (en cas d’empresa gran, no PIME

- que multiplicaria per 3): 1.000.000€*25%*2=500.000€.
§ La fiscalitat no aplica criteris comptables, realitza un ajust comparant la

quantitat que m’he deduit com a amortitzacio (comptablement) i el que la
normativa fiscal permet deduir-me.
§ El primer any ja hem deduït 250.000€ (comptablement), fiscalment puc

deduir-me fins a un màxim de 500.000€. L’empresa es vol deduir
475.000€ (quota), al presentar l’IS haurà de fer un ajust temporal negatiu
de 225.000€, el primer any fiscalment anticipar-me la despesa. *Puc
deduir 225 euros de més, deixo de pagar impostos per aquesta quantitat!!
Deixo de pagar el 25% de 225. Ajust negatiu perquè em redueix el resultat
comptable i em permet pagar menys en relació al que hauria de pagar.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
o Com que el límit és 500.00 a nivell fiscal, puc deduir la quota que pago en
concepte de capital (475), per això diem que accelerem l’amortització, perquè
l’econòmica és de 250 i l’accelero fins a 475.
o Diferència temporal sempre, perquè amb les amortitzacions sempre tinc
temporalitat, em trobaré més endavant que he de pagar el 25% sobre 225.
SEGON ANY:
o El segon any passa el mateix, puc deduir-me el total que he aportat per estar sota
del límit màxim permès (puc deduir al 100% els 475 perquè aquests no superen
el límit dels 500, que l’obtinc aplicant el doble del coef.MAX sobre el valor de la
inversió, 1M). Per tant, un ajustament temporal negatiu de 225.000€.
§ Comptablement l’actiu està amortitzat a 500.000€, a finals del segon any.

§ Fiscalment, t’has deduït 450.000€ del que t’has pogut reduir; casi casi el
tens a import acumulat de 950.000 (500.000€ de comptabilitat i 450.000€
als ajustos negatius fiscals).
TERCER ANY:
• Ara l’actiu passa a ser de l’empresa (ja ha pagat, a través de la quota, el valor del bé à
jurídicament, compro l’actiu ara perquè el contracte s’ha acabat!!).
o L’empresa segueix amb l’amortització del 25% comptable (que en aquest cas serà
del 50% sobre l’opció de compra del bé (50K)), però l’empresa no pot deixar la
reducció fiscalment, s’estaria passant per sobre de l’import ja deduït.
o Observem que l’empresa es queda l’actiu (veiem que 25.000 del tercer i quart any,
implica que fa la compra de 50,000: exerceix l’opció de compra al cap de dos
anys).
§ Comptablement: a l’any 3 no canvia res, la comptabilitat és aliena a aquest

muntatge fiscal i jurídic, la pèrdua de valor continua sent 250.
§ Fiscalment: amortitzo 25.000. Compro un actiu que ja ha estat usat per mi
mateix à l’amortitzo pel doble del coef.MAX d’amortització. El doble és
25%*2 = 50% sobre valor de compra que és 50.000 = 25.000
• Si jo a l’empresa li deixo deduir 250.000 en concepte d’amortització el 3r any i ho comparo

amb el que porto deduït a nivell comptable serien 950.000€, estaria per sobre. → S’hauria
de realitzar un ajust positiu temporal de 225.000, el que faig es revertir les diferències
temporals fetes el primer any, de manera que el amortització no sigui per sobre del preu
d’adquisició. à A l’any 3 començo a pagar el que vaig deixar de pagar els dos primers
anys, ara tinc una despesa fiscal més petita que la comptable, reverteixo la diferència
temporal i incremento el resultat comptable pagant el 25% sobre 225.000, que és l’ajust
positiu que he de fer.
QUART ANY:

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
• El 4t any passa el mateix. Com estaria amortitzant per sobre del valor d’adquisició, a
efectes fiscals, el que s'ha deduït acceleradament el primer i segon any, es fa un ajust
temporal positiu.
Conclusió: finançar un actiu per lísing, els primers anys ens permet accelerar l’amortització. L’únic
que he fet és distribuir de forma desigual la despesa, en lloc de fer-la constant fiscalment, uns anys
he estat per sobre i altres per sota. La suma dels ajustos = 0, es neutralitzen.
- Si l’ajust és positiu: pago més impostos.

- Si l’ajust és negatiu: pago menys impostos.
*Anotació: Malgrat que el lísing sigui la millor opció fiscal, es pot triar una altra modalitat de
finançament (depèn de la capacitat de tresoreria de l’empresa perquè els pagaments durant els
primers anys és molt elevada). Tenim altres condicionaments que puguin limitar les decisions de
l’empresa, i no només des del punt de vista fiscal.
Tot i què pot semblar molt idíl·lica aquesta situació fiscal, el director financer s’ha de preocupar
per si l’empresa podrà generar tresoreria suficient per pagar 475.000 euros cada any. “Tindre
liquidesa suficient?” des del punt de vista empresarial no és viable perquè aquests diners es
necessiten per altres coses.
*Apunt final: amb els interessos no hi ha cap tipus d’ajust i sempre seran deduïbles, tant comptable
com fiscalment.
Nou exemple: comparo els diferents sistemes. El preu d’adquisició és = 35.000, el % MAX
d’amortització = 25%, no és una PIME. Condicions del contracte = 16.000 d’amortització per any,
2 anys, i el valor d’opció de compra (o residual) és de 3.000 amb interessos de 1.400.
1. Primera opció: a termini o crèdit. Aquesta opció fiscalment no té rellevància, tot és lo

mateix. He d’amortitzar i el sistema normal és el d’amortització lineal = 35.000*0,25 =
8.750€/any, quota constant.
2. Segon sistema: el de % constant. Si 25% és el MAX coef significa que la vida útil és de 4
anys, aplico coeficient corrector de 1,5 = 25%*1,5 = 37,5%. El primer any amortitzaré
37,5%*35.000 = 13.125€, el segon any amortitzaré 37,5%*(35.000-13.125) = 8.203€, el
tercer any 5.126€ i el quart 1.600. Aquesta opció em permet diferir més els impostos.
3. Tercer sistema: amortitzo per dígits. La suma dels dígits és 4+3+2+1 = 10, la quota per
dígit és de 35.000/10 = 3.500. El primer any amortitzo 3.500*4 = 14.000, el segon any
amortitzo 3.500*3 = 10.500. Amb el sistema de dígits puc diferir encara més els impostos,
millor opció que el sistema de % constant. En els dos primers anys el de dígits em permet
accelerar més l’amortització que el de % constant.
*A l’empresa només li ha de preocupar si pot pagar-ho i en quant de temps ho pot fer, però
l’impacte fiscal serà el mateix amb els tres mètodes, miro l’optimització fiscal amb el millor sistema
d’amortització considerant que no tinc l’opció de lísing.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
4. Quart sistema: lísing (en aquest cas, el director si que ha de mirar si pot pagar les quantitats,
però amb els altres tres no perquè la fiscalitat és la mateixa).
a. Comptablement: amortització lineal de 8.750€/any

b. Fiscal: 16.000 no supera 0,5*35.000 = 17.500, per tant puc deduir 16.000, faig un
ajust negatiu, aconsegueixo diferir els impostos. Al tenir dret a quantificar més
despesa, pago menys impostos. Al període 2 passa el mateix, al final no hauré
pagat ni més ni menys impostos.
Opció de compra: els tres primers sistemes em permeten comprar amb independència de les
condicions, el lísing et permet comprar però t’obliga a fer-ho en dos anys (contracte), i el director
ha de mirar si ho pot pagar o no. Evidentment la millor opció fiscal és el lísing, em permet
amortitzar més els dos primers anys (el que més dels 4 mètodes), la decisió de fer-lo depèn de si
l’empresa pot o no pagar als dos anys. Si l’aspecte financer quadra amb el fiscal, m’envaig amb el
lísing, si me’l neutralitza, m’aniré amb dígits (perque el cost financer d’un lísing és més elevat).
BASE IMPOSABLE: LIMITACIÓ DEL 70%/30% i reversió
Per aquelles empreses a les què no sigui aplicable el règim especial d’Empreses de Reduïda
Dimensió, l’amortització comptable dels elements de l’immobilitzat material, intangible i de les
inversions immobiliàries, només serà fiscalment 70%, per als períodes impositius iniciats el 2013 i
2014.
La part de l’amortització que no sigui fiscalment deduïble, es deduirà de forma lineal durant un
termini de 10 anys o opcionalment durant la vida útil de l’element patrimonial, a partir del període
impositiu que s’iniciï el 2015. La part no fiscalment deduïble no es podrà considerar com a
deteriorament de l’element.
Llei 16/2012, que el que feia la llei era que limitava per l’any 2013-2014 limitava a les grans
empreses l’amortització al 70%. No poden deduir-se el 100% de l’amortització, però el 30% del
2013 i 2014 es podia amortitzar de forma lineal els següents 10 anys (a partir de l’any 2015).
Per què es va fer això? Hisenda necessitava diners i els va aconseguir deixant amortitzar a les
empreses menys del que poden amortitzar, així Hisenda cobrava més (“en lloc de deduir el 100%,
et permeto deduir el 70%”). Si l’empresa tenia pèrdues, aquesta tindria menys pèrdues, pero
Hisenda no rebria diners d’això. Com indica adalt, a partir de 2015 podrà recuperar el 30% del que
no ha deduit i Hisenda no cobrava interessos durant 2013 ni 2014.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Exemple. Limitació 70%/30% i Reversio.
Empresa que compra un equip làser per 600.000€, i que l’amortització comptable, com la vida útil
és de 12 anys cada any imputaria 50.000€. Però hi ha en mig període de limitació 2013 i 2014.
• ANY 2013: Fem amortització comptable de 50.000€, però li diuen que només pot deduir
el 70%, fiscalment només pot reduir 35.000€, pel tant al presentar declaració s’havia de
fer ajust extracomptable positiu, augmentant la base en 15.000€ (anticipa impostos per
4.500 euros, ja que el tipus de gravamen era 30%, llavors 15.000€*0,3=4.500€). L’empresa
volia deduir 50.000€ i només podia deduir 35.000€ pel que es fa ajust positiu de 15.000€.
• ANY 2014: El segon any, el mateix fa l’amortització comptable per la vida útil, com també
està en període de limitació, es redueix 35.000€ fiscalment, per tant suma +15.000€.
• ANY 2015: L’any 2015 en endavant, comptablement amortitza el mateix, llavors l’excés
que no s’ha pogut reduir ha estat 30.000€ (el que no hem pogut reduir en total,
15.000+15.000). Fiscalment agafa els 30.000 i els reparteix el que queda de vida útil als
10 anys següents. L’any 2015, dedueix comptablement el mateix, i fiscalment ara es pot
deduir 53.000€ perquè pot revertir en els 10 anys següents de forma lineal allò que no va
poder fer l’any 2013-2014, generant un ajust extracomptable negatiu.
Implicacions que el tipus de gravamen canvia: al canviar els tipus impositius vigents a cada
moment, de manera que l’efecte impositiu canvia. La resta d’exercicis va canviant encara que
l’empresa està recuperant les amortitzacions no deduïbles. Aquests ajustos extracomptables
negatius consisteixen en revertir els impostos que vam anticipar (anul·lem els ajustos positius). La

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
limitació dels dos anys va poder ser recuperada en els 10 anys següents de forma lineal. Les
empreses van anticipar els impostos.
Amb la llei 24/2014 LIS, en una disposició transitòria es va veure que les empreses que els hi
quedés amortització pendent d’aplicar poden aplicar una deducció de la quota íntegre per la no
reducció del 2013 i 2014. El tipus impositiu del 13 i 14 era del 30%, per tant l’ajust positiu fet a
2013, va anticipar impostos per 15.000€ (anticipar un impost al 30%), igual que al 2014, anticipant
fent ajust extracomptable de 15.000€ al tipus del 30%. Amb la nova LIS, el tipus va baixar al 28% i
després al 25%, de manera que Hisenda amb la disposició transitòria 37 compensa a les empreses
el fet d’haver anticipat els impostos a un tipus superior. Per això al 2015 comptable reduïm 50.000
però a partir del 2015 reparteixen 10 anys, faig l’ajust de 3.000.000 negatiu. Apart de l’ajust anual
extracomptables negatius, a més es va permetre una deducció a la quota íntegra (BI-+ajustos),
60€ el 2015 (2% de 3.000€), i 150 (5% de 3.000€). Es compensa apart de la deducció lineal, a la
quota íntegra es pot deduir l’impost per compensar el canvi de tipus.
Va ser una mesura transitòria que no s’ha aplicat a l’època de la pandèmia. Les empreses
avançaven impostos d’anys futurs sense interessos, i com es feia com si fos un crèdit, aquestes
empreses ho van començar a recuperar a partir de 2015.
NORMES DE VALORACIÓ DELS ELEMENTS PATRIMONIALS
*Base d’amortització: preu de compra + despeses vinculades a la compra fins la posada en

funcionament (pagar notari, taxacions, impost, transport – gestos accessoris que sumo al preu de
compra). Atenció: ni sancions ni interessos (despeses financeres) es consideren.
• Les despeses accessòries inclouen: Transports, assegurança de transport, càrrega i

descàrrega, instal·lació i muntatge, assaigs i proves, taxes i impostos. Podrem restar les
despeses accessòries sempre que siguin abans de l’entrada efectiva en funcionament.
• No s’inclouen en el preu d’adquisició les sancions i les despeses financeres (que seran
despeses comptables).
o Si ho fabrica l’empresa mateixa, amb el seu personal i materials, considerarem que

el preu d’adquisició és el cost de producció.
*Valor net comptable: valor de compra – amortitzacions que porto fetes fins el moment.
En cas d’inspecció:
• Fabricació externa: Necessària la factura per justificar el preu d’adquisició. o

• Fabricació interna: necessari el detall de com hem arribat a produir nosaltres mateixos
i arribat al cost de producció comptabilitzat.
*OJO: El valor net comptable fiscal és preu d’adquisició - amortitzacions fiscalment deduïbles per
l’IS.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
BASE IMPOSABLE: CORRECCIONS DE VALOR à INSOLVÈNCIES
• Comptablement: principi de prudència (es poden deduir totalment).

• Fiscalment: només es podran deduir les insolvències que compleixin certs requisits.
IMPORTANT AQUÍ: Partim de la comptabilitat per arribar a la fiscalitat – això significa que, perquè
una despesa sigui deduïble fiscalment, haurà d’estar comptabilitzada. Si no ho està, no serà
fiscalment deduïble. Les insolvències es comptabilitzen a través del “deteriorament”.
Tot i així, hem vist dues excepcions amb les amortitzacions:
- Llibertat amortització: la comptabilitat no recull el mateix que la fiscalitat, però m’ho

admeten fiscalment perquè és una excepció.
- Amortitzacions accelerades: exemple del lísing, on em reconeix una amortització fiscal
més alta que la comptable.
Són fiscalment deduïbles totalment les procedents de (PRIMERA VÍA):
o Crèdits inclosos en un concurs de creditors: client el qual es pot provar amb

certesa documental que està en concurs.
o Crèdits inclosos en un procés per aixecament de béns: client que deu diners,
estant l’empresa en procés d’aixecament (l’empresa ha fugit amb els béns). De
manera que si es pot rescabalar algun actiu i és líquida, es pagarà després del
procés.
o Crèdits reclamats judicialment per l’empresa. Risc altament probable
d’incobrament.
o Crèdits que están en un procediment judicial o arbitral.
D’aquesta manera podré passar a deutes si el client està en algun d’aquests 4 supòsits: no hi haurà
cap ajustament fiscal (coincidirà criteri comptable i fiscal).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
SI LA DESPESA ÉS DEDUIBLE = COMPTABILITAT I FISCAL COINCIDEIXEN = NO AJUST
(SEGONA VÍA à 6 MESOS) Si tenim un client que ens deu una factura però no es pot encasellar
en cap dels casos anteriors, la normativa permet deduir les despeses i considerar els crèdits
morosos les pèrdues per deterioraments de crèdits derivades d’insolvències de deutors, si han
transcorregut 6 mesos des del venciment de l’obligació (en el moment del venciment de l’impost:
31 desembre). EL CÀLCUL DELS 6 MESOS ES FA EL DIA DEL TANCAMENT DE L’EXERCICI.
Ex: Si tinc un client i emeto una factura al gener amb venciment al 28 de febrer, i no em paga al 28
de febrer. Si el 31 de desembre (com passen més de 6 mesos des de la data de venciment - no de
quan emeto la factura) no m’ha pagat, m‘ho podré deduir. Si li faig la factura al maig amb venciment
a l’octubre, si no t’ha pagat a l’octubre, al 31 de desembre (data habitual de meritament), no han
passat 6 mesos. En aplicació de la normativa, no és fiscalment deduïble. Serà deduïble l’any
següent.
Per cada client hem de portar control del moment de venciment, que no coincideix amb la data
de factura. Hem de portar registre per cada client, i a final d’any s’ha d’analitzar client a client, quins
clientes respecte la data de 31 de desembre fa 6 mesos que no em paga, per veure quins podré
dotar fiscalment a pèrdues (aquells que fa 6 mesos que no em paguen). Els altres clients no es
poden dotar fiscalment com a deduïbles. En cas d’inspecció, per veure el que hem dotat com a
pèrdua, se’t pot demanar que detallis quins clients han estat dotats com morosos, i justificar que
hagin passat 6 mesos. Si he dotat més clients que no superaven els 6 mesos, hauràs d’ajustar
positivament per desfer-ho.
NO són deduïbles a efectes fiscals (entre altres) à la llei em posa certes limitacions: encara que
faci més de 6 mesos, o encara que estiguis al jutjat, hi ha casos en els quals MAI S’ACCEPTARÀ LA
MOROSITAT: “Bàsicament, no s’acceptarà quan se sap que s’acabarà cobrant”
• Crèdits deguts per ens públics, excepte que hagi presentat un procediment judicial o
arbitral contra l’ens en qüestió per intentar cobrar el deute.
• Crèdits avalats per ens públics.
• Crèdits garantits mitjançant drets reals. Si el contracte que tinc amb el client inclou que en
cas d’impagament s’em donaran accions o em quedaré un actiu seu (contracte garantit
per un bé o dret). Si el client concret és moros però tinc les garanties al darrere, fan que
no pugui considerar el client com a morós. Cobraré via l’actiu.
o Exemple de la Hipoteca: és un préstec on dono com a garantia la casa, que és una

cosa real i tangible. Si no pots tornar-lo, el banc té el dret de quedar-se amb la
casa. Anomenem “dret real” aquell bé que garanteix el deute. Acostumen a ser
béns tangibles.
• Crèdits garantits mitjançant contractes de crèdit i caució: assegurança de crèdit. Tu no

vens al client abans que sigui autoritzat per l’assegurança. De manera que, si no et paguen
els clients, et pagarà la companyia. Si una empresa paga assegurança de crèdit, no puc
considerar els clients com a morosos per pagar l’assegurança, perquè la cobertura et

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
pagarà la quantitat. “Si el client no em paga, em pagarà una altra persona que m’ha
garantit aquesta factura, l’assegurança te la paga”.
• Crèdits renovats o prorrogats. Si el client m’ha impagat però li renovo o li prorrogo de

mutu acord, no m’ho puc deduir. Fins que no arribi la nova data de renovació sense
pagament i complim els 6 mesos.
• Crèdits deguts per persones vinculades: ex: germans (excepte insolvència judicialment
declarada). Si amb l’empresa que m’impaga hi tinc una relació de vinculació directa o
indirecta (tens o ella té participacions de l’empresa) no m’ho puc deduir a no ser que:
o Iniciï un procediment judicial, cas en el que sí que serà fiscalment deduïble a

efectes de l’IS o
o Si l’empresa vinculada entrés en concurs.
Una empresa vinculada és una del mateix grup. Hisenda em diu que si són empreses del meu
grup, són entitats vinculades i, per tant, no t’accepto la morositat.
• Les dotacions globals (excepte empreses de reduïda dimensió <10m€). Del total del
balanç, agafar clients que no han vençut i dotar un % a efectes globals, no es podrà deduir
aquesta quantitat. Les dotacions han de ser individuals.
o En canvi a les PIMES, a part de poder deduir les dotacions individuals, poden
deduir-se dotacions globals. Aquestes PIMES, la dotació global, a 31 de desembre
han de veure els comptes pendents de vèncer de clientes, efectes a cobrar,
deutors etc. que encara no hagin vençut, i respecte d’aquests no vençudes se’ls
permetrà deduir un 1% del saldo global de quan tanqui.
SI LA DESPESA NO ÉS DEDUIBLE = COMPTABILITAT I FISCAL DIFERENTS = AJUST

PERMANENT
(Exercici classe document apart)
BASE IMPOSABLE: PROVISIONS COMPTABLES
Provisió: Correspon a despeses per fets certs i passats, però de quantia indeterminada. Ex:
Reparació d’avió: sabem que s’ha de reparar però no sabem quantes hores de vol fa per a que
l’organisme que ho regula, fa que s’hagi de reparar. → Són deduïbles, tret les que la normativa de
l’IS prevegi com a prohibicions. La normativa LIS té molta por que les provisions, despeses, es
puguin manipular el resultat.
No hi ha ajust perquè són deduibles fiscalment en carácter general perquè el fet s’ha produit.
Sempre són deduibles excepte els casos que preveu el IS.
Exemple típic: acomiadament col·lectiu → si algú interposa una demanda per acomiadament
imporcedent reclamant la quantia d'acomiadament improcedent. S’estarà davant d’un risc. Com

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
el fet s’ha produït, comptablement es recull una quantitat de diners (serà una provisió) → possible
despesa que s’hauria de fer front davant d’un possible risc cert.
Previsió: Correspon a una despesa probable per fets incerts i de quantia indeterminada. → Les
previsions mai són deduïbles fiscalment.
Una previsió és un fet que mai s’ha produït, però l’empresa estima que pugui passar. No és
fiscalment deduïble perquè no s’ha produït, quan es produeixi, serà deduïble.
• Provisions comptables: Ex: aprovisionar cost d’indemnitzacions que potser li acabaran

costant a l’empresa si es dóna algun acomiadament. Deguda la identificació de la possible
despesa per acomiadaments, no són deduïbles. Ex: Empresa que instal·la calderes i sap
que un determinat temps alguna caldera falla i s’ha de reparar, llavors aprovisiona les
futures reparacions de clients, aquesta tampoc és deduïble. Hi ha molt tipus de provisions
comptables que no són deduïbles, són la majoria amb excepció de les vistes de morosos.
• Altres provisions deduïbles fiscalment:
o Plans de pensions externalitzats. Ex: Si ets empresa amb plans de pensions i que
fas pagaments mensuals a entitat asseguradora, per quan els treballadors es jubilin
complementin la seva pensió estatal amb aquesta, aquestes sí que són deduïbles.
o Plans de pensions interns: no seran deduïbles excepte quan el treballador es

jubila (en aquell moment, pots fer ajust negatiu a partir de la jubilació, els ajustos
positius que va haver de fer l’empresa en el moment de ajustar fiscalment per les
provisions fetes, en el moment de la jubilació les pots compensar amb ajustos
negatius).
o Companyia que ofereixen cobertura de garanties de reparació i revisió (Ex: Bosch

o Mercedes o fabricant). Empresa que quan ven actiu dóna una garantia. La norma
fiscal estableix un procediment per deduir les provisions derivades de les
cobertures de garanties de reparació de manera que seran deduïbles per un
sistema que analitza la mitja dels últims dos anys de respecte el que hagi gasta
aquell any, segons la qual es farà una estimació. → Les provisions derivades de
garanties de reparació i revisió de productes concedides per empreses fabricants
si es compleixen els requisits LIS.
• La resta de provisions no són deduïbles.
Les previsions comptablement són despesa, permeten incrementar o reduir el resultat comptable
perquè l’empresa les preveu (manipulació de la comptabilitat). Les provisions, en canvi, no tenen
marge a la creativitat, són fets certs.
BASE IMPOSABLE: DESPESES
Criteri general en relació a la deduïbilitat fiscal de les despeses (conjuntament):

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
0. Que estiguin degudament justificats. Això és, disposar de factura i justificar que
sigui necessària per l’activitat. Tanmateix, l’art. 106.4 LGT estableix que a vegades
la factura no serà mitjà de prova suficient, i que la seva existència pot ser posada
en qüestió per l’AT i pot demanar que el subjecte passiu aporti més proves per
demostrar la realitat de les operacions. –-- Es requereix que estiguin degudament
justificades (document que ho acrediti, “la factura”) i que siguin despeses reals
(que s’hagin produit i estiguin vinculades a l’activitat).
1. Que estiguin degudament comptabilitzats als llibres que l’art. 28 CCom estableix
com a necessaris (llibre d’inventari, llibre diari, balanç, PiG, EFE, Memòria).
Excepte, que la LIS ens ho permeti certa llibertat → llibertat d’amortització. Han
d’estar comptabilitzat als llibres. “tot el que no estigui comptabilitzat no existeix”.
2. Què estiguin correctament imputats a l’exercici al que correspon, segons la regla

de meritació. Quan tanquem comptabilitat hem de computar Ingressos i despeses
a l’exercici al que es produeixin -meritació, i a l’IS independentment de
cobrament/pagament, també per meritació.
a) Si la nostra empresa ja porta les despeses per meritament correcte, normalment

coincideix amb el resultat fiscal.
Ex1: Si rebo factura al novembre que pagaré al febrer d l’any següent, la factura
s’ha de comptabilitzar al novembre encara que la pagui més endavant.
Ex2: O si faig préstec a un soci al gener 2019, que pagarà interès l’any següent,
com a empresa, el 31 desembre 2019 he de comptabilitzar l’ingrés corresponent
als 11 mesos, encara que no tingui factura i independentment de que cobri
l’interès al soci al gener de l’any següent.
3. A part d’aquests 3 requisits, hi ha el requisit de que la despesa existeixi i sigui real,

afecte a l’empresa. Es pot demanar com hem pagat (transferència o txec).
*Recordar que una despesa no serà fiscalment deduïble si no s’ha prèviament imputat prèviament
al compte de PiG o reserva (si ho permet la llei); amb 2 excepcions: a) llibertat d’amortització i b)
amortització accelerada del lísing, que són dos característiques no ens demanen que prèviament
hagi passat al PiG (farem ajustos extracomptables temporànis negatius, i positius més endavant).
Fins ara hem vist diferències temporànies (amortització, provisions, etc.). Ara tractarem les
despeses no deduïbles, que donen lloc a un ajust extracomptable permanent (positiu al BAI). És
una correcció del resultat comptable que mai revertirà; les que veurem no són deduibles ni avui
ni demà.
Despeses NO deduïbles, art. 15 LIS (entre altres):
• La retribució dels fons propis: dividends pels socis, que no és despesa comptablement.
S’assegura que de manera indirecta supòsits que siguin veritablement retribució per la
condició de soci, es puguin comptabilitzar com a despesa emmascarades com a tal.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Ex: viatges, entrada a espectacles, carburants de vehicles fora de l’empresa, lloguers de

cases rurals. Sobresou que algún soci cobra per la seva condició de propietari de
l'empresa i no per mèrits propis.
Nos són deduïbles percepcions en espècie o en diner que el soci pugui rebre per la
condició de ser soci. Si es comptabilitza de forma correcta, la retribució de capital no és
despesa, es pago de dividends. Ex: tot el que es pugui pagar en concepte d’amortització
d’habitatge o de conservació de l’immoble és considerat retribució del capital i, per tant,
no és deduïble.
• La comptabilització de l’Impost sobre Societats. El PGC obliga a que el resultat comptable

sigui sempre després d’impostos. Ex: Si l’empresa ha tingut vendes de 10000 i 9000 de
despeses; BAI=1000. Com ha de comptabilitzar l’impost, el 25%, 250, resultat després
d’impostos de 750. LIS obliga a sumar al 750 els 250 pagats per l’impost. Punt de partida
de liquidació seran el 1000. L’impost com a despesa mai serà deduïble a l’hora de fer la
liquidació.
Com que és despesa des del punt de vista comptable, sempre haurem de fer un ajust
positiu de carácter permanent.
• Les multes, sancions i recàrrecs. Si la multa ha estat compatibilizada com a despesa

comptable no ho serà a efectes fiscalas, generarà ajust positiu. Ojo, si demanem
l’ajornament, l’interès de demora cobrat per la Hisenda per pagament fora de termini sí
que serà deduïble a efectes fiscals. Ja que aquest el que fa és compensar el retard en el
pagament. Perquè tenen naturalesa financera, NO caràcter sancionador.
o Imposades per organismes públics, no en les relacions entre particulars.
Les sancions i recàrrecs mai són deduibles, perque l’objectiu d’una sanció és penalitzar una
conducta anti-jurídica, no té sentit que per aquesta sanció l’empresa pugui recuperar un 25% de
l’import de la sanció a través del IS (és lo que passaria si fos deduïble).
Interessos de demora: en aquests casos de retardar el pagament no hi ha sanció, però sí interessos

perquè aquest retard ha generat un perjudici financer. L’empresa haurà doncs de compensar
financerament a l’administració. Com que la seva naturalesa és econòmica i no sancionadora, els
interessos de demora seran sempre fiscalment deduibles (procedeixin d’accions sancionables o
no sancionables).
• Les despeses de serveis prestats en paradisos fiscals, excepte prova de la seva realitat.
Aquesta és una manera de deslocalitzar impostos, on la Hisenda espanyola acaba perdent
diners, ja que els beneficis tributen o no, en un altre lloc.
o Demostrar que el servei ha estat REAL, que aquest ha tingut lloc i que s’ha pagat
un preu corresponent al de mercat.
o Ex: Si rebem factura d’advocat de Fiji o Gibraltar, la despesa que vingui d’un
paradís fiscal (país sense conveni de doble imposició), la despesa no serà despesa

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
fiscal, provocant ajust extracomptable positiu. Si puc demostrar que és un advocat

penalista a procés penal real a Espanya (és a dir, demostro la realitat de l’operació,
sí que ho seria), però en general no.
Si l’enunciat no ens diu res, entenem sempre que la resposta correcta és la de carácter general,
que en els paradisos fiscals la despesa no s’acredita. Si s’acredita la realitat de la despesa, serà
deduïble. * En paradisos fiscals no són deduïbles sempre i quan siguin operacions entre empreses
d’un mateix grup.
• Els interessos de préstecs participatius atorgats per entitats que formen part d’un grup.
Ex: Si finanço a una companyia del grup, el finançament dels interessos, que són una
retribució als fons propis a l’altre empresa del grup, també tenen consideració de
fiscalment no deduïbles. No serà carrega financera fiscalment deduïble (ajust positius a la
base de l’impost). Risc i rendibilitat baixa.
o Préstec: risc i rendibilitat baixa.
§ Préstec participatiu (hybrid): vinculat als resultats obtinguts.
o Inversió en accions: risc i rendibilitat altes.
A continuació parlem de les d’operacions que es realitzen entre empreses d’un mateix grup, de
les quals Hisenda és molt sensible. S’entén que aquestes es fan amb el propòsit d’evitar pagar
més impostos.
• Art. 15.h LIS. Les despeses financeres derivades de deutes amb entitats del grup,
destinades a l’adquisició, a altres entitats del grup, de participacions en el capital o fons
propis de qualsevol tipus d’entitat, o a la realització d’aportacions en el capital o fons
propis d’altres entitats del grup, tret que el contribuent acrediti que existeixin motius
econòmics vàlids per la realització d’aquestes operacions (segons els criteris de l’art. 42
CCom).
o Aquesta és una mesura antielusió: Ex: empresa A té moltes pèrdues, i l’empresa B

té molts diners. L’empresa B fa una ampliació de capital. L’empresa A agafa
aquests diners els deixa en préstec a una altra empresa del seu propi grup (C). →
Empresa A rep interessos (els interessos cobrats no tributaran perquè serveixen
per pal·liar les pèrdues que tenia), Empresa C té despeses financeres (imputa com
a despesa fiscal). → ha d’obeir una justificació econòmica, no la mera elusió
d’impostos.
Nota de classe: l’empresa A que té pèrdues li dona un préstec a B que té beneficis, i aquesta última
paga interessos per aquest préstec. L’empresa B redueix el seu resultat perquè ha de pagar
interessos; la de pèrdues té més ingrés i més benefici però no tributa impostos.
Nota de classe 2: Aquests préstecs poden ser “participatius” – es considera com si s’estigués fent
una aportació de capital. Els interessos que es poden pagar aquí no són deduibles, i el motiu és
que darrera d’aquests es podria estar manipulant les bases imposables de les empreses del grup.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
a) S’ha de complir els requisits de l’art 42 CCom, per a que no siguin deduïbles,
quan es doni la presumpció de que hi ha control d’empresa dominant (de la
depenent) quan es donen alguna de les següents situacions:
i) Posseeixi la majoria de drets de vot; o

ii) Si la dominant té facultat de nomenar/destituir la majoria de membres dels
òrgans administratius; o
iii) Que la societat dominant pugui disposar, mitjançant acords celebrats amb
tercers, de la majoria de drets de vot, o hagin assignat amb els seus vots la majoria
dels membres dels òrgans d’administració.
b) El que ens està dient és que si la dominant té, en tot moment un control
estricte, directe o indirecte, de l’òrgan de govern, automàticament formen un
grup, i automàticament s’establiria una vinculació, impedint que la càrrega
financera o endeutament per adquirir accions d’accions de grup, fos deduïble
a efectes fiscals, generant ajust extracomptable positiu permanent.
c) Si hi ha MEV (casos pautats), on s’ha de demostrar que l’endeutament obeeix

el que seria una operació de reestructuració de companyia tercera, sí que
podria potser una despesa deduïble, però hi ha moltes limitacions.
• Les despeses derivades de l’extinció d’una relació laboral que excedeixen, per cada
perceptor, l’import de 1.000.000€ (indemnització per acomiadament). Abans de la
reforma LIS, les empreses en acomiadar a grans directius pactaven plans de pensions molt
grans que intentaven que no tributessin i fos despesa, caldrà fer ajust positiu per la
diferència. En principi, només et pots deduir fiscalment, el major dels dos límits següents:
o 1.000.000€; o
o Import establert amb caràcter obligatori a l’Estatut dels Treballadors.
Ex: Si l’empresa paga una indemnitzacio 1.500.000 milions, l’excés del milió no és deduïble. El
tope del milió és només quan estic pagant per sobre de l’estatut de treballadors. Les
indemnitzacions pagades per sobre de la quantitat fixada per l’estatut, si aquesta està per sobre
del milió, és deduïble tot. Però, si el que es fixa està per sota, deduiré només fins el milió.
• Les pèrdues per deteriorament de valors per la participació en el capital o fons propis
d’entitats. Ex: Si tens una filial, que té pèrdues, pel que participació a l’empresa val menys
(empresa té menys valor), podria dotar pèrdua per la baixada de valor de la societat filial,
però aquestes pèrdues no són deduïbles fiscalment.
o L’article també parla de la situació que vols comptabilitzar deteriorament de les

participacions d’una societat que em donava dret a percebre dividends, requisits
per quan societat dominant rep dividends de filial no tributin per la societat que
rep els dividends:
§ Si la dominat té més del 5% del capital de la filial, o

§ La participació de la filial, quan vaig adquirir-la, va costar més de

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
20€milions, farà que els dividends no tributen a la Bi.

§ Si compleixo algun dels dos, quan rebo els dividends, aquests no seran
ingrés fiscalment.
o En definitiva, vendre accions d’una societat participada dona dret a no tributar els
dividends, però a efectes fiscals, la pèrdua no serà fiscalment deduïble.
Nota: Aquesta pèrdua de valor no és fiscalment deduïble, però fiscalment jo estic recollint la
pèrdua. És per aquest motiu que tinc l’ajust. En tot cas, serà deduïble quan jo vengui les accions,
és per aquest motiu que la diferencia és temporal, avui no és pèrdua però pot ser-ho quan jo
vengui aquestes accions.
• Les societats no poden donar com a deduïble l’impost de Transmissions Patrimonials

(novetat).
• Les pèrdues en el joc. Diners gastats en casino o bingo no són despeses deduïbles. Ajust
+ a la BI, ja que seria promoure i beneficiar el joc (cosa prohibida a Espanya).
El profe ha dit: Quan l’empresa compra loteria per fidelitzar, es considera política de fidelització
comercial i és despesa deduïble. El que no seria deduïble és la despesa que genera un bolet que
es guarda per ella mateixa, salvo que a l’empresa li toqui el premi i guanyi amb aquest bolet
(l’ingrés tributable seria la diferencia entre el premi i el cost). Si només compro per jugar jo, no és
deduïble salvo que guanyi. Si ho dono a clients, jo no ho jugo, és deduïble com a despesa
comercial.
• Les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic. Ex: pagament de suborns,

xantatges, segrests, pagament d’apuntar metges a determinades conferències per a que
recomanin un laboratori en concret. Més exemples: estic construint un immoble sense
llicència urbanística, per tant, és il·legal – totes les despeses que jo pagui no són deduibles
(el personal no ho és, el material per la obra tampoc… res, perquè tot està vinculat amb
una actuació il·legal).
• Els donatius i liberalitats (ex: cremar un bitllet 50€) → una empresa que el que busca és
generar beneficis no hauria de fer activitats altruistes.
o Donatius no són deduïbles, però segons la disposició final 5a, sí que hi ha la

possibilitat que determinats donatius siguin fiscalment deduïbles (principalment
són donatius a entitats reconegudes que són sense fi lucratiu, com l’Estat, CCAA,
i entitats pautades a la Llei 49/2002). En aquest cas, podran reduir de la quota
integra (1) el 35% de la base de deducció del donatiu realitzat o 40% si s’haguessin
fet donacions a la mateixa entitat l’any anterior.
§ Hi ha un límit, la base de deducció no pot excedir del 10% de la Base

Imposable (és a dir de la base imposable sense el donatiu, fer el 10%, que
serà el límit màxim deduïble).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
§ A més, existeix el requisit que l’empresa guardi el resguard de

transferència o, txec mitjançant la qual l’empresa hagi fet la donació, a més
de disposar d’un certificat emès per l’empresa que ha rebut el donatiu,
perquè aquests permeten en cas de comprovació d’hisenda tingui
característica de donatiu deduïble amb el límit del 10% i ens permeti
gaudir de la deducció de la quota de 30% o 40%.
o Liberalitat és aquella despesa que no obliga a dues parts: una despesa que no
està obligada a fer (Ex: regalar una invitació al meu client a un esdeveniment, com
l’aniversari de l’empresa). LIS no les defineix, però estableix que NO són
liberalitats (= i sí que seran despesa i podran ser deduïbles):
Quan el que jo pago no esta dins del context de l’empresa i ho faig perquè si, això és una despesa
no deduïble. “Liberalitat = pago perquè vull i està fora del context de l’empresa”. La llei concreta
4 casos en els quals sota cap concepte es pot entendre que hi ha liberalitat (= deduibles)
§ Les atencions a clients i proveïdors (amb la finalitat de facilitar les relacions

comercials) amb el límit de l’1% de l’import net de la xifra de negocis del
període impositiu. Segons la xifra de negoci, les atencions a clients poden
ser deduïdes si no superen el 1% de la xifra neta de negocis (vendes
habituals = xifra de negocis). Això es fa per evitar possibles abusos.
§ L’empresa té la càrrega de la prova de demostrar que són

despeses de activitat i ha de guardar factures i tots els documents
que puguin justificar que “gràcies a aquell dinar vas aconseguir
una futura venda o estratègies comercials”, com serien els emails.
§ Llavors s’ha d’anar amb cura de no fer un dinar els caps de

setmana o a prop d’on viuen els socis, per tal de poder justificar
que certament és atenció a clients no dinars de l’empresari
(despesa que realment seria liberalitat). S’ha de tenir cautela de
no fer despeses habituals per evitar sospites per HP.
§ Ex1: Atenció al client és convidar al client a conferencia o pagar

un viatge de un client per a que vingui i tenir una reunió de
negocis, les podrem reduir en la quantitat màxima de 1% de la
xifra de negocis.
§ Les despeses segons usos i costums del sector: relacionades amb els
treballadors. Ex. en una empresa donar una panera de Nadal als
treballadors sigui costum → serà una despesa deduïble. Més exemples:
en el sector de la construcció és habitual que es facin dinars amb els
treballadors. El que és habitual fer cada any (costum) és sempre deduïble
sense cap limitació.
§ Les despeses de promoció, com serien regalar productes de l’empresa o

mostres amb el logos de l’empresa (obsequis de valor reduït). Aquestes

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
sempre són deduïbles, per ser despeses de promocions.
§ Ex2: Empresa que aquest any ha facturat 300.000€, despeses

habituals per promoció són de 10.000€ (mostres) i invitacions a
clients i proveïdors 8.000€ (atenció).
§ Despeses promoció: totalment deduïbles sense límit,

10.000€.
§ Despeses d’atenció de clients, deduïbles fins 1% xdn:
3.000€ deduïbles, de manera que farem ajust
extracomptable positiu de +5.000€. D’això pagarem el
25%; es pagarà 1250 d’IS.
§ Sempre si podem justificar i detallar aquestes.
§ Les despeses correlacionades amb els ingressos. Ex. una empresa que
fabrica cortines compra un Ipad per usar-lo com a catàleg online a la
botiga per no imprimir catàlegs en paper → la compra de l’Ipad seria una
despesa deduïble. “Totes les activitats que poden arribar a generar
ingressos no són considerades liberalitats i, per tant, són totalment
deduibles”.
LIMITACIÓ DEDUÏBILITAT DE LES DESPESES (últim conceptes sobre despeses no deduïbles):
L’objectiu de la norma és evitar que degut a una mala estructura financera, les empreses puguin
sortir beneficiades a través de la deduïbilitat de despeses financeres excessives.
No són deduïbles fiscalment les despeses financeres netes que superin el límit del 30% del
benefici operatiu de l’exercici, amb un mínim d’1 milió d’euros.
• Despeses financeres netes = Excés de despeses financeres respecte dels ingressos

derivats de la cessió a tercers de capitals propis meritats en el període impositiu, excloses
les despeses financeres no deduïbles.
• Benefici operatiu (EBITDA) = Resultat d'explotació - despeses financeres + ingressos

financers.
o MENYS: despeses financeres (amortització de l’immobilitzat, imputacions de

subvencions immobilitzat no material i altres, deterioraments i resultats
d’alienacions d’immobilitzat) → l'amortització i el deteriorament realment no
suposen una despesa al RC.
o MÉS: ingressos financers de l’empresa (dividends i participacions en benefici

d’entitats si la participació és rellevant (valor supera 20 milions)).
Ex: Empresa que té 1.000.000€ de despeses financeres i 800.000€ d’ingressos financers:

diferència 200.000€ de despeses financeres netes són les que hem de veure el límit establert.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
• D’aquesta manera, l’empresa es pot deduir les despeses financeres netes, sempre i quan
no superem el límit del major de les següents quantitats: ¡¡AGAFO EL LÍMIT MÉS ALT!! SÍ
EL 30% ÉS INFERIOR A UN MILIÓ D’EUROS, EM PUC ARRIBAR A DEDUÏR FINS A 1 MILIÓ
D’EUROS.
o 30% del Benefici Operatiu de l’empresa; o

o Deduïbles fins a 1 milió d’euros. [Ojo, si el període impositiu d’una empresa és
inferior a l’any, el límit del milió d’euros serà proporcional; ex: si durada d’empresa
és 6 mesos, límit de 500.000€ (regla de 3)]
Ex1: Si una empresa matriu concedeix préstec a filial, i aquesta en principi paga interessos que no
són superiors al major del 30% Benefici Operatiu, o 1m€, seran deduïbles, en cas contrari, si fossin
superior a 1m€ o 30% BO, aquest excés no és deduïble dins l’exercici, però si als exercicis
següents amb el mateix límit.
Ex2: Empresa amb despesa financera del 2019 de 2.000.000€ al PiG i BO del mateix exercici són
10.000.000€. Podem deduir la totalitat de 2.000.000€ ja que aquesta quantitat és inferior al límit
de 3.000.000€ (30% de 10m€).
Ex3: Despesa financera neta 1.200.000€ del 2019, i el BO de l’exercici és 3m€. En principi puc
deduir 30% de 3m€, em puc deduir 900.000€ com a límit del 30%, però sempre em puc deduir
1.000.000€, per ser major que 30% BO.
*Normalment les PIMES sempre poden deduir les despeses financeres perquè no solen tenir
despeses financeres més grans d’1m€. La limitació de la deducció de les despeses financeres no
s’apliquen a entitats de crèdit ni entitats asseguradores.
Aquest límit del 30% és el MAX per a qualsevol empresa, amb independència de si són empreses
de grup o no. Aplico el 30% respectant el mínim d’un milió d’euros, si és inferior al milió, puc
deduir fins a un milió. Què passa si la meva despesa financera supera el 30% i el mínim del milió?
L’excés no serà deduïble AVUI, però ho serà en els següents anys respectant els límits.
L’objectiu de la normativa és evitar el trasllat dels beneficis empresarials fora del territori on es
produeixen, per això la Directiva 2016/1164 va establir la limitació amb la finalitat d’evitar elusió
fiscal. L’elusió fiscal intentava substituir l’anterior règim de subcapitalització, que tractava d’evitar
la deducció de les despeses derivades de la capitalització de les societats filials mitjançant
l’endeutament amb la societat matriu (que tractava d’evitar la deducció de despeses de
capitalització mitjançant endeutament amb societat matriu). → Ara al limitació és amb caràcter
general i no només per despeses generades per deutes entre empreses del grup.
En resum, en quant a la limitació de la deduïbilitat de les càrregues financeres, hem de tenir en

compte dos tipus de limitacions:
1) Limitació de caràcter permanent (art. 15.h), la llei diu que no son deduïbles els derivats
de deutes amb entitats de grup destinades a l’adquisició d’altres entitats del grup (ja sigui
per la compra de participacions en capital o la realització d’aportacions a fons propis del
grup), excepte que la llei ho permeti si el contribuent acredita que hi ha MEV per intentar

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
deduir la càrrega financera.
2) Limitació temporal (art.16), les despeses financeres netes deduïbles amb el límit d’1m€ o
30% BO.
El Benefici Operatiu (normalment ens ho donaran, no ho hauré de calcular) =

Resultat d’Explotació de l’exercici (compte de PiG)
- Amortització de l’immobilitzat
- Imputacions subvencions d'immobilitzat no financer i altres
- Deterioraments i resultats d’alienacions (vendes) d’immobilitzats
+ Ingressos financeres per dividends o participacions en beneficis d’entitats si la participació és
≥5% o el seu valor d’adquisició és superior a 20.000.000€
Característiques de la limitació de la deduïbilitat de les despeses financeres netes:
• Deduïbles fins a 1.000.000€

• Les despeses financeres no deduïbles en el període seran deduïbles en els següents
períodes impositius següents.
• Si les despeses financers netes no arriben al límit del 30% del benefici operatiu, la
diferència entre aquest límit i les despeses financeres netes de període poden acumular-
se en els 5 exercicis immediats i successius. Si la despesa financera està per sota del límit,
la diferència amb el límits poden acumular als 5 exercicis successius; la despesa financera
no deduïda per no haver consumit el límit es podrà deduir à ACTUA DE COIXÍ PER ANYS
SEGÜENTS!! El seguent any tindré com a límit el 30% + el coixí de l’any anterior (només
aplicable quan estic utilitzant la regla del 30%, no la del milió d’euros = seminari).
Exemple a classe (1):
- Any 2020: el límit del 30% del BO (260k) és de 78k. Les despeses financeres netes
d’aquest any (90k) superen el límit del 30%, però estan per sota del milió d’euros. Per tant,

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
és aplicable el milió i deduïm tota la despesa que tinc (dedueixo al 100% els 90k de
despesa financera neta perquè no arribo al mínim d’un milió d’euros).
- Any 2021: el límit del 30% del BO (300k) és de 90k. Les despeses financeres netes
d’aquest any (40k) no superen el límit de deduibilitat del 30%, aleshores em creo un coixí
(fons) per guardar aquesta diferència del límit entre BO i les despeses financeres deduïbles
del període. Diferència de 50k. Aquests 40k els estic deduint al 100% per dos motius: no
superen el límit del 30% i tampoc arriben al milió d’euros.
- Any 2022: el límit del 30% del BO (210k) és de 63k. Les despeses financeres netes estan
per sobre (80k), però com he de respectar el mínim del milió, puc deduir els 80k al 100%.
BASE IMPOSABLE: OPERACIONS VINCULADES
Les operacions vinculades són les realitzades entre persones o entitats vinculades (operacions
entre parts que no actuen de forma independent, per haver-hi vinculació, que hi hagi
dependència, com ser soci o d’altres, com ser familiar).
Problema: intentar relocalitzar el benefici d’una filial a una matriu (generalment localitzada en un
paradís fiscal), que permet una elusió fiscal. Per això les operacions vinculades s’han de valorar a
valor de mercat: nivell nacional i internacional (a través del projecte BEPS).
Es valoren pel seu valor de mercat, entenent per tal el què s’hauria acordat per persones o entitats
independents en condicions de lliure competència. Si no s'opera a preu de mercat, la Hisenda
Pública farà una serie de correccions. ¡Ojo!, perquè el sou de soci, serà operació vinculada, i haurà
de ser un sou a valor de mercat.
• Ex1: si tinc un bar, a un local que és propietat meva del soci. Si jo no fos soci, cobraria
lloguer, llavors si soc soci he de fer a efectes fiscals he de posar un lloguer de mercat.
• Ex2: També seria operació vinculada un préstec que li faig (jo soci) a la societat, a efectes
fiscals li he de cobrar interessos de mercat.
• Ex3: compra per part del soci de mercaderies de la societat, no ha de tenir tracte de favor,
ha de tributar pel preu de mercat.
2 correccions:
• La correcció practicada no suposarà la declaració d’una renda superior per al conjunt de

les entitats vinculades: ajust bilateral, no només s’ha de fer efectes de la -LIS: si és un sou,
el soci també ha de fer l’ajust a efectes de +l’IRPF. à Explicació: jo com a soci cobro 50 en
comptes de 70, he de fer un ajust positiu de 20 a una persona i un negatiu per la mateixa
quantia a l’altra.
o Ajust primari és una requalificació de la BI (cadascú paga el que li toca)
• L’anomenat “ajust secundari”: això es fa, perquè si es posa un sou més baix el soci, per no
descapitalitzar a la societat i per intentar finançar millor la societat, el soci renuncia a part
del seu sou a canvi d’un préstec (que es l’ajust que fem). L’ajust que es fa, s’entén com un

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
préstec que explica la diferència de sous, pel que el soci que presta el servei té deute al
seu favor per part de la societat. à Explicació: el soci cobra 50 en comptes de 70, és com
si l’empresa li degués 20, com si fos un préstec aquest ajust secundari – ho fa per no
descapitalitzar l’empresa. AQUÍ NO HI HA CAP INGRÉS NI CAP DESPESA.
o Ajust secundari és una requalificació jurídica.
Exemple d’alteració del preu quan estem en operacions vinculades: imaginem que jo sóc el soci
d’una societat al 100%. Si he de contractar una persona perquè faci la feina que jo faig i el mercat
diu que li hauria de pagar 70.000, com que jo sóc el propietari i sóc persona vinculada, decideixo
no apretar a l’empresa i cobrar 50.000 (menys del que pagaria una persona NO vinculada a
l’empresa). Altero el preu pel fet de ser soci à pel fet de ser soci no pot ser que jo tributo només
50 quan el mercat diu 70 – a efectes fiscals, jo he de tributar com si no hi hagués dependència.
Exemple 2: Si jo com a soci tinc un local de propietat QUE UTILITZA LA SOCIETAT, jo dic “com
que és meu, encara que l’empresa faci ús, no li cobro lloguer”. Hisenda fiscalment no m’accepta
això, diu: “Si li lloguessis a un tercer, li cobraries lloguer, aleshores has de tributar com si fos per
una persona aliena”.
Sou de mercat no és mai un valor exacte, sinó que és una xifra que està dins de l'interval (establert
pels RRHH d’una empresa en funció de les característiques de l’empresa (facturació, localització,
posició dins de la mateixa)) que ens diu el rang de sou que es sol tenir (promig).
Fem l’ajustament primari (ajust bilateral):
• Despesa per la societat de 70.000€ de sou (a valor de mercat)

• Ingrés per al soci de 70.000€ (haurà de tributar per IRPF a un tipus superior de gravamen).
Per tant per la despresa per l’empresa no és de 40 mil, és de 70 mil. Pel soci, el que ha de tributar,
no és de 40 mil, sinó 70 mil en IRPF. → Ajust negatiu de 30mil (més despesa deduïbles a la
societat), ajust positiu a l’IRPF, per tributar per més. → Ajust bilateral.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Què subjuga aquesta diferència de valor (30.000€)? Els 30K € que han quedat a l’empresa
(l’empresa té diners que no son seus, i s’assumeix que és un préstec del soci a la societat). S’ha de
realitzar un ajustament secundari.
- Un préstec del soci a la societat = Ajust secundari (el profe ha dit que a pràctica d’examen
no hi haurà pregunta de l’ajust secundari).
Supòsits de vinculació (d’entre altres):
o No es consideren operacions vinculades les retribucions dels administradors per

a l’exercici de les seves funcions (s’estableix a la llei de societats de capital, ja que
no és la LIS qui ho regula!).
o Quan un soci participi directament en el capital d’una societat en almenys el 25%,

o exercici del poder de decisió. (Si té menys participació al 25% no serà vinculada).
També hi ha amb operació vinculada, les de la societat, amb familiars d’aquest
soci. à Aquest és el cas general, del 25% MIN de la societat. à no hi ha obligació
d’anar al valor de mercat si hi ha menys del 25%.
0. Aquest 25% es aplicable en tant persones jurídiques (relació de matriu-

filial), com en persones físiques (empreses piramidals: totes depenen
d’una mateixa societat).
1. Les operacions vinculades no només afecten als socis, sinó a totes les
persones amb vinculació familiar (familiars dels socis de la societat).
Justificació de les operacions vinculades, les operacions vinculades s’han de justificar

(documentar) → el valor declarat a la IS o IRPF és valor de mercat (dins de la horquilla): s’ha de
justificar a Hisenda la valoració (valor de mercat) i el motiu d’aquest valor. Hi ha diferents mètodes
per calcular-ho i certs documents que cal presentar, però no entrarem en això.
o S’ha de disposar de l’adequada justificació documental de les operacions vinculades realitzades (contractes/factures
que justifiquen l’operació: preu, condicions, sous, etc). Formada per 3 documents:
0. Local File: documentació del contribuent (empreses vinculades tenen un fitxer físic on expliquen que fa
l’empresa, quines son les operacions realitzades i amb quines societats vinculades té relació).
1. Master File: documentació del grup (arxiu comú a tot el grup, on expliquen què és el grup: quines
empreses vinculades el formen, si tenen patents, si tenen marques → donar una visió general del grup).
2. Country by Country report: documentació país per país (un formulari per informar a la Hisenda Pública de
les empreses que té el grup, de la plantilla de treballadors, de el volum de xifra de negocis, quins imports
d’impostos ha pagat cada empresa, etc). → l'incompliment de la tinença d'aquests documents pot donar
lloc a sancions.
o Mètodes de valoració de les operacions vinculades (per acreditar el preu de mercat usat). Hi ha 5 mètodes:
0. Sistema segons el lliure comparable: el que cobraria un aliè per la mateixa feina realitzada.
1. Sistema de cost incrementat: analitzar el marge que carrega una empresa externa del grup que realitza la
mateixa feina.
2. Sistema revenda minorat: agafar el preu de venda i minorar el marge.
3. Mètode de marge transaccional: assignar a cada empresa vinculada un % de marge raonable.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
4. Mètode de profit split: repartir el benefici entre les empreses vinculades en funció de les característiques
de cada empresa.
Per tant, el concepte més important relacionat amb operacions vinculades és el valor de mercat,
que aquest obliga a un ajust bilateral, tant pel que cobra com pel que paga. Pel que cobra serà
un ingrés, pel que paga serà una despesa. Aquest ajust bilateral és el que es coneix com el primari,
i el secundari és la raó de l’ajust.
(Exercicis de classe sobre operacions vinculades – document apart). à Important: en els exercicis
entre societat i PF, l’ajust primari és unilateral. Necessito el 4 i el 5.
- Cas societat-soci: ajust primari en societat, secundari en PF

- Cas soci-soci: ajust primari en PF, secundari en PF.
IMPUTACIÓ TEMPORAL D’INGRESSOS I DESPESES
Criteris generals:
o Principi general: imputació temporal segons el criteri de la meritació o exigibilitat

(coincideix amb comptabilitat). NO criteri de cobrament ni pagament. S’imputen
en el moment que es donen els ingressos i despeses, independentment dels
fluxos de tresoreria monetàries.
o Les despeses no seran deduïbles si no estan comptabilitzades en el compte de

pèrdues i guanys o de reserves. (Excepte quan estigui permès, la llibertat
d'amortització).
o Els ingressos i despeses no imputats comptablement en el període impositiu de

la meritació s’han d’imputar en el període impositiu que correspongui. Ex: Si una
empresa no comptabilitza una factura en el període que es produeix la despesa
(2020), des del punt de vista fiscal, això no és despesa de l’any en el que
efectivament ho imputem (2021), però com és requisit que estigui comptabilitzat (i
no ho ha estat), llavors la factura no ha estat comptabilitzada a l’any 2020, sinó que
la comptabilitzo quan la pago, al 2021. En estar comptabilitzada l’any següent, no
és despesa que s’imputi l’any 2020, sinó que correspon a l’any anterior. No serà
deduïble l’any anterior perquè no és deduïble en aquell moment per falta de
comptabilització, però tampoc es pot deduir l’any següent perquè no és imputable
a aquell any. No obstant això, serà una excepció si es tracta de:
§ Despeses comptabilitzada en un període posterior a la seva meritació

(això beneficia a l’HP perquè l’any anterior hauré pagat més impostos al
tenir un benefici major). S’admetrà com a despesa a l’any que s’ha
comptabilitzat sempre que:
§ No hi hagi transcorregut el període de prescripció (4 anys).

§ No origini perjudici a la HP. Habitualment amb les despeses la HP
no surt perjudicada, només surt perjudicada l’empresa.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
§ Ingressos comptabilitzats en un període anterior a la seva meritació. Si

anticipes ingressos, no és normal, però si es fa, s’ha de permetre si
l’anticipació no es perjudiqui HP.
§ En ambdós casos, excepte que se’n derivi una tributació inferior a la què
correspondria d’aplicar el criteri de la meritació.
Operacions a termini o amb preu ajornat:
Concepte d’operacions a termini: Quan el preu es percep mitjançant pagaments successius i el

període transcorregut entre el lliurament o venda i el venciment de l’últim termini de pagament
és superior a un any. Ex: venta d’immoble per 1.000.000€ → els anys 2020 i 2021 cobro 500.000€
i l’any 2022 500.000€.
Imputació temporal: Alternatives a triar pel subjecte passiu (és opcional): he de valorar molt bé
quines possibilitats hi ha en els següents anys perquè els tipus impositius canvien.
1. Criteri de la meritació: s’imputa en el moment del naixement del dret. Tot al 2020
(1.000.000€).
2. Criteri de caixa: s’imputa proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments. Si

cobro al 2021, cobro sobre la part proporcional. Periodifico el benefici que he obtingut
per la venda d’immoble, en comptes de l’any en que s’ha produït la venda, tributo en cada
any en els que cobro.
0. En un escenari de possible pujada d’impostos, no recomano diferir l’impost

perquè pagaré més de lo que hagués pagat si no l’hagués diferit.
1. En un escenari en el que es preveu que puguin baixar, es recomana acollir-se al
diferiment perquè Hisenda no cobra interessos per diferir.
0. Faré ajust negatiu a l’any que he obtingut el benefici à faig ajust negatiu
perquè no he de pagar sobre els 200, sino els següents perquè difereixo,
però la comptabilitat recull els 200, per tant faig l’ajust. Ajust negatiu
temporal.
1. Faré ajustos positius sobre els 200 (que és el benefici), incrementant el
resultat comptable i pagant allò que vaig aconseguir deixar de pagar al
2020. Ajustos positius temporals.
Els criteris són optatius, però el que no es pot fer és canviar, s’han d’assumir les possibles pujades
de tipus impositiu a anys posteriors, si es decideix tributar de manera diferida. Per si de cas, no
optar per diferir (a no ser que sapiguem que la normativa es mantindrà estable o sabem que
baixarà el tipus impositiu). Aquí tenim ajust, si es recull el benefici els primers anys, i si el primer
any no he de tributar perquè cobraré més endavant, al 2020 he de fer ajust negatiu (pq encara no
he cobrat res i m’he acollit al criteri de caixa). Al 2021 i 2022 ja faré ajust positiu pel benefici que
m’aporta la venda de l’immoble. La suma d’ajustos ha de donar 0, per ser ajust temporal.
*Si una empresa té pèrdues à NO INTERESSA DIFERIR. Cada empresa analitza la seva situació i
decidir si imputo l’any en què s’ha produit la venta (ingrés) o els anys en els quals es va cobrant el

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
import d’aquesta venda.
Dos idees:
- Les despeses comptabilitzades en anys posteriors als que corresponen la seva tributació
correcte són deduibles, sempre que aquesta deducció no perjudiqui a Hisenda.
- Quan estem davant d’una operació a termini, l’empresa té l’opció de distribuir als beneficis
els anys en proporció del que es va cobrant cada any.
(Exemples d’imputacions temporals)
Ex 1: Venda immoble al 2021 per import de 500.000€
- Valor net comptable = 100.000€

- Es cobra en 5 anys (100.000€ cada any: des de 2022 fins a 2026)
- Benefici de 400.000€.
Tenim dues opcions:
- Opció A: Imputo al període impositiu (2021) els 400.000€ de benefici

- Opció B: Imputo en els períodes 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026 la part proporcional:
o Quantitat? 400.000/5 = 80.000 cada any

o Això en genera diferents ajustos: ajust negatiu l’any 2021 per valor de 400.000€,
ajustos positius del 2022 fins al 2026 per import de 80.000 cada any.
Ex 2: “Despeses imputables a l’exercici 2020 comptabilitzades al 2021 per import de 100.000€” -

és una despesa que es comptabilitza i és deduïble al període 2021.
Ex 3: “Despeses imputables a l’exercici 2015 comptabilitzades al 2021 per import de 100.000” –

és una despesa que es comptabilitza al 2021 i genera un ajust positiu al període 2021.
RESERVA DE CAPITALITZACIÓ
Ajust que es coneix per reserva de capitalització, que pretén incentivar la capitalització de les
empreses (focalitza en les reserves). → Aquelles empreses que enforteixen l’estructura financera
amb recursos propis, per capitalitzar els beneficis són objecte de reducció a la Base Imposable
(menys tributació efectiva a l’IS). Permet reduir el tipus impositiu en un màxim de 2,5 punts
percentuals a canvi d’enfortir els fons propis (mesura d’estalvi fiscal efectiu). És una discriminació
positiva per guardar els recursos de l’empresa (reserves), enlloc de distribuir beneficis als socis.
**És un ESTALVI FISCAL: no hi ha un diferiment, tinc un estalvi REAL d’impostos (deixo de pagar).
Un exemple d’estalvi fiscal és la reserva de capitalitzacio, un exemple de diferiment seria la llibertat
d’amortització (endarrerir el pagament tan sols).
Característiques de la reserva de capitalització:

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
• Àmbit d’aplicació: Contribuents subjectes al tipus general (25%) o a l’incrementat del 30%
(empreses que es dediquen a activitats amb més beneficis - hidrocarburs).
• Tributació: Reducció en la base imposable (benefici subjecte a tributació) d’un 10% de

l’import de l’increment dels fons propis (en l’any n-1).
o Nota: Donat que les juntes d’accionistes es reuneixen a mitjans de juny/juliol de

l’any següent per decidir sobre la distribució dels beneficis de l’any tancat. Això
implica inutilitzar la reserva de capitalització (mai sabrem els beneficis distribuïts i
reserves d’avançat per fer una reducció a la BI de l’impost). → HP considera els
fons propis de l’any anterior (n-1)!
§ Ex: Si 2020 incremento FP respecte els que tenia 2019, en 1.000.000€, puc
reduir-ne el resultat comptable d’un 10% sobre aquest increment. Dret a
ajust negatiu (disminueix tributació per IS), en 100.000€.
o En cas d’insuficiència de base, les quantitats pendents podran ser aplicades en els
2 anys immediats i successius, conjuntament amb la reducció que, en el seu cas,
pogués correspondre al període impositiu.
§ Ex: Si obtinc pèrdues, no tindré recursos per dotar de FP, així HP permet
acumular aquest 10% de reducció sobre els 2 anys següents.
• Requisits:
o Manteniment de l’increment dels fons propis durant 5 anys, excepte en el cas de

pèrdues comptables. Si no, haurem de rectificar l’ajustament fet (en comptes de
fer ajust negatiu, hauré de revertir-lo i fer-lo positiu). A més, s’ha de crear una
reserva específica per l’import de l’increment de FP al balanç “reserva de
capitalització”. → reserva indisponible durant 5 anys.
§ Si per exemple pago dividends amb l’import d’aquestes reserves de

capitalitzacio, perdo el dret a la deducció de la base a la qual vaig tenir
dret anteriorment perquè no estic mantenint el increment de FFPP.
No es tracta de que les empreses mantinguin quietes aquestes reserves durant cinc anys, sinó
que, durant aquest període, reinverteixin els beneficis en actius productius o creació de llocs de
treball (per tant, no només incentiva la capitalització de beneficis, sinó també la inversió en actius
productius/llocs de treball).
o La reducció no pot superar (només cal el primer requisit: podré deduir el 10% de
l’increment de FFPP sempre i quan aquest no superi el 10% de la base imposable
prèvia):
§ L’import del 10% de la Base Imposable prèvia a la reducció. Ex: Si la BI és

300.000, el màxim reduïble és un 10%, és a dir, 30.000€.
§ La integració dels deterioraments dels crèdits (impagats). No entra.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
§ La compensació de BINS. No entra.
• Càlcul de l'increment de fons propis (FFPP): Fons propis al tancament de l’exercici (sense
resultat del propi exercici) – Fons propis a l’inici de l’exercici (sense resultat de l’exercici
anterior). à per calcular-lo només tinc en compte capital i reserves.
Les següents partides no s’inclouen en els FFPP a l’inici i al final del l’exercici, i tampoc a l’hora de
determinar el manteniment de FFPP:
1. Aportacions dels socis.

2. Ampliacions de capital o FFPP per compensació de crèdits.
3. Les ampliacions de FFPP per operacions amb accions pròpies o reestructuració.
4. Les reserves de caràcter legal o estatutari.
5. Les reserves d’anivellació (art. 105 LIS) i la Reserva per inversions en Canàries.
6. Els FFPP que corresponguin a una emissió d’instruments financers compostos (deute
privat, bons, etc).
7. Els FFPP que es corresponguin amb variacions en actius per impost diferit derivades d’una
disminució o augment del tipus de gravamen d’aquest impost. *la idea general és la
capitalització a través dels beneficis de la companyia que es quedin de les reserves.
Exemple RCAP:
• Any 1 (2018). Empresa amb capital social de 5.000.000€ i resultat de l’exercici de

1.000.000€ (un cop pagat l’IS (o dividends)). BI de 1.428.571,43€.
Aquí no aplica l’increment de FP, no hi ha reserves.
• Any 2 (2019). Capital 5.000.000€, reserves 1.000.000€ (l’empresa ha destinat el 100% del
benefici de l’any anterior a reserves, perquè era el resultat de l’exercici de l’any anterior,
però no és necessari, aquí ho fa voluntàriament). A més ha tingut resultat positiu de
1.000.000€.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
o Fons propis (capital) a inici d’any (final del 2018): 5.000.000€

o Fons propis (capital + reserves) a finals d’any (principis d’any 2019) són 6.000.000€
(5.000.000+1.000.000).
o Tinc increment de Fons propis de 1.000.000€, dret de reducció del 10%, és a dir,
de 100.000€. La BI de l’any, li apliquem 10%, per veure el màxim que podem
reduir, que seria 138.888€, pel que podem aplicar tota la reducció (els 100.000€).
à el dret de deduir el 10% és sobre el increment de FFPP, no sobre la base
imposable prèvia!!. à Puc aplicar l’ajust al 100%, faig ajust per 100.000 i no em
queda reducció pels anys següents perquè tenia base suficient.
o Així veiem que el tipus efectiu ha disminuït del 25% al 23,20% pel fet d’aquesta
reducció en concret. à per calcular-lo, miro el % respecte la base prèvia sense la
reducció (322.222,23/1.388.888,89).
• Any 3 (2020). Capital de 5.000.000€, 2.000.000€ de reserves (milió que ja tenia més
resultats 100% de l’any anterior). Beneficis de l’any són de 10.000.000€ (això no m’ha
d’importar perquè el resultat de l’exercici no el considero). Increment real de fons propis
és 7.000.000-6.000.000 pel que s’ha tornat a incrementar els fons propis en 1.000.000€.
Si la BI és 13.333.333€, màxim reduïble serà 1.333.333€, pel que els 100.000€ (10% de
100.000) són totalment reduïbles. Podem reduir la totalitat del benefici fiscal.
reducció en concret.
• Any 4 (2021). Comencem a 5.000.000 capital, torna a capitalitzar el 100% de resultat

comptable, de manera que les reserves són ara de 12.000.000€. Els beneficis
extraordinaris, no es reparteixen perquè els resultats d’exercici d’aquell any és de
1.000.000. Increment de FP són 7.000.000 - 17.000.000€ a 31 de desembre (perquè hem
capitalitzat el 100% dels beneficis de l’any anterior; 5.000.000 + 12.000.000€). De manera
que l’augment de FP són 10.000.000€, pel que tindré dret a benefici fiscal de 1.000.000€.
Ara mirant el límit, com la BI és de 1.333.333€, el màxim deduïble és el 10% d’aquest:
133.333,33€, i és el que em reduiré. → La quantitat que no m’he pogut aplicar, no la
perdo, mantinc el dret a reducció durant els 2 anys immediatament següents (2022 i 2023,
sinó ho perdo).
reducció en concret.
Promouen la tinença d’empreses sanes (premia l’increment de fons propis, la capitalització dels
beneficis). → No promou que els socis aportin capital, sinó que els beneficis que genera
l’empresa, s’incorpori a reserves.
Diferència entre “nominal” i “efectiu”: el nominal és el de caràcter general (el nominal del IS és un
25%), l’efectiu és lo que conta (lo que realment paga cada societat, és la proporció entre lo que
pago i la base imposable). Aquest estalvi fiscal de la reserva de capitalització em permet reduir el
tipus nominal, o també puc dir que aconsegueix que el tipus nominal sigui més baix que l’efectiu.
En l’exemple de 2019, malgrat que el tipus nominal és del 25%, la proporció que l’empresa ha de

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
pagar respecte la base imposable és només d’un 23% (s’aconsegueix una reducció de casi 2 punts
de l’IS).
(Exemples de reserva de capitalització - DOCUMENT)
BASE IMPOSABLE: COMPENSACIÓ DE PÈRDUES
Ara ja no parlem d’ajustos sobre la BI, ara ens centrem a les conseqüències de l’IS a partir de la BI.
La BI pot ser + o -, si és positiva, no hi ha problema. Si és negativa (pèrdua), la BI pot ser
compensada amb bases imposables positives d’anys següents (sense límit).
Les bases imposables negatives podran ser compensades en els períodes impositius (amb bases
positives) següents amb la limitació del 70% o del 50-25% de la base imposable prèvia en funció
de l’import net de la xifra de negocis, amb un mínim d’1 milió d’euros (sempre independentment
del %). La pèrdua a efectes fiscals es compensa amb beneficis d’anys següents, un crèdit fiscal a
favor de l’empresa (significa que em tornen impostos quan jo perdo, i tributo quan guanyo, un
25% de la base imposable). D’aquesta manera, sobre la BI positiva d’anys següents, abans
d’aplicar el tipus, m’ho puc reduir amb límits (70%, 50% o 25%).
• Ex1: si la BI és de 1.000.000€ es pot reduir amb l’import de bases negatives d’anys

anteriors. Límit de un 70%/50%/15%, però sempre 1.000.000€. Bases negatives d’anys
anteriors són 2.000.000€. Si s’aplica el topall el 70%, el màxim deduïbles d’anys anteriors
serà 700.000€. Però com tinc franquícia de 1.000.000€, sempre puc reduir 1.000.000€. Per
tant em quedarà 0 (perquè dels 2M tant sols puc reduir 1M que és el meu màxim perquè
és la BI en sí).
• Mai es pot compensar més de l’import positiu de la BI: màxim es pot deixar la BI a 0.
• Ex2: BI de l’any són 2.000.000€ (resultat +), el màxim que puc aplicar és un 70%,
1.400.000€ màxim deduïbles. Sempre respectant el milió que com a mínim sempre puc
reduir en concepte de BI compensables negatives, com el topall és superior, deduïm
1.400.000€. Dels 2.000.000€, redueixo i em queda 600.000€.
Ojo, les bases negatives han de constar als comptes anuals de la companyia. En aquesta situació
el socis davant pèrdues fiscals potser fan aportació de capital per compensar les pèrdues i restablir
l’equilibri patrimonial, malgrat que els socis facin aportacions de capital per sanejar financerament
(no fiscal), comptablement les pèrdues, les aportacions que fan que les pèrdues es sanegin no
impedeix el dret a compensar les BI negatives. El dret a compensar BI negatives no desapareix
pel fet de que els socis decideixin sanejar mercantilment les pèrdues (segueixo tenint el crèdit
fiscal per molt que els accionistes hagin aportat capital per sanejar).
*Abans hem dit que la compensació de bases negatives és un crèdit fiscal, significant doncs que
tornen diners a l’empresa à Com? L’empresa cobra el crèdit deixant de pagar quan té beneficis
perquè és capaç de compensar les Bases (l’import d’aquesta pot quedar a 0). Deixo de pagar el
25% de les pèrdues d’anys anteriors.
Requisits formals:

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
•No cal demanarà la compensació (és un dret, que ha d’exercir el contribuent).

•Si les bases imposables negatives han estat sanejades, les pendents de compensar han
de figurar en la memòria de la societat amb els seus respectius justificants.
Compensació de pèrdues:
Regla general: 1 millio d’€ (aplica sempre). A partir d’aquest import tenim un escalat:
La BI (calculada +/- ajustos) es coneguda com la Base Imposable Prèvia, d’on compensem les
bases imposables negatives d’anys anteriors, i el diferencial és la Base Imposable de l’exercici,
sobre la que apliquem els tipus impositius corresponents.
Com pot observar-se, a mesura que l’empresa es fa més gran, tinc més limitació. Important: estic
compensant bases imposables negatives, no resultats comptables negatius – com a empresa puc
haver guanyat diners, pero tenir una base imposable negativa per culpa d’uns ajustos negatius
que m’han fet reduir el resultat comptable fins a un import negatiu. Per tant, ens importa el signe
del resultat comptable, no el del resultat.
(Exemples de BINS - DOCUMENT)
PERÍODE IMPOSITIU I MERITACIÓ
Coincidirà amb el període impositiu econòmic sempre que aquest no excedeixi de 12 mesos. IS
grava els beneficis obtinguts durant el període impositiu (temporal de referència, perquè no és
impost instantani). Amb caràcter general, el període impositiu coincideix amb l’any natural. Però
no necessàriament ha de ser així, poden variar (Ex: al sector de la moda podria anar de juny a juny
o de setembre a setembre) segons l'estacionalitat del sector, sempre de 12 mesos. Si no es diu
res, considerem que el període impositiu coincideix amb l’any natural (resposta general).
Excepcions, on pot ser inferior a 12 mesos (entre altres):
a) Societats de nova creació (si l’empresa sorgeix el 21 de maig, el seu primer període
impositiu anirà des d’aquest dia fins al 31 de desembre).
b) Quan la societat s’extingeixi; Es mor l’accionista principal, per exemple.
c) En els casos de fusió, escissió o dissolució.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Conclusió: període impositiu en general coincideix amb l’any natural (de gener a desembre), mai
pot ser superior a 12 mesos, amb possibilitat de que sigui inferior a 12 mesos.
Meritació (naixement de l'obligació tributària): Últim dia del període impositiu. A partir de quan
és exigible l’impost, si coincideix amb l’any natural, es merita l’31 de desembre. A partir d’aquest
dia estem obligats a pagar l’IS (després d’un període de 6 mesos, s’obre el període de pagament
de l’impost: termini màxim de 25 dies en el que les empreses presenten la declaració de societats
- des de l’1 juliol a 25 de juliol). Quan ja s’ha meritat no puc fer cap canvi que tingui efectes en
aquest exercici – fins que no neixi la obligació de contribuir (31 de desembre), pots modificar.
Normalment les reformes de l’IS s’apliquen des de 1 de gener si són favorables al contribuent.
TIPUS DE GRAVAMEN APLICALE A LA BI
• Regal general: 25%
• Regla especial: 15% → Entitats de nova creació: a partir del 3 any ja es tributarà pel tipus
del 25%. Aquest benefici otorgable als dos primers anys, es podrà retardar als dos primers
exercicis amb beneficis. A més a més, els seus propietaris no podran tenir alguna altra
empresa que ja faci aquesta mateixa activitat.
• Cooperatives fiscalment protegides: 20% (durant tota la seva vida, sempre que siguin
cooperatives legalment reconegudes).
A l’examen pregunta per les regles generals, no les particularitats: el carácter general és del 25%,
però hi ha certes excepcions positives per intentar incentivar. Les PIMES no es diferencien a efectes
d’aplicar el tipus impositiu de les grans empreses.
*El gravamen de les entitats financeres és del 30% (que són els bancs, bàsicament). No progressiu,
sinó proporcional (paguen 30 amb independència del que guanyin).
ESQUEMA GENERAL DE LIQUIDACIÓ
Resultat comptable
+/- ajustos (siguin permanents, temporals, positius o negatius)
= Base imposable prèvia
Compenso BINS negatives
= Base imposable
*tipus gravamen (si no em diuen res, en general aplico el 25%)
= Quota íntegra (no és el que ingresso perquè tinc deduccions)
-Bonificacions i deduccions de doble imposició (*)
= Quota íntegra ajustada positiva
-Deduccions per inversions i creació d’ocupació (*)
= Quota líquida positiva
-Retencions i ingressos a compte
= Quota de l’exercici a ingressar o retornar
(*) Les deduccions em permeten deixar de pagar impostos (estalvi real d’impostos), no difereixo

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
com en el cas del Leasing, sinó que deixo de pagar. Aquestes deduccions com a màxim em poden
deixar la quota líquida a 0, no me la poden deixar negativa. Les inversions que no hagi pogut
deduir en un any les podré deduir en els següents.
DEDUCCIONS PER LA DOBLE IMPOSICIÓ
Dividends i participacions en beneficis:
Parlem de la doble imposició produïda per la distribució de dividends i participacions en beneficis

per part de societats residents a ESP. La societat és accionista d’una altra societat resident a ESP,
si la societat de la que jo sóc accionista reparteix dividends a favor de la societat, s’incorpora a la
meva empresa com a ingrés. A l’origen, els dividends eren beneficis de l’empresa que els reparteix
(obtingut al resultat, part dels quals es distribueixen als accionistes). Els accionistes incorporaran
els beneficis (dividends) a la seva empresa, i es produeix doble imposició, perquè ja van tributar
en seu de la societat que ha realitzat l’activitat, i tornen a tributar en seu de qui és el seu soci o
accionista (per IS).
La llei habilita mecanisme per evitar la doble imposició, que depèn del grau de participació en la
societat que reparteix dividends (ojo: canvi substancial al 2014, inclòs, i el 2015 un altre).
La normativa fiscal permet evitar aquesta doble subjecció de la mateixa renda a través de 2
mecanismes: (1) Excepció dels dividends a la BI o (2) Deducció per doble imposició a la quota.
Parlem de dividends que ja han tributat en aquesta societat i al distribuir-los es produeix una doble
imposició. Aquests dividends poden ser per participacions a l’estranger o per la participació dins
del mercat interior espanyol (tractem els dos casos de forma diferent).
ESPANYA

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
(TRACTAMENT FISCAL FINS 31-12-2020) Percepció de dividends amb participació directa o

indirecta igual o superior al 5%. Exempció del 100% dels dividends si procedeixen d’entitats
residents sotmeses al compliment d’un requisit de tinença:
• Participació, directa o indirecta, en, almenys, un 5%, o que el valor d’adquisició de la

participació sigui superior a 20 milions d’euros. → Si tenim 5% o més de participació, o la
inversió que tenim feta en la companyia, és superior a 20M, eliminem el 100% de la doble
imposició. Fins el 2020, tots els dividends que cobrava d’una societat amb el 5% mínim de
participació o el MIN de 20M estaven extens al 100% = donaven lloc a un ajust en la base
imposable (faig ajust negatiu per l’import dels dividends).
• Temps mínim de tinença d’1 any pel subjecte passiu o el Grup de societats al que pertanyi
(es pot aconseguir a posteriori: tot i comprar les accions un dia 20, i s’ha cobrat un
dividend el dia 25, si es segueixen tenint en propietat l’any següent, es segueix tenint dret
a l’exempció). → Si no mantinc 1 any, estem tenint una inversió especulativa, haurà de
tributar.
(TRACTAMENT FISCAL A PARTIR 1-1-2021) Percepció de dividends amb participació directa o

indirecta igual o superior al 5%. Exempció del 95% (abans era del 100%!) dels dividends si
procedeixen d’entitats residents sotmeses al compliment d’un requisit de tinença:
• Participació, directa o indirecta, en, almenys, un 5%. No hi ha una plena eliminació de la

doble imposició perquè hi ha un 5% del dividend que em tornarà a tributar (doble
tributació).
• Temps mínim de tinença d’1 any pel subjecte passiu o el Grup de societats al que pertanyi
(es pot aconseguir a posteriori).
Ex: Tenim uns dividends de 200.000 que s’han cobrat a conseqüència de ser accionistes d’una
empresa en la que participo amb un MIN>5%. La diferencia entre 2020 i 2021 és que passem d’un
ajust del 100% del valor dels dividends a un del 95%.
- Fins l’any 2020, tenia dret a fer ajust negatiu de 200.000 (neutralitzant al 100% la tributació

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
dels dividends – que era l’ingrés que havia posat en la comptabilitat).
- A partir de 2021, passo a fer un ajust fiscal de 95% (190.000). A la comptabilitat tinc un
ingrés de 200.000, ara un ajust negatiu de 190.000, tributo per una part dels dividends que
he cobrat (5%).
*Cas en que la participació fos <5%, tant al 200 com al 2021 tributaria al 100% pel valor dels
dividends (no tinc cap ajust, tindré una doble tributació econòmica). És una decisió tècnica.
ESTRANGER (CANVIA LA SITUACIÓ)
FINS A 2020:
Exempts els dividends si procedeixin d’entitats no residents sotmeses al compliment d’un doble
requisit:
o Requisit de tinença:
§ Participació, directa o indirecta, en, almenys, un 5 %, o que tinguin un valor

d’adquisició, directa o indirecta, superior a 20 Milions d’euros.
§ Temps mínim de tinença d’1 any pel subjecte passiu o el Grup al que
pertanyi (es pot aconseguir a posteriori).
o Requisit de tributació efectiva: es substitueix el requisit d’activitat econòmica per

la subjecció a un impost estranger de naturalesa anàloga a un tipus NOMINAL
mínim del 10% (per sota d’aquest tipus el país estranger seria susceptible de ser
tractat com a paradís fiscal).
2021:

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Exempts el 95% dels dividends si procedeixin d’entitats no residents sotmeses al compliment d’un
doble requisit:
• Requisit de tinença:
§ Participació, directa o indirecta, en, almenys, un 5 %, o que tinguin un valor

d’adquisició, directa o indirecta, superior a 20 Milions d’euros. (aquest últim ja no
aplica)
§ Temps mínim de tinença d’1 any pel subjecte passiu o el Grup al que pertanyi (es
pot aconseguir a posteriori).
• Requisit de tributació efectiva: es substitueix el requisit d’activitat econòmica per la

subjecció a un impost estranger de naturalesa anàloga a un tipus NOMINAL mínim del
10% (per sota d’aquest tipus el país estranger seria susceptible de ser tractat com a paradís
fiscal). *Un requisit que s’estableix perquè es pugui aplicar el mecanisme de la doble
imposició és que la societat que reparteix el dividend hagi tributat a l’estranger com a MIN
en 10% (tributació efectiva >= 10%). Si estic per sota del 10% de tributació efectiva,
malgrat que el meu grau de participació sigui del 100%, no hi haurà ajust (no m’aplico
l’extinció).
S’haurà de demostrar que certs dividends ja han pagat a un altre país → això haurà de ser
demostrable (requisit de tributació efectiva) → La diferència entre empreses nacionals i empreses
estrangeres consisteix en què per evitar la doble imposició hauran de demostrar que ja ha tributat
IS sobre aquesta renda, sense que estigui en un paradís fiscal (per sota del tipus nominal del 10%
el país estranger seria susceptible de ser tractat com a paradís fiscal) → Requisit pagament tipus
nominal mínim 10%.
Ara veurem un cas més complicat: transmissió de la participació en una entitat (quan venc les
meves accions).
VENDA D’ACCIONS: EXEMPCIÓ DE RENDES POSITIVES EN LA TRANSMISSIÓ DE LA

PARTICIPACIÓ EN UNA ENTIAT (INTERNA I ESTRANGERA)
FINS A 2020
Exempció de la plusvàlua (no només els beneficis no distribuïts), sempre que es compleixi:
o Requisit de tinença (percentatge de participació i període de tinença): A valorar

en el moment de la transmissió.
o Requisit de tributació efectiva (No residents): A valorar durant tots els exercicis
segons:
§ Exempció aplicable a la part que correspongui amb beneficis no

distribuïts (compliment del requisit de tributació efectiva a l’exercici de
generació).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
§ La part que no es correspongui amb beneficis no distribuïts: Distribució

lineal de la plusvàlua i exempció de la part corresponent a exercicis amb
compliment del requisit de tributació efectiva.
2021
Exempció del 95% de la plusvàlua (no només els beneficis no distribuïts), sempre que es
compleixi:
o Requisit de tinença (percentatge de participació i període de tinença): A valorar

en el moment de la transmissió.
o Requisit de tributació efectiva del 10% nominal (No residents). És un concepte que
varia al llarg del temps. Ex.: fins fa poc Andorra era considerada paradís fiscal (no
hi havia tributació), però en taxar els beneficis amb un 10%, va deixar de ser-ho. A
valorar durant tots els exercicis segons:
§ Exempció aplicable a la part que correspongui amb beneficis no

distribuïts (compliment del requisit de tributació efectiva en el cas
d’entitats no residents a l’exercici de generació).
§ La part que no es correspongui amb beneficis no distribuïts: distribució

lineal de la plusvàlua i exempció de la part corresponent a exercicis amb
compliment del requisit de tributació efectiva.
Ex: Sóc la societat A, propietària d’accions de la societat B. Compro el 100% de les accions de B
per valor de 1M, i amb el pas del temps la companyia ha obtingut 5M de dividends,
comptablement el valor de la companyia és de 1M+5M = 6M.
Si jo ara vull vendre aquestes participacions, si venc el 100% o almenys una part, intentaré no
vendre-les per un valor inferior a 6M. Amb la venta, materialitzo els dividends obtinguts: si
aconsegueixo vendre per 6, recupero el 1M d’inversió inicial i cobro a través del preu de venta els
5M de reserves que la companyia té. En la companyia B els 5M ja van tributar, i quan es produeixi
la venta estaran tornant a tributar.
Imaginem que la venc per 15M i no per 6M: guanyo 14M (plusvàlua), perquè venc per 15M i havia
comprat per 1M. Només 5M procedia de reserves, la resta l’ha anat generant (quan vaig comprar
no tenia aquest valor). El sentit comú diu que l’extinció per doble imposició s’hauria d’aplicar
només sobre els 5M, però en certes companyies l’extinció no s’aplica només sobre els dividends
no repartits, sinó sobre tota la plusvàlua. Tot i que la doble tributació no està sobre tota la plusvàlua
(14), sinó sobre els beneficis no distribuïts (5M).
L’extinció permet no tributar per un ingrés que mai ha tributat i mai farà, perquè realment fins al
moment només s’ha tributat pels beneficis que no s’han repartit.
Aplicant la normativa de 2020, l’ajust s’hagués fet directament de 14M (negatiu). Aplicant la
normativa de 2021 faig un ajust negatiu per valor de 13.300.000 euros (ajust del 95% de la
plusvàlua). Resum dels requisit 2021: participacions amb 5% o més del capital, que hagi tingut

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
com a MIN 1 any aquestes participacions i quan la tributació efectiva sigui del 10% MIN. Si no ens
diuen res, pressuposem que la tributació efectiva és superior al 10% (és a dir, que aquest requisit
es compleix).
PREGUNTA DE TEORIA: La tributació efectiva no és la tributació nominal (25%). Hi ha deduccions

i ajustos que beneficien a l’empresa i fan que acabis pagant per una quantitat d’impostos molt
menor al 25% (que són els que s’haurien de pagar). A més deducció, més redueixes el tipus efectiu.
El tipus efectiu és el que acabo pagant jo en proporció a la meva base imposable, és el que
realment importa (a l’examen ens donarà aquesta).
Important: la deducció o extinció s’aplica en relació als anys en els quals la tributació efectiva ha
estat MIN del 10% - significa doncs que he de saber com s’han generat els dividends i el fons de
comerç al llarg dels anys, i aplicar la deducció en aquells períodes en què la tributació efectiva hagi
complert el requisit.
Benefici en la transmissió de societat no resident que ha tributat al tipus MIN del 10% (l’entitat A
és l’empresa espanyola, la B és la estrangera):
Benefici en la transmissió de societat no resident que NO SEMPRE ha tributat al tipus MIN del 10%
(l’entitat A és l’empresa espanyola, la B és la estrangera):

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
A l’empresa estrangera hi ha unes reserves de 5.000.000€: de beneficis d’anys anteriors durant 5

anys. D’on venen aquests beneficis?
o Segons valor comptable l’empresa B té un valor de 6.000.000€ (inclòs CS). Tot i

això, l’empresa A està venent per 15.000.000€. → Això és degut a que no sempre
la comptabilitat ens dona el valor real de l’empresa: 9.000.0000€ extra en aquest
cas (perquè l’empresa té cert renom, una posició dominant en el mercat...).
§ Aquests intangibles són el que s’anomena fons de comerç (una plusvàlua

no declarada). En aquest cas s’ha de mirar si la empresa sempre ha tributat
al 10%: es veu que hi ha hagut 3 anys on l’empresa no ha tributat al 10%.
Així el 14.000.000 que es guanyen s’han de repartir de forma lineal, i
només es tindrà dret a l’exempció en els anys que es va a tributar al 10%.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Veiem com les reserves, el fons de comerç i la plusvàlua es reparteixen linealment, però només es
permet la deducció d’aquells anys en que hagi tributat el tipus mínim de 10% (any 1 i 2). En canvi,
els anys 3-5 no es permet realitzar cap deducció.
*Per simplicitat en aquest exemple s’ha assumit que cada any s’ha generat 1M de beneficis no
distribuïts. El que si que no podem saber és la quantia en que cada any s’ha anat generant el fons
de comerç (no sabem quant correspon a cada any). Tot i així, si que fem distribució lineal del fons
de comerç. Se que la companyia val 9 més (6M val la companyia B, però A ven per 15M, diferència
de 9M). Faig distribució lineal de 9/5 = 1,8 milions cada any. Que ens quedi clar que els beneficis
no distribuïts no cal que estiguin linealment repartits, els puc identificar, però el fons de comerç
l’he de calcular linealment durant els anys en els quals he tingut les participacions.
*Atenció: al 2021 tinc dret al 95% de la deducció, al 2020 puc diferir el 100% de la part que em
correspongui al benefici.
Fins ara hem vist:
o Deducció per dividends en societats dins del territori espanyol: participació >=
5% i superior a 1 any. Si és >=5%, al 2021 l’extinció és del 95% del dividend, al
2020 és del 100%. Si és <5%, l’extinció és de 0. Extinció significa que faig ajust
negatiu pel % sobre el dividend, neutralitzant l’ingrés per un 95% o 100%.
o Deducció per dividends en societats estrangeres: Mateix que abans, però
incorporem el requisit de la tributació efectiva (MIN del 10% per aplicar el 95%).
o Venda de participacions o accions: mateixos requisits, però el 95% s’aplica sobre
tota la plusvàlua (benefici), no només pels dividends implícits en el preu de venta.
Sigui espanyola o estrangera, la tributació efectiva ha de ser MIN 10%. *Buscar la
part proporcional de l’import de benefici que he obtingut per saber quins anys he
complert el requisit de la tributació efectiva i quins no (import exacte de les
reserves cada any i distribueixo de forma lineal el fons de comerç = aplico extinció
sobre el valor total quan trib.EF >10%)*.
DEDUCCIONS PER LA DOBLE IMPOSICIÓ INTERNACIONAL:
Degut a que les societats residents tributen per tota la renda mundial, pot ser que facin projectes
a l’estranger. Aquesta societat és resident a ESP i no resident a l’estranger, on també tributa pels
ingressos allà per haver-los obtingut a aquell país. Primer, sempre mirar si hi ha conveni amb l’altre
país, només si no hi ha s’aplica la regla general que permet descomptar de la següent manera.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
*Parlem de possibles IS que he pagat a qualsevol altra país per les rendes que he obtingut allà
amb el meu NIIF. Una societat ESP que presta un servei FORA, obté renda allà, paga impost allà, i
es recupera a través del IS que paga aquí.
Deducció dels impostos satisfets a l’estranger. Serà deduïble el menor de:
• L’import efectiu satisfet a l’estranger per gravamen de naturalesa idèntica o anàloga (lo
que he pagat a l’estranger), o
• L’import de la quota íntegra que correspondria pagar a Espanya per aquestes rendes
obtingudes a l’estranger. El 25% de l’import obtingut a l’estranger.
La més petita me la puc deduir de la quota de l’impost, pels beneficis obtinguts de la meva pròpia
activitat a l’estranger. No es tracta d’ajust extracomptable, sinó una deducció de la quota de
l’impost.
• Termini d’aplicació de la deducció: En els períodes impositius següents. No hi ha termini

per aplicar la deducció, sempre que hi hagi quota suficient per poder deduir.
Fins a 2020, l'exempció de dividends estrangers és l'opció més raonable, ja que es garanteix que
mai es tributa. Mentre que en cas de deducció, si l'impost pagat a l'estranger és inferior al 25% de
l'IS, caldrà pagar la diferència.
A partir de 2021, l'exempció de dividends estrangers es limita al 95% pel que el 5% sempre tributa.
Mentre que, en la deducció, si l'impost pagat a fora excedeix l'impost espanyol, tot i que hi ha
límit, es garanteix la no tributació del dividend a Espanya.
*La deducció no pot donar-e el dret de que em tornin els diners – puc deduir-ho en qualsevol
exercici posterior sense limitació de temps, puc aplicar-la amb posterioritat si no tinc quota
suficient.
DEDUCCIONS PER INVERSIONS
Espanya opta per un model amb un tipus impositiu un pel baix, però no amb grans deduccions
(de manera que el tipus efectiu és semblant al tipus inicial). Deduccions per incentivar la realització
de determinades activitats (entre altres), que donen dret a la deducció a la quota de l’impost sense
provocar que la quota líquida arribi a ser 0:
• Activitats de recerca i desenvolupament (I+D) i innovació tecnològica (IT) – lo que té més

incentiu des de fa molt anys. És fonamental, és el que fa perdre més diners a l’estat, és el
rei de les deduccions pels incentius.
• Inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu
d’arts escèniques i musicals.
• Creació d’ocupació – molt poca incidencia
• Creació d’ocupació per treballadors amb discapacitat.
Què són les activitats de recerca i desenvolupament (I+D) i innovació tecnològica (IT)?

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
• R de recerca: Indagació original i planificada que persegueixi descobrir nous

coneixements i una superior comprensió en l'àmbit científic i tecnològic.
• D de desenvolupament: Aplicació dels resultats de la recerca (...) per a la fabricació de
nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producció,
Així com per a la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos i
sistemes preexistents.
• Innovació tecnològica: Activitat el resultat sigui un avanç tecnològic en l'obtenció de nous

productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents. Es
consideraran nous aquells productes o processos les característiques o aplicacions, des
del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat.
Límit màxim anual a deduir de la quota (establert per la llei, no puc deduir tot el que
inverteixo, cada any tinc un límit que no puc superar):
• El 25% de la quota íntegra, minorada en les deduccions per evitar la doble imposició
internacional i en l’import de les bonificacions → com a mínim es pagarà el 75%; o
• El 50% si la deducció d’I+D i innovació tecnològica corresponent a les despeses del propi
període impositiu supera el 10% de la quota íntegra minorada en les deduccions per
doble imposició internacional i en el de les bonificacions.
Exemple 1. Deduccions per inversions

Quota íntegra: 25.000€ (25% s/100.000€)
o - Deduccions per doble imposició: - 10.000€

o - Bonificacions: -5.000€
o = Quota íntegra minorada = 10.000€
o Límit màxim anual a deduir de la quota: 25% s/10.000€ = 2.500€ (import MAX que
puc arribar a deduir en concepte d’inversions).
PREGUNTA DE TEORIA: Les deduccions per inversió empresarial MAI poden fer que la quota sigui
negativa, perquè si el límit és el 25%, la quota mai arribarà a ser negativa (matemàticament). El
límit és del 25% com a norma general, però hi ha una excepció – si faig I+D tinc un premi, ja que
el 25% puja a ser un 50%. En cap dels dos casos la quota pot arribar a ser negativa.
Exemple 2. Deduccions per inversions
Inversió de l’exercici en I+D = 80.000€

Deducció: 25% s/80.000€ (80.000 són les inversions fetes en I+D) = 20.000€ és al que es té dret a
deducció. A més, observem que aquest supera el 10% de 10.000€, així es té dret a que el topall
de 25% s’incrementi a 50%.
§ Límit màxim anual a deduir de la quota: 50% s/10.000€= 5.000€.

§ Els 15.000 que no puc aplicar mels puc aplicar els anys següents
respectant els límits corresponents.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Requisit per a poder aplicar el 50%: Si jo inverteixo aquest any (2021) un import superior al 10%
de la quota, el límit passa del 25 al 50. En aquest cas pràctic: aplico el 25% sobre les inversions
que jo he fet (80.000) = tinc dret a deduir-me un 25% de l’import de la inversió.
- Tinc dret a deduir-me 20.000€. Els 20.000 > 10% de 10.000, que és la quota íntegra
minorada = Passo a poder-me deduir 50 en comptes de 25. Aleshores, el 50% sobre
10.000 = 5.000 em dedueixo, però tinc dret a deduir-me 20.000! Aquests 15.000 me’ls
aplico a anys següents.
Còmput dels terminis:
o Les quantitats no deduïdes en el període de la inversió es poden deduir en els 15

períodes impositius immediats i successius.
o Les deduccions per I+D i innovació tecnològica poden aplicar-se en els 18 anys
immediats i successius.
o Es podran diferir fins al primer període impositiu, dins de la prescripció, amb
resultats positius:
0. Entitats de nova creació. Des que es creen fins que tinguin beneficis,
triguen en tenir-los i, normalment, tenen pèrdues els primers anys. Per
tant, com no es pot aplicar la deducció per inversió en R+D perquè la BI
és negativa, la quota de IS és 0. En la mesura de ser nova creació, el
còmput dels 15 o 18 anys no comença en el moment de fer la inversió,
sinó a partir del primer any que obtingui beneficis. Dins del període 4 anys
(període de prescripció).
1. Entitats que sanegin les seves pèrdues amb l’aportació efectiva de

recursos. Enlloc de deixar pèrdues, els accionistes aporten capital per
sanejar. Per comptar els 15 anys i aplicar les deduccions no comença a
contar fins que a partir del moment que tingui beneficis (sempre dins del
període de 4 anys).
Els elements patrimonials hauran de romandre en funcionament 5 anys, o 3 si són béns mobles, o
la seva vida útil si és inferior.
RÈGIMS ESPECIALS: EMPRESES DE REDUÏDA DIMENSIÓ (PIMES)
Fins ara hem vist el règim general d’IS, aplicable a totes les empreses independentment de la seva
condició. L’IS estableix règims fiscals especials que busquen atorgar règims fiscals específics en
funció de la seva condició, entre les que tenim les empreses de reduïda dimensió, per entitats
navilieres, sense ànim de lucre...
Ens centrem en el règim especial per empreses de reduïda dimensió. Aplicable sempre que la
xifra de negocis sigui inferior a 10 milions d’euros en el període IMPOSITIU ANTERIOR
(IMPORTANT).
o La condició de reduïda dimensió és defineix a IS (i exclusiva per l’impost), no s’ha

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
de confondre PIME (definició comptable) o Gran Empresa (definició IVA).
o Si l’exercici anterior no és un període impositiu complet (<12M), els 10M€ es

prorratejarà pels mesos de vida de l’empresa). Ex: si en tres mesos ha facturat 3M,
en 12 mesos n’hagués facturat 12. Per tant, no seria considerada PIME (12>10).
o Una empresa de nova creació, sempre serà de reduïda dimensió en l’any de la

seva creació (perquè no hi ha període impositiu anterior).
o Quan estem dins grup d’empresa (empreses controlades per les mateixes
persones). La xifra de vendes a tenir en compte és la de totes les empreses del
grup (no podem fragmentar-les per empreses i aconseguir que totes siguin de
reduïda dimensió). Ex: Dues empreses controlades per la mateixa persona i
cadascuna amb vendes de 7m€, individualment poden ser empreses de reduïda
dimensió, però com tenen el mateix soci, la suma de xifra de negocis és 14m, pel
que les dues queden excloses del règim fiscal especial.
* Si al 2020 l’empresa facturava menys de 10 milions, i al 2021 factura més de 10 milions, com al
2020 estava per sota, al 2021 li aplico el règim especial de PIME. GENERALMENT, si no hem diuen
res, no he de suposar que sigui PIME (exàmen).
Les PIMES gaudeixen de particularitats dins de l’IS i totes van vinculades a promoure la inversió en
actius productius.
A. Llibertat d’amortització per les inversions generadores d’ocupació (la més important)
Incentiu fiscal que es basa en la premissa d’intentar lligar un increment de l’actiu (inversions en
actius materials de l’empresa) que provoquin una major ocupació. No només incentiva la inversió
en actius productius, sinó que combina aquesta amb la creació de llocs de treball. L’incentiu és que
es dóna lloc a la llibertat d’amortització en lo que fa referència a la inversió, però amb un límit.
Requisits (¡¡s’han de donar els dos perquè hi hagi Incentiu!!):
o Adquisició d’elements de l’immobilitzat material nous i inversions immobiliàries (A

USATS I A INTANGIBLES NO S’APLICA).
o La plantilla mitjana durant els 24 mesos següents a la data d’inici del període
impositiu en què els béns adquirits entrin en funcionament, s’ha d’incrementar
respecte a la dels 12 mesos anteriors i mantenir-se durant 24 mesos més.
0. Analitzem quins treballadors teníem al període impositiu immediatament

anterior, comparat amb els 24 mesos següents. Això implica una visió
temporal llarg (àmbit temporal total de 4 anys).
→ Si l’empresa no mantingués la plantilla l’any 2023, haurà de pagar el que hauria d’haver pagar
l’any 2020 + els interessos de demora.
*EXPLICACIÓ DELS REQUISITS TEMPORALS*

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Faig la inversió a mitjans de 2021, durant els 24 mesos (2 anys) des del moment en què s’inicia el
període impositiu (1 gener 2021) à tot l’any 2021 i el 2022 ha de crear llocs de treball (la seva
mitjana s’ha d’augmentar = increment net de la mitjana) amb la obligació de que s’incrementi
respecte els 12 mesos anteriors al 1 de gener de 2021, és a dir, respecte al 1 de gener de 2020.
Aquest manteniment es vincula als 24 mesos següents, 2023 i 2024.
Límit de la llibertat d’amortització (tinc llibertat condicionada, parcial):
• Topall màxim: 120.000€ x increment mitjà de plantilla (amb dos decimals). Per cada
increment de persona treballadora, podem aplicar una llibertat d’amortització de fins
120.000€ anuals. Ex: Si faig compra de màquina per 500.000€ i finalment incremento
plantilla en 2 persones, no amortitzarem tota la màquina sinó 240.000€
(120.000*2=240.000€) de llibertat d’amortització màxima. A la resta de valor compra,
s’aplica el règim d’amortització de taules general.
• No és estalvi fiscal, sinó que un diferiment fiscal. Despesa avui, però no desgravable al
futur.
• La llibertat d’amortització aplica sobre el valor d’adquisició de l’element d’immobilitzat
material.
És també aplicable a béns adquirits en lísing, si s’exercita l’opció de compra.
Cas pràctic à Faig inversió al 2021: creo llocs per tenir l’incentiu, els puc crear des de que
comença l’exercici en que he fet la inversió (1 gener 2021) durant 24 mesos següents (tot 2021 i
tot 2022). Increment net que he de tenir: miro la mitjana de plantilla respecte la que tenia abans
de fer la inversió (2020), si l’he pujat, tinc dret a la reducció, sino no. Si durant 2021 i 2022 la pujo,
la obligació que tinc és que aquests llocs es mantingui durant els dos anys següents (s’acaba el
termini de poder contractar a finals de 2022 i comença el termini de manteniment, durant 2023 i
2024). Quan abans comenci a contractar, l’incentiu sera més gran. No es lo mateix contractar 1
gener de 2021 que el 31 desembre de 2022, perque la mitjana és molt més petita en el segon cas
que en el primer.
Quan s’aplica aquest incentiu? La lògica ens diu que si inverteixo al 2021 i tinc per contractar 2
anys, i he de mantenir 2 anys més aquest augment de la plantilla, fins que tot aquest procés no
acabi, no podré aplicar l’incentiu. Si ho faig al 2021, tot això em porta fins el 2025. *Problema:
aquest horitzó és massa llarg – si inverteixo al 2021, aplico l’incentiu en funció de l’increment que
jo tingui previst encara que no se sàpiga si ho mantindré o no. Si no manté durant 2023 i 2024
l’increment, al 2025 haurà de desfer l’incentiu i pagar lo que hagués pagat sense l’incentiu, però
d’entrada l’any 2021 ja aplico l’incentiu.
PREGUNTA D’EXÀMEN: Sempre aplico l’incentiu al començament (any de la inversió), amb la

previsió que te l’empresa d’incrementar les mitjanes i regularitzarà o modificarà si, transcorreguts
tots els períodes, no es compleixen les previsions de l’empresa.
Els inventius focalitzats sempre funcionen millor que els incentius oberts.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
B. Amortització de l’immobilitzat material, immaterial nou i inversions immobiliàries
Aquest incentiu no es vincula a la creació de llocs de treball, només incentiva la inversió en actius
productius, tant tangibles com intangibles, sempre i quan siguin NOUS!
• Coeficient màxim segons taules x2. Avantatge fiscal que els permet amortitzar més ràpid
(Incentiu fiscal).
• Compatible amb qualsevol altre benefici fiscal aplicable, com és el tractament fiscal del
lísing – tot i així, i tal i com dic més abaix, és incompatible amb els altres incentius específics
de PIME.
C. Dotació d’insolvències
Dotació d’insolvències: dotació global de l’1% sobre els saldos deutors a fi del període impositiu.
Incompatible amb els saldos deutors als quals s’hagi aplicat el règim general. → Per no anar client
per client, es basen en una estadística per saber quins clients no pagaran. Doten una morositat
estimada. Tot i així, el IS prohibeix aquesta pràctica, amb l'excepció de les PIMES. Vam insistir que
en general, una NO PIME, no pot deduir-se les dotacions globals (en carácter general no són
deduibles, tot i que estiguin ben fetes). Les PIMES poden fer dotació de 1%.
• Excepció al sistema general, ja que s’estableix el benefici fiscal que permet a les empreses
de reduïda dimensió considerar com a despesa fiscalment deduïble una dotació genèrica.
Per fer-ho, no cal identificar clients morosos, sinó sobre el saldo de clients podem dotar
l’1% sense justificació. Si esta judicialitzat, garantit o mes de 6 mesos no puc, però inferior
a 6 mesos sí que puc, perquè en carácter general les dotacions no son deduibles, en el cas
de les PIMES sí que ho son.
• Incompatibilitat amb clients morosos ja deduïts per via normal, pel que l’1% es sobre la
resta no deduïda ja a l’IS.
D. Reserva d’anivellació
La reserva d’anivellació permet anticipar l’efecte de les Bases Imposables negatives o el

diferiment de tributació (però no suposa un autèntic estalvi fiscal). Normalment si hi ha BI negativa
es pot compensar amb BI positives a futur. En el cas de les de reduïda dimensió, l’IS permet que
amb aquesta reserva podem anticipar l’efecte de les BI - i deduir-les abans que s’hagin produït.
No suposa un estalvi fiscal real, no deixes de pagar impostos si no que agafes l’efecte de la BI i
l’avances en el temps, evitant esperar al futur generar resultats positius.
Les característiques de la reserva d’anivellació:
Àmbit d’aplicació: Empreses de reduïda dimensió. Tributació:
• Minoració de la BI positiva fins un 10% (de la BI de l’exercici) amb un límit màxim anual de
1 milió d’euros. Un cop calculada la BI, la podré reduir en un 10%, sempre si el 10% inferior
a 1m€.
• Aquesta reducció s’ha de tenir en compte per al càlcul dels Pagaments Fraccionats.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Requisits:
• Dotació d’una reserva per l’import de la reducció que serà indisponible durant 5 anys.
L’import que no ha pagat per anticipar pèrdues l’haurà de descomptar de les pèrdues que
obtingui als anys següents.
• L’import de la reducció generada podrà ser inclosa a la BI dels 5 anys següents sempre
que el contribuent tingui una BI negativa (pèrdues), i fins l’import de la mateixa.
• Si no hi haguessin BI negatives durant els 5 anys següents, la reducció s’inclourà en la BI

del cinquè any.
Incompliment del règim: S’hauran d’integrar les quantitats minorades incrementades en un 5% en

la base Imposable del període impositiu en que tingui lloc l’incompliment. Ex: si he repartit la
reserva no disponible o incomplert els requisits.
Bàsicament es tracta d’un diferiment d’impostos, en el que jo avui redueixo la BI amb un pèrdua a
futur, si aquesta es produeix, no l’hauré de reduir perquè ja me l’he aplicada anticipadament. Si
no s’arriba a produir la pèrdua, el que vaig fer “no és correcte”, i he d’incrementar la BI del futur
quan no s’hagi produït.
*Important que el profe ha dit a classe: no hem de confondre la reserva d’anivellació amb la
reserva de capitalització. La reserva de capitalització té la finalitat d’enfortir els fons propis de
l’empresa i capitalitzar-la (que els beneficis no es reparteixin, que les empreses tinguin oxigen
suficient). La reserva de capitalització s’aplica a tot tipus d’empresa (gran i PIME), a diferència de
la reserva d’anivellació (que només s’aplica a PIME). En el cas de l’anivellació, fem la ficció
d’anticipar-nos en el temps i em permeto un ajust EN LA BASE IMPOSABLE del 10% (si ho faig =
la quantitat d’import a pagar és més petita), la puc aplicar per compensar BINS d’anys següents
sempre que es produeixin en un termini concret de 4 anys.
Ex de la reserva d’anivellació: Situació normal descrita sota “sense utilització reserva”, empresa té
al exercici 1: 1.000.000€ i paga el 25% d’IS. L’exercici 2 té pèrdues, no paga IS i a futur ja

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
compensarà. És una pena perquè s’han pagat impostos l’any anterior quan el següent es tenen
pèrdues. Llavors el que podem fer és anticipar la pèrdua de l’exercici 2 (a través de la reserva
d’anivellació) à si no aplico la reserva = no tindré ajust.
Segon quadre on fem servir la reserva (que és una cosa VOLUNTARIA). El que fem és que a
l’exercici 1 guanyem 1.000.000€ i descompto de la BI fins a un 10% en concepte de possibles
pèrdues que tingui al futur (en concepte d’ajust temporal de la base imposable, l’estic reduint en
100.000 que em serveixen per compensar BINS futures). La BI queda en 900.000€ i pago el 25%.
De manera que, en el primer cas hem pagat 250.000€ i amb aquest cas 225.000€ (el tipus efectiu
és més baix). A més, creo reserva indisponible a PN per dir que hi ha els compromís. ¿A l’exercici
següent que passa? Si té pèrdua de -100.000€, la pèrdua que vaig avançar s’haurà materialitzat i
la posaré en positiu perquè ja l’he utilitzat, de manera que et queda a 0% i no pagues IS (com que
a l’exercici 1 vaig fer una previsió de 100.000 a compensar, aquest any reverteixo perquè tinc
pèrdues, i per tant ho faig en concepte d’ajust positiu de 100.000).Tributo de forma indirecta lo
que no vaig tributar l’any anterior perquè anul·lo la reserva, aconsegueixo diferir els impostos
sense interessos.
*Important: quan reverteixo la pèrdua reverteixo fins a l’import d’aquesta (si la pèrdua fos de -
50.000, no revertiré 100.000, només 50.000). En el cas que la pèrdua fos de 300.000 o 1.000.000,
només 100.000 perquè és la dotació de reserves que tinc!
*Important: si no hagués tingut pèrdua l’any 2 i durant els següents 4 exercicis no tinc pèrdues =
de forma automàtica a l’exercici 6 reverteixo la diferencia. Per tant, no és una reserva que vaig
acumulant, la puc aplicar fins com a màxim 5 anys (simple diferiment, no hi ha un estalvi real).
Ex de la reserva d’anivellació (2)

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Si jo tinc números diferents, BI 100.000€ puc descomptar 10.000€ i ho puc repetir cada any,
preveient que tinc pèrdues al futur. Al 5è any, les pèrdues no s’han produït, els diners no estan
ben restats, llavors ho he d’incloure com a resultat positiu i compensarà l’efecte (simple
diferiment).
En aquest exemple, tinc beneficis positius cada any de 100.000, per tant, cada any tinc el dret de
fer ajust del 10% sobre els 100.000 = 10.000 (aplico ajust negatiu i acumulo les reserves). Com
que durant aquests anys no he tingut pèrdues, arriba el 6è any i reverteixo els ajustos negatius
que vaig estar fent. Pago directament el 25% com si no hagués fet cap reserva. Tinc un incentiu
fiscal amb caducitat (a diferència de la reserva de capitalització, que no tenia caducitat, a més que
era diferència permanent = estalvi fiscal).
E. Tipus de gravamen (remissió)
PREGUNTA D’EXÀMEN: En relació als tipus impositius, no hi ha cap concret per a les PIMES, tant
a Grans empreses com a PIMES s’aplica el general del 25%. Aquí hi ha un canvi respecte de lo que
era abans, que tenien una tributació més baixa, però amb la última reforma del IS, es va entendre
que tant PIMES com GRAN EMPRESA han de tributar al mateix tipus impositiu.
F. Fiscalitat del lísing

Remissió. En cas de lísings, no hi ha avantatges especials excepte el tema del coeficient segons
taules*2*1’5 (empreses de reduïda dimensió), que ens permet amortitzar la recuperació del cost
del bé establint un límit més elevat. *Recordatori: lo que pago de quota d’amortització és deduïble
sempre que NO superi el x2 del coef.MAX, en el cas de PIMES és el triple.
RÈGIMS ESPECIALS: ENTRE ALTRES
Hem parlat de règim d’empreses de reduïda dimensió però n’hi ha d’altres. Els règims especials
fixen les regles, els règims especials són coses que hem de considerar a més a més del règim

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
general ja que poden rectificar les normes generals inclús.
• Agrupacions d’interès Econòmic (AIE).

• Unions temporals d’empreses (UTE) à un sol NIFF, desapareix el NIFF de cada empresa
individual.
• Grups de societats. Règim de consolidació fiscal à opció fiscal molt interessant.
• Operacions de reestructuració empresarial à empreses que per motius de caire
econòmic, no fiscal, decideixen fer determinades operacions conegudes com “operacions
de reestructuració empresarial” (Per exemple, una fusió o escissió)
• Empreses de reduïda dimensió (PIMES)
• Contractes d’arrendament financer. Lísing.
• Entitats parcialment exemptes. Inclouen fundacions, associacions i altres entitats sense
ànims de lucre. Fundació no paga impostos (tipus impositiu del 0%), però si la fundació fa
activitats no directament lligades a l’objecte social (no forma part del que fan normalment),
sí que estaran subjectes en aquesta part a l’IS. Ex: Fundació que presta ajut mèdic i a l’hora
lloga pisos i amb els diners que rep dona assistència mèdica. L’empresa fa l’activitat
exempta de prestar serveis mèdics, en canvi, per la part que genera ingressos amb activitat
econòmica si que queda subjecte a pagament d’impostos.
(*) Si no existís el règim especial, aquestes operacions no es podrien fer (per exemple, la fusió de
La Caixa i Bankia no seria possible perquè al fusionar-se s’afloren els valors de mercat i pel càlcul
del descanvi aflora també el fons de comerç – com a conseqüència de la valoració dels actius i
passius, fiscalment es pagaria una bogeria – 25% de totes les plusvàlues que s’afloren, fet que
dificulta la fusió per la magnitud del cost fiscal). És per aquest motiu que existeix aquest règim,
per a poder promoure que les empreses creixin fent que la fiscalitat no actuï com un fre per
aquestes situacions. El règim especial diu que aquestes plusvàlues que s’afloren conseqüència de
la fusió no tributaran ara, sinó que el seu pagament es diferirà en el temps (pagues la plusvàlua
quan deixes de ser propietari). Per tant, en el règim de reestructuració empresarial hi ha un
diferiment, no un estalvi fiscal (tot i així, si no vens, no pagues).
(*) Aquest diferiment està condicionat, com he dit abans, a “motius econòmics vàlids” des del
punt de vista objectiu (tot i així, això no significa que no hi hagi motius fiscals!!). Si faig la
reestructuració per motius fiscals, però el motiu de pes és de naturalesa econòmica, l’operació es
justifica.
Exercicis IS i deduccions per doble imposició resolts i explicats (classe 20/5/2022):
PART 1. “Una empresa ha obtingut el 2021 els següents imports en concepte de dividends bruts
(abans de descomptar, en el seu cas, la retenció a compte de l’impost)” NOTA à diguin bruts o
no bruts, sempre es considera l’import brut, que fa referència a qualsevol import abans de
descomptar l’impost:
1. “150.000,00 € per la seva participació en una companyia espanyola de la qual ostenta un 4 %

de participació” = Espanyola = Grau de participació <5% = com que això passa, no miro res més,
no aplicaré cap tipus d’ajust perquè hauré de tributar per la totalitat, no faig cap ajust sobre la
base imposable, no s’aplica l’extinció de dividends per doble imposició.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
2. “540.000,00 € per la seva participació en una companyia espanyola de la qual ostenta un 90 %

de participació des de la data de la seva adquisició (3/6/1989) “ = Espanyola = Grau de
participació >=5% = Miro la data, antiguitat >1 any = Hauré de fer ajust del 95% sobre l’import
dels dividends. 95%*540.000 = 513.000 (per tant, tributo per la diferència, però l’ajust és de
513.000 negatiu).
3. “123.000,00 € per la seva participació en una companyia estrangera de la qual ostenta un 10

% de participació des de la data de la seva adquisició (23/6/2019) i la tributació efectiva de la
qual en l’IS el 2021 ha estat el 8 %” = Estrangera = Participació >=5% = Miro la data, antiguitat>1
any = Miro la tributació efectiva per ser societat estrangera (de l’any en què es distribueix el
dividend!, és a dir, 2021)<=10% = Com que no es compleix la tributació efectiva, no aplico cap
tipus d’ajust a la base imposable en concepte de deducció per doble imposició.
4. “349.000,00 € per la seva participació en una companyia estrangera de la qual ostenta un 4 %

de participació des de la data de la seva adquisició (12/4/1978) i la tributació efectiva de la qual
en l’IS el 2021 ha estat el 15 %” = No aplico cap tipis d’ajust perquè el % de participació és inferior
al 5%, tributa íntegrament pels 349.000 euros.
5. “340.000,00 € per la seva participació en una companyia estrangera de la qual ostenta un 40

% de participació des de la data de la seva adquisició (12/4/1978) i la tributació efectiva de la
qual en l’IS el 2021 ha estat el 15 %” = Estrangera = Compleix amb els tres requisits = Sí que aplico
ajust del 95% sobre el valor dels dividends, ja que l’empresa està extinta d’un 95% de l’import dels
dividends.
6. “Ha venut el percentatge de participació que tenia en una Societat espanyola (25 %) per un
import de 7.800.000,00 €, el preu d’adquisició de la qual va ser de 2.000.000,00 € (2/1/2017). La
seva tributació efectiva (la de la Societat participada) en cada any ha estat superior al 10 %”
Ara estem mirant un altra tipus de deducció per doble imposició: per la venta de participació.
Recordatori: al ser societat espanyola, no m’importa la tributació efectiva (només la considero
quan cobro dividends o venc participació de societats estrangeres). Per tant, per solucionar

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
aquesta part de l’exercici, els requisits són: 1. Grau de participació, 2. Antiguitat. Com que es
compleixen els dos requisits, aquesta venta donaria dret a una extinció del 95% i l’empresa només
tributaria per un 5% de l’import de la plusvàlua (plusvàlua = preu de venta – preu de compra).
Plusvàlua = 7,8-2 = 5.800.000. Faré ajust pel 95% de la plusvàlua, 95%*5.800.000 = 5.510.000
ajust negatiu, tributo només pel 5% de la plusvàlua (fiscalment) = 290.000.
PART 2. “Ha venut també el 2021 (2/1) el percentatge de participació que tenia en una societat
estrangera (55 %) per un import de 26.000.000,00 € el preu d’adquisició de la qual va ser de
5.000.000,00 € (2/1/2019). L’increment net dels beneficis no distribuïts ascendeixen a
2.500.000,00 € (en 2019), i 4.500.000,00 € (en 2020). La seva tributació efectiva ha estat el 9 %
el 2019, l’11 % el 2020, i el 10 % el 2021”
Quan venc participacions a fora, també he de considerar el requisit de la tributació efectiva del
10%. El procés d’aquest exercici és més llarg: he de saber com s’han generat els dividends i el
fons de comerç al llarg dels anys, i aplicar la deducció en aquells períodes en què la tributació
efectiva hagi complert el requisit.
- Increment net dels beneficis no distribuïts (reserves) de 2019 són 2,5 milions però la
tributació efectiva és <10%, al 2019 no tindria dret a la deducció per doble imposició. Al
2020 les reserves són de 4,5 milions, respecte a la tributació efectiva no hi ha problema
perquè aplicaria la deducció per doble imposició perquè 11%>10%. = Càlcul de la
generació de dividends.
- Plusvàlua: de la plusvàlua corresponent a 2019 no seria d’aplicació la deducció perquè la

tributació efectiva no compleix amb el requisit, però la que correspon a 2020 sí. He de
cel·lular la part de la plusvàlua corresponent a cada any de forma lineal.
Preu de venta = 26.000.000

Preu de compra = 5.000.000
Benefici = 21.000.000 à miro com es distribueixen al 2019 i al 2020. De lo que jo estic venent, ara
m’estan pagant les reserves (sumen valor a l’empresa perquè no s’han distribuït), que són
7.000.000 en total. Fons de comerç = 21.000.000-7.000.000 = 14.000.000. Ara he de saber sobre
quina quantia aplico el 95%, perquè recordem que al 2019 la tributació efectiva era inferior al 10%
(no aplicaré el 95% sobre el 2019).
Calculo la proporció de forma lineal sobre els anys en què he tingut la participació = 14.000.000/2
= 7.000.000 cada any. Aplico la deducció per doble imposició del 95% al 2020, sobre els
7.000.000 de fons de comerç i els 4,5 de reserves. No tinc en consideració el 2021 perque ho ven
abans de que s’incorporin les reserves que he guanyat del 2020 al 2021.
Conclusions:
- Quan venc participació de societat espanyola: tota aquesta historia la oblidem, no serveix
per res. Directament, si tinc un 5% o més i antiguitat d’un any, tinc dret a extinció del 95%
de la plusvàlua, i no he de mirar res (reserves ni merdes, res). Miro grau i antiguitat.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
- Quan venc participació de societat estrangera: sempre entra en joc la tributació efectiva.
Només es permet deduir si la tributació efectiva és del 10% o més, i si compleix els dos
altres requisits. Sempre hem estudiat dos casos:
o Quan nomes reparteixo dividends, tampoc tinc en compte tota aquesta historia,
nomes considero si l’any que reparteixo ha estat superior o no al 10% (em donen
igual els períodes anteriors).
o Quan venc és més complexa, estic venent un benefici que s’ha produït durant el
temps que he tingut la participació. Quan guanyo 21 milions, els 21 milions no
s’han produït al 2021, s’han produït al llarg del temps. Salvo que jo vengui pel
mateix preu que diu la comptabilitat, sempre estaré cobrant per una part
intangible. Abans valia 5 i ara 26, estimo la part que s’hagi produit a cada any però
realment no ho se. Hem repassat doncs dos conceptes que neixen per la venda
de participacions de societats estrangeres:
§ Fons de comerç: valor intangible que el comprador paga (lo que Coca
Cola representa com a marca, per exemple – que no se quan s’ha produït,
dedueixo que es fa en quantitats iguals durant els anys en què he tingut la
participació). És una porció de la plusvàlua, i la reparteixo a parts iguals
(14/2 = 7 milions cada any).
§ Increment de les reserves anualment: com a conseqüència dels beneficis

no distribuïts, que en total són 7.000.000 que corresponen a l’increment
de reserves.
Exercicis “SUPOSATS DEDUCCIONS” = Deduccions per inversió empresarial
Dono els imports que em dona l’enunciat per bons, perquè a l’examen ens donaran directament

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
les quotes que hem de deduir. No ho qüestionem fiscalment. És un cas d’estalvi fiscal, tinc dret a
deixar de pagar impostos.
EX1:
*Retencions i pagaments: tot el que he anticipat durant l’any a conta de 2021. Tota empresa durant
l’any esta ingressant a hisenda (anticipant) diners de lo que haurà de pagar quan acabi l’any. Al
final de mes, quan ens paguen la nomina, ens descompten, és un anticipo que esta fent a conta
de la seva declaració de renda del 2021. Doncs les empreses igual, tenen la obligació de pagar lo
del 2022 en referència al 2022. L’enunciat em diu que l’empresa ha anticipat 80.000 (si em toca
pagar 100, només hauré de pagar per la diferència, que són 20).
Explicació de l’esquema: partim de la base imposable (que la dono per bona perquè és la que em
dona l’enunciat), aplico el tipus impositiu nominal (25%, que és igual per a tothom). Si li trec
l’impost a la base imposable, em queda la quota íntegra (que si l’empresa no tingués deduccions,
aquesta seria la quota). Tenim les següents deduccions:
1) Per doble imposició internacional, que em permeten descomptar 80.000, fa que em quedi una
quota íntegra ajustada de 295.000
2) Deduccions per I+D: recordatori à màxim em puc deduir el 25% en concepte de I+D de la
quota íntegra ajustada (que és la quota íntegra ajustada a deduccions per doble imposició i

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
bonificacions), però hi ha una excepció del 50% (quan la inversió que he fet en I+D > 10% de la
quota íntegra ajustada). Puc deduir com a màxim en concepte de inversió empresarial un 25% de
295.000, i passa a ser 50% en funció del nivell de deducció que jo tingui per I+D. En aquest cas,
el 10% de 295.000 = 29.500, i la inversió que he fet en I+D és superior (50.000), per tant, em
dedueixo un 50%. Em dedueixo un 50% de 295.000 = 147.5000. Com que amb I+D he aconseguit
deduir-me màxim el 50%, aplico aquest tope per totes les deduccions, tenint com a límit aplicable
147.500.
- De I+D ho dedueixo tot (50.000), encara tinc 97.500 de marge. D’inversions de

produccions cinematogràfiques tinc 60.000, també m’ho dedueixo tot. Em queden
37.500. Per tant, màxim dels 40.000 d’inversions per creació d’ocupació em deduiré
37.500.
Passo a la quota líquida, que és la quota íntegra ajustada – totes les deduccions per inversions que
he pogut fer-me. Quota líquida = 147.500. Si no hagués fet cap retenció, hauria d’ingressat a
hisenda 147.500, pero com que li he avançat 80.000 durant l’any, la transferència és la diferència,
67.500.
Aquesta quota diferencial (la última, considerant lo que he avançat de diners a Hisenda) és l’únic
import que podria ser negatiu, perquè pot ser que lo que jo hagi pagat sigui superior a lo que
realment hauria d’haver pagat (en aquest cas, em retornarien diners). La quota íntegra ajustada
i la quota líquida mai poden ser negatives. *El que no hagi pogut deduir es compensa per
anys següents.
EX2: Ens diuen que les dades son les mateixes, però la inversió en I+D no és de 50.000, sinó de
15.000. Ara, 15.000<29.500, per tant, no puc incrementar el % al 50%, sinó que el meu límit es
manté al 25%. L’esforç inversor que l’empresa ha fet és de baixa quantia, fet que no li permet
incrementar el % màxim de deduccions per inversions.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Com abans, el límit del 25% es sobre tots els incentius d’inversió empresarial. El 25% de 295.000
= 73.750, que és el límit aplicable. Amb aquests, puc deduir-me la totalitat del I+D (15.000), però
en cinematogràfica ja no m’arriba per tot (em queden 58.750 i cinematogràfica són 60.000). em
queden pendents de deduir per anys següents 1.250+40.000 de creació d’ocupació. Tal i com
hem fet abans, als 221.000 li resto lo que ja he anticipat, hauré de fer transferència per valor de
141.250.
Exercicis “EXEMPLES EDI”
EX1 (tot són societats espanyoles):
A. El 5%, tot i que sigui molt just, ja em serveix per a poder aplicar la deducció, tinc dret a la
deducció perquè a més a més es compleix també l’antiguitat. Dels 200.000 de dividend de 2021
tan sols tributaré pel 5% (per tant, fiscalment recullo 10.000, em dona lloc a un ajust negatiu de
caràcter permanent de 190.000). L’any 2020 apareix exempció de -200.000 perquè em podia
deduir el 100%, ara només puc el 95% (2021) – això és per totes les empreses.
B. El mateix cas que abans, compleixo els requisits, només tributo per un 5%, ajust negatiu per
95% de 100.000, i tributo per 5.000.
C. Mateixa situació, compleixo els requisits, només tributo per un 5% dels 30.000 (1.500) i faig un
ajust negatiu del 95% dels 30.000 = 28.500.
D. Compro el mateix any en què es distribueixen els dividends – quan els distribueixo (30/12/21)
aquestes participacions no tenien cap any d’antiguitat. Per tant, puc dir que 1. No es compleix el
requisit de l’any i a sobre no compleix amb el de la participació mínima del 5% tampoc (per tant,
no puc fer res, tributo per la seva totalitat, no tinc cap ajust), 2. Si la participació fos >5%, tant podria
dir que no faig ajust com que si (si dic que si, el 27/12/22 hauria de confirmar que la deducció que
he fet al 2021 és correcta).
E. En aquest cas, no es compleix l’antiguitat i tampoc el % de participació, no tinc dret a deducció

per doble imposició.
EX2

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
A. Com que la participació és inferior al 5%, no tinc dret a la deducció, no hi ha cap tipus d’ajust
(tot i que el requisit de manteniment es compleix, ja que compra al 2020 i ven al 2022).
B. Com que no ha mantingut l’any de participació, tot i que la participació sigui del 5%, no tinc
dret a la deducció.
C. La compro al gener de 2021 i la venc al desembre del 2022, a més a més el % de participació
és del 20,30%, això fa que, pel compliment dels dos requisits, pugui deduir-me el 95% de la quota
i tributar tan sols pel 5%.
(la resta són iguals).
Exercicis “PIMES” Classe 27/5
EX 1:“La societat TRANS, S.A. especialitzada en mudances adquireix l ́1/4/2021 dos vehicles nous
de mudances per import de 80.000 € cada un per captar a un major nombre de clients. La
plantilla mitjana durant l ́exercici 2020 va ser de 21,50 treballadors. La plantilla mitjana de
l ́exercici 2021 i 2022 (previsió) és de 22,75 treballadors. Aquest mitjana de plantilla es preveu
mantenir o incrementar en els exercicis 2023 i 2024”
Es demana: Sabent que el seu volum de negocis a l'exercici 2020 va ser de 9,5 milions d'euros es
demana calcular els possibles ajustaments extracomptables a practicar a l'exercici 2021
considerant que la companyia vol minimitzar l ́impost a pagar, que el coeficient màxim de taules
és del 10% i que comptablement s'aplica el mètode lineal amb el tipus de taules.
Identifico que és una empresa de reduïda dimensió perquè la seva xifra de negocis és inferior a
10M (9,5). Miro si puc aplicar llibertat d’amortització (limitada) per l’increment en la plantilla
mitjana de l’empresa. *Recordo: 1. aplicable quan faig adquisició d’elements de l’immobilitzat
material nous i inversions immobiliàries, 2. La plantilla mitjana durant els 24 mesos següents a la
data d’inici del període impositiu en què els béns adquirits entrin en funcionament, s’ha
d’incrementar respecte a la dels 12 mesos anteriors i mantenir-se durant 24 mesos més, 3. Topall
màxim: 120.000€ x increment mitjà de plantilla (amb dos decimals). Per cada increment de
persona treballadora, podem aplicar una llibertat d’amortització de fins 120.000€ anuals, 4. No és

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
un estalvi fiscal, sino un diferiment.
*L’enunciat ja ens diu que l’empresa te previst mantenir aquest augment durant els 24 mesos
següents. Ara comparo l’amortització comptable amb la fiscal per saber l’ajust que tindré. Com
sempre, comptablement faig = 80.000+80.000 = 160.000*9/12 = 12.000 (lo correcte a nivell
comptable és comptabilitzar 12.000). Fiscalment, però, tinc dret a deduir-me més (incentiu per
inversions). Fiscalment comptabilitzo fins a 150.000 (que és el límit de la llibertat d’amortització).
Això dona lloc a un ajust negatiu de 138.000, que és un incentiu fiscal que em permet reduir el
resultat comptable i diferir la tributació de 138.000, ajust negatiu de caràcter temporal.
Per calcular com serien els números en tots els períodes, identifico que la vida útil dels camions
és de 10 anys ja que el coef.MAX de taules és del 10%. La situació del 2021 ja l’he vist, ara mirem
les següents. L’any 2022 l’empresa amortitza comptablement 16.000 (160.000/10 anys = 16.000
cada any, el primer eren menys perquè entrava no en funcionament al gener). En canvi, fiscalment
ja porto 150.000 de l’any anterior, em queden 10.000 per arribar fins als 160.000. Fiscalment
amortitzo 10.000 i dona lloc a un ajust positiu de 6.000.
L’any 2023 comptablement amortitza 16.000, fiscalment res (ja ho ha amortitzat tot). Identifico
doncs que, a partir de 2023, tindré ajustos positius per valors de 16.000, ja que he de revertir tota
la deducció de l’amortització del 2021.
EX 2:“Preu d’adquisició 35.000€ (2/1/21) amb coef.MAX d’amortització: 10% (PIME)” LÍSING A
PIMES. El contracte dura 2 anys, les quotes anuals per la recuperació del cost de la inversió són
de 16.000, em comprometo a comprar quan acabi el contracte per valor de 3.000 (valor residual).
Tinc 1.400 d’interessos.
Recordatori: els interessos no són mai deduïbles fiscalment, la quota de recuperació del cost del

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
bé sí (els 16.000), sempre que aquesta quota no superi el triple del coef.MAX d’amortització del
valor de la inversió (per ser PIME). 30% sobre els 35.000 = 10.500, com que 16.000>10.500, només
em puc deduir fins a 10.500 (que és el meu límit). Per tant, faig ajust negatiu per la diferència i tinc
un benefici fiscal de caràcter temporal (anticipació de la despesa).
L’any 2022 passa el mateix, que és l’any en què acaba el contracte, tinc un ajust negatiu perquè
tinc despesa fiscal més gran que la comptable, aquest any acaba el contracte. *Important: tenir en
compte que cada any comptablement tinc una amortització de 3.500 perquè és el valor del bé
repartir en la vida útil (que són 10 anys perquè el coef.MAX és de 10%).
L’any 2023: ja s’ha acabat el contracte, ja no pago les quotes de recuperació del cost, només tinc
pendent la part que no he pogut deduir dels anys anteriors (per tant, tot i que fiscalment ja no tinc
quotes de la recuperació però encara tinc pendents de deduir algunes perquè tenia el meu tope
límit, a partir d’ara les dedueixo). Respectant encara el meu límit del 30%, torno a deduir-me
fiscalment 10.500, ajust negatiu temporal . El profe comptabilitza l’amortització del valor residual
(opció de compra) a l’any 4, però jo ho faria al 3 perquè ja s’ha acabat el contracte. *Amortitzo el
valor residual, és un actiu usat, per tant amortitzo pel doble del coef.MAX (20%*3.000 = 600). Faré
aquesta amortització fins arribar als 3.000 d’opció de compra (600*5 anys = 3.000), per tant, durant
5 anys (2023, 2024, 2025, 2026, 2027).
L’any 2024, encara no hauré deduït fiscalment totes les quotes (porto 10.500*3 = 31.500, em
queden 500 pendents). També he de comptabilitzar els 600 de l’amortització del bé usat. En total,
veig que la despesa comptable és més gran, per tant començo a fer ajustos positius que acabaran
revertint els negatius dels anys anteriors, cosa que fa que la suma dels ajustos al final sigui de 0
(com són ajustos temporals, reverteixen, he distribuït de forma diferent en el temps).
EX 3:“Actiu de 35.000 euros que no el compro per lísing ni tinc inversions en creació de treball,
el coef.MAX segons taules és del 10%”
Recordatori: seguim en PIMES, en aquest cas, per la compra d’actius nous que no incentiven la
creació de llocs de treball puc fer coeficient màxim segons taules x2. Avantatge fiscal que els
permet amortitzar més ràpid (Incentiu fiscal).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
Lo que és correcte comptablement és: 35.000/10 = 3.500 comptablement cada any. Fiscalment,
puc amortitzar el doble de ràpid = 10%*2 = 20%*35.000 = 7.000. Tinc una diferència temporal de
3.500 negativa perquè tinc més amortització fiscal que comptable. Això sí, com que he amortitzat
el doble de ràpid, a partir del 6è any els ajustos revertiran i seran positius perquè fiscalment ja
hauré arribat als 35.000 i no hauré de deduir-me res a nivell fiscal (per tant, comptable>fiscal =
ajust>0).
EX 4:“Insolvències en PIMES” à INTENSA MOROSITAT, S.A., que tanca el seu exercici social en
data 31/12/2021, té un import a cobrar a 31/12/2021 d’1.890.000,00 € tenint en compte que ha
dotat a la provisió d’insolvències els següents imports: 1.- Client A, per import de 60.000,00 €,
corresponents a una factura amb venciment 1/03/2021. 2.- Client B, per import de 22.000,00 €
d’un client que es troba en concurs de creditors des de novembre de 2021.
Recordatori: seguim en PIMES, en aquest cas, a més a més d’aplicar el règim general, fiscalment
poden complementar les insolvències amb les dotacions globals. El saldo de clients podem dotar
l’1% sense justificació. Si esta judicialitzat, garantit o mes de 6 mesos no puc, però inferior a 6
mesos sí que puc (per tant, de tots els clients que a 31/12 em deuen diners, excloc aquells que
fiscalment ja els he considerat deduibles perquè sinó els comptaria dos cops!).
El client A és fiscalment deduïble perquè han passat més de 6 mesos, valor de 60.000. El client B
també és fiscalment deduïble perquè es troba en concurs de creditors (tot i que sigui des de
novembre) amb valor de 22.000. Com que ja ha dotat aquestes provisions d’insolvències, he de
restar aquests 82.000 a tot el saldo de clients (1.890.000), perquè sinó duplicaria la dotació. Aplico
el 1%*(1.890.000-82.0000) = 18.080.
TEMA 2. REORGANIZACIÓ EMPRESARIAL (LO +

IMPORTANT DE CLASSE, NO TOT)
“Tota empresa és lliure de posar ordre a les seves estructures empresarials, pot aprofitar-se de
beneficis fiscal sempre i quan sigui per optimitzar la seva estructura amb independència de la
seva fiscalitat” - Ha d’haver raó econòmica, la fiscalitat no pot ser l’únic incentiu.
Una empresa, com obligació, té la de minimitzar el cost del IS: les empreses intenten minimitzar
sempre els costos. Una forma d’optimitzar el cost és traslladar la seu a altres països, o jugar per
intentar reduir-lo.

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
El que segur que no es pot fer és incumplir la llei. Idea principal: regularitzo l’estructura si hi ha
una raó econòmica de pes.
Objectiu: reduir el cost fiscal total, l’IS i l’IRPF més baixos en total possible. Optimitzar la fiscalitat.
S’ha de tenir en ment que és diferent constituir la societat des del moment 0 de manera fiscalment
òptima, a anar fent rectificacions (que encara que generin eficiència també suposen costos dur-
les a terme). És difícil preveure tot des del moment 0, i la seva evolució és imprevisible.
1. Suposem que no és aplicable el règim de reestructuració empresarial.
- (PRIMER IMPOST) IS: Tinc dues plusvàlues latents com a conseqüència de l’operació.
Primera plusvàlua és de l’immoble: comptablement val 300.000, el seu valor de mercat és
750.000, plusvàlua latent per valor de 450.000. El règim general (el que estic aplicant ara)
em diu que he de tributar per la plusvàlua latent, he de tributar per l’IS com si estigués
venent l’immoble. Pago un 25% sobre els 450.000 (tinc un cost fiscal).
- (SEGON IMPOST): Impost municipal de la plusvàlua, que depèn de l’ajuntament
(“Plusvàlua municipal).
- (TERCER IMPOS): Tributar pel fons de comerç (“intangible”, lo que val la companyia més
enllà de la comptabilitat). Pel règim general (el que estic aplicant ara) tributo per aquest
fons de comerç – el valor de comerç ve donat per una taxació que fa un tercer independent
de l’empresa, que ve a ser el valor de més que em pagarien (+ enllà del valor comptable).
L’exercici em diu que són 500.000
2. Suposo que sí que és d’aplicació el règim de reestructuració empresarial = EFECTE DE

NEUTRALITAT FISCAL (HO HA DIT MIL COPS EL PROFE).

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
- (PRIMER IMPOST que no paga) No es tributa per aquesta plusvàlua latent de l’immoble. Si
m’acullo, que és voluntari (tot i què exigeix de motius econòmics), no tributo per la
plusvàlua i tributaré el dia que vengui l’immoble (PREGUNTA D’EXÀMEN). No és que
tingui un regal, sinó que aconsegueixo diferir la tributació a un moment posterior.
- (SEGON IMPOST que no paga) Plusvàlua municipal, que diferiré la tributació al moment
que realment vengui l’immoble.
- (TERCER IMPOST que no paga): Plusvàlua pel fons de comerç, no hauré de tributar fins
que transmeti a un 3r el negoci. La discussió sempre amb l’altra persona/entitat sempre
estarà en arribar en un acord amb el fons de comerç, perquè al final lo dels immobles
sempre son valor molts similars perque estan molt taxats. Lluita més important.
Aquestes són les plusvàlues que es posen en manifest en qualsevol procés

d’integració/fusió/similar. La clau de la fusió és el valor de canvi (quant valen les meves accions,
quant les teves, miro la diferencia). Relacionat amb el fons de comerç, que és un concepte molt
important: si un val molt més que l’altre, els accionistes de l’altra empresa surten perjudicats.
Els passius contingents són riscos latents que hi ha i que no estan comptabilitzats (els passius
poden ser laborals, fiscals o de qualsevol tipus). Exemples: no esta recollit en la comptabilitat que
jo com a empresa no segueixi la normativa establerta - si tinc inspecció de medi ambient, tinc un
risc latent (passiu que he de considerar).
Solució de l’exercici de dalt (document studocu): Veiem com la suma dels impostos que he de
pagar ja val més que el valor de l’immoble. Val la pena? No te sentit, per tant, no faig la
reestructuració, salvo que em pugui acollir al regim especial, perquè si no em puc acollir em surt
molt més car i prefereixo directament perdre l’immoble. . Tinc un cost fiscal casi un milió d’euros,
no té sentit. El cost fiscal > Risc que vull cobrir. Però, per exemple, si aplico el règim especial, el
cost de la plusvàlua en la transmissió de l’immoble passa a ser 0 (no pago pels 112.500, ja els
pagaré quan vengui). El règim especial em permet optimitzar la fiscalitat sense cost fiscal sempre
i quan hi hagi raons econòmiques (no només fiscals).
Si aplico el règim especial à El que hi ha realment un règim de diferiment, ja que el que hauria
de pagar ara es difereix a quan es materialitzin de forma efectiva les operacions. Règim de
neutralitat. Permet reestructurar-me sense cost fiscal 0 (ens “estalviem” 907.325€ a l’acollir-nos a
aquest règim especial). Objectius aconseguits (PAS 1 escissió à ara tinc dues societats, una en la
qual hi ha un immoble, en l’altra només l’activitat, però les tinc separades):
- Separar l’immoble respecte de la resta del patrimoni empresarial i racionalitzar

l’estructura empresarial i patrimonial. Minimitzar riscos. Racionalitzar l’estructura
patrimonial (posaré allà tots els immobles).
- Cost fiscal nul (règim de diferiment d’impostos): si s’acull al règim fiscal de reestructuració
(si hi ha existència de motius econòmics vàlids). Com el cost de fer-ho sense acollir-se al
règim especial és desorbitat, normalment només es farà pel règim, existint MEV.
Per què em pot anar bé tenir-les separades? Imaginem que els socis discuteixen i decideixen
vendre el negoci. No es el mateix vendre el negoci sense l’immoble que sense l’activitat. Al
separar-lo, em permet vendre el negoci sense els immobles. És més vendible el negoci sense el
immoble que amb el immoble, hi ha una estructura que el mercat em permet realitzar la venta del

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
negoci, o de l’immoble, em permet que una no m’arrossegui una altra.
Però podem anar més enllà: continuo tenint el patrimoni immobiliari fora de la societat (lògic: que
tot el patrimoni el situí dins de la empresa que te l’immoble). PAS 2 aportació d’immobles de
propietat particular à aportar els immobles que son propietat particular del soci a una de les
societats que jo he creat. La C és la societat en la que jo he posat l’immoble, es lògic que sigui
tambe la propietària de tota la resta d’immobles que tingui i s’utilitzin per l’activitat econòmica.
Els immobles s’aporten a la societat patrimonial C. Segona operació (dp de l’escissió́), els
immobles del soci, utilitzats per la societat A (cobrava lloguer a A), són aportades a C, societat
constituïda per tenir un patrimoni immobiliari. Problema: aquesta operació no es pot acollir al
règim de reestructuració, perque es expressament exclosa del règim, perque els socis que
aporten els immobles no son empresaris, son particulars propietaris d’un immoble. = Tributo per
la plusvàlua latent, aquest pas 2 de portar tots els immobles a la societat té tributació. (Tots els
números estan al document de studocu).
* La clau està que en principi, malgrat el cost que suposa fer això, aniré recuperant-lo en la mesura
que tributaré menys (ho recupero amb l’estalvi fiscal - lo que pago per un cantó ho recupero poc
a poc pagant menys impost sobre la renda, els 300.000 que he de pagar per aportar els immobles
els recupero any rere any perquè el IRPF que pago és més petit a conseqüència de no tenir el
lloguer). El soci deixa de llogar a A (deixant de tributar per IRPF), i això suposa un estalvi de cost
fiscal que arriba a compensar o ser millor que el sot que té l’aportació. S’ha de fer anàlisis cost-
benefici, per veure si és atractiu, en el temps, fer l’operació. Objectius aconseguits:
- Reduir el tipus mitjà en IRPF (de 32,83% a 22,81%) perquè el soci deixa de tributar per
IRPF del lloguer (com que no incorporo els 75.000 que cobro de lloguer, la factura del
IRPF del soci és més petita). Ara als ingressos només considero el sou i els dividends.
- Els ingressos per lloguer tributen per IS i no per IRPF (passen a tributar a un tipus fix del
25%) – ara aquest lloguer els cobra la societat que és la propietària. He racionalitzat la meva
cistella (tot sembla igual però no).
- Es racionalitza la situació del patrimoni immobiliari (en una societat independent

concentro tot el patrimoni immobiliari). El patrimoni abans el tenia desendreçat, he posat
ordre, el que passa és que em comporta un estalvi fiscal, baixo els impostos (si ordeno bé,
baixo la fiscalitat – posar ordre te un cost que revertirà, és pura planificació fiscal aprofitant
la normativa)
PAS 3 creació d’una societat HOLDING à Què em queda per fer? Optimitzar la tributació dels
dividends evitant la tributació per renda. Una societat te ajust del 95% si compleix els requisits
quan cobra dividends (recordem que si és persona física on, tributo directament per renda). Faré
l’ajust per evitar la doble imputació. Interposo una societat entre les dues i el soci: “societat
holding”, amb la única finalitat de millorar el tracte fiscal dels dividends.
Es tracta, en definitiva, de la creació d’una societat H mitjançant l’aportació dels socis de B i C de

les accions de B i C a l’entitat holding, de les que els accionistes són els socis. En lloc de ser
accionista directa de B i C, ho soc indirectament, participant a través de la holding. La holding

lOMoARcPSD|17469277
Marta Moreno Oliver
només te en la seva propietat les accions de B i C. Aquest pas 3 si que pot acollir-se a la
reestructuració empresarial, no te cap cost. La holding es la propietària del 100%, per tant
d’aquest dividends hi haura ajust en base del 95%, i mentre no reparteixi els dividends, els socis
no pagaran (no hi ha obligació de pagar els dividends, els pagara quan vulgui). La H només
tributarà pel 5% del total dels dividends que cobra, perquè el 95% és objecte d’ajust en la base
imposable. Objectius aconseguits:
- Racionalització de les inversions futures. A través de la societat holding puc canalitzar

inversions de tot el grup, o puc obrir altres activitats econòmiques. La hòlding permet una
diversificació d’inversions futures i optimització d’organització.
- Possible tributació com a grup: eliminació de contingències fiscals per operacions

vinculades.
He optimitzat la fiscalitat, he tret el lloguer de circulació, i per mes que hi hagi un ajust, els
dividends els repartiré quan els reparteixi, i els socis només tributen pel seu sou. Si a més a més
aquestes tres societats (B, C, H), tributen de forma consolidada (tributen com si fos una sola unitat,
empresa), tenen un plus afegit = totes les operacions vinculades es queden a 0, es neutralitzen.
*Això sera quan l’empresa s’aculli a la tributacio consolidada, que és voluntari.
IMPORTANT PER L’EXÀMEN: Tenir clars tots els passos que hem fet per arribar a la situació final.
Primer: Escissió total (– per l’examen no interessen els càlculs, sinó els conceptes à és legal
optimitzar les estructures societàries que exigeixen de motius econòmics vàlids, com per exemple
“preveure un millor relleu generacional”). Si aconsegueixo aplicar el règim, aconsegueixo un
diferiment fiscal o neutralitat (no pago impostos quan em reestructuro, els difereixo a un moment
posterior que és quan es produeix la venda dels actius o de les accions. Entre mig: hi ha operacions
en les quals he de mirar si és d’aplicació o no el règim (en el traspàs dels immobles no és
d’aplicació). Tercer: accions de les quals són propietàries els accionistes passin a H i estiguin
exemptes de l’impost de patrimoni.

Fiscal Apunts Finals

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fiscal Apunts Finals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

lOMoARcPSD|17469277

Marta Moreno Oliver

TEMA 0. INTRODUCCIÓ RÈGIM FISCAL

“L’empresari/autònom/professional ha de respondre amb tot el seu patrimoni de les

§ Com a persona jurídica: Empresa societària (artefacte jurídic).

- En cas de no poder fer-se càrrec dels pagaments, si actuo de forma NO diligent, no

Quota íntegra= Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable * 25%

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 1

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

presento el concurs de creditors en el termini corresponent, o perjudico a la capacitat

Condicionants per escollir una forma:

- Els autònoms o empresaris individuals - responsabilitat il·limitada (contactaré

2. Fiscalitat bàsica empresari individual (autònom): 4

i. Inconvenient: és progressiu, augmenten els tipus impositius a mesura que

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 2

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

i. Es poden donar exempcions per les empreses familiars.

3. Fiscalitat bàsica d’una societat

i. La diferència de tributació pot arribar a ser determinant: si jo tinc uns beneficis

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 3

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

c. Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP): Per qualsevol tipus d’operació

→ No hi ha IP (que és només per PF), ni ISD (només per PF), no hi ha IRPF.

En el cas de PF, la PF tenia elements afectes a l’activitat, la PF si morís passaria el negoci, i

a. Impost sobre el Patrimoni (IP): Per la titularitat de les accions o participacions en la

i. Participacions en la societat familiar: el valor d’aquestes accions estarà exempt

i. Aquesta transmissió també pot ser exempta si es considera empresa familiar.

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 4

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

ESTUDI COMPARATIU DE COSTOS FISCALS → per comparar “empresari individual” VS

5. Empresari individual «versus» societat: factors a tenir en compte

Diferències a la fiscalitat segons com decideixes ser empresari.

a) La progressivitat en l’IRPF. És un factor que es considera pels càlculs de planificació

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 5

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

i) El tipus màxim de l’IRPF pot ser de màxim de 49%.

c) La problemàtica relativa a les operacions vinculades. Determinar les operacions

d) La responsabilitat de l’empresari. Aspecte no fiscal, estrictament jurídic. En cas de PF,

- No només la PF pot perdre el negoci, els seus creditors poden arribar a

i) Ex.: Extingir l’activitat econòmica via jubilació, sent empresari individual,

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 6

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

i) Demanar un préstec s’haurà d’avalar amb patrimoni propi, en el cas de

b) Aspectes mercantils. Costos i complexitat de la PJ. Al mercat la imatge d’un autònom i

c) Aspectes civils. Règim matrimonial, per exemple, si et separes i conflicte segons la

i) Titularitat del local on s’exerceix l’activitat econòmica: si es lloga, i l’empresari

i) Un empresari individual que es jubila no ha de fer-se càrrec de cap

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 7

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

6. Fiscalitat i decisions empresarials

La fiscalitat és un element més a tenir en consideració i mai intervé en la “fase de gestació” de

Quota íntegra = Resultat comptable +/- Ajustos = Base imposable*25% 8

Descargado por ALEJANDRA IBRAN RUIZ (alejandra.ibran01@estudiant.upf.edu)

Marta Moreno Oliver

i) Fiscalitat idèntica en cas de SA i SL, excepte d’una activitat financera (que

i) Tributació fiscal del 20% a través de l’IS.