1.

Si la corba de demanda de cert bé X es desplaça cap a l’esquerra pot ser el resultat d’un
a) decrement del preu d'un bé complementari del bé X.
b) increment del preu del bé X.
c) decrement del preu d'un bé substitutiu del bé X.

La resposta correcta és la c) ja que si la corba de demanda es desplaça cap a l’esquerra

significa que en la nova situació es volen pagar uns preus unitaris inferiors als anteriors pels
mateixos nombres d’unitats. I una disminució del preu d’un bé substitutiu podria provocar-ho en
desplaçar-se una part de la demanda inicial del bé X cap al bé substitutiu. El fet descrit a a) no
implicaria aquest tipus de desplaçament i la situació b) no provocaria un desplaçament de la
corba de demanda sinó un moviment sobre aquesta mateixa corba.

2. Un estudi de la relació entre els mercats dels automòbils i de la benzina mostra que un
increment del 10% en el preu d’aquesta darrera sol anar acompanyat d’una disminució en el
nombre de vendes de cotxes en el període subsegüent. Què podem dir dels béns automòbils i
benzina?
a) Són substitutius.
b) Són independents.
c) Són complementaris.

Per esbrinar la resposta ens podem centrar en l’elasticitat encreuada de la demanda

d’automòbils respecte de la benzina. Si el signe d’aquesta és positiu els béns són substitutius ja
que s’interpreta que l’increment del preu de la benzina motivaria un increment de la compra
d’automòbils en substitució de la benzina que es deixa de comprar fruit de l’augment del preu.
Si el signe és negatiu, com és el cas, els béns reben la denominació de complementaris ja que
es consumeixen conjuntament: un increment del preu de la benzina indueix una disminució tant
del seu consum com del d’automòbils.

3. Indiqueu quina opció és FALSA.

En un restaurant tipus bufet lliure podem trobar situacions on la relació entre els clients i els
propietaris del restaurant sigui
a) d’informació asimètrica.
b) de risc moral.
c) de tipus Giffen.
Per resoldre aquesta pregunta podeu posar exemples d’aquelles dues situacions que poden
caracteritzar la relació entre clients i propietaris d’un restaurant d’aquest tipus.

Un exemple d’informació asimètrica d’aquesta mercat podria ser el fet que els clients saben si
pertanyen a la categoria dels que mengen una quantitat de plats el cost dels quals és superior
al preu del dinar i els restauradors, en canvi, no ho saben. Probablement, en la pràctica, aquest
preu s’ajusti més al cost dels que mengen menys ja que, en cas contrari, només entrarien en
aquests locals els altres tipus de clients i aquest tipus de negoci no seria rendible. La factibilitat
d’aquest tipus de mercats està associada a la venda d’altres productes, com les postres i les
begudes, que no estan incloses en preu del menú.

Un exemple de risc moral podria ser el comportament d’algun client que habitualment no
mengés excessivament (en aquest context això significaria que habitualment no mengés plats
per valor superior al preu pagat) però que decidís fer-ho en saber que la seva despesa està
acotada pel preu del menú.

Un relació tipus Giffen no té sentit. Allò que està definit són els béns Giffen que són aquells que
tenen una corba de demanda amb pendent positiu, és a dir, el consum dels quals augmenta
amb l’increment del seu preu.

9. Quin d’aquests fets NO afavorirà l’increment de l’oferta de diamants:

a) una disminució del salari dels treballadors d’aquest sector.
b) el desenvolupament d’un nou procés que redueixi el temps de poliment un 25%.
c) l’expectativa d’un augment futur del preu dels diamants.

L’oferta està bàsicament determinada per preu del producte, la tecnologia disponible per
fabricar-lo, els costos dels factors de producció i les expectatives sobre l’evolució del preu del
producte. El primer fet s’associaria a una disminució del factor de producció treball i es traduiria
en un augment del marge de beneficis raó per la qual es produiria un increment de l’oferta. El
segon fet representaria una millora tecnològica que també abaratiria el cost de producció.
Finalment, el tercer fet induiria als productors a disminuir l’oferta per incrementar les existències
en previsió d’una pujada futura dels preus que augmentaria els ingressos per la venda
d’aquestes existències.
1. El peatge de l’autopista AP-7 entre Barcelona i Girona ha augmentat un 10%.
Simultàniament s’observa que el trànsit diari de vehicles ha passat de 30.000 a 25.000.
Què podem dir de la demanda dels viatgers en aquesta autopista? Trieu la resposta
correcta i argumenteu-la amb les dades de l’exercici (Nota: primer haureu de calcular el
valor de l’elasticitat-preu).

a) Que és elàstica, i per tant, la reducció en la quantitat demandada és relativament igual

que l’augment del preu.
b) Que és elàstica, i per tant, la reducció en la quantitat demandada és relativament menor
que l’augment del preu.
c) Que és elàstica, i per tant, la reducció en la quantitat demandada és relativament
superior que l’augment del preu.

La resposta correcta és la c).

E= [(Qf-Qi)/Qi)] /[(Pf-Pi)/Pi)]; on f: final; i: inicial.

Ep= - 1,66. Com que Ep és superior a 1 (en valor absolut), la demanda es elàstica.

Si multipliquem numerador i denominador per 100, podem interpretar l’elasticitat a partir de

variacions percentuals (relatives) en els preus i en les quantitats demandades. Així, l’expressió
anterior d’elasticitat seria, en percentatges: 

E= var (%)q / var (%)p.

A l’exercici, la demanda és elàstica: segons les dades, quan el preu augmenta un 10%, la
quantitat demandada -trànsit de vehicles-, es redueix un 16,6% [(25.000-30.000)/30.000]=[(Qf-
Qi)/Qi)]; molt més que la reducció en el preu. 

2. Moltes ciutats estan experimentant un increment de la demanda d’allotjament turístic en

apartaments turístics no-tradicionals i no reglats, i altres, a través de la denominada
economia col·laborativa intermediada per empreses com Airbnb. Si suposem que una part
de la demanda rebuda per aquestes noves formes d’allotjament és demanda que abans
anava dirigida a l’allotjament hoteler, els efectes més immediats que cal esperar tingui sobre
el mercat de l’allotjament hoteler a les ciutats, tota la resta ceteris paribus, és: Trieu la
resposta correcta i argumenteu-la.

a) Un augment del preu i una reducció de la quantitat d’equilibri

b) Una reducció del preu i de la quantitat d’equilibri
c) El preu no es veu afectat, però la quantitat d’equilibri augmentarà
d) Cap efecte; el preu i la quantitat no es veuen afectats, ja que són mercats diferents

La resposta correcta és la b). L'enunciat ens diu que una part de la demanda hotelera ara es
redirecciona cap al mercat de l'allotjament no hoteler (béns- allotjaments) substituts; per tant, la
demanda d'allotjament hoteler es desplaça cap a l'esquerra (es redueix) i, conseqüentment, el
preu d'equilibri es redueix i la quantitat també, tal com mostra el gràfic següent del mercat de
l'allotjament hoteler (on i indica inicial i f final).

Ei
Pi

Pf Ef

Di
Q
Df
3.Suposeu que les funcions de demanda i d’oferta de mercat d’un bé normal X són: Q = 3P-12, i
Q=42-6P. Llavors:

1. Quina de les dues és la funció d’oferta? I la de demanda? Argumentar la resposta.

Resposta: La d’oferta és la primera, perquè hi ha una relació directa entre preu i
quantitat demandada; i la segona és la de demanda, perquè la relació és inversa (a
major preu, menor quantitat demandada). 

2. Calculeu la quantitat i el preu quan el mercat està en equilibri.

Resposta: P*=6 y Q*=6

El preu d’equilibri és aquell pel qual la quantitat oferta pels productors és igual a la demandada
pels consumidors. Per tant,
3P*-12 = 42-6P*
9P* = 54
P* = 6

I conseqüentment, la quantitat consumida en l’equilibri és: Q*=3·P*-12 = 3·6 - 12 = 6.

Digueu i argumenteu si la següent afirmació és verdadera o falsa: “Si ara el govern regula el
mercat mitjançant imposar un preu mínim de venda (i compra) del producte de 5, es generarà
un excés d’oferta en el mercat”.

Resposta: És falsa. El preu mínim no té cap efecte sobre el mercat, ja que està per sota del
d’equilibri.

Qo

7
P*=6
Qd P mínim=5
4

Q*=6 Q