Professional Documents
Culture Documents
Tema 08
Tema 08
LEÓN WALRAS
Bibliografia bàsica: Mankiw & Taylor, 3a edició, cap. 6 (pàgs. 180-198) i cap. 17 (pàgs. 435-441)
Mankiw, 6a edició, cap. 14 i cap. 18 (pàgs. 381-388).
L’ESTRUCTURA DE MERCAT determina la manera en què les empreses prenen les seues decisions
sobre la producció i els preus = caixa teòrica que recull els mercats que comparteixen certes
característiques rellevants.
Diferència fonamental
El producte venut per totes les empreses és idèntic als ulls dels consumidors: producte homogeni.
Això implica que els productes de totes les empreses són substitutius perfectes entre si i que,
obligadament, el preu de mercat ha de ser únic.
L’entrada i eixida d’empreses en la indústria és lliure. No hi ha, per tant, ni barreres
tecnològiques ni barreres legals a l’entrada o l’eixida de la indústria.
Els agents són preu-acceptants, és a dir, que accepten el preu de mercat com una dada per a ells
i reconeixen la seua incapacitat per a modificar-lo canviant el seu comportament de compra o
venda. La manera més senzilla de garantir aquesta incapacitat per a fixar el preu és suposar,
addicionalment, que el nombre d’empreses i consumidors és gran (mercat atomitzat).
Els agents disposen d’informació perfecta. Els consumidors coneixen el preu i la qualitat del
producte de totes les empreses. Per la seua banda, les empreses coneixen la tecnologia
disponible, les condicions del mercat de factors i les condicions de la demanda.
Per què és important el model competitiu?
S’ajusta bé a alguns mercats del món real: mercats agrícoles, mercats de valors (borses), mercats de metalls i
commodities (mercaderies) en general, etc.
Els mercats que s’ajusten al patró perfectament competitiu generen un resultat eficient: són utilitzats com a
base de comparació per avaluar els resultats d’uns altres tipus de mercat i, si fóra el cas, efectuar
intervencions per a modificar-ne el comportament.
Els supòsits anteriors obliguen a distingir entre la CORBA DE DEMANDA D’UNA EMPRESA I LA CORBA
DE DEMANDA DEL MERCAT.
La corba de demanda del mercat té pendent negatiu: el conjunt dels venedors només
aconseguirà col·locar una quantitat més elevada de producte en el mercat si accepta una rebaixa
en el preu de venda.
La demanda a la qual s’enfronta una empresa és perfectament elàstica per al preu de mercat: a
un preu més alt l’empresa no vendria res, mentre que a un preu inferior acapararia tota la
demanda del mercat.
Q q
El volum de producció que l’empresa vol vendre dependrà del seu objectiu.
FUNCIÓ DE BENEFICIS (B) = Funció que relaciona el nivell de beneficis econòmics (B) de l’empresa
amb la quantitat venuda (q).
Com que ja coneixem del tema 7 el comportament dels costos, és a dir, de la funció de costos, ens
centrarem ara en la presentació de les funcions d’ingressos de l’empresa competitiva.
FUNCIÓ D’INGRÉS TOTAL (I) = Funció que relaciona l’ingrés total (I) amb la quantitat venuda (q).
INGRÉS MITJÀ (IMe) = Ingrés que obté l’empresa per cada unitat venuda.
INGRÉS MARGINAL (IMg) = Taxa a la qual canvia l’ingrés total en canviar el nombre d’unitats venudes
(pendent de la corba d’ingrés total).
I (q) = p*.q IMe (q) = p*.q /q = p* IMg (q) = dI(q)/dq= d(p*.q)/dq = p*.(dq/dq) = p*
I IMe
p* = tg α = preu de venda
(dada per a l’empresa) IMg
I(q)
IMe = IMg = p*
p* = tg α
q
q
Cal tenir en compte que:
L’ingrés mitjà és igual al preu de venda del producte en qualsevol estructura de mercat.
Només en un mercat competitiu, l’ingrés marginal és igual al preu de venda del producte.
2) Condició de segon ordre: d2B(q)/dq2 < 0 d(p - CMg(q))/dq < 0 - dCMg(q)/dq < 0 dCMg(q)/dq > 0
3) Condició de tancament: B(q > 0) ≥ B(q = 0) p.q - CF - CV(q) ≥ - CF p.q - CV(q) ≥ 0 p ≥ CVMe(q)
La condició 1) implica que l’empresa ha de portar la seua producció (i vendes) fins al punt en què
l’última unitat venuda aporte el mateix als ingressos que als costos.
La condició 2) pretén garantir que el nivell de producció triat per satisfer la condició 1) correspon a
un vertader màxim del benefici: tram creixent de la corba de CMg.
La condició 3) mostra que perquè a l’empresa li interesse produir, els seus ingressos hauran de
cobrir els costos de funcionament corrent (costos variables), és a dir, el preu de venda no podrà ser
inferior al cost variable mitjà.
Per a nivells de producció menors que 5 l’empresa augmenta el benefici si augmenta la quantitat
produïda, mentre que per a nivells de producció majors que 5, l’empresa augmenta el benefici si
disminueix la quantitat produïda. Si pensem en termes marginals s’arriba a la producció que maximitza
el benefici, és a dir, un nivell de producció igual a 5.
P,C
CMg (q)
IMe = IMg = p
Representació gràfica de les àrees de costos (fixos, variables i totals) i d’ingressos totals
I ( q*) = p* q*
CF = CFMe (q*) q* = [CMe (q*) – CVMe (q*)] q*
CV (q*) = CVMe (q*) q*
CFMe
CMg
P, C
e* IMg = IMe = p*
p*
CMe
CMe (q*) CVMe
CFMe (q*) CF
CVMe (q*)
CV(q*) I (q*)
q* q
p* > CMe (q*) → q > 0 és l’oferta òptima (q*) p* > CMe (q*) → q > 0 és l’oferta òptima (q*)
P,C P,C
CMg CMg
e*
p*
Beneficis CMe CMe
CMe (q*) e*
p* = CMe (q*) CVMe
CVMe
q* q q* q
p* - CMe (q*) < 0 → B (q*) < 0 p* - CMe (q*) < 0 → B (q*) < 0
p* > CVMe (q*) → q > 0 és l’oferta òptima (q*) p* < CVMe (q*) → q = 0 és l’oferta òptima
P,C P,C
CMg CMg
CMe CMe
CMe (q*)
CMe (q*) CVMe
Pèrdues
P* e* CVMe Pèrdues
CVMe (q*) CVMe (q*)
P*
e*
q* q q* q
Pèrdues < CF → q > 0 és l’oferta òptima (q*) Pèrdues > CF → q = 0 és l’oferta òptima
.
situat per damunt del Mín CVMe.
CMe
p2
És important distingir entre
CVMe moviments al llarg de la corba d’oferta
.
(causats per variacions del preu del bé)
i desplaçaments de la corba d’oferta
p1= Mín (causats per canvis en els determinants
CVMe del cost marginal de producció de
p0 Punt de tancament l’empresa (canvis en els preus dels
factors i/o canvis en les productivitats
q1 q2 q dels factors).
8.3 La funció de cost d’una empresa competitiva és donada per C (q) = 4q2+ 16.
a) Obteniu i representeu gràficament l’estructura de costos a curt termini (CVMe,
CMe i CMg).
b) Per a quin interval de preus produirà una quantitat positiva?
c) Per a quin interval de preus obtindrà un benefici negatiu?
d) Per a quin interval de preus obtindrà un benefici positiu?
Supòsit: empreses simètriques = empreses amb la mateixa eficiència = empreses amb els mateixos costos.
∑ qi
s
corbes d’oferta individuals.
QS = = n qs
i =1
L’oferta de la indústria a curt termini té pendent positiu, ja que la
tenen totes les ofertes individuals.
P,C P,C P,C P,C
CMg1 CMg2 CMg3 QS
pb pb pb pb
CVMe1 CVMe2 CVMe3
pa pa pa pa
q1 a q1 b q1 q2 a q2 b q2 q3 a q3 b q3 Qa Qb Q
qd = qs QD = QS
B (q*) > 0
p* = CMg (q*)
B (q*) = 0
B (q*) < 0
w
SL (mercat)
w* E*
DL (mercat) = n dL (empresa)
L* L
DL (mercat) = SL (mercat) dL (empresa) ?
L’empresa pren decisions simultànies sobre la quantitat de producte que ven (q*) i sobre
la quantitat de factors que contracta (K*, L*).
CONDICIONS:
VPMgL
Com que VPMgL > w, en augmentar L Com que VPMgL < w, en disminuir L
augmenten els ingressos més que els disminueixen els costos més que es
costos i, per tant, augmenta el benefici. redueixen els ingressos i, per tant,
augmenta el benefici.
Una empresa competitiva maximitza els beneficis contractant treballadors fins al punt
en què el valor de la productivitat marginal del treball (VPMgL) siga igual al salari (w).
26
36103. Introducció a l’Economia I. Tema 8. Grau ECO
26
8.4 Mercat de treball competitiu: la demanda de treball de l’empresa
w
• Com que VPMgL = p* . PMgL, la corba de
demanda de treball tindrà pendent negatiu si
PMgL és decreixent, la qual cosa és garantida pel
compliment de la llei dels rendiments decreixents.
8.7 La funció de producció d’una empresa competitiva és donada per q = 30L – L2, on q
és la producció i L el nombre de treballadors diàriament contractats.
a) Es compleix la llei dels rendiments decreixents del factor treball?
b) Quina regla hauria de seguir l’empresa per a determinar el nombre de treballadors
a contractar per a assolir el màxim benefici?
c) Obteniu i representeu gràficament la corba de demanda de treball de l’empresa si
aquesta ven el seu producte a 2 €.
8.10 La demanda en un mercat competitiu és donada per QD= 15.030 – 10P. En la indústria
operen 100 empreses idèntiques amb una funció de producció q = 2K1/2L1/2.
a) Obteniu i representeu la funció de producció a curt termini de l’empresa representativa si la
dotació de capital de què disposa és K = 100.
b) Obteniu i representeu les funcions de cost total, cost variable, cost mitjà, cost variable mitjà i
cost marginal a curt termini si el preu de cada unitat de capital (r) és de 1 € i el de cada unitat
de treball (w) és de 4 €.
c) Calculeu les variables de l’equilibri de curt termini (P, Q, q i B).
d) Representeu gràficament l’equilibri de l’empresa i de la indústria y assenyaleu gràficament
l’àrea que representa el benefici (o la pèrdua) que obté cada empresa.
e) Què creieu que passarà a llarg termini amb el nombre d’empreses?
f) Quina regla hauria de seguir l’empresa representativa per a determinar el nombre de
treballadors a contractar per a assolir el màxim benefici?
g) Segons aquesta regla, quants treballadors hauria de contractar si w = 4? Quant hauria de
reduir-se el salari (w) perquè l’empresa augmentés la contractació fins a 100 treballadors?
Representeu gràficament.