Tema 3: Exercicis

1. A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies

eficients tècnicament?

2. Una empresa pot fabricar sabatilles esportives amb les tecnologies A, B i Z.

Tecnologia Treball (h) Capital Parells de És eficient?

(màquines) sabatilles

Z 8 2 1000

A 8 1 1000

B 3 2 1000

a) Determina si hi ha alguna tecnologia que no sigui eficient en funció dels

recursos emprats. Per què?

b) Calcula la productivitat del treball en la tecnologia A

c) Troba el cost total per a cadascuna de les tecnologies sabent que el

cost del treball és 20 €/h i el de les màquines 80 €/màquina.

d) Assenyala quina és la tecnologia més eficient econòmicament

e) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?

3. Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?

Pot ser si, pero cal

4. És cert que una producció més gran implica també uns beneficis més
grans? Raona la resposta.

5. Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?

Cost fix és aquell que no depèn de la producció.

Exemple: lloguer, assegurança

6. Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies
A, B i C, segons veiem en la següent taula:

Tecnologia Treball (hores) Capital (màquines) Rosques

A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000

a) Raona quines són les tecnologies més eficients tècnicament. Per què?

Producció =
Les tecnologies eficients tècnicament són l’A i la B.

b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost
del treball és de 100 €/hora i el de les màquines 175 €/hora.

Cost total = 8·100 + 4·175

Cost total = 4·100 + 6·175

Tecnologia Treball Capital Rosques Cost treball Cost capital Cost total

A 8 4 64.000
B 4 6 64.000
C 8 6 64.000
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més eficient
econòmicament.

7. Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una

fleca:

· El lloguer del local fix

· La farina variable

· El gas variable

· El salari del flequer variable

· L'electricitat variable

· El pagament de la hipoteca del local fix (no es variable, ja que, si produeixes més
no canvia el que has de pagar)

· L'aigua variable

8. En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?

B=I-D
I<D = Pèrdua

A vegades hi ha grups empresarials que tenen diferents marques i es compensen

les perdues d’una o més marques amb una o més marques.

9. En la següent taula es poden veure les intencions de compra i venda de

síndries d’un mercat.

Preu de la síndria Quantitat demanada de Quantitat oferta de

síndries per dia síndries per dia

5 € 80 200

4 100 150

3 130 130
2 180 80

1 250 0

a) Descriu el comportament de consumidors i empreses a mesura que puja

o baixa el preu de la síndria.

b) A quins preus es produeix un excés de demanda?

c) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 4 €? I de

3 €?

d) A quins preus hi ha un excés d'oferta?

Per un preu inferior a 3 €.

10. Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?

Excés d’oferta

11. Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la
teva resposta.

Si ha gent a l’atur, per tant consumeixen menys.

Si les empreses tenen menys beneficis, donds despedeixen a treballadors.

12. Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón
esmerça matèria primera per valor de 40 € i treball assalariat per 20 €.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15 €/unitat. El mes de setembre
només ha produït 90 cadires a 12 €/u. El mes d'octubre en Gabriel va fer 140
cadires que va vendre a 18 €/u.
Si saps que en Gabriel paga un lloguer de 400 €/mes i ven tota la seva
producció, calcula per cada mes:

a) Els costos totals:

10 cadires = 40€ MP (matèries primeres) (4€/u), 20€ treball (2€/u)

4€ + 2€ = 6€

b) Els ingressos totals:

c) El benefici empresarial:

13. Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves
intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la
següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan
disposats a demanar i oferir segons el preu.

Preu de (€) Quantitat demandada per dia Quantitat oferta per dia
5 150 35
10 125 70
15 100 100
20 75 130
25 50 160

A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:

a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o

baixa el preu del formatge.

Quan el preu és més baix hi ha més demanda.

b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?

Preu<15 € excés de demanda.
Preu>15 € excés d’oferta.

c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20 €? I quan és

de 10 €? I de 15 €?
Amb un preu de 10 € hi ha un excés de demanda.
Amb un preu de 15 € es ven tot
Amb un preu de 20 € hi ha un excés d’oferta.

d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de

demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€: excés de demanda/escassetat de producte
10€: excés de demanda/escassetat de producte
15€: punt d’equilibri
20€: excés d’oferta
25€: excés d’oferta
14. Quina relació podem establir entre el benefici empresarial i la
supervivència de les empreses?

15. Per què les empreses són generadores de riquesa i d’ocupació a les seves
zones d’influència?
Perque generen bèns i serveis. A més,

16. Com creen valor afegit les empreses? Posa un exemple.

17. Com i per què el sector públic regula les relacions i intercanvis que es
produeixen entre famílies i empreses?

18. L'empresa Set S.L. fabrica un producte suportant mensualment uns costos
fixos de 12.000 €. Se sap també que produir cada unitat implica incórrer en
uns costos variables de 80 €,
Actualment, el preu de venda del producte és de 120 €/unitat. Amb aquestes
dades:

a) Calculeu i interpreteu el llindar de rendibilitat o punt mort de l'empresa

Punt mort o

b)Quin resultat obtindrà TERRES si ven 350 unitats?

c) Si ven 270 unitats, quin hauria de ser el preu de venda per obtenir uns
beneficis de 20.400 €?