La Seguretat Social

U.F2 MP07
A1. La Seguretat Social. Obligacions de l’empresari.
Concepte
Definim la Seguretat Social com un sistema públic de previsió que té com a objectiu garantir als
treballadors i els seus familiars una protecció adequada en determinades situacions de necessitat,
les anomenades contingències (malaltia, accident, jubilació, atur, orfandat, maternitat...etc).

❑ En aquest bloc estudiarem les característiques més importants d’aquest sistema, i aprendrem a
realitzar alguns càlculs de les prestacions econòmiques quan es produeixin determinades
situacions de necessitat (atur, IT)
Introducció històrica
El sistema de Seguretat Social vigent en l’actualitat és fruït d’un procés històric de lluites i
reivindicacions socials, i on podem fixar com a data de referència l’any 1900, amb la promulgació de
la Llei d’accidents de treball.

Aquest procés evoluciona durant tot el segle XX fins al sistema que tenim vigent en l’actualitat.
Alguns fets històrics rellevants són:

◼ L'aparició del Retir obrer obligatori.

L’any 1919 es crea el Retir obrer obligatori, destinat als treballadors assalariats.

Aquesta assegurança protegia la vellesa en considerar-la una invalidesa per motius d'edat. El
finançament era mixt, amb la participació de les empreses i de l'Estat.
◼ L'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa

El 1939, l'antic Retir obrer es transforma en subsidi de vellesa i vuit anys després, el 1947, es
configura com a Assegurança de Vellesa i Invalidesa (SOVI).

◼ El mutualisme laboral

A partir de 1946 i a causa de la insuficiència quantitativa de les assegurances socials, s'estableixen

a Espanya formes complementàries de protecció social, organitzades per branques professionals.

La cotització era bipartida a càrrec d'empresaris i treballadors.

Per acabar amb l'examen d'aquesta primera etapa, cal destacar que les reformes legals operades en aquest període
comparteixen una doble característica:

◼ participació mínima d'empresaris i treballadors en els òrgans de gestió del sistema.

◼ baixa intensitat protectora com a conseqüència de l’ escàs nivell inversor destinat a la protecció social.

Llei de bases de la Seguretat Social de 1963.

La Llei de bases de la Seguretat Social unifica i integra les diferents assegurances socials i fa emergir un nou
sistema de Seguretat Social que reordena l'acció protectora des de paràmetres eminentment contributius cap al
col·lectiu dels treballadors per compte d'altri i les seves famílies. L'1 de gener de 1967 comença la vigència del
nou Sistema de Seguretat Social.
Etapa de l’Estat del Benestar
És el sistema vigent en l’actualitat, d’acord amb els principis establerts a l'art. 41 de la
Constitució espanyola de 1978.

“Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els
ciutadans que garanteixi l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions
de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i les prestacions
complementàries seran lliures.”

En aquest article es fixa que competeix als poders públics la responsabilitat de garantir les
prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat.
❑ Per tant, el sistema espanyol de Seguretat Social, requereix una acció protectora de caràcter públic
que garanteixi a tots els ciutadans una protecció suficient quan hi ha situacions de necessitat
derivades de determinades contingències, i uns recursos econòmics estables i suficients per
finançar aquesta acció protectora.
Principis del sistema de Seguretat
Social
Els principis que sustenten i orienten l'evolució del nostre sistema de Seguretat Social són els

següents:

◼ Contributivitat: proporcionalitat entre el que es percep i el que s'aporta.

◼ Universalitat: extensió màxima de l'acció protectora.

◼ Solidaritat intergeneracional: els treballadors del present contribuïm a finançar les pensions
actuals, no les futures.
◼ Equitat i igualtat de drets, amb independència del moment i lloc de residència de l'assegurat.

◼ Suficiència: garantia i perfeccionament dels nivells de benestar mitjançant prestacions adients.

◼ Unitat de caixa: l'Estat és l'únic titular de tots els recursos, obligacions i prestacions de la
Seguretat Social.
Àmbits de protecció
Actualment, l'acció protectora del sistema de Seguretat Social espanyol s'articula a partir d'un mòdul
de protecció integral i universalitzada que inclou:

◼ l'assistència sanitària.

◼ les prestacions farmacèutiques.

◼ la protecció familiar i els serveis socials .

◼ i, en determinats casos, el subsidi per desocupació.

Nivells de protecció
La característica més rellevant del nostre sistema és que a aquests àmbits de protecció hi tenen
accés tots els ciutadans amb independència de si han contribuït o no al sistema de la Seguretat
Social.

De fet podem dir que el nostre és un sistema de protecció que es configura en tres nivells:

◼ per una banda, tenim un sistema de prestacions econòmiques en el que s'integra la modalitat
contributiva

◼ D'altra banda, la modalitat no contributiva, també anomenat nivell bàsic o assistencial, dirigit
a proporcionar rendes de compensació de les necessitats bàsiques en favor dels ciutadans que no
tenen accés a l'esfera contributiva.
◼ A aquests dos nivells de caràcter públic i obligatori cal afegir un tercer nivell complementari
de caràcter lliure, constituït principalment per les entitats de previsió social i els fons de
pensions.

La seva cobertura és voluntària i la contractació és lliure.

El contingut d'aquesta modalitat està constituït bàsicament per prestacions assistencials i

econòmiques.
Modalitat no contributiva
La protecció a través de prestacions no contributives fa referència a la inclusió en el camp
d'aplicació del sistema de totes aquelles persones que, per qualsevol causa, no hagin cotitzat mai o
ho han fet en quantia insuficient per poder tenir dret a prestacions i que no disposin de recursos
suficients per mantenir un nivell de vida mínim.

El seu finançament prové directament dels pressupostos generals de l’Estat (PGE)

Les prestacions reconegudes a tots els ciutadans amb caràcter universal i amb els requisits establerts
per a cada situació són:

◼ L'assistència sanitària i farmacèutica.

◼ Els serveis socials.

◼ Les pensions no contributives de jubilació i invalidesa.

◼ Les prestacions per naixement de fill o adopció i les reconegudes a les famílies vulnerables (amb
membres discapacitats, monoparentals, nombroses, amb carència de recursos), i també la
maternitat no contributiva.

◼ Subsidis d’atur i rendes mínimes d’inserció.

Nivell contributiu
En el nivell contributiu, llevat d'algunes excepcions en els règims especials (per exemple,

incapacitat temporal i desocupació en el règim agrari pel seu compte i en el d'autònoms), l'acció

protectora del sistema de la Seguretat Social comprèn a més de les esmentades en l’apartat anterior

les prestacions següents:

◼ Les prestacions econòmiques temporals per accident de treball i malaltia professional o comuna
(l’anomenada incapacitat temporal).

◼ Les prestacions contributives de jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de

familiars.
◼ Les prestacions de maternitat, risc durant l'embaràs, paternitat i risc durant la lactància.

◼ La prestació per desocupació per a treballadors per compte d'altri.

Finançament de la Seguretat Social

Queda clar que per a poder cobrir tots aquests nivells assistencials la Seguretat Social requereix d’una
quantitat molt important de recursos econòmics.

Les fonts fonamentals d'ingressos són :

❑ Les quantitats aportades per empresaris i treballadors en situació d’alta en el sistema, mitjançant
les anomenades cotitzacions socials.
❑ Les quantitats aportades directament per l'Estat al sistema.
❑ Les quantitats derivades de sancions i recàrrecs per incompliments per parts dels agents
econòmics.
Òrgans de gestió de la Seguretat
Social
Són diversos els òrgans de gestió de què disposa el sistema de la Seguretat Social, però nosaltres ens
anem a centrar en comentar-ne dos:

❑ La tresoreria general de la Seguretat Social (TGSS)

És un servei comú de la Seguretat Social on s'unifiquen tots els recursos econòmics i l'administració
financera del Sistema de la Seguretat Social, en aplicació dels principis de solidaritat financera i caixa
única. Entre d’altres s’encarrega de:
▪ La Inscripció d'empreses.
▪ L'Afiliació, altes i baixes dels treballadors.
▪ La gestió i el control de la cotització i la recaptació de les quotes i altres recursos de finançament
del Sistema de la Seguretat Social.
❑ Institut Nacional de la Seguretat Social
És una Entitat Gestora de la Seguretat Social que té encomanada la gestió i l'administració de les
prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social, a excepció d'aquelles la gestió de les
quals estigui atribuïda a l'IMSERSO o serveis competents de les Comunitats Autònomes, així com el
reconeixement del dret a l'assistència sanitària.

http://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/Conocenos?1dmy&urile=wcm%3apath%3a%2FPOIN_Contenidos_ca%2
FInternet%2F10463%2F48225%2F
Règims del Sistema de la
Seguretat Social
La Seguretat Social s’estructura actualment en els següents règims:

❑ Règim general.

És el més ampli i inclou diferents règims especials integrats i sistemes especials, cadascun amb la
seva normativa pròpia.

http://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/Trabajadores/Afiliacion/10548?1dmy&urile=wcm%3apath%3a%2FPOIN_Contenidos_ca%2FI
nternet%2F4983%2F10539%2F10548%2F10562%2F

❑ Règim especial dels treballadors autònoms (RETA)

❑ Règim especial de la mineria del carbó

❑ Règim especial dels treballadors del mar

Entitats col·laboradores

En la gestió del sistema participen també les anomenades mútues patronals d’AT i MP i les mateixes
empreses.

❑ Mútues patronals
Són associacions d’empresaris que es constitueixen per col·laborar en la gestió de les contingències
per AT i MP.
http://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/InformacionUtil/39641/

❑ Empreses.
Col·laboren amb el pagament de determinades prestacions econòmiques als seus treballadors
(l’anomenat pagament delegat) i concedint-los determinades prestacions de forma voluntària.
Càlcul de prestacions
Malgrat la complexitat del tema i de les diferents casuístiques que es presenten, entenem necessari
estudiar l’esquema de càlcul de les prestacions més habituals.

En concret, analitzarem:

◼ Càlcul de la prestació per Incapacitat temporal.

◼ Càlcul de la prestació contributiva per atur.

Incapacitat temporal (IT)
És la situació en què es troba el treballador quan està impossibilitat temporalment per

treballar i li cal rebre assistència sanitària de la Seguretat Social.

◼ Són beneficiaris els treballadors afiliats i en situació d'alta o assimilada a l’alta en la

Seguretat Social, que tinguin cobert un període mínim de cotització de 180 dies dins

dels 5 anys anteriors a la data de la baixa, quan aquesta sigui per causa de malaltia

comuna.

En cas d'accident, o de malaltia professional, no s'exigeix cap període previ de

cotització.
Efectes econòmics de la IT
Incapacitat temporal
Quantia sobre la Naixement del dret Durada de la
base reguladora situació
Malaltia comuna i 60% (4t al 20è dia) * 4t dia 365 dies + 180 dies
accident no laboral 75% (des del 21è) de pròrroga

AT i MP 75% Dia següent a 365 dies + 180 dies

l'accident o baixa de pròrroga
(Dia de la baixa, a
càrrec de l'empresa)

* Del 4t al 15è dia, a càrrec de l'empresa

Càlcul de la Base reguladora
Norma general:

◼ És el resultat de dividir l'import de la base de cotització de contingències comuns del treballador

(BCCC) en el mes anterior al de la data d'iniciació de la incapacitat pel nombre de dies del mes (aquest

divisor serà concretament: 30, si el treballador té salari mensual; 30, 31 o 28, 29 si té salari diari)

En els supòsits d'accident de treball o malaltia professional:

La BR s'obté per addició de dos sumands:

◼ La base de cotització per contingències professionals del mes anterior, sense hores extraordinàries,
(BCCC) dividida pel nombre de dies a què correspongui l'esmentada cotització.

◼ La cotització per hores extraordinàries de l'any natural anterior, dividida entre 365 dies.
Exemple
Un treballador del grup de cotització 9 i que té una base de cotització per contingències
comuns en el mes de gener de 1.600 euros, agafa la baixa per una grip el dia 16 de
febrer, i resta de baixa durant 19 dies.
• Calcula quines quantitats econòmiques té dret a rebre el treballador.
• Feu el mateix càlcul però ara tenint en compte que la baixa és per un accident de
trànsit anant a la feina.
Import cobrat per hores extres durant l’any anterior 800 euros.
La prestació contributiva per atur
El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) gestiona i abona la prestació d'atur de nivell contributiu,
la qual es percep després de la pèrdua involuntària d'una feina.

La quantia es calcula en funció de les cotitzacions fetes durant els períodes treballats.

Requisits:

◼ Estar afiliat i en situació d'alta o assimilada a l'alta a la Seguretat Social en un règim que
comprengui la contingència d'atur.

◼ Estar en situació legal d'atur i acreditar disponibilitat per cercar feina activament i per acceptar una
col·locació adequada.
◼ Estar inscrit i mantenir la inscripció com a demandant d'ocupació durant tot el període de
percepció.

◼ Haver treballat i cotitzat per atur almenys 360 dies dins els 6 anys anteriors a la situació legal de
desocupació.

◼ No haver complert l'edat ordinària per jubilar-se.

◼ No exercir una activitat per compte propi o un treball per compte d'altri a temps complet.

◼ No cobrar una pensió de la Seguretat Social incompatible amb la feina.

Durada de la prestació

La durada es calcula en funció de les cotitzacions fetes per atur en els últims sis anys, sempre que no
s'hagin tingut en compte per a una prestació anterior, tant contributiva com assistencial.

Veure taula:

https://www.sepe.es/contenidos/ca/personas/prestaciones/pdf/hoja_informativa_contributiva.pdf
Quantia de la prestació

◼ La quantia de la prestació contributiva depèn de les bases de cotització a la Seguretat Social per
contingències professionals, durant els últims 180 dies cotitzats, excloses les hores
extraordinàries.

◼ La base reguladora de la prestació és la mitjana de la base de cotització del període indicat.

◼ L'import diari de la prestació és el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies de
prestació i el 60% a partir del 181.
Quantia mínima
En cap cas la quantia mensual de la prestació, calculada com s'ha indicat en l'apartat anterior, no
pot ser inferior:

◼ Al 80% de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) mensual, incrementat en 1/6,
quan el treballador no té fills a càrrec.

◼ Al 107% de l'IPREM mensual, incrementat en 1/6, quan el treballador té, com a mínim, un fill a
càrrec.
Quantia màxima

L'import màxim de la prestació d'atur a percebre, calculat segons el nombre de fills a càrrec, en
cap cas no pot ser superior:

◼ Al 175% de l'IPREM, incrementat en 1/6 sense fills a càrrec.

◼ Al 200% de l'IPREM, incrementat en 1/6 amb 1 fill a càrrec.

◼ Al 225% de l'IPREM, incrementat en 1/6 amb 2 o més fills a càrrec.

Exemple
Treballador amb dos fills a càrrec, que ha cotitzat en els últims 6 anys 2.190 dies. La seva base
reguladora és de 66,50 €/dia. Calcula:

a) La durada de la prestació econòmica per atur.

b) El seu import total.