El context de la inserció sociolaboral

Per aconseguir la integració de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat o

exclusió social, cal que aquestes persones disposin d'una feina o una ocupació que permet
desenvolupar-se personalment, participar en la societat i viure amb independència.
Precisament aquesta funció, facilitar les condicions perquè la persona pugui accedir a una
feina o una ocupació i mantenir-la, és la inserció sociolaboral.

El concepte d'inserció sociolaboral

La inserció sociolaboral és un conjunt de projectes, recursos, accions i processos destinats
a afavorir l'accés a la feina o l'ocupació.
Amb la inserció sociolaboral es pretén el desenvolupament de l'autonomia personal, social i
econòmica de les persones, a més del desenvolupament d'una xarxa de serveis i entitats
locals que treballi per la igualtat i la integració social d'aquestes.
● La inserció sociolaboral és una intervenció que utilitza serveis, centres, recursos i
programes destinats a fomentar l'ocupació.
● S'adreça a fomentar la integració social i a millorar la qualitat de vida de les
persones.
● Va més enllà de buscar una ocupació, ja que es considera la capacitat de la persona
per viure i conviure de manera independent.
Les intervencions sociolaborals estan destinades a aconseguir que la persona tingui
cobertes les seves necessitats i participi en la vida social, econòmica i política de la societat.

Els col·lectius amb dificultats d'inserció

Els col·lectius a qui s'adreça la inserció sociolaboral es corresponen a persones que per la
seva edat, condició o situació de vulnerabilitat tenen més dificultats per accedir al mercat
laboral.
Es consideraran col·lectius vulnerables d'atenció prioritària:
● Persones joves, especialment amb una qualificació baixa.
● Persones en atur de llarga durada.
● Persones amb discapacitat, capacitat intel·lectual límit o TEA
● Persones LGTBI, en particular les persones trans.
● Persones majors de 45 anys.
● Persones migrants.
● Dones, especialment amb una qualificació baixa.
● Dones víctimes de violência de gènere i els seus descendents de primer grau.
 ● Persones en situació d'exclusió com persones drogodependents, persones tutelades
o extutelades, etc.

Zona d'integració → convivencia normalizada de les persones en la societat. En aquesta zona les
persones tenen les necessitats bàsiques i de supervivência cobertes, i participen amb normalitat de
la vida social, econòmica i política.

Zona d'exclusió → les persones viuen marginades de la societat i presenten mancances en tots els
âmbits (feina, habitatge, serveis bàsics, afecte, etc.)

Zona de vulnerabilitat → espai intermedi entre els dos anteriors que es caracteriza pel fet que hi ha
inseguretat en l'àmbit laboral i precarietat extrema en les relacions de suport familiar i social.

El mercat laboral
La inserció sociolaboral es desenvolupa en l'àmbit del mercat laboral.
El mercat de treball és l'entorn on es troben les empreses o entitats contractants de feina i
les persones que busquen dur-ne a terme una.
Aquest es caracteritza per:
● Increment de la presência de la dona en més sectors professionals.
● Augment de la producció, però reducció del nombre de llocs de treball a causa de la
tecnología.
● Globalització, deslocalització i externalització de la producció.
● El paper de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC).
● Inestabilitat laboral, i necessitat de formar-se i reciclarse de forma contínua.
● Precarietat laboral causada pels salaris baixos i l'alt cost de la vida.
● Reformes legislatives que tenen com a objectiu augmentar la competitivitat, però que
repercuteixen en la pèrdua de condicions laborals.
● Creixement del sector de serveis.

Els nous jaciments d'ocupació.

El concepte de nous jaciments d'ocupació es fa servir per identificar sectors laborals que
presenten un gran potencial per generar possibilitats de feina.
Es tracta de noves ocupacions o ocupacions que s'havien deixat d'exercir i que sorgeixen
en determinats sectors com a conseqúência de l'aparició de noves necessitats en la
societat.
Per tant, perquè una feina es consideri un nou jaciment d'ocupació ha de reunir dos
requisits.
1. Ha de satisfer necessitats no cobertes.
2. El fet de dur-la a terme ha de suposar una âmplia oferta d'ocupació. No es tracta de
generar grans empreses, però sí que han de satisfer un mínim de llocs de feina.

Les polítiques d'ocupació

Les polítiques d'ocupació són tot un conjunt de mesures que tenen com a finalitat
aconseguir un funcionament eficient del mercat de treball, millorar les condicions laborals de
les persones treballadores i protegir-les enfront de la desocupació.

El Sistema Nacional d'Ocupació

El Sistema Nacional d'Ocupació és el conjunt d'estructures, mesures i accions necessàries
per promoure i desenvolupar les polítiques d'ocupació.
Té com a funcions principals:
● Fomentar la creació de llocs de treball.
● Exercir d'intermediació en el mercat laboral entre demandants i oferents.
● Garantir l'aplicació de les polítiques actives d'ocupació i accions protectores per
desocupació.

El Sistema Nacional d'Ocupació està integrat per:

● L'Agência Espanyola d'Ocupació és l'organisme encarregat de l'ordenació, el
desenvolupament i el seguiment dels programes estatals i les mesures de la política
d'ocupació i de protecció per desocupació.
● Els serveis públics d'ocupació de les comunitats autônomes. Són els organismes
que s'encarreguen de gestionar la política d'ocupació en el seu àmbit territorial.

El Sistema Nacional d'Ocupació es coordina a través de:

● L'Estratègia Espanyola de Suport Actiu a l'Ocupació.
● Els plans anuals per fomentar l'ocupació diana. S'hi concreten els objectius de
l'Estratègia Espanyola d'Ocupació.
● El Sistema Públic Integrat d'Informació dels Serveis d'Ocupació. Es configura com
una xarxa d'informació per a tota l'estructura pública i privada de l'ocupació.
Instruments de la política d'ocupació
Per desenvolupar les polítiques d'ocupació, el Sistema Nacional d'Ocupació disposa
d'aquestes eines:
- La intermediació laboral
La intermediació laboral fa referência al conjunt d'accions que tenen per objecte posar en
contacte les ofertes de treball amb les persones demandants d'ocupació.
Una bona intermediació es caracteritza per proporcionar a les persones treballadores una
ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les entitats els treballadores més
apropiats.

- Les polítiques actives d'ocupació

Les polítiques actives d'ocupació són el conjunt d'accions i mesures adreçades a millorar les
possibilitats d'accés a l'ocupació de persones aturades. Els programes i les mesures que
integren les politiques actives d'ocupacio han d'estar encaminades a:
● Proposar un tractament individualitzat i especialitzat per contribuir a la qualitat i
manteniment de la seva feina.
● Donar resposta a les necessitats de les empreses o entitats ocupadores.
● Fomentar l'autoocupació i la iniciativa emprenedoral.
● Treballar en la igualtat d'oportunitats i en la no-discriminació en accedir a l'ocupació.
● Adequar les polítiques a les característiques de cada territori, tenint en compte la
realitat del mercat de treball i les peculiaritats locals i sectorials.

- Les polítiques de protecció enfront de la desocupació

Les polítiques de protecció enfront de la desocupació són una sèrie de mesures
econòmiques adreçades a les persones que es troben en situació d'atur per compensar la
situació que suposa la pèrdua d'ingressos. Entre aquestes polítiques hi ha:
● Prestació d'atur → la percep una persona que ha estat cotitzant a la Seguretat Social amb un
termini minim establert i ha perdut la feina de manera temporal o definitiva.
● Subsidi d'atur → accedeixen persones que han excedit el període de prestació d’atur o no
arriben al termini mínim de cotització.
● Pensió contributiva d'invalidesa → prestació econòmica contributiva que tracta de cobrir la
pèrdua de rendes salarials o professionals que pateix una persona, quan, estant afectada per un
procés patològic o traumatic derivat d'una malaltia o un accident, veu reduïda o anul·lada la
seva capacitat laboral.
● Pensió no contributiva d'invalidesa → prestació econòmica a persones en situació
d’invalidesa.
 ● Prestació de sostenibilitat i manteniment de l'ocupació (RED) → prestació als treballadors
d'empreses afectades per una conjuntura macroeconómica a causa d’una suspensió temporal
de contracte o una reducció temporal de la jornada laboral, amb la conseqüent disminució de
salari.
● Renda activa d'inserció (RAI) → ajuda extraordinaria per a persones amb una gran dificultat
per trobar feina i en situació de necessitat econòmica. Intervé en els col·lectius següents:
○ Persones aturades de llarga durada menors de 65 anys.
○ Emigrants retornats majors de 45 anys.
○ Víctimes de violência de gènere o domèstica.
○ Persones amb una discapacitat igual o superior al 33 %.

L'organització de les polítiques d'ocupació

Les polítiques d'ocupació a l'Estat espanyol s'organitzen a partir d'una cartera comuna de
serveis i es desenvolupen mitjançant programes de foment per a l'activació de l'ocupació

La cartera comuna de serveis

La cartera comuna de serveis recull una sèrie de recursos que han de ser garantits per
serveis públics d'ocupació.
Aquests serveis es consideren necessaris per a l'atenció adequada i continuada tant a
persones demandants d'ocupació com a entitats ocupadores.
Aquests serveis comuns s'agrupen en:
- Serveis d'orientació per a l'ocupació personalizada, integral i inclusiva →.millorar la
ocupabilitat i facilitar-ne la contractació o orientar cap a l'autoocupació.
- Serveis 'intermediació, col·locació i assessorament a empreses → identificar i gestionar les
ofertes de feina.
- Serveis de formació profesional a la feina.
- Serveis d'assessorament per a l'autoocupació i l'emprenedoria viable.
Cadascun d'aquests serveis es compon d'una sèrie d'actuacions o activitats. A més
d'aquests serveis comuns, els serveis públics d'ocupació de les comunitats autônomes
poden desenvolupar una cartera de serveis complementaris.

Els programes comuns de polítiques actives d'ocupació

Els programes comuns de polítiques actives d'ocupació són un conjunt de mesures
adreçades a millorar les possibilitats d'accés, manteniment i promoció professional per
compte d'altri o propi.
En total, es regulen 17 programes, organitzats en sis eixos:
Orientació ● Programa d'orientació professional
per a l'ocupació i l'autoocupació
● Programa de col·laboració per a les
activitats de prospecció empresarial
i intermediació laboral.
● Programa de projectes integrals
d'ocupació.

Formació ● Programes públics d'ocupació-

formació.

Oportunitats d’ocupació ● Programa d'inserció laboral a través

d'obres o serveis d'interès general i
social.
● Programa d'inserció laboral de
persones amb discapacitat en el
mercat ordinari de treball.
● Programa d'inclusió laboral de
persones amb discapacitat en el
mercat de treball protegit.
● Programa d'inclusió laboral de
persones en risc o situació
d'exclusió social
● Programa per al suport a la mobilitat
geogrâfica.

Igualtat d'oportunitats en l'accés a ● Programa per a la igualtat entre

l'ocupació homes i dones.
● Programa d'inserció sociolaboral per
a dones víctimes de violência de
gènere.
● Programa per evitar la discriminació
per raó d'edat.

Emprenedoria ● Programa de foment de l'ocupació

autônoma.
● Programa de suport a la creació i a
l'ocupació en cooperatives i
 societats laborals.
● Programa per al foment territorial de
l'ocupació.

Millora del marc institucional ● Programes de millora del marc

institucional.

A més les comunitats autònomes poden desenvolupar programes propis adaptats a les
persones aturades i al seu àmbit territorial.

Recursos formatius. La formació professional

Els recursos formatius per a la inserció laboral esta previstos al sistema de formació
professional.
La llei educativa descriu la formació professional com el conjunt d'accions formatives que
capaciten a les persones usuàries en les diverses professions, l'accés a l'ocupació, i la
participació activa en la vida social, cultural i econòmica.

L'ordenació de la formació professional

El sistema de la formació professional ve regulat per la Llei orgânica d'ordenació i integració
de la formació professional.
Aquesta nova ordenació respon a dues finalitats.
- Fomentar la formació al llarg de la vida, integrant les diferents ofertes formatives en
un únic sistema integrat.
- Harmonitzar en l'ämbit europeu els nivells de formació i la seva acreditació.

Per donar resposta a aquests principis, el sistema de la formació professional estableix un

conjunt d'actuacions dirigides a:
1. Identificar les competêncies professionals existents en el mercat laboral.
2. Elaborar les ofertes de formació que n'assegurin l'adquisició, de manera que es
puguin reconèixer i acreditar.

Per relacionar aquestes dues actuacions el sistema preveu l'elaboració d'un Catäleg
Nacional d'Eständards de Competències Professionals (CNECP), és la unitat básica per
construir qualsevol oferta formativa.

Organització en famílies professionals

Tota l'oferta formativa s'organitza per famílies professionals:

● Activitats físiques i ● Fabricació i ● Maritimopesquera

esportives mecânica ● Química
● Administració i gestió ● Hostaleria i turisme ● Sanitat
● Agräria ● Image personal ● Seguretat i medi
● Arts gràfiques ● Image i so ambient
● Arts i artesania ● Indústries ● Serveis
● Comerc i märqueting alimentàries socioculturals i a la
● Edificació i obra civil ● Indústries extractives comunitat
● Electricitat i ● Informâtica i ● Tëxtil, confecció i
electrônica comunicacions pell
● Energia i aigua ● Instal·lació i ● Transport i
manteniment manteniment de
● Fusta, moble i suro vehicles
● Vidre i cerâmica

Ordenació en un únic sistema integrat

Per atendre el principi d'un únic sistema on s'integrin la formació inicial, la formació per a
l'ocupació i la formació contínua, s'estableix una ordenació en cinc graus ascendents:
- Grau A → l'oferta de base, que condueix a l'obtenció d'una acreditació parcial de
competência.
- Grau B → l'oferta referida a un mòdul professional i dona dret a expedir un certificat de
competência
- Grau C → superació de diversos mòduls o l'acreditació equivalent, que dona lloc a l'obtenció
d'un certificat professional.
- Grau D → Cicle formatiu.
- Grau E → Curs d'especialització.

Totes aquestes ofertes s'estableixen en tres nivells de competencia professional, aquests

nivells son:
- Nivell 1 → conjunt reduït d'activitats de treball relativament simples.
- Nivell 2 → conjunt d'activitats professionals que requereix coneixements tècnics i científics
de la seva activitat i capacitats de comprensió i aplicació del procés.
- Nivell 3 → conjunt d'activitats professionals que comporten responsabilitats de coordinació i
supervisió.
Vies d'accés a la formació professional
L'accés es pot fer des de diverses vies, ja sigui des del sistema educatiu, des de l'àmbit de
l'ocupació o mitjançant l'acreditació de competêncies.
En l'actualitat hi ha la possibilitat de cursar qualsevol oferta de formació profesional de
manera semipresencial o a distancia.

Accés per la via educativa

Les lleis educatives ordenen, dins del sistema educatiu, els ensenyaments de la formació
profesional en tres graus:
- La formació professional bàsica.
- Els cicles formatius de grau mitjà.
- Els cicles formatius de grau superior.
Tots aquests cicles tindran caräcter dual; això vol dir que hauran d'incorporar una fase de
formació en una empresa, amb una durada prevista, com a mínim del 25 % de la durada
total de la formació.

La formació profesional básica

La FP básica és un cicle formatiu vinculat a estandards de competência de nivell 1 del
CNECP. En aquest nivell, s'hi inscriu la formació professional bàsica, adaptada per a
aquell alumnat amb necessitats educatives específiques d'entre 16 i 19 anys.
Té l'objectiu d'ajudar a assumir les competències professionals pròpies a les persones que
no hagin assolit els objectius de l'ESO o que es preveu que no els assoliran.
La formació professional bàsica s'organitza en dos anys académics i té una estructura
modular:
➢ Möduls específics referits als estândards d'aprenentatge corresponents a
qualificacions de nivell 1 del perfil profesional triat.
➢ Mòduls associats a les competències bàsiques.
➢ Projecte anual d'aprenentatge col·laboratiu.
Quan l'alumnat superi els mòduls d'aquests programes, obtindrà una titulació que acreditarà
les competêncies dels ensenyaments triats i li permetra entrar al mercat laboral.
A més, amb aquesta titulació podrà accedir directament a un cicle formatiu de grau mitjà o
graduar-se en Educació Secundària Obligatòria

La formació professional de grau mitjà i de grau superior

En el segon i tercer nivell trobem a la formació professional de grau mitjà i de grau superior.
Actualment, s’ofereixen 150 cicles formatius, agrupats en 26 famílies professionals, amb
continguts teòrics i pràctics. Les titulacions tenen validesa a tot l'Estat, amb valor acadèmic i
professional.
Pel que fa a les condicions d'accés a un cicle formatiu:
- A un cicle de grau mitjà → es requereix el títol de graduat en l'ESO, un títul de formació
profesional básica, la realització d'una prova d'accés) o la universitat per a majors de 25 anys
- A un cicle de grau superior → cal disposar del títol de Batxillerat, tenir un títol de CFGM o
fer la prova d'accés corresponent al cicle o a la universitat per a majors de 25 anys.
Una opció alternativa d'accedir a la titulació d'un cicle formatiu és a través de les proves
lliures.

Accés per la via laboral

L'accés a les ofertes formatives també es pot dur a terme des de la via laboral. Les ofertes
permeten dissenyar itineraris flexibles individualitzats, que es poden iniciar en forma de
micro-formacions (acreditació parcial de competències de grau A), seguir de ma-
nera esglaonada fins a l'obtenció de certificats professionals, i fins i tot continuar.

L'accés per la via laboral respon a diverses necessitats:

- La formació a demanda de l'empresa.
- La formació continuada → l'oferta de formació adreçats a persones que estan treballant.
- La formació ocupacional→ oferta formativa adreçada a persones que es troben en situació
d'atur.

Accés per acreditació de competêncies professionals

L’acreditació de competêncies professionals és un conjunt d'actuacions dirigides a
reconèixer, avaluar i acreditar les competêncies professionals adquirides mitjançant
l'experiència laboral o de vies informals.
Quan la persona disposa d'experiência laboral pero no compta amb una titulació que ho
acrediti, aquestes competêncies professionals es poder reconëixer a través de les
administracions.

Modalitats específiques d'inserció sociolaboral

Les persones amb discapacitat i les persones amb malaltia mental requereixen una atenció
especial per a la seva inserció sociolaboral, considerant les seves dificultats específiques
per accedir a l'ocupació, dur-la a terme i mantenir-la.
Per a l'atenció d'aquests col·lectius es compta amb dos models d'inserció:
1. El treball protegit.
2. El treball en una empresa ordinaria.

El treball protegit
El treball protegit és una modalitat d'inserció laboral per a aquelles persones amb
discapacitat o malaltia mental que poden exercir una activitat professional, però que, a
causa del seu grau d'afectació, no la poden exercir en el mercat ordinari.
Els dispositius clàssics de treball protegit són els centres especials de treball i els
enclavaments laborals.
A més, hi ha altres recursos, com els centres ocupacionals o els serveis prelaborals de salut
mental, que són activitats assistencials destinades a promoure el desenvolupament
d'habilitats que afavoreixin l'accés a un lloc de treball o una ocupació.

Els centres especials de treball

Els centres especials de treball (CET) són empreses, públiques o privades, amb una
plantilla que està composta per un 70 % de persones amb diversitat funcional i la resta
estarà formada pel personal imprescindible per al funcionament de l'empresa.
La funció dels CET és proporcionar a les treballadores i els treballadors amb diversitat
funcional la realització d'una feina productiva i remunerada, adequada a les seves
característiques personals, de manera que puguin superar les barreres per a la seva
integració plena i passar a treballar en una empresa ordinaria.
Aquest recurs està destinat especialment a:
- Persones amb paràlisi cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectual, amb un
grau igual o superior al 33 %.
- Persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau igual o superior al 65 %.

Els enclavaments laborals

Els enclavaments laborals consisteixen a traslladar temporalment treballadors o
treballadores amb diversitat funcional procedents de centres especials de treball a una
empresa ordinaria.
Per dur a terme els enclavaments laborals, se signa un contracte entre l’empresa i el centre
especial de treball.
D'aquesta manera, es enclavaments laborals facilitaran el pas del treball protegit a l'ordinari.
L'establiment d'un enclavament laboral requereix que es compleixin unes condicions:
- Tots els treballadors i treballadores han de ser persones amb discapacitat o malaltia
mental.
- Ha de presentar dificultats especials per a l'accés al mercat laboral.
- El contracte entre l'empresa i el CET ha de tenir una durada d'entre tres mesos i tres
anys, amb possibilitat de pròrroga.

L'empresa col·laboradora disposarà d'incentius, en funció de les dificultats especials

d'aquestes persones:
- Una quantitat fixa entre 4.000 i 7.000€ per cada contracte de treball signat a jornada
completa.
- Bonificació de fins al 100 % de les quotes empresarials de la Seguretat Social.
- Ajuts per adaptar el lloc de treball de la persona usuària, i per eliminar barreres.

Els centres ocupacionals

Els centres ocupacionals (CO) són equipaments d'acolliment diürn que ofereixen atenció
rehabilitadora i habilitadora a persones amb diversitat funcional i intel·lectual en edat laboral
per qué aconsegueixen la máxima integració social a través de l'ocupació activa, de manera
que preparin a la persona per afrontar les exigêncies de la vida quotidiana i de la feina.

Aquests serveis acostumen a adoptar dues modalitats:

1. Per a les usuàries i usuaris amb més possibilitats →> es treballen tècniques convivencials i
socioprofessionals que ajudin a aquestes persones a realitzar-se personalment i socialment.
2. Per a les persones usuàries amb més afectació, que no poden incorporar-se al sistema de
treball ordinari → serveis d'ocupació terapêutica i d'inclusió social.

Servei prelaboral de salut mental

El servei prelaboral de salut mental està orientat a habilitar i capacitar persones que
pateixin un trastorn mental perque puguin iniciar un itinerari d'inserció sociolaboral i arribar a
una integració laboral posterior.
Per accedir al servei cal tenir un diagnòstic mèdic de trastorn mental i prou autonomia per
fer hàbits laborals.
Aquest recurs promou la integració laboral mitjançant l'aprenentatge d'habilitats socials i
laborals bàsiques durant un període de temps determinat.

Recursos d'inserció per al treball ordinari

L'estratègia per dur a terme la inserció de persones amb discapacitat o malaltia mental en el
mercat ordinari és el treball amb suport destinat a facilitar aquesta inserció.

Les empreses d'inserció

Les empreses d'inserció són aquelles que duen a terme una activitat econòmica de
producció de béns i serveis, però el seu objecte social té com a finalitat la integració i la
formació sociolaboral de persones en situació d'exclusió social.
Les empreses d'inserció podran contractar com a treballadores a les persones en situació
d'exclusió social que estiguin desocupades o inscrites en els serveis públics d'ocupació,
amb dificultats especials per integrar-se en el mercat de treball, i que estiguin incloses en
algun d'aquests col·lectius.
- Persones perceptores de rendes mínimes d'inserció o una prestació equivalent.
- Persones que, per alguna causa, no puguin accedir a una prestació.
- Joves majors de 18 anys i menors de 30, procedents d'institucions de protecció de
menors.
- Persones amb problemes de drogodependência o altres trastorns addictius que es
troben en procés de rehabilitació o reinserció social.
- Persones internes en centres penitenciaris amb una situació penitenciaria que els
permeti accedir a una feina.
- Menors interns, exinterns o en situació de llibertat vigilada.
- Persones procedents de centres d'allotjament alternatiu o de serveis de prevenció i
inserció social autoritzats.

Les empreses d'inserció han d'oferir a aquestes treballadores o treballadors:

- Processos personalitzats i assistits de feina remunerada, formació en el lloc de
treball i habituació laboral i social.
- Serveis d'intervenció o acompanyament per a la inserció sociolaboral, que els
facilitin la possibilitat d'incorporar-se posteriorment al mercat de treball ordinari.

Les i els TSIS en la inserció sociolaboral

Els técnics i les técniques superiors en integración social (TSIS) disposen de competêncies
en relació amb els processos d'inserció sociolaboral, on duran a terme diferents funcions
d'intervenció en diversos àmbits de treball.
Competencies relacionades amb la inserció sociolaboral
Les competêncies requerides per a la figura de integrador o integradora social relacionades
amb la inserció, les trobem al mateix currículum:
- Competência profissional → L'integrador social haurà d'organitzar i implementar programes
d'inserció laboral i sociolaboral.
- Competències específiques:
- Analitzar el context de la inserció sociolaboral.
- Planificar la intervenció de la inserció laboral.
- Aplicar les tècniques en habilitats sociolaborals.
- Definir estratègies per al seguiment i l'avaluació del procés d'inserció
sociolaboral.
- Transmetre seguretat i confiança, mostrant interès i comprensió per la
situació, abordant la feina de manera objectiva.

Funcions del i la TSIS

Les funcions del o la TSIS en materia d'inserció sociolaboral es dirigeixen tant a la persona
usuària com a les empreses i l'entorn.

En relació amb la persona usuària

La persona tècnica en inserció sociolaboral podrà oferir a la persona usuària:
- Atenció personalitzada.
- Informació, orientació i assessorament.
- Formació → programar, impartir i avaluar les activitats formatives de caràcter laboral.
- Tramitació → agilitzar o derivar els tràmits de concessió d'ajuts, pensions, etc.
- Avaluació contínua.

En relació amb les empreses i l'entorn

Les funcions del o la TSIS en la intervenció amb empreses queden definides dins dels
àmbits d’actuació següents:

- Prospecció del mercat laboral.

Aquesta funció suposa un coneixement real de la situació sociolaboral d'un determinat
territori i de les seves variables, la qual cosa implica conèixer:
 ➢ Les característiques del territori, tipus d'empreses, característiques d’aquestes
empreses, sectors professionals amb més possibilitats d'ocupació, sensibilitat
respecte a la inserció de persones amb dificultats, etc.
➢ Anàlisi de llocs de treball: identificar els perfils professionals que requereix cada
ocupació, per poder ajustar la selecció de les persones candidates i afavorir la
col·locació de les persones demandants.

- Informació i difusió del servei d'inserció.

És imprescindible que les empreses coneguin els serveis d'inserció i el que suposa
col·laborar-hi. Per enviar-los la informació es poden utilitzar diferents mitjans:
➢ Multimèdia i xarxes socials o blocs i pàgines web.
➢ Contactes per telèfon.
➢ Visita presencial a l'empresa.

- Sensibilització de les empreses.

Per assolir aquest objectiu, caldrà transmetre a l'empresa la informació següent:
➢ Legislació vigent respecte als drets i obligacions de les empreses en relació amb
certs col·lectius, i sobre els beneficis a la seva contractació.
➢ Compromisos de contractació posterior per evitar que aquests convenis es
converteixin en una font de mà d'obra gratuïta.
➢ Descripció del perfils de que disposa el servei i com aquests demandants s'ajusten a
les necessitats de l'empresa.
➢ Necessitat d'acollir mà d'obra poc qualificada i absorbir estândards de producció
inferiors en alguns punts de l'organització.

- Fidelització de les empreses

L'objectiu bàsic d'aquesta funció de fidelització de les empreses amb que ja s'ha treballat
será l'establiment d'una continuïtat en la col·laboració. Algunes de les actuacions per assolir
aquesta funció són les següents:
➢ Establiment de relacions fluides entre l'empresa i el personal inserit.
➢ Reconeixement social de l'empresa per part de les institucions.
➢ Seguiment i avaluació permanent de satisfacció, donant l'oportunitat a empresa
perquè expressi com es pot millorar el servei i quins aspectes en canviaria.