lOMoARcPSD|3910891

Preguntas Bloque 2

Fonaments De L'Assegurança (Universitat de Barcelona)

StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)
 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

1. Expliqueu breument les característiques específiques del ram de vida referides a les
primes, les prestacions, les cobertures, la gestió dels riscos i la fiscalitat.

 Pagament de primes: bàsicament hi ha dues maneres:

 Prima única: es satisfà en el moment de formalitzar el contracte, d’un sol cop.

 Prima periòdica: s’acorda un pagament fraccionat (mensual, anual semestral,
trimestral) durant el termini assenyalat al contracte o fins a la mort de l’assegurat (si
s’esdevé abans del termini considerat). Les primes fraccionades poden ser constants,
creixents o decreixent (menys usual) i el termini de les fraccionades pot ser igual o
menor a la duració de l’assegurança.

 Cobertures

Les possibilitats d’oferta de productes asseguradors del ram de vida son molt nombrosos, tant
com les necessitats i possibilitats econòmiques de cada individu. Per evitar el càlcul d’un
nombre excessiu de tarifes, les entitats limiten les modalitats a les possibilitats més corrents i
demandades que son: assegurances de vida, de mort i mixtes.

 Gestió de riscos

La selecció es realitza per a les assegurances de mort i consisteix en un reconeixement mèdic

de l’assegurat o en la declaració d’aquest sobre el seu estat de salut. La funció d’aquesta
selecció és determinar si el candidat constitueix un risc normal o un risc agreujat.

En el cas de les assegurances de vida es paguen en cas de supervivència de l’assegurat, no

requereix aquest procés de selecció però es produeix l’autoselecció: només els que esperen
viure molts anys contracten aquest tipus d’assegurança.

 Fiscalitat

Les aportacions a qualsevol assegurança de vida no tenen cap deducció, ni minoració a la base
de l’IRPF, excepte els PPA (plans de previsió assegurats) on les seves primes es consideren una
reducció dels rendiments de treball, fins un límit.

 Tractament fiscal de les prestacions

 Segons el tipus de producte/cobertura.

 Cas de supervivència: assegurances individuals (rendiment capital mobiliari),

col·lectives (rendiment treball).

 Cas de mort: ISD.

 Segons el tipus de prestació.

 Capital: es considera com rendiment del capital mobiliari (capital percebut -

totalitat primes satisfetes) s’integra a la BI de l’estalvi de l’IRPF.

 Renda: es consideren rendiments del capital mobiliari que s’integren a la BI de

l’estalvi (temporals, vitalícies immediates, diferides).

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

2. Quins drets poden atorgar als respectius prenedors la provisió matemàtica d’una
assegurança de vida? Quines diferències hi ha entre aquests drets? En quines condicions o
situacions s’inclouen o no a la pòlissa?

S’atorguen uns drets anomenats valors garantits que consisteixen en la possibilitat de

recuperar la provisió matemàtica o utilitzar-la de la manera que escullin.

Els valors garantits associats a les reserves matemàtiques de les pòlisses de vida són:

 Valor de reducció: la reducció és una rescissió parcial que modifica el contracte de

forma que l’assegurança subsisteix per unes prestacions assegurades reduïdes i sense
el pagament de més primes a càrrec del prenedor.
 Valor de rescat: el rescat, en canvi, és una rescissió total del contracte, així el valor de
rescat és el que li correspon al prenedor de l’assegurança quan aquest interromp el
pagament de les primes i desitja rescindir totalment la pòlissa.
 Avançament: quan la pòlissa té dret a rescat, el prenedor té la possibilitat d’obtenir un
préstec o avançament que té com a garantia (i màxima quantia) el valor de rescat de la
pòlissa.

En general, les modalitats d’assegurances en les quals es constitueixen reserves matemàtiques

tenen dret a reducció, rescat i avançament però hi ha dues excepcions:

 Les assegurances temporals (tenen provisions matemàtiques molt reduïdes), no té dret a

res.
 Les assegurances de capital diferit sense reembossament de primes, aquesta nomes té
dret a reducció. No hi ha dret de rescat perquè si n’hi hagués es produiria una elevada
antiselecció ja que els assegurats rescatarien la pòlissa en acostar-se el moment de la seva
mort.

3. Enumereu i expliqueu breument en què consisteixen tres assegurances de vida en cas de

mort, tres assegurances de vida en cas de supervivència i tres assegurances de vida mixtes.
Comenteu quina finalitat tenen per als prenedors/assegurats d’aquestes assegurances.

Assegurances per al cas de vida

El beneficiari rep el capital convingut si l’assegurat segueix viu a partir d’una data determinada.
Trobem:

 Assegurança de capital diferit. L’assegurador es compromet a lliurar al beneficiari el

capital assegurat convingut al final del termini establert al contracte, si l’assegurat viu
en aquella data. Es pot donar:

o Que sigui amb reemborsament de primes, que es tornen si l’assegurador mor

abans de la data pactada.
o O sense reemborsament de primes.

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

 Assegurança de renda vitalícia immediata. L’assegurador garanteix el pagament

immediat d’una renda fins a la mort de l’assegurat a canvi d’una prima. La renda
vitalícia pot ser constant o variable.

 Assegurança de jubilació. L’assegurador paga un capital a l’assegurat si aquest arriba

viu a la seva jubilació o una renda vitalícia a partir de la jubilació d’aquest.

Assegurances per al cas de mort

El beneficiari rep el capital o la renda convinguts quan es produeix la mort de l’assegurat.

Trobem:

 Assegurança temporal. El capital assegurat d’aquesta modalitat és satisfet

immediatament després de la mort de l’assegurat, si aquesta s’esdevé abans de
finalitzar el període convingut com a duració de l’assegurança.

 Assegurança d’amortització. L’entitat asseguradora es compromet, quan es produeix la

mort de l’assegurat, a fer-se càrrec de la liquidació dels crèdits previstos a la pòlissa.

 Assegurances sobre dos o diversos caps. Es tracta d’assegurances de vida sencera que
es caracteritzen perquè existeixen alhora dues o diverses persones assegurades que
són al mateix temps beneficiaris recíprocs. Per tant, quan un dels dos mori dins del
termini establert, l’assegurador satisfarà el capital assegurat als supervivents.

Assegurances mixtes

Quan es combinen en una mateixa assegurança les dues anteriors. Trobem:

 Assegurança combinada. El capital assegurat és satisfer immediatament després de la

mort de l’assegurat, sigui quan sigui, i a més si l’assegurat viu al final del termini fixat
per al pagament de les primes, cobrarà una renda vitalícia.

 Assegurança a termini fix. El capital es satisfà sempre a l’expiració del contracte, tant si
l’assegurat viu com si ha mort abans.

 Assegurança dotal. En aquest cas el beneficiari és menor d’edat i li garanteix el

lliurament d’un capital en una data determinada, amb independència de la
supervivència o no de l’assegurat en la data de venciment.

4. Expliqueu en què consisteix el sistema dels quatre pilars de la previsió social. Per cada
pilar, comenteu els mecanismes o productes que el financen. Quina diferència hi ha entre els
sistemes de repartiment i els sistemes de capitalització?

Les prestacions de jubilació, les de viduïtat, orfandat, invalidesa, salut i d’altres de caràcter
social han estat tradicionalment basades en el sistema dels quatre pilars:

 Pilar individual: durant la vida activa, cada persona fa individualment un abonament

periòdic per finançar la seva pensió.

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

 Pilar professional: aquell que es finança amb quotes pagades durant la vida activa del
treballadors per arriba a tenir un fons suficient al final de la vida activa per garantir
una pensió.
 Pilar de la subsistència: que existeixi (a càrrec de l’Estat) un nivell de caràcter mínim
que atengui la supervivència d’aquell que no té cap ingrés. Ha de ser finançat amb
impostos i pagat per l’estat.
 Quart pilar: està basat en la idea que els tres pilars anteriors no són suficients per
finançar la jubilació i consisteix en el retardament de l’edat de jubilació, és a dir, a
continuar treballant després dels 65 anys. Aquest quart pilar s’està intentant introduir
a la societat des de fa uns anys però no troba acceptació.

En el sistema de repartiment la pensió de cada persona es finança en part amb les aportacions
(cotització) que realitzen els treballadors i l’Estat, per lo tant, els diners aportats van a un fons
amb el qual es financen les prestacions. En canvi, en el sistema de capitalització cada afiliat
posseeix un compte on es depositen les seves cotitzacions provisionals, les quals es
capitalitzen i guanyen la rendibilitat de les inversions que les Administradores realitzen con els
recursos dels fons.

5. Comenteu les causes de la crisi del primer pilar de subsistència o públic. Quins productes
al marge del sistema públic poden complementar-lo? Com ho fan?

Les causes de la crisi del primer pilar són:

 Raons demogràfiques
o Envelliment de la població. A causa de l’avanç en l’esperança de vida després
de la jubilació.
o Baixa natalitat.
 Raons econòmiques
o Atur.
o Jubilació.
 Sistema de repartiment

Al marge del sistema públic es pot complementar amb:

 Assegurances de vida. Aquests són sistemes assegurats per l’obtenció de prestacions

de jubilació, incapacitat, mort, dependència, etc.
 Plans i Fons de Pensions. Són sistemes no assegurats de canalització de l’estalvi per la
vellesa i per la cobertura d’altres contingències de previsió social. Els plans de pensions
poden ser individuals o d’ocupació.
 Productes financers:
o Fons d’inversió.
o Estructurats.
o Altres.

6. Resumiu què són i com funcionen els Plans de Pensions.

Els plans de pensions són institucions de previsió privada, on les prestacions constituiran el
pagament d’un capital o una renda quan es produeixi en alguna de les situacions següents:

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

 La jubilació, és a dir, el pagament d’un capital o una renda a càrrec del fons acumulat,
quan el partícip arriba a la jubilació.
 La invalidesa, és a dir, el pagament d’un capital o una renda en cas d’invalidesa.
 La viduïtat o orfandat, causades per la mort del partícip.
 Altres prestacions, com la mort del partícip quan no por qualificar-se com a viduïtat o
orfandat, despeses per malaltia o atencions per a persones dependents.

No es garanteix una prestació determinada.

Trobem diverses modalitats dels plans de pensions:

Segons la relació promotor-partícip

 Pla de pensions d’ocupació. El promotor és una empresa que constitueix un pla de

pensions per als seus treballadors. El finançament va a càrrec del promotor dels
partícips-treballadors o d’ambdós.
 Pla de pensions associat. El promotor és una associació, un sindicat, un gremi o un
col·lectiu i els partícips són els seus associats o membres. El finançament va a càrrec
dels partícips.
 Pla de pensions individual. El promotor és una entitat financera. Els partícips poden ser
qualsevol persona excepte els treballadors del promotor i els seus familiars fins a
tercer grau. El finançament va a càrrec dels partícips.

Segons els drets/obligacions

 Plans de pensions de prestacions definida. Aquells on s’indica quines són les

prestacions que es cobraran. És suficients que estiguin expressades en una forma de
càlcul, no es necessari que estigui en unitats monetàries.
 Pla de pensions de contribució definida. Les parts es comprometen a posar uns diners
en uns períodes determinats i, quan arribi el moment, es paguen les prestacions que
es puguin satisfer amb el fons que se’n derivi.
 Pla de pensions mixtos. Es coneix la quantia de les prestacions i la de les aportacions.

7. Resumiu què són i com funcionen els Fons de Pensions.

El fons de pensió és el patrimoni d’un pla de pensions en que s’integren les aportacions i els
rendiments, i amb el qual han de pagar-se les prestacions.

Els fons de pensions no tenen personalitat jurídica, per això han d’estar en mans d’una entitat
gestora, una entitat depositaria i una comissió de control.

L’entitat gestora és qui administra el fons de pensions, en porta la comptabilitat i vetlla pel
compliment de totes les especificacions del pla. Poden ser entitats gestores les societat
anònimes especialitzades i les companyies d’assegurances de vida. El dipositari tindrà la funció
de custodia i dipòsit dels valors mobiliaris i la resta d’actius financers que integren el fons de
pensions. La comissió de control del fons de pensions té assignades importants funcions, entre
les quals cal destacar les següents: supervisió dels plans de pensions adscrits al fons, la
representació d’aquests i l’aprovació de l’entitat gestora i dipositària.

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

Una persona que decideix subscriure un pla de pensions triarà aquell pla amb l’entitat gestora
que consideri més convenient. Un cop fet això, passarà a formar part del col·lectiu de partícips,
se li lliurarà el certificat de pertinença (document emès per l’entitat gestora i la dipositària que
certifica les aportacions realitzades i els seus drets consolidats). El patrimoni del fons és
invertit en actius rendibles, els rendiments dels quals s’acumulen en el mateix fons. Finalment,
quan s’arribi a la jubilació, el fons efectuarà el pagament del capital acumulat o de la renda al
beneficiari, que és el mateix partícip si es tracta de prestacions de jubilació.

Per regla general, el capital acumulat en aquest fons no es pot retirar abans de la jubilació,
només en tres casos és possible:

o Per invalidesa del partícip.

o La mort del partícip.
o El trasllat voluntari del valor acumulat del fons fet pel partícip.

8. Expliqueu els punts de vista que motiven l’aparició de noves modalitats d’assegurances de
vida. Expliqueu breument en què consisteix cadascuna d’aquestes noves modalitats i
justifiqueu a quina motivació respon la seva aparició.

Hi ha dos punts de vista que expliquen l’aparició de noves modalitats d’assegurances del ram
de vida:

 Punt de vista comercial

 Punt de vista tècnic

Les noves modalitats són:

Assegurances amb inversions predeterminades

És una assegurança de vida tradicional per la qual s’asseguren les bases tècniques durant tota
la vigència de la pòlissa. L’interès tècnic utilitzat és superior al tipus màxim que estableix la
DGSFP, per això és necessari que l’asseguradora efectuï una inversió en un actiu a c/t amb una
rendibilitat determinada, que és la que trasllada després en forma d’interès tècnic a
l’assegurança.

Assegurances amb participació de beneficis

És una assegurança de vida tradicional per la qual s’asseguren les bases tècniques durant tota
la vigència de la pòlissa. No obstant, l’entitat asseguradora és compromet a compensar
(parcialment) les diferencies positives que es produeixen entre les previsions de l’entitat, que
van servir de base per calcular la prima i la realitat.

Assegurances “unit linked”

És una assegurança de vida mixta que ofereix al prenedor la possibilitat que les primes
d’estalvi s’inverteixin en unitats o participacions d’un fons, així el risc que genera la inversió
recau sobre el prenedor. Perquè sigui considerat una assegurança, hi ha una prestació en cas
de mort per la qual també es paga una prima.

Assegurança de vida universal

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

És una assegurança molt flexible que consisteix en la combinació d’un procés de capitalització i
una assegurança de mort temporal renovable, on les taxes d’interès tècnic, la prima de
l’assegurança de mort i les despeses de gestió són modificables en cada període de
l’assegurança.

Pla de previsió assegurat

És una assegurança de vida amb característiques similars, tant fiscals com de liquiditat, als
plans de pensions. Aquí es garanteixen uns rendiments mínims i el prenedor, l’assegurat i el
beneficiari han de ser la mateixa persona.

Pla individual d’estalvi sistemàtic

És una assegurança de vida mixta amb un procés de capitalització i una assegurança de mort
que representa avantatges fiscals si es compleixen unes condicions. Les primes no redueixen la
base imposable de l’IRPF però en certs casos els rendiments financers no tributen.

9. Feu i comenteu una taula comparativa, amb els aspectes que considereu més importants
(com ara rendibilitat, fiscalitat de primes/prestacions, tipus prestació, límits fiscalitat,
liquiditat, etcètera) dels tres productes següents: Pla i Fons de Pensions, PPA i PIES.

Fiscalitat de
Rendibilitat Tipus prestació Límits fiscalitat Liquiditat
primes/prestacions
Depèn del Es poden rescatar quan Tenen un caràcter 8.000€ o el 30% Només és líquid en
comportament es tracti de: privat i són dels rendiments el moment de la
dels actius en els  Jubilació. complementaries del treball y jubilació o en els
que s’inverteixin  Incapacitat laboral. de las que es activitats moments abans
Pla i Fons de Pensions en els mercats  Mort. tindrien per la econòmiques. exposats.
financers y  Malaltia greu. seguretat social.
utilitzar tècniques  Gran dependència.
actuarials.  Desocupació de
llarga duració.
Depèn del Es poden rescatar quan Tenen un caràcter 8.000€ o el 30% Només és líquid en
comportament es tracti de: privat i són dels rendiments el moment de la
dels actius en els  Jubilació. complementaries del treball y jubilació o en els
que s’inverteixin  Incapacitat laboral. de las que es activitats moments abans
PPA en els mercats  Mort. tindrien per la econòmiques. exposats.
financers y  Malaltia greu. seguretat social.
utilitzar tècniques  Gran dependència.
actuarials.  Desocupació de
llarga duració.
Semblant a la S’aporten primes Tenen un caràcter  Aportació Al venciment.
oferta pel deute periòdicament per privat i són màxima de
públic. constituir una complementaries 8.000€
assegurança de vida y de las que es anuals.
acumular un capital que tindrien per la  Les primes
es rep en forma de seguretat social. totals no
renda vitalícia. poden
superar els
PIES
240.000€.
 La prima
més antiga
haurà de
tenir una
duració
major a 10
anys.

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)

 lOMoARcPSD|3910891

Fonaments de l’assegurança Bloc 2

10. Sobre les assegurances de salut, expliqueu quines modalitats conviuen al mercat
assegurador, quines cobertures són les més habituals i com es porta a terme la selecció i
tarifació d’aquestes assegurances.

Les assegurances de salut de caràcter privat són una alternativa al sistema públic de Seguretat
Social al qual mai poden substituir, donat el caire obligatori d’aquest sistema per als
treballadors, sinó que el complementen i hi conviuen.

Les modalitats que conviuen al mercat assegurador són:

 L’assegurança de malaltia

Aquestes garanteixen una indemnització econòmica si es produeix l’estat de malaltia de

l’assegurat.

La classificació de riscos (a efecte de l’aplicació de tarifes) es fa tenint en compte:

o L’edat i el sexe de l’assegurat i la professió. El segon factor intervé en la valoració de la

garantia de subsidi diari per malaltia, mentre que, en les garanties de mort i invalidesa,
només es considera l’edat i el sexe.

Aquesta assegurança permet que la selecció de riscos es faci amb la comprovació de l’estat de
salut de l’assegurat, però pot evitar-se mitjançant l’establiment d’un termini de carència a
l’inici del contracte, durant el qual l’assegurança no garanteix cap tipus d’indemnització.

 L’assegurança d’assistència sanitària

Aquestes garanteixen els serveis mèdics fins la curació de la malaltia de l’assegurat.

El més freqüent és establir una prima igual per a tots els assegurats. Les primes s’estableixen
sobre la base d’una quantitat mensual per assegurat i s’estableix una edat màxima
d’incorporació a l’assegurança.

A l’hora de fixar la prima teòrica, sobre la qual es calcularà la reserva matemàtica, es tenen en
compte factors com ara l’edat, el sexe i la professió. Amb aquests factors es creen les taules de
morbilitat amb les que es calcularà la prima.

Downloaded by Marc Pons Castells (marcpons6@hotmail.com)