PROPOSTA

DACORDCAPALA
INDEPENDNCIA

INTRODUCCI
FULLDERUTA
A. FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDNCIA (DACORD AMB EL PROGRAMA
DEJUNTSPELS)
B.DECLARACIDINICIDELATRANSICICAPALACONDICIDESTAT
C.ANNEXalaDECLARACIDINICI(Blindatgedelsdretsfonamentals)
D.DESPLEGAMENTDELADECLARACIIDELANNEX
E.CONCRECIDEMESURESPERFERLOVIABLE
PLADEXOC
A. MESURES AMB IMPACTE PRESSUPOSTARI A COMENAR A APLICAR DE
MANERAIMMEDIATA
B. MESURES AMB IMPACTE PRESSUPOSTARI A APLICAR / DESPLEGAR /
IMPLEMENTARDURANTELSPROPERS18MESOS
C.ALTRESMESURES
D.MESURESESPECFIQUESRELATIVESASALUT
SANITATPBLICA(1apart)
SANITATPBLICA(2apart)
E.MESURESFISCALS
1.FISCALITAT
2.LLUITACONTRAELFRAUFISCAL
PROCSCONSTITUENT
A.METODOLOGIA
B.PRINCIPISMARCDELPROCSCONSTITUENT
ORGANITZACIDELGOVERN
A. Atribucions del President de la Generalitat de Catalunya i regulaci de la seva
delegaci a lEAC i a la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidncia i del
Govern
B. Decret X/2015, de XXX, pel qual escreenenelsidel GoverndelaGeneralitatde
Catalunya, la Comissi de Govern dEconomia i Ocupaci, la Comissi de Govern
dAfers Exteriors, Institucionals iTransparncia,i laComissideGovern peralEstat
delBenestar
MECANISMES DE SEGUIMENT I MONITORITZACIDELCOMPLIMENTDELPACTE
DETRANSICINACIONAL

1.INTRODUCCI

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que van anar a votar el passat 27 de

setembrede 2015 vanoptar,demaneramajoritria, perlesopcionsquedemanera
claraapostenpertalqueCatalunyaesdevinguiunEstat.

Afidecomenaratreballaramblobjectiudeferefectiuaquestmandatdemocrtic, i
fonamentantse en la necessriasolidesa parlamentria que atorguen un mnimde
72diputatsi diputades, elGovern de la Generalitatassumircomalniesdirectrius
de la seva acci de govern les que sestableixen en el Full de Ruta acordat enla

DeclaracidInicidel procs poltic aCatalunya com a conseqnciadels resultats

electorals
(adoptada pel Ple del Parlament de Catalunya eldia 9 de novembre de
2015), incloses les
Mesures a aplicar per part del futur governdestinadesablindar
drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de lestat
, que
sadjuntenalesmentadadeclaracienformadAnnex.

A talefecte,el Governposar especial mfasi a queaquestafunci que assumeix,

de carcter transitori, es faci amb plena seguretat jurdica, garanties socials i
compromsdemocrtic.

En concret, en primer lloc, tota lacci de Govern ha danardestinada a garantir al

mxim laseguretat jurdica, per laqual cosacaldotarnosdelesestructuresdEstat
i del marc legal necessari perpoderduratermequan pertoqui,dacord amb elfull
derutapactat,latransicicapalacondicidEstat.

En segon lloc, conscients de les enormes necessitats socials que actualment

existeixen i que reclamen respostes immediates, el Govern posar en prctica un
pla de xoc social que contempla tant accions especfiques en forma de poltiques
pbliques, com decisionsdecarcter econmic, pressupostari,fiscal ifinancer, que
engaranteixinladotacinecessriapertaldedurlesaterme.

Finalment, en tercer lloc, la dimensi democrtica ha estat present, exemplar i

constant alllargdetotelprocsqueenshaconduitfinsalactualestadidetransici.
Han estat nombroses, a banda de multitudinries, les manifestacions i
demostracions populars que han fet palesa la gran demanda social que empara
aquesta tasca. I s aix com ha de seguir essent. Aix doncs, amb lobjectiu de
3

seguir eixamplant la base social desuport alprocsdeconstituci de la Repblica

catalana, el Govern i el Parlament escoltaran de manera atenta, i seran
conseqents, amb lesdemandesque,enformadedebatparticipatiu,sorgeixindela
societat civil. Daquesta manera, en el moment enqupertoqui dacordamb el full
de ruta acordat, es convocaran novament unes eleccions de les quals nhaur de
sorgir un nou Parlament, aquest cop amb carcter constituent, amb la
responsabilitat dadoptar el text duna Constituci que, finalment, haur de ser
validada,viareferndum,perlaciutadania.

2.FULLDERUTA

A. FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDNCIA (DACORD

AMBELPROGRAMADEJUNTSPELS)

El procs cap a la creaci d'aquest Estat independent s'ha definit i consensuat a

partir dels principis de sobirania, legitimitat democrtica i participaci, seguint les
recomanacions d'experts en l'mbit del dret constitucional, el dret internacional, la
cinciapolticailaRealpolitikinternacional.

Lapulcritud democrtica s presentdesdel'obtencidelmandatdemocrticafavor

de la independncia en les eleccions d'aquest 27S, fins la ratificaci de la
Constituci del nou Estat mitjanant un referndum final, passant pel procs
d'elaboracidelanovaConstituci,elaboratdeformademocrtica.

Daltra banda, elrigori lavoluntatd'aportar seguretatjurdicasnelementsfortsdel

procs per evitar que encapmomentnoesprodueixicapbuitlegalodepoder,sin
quehihagiunacontinutatinstitucional,jurdica,polticailegalquepermetigestionar
ambabsolutanormalitatlaproclamacidelaindependncia.

El procs cap a la creaci d'unEstat independentconstad'unprocsconstituenten

duesfases:

Una primera fase que comena desprs del 27Sambunadeclaracid'inici

del procs dindependncia, amb la creaci de les estructures d'Estat
necessries des d'ungoverndeconcentraciilinicidelprocsconstituentde
base social i popular. Posteriorment, es procedir a la proclamaci de la
independncia,quesuposarla desconnexirespectede lordenamentjurdic
espanyol vigent, ialaprovacidelalleidetransitorietatjurdicaidelalleidel
procsconstituent.
Una segona fasede carcter institucionalment constituent, que comprn la
celebraci d'uneseleccions constituents, laculminaci del procsde creaci

de l'Estat independent amb l'aprovaci de la Constituci i la seva ratificaci

mitjanantunreferndum.

El procs ser reforat polticament per un govern de concentraci tan ampli com
sigui possible, el qual haur de gestionar l'agenda de negociaci espanyola, aix
com l'agenda internacional per al reconeixement del mandat a favor de la
independncia.

1. La fase inicial: de la declaracid'inici delprocs dindependncia finsala

sevaproclamaci

1.a)Ladeclaracid'inicidelprocsdindependncia

El procs cap a la creaci d'un Estat independent s'origina a partir del mandat
democrtic obtingut a les urnes el proper 27 de setembre. Si els ciutadans de
Catalunya escullen una majoria de diputats a favor de la independncia, el
Parlament acabat de constituir aprovar una declaraci solemne en la qual es
proclamar que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, comena el procs
dindependncia. A la Declaraci, sinformar sobre l'inici d'aquest procs les
autoritatsdelEstatespanyol,dEuropaidelacomunitatinternacional.

La declaraci es clour amb un mandat al Govern de la Generalitat per tal que

adoptilesmesuresnecessriesperimplementarelsacordsrecollitsenladeclaraci.

En aquest sentit, durant aquest perode s'enllestiran les estructures d'Estat

imprescindibles per exercir la plena sobirania entots aquells mbits en quavui la
Generalitatencaranol'exerceix.

Immediatament desprs daquesta declaraci d'inici del procs de constituci del

nouEstat,comenael procsperelaborarlaConstitucidelnouEstatenlaprimera
de les dues fases: la participaci ciutadana.Estractadunafase gestionada per la
societatciviliencaranoreguladajurdicament.

La societat civil organitzada iniciar els debats pertinents justament desprs del
27S, i produir aquells continguts que complementaran i nodriran els treballs
d'elaboraci de la Constituci en la fase constituent del procs. Actualment,
existeixen diverses iniciatives civils que, amb posterioritat al 9N de 2014, s'han
coordinat i ja han comenat a fomentar els debats ciutadans sobre el procs
d'elaboraci,aixcompropostesdecontingutsdelafuturaConstituci.

Ser al llarg daquest perode quan la Generalitat haur danar enllestint les
estructures dEstat imprescindibles per exercir la plena sobirania en tots aquells
6

mbits en qu avui encara no lexerceix. Seran la posada en marxa daquestes

estructures dEstat i linici de les negociacions amb lEstat les prioritats del nou
Govern de la Generalitat, sense oblidar, evidentment, la gesti ordinria sobre la
base del programa detallat ms endavant que tindr com a objectiu fonamental la
cohesisocialilalluitacontralexclusiilesdesigualtats.

1.b) Proclamaci de laindependncia: la Lleidetransitorietat jurdica ila Llei

deprocsconstituent

Culminada la primera etapa, es procedir a la proclamaci dela independncia,a

partir de la desconnexi respecte de lordenament jurdic espanyol vigent.
Immediatament desprs de la proclamaci, el Parlament aprovar la Llei de
transitorietat jurdica, que ha de regular de manera provisional els elements
estructurals del nou Estat i les clusules generals adreades a garantir, des del
primer moment,la completesadelordenament jurdicdel nouEstat ilacontinutati
successi ordenada dadministracions. A aquests efectes, la llei declarar la
continutat, llevat excepcions, de laplicaci del dret autonmic catal, del dret
espanyol,deldretdelaUniEuropeaideldretinternacional.

La Llei de transitorietat jurdica tamb preveur la continutat mitjanant

subrogaci dels contractes de lEstat i de la Generalitat i la possibilitat que els
funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a lAdministraci de
lEstataCatalunyapuguinintegrarsealAdministracidelnouEstat.
Immediatament desprs de lentrada en vigor daquest nou marc jurdic transitori,
saprovar la Llei del procs constituent, que regular la fase parlamentria i
referendria del procs delaboraci i aprovacidela Constituci,aixcomlencaix
de la participaci ciutadana i dels resultats obtingutsenla primera fasedel procs
constituentenaquestafaseinstitucional.

Posteriorment, siniciar lasegona fasedelprocsdelaboracidelaConstitucidel

nou Estat independent amb la convocatria dunes eleccions constituents en un
perode mxim de divuit mesos des de lacelebracide leseleccionsplebiscitries
del27desetembre.

2. De les eleccions constituents al referndum de ratificaci de la nova

Constituci

Leseleccions constituentsdonaranllocalParlamentConstituent,queiniciarlafase
institucional del procs constituent dacord amb la Llei del procs constituent
aprovada.

El resultat de les eleccions constituents proporcionar la correlaci de forces

poltiques, les quals procediran a constituir la ponncia constitucional que,dacord
amb la Llei del procs constituent aprovada al Parlament, haur de comptar amb
participaci dels diversos grups parlamentaris representats a la Cambra. Aquesta
ponncia constitucional comptar tamb amb la participaci ciutadana i alhora
s'encaixar amb els resultats obtinguts en la primera fase. D'aquesta forma, es
conclouria ambunapropostadeConstitucillestaperseraprovadapelconjuntdela
ciutadania.

No obstant tot lanterior, en el cas que lEstat espanyol, mitjanant decisions

poltiques i/o jurdiques, bloquegi lautogovern de Catalunya, el Govern i el
Parlamentprocedirana laproclamaci de la independncia i alaprovacidelaLlei
detransitorietatjurdica.

El procs de creaci del nou Estat independent culminar amb laprovaci de la

Constituciperreferndum.

3. El Govern de concentraci,latransicirealilarealitzacidelesestructures
d'Estat

Ladeclaracid'inicidelprocsdindependnciacontindrunmandatalGoverndela
Generalitat perqu adopti les mesures necessries per implementar els acords
presos en el Parlament. Aix, el conjunt de les institucions de la Generalitat, i
especialment el Govern, centraran la seva tascaenla posada en funcionament de
les estructures del nou Estat, alhora que s'ocuparan de la gesti ordinria de les
competnciesdelaGeneralitat.

Desprs de les eleccions del 27S, la voluntat poltica sla de constituir un Govern
de concentraci obert a totes les forces poltiques disposades a implementar el
mandatafavordelaindependncia.

Es tracta de disposar d'unGovern quecompti amb lamximaestabilitat iel mxim

suport parlamentari i que tingui com a objectiu fonamental garantir el
desenvolupamentdelprocsfinsalasevaculminaci.

Tal com s'explicita ms endavant en aquest document de Comproms per la

Llibertat, elGovern centrar l'acci enel seu dia adiaasortirdelacrisieconmica,
crear ocupaci, lluitar contralapobresaigarantirlamximacohesisocialarreudel
pas, considerada com a indestriable de la cohesi nacional imprescindible en
aquestmomenthistricdelpas.

Aix mateix, el Govern abordar la fase decisiva de la creaci i posada en

funcionament deles estructures dEstat que handepermetreexercirlasobiraniaen
totsaquells mbitsen qu avui no tenim competncies o enqu aquestes,finsitot
tenintles, han estat envades pel Govern de l'Estat, recorregudes o suspeses per
partdelesinstitucionsdel'Estat.

En el bloc segent del present document es plantegen les estructures d'Estat en

quatre mbits: estructures d'Estat del benestar, estructures econmiques d'Estat,
estructures per a l'acci exterior i estructures per a lagovernana ireforament de
l'administraci. Cal dir que es tracta d'un conjunt de lleis, organismes i eines que
s'inspiraenelstreballsrecollitsenelLlibreBlancdelaTransiciNacional.

La candidatura Junts pel S t la voluntat d'exercir la sobirania real per tots els
camins possibles en primer terme, en un seguit d'mbitssocialsen qu unasrie
de disposicions i decrets aprovats pel Parlament i pel Govern de Catalunya han
estatrecorreguts,suspesosoanullatspelGovernilesinstitucionsdelEstat:

Decretdepobresaenergtica
Dacienpagamentilleidesegonesoportunitats
Lleid'horariscomercials
Prohibicid'extraccid'hidrocarbursperfracturahidrulica
Impostsobredipsitsbancaris
Impostsobreenergianucleariemissionscontaminantsdelaindstria

Finalment,el Governtamb haur degestionarl'agendadelapertinentnegociacii

interlocuci amb l'Estat espanyol derivada del procs, aix com l'agenda de la
necessria acci exterior depreparaci delsreconeixementsinternacionals delnou
Estatid'interlocuciamblaUE.

4. L'agenda dela negociaciespanyolai lavoluntatde permanncia a la UEi

elreconeixementinternacional

Un cop aprovada la Declaraci solemne del nou Parlament establert desprs del
27S, sinformar sobre linici d'aquest procs de creaci de l'Estat independent les
autoritatsdelEstatespanyol,dEuropaidelacomunitatinternacional.

L'agendadelanegociaciespanyola

Les eines de l'agenda espanyola sn el dileg i la negociaci amb l'Estat. Havent

constatat, de formareiterada,lanegativaa l'exercicideldretadecidirdelsciutadans
deCatalunyaper partde l'Estat,enel cas d'obtenirel mandatdemocrtic el proper
27S en favor de la creacid'un Estatindependent, simposauna fase negociadora
9

amb lEstat per fer efectiva la independncia. Aquesta fase es vol obrir mantenint
sempre una actitudexpectantrespectedelalternativadunreferndumvinculantper
partde lEstat espanyol sobre la independnciade Catalunya.Aquestaofertahade
ser compatible amb lhoritz temporal contingut en aquest acord per a la
proclamacidelaindependnciailacelebracideleseleccionsconstituents.

Estractaria dacordar elrepartimentdactiusi passius.Respectealarestitucidela

sobirania, caldria acordarla subrogaci de convenis,la gesti deles fronteres amb
lEstat, el traspassos de funcionaris i organismes, i aspectes clau pel que fa al
sistema energtic, laconcade lEbre o lespai radioelctric, entremoltsdaltres.En
relaci amb els acords de repartiment de bns, caldria negociar tots els bns
materials que Espanya administra actualment a Catalunya, (per exemple,
infraestructures com ara carreteres, ports i aeroports, immobles, etc.),aixcomels
bns que Espanya t a lestranger i que sn compartits i els bns econmics i
financers,queinclouenelsactius(fonsdelaSeguretatSocial,fonsdecompensaci,
etc.) ielspassius(deutesdeCatalunyaavalatsperEspanyaideutesdEspanyaque
podriencorrespondreaCatalunya),entredaltres.

L'agenda exterior: la voluntat de permanncia a la UE i el

reconeixementinternacional

Lobjectiu de lagenda exterior se centra en la preparaci del reconeixement

internacional, a partirde lalegitimaci delmandat a favorde laindependnciadels
catalans en lmbit internacional. Partint de la voluntat de permanncia a la UE,
caldr articular lagenda internacional amb les accions de diplomcia internacional
perexplicaricercarcomplicitatsverselprocsdindependncia.

Un cop iniciat el procs de creaci de l'Estat independent, caldr intensificar la

diplomcia i lanegociaciperobtenirelreconeixementinternacionaldels estats,aix
comlaincorporacideCatalunyaalaUEielsorganismesinternacionals.

El conjunt de l'acci exterior del president de la Generalitat, dels membres del

Govern i del Parlament, aixcomdels eurodiputats iparlamentarisdel Congrs, en
lmbit internacional, s'adrear a lmbitdeles institucions queconfigurenel marc
legal internacional (ONU, Consell dEuropa, Cort Internacional) i incidir en els
actors internacionals rellevants en les matries prpies del dret a decidir
(organitzacions internacionalsenmatriadepau,valorsdemocrticsidretshumans,
etc.).Aquests darrers actorstambresultenclaucomaeventualsagentsmediadors
idobservaci delprocs, enelcasdelaprevisibleintensificacidelatensipoltica
al voltant del procs o duna conculcaci dels dretsdemocrticsdels ciutadansde
Catalunya.

10

B. DECLARACI DINICI DE LA TRANSICI CAP A LA

CONDICIDESTAT

Lacord es fonamenta en la resoluci adoptada pel Parlament de Catalunya, amb

data 9 de novembre de 2015, relativa a linici del procs poltic a Catalunya com a
conseqnciadelsresultatselectoralsdel27desetembrede2015(25000001/11).

ElPledel Parlament, en lasessi tinguda el 9denovembrede2015,hadebatutel

text de la Proposta de resoluci sobre linici del procs poltic a Catalunya com a
conseqncia dels resultats electorals (tram. 25000001/11), presentada pel Grup
Parlamentari de Junts pel S i pel Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat
Popular Crida Constituent, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de
Junts pel S i pel Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular Crida
Constituent (reg. 195), pel Grup Parlamentari del PartitPopulardeCatalunya(reg.
196)ipelGrupParlamentarideCatalunyaSqueesPot(reg.198).

Finalment, dacord amb larticle 165 del Reglament, ha adoptat la segent

Resoluci:

Primer
. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democrtic
obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en
una majoria en esconsde lesforces parlamentries que tenen lobjectiu que
Catalunya esdevingui un estat independent i en una mplia majoria
sobiranista en vots i esconsqueaposta perloberturadunprocsconstituent
nosubordinat.

Segon
. El ParlamentdeCatalunyadeclara solemnement linicidel procs de
creacidunestatcatalindependentenformaderepblica.

Tercer
. El Parlament de Catalunya proclama lobertura dun procs
constituentciuta
d,participatiu,obert,integradoriactiupertaldeprepararles
basesdelafuturaconstitucicatalana.

Quart
. ElParlamentde Catalunya insta elfuturgovernaadoptarlesmesures
necessriesperaferefectivesaquestesdeclaracions.

11

Cinqu
. El Parlament deCatalunyaconsidera pertinentiniciarenelterminide
trentadieslatramitacideleslleisdeprocsconstituent,deseguretatsociali
dhisendapblica.

Sis
. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a
expressi del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procs de
desconnexi democrtica de lEstat espanyol no se supeditaran a les
decisions de les institucions de lEstat espanyol, en particular del Tribunal
Constitucional, queconsidera mancatdelegitimitatidecompetnciaarrande
la sentncia dejuny del 2010 sobrelEstatutdautonomiadeCatalunya,votat
prviamentpelpobleenreferndum,entrealtressentncies.

Set
. ElParlament de Catalunya ha dadoptarlesmesuresnecessriespera
obrir aquest procs de desconnexi de lEstat espanyol, duna manera
democrtica, massiva, sostinguda ipacficaque permetilapoderament de la
ciutadania a tots els nivells i es basi en una participaci oberta, activa i
integradora.

Vuit
. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir
exclusivament lesnormes oelsmandatsemanatsdaquestacambra,legtima
i democrtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultar
afectats per decisions de les institucions de lEstat espanyol, com els
especificatsenlannexdaquestaresoluci.

Nov
. El Parlament de Catalunya declara la voluntat diniciar negociacions
per tal de fer efectiu el mandat democrtic de creaci dun estat catal
independent en forma de repblica, i acorda posarho en coneixement de
lEstat espanyol, de la Uni Europea i del conjunt de la comunitat
internacional.

C. ANNEX a la DECLARACI DINICI (Blindatge dels drets

fonamentals)

La Declaraci compta tamb amb un ANNEX (adoptat conjuntament amb la

Declaraci) en el qual es detallen les mesures que haur daplicar el futur govern
destinades a blindar dretsfonamentals afectats per decisionsdeles institucions de
lEstatespanyol:

1.Pobresaenergtica

12

Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de laccs als
subministraments bsics, el futur govern ha de desplegar lesmesures per a
evitar lapobresa energticaaprovadesperlaLlei24/2015,del29dejuliol,de
mesures urgents per a afrontar lemergncia en lmbit de lhabitatge i la
pobresa energtica, de manera que es garanteixi el dret daccs als
subministraments bsicsdaigua potable,degasidelectricitatalespersones
i unitats familiars en situaci de risc dexclusi residencial, mentre duri
aquestasituaci.

2.Habitatge

Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de laccs a un

habitatge digne, el futur govern ha de treballar en laplicaci del nou marc
normatiuqueregulalaLlei24/2015,del29dejuliol,demesuresurgentspera
afrontar lemergncia en lmbit de lhabitatge i la pobresa energtica. En
aquest marc, el futur govern ha de garantir que en processos de
desnonament de lhabitatge habitual que afectin persones i unitats familiars
ensituaci deriscdexclusi residencial es compleixi, perapoder fer efectiu
el desnonament,el principi dereallotjamentadequatdelespersonesiunitats
familiarsafectades.

Aixmateix, de forma urgent,el futur govern ha deduratermemodificacions

normatives que permetin ferefectiveslesdisposicionsdeladitaLlei24/2015,
com selcasdelreglamentdefuncionamentdelesmesesdevaloracipera
ladjudicaci dhabitatges per a situacions demergncies econmiques i
socialsiperaaltrescasosdenecessitatsespecialsenlmbitdelAgnciade
lHabitatgedeCatalunya.

3.Sanitat

En lmbit de les poltiques de salut, el futur govern ha de garantir laccs

universal a latencisanitria pblicai de qualitat, per mitj delServeiCatal
de la Salut (Cat
Salut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap
persona no en potquedar exclosaperraonsdorigen, tingui o no lacondici
dassegurada o beneficiria del Sistema Nacional de Salut, i amb
independncia de si consta o no en elpadr.Aixmateix, cap ciutadno es
potveureprivatdassistnciafarmacuticapermotiuseconmics.

Dacord amb diversesresolucionsaprovades pelParlament,noespodendur

atermenousconcursosperalagestidecentresdatenciprimria.

4.Educaci
13

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs dinconstitucionalitat

contra bona partde larticulatde laLleiorgnica 8/2013, del9dedesembre,
de millora de la qualitateducativa,recurs quefou adms a trmit el 3 dabril
de 2014. En aquesta impugnaci, avalada pel dictamen del Consell de
Garanties Estatutries, sargumentava queelspreceptesimpugnatsdeladita
llei orgnica sn contraris a les competncies que corresponen a la
Generalitat en aquesta matria,contraris almodeleducatiucataldeterminat
per la Llei deducaci de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pel
conjuntde lacomunitat educativa. Encoherncia amb aquest recurs, el futur
govern ha de vetllar en la seva actuaci en matria deducaci perla plena
vigncia i el respecte de les competncies establertes en favor de les
administracions catalanes i per mantenirhi els consensos obtinguts pel
conjuntdelacomunitateducativa.

5.Garantiadelesllibertatspbliques

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs dinconstitucionalitat

contra algunsarticles de laLlei orgnica4/2015, deproteccidelaseguretat
ciutadana,recurs que fou adms a trmit el21 de juliol de 2015.Enaquesta
impugnaci, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutries,
sargumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgnica sn
contraris a drets fonamentals emparats per textos internacionals com la
Declaraci universal dels drets humans o el Conveni europeu dels drets
humans i per la jurisprudncia del Tribunal Europeu delsDretsHumans.En
coherncia amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva
actuacien matriadeseguretatciutadanaperlaplenavignciaielrespecte
delsdretsfonamentalsesmentats.

6.Administracionslocals

Amblafanydegarantirlesplenescompetncies delesadministracionslocals
catalanesenserveidelintersgeneral,elfuturgovernhadeproporcionarlos
les einesde suport necessries per adeixarsenseefecteelspreceptesdela
Llei delEstat 27/2013,del27de desembre, deracionalitzaci isostenibilitat
de lAdministraci local, promulgada de resultes de la Llei orgnica 2/2012,
del 27 dabril, destabilitat pressupostria isostenibilitatfinancera, dictadaen
desplegament de larticle 135 de la Constituci espanyola, relatius a la
limitaci de competncies als ens locals, al control del cost dels serveis i a
lobligacidelaprioritzacidelactivitateconmicaprivada.

14

7.Personesrefugiades

A fi de poder donar resposta a la greu situaci humanitria que viuen els

refugiats, el futur govern ha de generar un marc de relacions amb lAlt
Comissionat deles NacionsUnidesperalsRefugiats(ACNUR)amblobjectiu
de donar acollida i asil al mxim nombre de persones refugiades, ms enll
delesdecisionsadoptadesenaquestmbitpelGovernespanyol.

8.Dretalavortament

En matria de dret a lavortament, el futur govern sha de regir pel que

estipulalaLlei17/2015,del21dejuliol,digualtatefectivadedonesihomes.

9.Finanamentdunpladexocsocialigestideldeute

Pertaldalliberar recursos peradotar financerament un plade xoc social,el

futur govern ha destablir, entre altres mesures, vies de negociaci que
permetinreduirlacrregadeldeuteenelconjuntdeladespesa.

Prioritriament, el futur govern ha dimpulsar la renegociaci de tots els

finanaments estructurats, separant elspagamentsquecompensenunservei
(inversi i manteniment) daquells que constitueixen un pagament excessiu
respecte alstipusdinters iales taxes dinflaci actuals.Aixmateix,elfutur
governhadinstar elsconcessionariso superficiarisaredefinirelscontractes
estructurats, transformant lamortitzaci de les inversions en finanament
ordinarimitjanantdeutepblicieliminantelcostexcessiudelcapital.

Aquesta transformaci, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la

Generalitat que es pugui aprofitar per a finanar el pla de xoc social, ha
danar acompanyada duna revisi a fons dels programes pressupostaris de
despesa que permetiavaluarne icontrastarne la utilitat enmomentsenqu
atendre laurgncia social haesdevingutlamximaprioritatdeladespesade
la Generalitat, expressada en lesmentat pla de xoc. Els estalvis que
sobtinguin de larevisi deprogrames han danarntegramentdedicatsalpla
dexocsocial.

Per tal de fer un seguiment de lefectivitat daquest objectiu icomproms, el

futurgovernhadecrearungrupdetreballobertalsgrupsparlamentaris.
Aix mateix, el futur govern ha destablir un calendari de reunions amb els
responsables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de
renegociacidelpagament.

15

D.DESPLEGAMENTDELADECLARACIIDELANNEX

PRIMER: En el
termini de trenta dies posteriors al nomenament del nou
Govern
, aquest compareixer en seu parlamentria per explicitar les primeres
accions realitzades i la concreci i detall de les previstes per tal de fer plenament
efectives les mesures i els compromisos polticsadquirits amb lobjectiudeblindar
els drets fonamentals delsciutadans deCatalunyaafectatsperdecisionsdel'Estati
especialment en elssegents mbitscontemplatsenels punts 1 a 8 delAnnex de
laDeclaraci.

SEGON: Dins d'aquest mateix

termini de trentadiesposteriors al nomenament
del nou Govern
, s'haur d'haver constitut el grup de treball previst sobre
gesti
del deutei finanamentd'unpladexocsocial
.Enaquestasessiconstitutivadel
grup de treball, on hi participaran a ms de membres del Govern representants
dels diferents grups parlamentaris, el Govern presentar el detall del conjunt
d'accions realitzadesi previstes per tal de complirl'objectiu de reduir la crregadel
deute en el conjunt de la despesa i el conseqent alliberament de recursos per
poder finanar millor el pla de xoc social. Aix mateix, en aquesta primera reuni
tamb presentar una primera previsi del calendari de reunions amb els
responsables de la banca resident per abordar la renegociaci del pagament
d'interessosambfinalitatssocials.

TERCER: Dins els

deu dies posteriors a lapresadepossessidelnouGovern,
es presentar la petici de constituci de ponncies conjuntes per elaborar
leslleisreferidesalprocsconstituent,seguretatsocialid'hisendapblica
.

E.CONCRECIDEMESURESPERFERLOVIABLE

Cronograma deles actuacionsadreades a lacreacidelesestructuresdestatque

calrealitzarabansdeladesconnexi.

Totes les actuacions, algunes de lesquals pertoquen almbitidaltresallegislatiu,

shaurien diniciar immediatament desprs de la constituci del Govern i tenirles
llestesenelmomentdeladesconnexi.

16

Hi ha actuacions que haurien destar enllestides en un termini breu i en

conseqncia tenen prioritat pel que fa al seu inici. Sn lesque es detallen en els
blocsprimerisegon,llistatsacontinuaci.

El
primer bloc recull aquelles actuacions que shan de fer efectives abans de la
desconnexi.

1) Inicidel debat itramitacideleslleisdelAgncia deproteccisocial,lade

lAgnciatributriailadelprocsconstituentenlafaseinstitucional.

2)LacreacidelDepartamentdExteriors.

3) La creaci de 15 delegacions exteriors de la Generalitat. Cal que les

delegacions entrin en vigor de manera esgraonada a partir dela constituci
del Govern. A tal efecte, cal posar en prctica les previsions de selecci i
formaci del personal i precisar els mitjans necessaris i el cronograma
dimplementaci.

El
segon blocelformenlesactuacionsquecalenllestirde maneraprioritria,jaque
sncondici
sinequanon
perpoderrealitzardaltresactuacions.Adifernciadeles
actuacions delprimer bloc, enaquestcasshan derealitzari tenir preparades,per
nocal que entrin envigor de manera immediata.De caraaeixamplarlabasesocial
de lindependentisme, s fonamental donar a conixer el detall del contingut dels
treballsqueesrealitzin,idecidirelmodelquehihauraCatalunyaenmateriade:

1) Seguretat pblica, necessria per a laprimeraetapadefuncionamentdel

nouEstatprevialaprovacidelanovaConstituci.

2)Serveidintellignciaperalaprimeraetapajaesmentada.

3) Autoritats reguladores i de la competncia, necessries per a la primera

etapa(unificat,fragmentat,mixta).

4)Hisendaperalaprimeraetapa.

5) Seguretat social per a la primera etapa (distribuci de funcions entre

Secretaria dHisenda i/o Agncia de protecci o seguretat social model de
liquidaci directa o autoliquidaci fonts de finanament tributs,
cotitzacions,mixta).

17

6) Lanlisi i la comunicaci per part dels departaments a lEscola

dAdministraci Pblica i adaltrescentrespblicsespecialitzatsdeformaci
de funcionaris de la previsi de les necessitats de formaci de personal
durant la primera etapa de funcionament del nou Estat. A partir daquestes
peticions, caldr que lEscola completi i concreti linformeque jahaelaborat
sobre la formaci de funcionaris i la resta de personal al servei de les
administracions catalanes i preparar i, si sescau, iniciar els cursos de
formacipertinents.

7) Gesti dels residus nuclears (integrat en lAgncia de Residus de

Catalunya ja existent o en una empresa nacional de gesti dels residus),
incloenthi dissenyarlorganismeavaluarelsrecursosnecessarisiredactarla
normativa corresponent i preparar acords amb els estats limtrofs i la
incorporaciaorganismesinternacionals.

8) D.N.I./Targetaciutadana deserveis(sanitat, transport, lleure,transaccions

amb ladministraci...). Caldr adoptar determinades decisions poltiques
sobre qestions rellevants com ara ledatalaqualserobligatoridisposarde
la targeta,el perode de validesa, elsrequisits persernetitular,ilorganisme
quesencarregardeconfeccionarla.

Hi haun
tercer bloc dactuacions quetenenprioritat pel que fa al seuinici,malgrat
que no s imprescindible que senllesteixin durant els mesos immediatament
posteriors a la constituci del Govern. Afecten sectors respecte dels quals cal
aprofundir en el treball preparatori per que nocal queentrin envigor abans dela
desconnexi.

Sn essencialmentmesures definalitzacide redaccidavantprojectes normatiusi

dactuacions materials no formalitzades en normes jurdiques com ara: el disseny
destratgies i cronogrames adreats a tenir preparades les estructures destat
necessries en cada mbit material lelaboraci destudis sobre els mitjans
econmics, materials i humans necessaris per posar en funcionament aquestes
estructures parant especial atenci el reclutament i la formaci del personal,
incloseslesposicionsdirectivesetc.

1)Seguretatpblica
2)Serveidintelligncia
3)ServeiPostal
4)Mediambient
5)Benestarsocial
6)Patentsimarques
18

7)Esport
8)Metrologia

Finalment, hi ha un
quart bloc format per laresta dactuacions, que shan diniciar
tamb immediatament desprsdela constitucidel Govern,malgrat queenalguns
casos, a la prctica, hauran de deixar passar al davant les actuacions dels dos
primes blocs.Comenelcasdeltercerbloc,estractademesuresdetipusnormatiui
activitats materials no formalitzades jurdicament, abans esmentades (disseny
destratgies,previsidelsmitjansnecessaris,etc.).

Entre aquestes mesures, cal destacaraquells avantprojectesnormatiusjaredactats

quecaldrvalidari,sisescau,reformar.Snelsavantprojectesde:

laLleifundacionalidelanormativaqueladesenvolupa(Lleidadaptacidel
poder judicial i lAdministraci de Justcia el Decret llei dincorporaci del
personal a lAdministraci del nou Estat i el Decret llei de successi de
contractes)

laLleidaiges

laLleidecomunicacions

Llistatdelesprincipalsactuacionsarealitzarordenadespermatries:

1) Convertir les delegacions exteriors en delegacions diplomtiques i

consularsicrear15delegacionsnoves,desprsdeladesconnexi.

2)Crear,desprsdeladesconnexi,elministeridExteriors.

3)CrearelServeiExteriordeCatalunya.

4) Identificar els tractats internacionals que es pretendr continuar aplicant i

preparacidadhesi.

5) Identificar les organitzacions i organismes internacionals als quals caldr

incorporarseipreparacidelaincorporaci.

6) Completar lestratgia de comunicaci i de lobby sobre el procs de

creaci del nou Estat que ja tenim redactada i, sobretot, cal realitzar
efectivamentlestasquesdecomunicaciidelobbyqueshipreveuen.

7)ReforarlaRepresentacipermanentdelaGeneralitatdavantUE.

8)Crearelpassaportivisats.
19

9)Delimitarelterritoriiprepararacordsambestatslimtrofs.

10)PrepararladhesialConvenideChicago.

11) Preparar el procediment dincorporaci de personal alAdministracidel

nouestatcrear elscossosnousidecidirsobrelaintegracidelpersonaldels
cossos de seguretat de lEstat espanyol que presta els seus serveis en el
territorideCatalunya.

12) Enrelaciala successi de contractes, caldr que, amb carcter previa

la desconnexi,els departaments, especialmentelsmsdirectamentafectats
Territori, Sanitat..., inicin els contactes per oferirloshi la continutat de la
prestacidelsserveis.Tambcaldrquepreparinelsanuncispblicsinicialsi
les fasesposteriors dels processos de subrogaci,aixcomelsprocediments
decontractacidemergncia.

13) Preparar lesbossesdinterinsdetotselscossosiprepararlaplicacidels

procediments de provisi de places en lmbit del poder judicial i de
ladministracidejustcia.

14) Preveure els mitjanspersonalsimaterialsrelatiusalatoxicologiadelfutur

InstitutdeMedicinaLegaliToxicologia.

15) Disposar des del primer moment del Registre civil el Registre de la
propietat i mercantil el Registre de la propietat les dades del cadastre el
Registre dactes de darrera voluntat i els Registres de penats, menors,
violncia domstica, dels aplicatius sobre comptes de consignacions dels
jutjats, del sistema de productivitat dels secretaris judicials i de la gesti de
subhastes.

16)Redactarunavantprojectedelleielectoral.

17) Preveure les fontsdefinanamentdel nouEstatdurantelsprimersmesos

defuncionament.

18) Preparar laimplementacioaplicacidelaLleiquecreaelBancCentrali

la integraci a la zona nica de pagament (SEPA), al Banc de Pagaments
Internacionals de Basilea, al Comit de Supervisi Bancria i al Consell
destabilitatFinancera.

20

19) Elaborar els avantprojectes de llei de creaci de lAgncia Catalana

dInversions i Mercats i del Fons de garantia de dipsits, inversions i
assegurances i fer actuacions per implementar aquestes lleis i per la
incorporaci del nou Estat en els organismes europeus i internacionals
rellevantsenaquestesmatries.

20) Crear lInstitut dEstadstica iAvaluaci apartir de lIDESCAT. Elaborar

lavantprojectedelleiiactuacionsperimplementarla.

21) Preparar el repartiment dactius i passius fer inventari amb valor

patrimonialsdelsbnsielscriterisdenegociaci.

22) Crear lestructura organitzativa dHisenda (Secretaria dHisenda, ATC i

Junta de Tributs). Elaborar els avantprojectes normatius corresponents als
tres organismes esmentats i dissenyar i implementar les actuacions
necessries per tal que, en el moment de la desconnexi, les tres
organitzacionspuguincomenaraactuar.

23) Establir procediments de recaptaci executiva. Disseny i actuacions

dimplementaci.

24) Crear una xarxa doficines de recaptaci i gesti tributria. Preparar

laplicaci de lafinestreta nicatributria atota laxarxaiincorporarelsgrans
ajuntamentsaTributsdeCatalunya.

25) Establir el sistema degestitributria.Completarel desenvolupamentdel

sistema informtic ERP, i portar a terme les actuacions previstes en el
cronogramajadissenyat.

26) Obtenirdades amb transcendnciatributria.Redactarelsavantprojectes

de les disposicions generals i les ordres sobre les obligacions dinformaci
tributria. Dissenyar i realitzar lesactivitats materialsnecessries per aplicar
aquestesdisposicions.

27) Establir models dautoliquidaci idedeclaracionstributries.Redactarles

disposicions generalsi lesordressobreels modelsdautoliquidacitributria,
planificarne lestratgia dimplementaci, i realitzar les actuacions materials
quesiguinfactibles.

28) Preparar lacontinutatprovisional del Cadastre,aixcom lacreacidela

futuraAgnciaCatalanadelaPropietatImmobiliria,queelsubstituir.

21

29)Establirunaestratgiadimplementacidelsistemaduaner.

30)CrearlOficinacatalanadefiscalitatinternacional.

31) Crear el Consell FiscaldeCatalunyai lInstitut de recerca fiscal iestudis

tributaris.

32)CrearlAgnciadinternacionalitzaciEmpresarial.

33) Crear el Registre dinversi estrangera a Catalunya i de Catalunya a

lestrangerapartirdelstreballsjarealitzats.

34) Crear instruments de cobertura de risc a la internacionalitzaci

empresarialpercomptedelaGeneralitat.

35)RegularelFonsCataldeGarantiaAgrria.

36)Exportaciiimportacidaliments,animalsivegetals.

37)Controliinspeccidepesca,seguretatmartima.

38) Modificar el marc normatiu pelquefaalavaluacidetitulacionsiadaptar

elssistemesinformticsperalacreditacidettolsuniversitaris.

39)Regularladscripcidelprofessoratuniversitari.

40)Prepararlexercicidhomologacidettolsoficialsestrangers.

41) Preparar lestratgia per assumir els centres del CSIC, aix com les
infraestructuresderecerca.

42) Establir un plaestatalpropi de programaR+ D + I, icrear unaestructura

pergestionarelPlacataldeR+D+I.

43)Regularlaccsalcosdinspectorsdeducaci.

44) Ttols acadmics i professionals no universitaris i homologaci destudis

estrangersnouniversitaris.

45)Crearajutsalestudi,elmenjadorieltransportescolar.

46)Reconeixementiequivalnciesdestudisambaltresestats.
22

47)Propietatintellectual.

48) Determinar la coordinaci en matria cultural entre les diverses

administracionscatalanes.

49)AcordarlatitularitatigestidelArxiudelaCoronadArag.

50)InstitutRamonLlull.

51)Definirlalegislacisobremitjansdecomunicaci.

52) Regular permisos de conduir, el registres de conductor i infractors, i el

registredevehiclesimatriculaci.

53)Seguretatprivada.

54)Establirunprotocoldactuaciengransemergnciesiseguretatcivil.

55)Signaracordsdecollaboracienmatriadeseguretatpblica.

56) Reforar estructuresdel Departament de Salutenmatriessensiblesper

totalapoblaci.

57) Regular en matria dabastament daigua de carcter intern i

internacional.

58) Crear unaregulacicomplerta enlmbit del gas ilelectricitat,incloenthi

lleis sectorials, doperadors, de mercat, de lautoritat reguladora, de garantia
deprestacideserveis,ideparticipacienorganismesinternacionals.

59) Regular el transport ferroviari a Catalunya i coordinarse amb els

organismesinternacionals.

60)Determinarelmodeldelesinfraestructuresviries.

61)Regularportsiaeroports,iladministraciporturiaiaeroporturia.

62) Determinar la protecci del domini martimoterrestre, del litoral i de la

franjacostanera.

23

3.PLADEXOC

A. MESURES AMB IMPACTE PRESSUPOSTARI A

COMENARAAPLICARDEMANERAIMMEDIATA

1. Pobresa infantil
Atendre les necessitats de protecci contrala pobresainfantil,
especialment aquelles orientadesa garantirnelalimentaciamb unaugment dela
seva cobertura, reforant els diferents mecanismes existents (increment de les
beques menjador que cobreixen el 100% del cost, mesures destiu destinades a
atendre infants i joves en situaci de vulnerabilitat, ajuts durgncia social, suporta
entitats socials per desenvolupar actuacions datenci a famlies amb infants a
crrec).

El llindar de renda requerit per accedir a les beques menjador sequiparar

progressivament amb els criteris establerts per lIDESCATper determinar el llindar
de risc de pobresa (60%del valorde la mediana delsingressos disponibles anuals
equivalentsdelespersones).

2. Pobresa energtica
. Desplegar la llei 24/2015, de 29 de juliol per afrontar
lemergnciaenlmbitdelapobresaenergtica,atravsdelessegentsmesures:

i. Aprovar, abans dedosmesos, elsprotocolsnecessarisperaempreses

subministradores, serveis pblics locals i de la Generalitat, que reguli la
comunicaci obligatria als serveis socials de les situacions de prxims
talls de subministramentperimpagamentielreconeixementdelasituaci
de vulnerabilitat econmica que obliga a mantenir els subministraments
bsics.

ii. Promoure el coneixement dels drets de les persones i les famlies en

situaci de vulnerabilitat econmica respecte a la garantiadecontinutat
delssubministramentsbsicsdaigua,llumigas.

iii. Fusionar elsmecanismesdeparticipacisocialiinstitucionalenlmbit

de lhabitatge i de la pobresa energtica en una mateixa Taula
dEmergncia Habitacional i Pobresa Energtica, atesa lavinculacidels
problemesderivatsdelemergnciaenambdsmbits.

24

iv. Mantenir en els pressupostos de laGeneralitat unapartidanoinferior

als 10 M pera fer front alpagamentdels consums desubministraments
bsics de les llars en situaci de vulnerabilitat econmica, degudament
reconegudes pels serveis socials. Daltra banda, se signaran els acords
oportuns amb les empreses comercialitzadores per tal que assumeixin
almenysel50%daquestscostos.

v. El decret de desplegament de la llei 24/2015 es tramitar per la via

durgncia.

3. Emergncia habitacional ipolticadeprevencidedesnonamentspercausa

econmicai social
.Aplicarla llei24/2015, de29de juliol,demesuresurgentsper
a afrontar lemergnciaenlmbitdelhabitatge, enrelacial reallotjament adequat
de persones i unitats familiars afectades, a travs de ladopci de les segents
mesures:

i. Desnonaments zero: establirprotocolsdacci a tot elterritori catal en

baseadeterminadesbones prctiques queja es duena termeenalguns
municipis, com per exemple Badalona, entre daltres, amb lobjectiu
devitar que persones o unitats familiarssiguin desnonadespernopoder
ferfrontaunasituacidedificultateconmicaosocial.

ii.Donar soluci enunterminimximdenoumesosalscasos pendentsa

lesmesesdemergncia(actualmenthiha1.500casos).

iii. Modificar el Reglament de la Mesa dEmergncies de lAgncia de

lHabitatge i promoure la modificaci dels reglaments municipals per
adaptarlosalaLlei24/2015.

iv. Prioritzar la destinaci delshabitatgespblics de lloguer per alscasos

de les meses demergncies, aix com tots els habitatges adquirits
mitjananteltanteigiretracte.

v. Reforar pressupostriament la lnia dajuts urgents al pagament del

lloguer per tal que les famlies en risc dedesnonamentperimpagament
dellloguerpuguinmantenirsealseuhabitatge.

vi. Establir un nouinstrumentde captaci dhabitatges delparcprivatper

a complir lobligaci de reallotjament adequat, en aquelles situacions on
noesdisposinideparcpblicnid'habitatgesdelesentitatsfinanceres.

25

vii.Elaborar, en elterminidunmes,elprotocoldaplicacidelarticle7de
la Llei 24/2015 relatiuala garantia dela funcisocialdela propietat,per
lasevadifusientreelsAjuntaments.

viii. El serveiOfideute tutelardavantlesentitatsfinancereslacompliment

del lloguer social obligatori en els casos de desnonaments per
impagamentsdellloguerodelahipoteca.

ix. Potenciar el paper de les entitats del tercer sector en la gesti dels
habitatges pblics provinents de la mesa demergncies, reforant els
ajuts dinclusi adreats a les mateixes i fent un seguiment social a les
famliesdaquestshabitatges.

x. Adaptar els ajuts implcits al pagament del lloguer dels llogaters del
parc pblic de la Generalitat als criteris de la Llei 24/2015 respecte al
lloguersocial.

B.MESURESAMBIMPACTEPRESSUPOSTARIAAPLICAR/
DESPLEGAR / IMPLEMENTAR DURANT ELS PROPERS 18
MESOS

4. Renda Mnima dInserci.

Recuperar la Renda Mnima dInserci com a dret
subjectiu ampliarne el pressupost per garantir el 100% de cobertura i garantir el
manteniment en el programa de la RMI a totes les persones que, passats els 60
mesos de permanncia, mantenen les circumstncies que van generar el dret a
percebrela.

i. Previsipressupostria:70Maddicionalsalpressupostexecutatdela
RMIdurantel2015(200M)
.

5. Dependncia
. Garantir les prestacions econmiques i els serveis per a les
persones en situaci de dependncia i privaci de recursos econmics que tenen
reconeguteldretmitjanant:

i. el creixement de places de residncia amb finanament pblic,

especialment en aquelles zones determinades dactuaci preferent
dacordamblaProgramaciTerritorialdelsserveissocialsespecialitzats,

ii.elcreixementdelsserveisdatencidomiciliria,

26

iii. del nombrede prestacions econmiques vinculades per accedirauna

residnciaprivada

iv.Previsipressupostria:50M

6. Educaci.
Inversi prioritria en centres dalta complexitat i en zones
socioeconmicament msdesfavorides a partirde projectes comunitarisideltreball
educatiu dentorn, coordinats amb els serveis socials de les diverses
administracions,i especialment delmunicipi.Reduir la rtiodalumnesperauladels
centreseducatiusubicatsenbarrisambmajorsdificultatssocialsieconmiques.

i. Es facilitar laccs, en condicions dequitat, al serveis detransport en

els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuts, oferint ajuts als
alumnesquevisquinennuclisdepoblacionsallunyatsoenzonesrurals.

ii.Previsipressupostria:5M

7. Escoles bressol. Impulsar la poltica de provisi de places descola bressol

gestionades per institucions pbliques, entitats diniciativa social i de concertaci a
preus pblics, per cobrir la demanda insatisfeta i per impulsar un programa de
bequesmenjadoralesescolesbressolilaprovisidhorescomplementries
.

i.
Previsipressupostria:15M

ii. Aquesta dotaci addicional espodrdestinartant a ampliarel nmero

de places existents com a reduir la quota que actualment abonen les
famlies, prioritzantse en totcasaquells criteris que facilitin laccsales
places pbliquesperpartdelesfamliesambpocsrecursosilamillorade
lequitat.

8. Formaciprofessional
.Crearunanovalniadebequesperaquellsalumnesque
cursen formaci professional reglada i shan de desplaar fora del seu propi
municipi.

9. Habitatge. Augmentar el parc pblic dhabitatge finsa taxesmshomologables

amb la mitjana de la UE15, especialment el de lloguer social, incrementant la
dotaci pressupostria en 10 milions deuros, que permeti adoptar les segents
mesures:

i. Aconseguir la incorporaci al Fons dHabitatges de lloguer destinats a

poltiques social dels habitatges ocupats sense consentiment que sn
27

propietat de les entitats financeres, a travs de la cessi a lAgncia de

lHabitatgeperunperodemnimde6anys.

ii. Incorporar els habitatges dels parcs pblics municipals al Fons

dhabitatgesdelloguerdestinatapoltiquessocials.

iii. Reforar lexercicideltanteigiretracte,especialmentamblarecaptaci

de limpost dels habitatges buits, per destinar els habitatges obtinguts a
lessituacionsdedesnonamentquederivindelesmesesdemergncia.

iv. Promoure la cessi obligatria dels habitatges buits dentitats

financeresperlaviadelarticle7delaLlei24/2015.

v. Activar els mecanismes sancionadors i/o dexpropiaci temporal en

habitatges pendents de rehabilitar, previstos als articles 3 i 4 del Decret
Llei 1/2015, prioritzant els habitatges ubicats en barris amb major risc
dexclusiresidencial.

vi. Obertura dexpedients sancionadors alsgranstenidorsdhabitatgeque

tinguin habitatges de protecci oficial desocupats en municipis amb
demandaacreditadadhabitatgesocial.

vii. Aix mateix, el Govern de la Generalitat impulsar els ajuts al

pagamentdelllogueratravsdelessegentsmesures:

1. Ampliar el nombre defamliesamb dreta percebrelajut

al lloguer, aix com el termini de presentaci de
sollicituds, per millorar el sistema de les convocatries
dajuts.
2. Incloure ens els ajuts al lloguer les persones que en
queden fora per tenir deutes amb la Seguretat Social i
Hisenda (regles establertesper lEstaten elPlanEstatal
de Vivienda), assumintne el cost amb fons propisdela
Generalitat.
3. Reforar els ajuts urgents a famlies en risc de perdre
lhabitatge enlloguer,ambuncarctermspreventiuque
enels casos ensituaci judicial dedesnonament, per tal
devitar precisament la demanda per impagament del
lloguer.

viii.Previsipressupostria:10M

28

10. Pla de barris.

Impulsar lacooperaciinteradministrativadesdelsmunicipis,els
consellscomarcals, lesdiputacionsi altres ens supramunicipalsperimpulsarunpla
daccicomunitria als barris amb msdificultatsscioeconmiques,dotantamb10
milions deuros un fons plurianual per a la legislatura que en prioritzi lacci
comunitriaatravsdelessegentsmesures:

i. Realitzar convocatries destinades als barris amb riscdexclusi per a

impulsarprojectestransversalsqueenreforcinlacohesisocial.

ii.Prioritzarels barris amb majorriscdexclusisocial,ambconvocatries

especfiques de rehabilitaci dhabitatges que prioritzisituacionsde riscs
enelselementsconstructius.

iii. Impulsar aquells projectes destinats a aturarprocessosdedegradaci

urbana.

iv. Activar aquells mecanismes que permetin la mobilitzaci dhabitatges

buits.

v.Previsipressupostria:10M

C.ALTRESMESURES

11. Daci en pagament. Aprovar amb la mxima urgncia el reglament de la

comissi de sobreendeutamentpertaldiniciarel sistemadecancellacidedeutes
persobreendeutamentapersonesfsiquesprevistalaLlei24/2015.

12. Foment deleconomia sociali cooperativa.

Dedicar un 20% de lactualFons
d'ocupaci de95,8 M perqu el ServeiPblicd'Ocupaciimplementiunpladexoc
atravs dAracoop, queesdedicar a: promourela creacidenovescooperativesi
societats laborals per part, en especial, de joves i persones aturades, sobretot
majors de cinquanta anys, a travsdegarantir lexempcidelstributs autonmics i
municipalsdurant els primerstres anys dactivitatdelacooperativaassegurarneel
finanament dels costos de constituci, aix com lassessorament relatiu a lestudi
del projecte empresarial i de viabilitat i garantir,durant elprimeranyde vidadela
cooperativa,unserveidacompanyamentisuportdestinataconsolidarelprojecte.

Sestablir un Consell Assessor del programa, del qual formaran part totes les
entitats i plataformes representatives de leconomia social i cooperativa. Aquest
29

Consell tindr, entre daltres funcions, la de validar els objectius del programa,
establir els indicadors quepermetinavaluarne la implementaci,aix comferne el
seguimentilavaluacidelsresultats

13. Banc pblic.

Accelerar i completar la reconversi de l'ICF en banc pblic de
desenvolupament,inserit en l'entramat delsuportinstitucionalfinancereuropeu,que
aporti ms competncia al sector i garanteixi el finanament al sector productiu,
centratenles petites imitjanes empresesi en l'orientaci per a la inversidegrans
projectesestratgics(infraestructures,recerca,etc.)

Enel seuconsellassessor,esgarantirladequadarepresentacidelasocietatcivil
idelsagentssocials,atenentmoltparticularmentalasevadiversitat.

14. Salari mnim. Capa un nou salari mnim catal

, dacordambels estndards
quedefineixlaCartasocialeuropea(equivalental60%delsalarimitj).

i.Equivalnciaaproximada:1.000/mes

ii. Les institucions pbliques impulsaran aquest objectiu per mitj de tres
poltiquescomplementries:

1) En el marc de lacord pel dileg social permanent que reculli el

comproms de les parts dimplementarlo en lmbit de les seves
respectivesactuacions,demaneragradualiendiversosmbits.
2) Per mitj duna nova llei de contractaci pblica, que reculli els
principis rectors establerts en les normatives comunitries, i aquells
queshaginestablertenelmarcdelprocsconstituent.
3) Per mitj de la normativa laboral prpia de la Repblica catalana, un
copaquestasiguiplenamentaplicable.

iii. Durant el perode de la transici nacional previ al ple exercici de la

sobirania perpartdelesinstitucionscatalanes,elGovernielParlament,enel
marc del dileg social, faran tots els treballs de preparaci de la legislaci
laboralidecontractacipblicaesmentadaenelpuntanterior.

15. Cnon de laigua.

En lmbit del cnon de laigua, es portaran a terme les
actuacionssegents:

i. Derogar el Decret llei 2/2014, del 10 de juny, de modificaci de la Llei

31/2010, del 3 dagost, de lrea Metropolitana de Barcelona, referent a la
cessidunapartdelcnondelaigua.
30

ii. Dissenyarun nou modeldecnon quetendeixi ala recuperaci del 100%

dels costos necessaris per al compliment de la Directiva Marc de lAigua
2000/60/CE, que millori el tractament per a les famlies en funci de la
dimensi deles llarsi incorporilimpacteambiental com acriteriperalcnon
sobreusosindustrials.

16. Energia.
Primarl'autoconsumd'energiesrenovables:laregulacidelsoligopolis
enfavor delsconsumidors,les famlies i les empresesha de seruntretdistintiudel
nou pas. Cal abandonar la poltica en favor dels oligopolis energtics del govern
espanyol i avanar en la direcci europea de primar l'autoconsum d'energies
renovables. Caldr revocar la reforma elctrica espanyola i dissenyar marcs
favorables a les inversions i incentius a les energies renovables, incentivant
l'autoconsum en habitatges i centres de treball, com a forma ms neta, sostenible i
cooperativaperaunmnmsnet.Facilitarla installacidenergiasolartrmicaen
els edificis construts, aix com lexpansi de lenergia geotrmica i daltres
tecnologiesdestalviiaprofitament.

Promoure una auditoria pblica sobre la legitimitat dels costos de transici a la

competnciai deldficitdetarifaquepaguemelsusuarisdeCatalunya.Celebrarun
pacte nacionalentre lesinstitucionsielsagentseconmicsisocialspertaldassolir,
lany2050, unaproducci energtica100%renovable.Tenintencompte queper tal
dabastirnos noms amb energies renovables caltamb reduir elconsum, sha de
promoure lestalvi energtic i la reducci de les emissions de gasos defecte
hivernacle, sobretot la que prov de fonts difuses (transport, empreses i llars),
ajudant a les llars a fer la transici energtica amb el suport de les entitats i les
institucionspbliques.

17. Moratries.
Durant el perode de la transici nacional previ a linicidel procs
constituent i mentreaquestsestiguiportantaterme,laGeneralitatsabstindrdefer
qualsevolactuacienelssegentsmbits:

i. Reduccidels salaris delstreballadors de ladministraci pblica ide la

restadelsectorpblic.

ii. Venda dactius mobiliaris vinculats a empreses pbliques o noves

vendes dactius immobiliaris. Sexceptuen daquesta prohibici aquells
processos de venda dactius immobiliaris que shagin iniciat amb
anterioritat, aix com aquellsrelatius alsprogramesdefomentiimpulsdel
sector productiu (com el programaAvana,Icaeni daltres denaturalesa
similar).

31

18. BarcelonaWorld
. Elprograma electoralde JuntspelSestableixelcomproms
de revisar i impulsar el projecte de complexos turstics integrats del camp de
Tarragona, per concretar l'aposta de captaci de mercats llunyans i de protecci
econmica del territori, en el segment del turisme familiar i dels esdeveniments i
convencions, en un marc de comproms amb el turisme de qualitat, responsable i
sostenible
.Tanmateix, esdeixa ensuspens la tramitaci delPDU.Escreaungrup
de treball per abordar una possible revisi delpla entre elGovern,Junts pel Sii la
CUP.LavignciadelasuspensidelPDUesmantindrfinsquenohihagiunacord
perconsens.

19. Aiges Ter Llobregat. La decisi sobre la titularitat de la gesti de laigua en

alta vindr determinada per all que shagi acordat sobre el model de gesti de
laigua en el si del procs constituent, en el marc del qual es defensar el model
pblicdegesti.

D.MESURESESPECFIQUESRELATIVESASALUT

20.
Reducci dun 50% del temps mig de les llistes despera de primera
visita a especialista i proves diagnstiques aix com del 10% de les llistes
desperaquirrgiques.

i. Perferhoefectiu, aquesta activitat addicional es farenelscentresdel

SISCATpblicsosensenimdelucre,apartirdelssegentscriteris:

es garantir que es maximitza la capacitat operativa dels

centresdelICSialtrescentresdetitularitatpblica.

es garantir lequitat en el propi territori en laccs als

centres del SISCAT per tal datendre les necessitats de
proximitat dels ciutadans, en la mesura que lequitat
territorial s unadeles condicionsbsiquesperagarantirla
qualitatsocialdelsistemasanitaripblic.

ii.Previsipressupostria:

Primeravisitaalespecialista:13.600.000
Provescomplementries:8.400.000
Intervenciquirrgica:74.000.000/any
32

iii. Calendari: el procs de reduccisiniciar immediatament desprs de

laprovaci dels pressupostos, de tal manera que la reducci shaur fet
plenamentefectivaalcapde12mesosdesdelasevaaprovaci.

21.
Garantir que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT
nomsincloguicentresdetitularitatpblicaosensenimdelucreinocentres
hospitalarisprivatsambnimdelucre.

i.Calendari:elterminidimplementacidelamesuraserde18mesos

22.
Reobertura dels CAP i/o dels CUAP durant 24 hores itots els dies de
lanyenelcasdelsCUAPquecompleixinelssegentsrequisits:

i.Requisits
Nivelldactivitatmnimobservatabansdelseutancament
Nivell socioeconmic de lapoblaci dereferncia, atenentelcost
deleventualdesplaament
Limitacienlatencidomiciliria

ii.Impactepressupostari:nospossiblededeterminarapriori.

Estimaci de limpacte per a cada CAP: entre 450.000 i

470.000/any

iii.Calendari:condicionatalaprovacidelspressupostos

23.
Garantir laccs als tractaments mdics i farmacolgics de forma
universal igratuta atotes lespersonesafectadesperHepatitisC,lespersones
trasplantades i/oentractamentsoncolgicsoderivats,aixcomqualsevol altra
malaltiaqueposienperilllavidadelespersonesmalaltes.

i. Els tractamentsper alHepatitisC,tractamentsoncolgicsitractaments

per a trasplantats, satenenfonamentalment mitjanant ladispensaci en
els serveis de farmcia dels hospitals com a medicaci hospitalria de
dispensaci ambulatria.Aquestamedicacisgratutaperalpacienties
dispensa sempre que existeixi la prescripcimdica corresponent, per la
qualcosaelseuaccsestgarantit.

33

ii.Calendari:aplicaciimmediata

24. Garantir laccsals tractamentsfarmacolgics de forma universalatotes

les persones,ambindependnciadelasevasituaciadministrativairevisar
amb lobjectiu dampliarlosper aquellscollectiusensituaci defragilitat
econmicosocial els criteris de la gratutat i de reducci del percentatge
daportaci.

i. Actualment, els collectius exempts d'aportaci sn les persones i els

seusbeneficiarisqueestiguinenalgunadelessituacionssegents:

Personesafectadesdesndrometxica.
Persones amb discapacitat en els supsits que preveu la seva
normativa especfica. Es refereix al collectiu de beneficiaris de les
prestacions econmiques i socials de la LISMI (Llei 13/1982, de 7
d'abril,d'integracisocialdelespersonesambdiscapacitat).
Personesperceptoresderendesd'integracisocial.
Personesperceptoresdepensionsnocontributives.
Personesenatur que hanperdut el dretapercebreelsubsidid'atur,
mentrecontinuaquestasituaci.
Persones que reben tractaments derivats d'accidents de treball i
malaltiaprofessional.

ii. Lany 2014,mitjanantla instrucci03/2014, elCatSalutreconeix amb

carcter excepcional i de forma temporal, la reducci del percentatge
daportaci de lusuari en la prestaci farmacutica ambulatria a crrec
del CatSalut a determinats pacients amb situacions sanitries i
econmicosocials frgils, amb la voluntat de coadjuvar a garantir unes
condicions mnimes dequitat en laccs a la prestaci farmacutica
ambulatria, amb lafinalitatdegarantireldretalasalut,comadretincls
eneldretaladignitatdelapersona.

iii.Calendari:condicionatalaprovacidelspressupostos

25. Pla de rescat de les persones afectades per Sndromes de Sensibilitat

Central.

i. Aplicar el pla dactuaci a curt termini derivat de la revisi del model

datenci a la Fibromilgia, Fatiga Crnica i Sndrome de Sensibilitat
Qumica Mltiple, realitzada dacord amb professionals experts en la
34

matria i associacions dafectats de major implantaci. Aquest pla

dactuaciacurtterminitelsobjectiussegents:

1. Realitzar una campanya de sensibilitzaci de la poblaci

adreadaaincrementar elconeixement daquestesmalaltiesia
lasevacomprensi.
2. Realitzar una formaci especfica adreada als metges
datenci primria i als referents de cada equip en dos nivells
daprofundiment.
3. Dissenyar iimplementaruna sistemtica davaluacipermanent
del funcionament de lesunitatsdexpertesa, atravsdelaseva
acreditaci, ladequada accessibilitat, continutat assistencial i
qualitatenlaprestacidelservei.
4. Establir criteris i indicadors destructura, procs i resultats que
permetin monitorar els aspectes clausde latenci prestada als
afectats des del punt de vista de lefectivitat de la qualitat de
lequitat i leficincia, tant a nivell de latenci primria com de
lesunitatsdexpertesa.

ii. Fins ara, shan avaluat dues unitats dexpertesa, corresponents als
territoris de Girona i Lleida, i est previst la realitzaci de les altres
avaluacionsalllargdel2016.

iii. Les avaluacions i el procs dacreditaci es realitzen amb mitjans

propisdelDepartamentdeSalut.

26.
Revisi dels criterisdaplicaci dela Resolucidel23de juliolde
2013 de laSecretaria GeneralTcnica per part de lICAMamblobjectiude
garantir que es mantenen els criteris mdics de gesti de la incapacitat
temporal utilitzats durant els dos primers anys daplicaci del Convenio
de colaboracin con la Generalitat de Catalua para el control de la
incapacidadtemporalduranteelperiodo2013a2016queesvasignaramb
lINSS.

i.Calendari:primertrimestredel2016

27.
Dotar les Comarques del Tarragons dun nou Pla de Coordinaci
Territorial que, de forma transparent, estableixi els criteris de contractaci
anual de serveis sanitaris per partdelCatSalutentreels diferents provedors
del SISCAT del territori, dacord amb les necessitats de la poblaci. Es
35

garantir quela governana deles organitzacionspbliques responsablesde

lexecucidaquestPlarespondranexclusivamentalcriteridinterspblic.

i.Calendari:primersemestredel2016

28. Aliana estratgica de lICS i lIAS de Girona per Crixer, Innovar i

MillorarenSalut(CIMSGirona):

i. Revisar i eventualmentrevertir, sino es justifiquen guanys deficincia,

elsprocessosdexternalitzacideserveisclnics.Aquestprocsderevisi
siniciaramblarevisidelserveidallergologia.

ii. Garantir laplena transparnciadels convenis i concursosduts a terme

finsalmomentenelmarcdelprojecteCIMSidequalsevolactuaci
derivada.

iii.Calendari:primersemestredel2016

29.
Establiruna moratria enel Consorci SanitarideLleidapergarantirque
el seu desenvolupament el configuraran nicament entitats pbliques, no
incorporar ni podr incorporar cap entitat privada, i que tindr la finalitat
dassolir un Pla dAtenci Integral i Integrada que simplifiqui la gesti,
incrementiel nivell deresoluci i redueixila mobilitatdelspacientsdinsifora
la RegiSanitria,ambtransparnciaen relacialadisponibilitatidistribuci
entre els centres inivellsdelConsorcidelatotalitatderecursosassignatspel
CatSalutala Regii sense ajustarplantilles ni afectarlescondicionslaborals
dels seus professionals. Tot aix sens perjudici per cap de les condicions
contractualsi/olaboralsdelsseustreballadorsnipelvolumdelaplantilla.

i.Calendari:primersemestredel2016

30.
Dacord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es
duranatermenousconcursosperalagestidecentresdatenciprimria

31.
Lassistncia sanitria privada en centres, serveis i establiments del
SISCAT s una font dingressos pel sector sanitari pblic que si es regula
adequadament t un impactepositiuenlareduccidelesllistesdespera.Cal
tenirencompteque,siesprohibeixaquestaactivitatencentresdelSISCAT,la
36

sanitat pblica renunciaria als recursos financers procedents daquesta

activitat, que tendirien a dirigirse als centres hospitalaris i sanitaris privats
amb afany de lucre, motiu pel qual la patronal dels centres hospitalaris i
sanitarisprivats amb afany delucrehadefensathistricamentlaprohibicide
lassistnciasanitriaprivadaencentres,serveisiestablimentsdelSISCAT.

Partint daquesta premissa, es proposa regular lassistncia sanitria privada

en centres, serveis i establiments del SISCAT a travs duna instrucci que
assegurique:

i.Esgaranteixeltractamentequitatiudelsserveisassistencials.

ii. Es prioritza i maximitza la realitzaci dactivitat pblica en aquests

centres.

iii. Amb la introducci dactivitat privada en aquests centres, el principi

dequitat daccsescompleix,aportantmilloresenlatencisanitriapera
tota la ciutadania respecte a la situaci vigent. s a dir, que sassegura
quetotselspacientsensurtinbeneficiats,iningesvegiperjudicat.

iv. Les llistes despera i els circuits estan clarament diferenciats entre
lactivitatpblicailaprivada,aixcomladedicacidelsprofessionals.

v. Sestableixuna nicallistadespera pblicacentralitzadaperatotsels

centres delSISCAT(nouna llista centreacentre), quesiguitransparenti
basada en criteris clnics i socials consensuats amb els agents del
sistemadesalut.

vi. El pacient est ben informat de les condicions i implicacions de les

diferents vies (activitat pblica o privada), i de les opcions de tractament
pblicque ttantenlasevazonaderefernciacomendaltresdarreudel
territori, de manera que pugui analitzar les diverses opcions que t i
escollirdemanerainformada.

vii. Les installacions, els accessosi elshoraris de prestaci de lactivitat

privadaestiguinclaramentdiferenciatsdelsdelapblica.

viii. Es realitza un control,perpart delDepartament de Salut,dels fluxos

entre lactivitat privada i la pblica demanera quequan sinicia elprocs
assistencial a travs de lactivitat privada, en els casos en qu aquesta
est finanadaatravs demtues,idurantelcontnuumassistencial,tots
elsactesassistencialsesfinancenperlacoberturaprivada.
37

ix. El Departament de Salut realitza una avaluaci continuada dels

resultats de lactivitat privada, per tal dassegurar que no hi hagi
infraactivitat pblica o prdues de qualitat, dequitat o tractament
discriminatori de lactivitat pblica com a conseqncia de la introducci
dactivitatprivada.

x.Calendari:primertrimestredel2016

32.
Promoureun programapblic deBig Data sanitari que garanteixique
els nics destinataris de dades sanitries del SISCAT siguin els centres de
recerca detitularitat pblica osensenimdelucreacreditatspelCERCAi que
realitzin projectesde recerca avalatsperunCEIC.Entotselscasos,lesdades
que proporcionar el programa seran anonimitzades. En cap cas estar
permesa la venda de dades sanitries dels pacients a empreses privades,
essent lnica entitat gestora lAgncia de Qualitat i Avaluaci Sanitries
(AQuAS)

i.Calendari:primersemestredel2016

33. Garantir la igualtat daccs de totes les dones lesbianes i/o dones sense
parella masculina i/o dones soles a la reproducci assistida, eliminant del
protocolactualdelaGeneralitatde Catalunyalimpedimentdaccsaaquestes
tcniquesadonessenseparellamasculina.

i.Pressupost:
Costestimatdelafecundaciinvitro:400.000
Costestimatdelainseminaciartificial:1.500.000

ii. Sestima un nombre de dones soles i/o lesbianes a partir de laplicaci,

sobre el total de dones soles i/o lesbianes, dun percentatge similar a la
coberturaactualperlasanitatpblicaenparellesheterosexualsestrils.

iii.Calendari:condicionatalaprovacidunsnouspressupostos.

38

E.MESURESFISCALS
34. Fiscalitat:
Per tal dobtenir ms ingressos per a contribuir a dotar el
present Pla de Xoc i Emergncia Social, aix com les mesures amb impacte
pressupostari a desplegar durant els propers 18 mesos, es portaran a terme
lesaccionssegents:

i.
Aprofundir en la fiscalitat ambientalmitjanant la defensadelaplicaci

de les actuals figures impositives recorregudes alTribunalConstitucional

(impost sobre produccid'energia elctricad'origennuclear,impostsobre
l'emissi de gasos a l'atmosfera per la indstria, impost sobre emissi
dxids de nitrogen per laviaci comercial) i la modificaci per a millorar
limpacte fiscal i ambiental del cnon sobre la disposici del rebuig dels
residus municipals i del cnon sobre deposici controlada de residus
industrials.Sestudiarlacreacidenovesfiguresdefiscalitatambiental.

ii.Incrementarles actuacionsdecontroliinspecciperapreveniriactuar
contra el frau fiscal per part de lAgncia Tributria de Catalunya,
especialment en el cas de nous tributs com limpost sobre estades en
establimentsturstics.

iii. Dacord amb el punt nov de lannex de la Resoluci 1/XI del

ParlamentdeCatalunya,sobrelinicidelprocs polticaCatalunyacoma
conseqncia dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015,
impulsar la renegociaci de tots els finanaments estructurats, separant
els pagaments que compensen un servei (inversi i manteniment)
daquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus
dinters i a les taxes dinflaci actuals. Aix mateix, instar els
concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats,
transformant lamortitzaci de les inversions en finanament ordinari
mitjanantdeute pblici eliminant elcostexcessiudelcapital.Ifinalment,
establir un calendari de reunions amb els responsables de la banca
resident per a estudiar la possibilitat de renegociaci del pagament dels
interessosambfinalitatssocials.

Parallelament, en els treballs emmarcats en el full de ruta cap a la Repblica

Catalana,esprepararanlesactuacionssegentsenlmbitfiscal:

39

iv. Reduir limpost sobre lesrendesdel treball, especialment en elstrams

msbaixos,isimplificarlesdeduccionsactualmentexistents.
v.
Diferir la fiscalitat demprenedors, autnoms i petits empresaris a

resultats (reduint les crregues inicials i facilitant un marge deflexibilitat

amb les cotitzacions socials dels autnoms en funci de lactivitat
generada).

vi.
Reinstaurarlimpostsobredipsitsbancaris.

35.Lluitacontraelfraufiscal

i. Crear una Policia Fiscal especialitzada en el frau fiscal de major

transcendncia, i que collaboraramb les autoritatsjudicialsielMinisteri
Fiscalenlapersecucideladelinqnciaeconmica.

ii. Perseguir el frau fiscal i lelusi fiscal, especialment la realitzada a

travs de lenginyeria fiscal, evitant que grans empreses amb seu
tributria en pasos amb molt baixa tributaci deixin de tributar per les
vendesdinsdelpas.

iii. Durant el perode de la transici nacional previ al ple exercici de la

sobirania per part de les institucions catalanes, el Governi elParlament
faran tots els treballs de preparaci de la legislaci relativa a la lluita
contraelfrauilelusifiscalesmentadaenelpuntanterior.

40

4.PROCSCONSTITUENT

A.METODOLOGIA

1.
Fase preconstituent
: durant els mesos posteriors a la investidura i previs a la
Declaraci d'Independncia, el que es desenvolupar noserel procs constituent
estrictament parlant, sin una fase prvia de debat ciutad. Les conclusions
d'aquesta fase serviran debasepelprocsconstituent,que comenardesprs de
laDeclaracid'Independncia.

2.
Campanya pedaggica
: durant els primers mesos de la fase preconstituent,
s'impulsar, des de la societat civil, unacampanyapedaggica perexplicarqu s
unprocsconstituent,aixcomaltrespuntsnecessaris perainiciareldebat(qus
unaConstituci,quinstipusdeConstituciexisteixen...).

3.
Comissi del Procs Constituent
:la fase preconstituent haurdesercoordinada
per una Comissi dedicada a la seva planificaci, organitzacii execuci.Laseva
composici ser institucional(parlamentria/governamental)iengarantirladotaci
pressupostrianecessriapelseubonfuncionament.

4.
Calendaridela fasepreconstituent
:lafasepreconstituentesdesenvolupardes
delainvestiduradelpresidentdelaGeneralitatfinsalaDeclaracid'Independncia.
Durant els dosprimersmesosd'aquestafase,esconformarlaComissidelProcs
Constituent i es dur a terme la campanya pedaggica especificada al punt 2.
L'elaboraci de la resta del calendari, aix com el disseny del desenvolupament
concret de la fase preconstituent, queden a crrec de la Comissi del Procs
Constituent.

5. ndex temtic de la fase preconstituent

: a la fase preconstituent es discutiran,
entred'altrespossiblestemtiques,lessegents:

(1)TipusdeConstituci.

41

(2) Principis i elements constitutius de l'Estat (forma d'Estat, objectiusofins

essencials de l'Estat, titularitat popular de la sobirania, territori i llenges
oficialsdel'Estat,formesd'adquisicidelanacionalitatcatalana...).

(3) Drets (tipus de drets a incloure, contingut, principis d'interpretaci i

aplicaci...).

(4)Deures.

(5)Garantiesconstitucionals.

(6) Participaci ciutadana i organitzaci poltica de l'Estat (participaci

ciutadana i control democrtic,separaci depoders, composici iatribucions
delsdiferentspoders,controldeconstitucionalitat...).

(7)Organitzaciterritorialdel'Estat.

(8) Funcions de l'Estat en l'economia (objectius de l'Estat en l'economia,

sistema econmic i poltica econmica, poltica financera i banca pblica,
sectors estratgics i d'inters pblic, poltica fiscal i tributria, poltica
monetria...).

(9)Recursosnaturals,mediambientiterritori.

(10)ReformadelaConstituciipoderconstituent.

(11)Formaidesenvolupamentdelprocsconstituent.

6.
Llei de Transitorietat Jurdica
: immediatament desprs de la Declaraci
d'Independncia, cal que el Parlament aprovi una Llei que estableixi que, en
absncia de legislaci catalana que les substitueixi o derogui, les lleis espanyoles
sn les vigents a Catalunya (en el benents, establert des de la Declaraci, que
passenaserexecutadesiguardadesperlesinstitucionscatalanes).

7.
Llei de Procs Constituent
: immediatament desprs de la Declaraci
d'Independncia, cal que el Parlament aprovi una Llei que estableixi que en els
mesos posteriors a laDeclaraci es dur a terme unprocsconstituent,del qual la
Llei especificar els mecanismes i fases. Per tant, caldr que aquesta llei estigui
acordada entre JxS ila CUP desdemoltabans de laDeclaraci d'Independncia.
Malgrat aquesta preparaci prvia, els continguts de la llei podran modificarse
abans daprovarla, de consens entre JxS i la CUP, com a resultat del debatala

42

fase preconstituent.Es valorar la possibilitat quela Llei deTransitorietatJurdicai

ladeProcsConstituentsiguinunamateixallei.

8.
Carcter mixt del procs constituent
: el procs constituent es desenvolupar
mitjanant una mixtura de procediments representatius iparticipatius.L'Assemblea
Constituenttindrunrolcentral,bquenoexclusiuodefinitiu.

9.
Principis marc del Procs Constituent
:aaquestacords'adjunta un document de
principis marc del procs constituent, que servir de base per elaborar la Llei de
ProcsConstituent.

B.PRINCIPISMARCDELPROCSCONSTITUENT

1. Eltitulardel PoderConstituentala Repblica Catalana serelconjuntdelpoble

deCatalunyaentantquesobir.

2. El poble de Catalunya exercir el Poder Constituent a travs de diferents

mecanismes previstos a la Llei de Procs Constituent. El mecanisme central en
aquestexerciciserl'AssembleaConstituent(AC).

3. Denominem AC a la reuni de representants constituents que tindran com a

principalfinalitat laredacci,de manerademocrticaiparticipativa,dunprojectede
ConstituciperalaRepblicaCatalana.

4. LAC ser escollida en eleccions lliures i democrtiques segons el sistema

electoralprevistenlaLleideTransitorietatJurdica.

5. Desdela sevaconformaci, lACredactar,aprovari sotmetrareferndumun

projectedeConstituciper ala Repblica Catalanaenuntermininoinferiora6ino
superior a 12 mesos. El perode de sessionsde lACsercontinuati ininterromput
entre el moment de la seva constituci i el moment en qu es convoquin les
primereseleccionslegislativesordinries.

6. En constituirse, lAC assumir en exclusiva la funci legislativa a la Repblica

Catalana. Cap altre rgan o instituci podr reclamar poder legislatiu sobre el
territoridela Repblica finsquel'AChagiconclslasevatascais'haginduta terme
lesprimereseleccionslegislativesordinries.

7. LAC tindr jurisdicci sobre tot el territori i sobre tots els ciutadans de lactual
Comunitat Autnoma de Catalunya. Entre daltres funcions, lAC hi assumir les
43

atribucions que avui en dia hi exerceixen les Corts espanyoles i el Parlament de

Catalunya. Les que tenen aveure amb nomenar un capdelexecutiu es referirana
leleccidel president del govern provisionaldela RepblicaCatalana,queexercir
de cap dEstat i de govern fins que ladopci de la Constituci precisi la forma de
governdelaRepblicaiesconvoquinlesprimereseleccionsordinries.

8. A ms de lesatribucionsesmentadesalpunt7ienelmarcdelprocsconstituent
queobriran les LleisdeTransitorietat Jurdica ide ProcsConstituent,l'ACexercir
el Poder Constituent en representaci del poble de Catalunya amb plens poders i
amb ple respecte als drets establerts en la Carta Internacional de Drets Humans.
Les decisions de lAC en el marc de les seves funcions seran dobligatori
compliment i hauran de ser respectades per a totes les persones fsiques i
jurdiques,aixcompertotselspoderspblics.

9. La Llei de Procs Constituent i/o la Llei de Transitorietat Jurdica establir/nels

mecanismes de garantia de drets que circumscriuran l'activitat i les decisions de
l'AC, de forma tal que aquests mecanismes esdevinguin realment garants dedretsiencap
casmitjansd'obstruccialcorrecteipledesenvolupamentdelprocsconstituent.

10. En compliment de la seva finalitat principal, l'AC tindr,entre d'altres facultats,

les de:(1) formar la Comissiredactora delprojectede Constitucide laRepblica
Catalanai(2)aprovarelProjectedeConstituci.

11. La comissi redactora estar formada per representants dels diferents grups
parlamentaris en proporci a la seva importncia numrica en el Ple de lAC. Els
membres de la Comissi elaboraran un projecte de Constituci respectant els
mandats i recomanacions fixats prviament per la ciutadania i organitzacions de la
societat civilenun FrumSocialConstituent.LaLleideProcsConstituentregular
la composici i funcionament del Frum Social Constituent i de la Comissi
redactora. La composici de tots dos rgans respectarenqualsevol cas la paritat
degnere.

12. En les disposicions transitries del nou text constitucional, lAssemblea

Constituent regular el procs de transici cap a la conformaci de la Repblica
CatalanailaplenavignciadelanovaConstituci.

13. El Projecte de Constituci aprovat a laComissi, s'enviara lACper ala seva

discussi,esmenat(sisescau)iaprovaci.

14. Un cop aprovat el projecte de Constituci a lAC,aquestsesotmetr a votaci

pelpobledeCatalunyaenreferndum.

44

15. Un cop ratificada la Constituci en referndum, es procedir a conformar la

institucionalitzat de la nova Repblica Catalana dacord amb els procediments
establerts en laConstituci, iesconvocaran lesprimeres eleccionsordinries dela
Repblica.

45

5.ORGANITZACIDELGOVERN

A. Atribucions del President de la Generalitat de Catalunya i

regulacidelasevadelegacialEACialaLlei13/2008,del5
denovembre,delapresidnciaidelGovern

1.AlEstatutdAutonomia:

1.1AtribucionsdelPresident:

T la msaltarepresentacidelaGeneralitatidirigeixlaccidelGovern(art.67.1
EAC)

TlarepresentaciordinriadelEstataCatalunya(art.67.1EAC)

Alsefectes de precedncies iprotocola Catalunya, t laposicipreeminentqueli

correspon com a representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya. (art.67.5
EAC).

Comarepresentantordinaridel'EstataCatalunya,licorrespon:

Promulgar, en nom delrei,les lleis, elsdecrets lleii elsdecretslegislatiusde

Catalunyaiordenarnelapublicaci.
Ordenarla publicaci delsnomenaments dels crrecsinstitucionalsdel'Estat
aCatalunya.
Demanar la collaboraci a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions
pbliquesaCatalunya.
Lesaltresquedetermininleslleis.(arts.65i67.6EAC)
Ambla deliberaciprvia delGovern isota la seva exclusiva responsabilitat,
pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot sser exercida quan
estigui en trmitunamocidecensuraitampocsino hatranscorregutunany
com a mnim des de la darrera dissoluci per aquest procediment. (art. 75
EAC)

La delegaci de funcions del president o presidenta de la Generalitat no

l'eximeixdelasevaresponsabilitatpolticadavantelParlament(art.74.2)

1.2Delegacionsprevistes:

46

Enelconsellerprimer:

a)

Art. 69: El president o presidenta de la Generalitat per decretpot nomenar i

separar un conseller primer oconselleraprimera,delaqualcosahadedonar
compte alParlament. El consellerprimeroconselleraprimerasmembredel
Govern. El conseller primer o consellera primera,
d'acord amb el que
estableix la llei, t funcions prpies, a msde lesdelegadespel presidento
presidenta
.

Enunaltreconseller:

b)

Art. 67.9: El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un

conseller primer o consellera primera, pot delegar
temporalment funcions
executivesenundelsconsellers.

2.AlaLlei13/2008,del5denovembre,delapresidnciaidelGovern:

2.1AtribucionsdelPresident:

a)

AtribucionsdelPresidentdelaGeneralitatdeCatalunya
delegables
:

Article12.Atribucionsenexercicideladireccidel'accidelGovern:
(...)
b)Desplegarlesdirectriusgeneralsdel'accidegovern.
j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicaci de les
directrius generals de l'acci de govern i establir, sempre que calgui,
1
estratgiesdeplanificaciid'acciconjunta
.
k) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx
ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o
consellera encasd'absncia, malaltia o impedimentoen casdevacanadel
crrec.
l) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx
ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o
conselleraenunsupsitd'abstenciorecusaci.
m) Rebre informaci sobre els avantprojectes de llei, projectes de decret
legislatiu, projectes de decret llei i projectes de decret elaborats pels
departamentsabansquenosiguinsotmesosal'aprovacidelGovern.
(...)

b)
Atribucions del President dela GeneralitatdeCatalunyaperalesqualsla
Llei13/2008
nopreveuladelegaci
:

T la ms alta representaci dela Generalitati larepresentaciordinriade

lEstataCatalunya(art.2)

Noms en el cas que el President no sigui titular dun departament.

47

DirigeixicoordinalaccidelGovern(art.2)

Atribucions
enexercicideladireccidel'accidelGovern
(art.12)

a)RepresentarelGovern.
b)Establiriassegurarnelacontinutat.
c)ConvocaripresidirlesreunionsdelGovern.
d) Acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern i dels
altscrrecsdelaGeneralitatqueleslleisdeterminen.
e) Resoldre elsconflictes d'atribucions, positius o negatius, entreconsellersi
entrergansoorganismesdependentsdediferentsdepartaments.
f) Plantejar al Parlament, amb deliberaci prviadel Govern, unaqesti de
confiana.
g)Sollicitarlaconvocatriad'unasessiextraordinriadelParlament.
h)Sollicitarlaconvocatriad'undebatgeneralalParlament.
i) Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboraci de disposicions
reglamentries.
(...)
n) Exercir, com a titular, la direcci superior del Departament de la
Presidncia,sinohanomenatunconselleroconselleradelaPresidncia.
o) Acceptar, per mitj d'un decret, la transferncia o delegaci de
competnciesdel'Estat,iatribuirnel'exercicial'rgancompetent.
p) Les altres quel'Estatut iles lleisliatribueixenexpressamentitoteslesque
assignen a la Generalitat i no atribueixen a un rgan o una instituci
especfics.

Atribucions
enrepresentacidelaGeneralitat
(art.10):

a) Mantenir les relacions amb les autoritats de les institucionsdel'Estat, de

les comunitats autnomes i dels ens locals, i de llurs administracions
pbliques,itambamblesautoritatsdel'mbitinternacional.
b) Signar els convenis decollaboracii elsacordsdecooperaciambaltres
comunitats autnomes que aprova el Govern
, llevatqueaquestn'autoritzila
signaturaaun membre o unamembre delGovern o a unaltcrrec alservei
delaGeneralitat.
c) Convocarles eleccions al Parlament idecretarladissolucianticipadaola
fidelalegislatura.
d) Convocar, dins els vintdies segents a la datade leseleccions, la sessi
constitutivadelalegislatura.
e)NomenarelsmembresdelConselldeGarantiesEstatutries.
f)Convocarelreferndumperal'aprovacidelareformadel'Estatut.
g)Presidirlajuntadeseguretataqufareferncial'article164.4del'Estatut.
h)Lesaltresquedeterminenl'Estatutileslleis.

Atribucionsen
representacidelEstat
(art.11):

a) Promulgar, en nom del rei o reina, les lleis, els decrets legislatius i els
decrets llei de Catalunya i ordenarne la publicaci en el Diari Oficial de la
GeneralitatdeCatalunyaienelBoletnOficialdelEstado.
48

b) Ordenarla publicacienelDiariOficialdelaGeneralitatdeCatalunyadels
nomenaments delpresidento presidenta delTribunal SuperiordeJustciade
Catalunya, del fiscal o la fiscal superior de Catalunya i dels altres crrecs
institucionals de l'Estat a Catalunya que, d'acord amb les lleis, escaigui de
publicar.
c) Demanar lacollaboracialesautoritatsdel'Estatqueexerceixenfuncions
pbliquesaCatalunya.
d)Lesaltresquedeterminenl'Estatutileslleis.

1.2Delegacionsprevistes:

a)

Enelconsellerprimer:

Atribucionsprpies
(art.14.3):

a)Desplegarlesdirectriusgeneralsdel'accidegovern.
b)ConvocaripresidirelConsellTcnicdelGovern.
c)Coordinarisupervisarl'activitatdelesdelegacionsterritorialsdelGovern.
d) Suplir isubstituirel president opresidentade laGeneralitat,enelstermes
quedeterminal'article6.
e) Rebreinformacide laSecretariadelGovernsobreelsprojectesdedecret
elaboratspels departaments abansque no siguinincorporatsal'ordredeldia
delConsellTcnic.
f)Complirles funcions decarcteradministratiu iexecutiuqueliassignenles
lleis.

AtribucionsquelipodenserdelegadespelPresident
(art.14.4)

El president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el conseller primer o

consellera primera,enteramento en part,lesatribucionsaqufanrefernciales
2
lletresj
,k,limdel'article12.1.

Snlessegents:

j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicaci de les

directrius generals de l'acci de govern i establir, sempre que calgui,
estratgiesdeplanificaciid'acciconjunta.
k) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx
ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o
consellera encasd'absncia, malaltia o impedimentoen casdevacanadel
crrec.
l) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx
ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o
conselleraenunsupsitd'abstenciorecusaci.

En tot cas, el president o presidenta de la Generalitat nicament pot delegar les atribucions a qu fa referncia
la lletra j si no s titular de cap departament

49

m) Rebre informaci sobre els avantprojectes de llei, projectes de decret

legislatiu, projectes de decret llei i projectes de decret elaborats pels
departamentsabansquenosiguinsotmesosal'aprovacidelGovern.

Enelvicepresident

b)

Atribucionsprpies
(art.15.3):

lesfuncionsprpiesdedireccideldepartamentdelqualstitular.
lesdeleslletresb,c,eifdelart.14.3(relativesalconsellerprimer):

b)ConvocaripresidirelConsellTcnicdelGovern.
c) Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del
Govern.
d) Suplir i substituir el president opresidentade laGeneralitat,en els
termesquedeterminal'article6.
e) Rebreinformacide laSecretariadel Governsobreelsprojectesde
decret elaborats pels departaments abans quenosiguin incorporats a
l'ordredeldiadelConsellTcnic.
f) Complir les funcions de carcter administratiu i executiu que li
assignenleslleis.

Atribucionsquepodenserdelegadesenelvicepresident
:

eldesplegamentdelesdirectriusgeneralsdel'accidegovern,i
3
enterament oenpart,les atribucions aqufanreferncialeslletresj
,k,lim
del'apartat1.(art.12.2),sadir:

j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departamentsperal'aplicaci de

les directrius generals de l'acci de govern i establir, sempre que
calgui,estratgiesdeplanificaciid'acciconjunta.
k) Encomanar a unconselleroconselleraques'encarreguideldespatx
ordinari delsassumptes iles funcionspertocants a un altreconsellero
consellera en cas d'absncia, malaltia o impediment o en cas de
vacanadelcrrec.
l)Encomanaraun conseller o consellera que s'encarreguideldespatx
ordinari delsassumptes iles funcionspertocants a un altreconsellero
conselleraenunsupsitd'abstenciorecusaci.
m) Rebre informaci sobre els avantprojectes de llei, projectes de
decret legislatiu, projectes dedecret lleii projectes dedecretelaborats
pels departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovaci del
Govern.

c)

Enunconseller(novicepresidentniconsellerprimer)

dem nota anterior.

50

Atribucions
prpies
(art.15.3)deconseller

Atribucionsquelipodenser
delegades
(igualquevicepresident):

En cas que no hagi nomenat conseller primer o consellera primera, el

president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el vicepresident o
vicepresidenta,sihaestatnomenat,
oaltramentenunconselleroconsellera
:

eldesplegamentdelesdirectriusgeneralsdel'accidegovern,i
4
enterament o en part, les atribucionsaqu fanrefernciales lletresj
,k, li
mdel'apartat1.(art.12.2),sadir:

j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departamentsperal'aplicaci de

les directrius generals de l'acci de govern i establir, sempre que
calgui,estratgiesdeplanificaciid'acciconjunta.
k) Encomanar a unconselleroconselleraques'encarreguideldespatx
ordinari delsassumptes iles funcionspertocants a un altreconsellero
consellera en cas d'absncia, malaltia o impediment o en cas de
vacanadelcrrec.
l)Encomanaraun conseller o consellera que s'encarreguideldespatx
ordinari delsassumptes iles funcionspertocants a un altreconsellero
conselleraenunsupsitd'abstenciorecusaci.
m) Rebre informaci sobre els avantprojectes de llei, projectes de
decret legislatiu, projectes dedecret lleii projectes dedecretelaborats
pels departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovaci del
Govern.

B. Decret X/2015, de XXX, pel qual es creen en el si del

Govern delaGeneralitatdeCatalunya,laComissideGovern
dEconomia i Ocupaci, la Comissi de Govern dAfers
Exteriors, Institucionals i Transparncia, i la Comissi de
GovernperalEstatdelBenestar

DECRET
XXX/2015, de XXXX, pel qual es creen en el si del Govern de la
Generalitat de Catalunya la Comissi de Govern d'Economia i Ocupaci, la
Comissi de Govern dAfers Exteriors, Institucionals i Transparncia, i la
ComissideGovernperalEstatdelBenestar.

Larticle 31 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidncia de la

Generalitat idel Governpreveula possibilitatqueelGovernpuguicrearenel
4

dem nota anterior.

51

seu si comissions de Govern, de carcter temporal o permanent, les quals

tindranlesfuncionsqueespecficamentelsatribueixioelsdelegui.

La creaci daquestes comissions t per objecte coordinar lactuaci dels

departaments afectats i reforar la presa de decisions collegiada, tot
delegant a aquests rgans un seguit de competncies que sn prpies del
Govern.

En aquest sentit, raons deficincia i de coordinaci poltica i administrativa

aconsellen la creaci de tres Comissionsde Govern, que afectenals mbits
dels afers exteriors, institucionals i de la transparncia, de leconomia i
locupaci ide les poltiques relacionades amb lEstatdel Benestar ique sn
presidides, respectivament, pel vicepresident del Govern, si ha estat
nomenat, i per les persones titulars dels Departaments
dAfers Exteriors i
Relacions Institucionals
, i per la persona titular del Departament de la
Presidncia. En el cas que no hagi estat nomenat un/a vicepresident/a del
Govern, presideix la Comissi de Govern dEconomia iOcupaci lapersona
titulardelDepartament
dEconomiaiHisenda
.

Dacord amb el que estableix larticle 26.e) de la Llei 13/2008, del 5 de

novembre,delapresidnciadelaGeneralitatidelGovern

Article1
Creaci

Es creen en el si del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb carcter

permanent, la Comissi de Govern d'Economia i Ocupaci, la Comissi de
Govern dAfers Exteriors, Institucionals i Transparncia, i la Comissi de
GovernperalEstatdelBenestar.

Article2
Composici

2.1 Formen part de la Comissi de Govern d'Economia i Ocupaci el/la

vicepresident/a del Govern, si ha estat nomenat/da, que la presideix, i les
persones titulars del Departament
dEconomia
,del Departament
dEmpresa
i
Coneixement
, del Departament
dAgricultura, Alimentaci, Ramaderia i
Pesca
, del Departament de
Territori i Sostenibilitat i del Departament de
Treball i Afers Socials.
En el cas que no hagi estat nomenat un/a
vicepresident/a del Govern, presideix la Comissi la persona titular del
Departament
dEconomia.
52

2.2 Formen part de la Comissi de Govern dAfers Exteriors,Institucionals i

Transparncia lapersonatitulardelDepartament
dAfersExteriorsiRelacions
Institucionals
, que la presideix i les persones titulars del Departament
de
Governaci
,delDepartament
dInterior
idelDepartamentde
Justcia
.

2.3 Formen part de la Comissi de Govern per a lEstat del Benestar la

persona titular del Departament de la Presidncia, que la presideix i les
personestitularsdelDepartamentde
Salut
, delDepartament
dEnsenyamenti
delDepartamentde
Cultura
.

2.4 Assisteix tamb a les reunions de les comissions previstes als apartats
anteriors qualsevolaltre membredelGovernquenoformipartdelaComissi
quanaix s'hagiprevistala convocatria per ra de les matriesatractaren
l'ordredeldiadelareuni.

2.5 La presidncia de la Comissi, a proposta de la persona titular del

Departament corresponent, potautoritzar l'assistncia ala sessi, amb veu i
sensevot,delsecretarigeneralidelssecretarissectorials.Excepcionalment,i
pel mateix procediment, es pot autoritzar l'assistncia d'altres crrecs
directiusdelDepartament.

2.6 Exerceix la secretaria de cadascuna d'aquestes comissions, amb veu

per sense vot, la personatitulardela Secretaria del Governi elsecretari o
secretria general del Departament la persona titular del qual ostenti la
presidncia que substitueix el secretari o secretria titular en la seva
absncia.

Article3
FuncionsdelaComissideGovernd'EconomiaiOcupaci

3.1 A la Comissi de Govern d'Economia i Ocupaci li corresponen les

funcionssegents:

a) Coordinar l'elaboracii l'execucidedirectriusidedisposicionsenmatria

econmica, docupaci i territori i en especial debatre, en l'inici de la seva
tramitaci, les lnies bsiques dels projectes de llei, aix com dels decrets
d'especialsrellevnciaenl'mbitpropidelaComissi.
b) Programar les activitats interdepartamentals en matria de poltica
econmica,docupaci iterritoriprenentenconsideraci,sisescau,elsplans
d'actuaciabansdesotmetre'lsalGovernperalasevaaprovaci.
53

c)Examinarassumptesd'interscomdelsdepartamentsquelaintegren.
d)PrepararlesreunionsdelGovernenl'mbitpropidelaComissi.

3.2 Es deleguen en la Comissi de Govern d'Economia i Ocupaci, i en

l'mbitdels departamentsqueenformenpart,lessegentscompetnciesdel
Govern:

a) L'autoritzaci prviaperala concessi de subvencions i ajudes, quanper

radel'importsiguicompetnciadelGovern.
b)Laresolucid'expedientssancionadors.
c) Els acords d'ocupaci urgent dels bns en el procediment d'expropiaci i
elsacordspelsqualsesreconeixlareversi.
d) L'autoritzaci, quan aix s'exigeixi per la normativa aplicable, de les
operacions de prstec, endeutament i aval de les entitats queconformen el
sectorpblicdelaGeneralitat.
e) L'aprovaciolautoritzaci,segonscorrespongui,delsconvenisiacordsde
collaboracials qualsfareferncia larticle26.k) de laLlei13/2008,del 5de
novembre,delapresidnciadelaGeneralitatidelGovern.
f) L'autoritzaciperala celebraci i, quans'escaigui,peraaltresactuacions
en relaci amb els contractes de l'Administraci de la Generalitat que, per
aplicacidelalegislacivigent,requereixinl'aprovacidelGovern.
g) La creaci, modificaci, divisi oextinci dentitats iorganismes pblics o
privats quedepenguino que hisiguinvinculatsiaprovarneelsestatus,siels
acords esmentats no requereixen una llei del Parlament, i dacord amb la
polticageneraldelGovernenmatriadesectorpblic.
h)L'aprovacidetarifesd'empresespbliques.
i) L'adquisici, l'acceptaci, la constituci i la cessi d'immobles i de drets
reals.
j)Lesaltrescompetnciesque elGovern li deleguiexpressament,mitjanant
acord.

Article4
Funcions de la Comissi de Govern dAfers Exteriors, Institucionals i
Transparncia

4.1AlaComissideGoverndAfersExteriors,InstitucionalsiTransparnciali
corresponenlesfuncionssegents:

a) Coordinar l'elaboracii l'execucidedirectriusidedisposicionsenmatria

dafers exteriors, institucionals i de transparncia i en especial debatre, en
l'inici de la seva tramitaci, les lniesbsiquesdels projectes dellei,aixcom
delsdecretsd'especialrellevnciaenl'mbitpropidelaComissi.
54

b) Programarlesactivitats interdepartamentalsenmatriadepolticaexterior,
institucional i de transparnciaprenent en consideraci, sisescau, els plans
d'actuaciabansdesotmetre'lsalGovernperalasevaaprovaci.
c)Examinarassumptesd'interscomdelsdepartamentsquelaintegren.
d)PrepararlesreunionsdelGovernenl'mbitpropidelaComissi.

4.2 Es deleguen en la Comissi de dAfers Exteriors, Institucionals i

Transparncia, i en l'mbit dels departaments que en formen part, les
segentscompetnciesdelGovern:

a) L'autoritzaci prviaperala concessi de subvencions i ajudes, quanper

radel'importsiguicompetnciadelGovern.
b)Laresolucid'expedientssancionadors.
c) Els acords d'ocupaci urgent dels bns en el procediment d'expropiaci i
elsacordspelsqualsesreconeixlareversi.
d) L'aprovaciolautoritzaci,segonscorrespongui,delsconvenisiacordsde
collaboracials qualsfareferncia larticle26.k) de laLlei13/2008,del 5de
novembre,delapresidnciadelaGeneralitatidelGovern.
e)L'aprovacidel'ofertad'ocupacipblica.
f) L'establiment de les directrius per a l'aplicaci del rgim retributiu dels
funcionaris,aixcoml'aprovacid'acordsdemesessectorialsdenegociaci.
g) La resoluci de procediments disciplinaris que preveu la legislaci de la
funcipblica,quanestiguiatribudaalGovern.
h) La declaraci dinterspblicpeldesenvolupamentdunaltrellocdetreball
alsectorpblic.
i)Elreconeixementdelescomunitatscatalanesal'exterior.
j) La creaci, modificaci, divisi o extinci dentitats i organismes pblicso
privats quedepenguinoquehisiguinvinculatsiaprovarneelsestatuts,siels
acords esmentats no requereixen una llei del Parlament, i dacord amb la
polticageneraldelGovernenmatriadesectorpblic.
k) L'autoritzaci per a lacelebraci i, quan s'escaigui, per aaltresactuacions
en relaci amb els contractes de l'Administraci de la Generalitat que, per
aplicacidelalegislacivigent,requereixinl'aprovacidelGovern.
l)Lesaltrescompetnciesque elGovern li deleguiexpressament,mitjanant
acord.

Article5
FuncionsdelaComissideGovernperalEstatdelBenestar

5.1 A la Comissi de Govern per a lEstat del Benestar li corresponen les

funcionssegents:
55

a) Coordinar l'elaboracii l'execucidedirectriusidedisposicionsenmatria

de salut, ensenyament i cultura i en especial debatre, en l'inici de la seva
tramitaci, les lnies bsiques dels projectes de llei, aix com dels decrets
d'especialsrellevnciaenl'mbitpropidelaComissi.
b) Programarles activitats interdepartamentalsenmatriadedisposicionsen
matria de salut,ensenyamenticulturaprenentenconsideraci,siescau,els
plansd'actuaciabansdesotmetre'lsalGovernperalasevaaprovaci.
c)Examinarassumptesd'interscomdelsdepartamentsquelaintegren.
d)PrepararlesreunionsdelGovernenl'mbitpropidelaComissi.

5.2 Es deleguen en la Comissi de Govern per a lEstat del Benestar, i en

l'mbitdels departamentsqueenformenpart,lessegentscompetnciesdel
Govern:

a) L'autoritzaci prviaperala concessi de subvencions i ajudes, quanper

radel'importsiguicompetnciadelGovern.
b)Laresolucidelsprocedimentssancionadors.
c) Els acords d'ocupaci urgent dels bns en el procediment d'expropiaci i
elsacordspelsqualsesreconeixlareversi.
d) L'aprovaciolautoritzaci,segonscorrespongui,delsconvenisiacordsde
collaboracials qualsfareferncia larticle26.k) de laLlei13/2008,del 5de
novembre,delapresidnciadelaGeneralitatidelGovern.
e) La creaci d'equipaments en els mbits materials de competncia
d'aquestaComissi.
f) La declaraci de bns culturals dinters nacional i les declaracions
relativesalpatrimonifestiudeCatalunya.
g)Lacreaciisupressidecentreseducatius
h) La creaci, modificaci, divisi oextinci dentitats iorganismes pblics o
privats quedepenguinoquehisiguinvinculatsiaprovarneelsestatuts,siels
acords esmentats no requereixen una llei del Parlament, i dacord amb la
polticageneraldelGovernenmatriadesectorpblic.
i) L'autoritzaci perala celebraci i, quans'escaigui,per aaltres actuacions
en relaci amb els contractes de l'Administraci de la Generalitat que, per
aplicacidelalegislacivigent,requereixinl'aprovacidelGovern.
j)Lesaltrescompetnciesque elGovern li deleguiexpressament,mitjanant
acord.

Article6
Funcionament

56

6.1 Les comissions de Govern es reuneixen convocades per lapresidncia.

La convocatria anir acompanyada de l'ordre del dia preparat per la
presidnciaaquiassistirel/lasecretari/riadelaComissi.

6.2 Per a la validesa de les deliberacions i dels acords, cal que hi siguin
presents la persona que exerceix la presidncia i la meitat ms un dels
titularsdelsdepartamentsconvocats.

6.3 En cas d'absncia del president o presidenta, la presidncia de les

reunions correspon a la persona titular del Departamentque ocupiel primer
llocenlordredeprelaciprotocollria.

6.4 La presidncia de cada comissi podr establir les normes internes de

funcionament.

6.5 Els acords de lescomissionsdeGovern handeconstar enunaactaque

had'estendrelapersonaqueexerceixlasecretaria.

6.6 Els membres de les comissions han de guardar secret de les

deliberacionsodelesopinionsielsvotsquecadaschiemet.

6.7 Tots els acords deles comissions quepreveuaquestDecret quetinguin

implicacions pressupostries o patrimonials, hauran de disposar prviament
de l'informe favorable del Departament
d'Economia i Hisenda
. En especial,
aquesta disposici ser d'aplicaci en relaci amb actuacions de foment,
poltica d'ocupaci i funci pblica o signatura de convenis amb d'altres
administracions.

6.8 Senseperjudici de lanecessrianotificacialsinteressats,noserprecs

un acte formal d'avocaci per part del Govern, quan, per raons d'urgncia,
siguisotms a lasevaaprovaciunacordque,enelstermesd'aquestDecret
iperdelegaci,hauriad'aprovarunacomissi.

6.9 El president/ade lacomissi pot sotmetrealGovernl'aprovaci d'aquells

assumptes que per laseva naturalesa o transcendnciaconsiderioportque
siguindeciditsperaquestrgan.

6.10 Les convocatries amb els ordres del dia iles actesde lescomissions
deGovern es traslladaranatotselsmembresdelGovernis'acompanyarana
l'ordredeldiadelasegentsessidelGovern.

57

6.11 A les convocatries es far constar si algun dels assumptes de l'ordre

del dia afecta els departaments els titulars dels quals no formen part de la
respectivacomissideGovern.

6.12 El suportadministratiua lesfuncions de lasecretaria deles comissions

deGovernl'exerceixl'OficinadelGovern.

Disposicionsfinals

Primera
Els acords que, per delegaci del Govern, siguin sotmesosa lescomissions
creades per aquest decret, sn objecte dexamen i deliberaci prvia del
Consell Tcnic, en els termes que preveu l'article 8 del seu Reglament,
aprovat pelDecret413/2011, de13dedesembreiestramitendacordambel
procedimentgeneralestablertperaaquesttipusdiniciatives.

Segona
Aquest Decret entrar en vigor el mateix dia de la seva publicaci al Diari
OficialdelaGeneralitatdeCatalunya.

58

6.MECANISMESDESEGUIMENTI
MONITORITZACIDELCOMPLIMENTDE
LACORDCAPALAINDEPENDNCIA

Aquest annex t com a objectiu establir els mecanismes per al seguiment i la

monitoritzaci del compliment del pacte entreJxS i la CUP,lobjectiu dels qualss
lassoliment de la independncia de Catalunya en un perode de 18 mesos. Aix
mateix,esdevuninstrumentalserveideleixamplamentdelabasesocialdesuport
alprocs.

1.TREBALLPARLAMENTARI

Ambds grups parlamentaris acorden que la seva actuaci parlamentria ser

coherent en la concreci dels continguts dels acords que formen part daquest
document aix com amb les prioritats que siguin debatudesen elsmecanismesde
seguimentimonitoritzaciquesestableixenenaquestapartat.

2.COMPROMSDETRANSPARNCIA

Sacorda lacelebracide compareixencesamb lobjectiu de presentarlestat de les

mesurespoltiquesiparlamentriesadreadesalcomplimentdelsacordsassolits.

3.

GESTIDELSDESACORDS

Entots aquells aspectes norecollits en elsacordsassolitsqueformenpartdaquest

document o quefacinrefernciaadecisions sobre mbitsenqunos'hagiarribat a
un consens en els mecanismes de seguiment i monitoritzaci delcompliment dels
acords per a lassoliment de la independncia de Catalunya, ambds grups
parlamentarisacordenexercirplenallibertatd'acciiposicionamentpoltic.

4.MECANISMESDESEGUIMENTIMONITORITZACI
59

Per tal de garantir el seguiment i la monitoritzaci del compliment de les mesures

acordades entre ambds grups parlamentaris i lactuaci del Govern de la
GeneralitatdeCatalunya,sacordalaconfiguracidelssegentsrgans:

a)ComissideCoordinacidelsGrupsParlamentaris.

Objectiu
: Fer elseguimentdelcomplimentenlmbitparlamentaridelsacordsidela
monitoritzaci de lacci de govern, i fer les propostes i els suggeriments que
sescaiguin. Fer seguiment, resoldre i acordar totes lesqestions del diaadia de
lactivitatparlamentriaperalassolimentdelsobjectiusacordats.
Periodicitat
:Setmanal(Cadadilluns).
Participants
: Presidents i portaveus dels grups parlamentaris. Tamb hi podran
participar aquells diputats/des dambds grups parlamentaris, membres en
representaci del govern o tcnics de JxS i la CUP que, per ra de la temtica a
tractar,siguidintersquehiparticipin.
Funcions addicionals
: Aquesta comissi tindr la funci de resoldre aquelles
situacions crtiquesprovocades per circumstncies sobrevingudesonoprevistesen
aquestsacords.
Procedimentdedecisi
:Lesdecisionsesprendranperconsensdelsseusmembres.

b)GrupdeTreballPressupostari.

Objectiu
: Estudiar els continguts dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya
de lany 2016 i analitzar levoluci de lexecuci pressupostria (ingressos i
despeses), lestat dexecucidels acordsenaquestamatriailevoluciiestatdela
tresoreria.
Periodicitat
:Mensual,enfuncidelesnecessitats.
Participants
: Responsables del Departament dEconomia i representants (diputats
i/otcnics)delsdosgrupsparlamentaris.LacomposicidelGrupserparitria.

c)
A banda dels anteriors rgans, es podr decidir la creaci dun o ms
Grups de Treball Sectorials
, amb lobjectiude consensuar lesmesuressectorials
que sestimin oportunes. En totcasla seva composici ser paritria entre JxS ila
CUP.

5.FINALITZACIDELACORD

Ats que la configuraci dels acords continguts en aquest document tenen una
finalitat en si mateixa que s facilitar la concreci de les mesures poltiques i
parlamentries que permetin assolir la plena independncia de Catalunya en un
termini de temps no superior als 18 mesos, i ats que el mandat democrtic se
60

cenyeix nicament a aquest fet, seran moments clau de la finalitzaci del present
Acordelssegents:

a) Pel decurs dun mxim de 18 mesos des de la investidura del MHP de la

GeneralitatilaformacidelGoverndelaGeneralitat.

b) Perla denegaci delaqestideconfianaalaqueelMHPdelaGeneralitat

de Catalunya presenti per a avaluar el compliment daquests acords en el
decursdelsegonsemestrede2016.

61