Tema 9.

El Franquisme (1939-1975)
Apartat 1.Gnesi, fonaments ideolgics i naturalesa del rgim franquista. 1.El pensament poltic del general Franco. Franco va ser un militar africanista, dun catolicisme elemental, que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Com altres militars de lpoca, considerava les virtuts que tradicionalment satribua lexrcit la jerarquia, la disciplina i lordre com lessncia dels valors nacionals i personals. Els seus sentiments religiosos, sobretot durant la guerra civil, es van intensificar grcies al suport de la jerarquia de lEsglsia, que va qualificar la insurrecci militar de croada. Franco va arribar a identificar-se amb un personatge providencial elegit per Du per salvar la ptria. Catolicisme i ptria van esdevenir, per a ell, la mateixa cosa. El nacionalisme agressiu del general Franco es basava en una interpretaci heroica de la histria dEspanya, segons la qual aquesta tenia un dest imperial. Els models del passat que calia imitar eren, sobretot, lpoca dels Reis Catlics, la conquesta dAmrica i limperi dels ustria. Considerava, en canvi, que la decadncia dEspanya i la frustraci del dest imperial es devien a les influncies de la Illustraci i del liberalisme, que representaven ideologies alienes a la tradici del pas. Segons el dictador, els enemics naturals que conspiraven permanentment contra Espanya eren, a ms del liberals, els maons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes. A ms, la seva idea dEspanya, monoltica i homognia, sidentificava amb Castella sense admetre, en aquest sentit, cap altre diferncia nacional, com ara la basca o la catalana, que considerava que eren separatismes que calia combatre i eliminar. Franco valorava, doncs negativament la democrcia i la separaci de poders de la revoluci liberal, i creia en la unitat, lautoritat i la jerarquia, tres concepte militar bsics que ell encarnava. Pel dictador, el poble espanyol era gaireb com un menor dedat, ja que no estava capacitat per viure en democrcia, un sistema que considerava impropi del temperament espanyol. Amb aix justificava el seu objectiu mxim: mantenir-se en el poder sense lmits temporals de cap mena, amb lexcusa de salvar el pas i de redrear-lo pels camins de lImperi. 2.La naturalesa de la dictadura franquista Els trets ms caracterstics i permanents del franquisme van ser, en primer lloc el carcter de dictadura personal per damunt de grups i estaments. En segon lloc, lunipartidisme, que impedia, mitjanant la repressi i una legislaci severa, qualsevol mena de pluralisme poltic i sindical. I en tercer i ltim lloc, la imposici de la divisi permanent del pas entre vencedors i venuts. Especialment durant els primers anys, el franquisme va ser la versi del feixisme en clau espanyola. Es tractava, en essncia, de la construcci dun Estat nou, essencialment antidemocrtic i totalitari, sorgit de la crisi del sistema liberal de la dcada 1930. Aquest Estat es caracteritzava per la submissi a un cabdill, la repressi total dels sectors considerats desafectes, la negaci de les llibertats bsiques, la prctica de larbitrarietat jurdica, la retrica anticapitalista i anticlassista pseudorevolucionria, i lorganitzaci de moviments de masses, acompanyats dun litrgia prpia, nacionalcatlilca i falangista. La dictadura franquista va durar gaireb 40 anys, fet que la va obligar a adaptar-se a les noves circumstncies internacionals i socials. Aix, va esborrar progressivament els aspectes externs ms cridaners i va adquirir un to de respectabilitat o de tolerncia aparent que no real. Mai no va renunciar als seus principis bsics. A diferncia del nazisme alemany i del feixisme itali, el rgim del general Franco no va tenir un partit nic tan cohesionat, lexrcit va tenir una influncia ms

gran, i la presncia del catolicisme en les formulacions doctrinals va ser decisiva. 3.Els suports de la dictadura franquista Els suports ms evidents de la dictadura franquista van ser lexrcit, lEsglsia, la Falange, els tradicionalistes i la dreta ms conservadora. Cap daquests grups, per, va tenir prou fora per imposar-se als altres, fins i tot va haver-hi discrepncies i tensions entre ells. Franco va saber distribuir astutament els crrecs poltics segons convenia, amb la qual cosa va arbitrar amb eficcia el joc poltic de les diverses famlies poltiques del rgim, sense comprometre's mai del tot amb cap d'elles, i sovint, fent els ulls grossos a la corrupci que no es podia denunciar per la manca de llibertat de premsa. Els militars foren el suport ms decidit i fidel de la dictadura franquista. Diversos ministres, governadors civils i alts crrecs burocrtics del rgim eren militars. Tamb ho eren els comandaments de la Gurdia Civil i de la policia armada, que constituen lanomenat poder dissuasiu. Els tribunals militars de justcia, sobretot en els primers anys (lestat de guerra no es va abolir fins l'any 1948), tamb van intervenir sovint en la repressi del que es consideraven delictes poltics. La jerarquia eclesistica i bona part del clergat van constituir el poder legitimador de la dictadura franquista davant de lopini catlica nacional i internacional. En canvi daquest suport, lEsglsia, sobretot a partir de la signatura del concordat amb la Santa Seu, l'any 1953, va obtenir importants concessions, entre les quals la presncia en les ms altes institucions del rgim. Com a contraprestaci, el general Franco tenia el dret de presentaci quan hi havia una vacant en un bisbat. Els poltics de l'poca, anomenats catlics, eren una de les famlies presents en tots els governs de Franco, i solien encarregar-se del ministeris dEducaci, dHisenda i dAfers Estrangers. El suport de lEsglsia no va ser tan monoltic com el de lestament militar. Alguns sectors de creients, especialment a Catalunya, van ser sempre hostils al franquisme, com testimonia el fet que tant el cardenal Francesc Vidal i Barraquer com el canonge Carles Card sexiliessin. A partir del Concili Vatic II (1962 1965), una part de la jerarquia eclesistica i del clergat va iniciar un distanciament progressiu del rgim. La Falange, principalment, i els tradicionalistes van ser tamb uns dels pilars ideolgics fonamentals del sistema franquista. La Falange, predominant en la primera etapa del rgim, constitua un cos burocrtic de lEstat, amb funcions de propaganda i dorganitzaci en el sindicat vertical. A partir del 1958, es van integrar en el Movimiento Nacional, substitut de lantic partit nic FET y de las JONS. Els falangistes, a ms del ministeri que sencarregava dels sindicats i del Movimiento Nacional, van ocupar sovint les carteres dHabitatge, de Treball i dAgricultura. Amb menys pes poltic i amb un nombre ms petit de militants que la Falange, els tradicionalistes van ocupar gaireb sempre el Ministeri de Justcia i la presidncia de les Corts. Totes dues forces, especialment la Falange, van constituir el poder organitzador social i sindical del rgim franquista. La dictadura tamb tenia el suport social dels terratinents, els financers, els empresaris, els petits i mitjans propietaris agraris i la classe mitjana urbana de les zones rurals. A tot plegat cal afegir, com a suport popular indirecte, el procs de desmobilitzaci i desarticulaci de la societat espanyola pel que fa a la poltica, en bona part indut per la propaganda, el record de la guerra civil i la censura. Aquest fenomen social sha anomenat majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociolgic. Apartat 2. Les principals etapes poltiques del franquisme. La dictadura franquista va passar per tres fases poltiques relacionades amb el seu procs dinstitucionalitzaci: la fase totalitria (1939-1959), la fase tecnocrtica (1959-1969) i la fase de descomposici (1969-1975).

1.La fase totalitria (1939-1959) En la fase totalitria, caracteritzada pel retrocs econmic, la involuci ideolgica i la duresa de la repressi, es poden distingir tres etapes clarament marcades per levoluci de la situaci internacional. 1.1.La segona guerra mundial (1939-1945) Levoluci de la segona guerra mundial condicion la poltica interior del rgim franquista. En esclatar la guerra, Espanya es declar neutral, per, davant els triomfs espectaculars dAlemanya el 1939 i el 1940, va passar de la neutralitat a la no-belligerncia, sense amagar aix la seva oberta simpatia per les potncies de lEix. A ms de les trameses a Alemanya de wolframi (mineral necessari per fabricar municions), el rgim envi la Divisin Azul (1941-1943) a lluitar al front oriental contra lURSS. En aquest perode, es van multiplicar els signes externs que identificaven el franquisme amb el feixisme. En aquest context internacional, la dictadura es va dotar de dues noves institucions amb lobjectiu de mostrar una imatge ms representativa del rgim: les Corts, que es van reunir per primera vegada el 17 de mar de 1943, i el Fuero de los Espaoles , promulgat el 17 de juliol de 1945. Les Corts constaven de 424 procuradors: la meitat, designats directament o indirectament pel cap de lEstat; laltre meitat, elegits o designats per altes jerarquies properes a Franco. Les Corts no controlaven lacci de govern, i Franco es reservava la facultat delaborar i sancionar directament les lleis. De fet, les Corts no eren un parlament efectiu, sin una reuni daddictes a Franco, sense gaire poder. El Fuero de los Espaoles, per la seva banda, era una declaraci de drets dels espanyols. Promulgava un seguit de drets propis de les democrcies occidentals, com ara el de reuni o dexpressi, per en larticle 33, es deixava ben clar i sespecificava que cap daquests drets no es podia aprofitar per atacar la unitat espiritual, nacional i social dEspanya, i en larticle 22 es donaven poders al rgim per suspendrels. 1.2.L'allament internacional (1945-1950) Un cop finalitzada la segona guerra mundial (1945), la dictadura franquista va quedar allada internacionalment. Les potncies guanyadores: Frana, el Regne Unit, els Estats Units i lURSS, consideraven Espanya lltim reducte europeu del feixisme. L'any 1946, lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU), acabada de crear, no va admetre el rgim el rgim del general Franco, i el govern francs va tancar la frontera amb Espanya. Ms tard, per recomanaci de lONU, els pasos membres van retirar els ambaixadors dEspanya. nicament lArgentina va mantenir el seu ambaixador. Franco present aquest allament davant de lopini pblica espanyola com una conxorxa internacional dels enemics dEspanya. Tamb va prendre algunes mesures per millorar la imatge del rgim: leliminaci de la salutaci amb el bra enlaire, oficial des de 1937, i la promulgaci de la Ley de Sucesin (1947), amb la qual pretenia esborrar la imatge feixista ms visible del rgim, la dictadura personal. Segons aquesta llei, Espanya esdevenia un regne, per el cap dEstat continuava sent Franco a perpetutat, el qual quedava facultat per designar el seu successor, amb el ttol de rei, quan ho cregus oport. Tamb es creaven dues noves institucions: el Consell de Regncia i el Consell del Regne. Respecte a la seva successi, el dictador no va esmentar mai quina seria la dinastia cridada a regnar. No obstant aix, era prou significatiu que lany 1948 aconsegus que el nt dAlfons XIII, el prncep Joan Carles, seduqus a Espanya sota la seva tutela. Malgrat tot, el pretendent carl, Carles Hug de Borb-Parma, no va ser expulsat dEspanya fins al final del 1968.

1.3.La guerra freda (1950-1959) La tensi creixent entre els Estats Units i lURSS va donar un valor poltic important a lanticomunisme del rgim espanyol, ja que la situaci estratgica dEspanya li proporcionava un alt valor militar. Aix comport un canvi dactitud dels Estats Units envers la dictadura franquista. Aix, l'any 1949, any de la creaci de lOTAN, la banca nord-americana va concedir un prstec al govern espanyol. L'any 1950, lONU va anullar lallament diplomtic del rgim espanyol, i al mateix temps els Estats Units van aprovar la concessi a Espanya dun altre prstec. L'any 1952, Espanya era admesa a la UNESCO, i l'any 1953 els Estats Units signaren amb el govern espanyol el pacte de Madrid, segons el qual es creaven bases militars nord-americanes a Espanya a canvi dajut militar i econmic. El mateix any, el Vatic, que mai no havia trencat les relacions diplomtiques amb el rgim franquista, va signar amb Espanya el concordat. El rgim franquista va quedar aix legitimat per les autoritat poltiques i militars occidental. El 1955, Espanya era admesa a lONU com a membre de ple dret. La visita oficial a Espanya del president nord-americ Dwight David Eisenhower, el 1959, fou la manifestaci externa de la consolidaci del poder de Franco. Un reflex daquesta consolidaci fou tamb la promulgaci, lany 1958, de la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional, presentada a les Corts sense deliberaci prvia i aprovada per aclamaci. En aquesta llei es mantenia la vigncia dels principals principis falangistes, segons els quals la famlia, el municipi i el sindicat eren els nics sistemes de participaci poltica. La mateixa llei declarava que aquests principis eren permanents i inalterables. Tothom havia de jurar-ne lacatament en cas daccedir a un crrec pblic. 2.La fase tecnocrtica (1959-1969) L'any 1959 s'inicia una nova etapa, tant econmica com poltica en el rgim franquista. Els tecncrates, persones amb formaci econmica participen ms activament en l'organitzaci del govern de Franco i en les seves poltiques. Catlics en la seva totalitat, la premsa els anomenava tecncrates, ja que no eren ni tradicionalistes ni falangistes. Franco sadon que havia de canviar leconomia per no quedar endarrerit, aix doncs, posar els tecncrates al capdavant de leconomia del pas. Els tecncrates tenien clar, que si no es portava a terme una obertura poltica, aperturismo, els canvis econmics no tindrien el resultat desitjat. S'havia de donar una imatge ms moderada, abandonat la moral ms radical i tradicional, tot centrant els seus esforos en el turisme. 2.1.Les discrepncies entre aperturistes i immobilistes El rgim va dividir-se entre laperturista, reforma liberal que buscava modernitzar la poltica i els immobilistes, ms conservadors, pels quals els canvis no eren una opci. Els aperturistes van aconseguir, la Llei de premsa, es suprimeix la censura prvia, ja que qualsevol publicaci es sotmetia a la censura prvia per eliminar les publicacions que no interessaven al rgim (tamb en pellcules, teatre...) I tamb amb el que venia de lestranger. Es public, en principi, el que es volia, el que passava es que la censura posteriorment no es va suprimir i es seguien multant als autors (Llei de premsa: el 1966), no obstant a travs de metfores o smbols es podien expressar crtiques sobre el rgim, que grcies a la llei del 1966 van ser permeses. La llei de Llibertat religiosa, 1967, tolerava el culte privat daltres religions i en alguns aspectes, tamb en pblic. 3.La Fase de descomposici del Rgim i el retorn a l'immobilisme (1969-1975) Els primers smptomes de descomposici de la dictadura franquista es van comenar a donar a partir del 1969, tot i que lexpansi econmica dEspanya va continuar fins al 1973. Un primer smptoma va ser levident deteriorament fsic del dictador. Franco cada vegada delegava ms poder

de decisi en el seu home de confiana, lalmirall Luis Carrero Blanco. Altres signes daquesta descomposici van ser el distanciament progressiu de lEsglsia i la capacitat mobilitzadora de loposici, tal com es va fer pals amb motiu del procs de Burgos contra ETA, el desembre de 1970. La crisi de la dictadura tamb es va agreujar els darrers anys a causa de les accions terroristes, principalment d'ETA i del FRAP. 3.1.La pugna entre immobilistes i aperturistes La decadncia de la dictadura tamb sevidenci per les tensions contnues entre dos sectors del rgim: els immobilistes, partidaris de mantenir els senyals didentitat presents des de la victria del 18 de juliol de 1936, i els aperturistes, que estaven a favor dun desenvolupament poltic que ports a una democrcia limitada. Aquesta tensi provoc una parlisi poltica entre el 1969 i el 1973, perode en qu noms saprov una llei important: la Ley General de Educacin (1970). A ms, a lhora de desenvolupar la Ley Orgnica del Estado, el rgim va topar amb algunes contradiccions insalvables: no podia mantenir els principis del Movimiento Nacional i alhora obrir el sistema a la participaci mitjanant associacions, partits poltics o una premsa lliure. La parlisi poltica es va agreujar el 20 de desembre de 1973 amb lassassinat en un atemptat dETA, a Madrid, de lalmirall Luis Carrero Blanco, cap del govern i home de confiana de Franco. 3.2.L'augment de la poltica repressiva Els dos darrers anys (1974-1975), la dictadura va ser conduda per un home de lentorn de Franco: Carlos Arias Navarro. La seva acci poltica es caracteritz per la impotncia davant dels futurs canvia i la prepotncia i lenduriment de la repressi. Ns un exemple lexecuci de Salvador Puig i Antich, el 1974, acusat dhaver matat un policia en el tiroteig durant la seva detenci, i condemnat en un judici sense garanties. La constataci de lexistncia duna associaci clandestina de militars demcrates, la Unin Militar Democrtica (UMD), constitu un estmul ms per a lincrement de la repressi. El setembre de 1975, el govern dArias Navarro va fer executar cinc sentncies de mort contra militants de la FRAP i dETA condemnats en un consell de guerra sumarssim. Aquestes execucions provocaren una onada de protestes arreu d'Europa i del mn. Apartat 3. La Repressi i la resistncia. El rgim franquista va mostrar des del primer moment algunes de les seves caracterstiques principals que mai no va abandonar, la repressi contra els moviments democrtics i desquerres, contra tots els valors que va representar la Repblica i contra qualsevol expressi nacionalista de Catalunya i de qualsevol de les altres nacionalitats de lEstat. Fins i tot, durant els primers anys, la repressi va aplicar una lgica dextermini en qu el grau de crueltat podia arribar a extrems de bogeria. 1.Els intents de desnacionalitzaci i repressi cultural de Catalunya Catalunya com a tal, va perdre la guerra, tot i que el conflicte bllic tamb comport un enfrontament entre catalans. Molts sectors benestants i religiosos del pas van acceptar la dictadura franquista per interessos econmics o perqu permetia i protegia el culte catlic. Tot i aix, Catalunya com a pas i nacionalitat singular, i els catalans van ser malvistos i menystinguts durant tot el franquisme. 2.El concepte de vencedors i venuts com a fonament de la repressi La repressi contra els moviments democrtics i desquerres es va articular mitjanant dues lleis: la Ley de Responsabilidades Polticas (1939) i la Ley de Represin de la Masonera y el Consumismo

(1940). Dacord amb aquestes lleis, els presumptes delictes quedaven sotmesos a la jurisdicci militar. Tot i que els principals dirigents poltics, sindicals i culturals van marxar a lexili, milers de persones de diverses condicions van ser empresonades per les seves idees poltiques. Entre el 1939 i el 1945, van ser jutjades unes 40.000 persones a Catalunya i unes 30.000 al Pas Valenci. Del total, aproximadament unes 10.000 van ser afusellades. Potser l'assassinat ms destacat d'aquesta repressi, concretament contra Catalunya, fou lafusellament del president de la Generalitat, Llus Companys, la matinada del 15 doctubre de 1940. Al llarg de tota la dictadura, l'any 1963 per exemple, els rgim va afusellar, desprs dun judici sense garanties, el dirigent comunista Julin Grimau per presumptes delictes comesos durant la guerra, sense fer cas de les protestes i les peticions dindult internacionals. Tamb aquell any, la dictadura franquista cre el Tribunal dOrdre Pblic (TOP) per jutjar els delictes poltics, tot i que els delictes de terrorisme continuaven reservats a lexrcit. Un dels judicis ms famosos del TOP va ser lanomenat procs 1001 contra els dirigents de les llavors illegals Comissions Obreres l'any 1973. Parallelament a aquest terror calent, ms explicit, un terror fred es cernia d'amunt del mn administratiu, docent i cultural per mitj de les depuracions. El mecanisme ms emprat va ser la delaci, per tant qualsevol era susceptible de poder delatar a la resta de ciutadans davant del rgim, aquestes delacions o acusacions sovint eren forades per les autoritats. Larbitrarietat i laberraci jurdica es van fer, en aquest cas, ms evidents, ja que molts funcionaris i professors havien de demostrar la seva innocncia sense conixer de qu sels acusava. Noms a Catalunya, les depuracions suposarem lacomiadament duns 25.000 funcionaris i empleats pblics. Centenars de mestres van ser expulsats del cos o traslladats fora de Catalunya, mentre que, entre labril i lagost de 1939, 700 mestres de Castella i Extremadura foren desplaats a terres catalanes per ocupar aquestes places. Tamb a la Universitat de Barcelona, ms de la meitat del cos docent, uns 135 professors, van ser expulsats. 3.La censura com a mitj de repressi ideolgica i cultural La dictadura franquista va voler imposar per la fora un nacionalisme espanyol unitari, eliminant totes les nacionalitats existents. Com tota ideologia feixista, el rgim refusava qualsevol idea de diferncia interior. Qualsevol manifestaci no homognia dEspanya, fos lingstica, poltica, social o religiosa, shavia deliminar. s en aquest sentit que es pot afirmar que Catalunya va perdre la guerra, ja que els catalans i catalanes, a ms de la repressi social i poltica comuna a tot Espanya, van patir una repressi sistemtica de tots senyals especfics de la identitat catalana en diversos mbits: poltics, amb la derogaci de lEstatut; cultural, amb la prohibici i la persecuci de ls pblic de la llengua catalana; simblic, amb la prohibici, els primers anys, de la senyera o de ballar sardanes; terminolgics, amb el canvi de nom de places i de carrers i tamb de topnims i social, amb la confiscaci del bns de moltes associacions i institucions catalanes. Fins i tot, la majoria dels militants de la Lliga, que havien ajudat a Franco durant la guerra, es van veure apartats i, en alguns casos, perseguits per la seva catalanitat. Amb el temps, alguns aspectes de la repressi de la identitat catalana en el terreny cultural es van anar atenuant, grcies a la resistncia de molts catalans i moltes catalanes, que no van renunciar a ls de la seva llengua. 4.L'evoluci del moviment obrer i de l'oposici clandestina Des del mateix moment en qu va acabar la guerra, es van constituir moviments de resistncia i doposici a la dictadura tant a linterior com a lexili. 4.1.L'oposici durant la fase totalitria(1939-1959) A Espanya, els fronts de lluita antifranquista van ser tres: el moviment obrer, els grups monrquics i

els maquis o guerrilla. Lactivitat clandestina de petits grups del PCE, del PSOE i de la CNT mai no es va interrompre, tal com prova el reguitzell dempresonaments i dexecucions de militars daquests grups que hi va haver des del 1939. Aquests grupuscles van incrementar la seva pressi al rgim en la fase de lallament, per exemple amb les vagues de Catalunya, el 1945, i del Pas Basc, el 1947, per van minvar durant la dcada de 1950. Els grups monrquics, la base social del quals era la noblesa i lalta burgesia, van practicar una oposici conspiradora. El moment ms difcil per al dictador es va donar lany 1943, quan els tinents generals van adrear una carta collectiva a Franco en la qual li demanaven la restauraci de la monarquia. Dos anys ms tard, el comte de Barcelona, Joan de Borb, fill dAlfons XIII, va fer pblic a Lausana un manifest en qu demanava a Franco que es retirs per restaurar la monarquia en la seva persona. La guerra freda, per, imped aquesta sortida poltica del rgim, ja que als aliats occidentals no els va interessar de canviar el sistema, i loposici clandestina encara era massa feble. Els maquis o guerrilla, es va constituir a partir de dos grups diferents. El primer grup es va formar a partir de nuclis que subsistien escampats per zones de muntanya des del final de la guerra civil. El seu objectiu era continuar la guerra, que no donaven per acabada, tot esperant el moment oport que permets demprendre una ofensiva exterior contra la dictadura. El segon grup el constituen les unitats que havien lluitat victoriosament contra els alemanys a Frana, els quals intentaven traslladar aquella experincia a Espanya. Entre el 1944 i el 1950, van intervenir en diversos llocs, i la seva acci ms espectacular va ser locupaci de la Val dAran. Per lallament entre els diferents grups de guerrilles, la repressi militar i de la Gurdia Civil i, sobretot, el ress que van tenir les seves accions en els mitjans de comunicaci oficials, on alguns fets com ara lassassinat de capellans als pobles ocupats pels guerrillers a Catalunya, i el record de la guerra, a la qual la poblaci civil no volia tornar, nexpliquen el fracs. A la dcada de 1950, loposici interior experiment tres canvis: la renncia a la prctica violenta, la transformaci social i generacional dels seus membres, i limpuls de lactuaci opositora a les universitats i en el si dels mateixos sindicats franquistes, per aprofitar les eleccions a enllaos sindicals i jurats dempresa, embrions del que ms tard seria el sindicat de Comissions Obreres. Les accions ms freqents en loposici eren les convocatries de vagues, que encara eren illegals, en qu es reivindicaven millores econmiques. La vaga de ms ress va ser la dels usuaris dels tramvies, a Barcelona, el 1951. Davant daquestes actuacions i d'altres de similars, el rgim franquista va reaccionar de dues maneres: duna banda, va endurir la repressi, i de laltre, va acceptar una certa flexibilitat pel que fa a les demandes salarials. 4.1.2.L'oposici a Catalunya durant la fase totalitria A lexili, els poltic republicans catalans van mantenir la Generalitat com a instituci legtima del poble catal. Josep Irla va ser anomenat president. L'any 1954 va ser escollit Josep Tarradelles com a president de la Generalitat fins el 1977. A linterior, els grups nacionalistes, aglutinat des del 1939 en el Front de Catalunya, van desenvolupar una important i arriscada tasca dagitaci. Tamb diversos sectors desquerra van confluir en el Front de la Llibertat, que el 1945 don lloc al Moviment Socialista de Catalunya. A la dcada dels 1950, un grup de joves cristians liderats per Jordi Pujol, entre altres, cre els grups CC (Crist-Catalunya), que van promoure diverses campanyes de signe catalanista i antifranquista. Amb tot, loposici no va aconseguir aglutinar un moviment de masses gaire important. 4.2.Els canvis d'estratgia de l'oposici durant els anys 60 i 70. L'oposici del moviment obrer, amb les seves actuacions, vagues, reunions, assemblees i manifestacions, va esdevenir molt ms rotunda i va coincidir amb lagitaci en lmbit universitari.

Va ser tamb durant aquesta poca quan el PCE i el PSOE es van configurar com els partits ms importants de la clandestinitat a tot Espanya, excepte a Catalunya. La Junta Democrtica (1974), instituci unitria de loposici creada a iniciativa del PCE, i la Plataforma de Convergencia Democrtica (1975), instncia similar aglutinada al voltant del PSOE, van evidenciar que laliana antifranquista aplegava diverses classes socials, les quals van esperar la mort del dictador per plantejar les alternatives poltiques de retorn directe i efectiu a la democrcia. Dentre els esdeveniments que es produren a Catalunya durant la fase tecnocrtica de la dictadura, destaquen els fets del Palau, lorganitzaci de loposici poltica i obrera, loposici popular i lAssemblea de Catalunya. 4.2.1.La formaci d'un nou moviment obrer Tot i que hi va haver molts grupuscles i moltes persones que es van jugar la vida per les llibertats, lnica fora poltica que adquir capacitat dincidncia i mobilitzaci a Catalunya a la dcada de 1960 va ser el PSUC. El PSUC va atraure molts joves universitaris i va tenir una influncia creixent entre la classe obrera. Aix va succeir a causa de les propostes daliana entre la burgesia i la classe obrera. Lany 1962, va nixer a Astries una nova estructura sindical original i clandestina que havia de tenir un grano protagonisme: les Comissions Obreres. 4.2.2.LOposici popular Durant els darrers quinze anys de la dictadura franquista, la societat civil catalana va promoure moltes iniciatives culturals que van tenir una incidncia fonamental en la recuperaci de la conscincia nacional i, indirectament, en la prctica poltica antifranquista. Lexemple ms significatiu daquest moviment social espontani que pretenia difondre les reivindicacions nacionals catalanes va ser, per, el moviment de la Nova Can. 4.2.3.Lassemblea de Catalunya (1971) A partir del 1971, els grups de loposici tractaren dimpulsar iniciatives dintegraci i unitat per rendibilitzar una lluita que era fora desigual. La persistncia de la dictadura i el seu enduriment final precipitaren la recerca de solucions organitzatives i de programes consensuats en uns mnims comuns. Lnica finalitat era enderrocar el dictador i construir una democrcia prescindint daltres aspectes particulars. Un precedent daquest moviment unitari va ser la Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya. Per la plataforma unitria ms important va ser lAssemblea de Catalunya, constituda el 7 de novembre de 1971 a lesglsia de Sant Agust de Barcelona, que es basava en lacceptaci de quatre punts pragmtics: llibertat, amnistia, Estatut dAutonomia i solidaritat amb tots els pobles dEspanya. Aquest organisme, ests a gaireb totes les comarques de Catalunya, va permetre que lacci reivindicativa antifranquista sorts dels cercles estrictament clandestins i sescamps arreu del territori catal entre sectors de tota mena. El desembre de 1973, els 113 delegats de lAssemblea van ser detinguts, fet que tingu un gran ress popular i internacional. Apartat 4. L'evoluci econmica, demogrfica i social Podem dividir levoluci econmica durant el rgim franquista en dos grans perodes delimitats per l'any 1959. -L'etapa que coincideix amb la fase poltica totalitria del rgim (1939-1959), caracteritzada per la depressi i lestancament econmic. -L'etapa que comprn el perode dexpansi econmica propiciada pel Pla dEstabilitzaci (19591973) i la crisi del final de la dictadura (1973-1975).

1.L'etapa de la postguerra (1939-1958) La guerra civil va comportar destrucci arreu i uns costos econmics importants: enormes despeses en armament, calculades en 300.000 milions de pessetes de 1964, estralls en edificis pblics i xarxes de comunicaci . El resultat va ser un descens important de la producci agrcola i industrial, i una caiguda de la renda nacional i de la renda per capita. El que no era tant lgic, inicialment, s que lestancament i la depressi econmica continuessin durant gaireb vint anys. Aix, entre el 1939 i el 1954, la major part de la poblaci espanyola va treballar ms que abans de la guerra, per les condicions laborals eren pitjors, i el seu nivell de vida, ms baix. Segons els indicadors econmics, durant la dcada del 1940 la renda i la producci es van mantenir per sota del que havien estat abans de la guerra. Noms es va arribar al nivell de 1935 a partir dels anys 1953 i 1954, quan sinici un lleuger creixement. Va caldre esperar, doncs, uns quinze anys per recuperar el nivell econmic anterior a la guerra. En canvi, els pasos europeus que van participar en la segona guerra mundial, entre el 1948 i el 1950 ja havien recuperat els ndex econmics anteriors al conflicte bllic, i poc desprs iniciaven una etapa dexpansi econmica extraordinria. Els motius daquesta situaci econmica a Espanya no van ser, per tant, noms conseqncies de la guerra, tamb en van ser causes importants moltes situacions i decisions, causades i preses per la mateixa dictadura franquista. 1.1.L'Autarquia Tots els testimonis de la dcada des anys 40 recorden aquella poca com la de ms restriccions, de ms fam i de ms misria de la seva vida. Lobsessi de la poblaci era obtenir aliments fent llargues cues, si calia, a les botigues o b intentant aconseguir algun producte destraperlo, al mercat negre. Aquesta situaci, causada fonamentalment per la poltica econmica de la primera etapa de la dictadura franquista, didees molt simples, s'afegia a les dificultats que comportava la situaci internacional, amb la segona guerra mundial i lallament poltic dEspanya. L'inici del franquisme, fidel a la ideologia feixista, opt en un marc de repressi absoluta del moviment obrer, per una poltica econmica basada en lautarquia, que a Espanya es va caracteritzar fonamentalment per dos fets: -La voluntat dallar-se econmicament de lexterior, que es palesava en el refs de lentrada de capital estranger i en la limitaci de les importacions i les exportacions per aprofitar els recursos econmics propis. -La intervenci de lEstat en la producci i la distribuci de bns i en la fixaci de preus i de valors de canvi de la moneda, amb que se substituen els mecanismes habituals de la poltica de mercat. En el marc daquesta poltica autrquica, el 1942 es va crear lINI (Instituto Nacional de Industria), amb la finalitat que lEstat pogus fabricar aquells productes necessaris que lempresa privada no estava en condicions de produir. Val a dir que aquest organisme solia estar molt mal gestionat, i per tant va esdevenir una font de dficit pblic. Lobjectiu inicial daprofitar els recursos propis, per, es demostr impossible, ja que Espanya no produa les matries primeres imprescindible, com el cot, ni possea fonts denergia com el petroli. La intervenci de lEstat en la producci i la distribuci de bns, tamb va dur a la manca daliments, al seu racionament i a lexistncia dun mercat negre en qu els productes es venien a uns preus molt ms alts que els fixats oficialment. A tot plegat, cal afegir-hi, com a causa de distorsi econmica, els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el Pas Basc, territoris que els vencedors consideraven polticament desafectes i socialment perillosos. El mateix Franco va assenyalar aquest objectiu lany 1944, en afirmar que calia descongestionar las grandes y peligrosas concentraciones industriales de Vizcaya y Barcelona. Aix, al principi, la creaci de

fbriques noves noms sautoritzava si sinstallaven fora de Catalunya, i fins i tot a la dcada de 1940 es va obligar algunes empreses catalanes a traslladar-se a altres indrets dEspanya. No tothom, per, va patir de la mateixa manera els efectes de la depressi econmica. A ms de les persones dedicades a lestraperlo i del funcionariatat corrupte, bastants empresaris es van beneficiar de la pau social imposada pel rgim, grcies a labolici dels sindicats, a la prohibici del dret a vaga o a lafiliaci obligatria al sindicat vertical. En aquestes condicions, la classe treballadora va haver de resignar-se al deteriorament de les seves condicions de vida, sobretot a la baixada real dels salaris, que van retrocedir fins al nivell de 1913 tot i laugment constant dels preus. Aquesta baixada real dels salaris explica dos aspectes socioeconmics caracterstics de lpoca de la dictadura franquista: -Laugment del marge de beneficis de les empreses malgrat la caiguda productiva. -Loferta de llocs de treball, ja que els empresaris van preferir augmentar el nombre de treballadors, cosa que resultava barata, ms que no pas renovar la maquinria, que era molt difcil dobtenir i molt cara. 1.2.La dcada dels 50. Entre el 1951 i el 1957, Espanya va comenar a recuperar la situaci econmica del 1935. Tot i que el rgim no abandon lautarquia de manera explcita, s que va suprimir algunes mesures intervencionistes, com ara la cartilla de racionament. Aix, juntament amb la fi de lallament internacional i linici a lajut nord-americ, amb els prstec de 1949 i 1950 i el pacte de Madrid de 1953, va permetre un creixement econmic moderat grcies, tamb, a la recuperaci de les importacions i de les exportacions. Les mobilitzacions socials i obreres espontnies de protesta per la carestia de la vida, com per exemple les que van tenir lloc a Catalunya i al Pas Basc, van permetre arrencar millores salarials, que al seu torn van incrementar lleugerament la demanda interior. El creixement econmic de la dcada de 1950, per, no va ser equilibrat, i va tenir dues conseqncies: duna banda, un augment important de la inflaci arran dels increments salarials, que repercutien immediatament en laugment dels preus, i de laltra, el pagament de les importacions, cada vegada ms nombroses i cares, que feia disminuir les reserves de divises de lEstat fins a arribar prcticament, pels volts del 1957, a la insolvncia, situaci que plantej la necessitat urgent dun pla destabilitzaci. Lalternativa era no retornar els prstec internacionals i restablir el sistema de racionament. 2.De l'expansi dels anys 60 a la crisi dels 70 Tot i la tmida recuperaci dels anys cinquanta, al final daquella dcada la situaci econmica dEspanya era fora preocupant. Davant daquesta situaci, ja el 1957 Franco incorpor al govern un grup de tcnics experts en economia, els anomenats tecncrates, molts dels quals estaven vinculats a la instituci religiosa Opus Dei. Els ms destacats van ser Mariano Navarro Rubio, ministre dHisenda, i Alberto Ullastres, ministre de Comer, els quals van preparar el Pla dEstabilitzaci i Liberalitzaci de 1959. Aquest pla, ideat sobretot per leconomista catal Joan Serd i Dexeus, tenia dos grans objectius: aturar la inflaci, s a dir, estabilitzar els preus i els salaris, i liberalitzar el sector exterior, s a dir, deixar importar capital i donar ms llibertat per a les importacions i les exportacions. Arran daquest pla tamb es va devaluar la pesseta i simpuls una tmida reforma fiscal. A ms, Espanya aconsegu lajut del Fons Monetari Internacional i de lOrganitzaci Europea de Cooperaci Econmica. Bsicament, doncs, el Pla dEstabilitzador consist en la modificaci de lautarquia i en lestabliment de les bases per convertir progressivament leconomia espanyola en una sistema

capitalista clssic. Tanmateix, tot aquests plans es van dur a terme perqu la situaci econmica era absolutament desastrosa, i no pas per voluntat o iniciativa de Franco. El dictador ms aviat sen va malfiar, ja que aquestes poltiques anaven contra dels seus principis ideolgics, i noms va acceptarles a contracor davant de lamenaa de fallida de lEstat i de la insistncia enrgica dels nous ministres. Durant els primers mesos, els resultats del Pla dEstabilitzaci van ser fora negatius: la productivitat de les empreses va caure, els sous dels treballadors van baixar en termes reals, el cost de la vida va augmentar i el nombre de persones aturades es va incrementar. En aquestes condicions, no s estrany que alguns sectors industrials, com ara el txtil, comencessin a fer un esfor important per exportar, amb lobjectiu de collocar els seus excedents. La manca de demanda interior, a causa dels sous baixos, feia que els productes que no es venien sacumulessin als magatzems de les fbriques. Per els efectes positius del Pla dEstabilitzaci es van comenar a notar a partir del 1961, any en qu va comenar una etapa dexpansi econmica sostinguda, fora espectacular a partir del 1963. Catalunya en va sortit fora beneficiada. Durant la segona meitat de la dcada de 1960, moltes fbriques es van traslladar de lrea de Barcelona als municipis propers del Baix Llobregat, del Valls Oriental i del Valls Occidental, i tamb a Tarragona i a Girona, on es van crear noves fbriques. Lany 1975, els sector ms important de la indstria catalana era el metallrgic, seguit del txtil, el qumic i el de la construcci. La diversificaci industrial a Catalunya ja era un fet. 2.1.Les causes de l'expansi econmica dels anys 60 En el conjunt dEspanya, durant la dcada de 1960 el producte industrial va crixer prop del 160% i la renda per capita es va multiplicar gaireb per vuit. Espanya va passar a ser un pas industrialitzat, i a Catalunya va augmentar i es va diversificar considerablement la indstria. Per crear de bell nou o per desenvolupar una indstria obsoleta, calia tenir prou diners, s a dir, un finanament suficient per construir les installacions, comprar les mquines i pagar la m dobra fins que lempresa nova tingus beneficis. s evident, per, que els recursos econmics disponibles a Espanya i els productes que es podien exportar per obtenir aquest finanament, a la dcada de 1960 no eren suficients, ja que la balana de pagaments presentava dficit. Calia buscar alternatives i aquestes van venir de la m del turisme, les inversions de capital estranger i lexportaci de m dobra. Lexpansi sostinguda de leconomia dels pasos occidentals des del 1955 propici que vingus a Espanya, sobretot a les costes, un nombre creixent dels turistes estrangers, fenomen directament relacionat amb la forta devaluaci de la pesseta provocada pel Pla dEstabilitzaci. Les divises, s a dir, els diners aportats pel turisme, van ser una de les fonts de finanament ms importants del desenvolupament espanyol a l'poca. A ms, el fet que a Espanya no hi hagus dret a vaga, que la m dobra fos ms barata que lestranger i que es paguessin menys impostos, va atreure el capital de les empreses estrangeres. En una poca dexpansi generalitzada, Espanya era un pas idoni per invertir i obtenir bons beneficis. Tamb va contribuir al creixement econmic espanyol lexportaci de m dobra. La situaci expansiva a Europa oferia, en alguns pasos, molts llocs de treball que no eren coberts pels seus habitants, la qual cosa va estimular a molts espanyols a anar a treballar a lestranger. Daquesta manera, la dictadura franquista aconseguia un doble objectiu: els treballadors espanyols enviaven part del seu sou als familiars que shavien quedat a Espanya , i, alhora, es redua lndex datur del pas. Una altra causa de lexpansi econmica dEspanya van ser els plans de desenvolupament impulsats pel govern franquista. Aquests plans consistien a invertir diners estatals per condicionar un seguit despais, que es dotaven dinfraestructures per a installar-hi indstries. A Catalunya, van tenir una gran importncia el polgon industrial de la Zona Franca de Barcelona i el polgon petroqumic de Tarragona.

2.3.La crisi (1973-1975) Lexpansi econmica dels anys seixanta, per, es va aturar a partir del 1973, a causa duna crisi que tenia causes externes, per la situaci poltica peculiar que viva Espanya, amb Franco en ple declivi fsic, va complicar la situaci. El primer factor de la crisi va ser la inflaci, que l'any 1973 va arribar al 10,6%, i el 1975, al 18,7%. El segon factor va ser la caiguda de la relaci dintercanvis, que provoc un dficit important de la balana comercial. El tercer factor va ser laugment del dficit pressupostari, originat perqu lEstat tenia ms despeses que ingressos. Aquesta situaci, a ms, es va agreujar per lenduriment final del rgim i la pressi reivindicativa de sectors importants de la societat. De fet, els darrers anys de a dictadura franquista la societat espanyola havia canviat fora, en canvi, el rgim shavia mantingut immbil. Aix va fer que els principis ideolgics del franquisme quedessin deslegitimats davant les noves circumstncies socials i internacionals. 3.Els canvis demogrfics i sociolgics Per donar un balan aproximat de la guerra civil caldria parlar d'unes 600.000 persones mortes, i d'uns 600.000 exiliats. Aix va comportar un descens de ms d'un mili de persones. Es va produir un enorme desequilibri generacional, sobretot per la manca de poblaci masculina i jove. La poblaci va comenar a estabilitzar-se als anys 60, amb el fenomen conegut com el baby boom. El rgim premiava la natalitat per tal devitar un envelliment de la poblaci. 3.1.Creixement natural i moviments de poblaci La poblaci dEspanya va passar dels 26 milions aproximats de lany 40 als gaireb 36 milions lany 1975. El pic mxim va ser a la dcada dels 60. Espanya es va convertir en un pas exportador de poblaci. Entre el 1945 i el 1950 molta gent va emigrar cap a lAmrica llatina, en aquell moment considerada una zona amb moltes perspectives de futur. La poblaci espanyola anava a pasos com Alemanya a treballar, per aconseguir millorar la seva situaci econmica i social. La majoria eren nois joves solters i pares de famlia, en la majoria de casos, amb la intenci de tornar a Espanya tard o d'hora. Hi va haver migracions interiors molt significatives, sobretot des de les zones agrcoles interiors cap a les zones ms industrialitzades, que van coincidir amb la millora econmica dels anys 60. Barcelona va ser un dels dos pols principals on la gent migrava, i va rebre ms de 300.000 persones, provinents en la majoria dels casos dAndalusia. 3.2.Els canvis en la poblaci activa La poblaci activa a Espanya va patir el que es coneix amb el nom de procs de terciaritzaci. La majoria de la poblaci que es dedicava al sector primari, va passar a dedicar-se al sector terciari. El 50% de la poblaci espanyola treballava al sector primari a mitjans del segle XX. Actualment, noms el 10% de la poblaci espanyola treballa al sector primari. Tamb va crixer significativament el nombre docupants al sector secundari, un 35% de la poblaci lany 1960. L'any 1975, per primer cop a la histria dEspanya, el sector econmic que ocupa ms poblaci s el sector terciari, s a dir, el dels serveis. L'any 1940, Catalunya tenia 2,9 milions dhabitants. L'any 1975, Catalunya arriba als 5,7 milions dhabitants. Aquest creixement tant espectacular va ser causat per l'arribada de poblaci, sobretot del sud peninsular. 3.3.Les transformacions socials La poblaci espanyola va patir un important procs d'urbanitzaci, aix doncs, la quantitat de

poblaci rural disminueix de forma considerable i hi ha un creixement espectacular de la poblaci urbana. Parallelament, el creixement espectacular de la classe mitjana a partir dels anys 50 amb una millora notable de les condicions de vida de la gent humil. En aquests mateix perode hi ha un canvi progressiu en el paper de la dona dins de la societat. Si des dels inicis del franquisme, la condici femenina va empitjorar, aix va haver de canviar amb els nous temps. El franquisme va restablir la imatge tradicional d'una dona sotmesa a lhome i mestressa de casa. Els nens, cuina, esglsia (KKK) les tres Ks del nazisme eren la inspiraci de Franco pel que fa a la condici femenina. Amb la caiguda del rgim, la dona va reclamar i lluitar per una condici d'igual a igual en la societat davant l'home.
Resum adaptat: pgines 322-361. Histria. Horitz. V.V. Batxillerat. + http://www.scribd.com/doc/95198864/ELFRANQUISME