Tema 10.

La Transici Espanyola (1975-1996)

Remarcar que s una transici, no una ruptura. No hi ha un moviment que faci fora Franco per la fora, sin que Franco va morir al llit. Debat sobre qui s el protagonista de la transici, les elits o les masses, altres. La transici es va produir perqu uns quants van pensar i dissenyar el canvi o b perqu l'oposici va pressionar fins aconseguir-ho? Etapes: Novembre 1975-Desembre 1978 (De la dictadura a la Constituci). Desembre 1978-Octubre 1982 (De la UCD al PSOE). Octubre 1982-1993 (Els tres primers governs del PSOE, els governs del PSOE en solitari. La integraci a la Uni Europea, etc.). 1993-2000 (El darrer govern del PSOE i el primer del PP (Governs en solitari amb suport de CiU (i PNB). Governs condicionats pel Tractat de Maastricht i l'accs a l'euro). 2000-2004 (El govern del PP en majoria absoluta). 2004-2011 (El govern del PSOE de Zapatero) 2011- actualitat. El debat sobre quan s'acaba la transici (Cadasc posa el final en un moment diferent: 1982, 1986, 1996).

1.- De la mort de Franco a les primeres eleccions (1975-1977) A la mort de Franco, al llit i, podrem dir, pacficament, es va obrir un procs que fou una barreja provisional, pactada i dissenyada sobre la marxa, de les pressions de l'oposici en els anys del tardofranquisme, i la transigncia dels sectors ms oberturistes del rgim. 22-11-1975. Coronaci de Joan Carles I. D'acord amb els designis de Franco, assumeix tots els poders. Es nomena un govern continuista (Govern Arias Navarro) que pretn no modificar res. La presncia de ministres oberturistes (Fraga Iribarne) era purament testimonial (noms tmides reformes jurdiques, sense tocar res de l'essencial). L'oposici no es resigna, i aprofita el relatiu buit de poder per pressionar (moltes mobilitzacions en defensa de llibertats, autonomia, vagues obreres). A Catalunya, totes les forces d'oposici funden el Consell de les Forces Poltiques de Catalunya, que es traslladar (amb menys fora) a Espanya en la Coordinacin Democrtica. A Catalunya es demanava el restabliment de l'autonomia provisional a partir de l'Estatut del 32. Davant les pressions, el govern Arias va dimitir (30 de juny 1976). (Debat sobre el paper del Rei en l'afer. Remarcar que aqu s'acabava el "govern continuista", tot i que no va ser substitut per un "govern rupturista" sin per un "govern reformista"). El va substituir Adolfo Surez, que va iniciar contactes amb l'oposici (va impulsar una tmida amnistia com a gest d'obertura), per tal d'elaborar una Llei de Reforma Poltica (LRP), un text curt que proclamava la democrcia i la sobirania

popular a Espanya (formalment, no suposava trencar amb res, perqu nominalment el franquisme sempre s'havia autodefinit com a democrcia). A la prctica, desmantellava les institucions franquistes i convertia les Corts en un parlament bicameral i s'anunciava la convocatria d'eleccions lliures. Va costar que el bunker accepts la Llei de Reforma Poltica, i noms ho va fer per la pressi de l'oposici (que comenaven a veure com a incontrolable) i perqu va rebre la garantia que no s'exigirien responsabilitats als implicats en la dictadura i que l'esquerra comunista es mantindria illegalitzada. L'oposici, per altra banda, tampoc ho veia clar. Hi veia massa influncia i massa transaccions cap al bunker. Per aix, quan es va plantejar el referendum per al 15 de desembre de 1976, van fer campanya per a l'abstenci (un 22,6% a Espanya i un 26% a Catalunya). Per va guanyar el s. Aix va obrir un perode de preparaci per a les primeres eleccions democrtiques, que es van celebrar el 15 de juny de 1977. Durant aquesta etapa es van anar liquidant les lleis i institucions bsiques del franquisme (la gent va anar veient que el procs anava agafant credibilitat). Es van anar legalitzant els partits (fins i tot el PCE i el PSUC, fet que va provocar molta indignaci en el bunker, per que no va suposar cap gran trasbals (ms enll de les accions d'ETA, GRAPO i grups semblants, que contribuen a caldejar l'ambient i dotaven d'arguments als ultres contra el procs). Partits: A Espanya: Unin de Centro Democrtico (UCD). Aglutinava a l'entorn de Surez els reformistes del franquisme (democristians, liberals i alguns socialdemcrates). Alianza Popular (AP). Aglutinava, a l'entorn de Fraga Iribarne i Lpez Rod, la dreta franquista continusta (ms enll quedaria gent que est completament en contra del procs, que fa el boicot a les eleccions, etc). Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE). A l'entorn de Felipe Gonzlez i Alfonso Guerra va aglutinar els socialistes democrtics, que havien fet la transici des del marxisme. Partido Comunista de Espanya (PCE). Legalitzat in extremis (9-4-1977) a l'entorn de Santiago Carrillo i Dolores Ibrruri, va aglutinar l'antifranquisme radical d'esquerres (va tenir uns resultats electorals molt discrets, quan tothom s'esperava que guanys molt ms, en part perqu era vist per molts com massa radical, per altres, com a massa transigent (havia pactat amb Surez) i en part perqu era vist com a massa desconnectat del pas (la majoria de lders venien de l'exili...). A Catalunya: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Organitzat a partir de tres nuclis. Encapalat per Joan Revents. Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Liderat per Gregorio Lpez Raimundo. Centristes de Catalunya-UCD. (poc suport i poc arrelament a Catalunya). Pacte Democrtic (CDC-UDC). Liderada per Jordi Pujol.

AP. Minoritria Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Minoritria A les eleccions de 1977 es va veure clar que el mapa poltic catal i l'espanyol eren fora diferents: A tot arreu guanya el canvi. A Catalunya guanyen les esquerres, a Espanya guanyen les dretes. Entre les esquerres, a tot arreu s'imposen els socialistes sobre els comunistes, per a Catalunya el pes dels comunistes s major.

2.- L'etapa constituent i els governs d'UCD (1977-1982)

Un cop aprovada la Ley para la Reforma Poltica i el primer parlament democrtic, es va iniciar el procs cap a l'elaboraci de la nova Constituci. Es va constituir una ponncia de set membres, experts juristes nomenats a parts proporcionals pels partits ms votats (els pares de la constituci: 3 dUCD, 1 del PSOE, 1 dAP, 1 del PCE-PSUC i 1 de Minoria Catalana). Es va aprovar una constituci curta, flexible. (Cal buscar-ne informaci a la xarxa!) Es va aprovar en referndum el 6-12-1978. Es van dissoldre les corts i es van convocar eleccions. Laprovaci de la Constituci va desencadenar un rpid procs de reivindicacions autonmiques, aprofitant el nou marc que obria, tant a Catalunya com al Pas Basc i Galcia (poc desprs shi va afegir Andalusia i, en pocs anys, totes les altres regions). s un procs que havia comenat ja abans de l'aprovaci de la Constituci, a Catalunya. Tothom tenia clar que un dels temes que s'havia de resoldre, que ja venia de l'poca de la Repblica i que el franquisme havia intentat liquidar, era la qesti catalana, el desig dels catalans de tenir un govern propi, tal com havien tingut a la Repblica. Els catalans no van esperar a l'aprovaci de la Constituci per demanar-ho, i van mobilitzar-se mpliament als carrers de seguida. Ja el 1976, l'11 de setembre, quan no feia ni un any de la mort de Franco hi va haver la primera manifestaci pblica de celebraci de la Diada Nacional de Catalunya, tot i que encara no havia estat autoritzada pel govern. L'ampli xit d'aquella mobilitzaci i, sobretot, la massiva manifestaci de l'11 de setembre de l'any segent, el 1977, al centre de Barcelona, va fer veure al govern de Madrid que calia fer alguna cosa per satisfer les demandes dels catalans. Desprs de lenorme xit de la manifestaci de 1977, el govern Surez va accedir a restaurar la Generalitat a travs de la coneguda com loperaci Tarradellas (era alhora una forma daccedir a les peticions dels catalanistes com dapartar la direcci interna del moviment fent venir un president de lexili, desconnectat de loposici real interna). (Retorn de Tarradellas, 23-101977). Tots aquests fets cal emmarcar-los en un context de crisi econmica (crisi del petroli) que va portar a nombroses vagues i mobilitzacions. La crisi econmica no era noms espanyola, era una crisi internacional deguda als enfrontaments de finals de la Guerra Freda i, sobretot, a les tensions a l'Orient Mitj entre els Estats Units i Israel, per un costat, i els pasos rabs i l'Iran per l'altre. Aquestes tensions van fer apujar molt els preus del preus del petroli des de 1973, cosa que va afectar a Espanya ms que als altres pasos, per dos motius: el primer, perqu l'economia espanyola era ms dependent del petroli que no pas la d'altres pasos, perqu Espanya gaireb no tenia fonts d'energia prpies. D'altra banda, perqu, en coincidir amb la fi del franquisme i amb la major obertura de fronteres econmiques que aix comportava, moltes empreses espanyoles van veure que no eren prou competitives en comparaci amb les d'altres pasos que ara podien vendre amb ms facilitat a Espanya, i aix va provocar molts tancaments de fbriques, especialment a l'entorn de Barcelona (Crisi del txtil).

En conseqncia, va coincidir en el temps una forta inflaci, un fort increment de l'atur i un fort increment d'impostos dels nous governs que veien que calia augmentar els ingressos de l'Estat si es volia construir una Espanya moderna, en qu l'Estat fes ms coses que el del franquisme. Per tot aix, cada cop ms espanyols comenaven a creure que la crisi era culpa de la mort de Franco, perqu la seva percepci havia estat aquesta: la mort de Franco havia portat ms problemes que avantatges (inestabilitat, augment de preus, atur, impostos). Cada cop ms espanyols, poc coneixedors de la realitat dels fets, identificaven democrcia amb crisi i franquisme amb prosperitat. Els temors que la inestabilitat generada per la crisi poss en perill el canvi poltic va fer que les forces democrtiques acordessin els pactes de la Moncloa (27-10-1977). Els van signar els principals partits poltics, sindicats obrers i organitzacions patronals. L'acord consistia en comprometre's a mantenir la calma social entre empresaris i treballadors i pactar unes mesures que a la llarga havien de beneficiar el pas encara que a curt termini poguessin representar sacrificis. Es buscava aconseguir una srie d'acords bsics. Es tractava de: Devaluaci de la pesseta (per afavorir les exportacions i la competitivitat internacional). Control monetari (major autoritat monetria per controlar els refredaments i els escalfaments de l'economia). Control de la despesa pblica. Reformes en la Seguretat Social (universalitzaci de les prestacions, que s'acabarien aprovant, en matria sanitria, en el primer govern del PSOE). Reforma tributria (aposta per a un IRPF). Reforma del marc laboral ("Estatut dels Treballadors", que s'acabaria aprovant el 1979, sota el govern de la UCD).

Tot aix significava posar-se a nivell del marc social de l'economia europea. Sindicats i empresaris ho acceptaven a canvi de comprometre's a mantenir la pau i l'estabilitat social, moderar els salaris. Aquests acords es van desenvolupar durant els anys de govern de la UCD (1979-1982). Les eleccions de mar del 1979 van suposar la reedici de les majories anteriors, tot i que el triomf de la UCD va ser ms ajustat. La gent comenava a passar factura als governs de Surez, perqu els acusava de la crisi que estava vivint el pas. Tot i els pactes i els esforos de govern, sindicats i empresaris, la pau social no va arribar del tot, perqu la crisi era forta. Pujaven molt l'atur, la inflaci, etc. Encara es deixaven notar els efectes de les reconversions industrials que els governs franquistes havien anat posposant... Tot aix es va traduir en un desgast de la UCD, que es va veure en les eleccions municipals. La majoria d'Ajuntaments, sobretot a les ciutats, van caure a mans de l'esquerra. Tamb a les eleccions autonmiques, de Catalunya i del Pas Basc. Tant en l'una com en l'altre, la UCD va quedar com a fora marginal. Aix es va anar traslladant a dins del partit, on van comenar a sortir veus crtiques amb la gesti de Surez. Els uns perqu el veien massa reformista (reformistes franquistes, dretans, democratacristians, liberals). Els altres, perqu el veien massa tmid (socialdemcrates). De tot aix en va saber anar guanyant rdit el PSOE, que va fer una oposici implacable (moci de censura, de maig de 1980). La gent comenava a veure els socialistes com a el canvi de deb, la superaci definitiva del franquisme. Eren vistos com a la nova generaci d'espanyols d'esquerres que trencarien definitivament amb el franquisme. A aix hem de sumar-hi dos fets: d'una banda, que l'UCD s'anava desintegrant, perqu era culpada dels mals del pas, i perqu molts dels seus dirigents volien coses diferents. I d'altra banda, que el PSOE tindria el suport, ms o menys explcit, de les potncies occidentals i els seus governs (Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya, entre altres), que el veien com a l'esquerra moderada, que frenaria els comunistes (radicals), que haurien pogut portar Espanya cap a apropar-se a la Uni Sovitica, en uns anys d'aguditzaci de la Guerra Freda, com aquells.

Al final, en un clima d'agitaci als carrers (crims d'ETA, GRAPO, ultradreta) i d'agitaci a l'interior del partit, amb ucedistes partidaris d'una tornada enrere i d'altres de partidaris de fer un salt endavant, Surez va dimitir (19-1-1981). Es va elegir un nou president (Calvo Sotelo), per durant el procs de votaci al Congrs, hi va haver un cop d'Estat (23-2-1981). Es va superar. No va tenir xit gaireb enlloc. Per d'alguna manera, va aconseguir el que es volia, diuen molts, perqu el resultat va ser una clara involuci autonmica. La Ley Orgnica de Armonizacin del Proceso Autonmico (LOAPA) va ser fruit d'un acord dels principals partits espanyols per posar ordre, i limitar, el creixent poder de les autonomies, en especial la catalana i la basca, que estaven sorgint. 3.- L'etapa socialista (1982-1996) Eleccions 28-10-1982. (Amb temptativa de cop d'estat frustrada per al dia anterior). Victria aclaparadora del PSOE (202 diputats sobre 350 del Congrs). Davallada forta de UCD i PCE. Sorgiment d'AP com a alternativa de dreta (de moment, limitada). Consolidaci del nacionalisme conservador (PNB i CiU). El PSOE es presentava amb el missatge del canvi. Combinava Lideratge fort i carismtic (tndem Felipe Gonzlez-Alfonso Guerra). Combinava radicalitat progressista (esperana popular en el canvi autntic, l'autntica transici...) i aggiornamento poltic (superaci del marxisme).

L'acci poltica va comenar ben aviat, basada en aprofitar l'estructura de l'Estat per consolidar i aprofundir les reformes iniciades amb la transici d'UCD (per a molts, massa tmida). La fora de la majoria absoluta va donar convicci, tranquillitat i fora moral per la convenincia dels canvis. Les reformes es van basar en: No nacionalitzacions i expropiacions (excepte en casos comptats i espectaculars, com RUMASA), sin en reformes a travs de pactes amb els poders fctics (Esglsia, exrcit, lobbies econmics). Intentar fer front a la crisi industrial agafant el toro per les banyes amb les reconversions industrials i la liberalitzaci econmica que permets modernitzar les empreses i reorientar-les i posar-les al dia per a la creixent obertura de l'economia espanyola (hi ha expectatives d'entrada la Uni Europea). Poltica de moderaci salarial (per contenir la inflaci), i de foment dels beneficis empresarials (impostos baixos, per compensar pels necessaris canvis industrials i no estimular la desinversi). Desplegament d'un ampli estat de benestar, que permeti universalitzar les pensions, serveis sanitaris, atur, etc. (es buscava posar al dia l'estat social espanyol, per tamb compensar les mesures de xoc contra la crisi, la reconversi industrial). Esfor pressupostari en la millora de les infraestructures (trens, autovies). Gran increment fiscal (generalitzaci de l'IRPF), per poder pagar tot aix. Reforma educativa (LOGSE-LRU). Legalitzaci de l'avortament. Reforma de l'exrcit (reducci dels efectius, semi professionalitzaci, consolidar la subjecci al poder civil i incorporaci a l'OTAN (molt problemtica). Entrada a la Comunitat Econmica Europea (1986). Econmicament, aquests primers anys van ser molt traumtics, per l'economia es va comenar a recuperar a partir de 1986. L'obertura de fronteres va permetre una forta injecci de capitals estrangers cap a Espanya i de vendes d'empreses espanyoles a l'estranger. Al marge d'aquest estmul

al negoci privat, per, tamb cal afegir-hi l'enorme efecte beneficis dels ajuts en diner pblic que Espanya va anar rebent de la Uni Europea per ajudar el seu desenvolupament, com el de tots els altres pasos que tenien rendes per sota de la mitjana de la UE. Es calcula que entre 1986 i 2007, Espanya va rebre una mitjana de 10.000 milions d'euros cada any provinents d'aquests fons pblics d'ajut europeu. Per a partir del moment en qu l'economia va comenar a anar b, els treballadors van comenar a exigir que es repartissin els beneficis. Durant els primers anys, deien, els treballadors havien aguantat moltes estreteses pressupostries, reformes industrials, etc., i els beneficis, ara, noms els estaven recollint els capitalistes. Ara, per tant, convindria canviar la cosa. Els sindicats van comenar a reclamar que, un cop acabada la crisi, era hora de superar les estretors que imposaven els Pactes de la Moncloa, i que calia comenar a repartir els beneficis del creixement. Aquestes crtiques van xocar amb la inflexibilitat dels empresaris, que argumentaven que, si es repartien els beneficis, augmentarien altre cop els costos empresarials i es perdria competitivitat, i tamb del govern, que volia ser ms caute a l'hora de repartir aquests beneficis del progrs. Aquestes actituds de govern i patronal van enfurismar els sindicats, no noms CCOO, lligada als comunistes, sin tamb de la UGT, el sindicat que tradicionalment havia fet costat als socialistes. Ara, els sindicats qestionaven el govern socialista, que s'havia presentat per ajudar els obrers i que, segons ells, es negava a ajudar a aquests obrers. La falta d'entesa entre el govern de Gonzlez i els sindicats va portar a la primera vaga general (14-12-1986), que va suposar una veritable fractura social. UGT i CCOO es van distanciar del PSOE. En les eleccions de 1989, el PSOE va seguir guanyant, per va perdre molts vots. Entre 1989 i 1992 van viure's anys complicats, en qu el govern es va anar decantant, ara s, per una poltica ms favorable a la negociaci amb els sindicats (augment de sous, pensions, nova llei de vaga, drets sindicals...). Aix va provocar enfrontaments amb la patronal, cosa que va reforar la dreta, ara modernitzada (AP es va reconvertir en PP (1989). El lder de la dreta espanyola, Manuel Fraga, va acabar dimitint. S'havia anat desmarcant del franquisme per no massa, i la gent el seguia veient com a alg de l'antic rgim. Calia modernitzar el partit. L'any 1990, el partit va trobar un nou lder en la figura de Jos Mara Aznar, fins aleshores exits president autonmic de Castella-Lle. A la dreta espanyola es comenava a parlar de renovaci generacional, allunyament del franquisme, viatge al centre. Tot aix passava en els mateixos anys en qu s'iniciava el declivi socialista, presidit per aquestes relacions tenses tant amb la patronal com amb els sindicats, i amb la creixent pressi de la dreta, envalentonada pels escndols de corrupci dels governs del PSOE (Roldn, Juan Guerra, Mariano Rubio, GAL...). A aix cal afegir-hi la crisi econmica, que es va iniciar en la desinflada de 1992 (desprs dels fastos dels Jocs Olmpics de Barcelona, de l'Expo de Sevilla, de l'AVE...), que va coincidir amb el Tractat de Maastricht (obligada retallada pressupostria),... just en el moment en qu els sindicats reclamaven (i estaven comenant a aconseguir) ms conquestes socials. En les eleccions de 1993, contra pronstic, el PSOE va tornar a guanyar (encara que fos pels pls), per va haver de governar en minoria, amb el suport del PNB i de CiU, que van condicionar una reorientaci de la seva poltica econmica (altre cop cap a la dreta). Aix va provocar tensions entre diferents grups del PSOE sobre com cal fer-ho per superar la crisi poltica i electoral (ruptura Gonzlez-Guerra), disputes entre comunitats autnomies (pressi dels barons del PSOE, discurs victimista (Andalusia, Extremadura, contra Catalunya). Com que, parallelament, els casos de corrupci, no es van acabar, la legislatura va acabar abans d'hora (CiU va retirar el suport al PSOE) i en les eleccions de 1996 s que va guanyar el PP (tot i que tamb per la mnima, i va haver de pactar amb CiU).

4.- La Catalunya autnoma Restabliment de la Generalitat (oct. 1977). Retorn de Tarradellas des de l'exili, que es va conixer com a Operaci Tarradellas perqu en realitat no va ser fruit d'una demanda del catalanisme sin d'una maniobra poltica dirigida per Surez des de Madrid. A la vista de la multitudinria manifestaci de l'11 de setembre de 1977 a Barcelona, que va ser vista i comentada a tot Europa, el govern de Madrid veia que havia de fer alguna cosa per satisfer, i per aturar alhora, el catalanisme que anava guanyant ms fora. I en aquest sentit la figura de Tarradellas era important. Era el legtim president de la Generalitat, que havia mantingut viva la instituci al seu exili de Frana, per alhora era una persona sola, gaireb del tot desconnectada de l'actuaci dels partits d'oposici catalanista que actuaven des de Catalunya, que en els ltims anys del franquisme s'havien organitzat molt i, sobretot, que s'havien decantat molt cap a l'esquerra. El govern de Madrid, s a dir, Surez, va veure que cridar Tarradellas a Catalunya i restaurar una Generalitat provisional era una manera d'aturar el creixement espontani d'aquest catalanisme sense que es pogus dir que no es satisfeien els seus interessos. Es restaurava una Generalitat, per sense gaire competncies, i es restaurava un president, ja vell i venerable, per molt desconnectat de la realitat catalana, que se situava per sobre dels partits, que els partits el respectarien pel que significava, per que no era gaire ben vist per cap d'ells. Tarradellas va arribar a Barcelona amb aquestes credencials, i va ser molt ben rebut i aclamat. Lluny d'actuar amb personalisme, va obrir la Generalitat a tots els partits. Va voler un govern d'unitat amb tots els partits (excepte AP, que hi estava en contra), que no treballs per les idees de cap partit sin que tingus com a gran objectiu dotar d'entitat la Generalitat, que s'havia restablert sense fixar-ne competncies, objectius, pressupost. Parallelament, es va escollir una Assemblea de Parlamentaris que anava elaborant l'Estatut. Es va designar una comissi de 20 diputats que redact l'anomenat Estatut de Sau, aprovat per l'Assemblea (16-12-1978) i que va ser sancionat per les Corts (setembre 1979) i ratificat (15-101979) en referndum. Era un text breu que preveia mplies competncies per al govern catal (educaci, sanitat, obres pbliques, ordenaci territorial, justcia, poltica lingstica i cultural, policia...) i que deixava pendents de regulaci per part del Parlament que es triaria molts altres temes (Llei electoral, estructura institucional de la Generalitat). Amb el nou estatut, es van celebrar les primeres eleccions autonmiques (20-3-1980), en les quals ja no es va voler presentar Tarradellas. Contra pronstic, les va guanyar, per la mnima, CiU (28% dels vots). Els partits d'esquerres, PSC, ERC i PSUC van presentar-se dividits, per podrien haver governat amb majoria absoluta si s'haguessin coordinat. No va ser aix. ERC va preferir donar suport a Jordi Pujol, el lder de CiU, va comenar a governar en minoria amb ERC. L'objectiu del primer govern de Pujol va ser aconseguir el mxim de competncies possibles, per la LOAPA (1982) ho va frenar molt, amb l'argument del Cop d'Estat de Tejero. Aleshores va comenar all que s'ha conegut com el discurs victimista, del nacionalisme catal (a Madrid no ens estimen, la culpa s de Madrid). L'obra de govern, prou slida i ben vista per la majoria de catalans, junt amb aquest ambient de persecuci de Madrid contra el catalanisme (ajudat pels intents de jutjar Jordi Pujol pel Cas Banca Catalana) li van acabar donant a Pujol la majoria absoluta a partir de 1984, que duraria fins el 1995, quan va tornar a quedar en majoria simple (aleshores amb el suport del PP). Fins el 2003, CiU no va ser apartada del govern de Catalunya. Durant els anys de govern socialista a Madrid, fins ben entrada la dcada dels 90, el PSC no va aconseguir vertebrar una alternativa slida a Pujol a Catalunya, i el PSUC i ERC, d'altra banda, van enfonsar-se fins gaireb desaparixer. Aix va consolidar el pujolisme, una etapa marcada per un govern amb forta autoritat, sense massa oposici, i un repartiment tcit del poder a Catalunya, entre una Generalitat convergent i uns ajuntaments (metropolitans) socialistes.

Acci de Govern de la Generalitat en els anys de CiU: Consolidar les institucions prpies i disseny del marc institucional que l'Estatut no havia acabat definint. Impulsar les competncies bsiques (ensenyament, sanitat) i intentar aconseguir el mxim de transferncies possibles. Normalitzaci Lingstica (Llei (1983), aprovada per tots, excepte AP), promoci del catal a l'ensenyament, rdio, televisi. Objectiu, donar al catal el suport institucional que fins aleshores no havia tingut i consolidar-ne l's social. Aconseguir millores en el finanament autonmic. (Comena a aparixer el tema de l'espoli fiscal). Conflictes freqents de competncies institucionals (tant amb l'Estat com amb els Ajuntaments governats pels socialistes: en destaca l'intent de Corporaci Metropolitana de Barcelona). Critiques de molts: Presidencialisme (paper personal de Pujol, reforat per la majoria absoluta al Parlament). Identificaci excessiva entre el Partit i la Generalitat (se li critica haver construt una administraci a la seva imatge i semblana). Menyspreu a la Catalunya urbana (que votava majoritriament altres partits). Tensi entre la Catalunya urbana, socialista, i la Catalunya rural, convergent.

5.- Els governs del Partit Popular (No a Selectivitat) 6.- La Catalunya actual (No a Selectivitat)

Font: Document adaptar i extret de: http://agora.xtec.cat/iesridaura/moodle/pluginfile.php/11441/mod_resource/content/1/T4-La %20Transici%C3%B3.pdf