VOCABULARI TEMA 8 I 9

BALANÇA DE PAGAMENTS: Són totes les operacions econòmiques d’un país

amb la resta del món durant un període de temps, anotant els ingressos i les
despeses de cada operació. D’aquesta diferència pot sorgir un saldo positiu o
un saldo negatiu.

Ex.: a Espanya, històricament, la balança de pagaments ha estat sempre

negativa.

BALANÇA COMERCIAL: Diferència entre el valor dels béns que un Estat

exporta i els béns que importa. La balança comercial està inclosa en la balança
de pagaments, de la qual ha representat tradicionalment la part més
important. La balança comercial té un saldo negatiu, que queda compensat
amb els ingressos per turisme a la balança de pagaments.

Ex.: la balança comercial espanyola del 2009 va ser de – 53.000 milions

d’euros

ÀREA D’INFLUÈNCIA: és la zona d’influència a la qual una ciutat abasteix de

béns i serveis.

Exemple: àrea metropolitana de Barcelona.

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB): suma del valor de tots els béns i serveis
finals produïts per un espai (Estat, Comunitat Autònoma, província...) en un
any. D'això hom ha de deduir el valor dels serveis i béns generats fora de
l'espai, encara que sigui amb capital nacional, i sumar els corresponents als
efectuats per empreses estrangeres a l'interior de l'espai. També inclou les
inversions amb la finalitat de canviar els mitjans de producció.

RENDA PER CÀPITA: Indicador que permet analitzar la diferència de riquesa

entre els països. Es calcula dividint el PIB del país entre els habitants d'aquest.
Actualment Balears té la renda per càpita més elevada del país

Exemple: la renda per càpita d’Espanya és de 25.000 euros a l’any, i, per

exemple, la de Bolívia és de 1.300 euros anuals.

TRANSPORTS DISCRECIONALS: Aquells que proporcionen serveis

discrecionals i estan en mans de companyies privades, de manera que la seva
contractació és lliure, segons les exigències de la persona o entitat
contractant.

Ex.: qualsevol companyia que se dediqui al transports d’excursions de turistes

o escolars.

TRANSPORTS REGULARS: Són aquells transports terrestres, marítims o aeris

que estan subjectes a horari preestablert, variables segons l'estació (estiu -
hivern). Són assumits generalment per companyies estatals o que han
concertat un consorcis amb l'estat.

Exemple: autocars del TIB

BALEARITZACIÓ: Model d’estructuració econòmica - territorial de les Illes

Balears dels anys 1960-70. Implica un desequilibri sectorial, amb hipertròfia
del subsector turístic, lligat a una dependència exagerada de l’exterior.
Territorialment, es tradueix en un alt ritme d’edificació al litoral, no sempre
acompanyat d’una adequada planificació.

Exemple: Urbanitzacions dels anys 60 de Magalluf, Santa Ponça etc..

CADENA HOTELERA: Conjunt d'establiments que integren una empresa

dedicada a l’hostaleria. En un principi les cadenes hoteleres espanyoles (Sol,
Meliá, Barceló...) només operaven a nivell nacional. Actualment la seva
expansió ha traspassat les fronteres i s'han establert en el Carib i altres països
sud-americans.

Exemple: cadena hotelera GRUPOHOTEL

ESTACIONALITAT TURÍSTICA: Propietat d’atracció que posseeix un espai

turístic tan sols durant una determinada època de l’any. Generalment són les
condicions climàtiques que les marquen o determinen l’atractiu. La utilització
de l’equipament de forma discontinua en el temps incideix en la seva
rendibilitat, a l’hora que la seva població pot experimentar canvis d’activitat o
estar parcialment desocupada.

Exemple: El turisme de sol i platja que es dona a les Illes Balears

OCUPACIÓ EXTRAHOTELERA: tipus d’allotjament turístic que se basa en

apartaments, segones residències i xalets, i no en hotels.

Exemple: les segones residències que es lloguen per Pollença

OVERBOOKING: Excés de reserva de places hoteleres, d'avió, de ferrocarril,

etc., respecte al nombre d'usuaris que cabrien. Es practica per a evitar les
possibles baixes que es produïen a última hora (10%) i així rendibilitzar millor
els serveis.

Exemple: l’overbooking de les companyies aèries durant certes èpoques a les

Balears.

TOUROPERADOR: Agents majoristes encarregades de l'organització i venda

dels "paquets turístics". Cobren en els països d'origen amb el que el turista
paga amb la seva pròpia moneda. Com treballen a l'engròs obtenen preus
avantatjosos. L'activitat turística estrangera a Espanya està controlada pels
esmentats tour operator la qual cosa implica obtenir mes beneficis.

Exemple: Thomson, TUI

TURISME ALTERNATIU: Compren les diferents pràctiques turístiques
aparegudes en els últims anys diferents al turisme tradicional (hotel, platja i
diversions programades). Inclou modalitats d'aventura, esport i agroturisme.
Permet conèixer millor l'entorn i la societat que es visita. S'ha anat
desenvolupant en els últims anys com una alternativa a l'estacionalitat
tradicional.

Exemple: turisme esportiu, cultural...

TURISME DE MASSES: conjunt de turistes que viatgen en grup o

massivament en viatges organitzats, normalment per touroperadors, amb
preus econòmics, cap a destinacions de gran afluència turística i en una època
de l'any determinada. Es va desenvolupar, a partir de la dècada de 1960, al
voltant d'un nombre limitat de destinacions com a conseqüència de
l'abaratiment del transport, l'increment del poder adquisitiu o l'augment del
temps lliure.

Exemple: s'Arenal, Benidorm