La caiguda del règim de Batista

Context
- 1940-1944: Fulgencio Batista. Democràcia corrupta aliada dels EEUU que beneficiava elits
oligàrquiques.
- 1944-1952: Partit Revolucionari Cubà. Moviment nacionalista socialdemòcrata
- 1952: general Batista dona un cop d’estat per recuperar el poder i instaurar una dictadura.
Causes de la revolució que impulsa la caiguda del règim:
- Cop d’estat i enderrocament del Partit del Poble Cubà: La dictadura genera una oposició
radicalitzada, cosa que impulsa la creació d’un moviment guerriller revolucionari d’esquerres,
el “Moviment 26 de juliol”, el qual, encapçalat per Fidel i Raúl Castro, així com el seu aliat
comunista argentí, Ernesto “Che” Guevara, durà a terme una sèrie de revolucions, assalts i
insurgències amb l’objectiu d’enderrocar el règim.
- 26 de juliol de 1953: l’intent de presa de d’una instal·lació de l'exèrcit cubà, la Caserna
Moncada, a Santiago de Cuba per part d’una guerrilla anomenada la Generación del
centenario.
- El descontentament popular. Manca de suport popular a causa de la gran corrupció del règim
de Batista (polítiques autoritàries i les violacions als drets humans). Els sectors més humils de
la població patien desocupació, pobresa i exclusió social, mentre que uns quants privilegiats
monopolitzaven els recursos productius de Cuba, sobretot les plantacions de tabac i sucre.

La caiguda del règim

- El govern dictatorial cada cop més impopular entre l'oprimida població, degut a la forta
repressió de la guerrilla. Aquesta augmenta les seves forçes i va aconseguint petites victòries.
- El 1958 apropiació d’un tren amb municions del règim, Batista fuig a República Dominicana.
- L’1 de gener de 1959 les tropes Revolucionàries ingressen a l'Havana sense resistència
- Desarticulació del'exèrcit cubà. Castro forma un govern transitori amb Manuel Urrutia Lleó de
President. El govern dels Estats Units reconeix el règim i finalitza la dictadura.

Conseqüències
- Govern revolucionari:
- Mesures:
- Reforma agrària
- Nacionalització de terres i empreses
- Oposició dels Estats Units.
- Declaració del govern socialista (alineació amb la Unió Soviètica) → la Revolució
cubana s’insciru a la Guerra Freda
- Bloqueiga cuba: embargament comercial, econòmic i financer per part d’EEUU, amb l'objectiu
d’impedir que Cuba pogués comprar o vendre productes i rebre inversions estrangeres.
- Doctrina de la Seguretat Nacional: Impedir que esclatessin, a Amèrica, revolucions similars a
la cubana (ensenyava als militars llatinoamericans a les acadèmies militars nord-americanes, la
importància de combatre els enemics interns per impedir que el comunisme internacional
 prengués el poder). → Legitimació de la presa del poder per part de les forces armades i les
successives dictadures que es van instal·lar a Amèrica Llatina
- Règim comunista:
- Salut i educació de qualitat a tota la població
- Democràcia molt limitada (proscripció de partits polítics, empresonaments i repressió
dels opositors).
- A nivell internacional:
- Inspiració per a altres moviments revolucionaris a diferents continents.
- Col·laboraació amb les causes revolucionàries d'Àfrica i Amèrica (enviament d’armes
Angola, Congo i Bolívia).

La caiguda del règim de Batista

L'escenari de Cuba durant els anys previs a l'alçament revolucionari és el d'una nació pobra, feble i aliada
dels Estats Units, governada per una democràcia corrupta (Fulgencio Batista, 1940-1944), la qual
beneficia les elits oligàrquiques. El Partit Revolucionari Cubà (moviment nacionalista socialdemòcrata),
gunya les eleccions al 1944 i governa fins al 1952, moment en que el general Batista dona un cop d’estat
per recuperar el poder i instaurar una dictadura.

El cop d’estat i la dictadura generen una oposició radicalitzada, cosa que impulsa la creació d’un
moviment guerriller revolucionari d’esquerres, el “Moviment 26 de juliol”, el qual, encapçalat per Fidel i
Raúl Castro, així com el seu aliat comunista argentí, Ernesto “Che” Guevara, durà a terme una sèrie de
revolucions, assalts i insurgències amb l’objectiu d’enderrocar el règim. Un dels exemples paradigmàtics
és l’intent de presa de d’una instal·lació de l'exèrcit cubà, la Caserna Moncada, a Santiago de Cuba el 26
de juliol de 1953 per part d’una guerrilla anomenada la Generación del centenario.

A nivell popular, hi ha un gran descontentament i manca de suport al règim, degut a la corrupció,

polítiques autoritàries i violacions als drets humans. Els sectors més humils de la població pateixen
desocupació, pobresa i exclusió social, mentre que uns quants privilegiats monopolitzen els recursos
productius de Cuba, sobretot les plantacions de tabac i sucre. A més, la dictadura és recolzada per EEUU,
el qual inverteix en els sectors productius i en els negocis relacionats amb jocs d'atzar i turisme. Això
engendra un sentiment antinord-americà que empenyerà certs partits cap al comunisme.

El govern dictatorial es feia cada cop més impopular entre l'oprimida població, degut a la forta repressió
de la guerrilla, la qual poc a poc va augmentant les seves forçes i aconsegueix victòries.

El 1958 la guerrilla s’apropia d’un tren que portava municions de les tropes del règim, i Batista, aclaparat
per les consistents derrotes, fuig a República Dominicana. El dia 1 de gener de 1959 les tropes
Revolucionàries ingressen a l'Havana sense resistència.
Un cop pres el poder, la guerrilla va desarticular ràpidament l'exèrcit cubà i es va assumir com a única
força militar nacional. Castro va formar un govern transitori amb Manuel Urrutia Lleó de President. El
govern dels Estats Units va reconèixer el govern revolucionari com a legítim, posant fi a la dictadura de
Batista.

Les conseqüències de la caiguda del règim de Batista son vàries, en primer lloc la instauració del govern
revolucionari, el qual va dur a terme mesures com la reforma agrària, la nacionalització de terres i
empreses, les quals van provocar l'oposició dels Estats Units. A causa d'aquesta hostilitat, el govern de
Castro es va declarar socialista i es va alinear amb la Unió Soviètica. D'aquesta manera, la Revolució
cubana es va inscriure dins de l'anomenada Guerra Freda, en què es van enfrontar els Estats Units i la
Unió Soviètica pel lideratge mundial.

Una de les materialitzacions de la desaprovació del govern revolucionari per part d’EEUU és el bloqueig
a cuba. El govern dels Estats Units va reforçar l'embargament comercial, econòmic i financer (conegut
com a bloqueig a Cuba) que havia decretat el 1960. L'objectiu d'aquest embargament era impedir que
Cuba pogués comprar o vendre productes i rebre inversions estrangeres.

La ferma decisió del govern dels Estats Units d'impedir que esclatessin a Amèrica revolucions similars a la
cubana, va portar al desenvolupament de la Doctrina de la Seguretat Nacional. Aquesta doctrina,
ensenyada als militars llatinoamericans a les acadèmies militars nord-americanes, assenyalava la
importància de combatre els enemics interns per impedir que el comunisme internacional prengués el
poder. D'aquesta manera es va legitimar la presa del poder per part de les forces armades i les
successives dictadures que es van instal·lar a Amèrica Llatina, a les dècades de 1960 i 70.

Pel que fa a l’impacte del govern comunista, es va constituir un règim de govern que va aconseguir
brindar salut i educació de qualitat a tota la població, però que es va sostenir amb una democràcia molt
limitada, amb proscripció de partits polítics, empresonaments i repressió dels opositors.

A nivell internacional, la caiguda del règim de batista de la mà dels revolucionaris cubans va servir
d'inspiració per a altres moviments revolucionaris a diferents continents. A més, un cop establerta al
poder i fundat l'Estat socialista, va col·laborar amb les causes revolucionàries d'Àfrica i Amèrica. En
alguns casos va enviar contingents armats, com a Angola, Congo i Bolívia.