El “desarrollisme” i la fi del règim franquista

(1959-1975)
 Que estudiarem en aquesta unitat
1.- L’evolució política del franquisme (1959-1969)
2.- La nova oposició
3.- El desenvolupament econòmic
4.- El canvi social
5.- Els darrers anys del franquisme
6.- El final de la dictadura
7.- Catalunya: la immigració i la lluita antifranquista
 L’evolució política del franquisme (1959-1969)

LLEI DE PREMSA 1966 LLEI ORGANICA DE L’ESTAT

-Supressió de censura encara - Separació cap d’estat i cap de govern

que control de l’estat.
-Aparició de més diaris
-Reconeixement exterior
escollit pel Consell del Regne.
- 108 procuradors familiars (2 per
província)
condicions dures per evitar
oposició.

Manuel Fraga
 • GRUPS FRANQUISTES

Agrupades en famílies

Coincidien en la monàrquics diferències

dictadura i el règim alfonsins en molts
no democràtic carlistes aspectes
falangistes
catòlics

• Els falangistes perden poder polític cap els anys 60, es parlarà del
Movimiento Nacional.
• Aparició d’una nova família “els tecnòcrates”

Volen acabar amb el poder dels Professionals ben preparats

falangistes i instaurar la procedents de l’Opus Dei i
monarquia sense democratitzar que van ocupar càrrecs
el país. importants dins la economia.
 La nova oposició
Vagues obreres lluita sindical universitat moviment veïnal

Ensenyament formació principal nucli cada cop més

Transport CCOO d’oposició. poderós.
Miners (violentes) ideologies SEU (sindicat
diverses, estudiantil
predomini falangista)
comunisme va perdre
suport de influència a favor
sacerdots de barri del moviment
universitari amb
el recolzament de
professors. Repressió
amb tancament d’universitats.

Raimon
Oposició molt dividida; - repressió menys violenta, tot i
- PSOE que amb alguna pena de mort.
- PSUC - Creació del TOP
- PCE
- FELIPE (Frente de Liberación Popular) Tribunal d’Ordre Públic
- declaració de l’estat d’excepció
provocat per augment de les
protestes.

• Contuberni de Munic (1962)

Reunió de 118 polítics espanyols

antifranquistes on demanen la total
democratització del país per entrar a la
CEE. Van ser castigats amb el desterrament.
 Santiago Carrillo
• PCE Dolores Ibarruri
superació guerra civil i reconciliació
Millors organitzats acceptació de la democràcia eurocomunisme
reformes econòmiques
1974 Junta democràtica: participació de diverses forces

• PSOE 1974 congrés de Suresnes (França) on la lluita interna

s’acaba i un grup de joves es fan amb el control del partit.
Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra

1975 creació de Plataforma de

convergència democràtica

Alfonso Guerra Felipe González

• Altres organitzacions:

- PNB (País Basc) i el seu sindicat STV

- CCOO (Marcelino Camacho) empresonat en el procés 1001
(desembre 1973)
- UGT (Nicolas Redondo)
- USO (Union Sindical Obrera)
- CNT (poca influència)

Marcelino
Camacho

Nicolas Redondo
 El desenvolupament econòmic

• Fracàs de l’autarquia Pla d’estabilització (1959)

-liberalitzar l’economia
-més importacions - canvi estable de la moneda
- reducció despesa publica
-Balança comercial negativa - moderació salarial
- liberalització importacions i
-Inflació elevada afavoriment exportacions
- estimulació inversions
Entre els anys
estrangeres
1960 i 1973 - aprovació d’un aranzel
creixement proteccionista
només superat
per Japó
 • Plans de desenvolupament
(Laureà Lòpez Rodó)
Realitzats entre 1964-75
Copiant el model francès (planificació indicativa)

-Períodes de quatre anys,

on s’havien d’assolir uns polos de desarrollo
objectius per les empreses
de l’estat, no les privades . Estimular el
desenvolupament
industrial d’algunes àrees
Objectius no assolits deprimides

• Espanya es va convertí en una potència químic, mecànic, calçat

industrial de primer ordre. Metal·lúrgic, automòbil
 Aquest creixement va provocar
una balança comercial deficitària

Compensat per

Turisme capital estranger remeses de divises

• Aquest creixement es veu frenat

per la crisi del petroli de 1973 i
la incertesa política
 El canvi social

Entre el 1959-1975 creixement demogràfic (5 milions)

exterior Europa, fins 1974, crisi petroli

Moviment migratori de forma temporal

interior zones industrials i turístiques

de forma definitiva
èxode rural a les ciutats

URBANITZACIÓ

nous barris amb problemes zones rurals buides i envellides

Moviment migratori distribució població activa

menys sector primari més secundari i

terciari
CLASSE MITJANA

mes nombrosa i estable millora nivell educatiu

Mes hores de treball i millora alfabetització, universitat

Pluriempleo i obligació escola fins els 14 anys
llei de 1970

TURISME: aspectes positius: mes diners i canvi de mentalitat

aspectes negatius: urbanització agressiva de la costa

CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS IMPORTANTS PERO POLITICS NO

 Els darrers anys del franquisme

MONARQUIA

Llei de successió (1947) instauració principis del

no restauració movimiento

Cap lligam amb la monarquia

d’Alfons XIII ni de Joan de Borbó
El 1969 designat Joan Carles
com a futur rei desconfiança de la seva lleialtat
 TERRORISME

Aparició d’ETA el 1959, molta repressió judici de burgos

primera víctima el 1968 2 mil empresonats (1970)

finals de 1973 atemptat

contra Carrero Blanco
president del govern

Altres formacions terroristes

-Movimiento Ibèrico de liberación (anarquista) mort de Salvador Puig

-FRAP (frente revolucionario antifascista i patriota) comunista

-Altres d’extrema dreta lluiten contra esquerra i persones o institucions

democràtiques.
 ESGLÉSIA

Era un dels puntals a partir dels 60

del franquisme inici d’idees més concili Vaticà II
liberals

Protesta de cures i bisbes l’estat té relacions

contra repressió especialment difícils amb el Papa
catalans i bascos Pau VI

A Espanya tensió amb el cardenal

Tarancón.

• El 1971 una assemblea de bisbes i sacerdots fan una declaració contra

el règim franquista i demanen perdó.
• Punt culminant, el 1974 quan el bisbe de Bilbao demana drets
Dels nacionalistes, el govern intentà expulsar-lo del país i l’església
Amenaça d’excomunicar el govern que finalment es fa enrere.

Vicente Enrique
i Tarancón
 La crisi final de la dictadura

• El desembre de 1973 assassinat de president del govern i

Carrero Blanco persona de confiança
de Franco

• El seu substitut serà Arias Navarro

programa moderat conegut com “l’esperit del 12 de febrer”

 associacionisme polític
• Esperit del 12 de febrer flexibilització de la censura
tolerància informativa

enfrontament amb església

no es va complir
assassinat de Salvador Puig Antich

Carlos Arias
Navarro

Salvador Puig
Antich

1974 Revolta dels clavells a Portugal (fi de la dictadura)

 • Revolta dels clavells

Esperança de l’oposició retorn a la política repressiva

(BÚNQUER)

-Dificultats per -salut de -conflictivitat -Unió

Associacionisme Franco laboral Militar
Polític precària Democràtica

-terrorisme -crisi econòmica

• 1975 llei antiterrorista (afusellaments) protestes internacionals

aïllament internacional
Marxa Verda acords de Madrid

20 de novembre de 1975 mort de Franco

 Catalunya: la immigració i la lluita antifranquista

• Augment de la població saldo migratori positiu

zones industrials nous barris

creixement vegetatiu alt

població mes jove

 • La lluita antifranquista

- Conflictivitat laboral vagues

- Estudiants fundació d’un sindicat
- Església distanciament del franquisme

- abat Escarré (Le Monde)

- la Caputxinada

- L’oposició política fets del Palau (1960)

fundació de CDC
diversos partits d’esquerres
assemblea de Catalunya (1971)
-amnistia política
-llibertat democràtica
-restabliment estatut de 1932
-coordinació amb antifranquistes
de la resta de l’estat
 • La resistència cultural

Anys 60 certa recuperació

de caràcter privat sense
ajuts oficials

Òmnium cultural centrat en l’ensenyament de la llengua

Església ús del català i publicacions con cavall fort i Serra d’or

Revistes i nova cançó Setze Jutges

Recursos audiovisuals
www.youtube.com/watch?v=8Nc--iJSNU4