JÚLIA MOLINA RIBÓ

PROBLEMES ACTUALS DE LA FILOSOSFIA

TEMA 1. LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA

Autors:

John Dewey (1859 – 1953): el concepte de democràcia.

-Al meu parer, l’error més gran que podem cometre sobre la democràcia és concebre-la com una cosa fixa, fixada
en la idea fixada en la seva manifestació exterior. La idea mateixa de democràcia, el sentit de la democràcia, s’ha
d’explorar de nou contínuament, ha de ser descobert i redescobert constantment, refet i reorganitzat.

-Insisteix en una idea que és molt obvia. Considera com una idea, la democràcia no és una alternativa a altres
principis de la vida associada. Es la mateixa idea de la vida comunitària. La clara consciència d’una vida comunitària,
en totes les seves implicacions, constitueix la idea de democràcia.

-No posa l’enfesis en aquest terme de govern sinó que l’interessa la democràcia en forma de vida en sentit social.
Els nostres valors de vida hauria de condicionar la manera de democràcia.

Dos criteris per reforma aquesta forma de vida:

1. Hem de veure els interessos de les persones estan relacionats

2. Reajustament de els hàbits socials, en societats cada vegada més heterogènies hem de anar-nos ajuntant,
treure les tradicions que no funcionen, cal rocolar-les. S’ha de garantir la pluralitat, no percebem el canvi
una cosa dolenta ja que hem de canviar per millorar-les i corregir-les.

No em d’esperar a que vingui una persona a dir que és la democràcia sinó que la comunitat la de crear. Tots ens
hem de repalejar que vol dir democràcia i aquets valors democràtics cap a on van. L’idea de democràcia de normal
també funciona com una ideal, un objectiu, estem donant a democràcia un significat d’on volem arribar, de manera
que també serveix com a sistema de mesura.

-Des del punt de vista de l’individu, consisteix a tenir una participació responsable segons la capacitat per forma i
dirigir les activitats dels col·lectius als quals es pertany i a participar segons les necessitats en els valors que
sostenen els grups. Des del punt de vista dels grups, exigeix l’alliberament de les potencialitats dels membres d’un
grup en harmonia amb els interessos i béns comuns.

-Què és fa de la democràcia en el paper de consulta de conferencia, de persuasió, de discussió, de formació de

l’opinió publica, que a llarga és autocorrectiva, sinó la fe en la capacitat de la intel·ligència de l’home comú de
respondre amb sentit comú al lliure joc de la investigació, la lliure reunió i la lliura comunicació.

-Respondre amb seny la pluralitat. Vida segons els factors democràtics, no tot es possible, defensable i permissible.
Sempre tenint en compte el bé comú, ja que els interessos individuals s’han d’harmonitzar amb els interessos amb
la pluralitat.

Zygnmunt Bauman (1925 – 2017): la modernitat “liquida”

Quan tenim una societat molt heterogènia, els valors sòlids és solen trencar. La modernitat liquida no és una fase
de transició (una transició és passar d’una dictadura a una democràcia) ja que passem d’una cosa coneguda a una
desconeguda. No sabem com ni amb que volem reemplaçar la sòcites i democràcia

Martha C. Nussbaum (1947): globalització i beneficis

Rosi Braidotti (1954): allò posthumà

B.C. Han (1953): la societat del rendiment i el règim de la informació

EL DIAGNÒSTIC. Z Bauman.

Ens trobem en una situació en què, de manera constant, se’ns incentiva i predisposa a actuar de manera
egocèntrica i materialista. Perquè aquesta mena de comportament és indispensable per conservar la bona marxa
del nostre tipus d’economia, l’economia consumista (...) I a menys que això pateixi un canvi radical, les oportunitats
d0uba dissiedencia efectiva i d’un alliberament de la dicatudra de mercat són mínimes. Els obstacles que tenim al
devant son acalparadors.

o La vida liquida és una successió de nous començaments amb breus i indolors finals.
o Fluïdesa canvi, flexibilitat, adaptació...poden ser vistos com a característiques de la modernitat. El
problema és que s’han conversit en els valors de la modernitat.

Rosi Braidotti 1954, allò posthumà

El problema és que parlem de capatilasime, però ja no és el capitalisme de Karl Marx. És un capatilasime diferent. El
captialisme d’avui no necessita produir res per guanyar diners, pot treure profit del no res: per exemple