Introducció a la Sociologia

SEMINARI 3

Després d’haver llegit les dues lectures Acción económica y estructura social i From
the soil, m’agradaria comentar dos fragments que m’han semblat bastant
interessants.

El primer és el següent: “Gran parte de la tradición utilitaria, incluida la economía

clásica y neoclásica, supone una conducta racional y egoísta que se ve influida en
un grado mínimo por las relaciones sociales, invocando así un estado idealizado
que no se aleja de esos experimentos mentales. En el otro extremo, está lo que
llamo el argumento de la “incrustación”; es decir, el argumento en el que la conducta
y las instituciones que se analizan están tan constreñidas por las relaciones sociales
existentes que considerarlas como independientes es un gravísimo error.” (pàg. 232.
Acción económica y estructura social).

El text ens explica que durant molt de temps, els sociòlegs pensaven que l’economia
estava fortament incrustada a les relacions socials de les societats premercantils, i
que va passar a ser més autònoma amb la modernització. És a dir, creien que el
funcionament d’una economia no podia entrendre’s per separat del món social en la
que estava immersa, i que les preferències dels actors només podien interpretar-se
dins de contextos relacionals, institucionals i culturals. Això contrasta totalement
amb l'anàlisi econòmic neoclàssic, amb la teoria de l'elecció racional i amb la nova
economia institucional; que es basen en la presa de decisions que busquen
maximitzar les pròpies utilitats, és a dir, en l’egoisme.

Un altre fragment que m'agradaria comentar del text From the soil és el següent:
“The years between the end of World War II and the consolidation of Communist rule
on the mainland mark a watershed in modern Chinese history. Fei’s works barely
survived the transition. After the Communist government banned sociology in 1952,
it began to attack Fei and other sociologists who remained in the People’s Republic
of China as “rightist,” bourgeois, and anti Marxist.” (pàg. 2).
El text ens explica com el govern comunista de Xina va prohibir la sociologia al 1952,
això va ser degut a que la van considerar una pseudociència burgesa, és a dir,
inacceptable des d’un punt de vista ideològic. Per tant, els escrits sociològics com
els de Fei Xiaotong no es podien vendre en llibreries, no obstant això, si que es
venien en paradetes del carrer des de l’anonimat o amb abreviatures del nom.