Liberty and Pornography

Ronald Dworkin

L’article comença tractant les dues concepcions de la llibertat que existeixen, segons Isaiah
Berlin.

Per un costat hi ha la llibertat negativa. Aquesta es definiria com la capacitat de no ser

condicionat pels altres en fer el que una vol.

D’altre banda existeix la llibertat positiva, que és el poder de controlar o participar en

decisions publiques, incloent decisions com limitar la llibertat negativa.

Dworkin, comença analitzant un problema que creu molt greu com es la necessitat de
satisfer les reivindicacions d'altres valors abans la llibertat, com la justícia, la felicitat,
l'amor... L’autor també parla sobre els perills de confondre la llibertat positiva amb la
negativa, i la propia llibertat amb altres valors.

Dworkin il·lustra aquest punt amb un sol exemple: la demanda que va sorgir de l'intent de
certs grups feministes als Estats Units de crear una ordenança prohibir allò que
consideraven una forma particularment objectable de pornografia.

En principi reglamentar la difusió de pornografia no restringeix cap llibertat negativa: si la

reglamentacio és raonable és compatible amb la llibertat d’expressió

És evident que, la pornografia en molts casos, és violenta i ofensiva amb les dones.
Tanmateix, no és motiu suficient per prohibir-la sense destruir el principi que diu que el
discurs que odiem té tant dret a la protecció com qualsevol altre, ja que l’essència de la
llibertat negativa és, bàsicament, la llibertat d’ofendre.

Qui està en contra de la pornografia defensa que fereix i ofèn a les dones. Argumenten que
algunes formes de pornografia augmenten de forma significativa el perill de les dones a ser
violades o assaltades, és a dir, que fomenten la cultura de la violació. Tot i així, Dworkin
argumenta que no hi ha una evidència que argumenti que les violacions i
assaltaments a dones estiguin fomentdes per la pornografia.

Diverses feministes argumenten que la pornografia no només causa violència física sinó
que provoca una violència sistemàtica i endèmica cap a les dones. Resumidament, la
pornografia provoca desigualtat.

Des d’aquest punt de vista, la pornografia nega la llibertat positiva de les dones, ja
que ens nega el dret a decidir sobre els nostres cossos, entre d’altres.

Què diu Dworkin? Diu que aquest és un argument molt poderós, perquè afirma un conflicte
no només entre la llibertat i la ideologia, sinó dins de la pròpia llibertat, és a dir, un conflicte
que no es pot resoldre simplement amb l'argument que la llibertat ha de ser sobirana.
Si observem el suposat conflicte entre els sentits negatiu i positiu de la llibertat, hem de
considerar que la pornografia presenta un conflicte dins de la pròpia llibertat d'expressió
negativa.

Finalment, Dworkin conclou que no hi ha cap contradicció a insistir que s'ha de

permetre que s'escoltin totes les idees, fins i tot aquelles la conseqüència de les
quals és que es malinterpretin o es presti poca atenció a altres idees.

Si el nostre compromís amb la llibertat d'expressió es conseqüent, llavors hem de censurar

certes idees per permetre que altres s’expressin, vulnerant la llibertat negativa d’una
part de la població.