ATENCIÓ AL PACIENT AGITAT

Lourdes Márquez Mora

Miriam Broncano Bolzoni
Infermeres de la Xarxa de Salut Mental
HTTPS://YOUTU.BE/YFGJFVCKW_W
La agitació psicomotriu

Subjectivitat motora i cognitiva excessiva, habitualment

no productiva i com a resposta a una tensió interior. Es
tracta d’un síndrome inespecífic que origina greus
trastorns conductuals i que pot variar en intensitat i
origen, ja que pot aparèixer en un gran número de
malalties, tant físiques com psíquiques.
 Classificació de les causes de l’agitació:

1.Causes agitació orgànica

a) Intoxicacions o síndromes d’abstinència
b) Delírium o síndrome confusional agut

2. Causes agitació psiquiàtrica

a) Agitació psicòtica
b) Agitació no psicòtica
 1- CAUSES D’AGITACIÓ ORGÀNICA

•INTOXICACIONS PER:
•Alcohol
•Estimulants (cocaïna ,amfetanimes..)
•Cannabis
•Neuròleptics
a) Intoxicacions •Benzodiazepines
•Anticolinèrgics
o síndromes
d’abstinència •SÍNDROMES D’ABSTINÈNCIA
•Alcohol (Delirium Tremens)
•BZD
•Opiacis
•Altres
 1- CAUSES D’AGITACIÓ ORGÀNICA

b) Delirium o quadre confusional agut

• Alteracions metabòliques
• Infecciones sistèmiques i/o del SNC
• Febre
• Insuficiència Respiratòria
• Insuficiència Cardíaca
• Insuficiència Hepàtica (encefalopatia hepàtica)
• Insuficiència Renal (encefalopatia urèmica)
• Traumatismes cranioencefàlics i politraumatismes
• Estats postoperatoris
• Crisis parcials, Ictus isquèmics o hemorràgics
• Tumors intracraneals, Tumors disseminats
• Delírium superposat a demència.
 2- CAUSES D’AGITACIÓ PSIQUIÀTIRCA

b) Agitació no psicòtica
• Crisis de pànic: sensació de mort imminent que pot dur a agitació.
• Crisis histèrica: S’evidencia teatralitat i manipulació del pacient.
• Trastorn de personalitat: sobre tot histriònic, límit i paranoide.
• Alteració de conducta en Discapacitat intel·lectual o Demència.
• Reaccions d’ estrès agut: reacciones de dol, situacions catastròfiques (inundacions, incendis,
violacions…), situacions de desconnexions ambientals (UCI…)
 AVALUACIÓ DEL PACIENT AGITAT

Com hem Com hem de començar Existeix algun factor

d’actuar? l’entrevista? desencadenant?

Presentar-nos i utilitzar comentaris de

forma neutral sobre el què resulta obvi:
Mostrar tranquil·litat
• Sóc la infermera que l’atendrà em dic XX, El Verificar un possible abús
puc ajudar en alguna cosa.. d’alcohol o altres drogues.
• ¿Podria explicar-me què el preocupa?

Seguretat en el que
fem
Evitar utilitzar comentaris que poden L’alcohol, els sedants i els
resultar desafiants o que poden tranquil·litzants menors
potenciar l’estat violent: disminueixen l’ inhibició, facilitant
No parlar de manera • Que està fent? Comporti’s! que l’individu actuï de manera
provocadora ni • No faci criaturades… impulsiva i no controli la seva
emetre judicis conducta.
 AUTOPROTECCIÓ DEL
PERSONAL SANITARI

Estar alerta enfront als Prescindir de possibles

persones
riscos de violència imminent. desestabilitzadores

Vigilar que el pacient

no porti objectes que
puguin ser utilitzats
com a armes
(estisores, ganivets,..)

Elecció d’un lloc

segur. Tenir ubicada
la porta d’accés, els Manteniment de
objectes i el mobiliari la distancia de
de l’habitació.. seguretat.
 SIGNES DE VIOLÈNCIA IMMINENT

-To de la parla greu, amenaçant o vulgar.

-Tensió muscular augmentada
-Hiperactivitat motora
-Altres: actes de violència recents, agitació
psicomotriu progressiva, intoxicació etílica
o d’ altres substancies, manifestacions paranoides,
etc..
 AVALUACIÓ DEL RISC DE VIOLÈNCIA

-Història anterior de violència

-Ideació, desitjos, intenció, plans de violència.

-Disposició de mitjans

-Verificar la qualitat d’autocontrol

-Factors estressants ambientals

 CARACTERISTIQUES
SOCIODEMOGRÀFIQUES:

• Sexe masculí
• Edat compresa entre 15 i 20 anys
• Baix nivell educatiu
• Escàs suport social
 CONTENCIÓ VERBAL

-Preocupar-se per la pròpia seguretat.

-Aparentar calma i control de la situació.
-Parlar suaument, sense “provocar” ni emetre judicis.
-Intentar no aixecar-se si estem asseguts.
-No distanciar-se, ni mirar-lo fixament.
-Escolta activa
10 PASSOS PER REALITZAR LA CONTENCIÓ VERBAL
‘DESESCALADA’
 INTERVENCIONS PER INTENTAR
RESTABLIR EL CONTROL:

• Acostar-nos al pacient de manera no

amenaçadora, respectant l’espai de seguretat.
(1 Desescalada)

• Tranquil·litzar al pacient o ajudar-lo a recuperar el

sentit de la realitat. Intentar empatitzar amb el
pacient (entenc que estiguis enfadat..qualsevol en
la teva situació ho estaria…posar-nos en el seu
lloc . (4,5,6 Desescalada)
• Ajudar-lo a agafar consciència de l’ amenaçador i
colèric que resulta pels altres (em sembla que ho
estàs passant malament, l’ansietat ens fa posar-nos
inquiets..,creus que podries intentar tranquil·litzar-te...
“t'estàs posant molt nerviós” intentar no fer servir nerviós..). (4,5,6 Desescalada)

• Intentar que reconegui el que està succeint (nosaltres

et volem ajudar, parlem del què ha passat). (4,5,6 Desescalada)

• Evitar la confrontació. ( 7 desescalada, agree to desagree)

• Oferir medicació.
• Informar al pacient que no acceptarem la violència i
que si és necessari s’utilitzarà l’aïllament o la subjecció
mecànica .(8 Desescalada)

Només ho portarem a terme l’aïllament o la subjecció

mecànica si la contenció verbal i farmacològica no ha
estat efectiva.
**Cal tenir equips preparats per si calgués contenir al
pacient.
 AÏLLAMENT:

• Apartar al pacient a un espai apropiat,aïllat dels

estímuls que provoquen l’agitació,en estreta
vigilància per part del personal sanitari. Cal tenir
en compte el risc d’auto/heteroagressió avaluant-
lo abans de procedir a l’aïllament.
 CONTENCIÓ MECÀNICA:

• És un procediment que permet limitar els

moviments del pacient agitat utilitzant un sistema
d’immobilització parcial o total del pacient. És
una restricció involuntària i sempre s’han de tenir
en compte determinats aspectes ètics i legals
(Ley de Enjuiciamiento Civil Art. 763, any 2000).
La CM s'aplica a psiquiatria en un 6 % dels pacients ingressats
aquests % augmenta a psiq infantil a un 23%, un 30 % a ucies
de psiquiatria. A les residències geriàtriques d'un 31-59%
A medicina-cirugia un 17% dels pacients ingressats.
 La prevalença de
subjecció mecànica va
ser similar a les dos
unitats (antiga=16,8% i
nova=16,9%), no
existeixen diferencies
significatives entre
l’aplicació de la SM y
el tipus d’unitat (Chi
cuadrado= 0,001; p
valor= 0,973)

Tabla de contingencia Sujeccion Mecanica * Hospital

Hospital
Antiguo Actual Total
Sujeccion Si Recuento 83 92 175
Mecanica % de Hospital 16,8% 16,9% 16,8%
No Recuento 411 453 864
% de Hospital 83,2% 83,1% 83,2%
Total Recuento 494 545 1039
% de Hospital 100,0% 100,0% 100,0%
 INDICACIONS DE LA CONTENCIÓ
MECÀNICA
 Estats d’agitació psicomotriu.
 Evitar auto/ heteroagressions.
 Estats confusionals.
 Evitar lesions per caigudes accidentals.
 Per evitar interferències en el pla terapèutic del propi usuari i altres (retirada de vies ,
SNG, SV, etc.).
 Reducció d’estímuls, afavorir el descans, l’alimentació i la hidratació (en usuaris amb
conductes desorganitzades).
 Evitar danys materials al servei.
 Evitar l’escapoliment de l’usuari amb alt risc, quan aquest podria comportar un greu perill
per la seva integritat.
 CONTRAINDICACIONS DE LA CONTENCIÓ
MECÀNICA
 Quan la situació es pot resoldre per altres mètodes:
1. Contenció verbal
2. Contenció farmacològica
 Com a càstig.
 Per conveniència de l’equip.
 Per certs quadres orgànics (ex: encefalopatia i quadres confusionals que empitjoren
amb la reducció d’estímuls).
 Quan la conducta violenta no està justificada per una malaltia mental i/o orgànica sinó
com a finalitat delictiva (en aquest cas seria competència de les forces de seguretat).
 Mentre no hi hagi personal suficient, sigui tècnicament impossible o sigui una situació
perillosa (exemple: pacient armat).
 Com a reforç de la seva conducta violenta.
 PRINCIPIS GENERALS DE LA SM
1.-Distreure al pacient: s’ intervindrà quan
existeixi un número suficient de persones,
quatre o cinc, s’ informarà als altres companys
mitjançant el telèfon si fos necessari. Mentrestant,
s’haurà de vigilar i distreure l’ atenció del pacient.
Ens col·locarem a una distancia adequada.
Se l’ informarà que està perdent el control però
que el volem ajudar si ell ho desitja.
Tot això amb un to ferm però comprensiu.
2.-Ha d’existir un pla d’actuació preacordat.
3.-Preparació del personal: Hem de deixar tot els
objectes que poden considerar-se perillosos per la
integritat física (tisores, bolígrafs..) i també objectes
personals que es puguin trencar (ulleres, rellotges,
polseres, etc..)
4.-Evitar públic: ja que el pacient adoptarà una posició
més heroica que la que tindria si estigués sol. A més,
servirà per augmentar l’ansietat en els altres pacients
(especialment en pacients paranoides).
5.-Moment de la intervenció: en el moment
que mostra signes de violència immediata: realitza
actes violents contra objectes, intenta agredir o
agredeix algú…

6.-Número de persones: serà de quatre o cinc,

és important que el grup sigui el més nombrós
possible. Cada extremitat serà subjectada per un
membre de l’equip.
7.-Actitud del personal: la reducció és amb una
intenció terapèutica. S’ha de disposar de fàrmacs
sedants parenterals. Mai utilitzar-ho com a càstig.

8.- El personal serà en tot moment: professional, no

mostrarà còlera, ni ganes de castigar, actitud
enèrgica però amable, respectuosa, evitant colpejar-
lo o sotmetre’l a postures humiliants, s’actuarà
immobilitzant els seus moviments, evitant els insults i
les blasfèmies.
9.- Subjecció: cada membre del personal té
assignada una extremitat. S’han d’evitar els ossos
llargs i el tòrax, pel risc de lesió. Es subjectaran les
extremitats en la zona més distal.
10.- Sempre ha d’estar autoritzada pel metge,
malgrat sigui una ordre verbal, cal que hi consti a les
ordres mèdiques.
11.- S’ha de registrar la raó de la SM, la seva
durada, el curs del tractament i quina és la resposta
del pacient durant la contenció.
TIPUS D’IMMOBILITZACIÓ:

•Tronc
•Extremitats superiors (una o ambdues)
•Extremitats inferiors (una o ambdues)
•Mixta total (les quatre extremitats)
•Mixta parcial (una extremitat inferior i una superior
creuada)
Material necessari
SUBJECCIONS D´EXTREMITATS

Subjecció de mà: Ha d’anar fixada a la

cinta d’unió (encara que permet altres
possibilitats).

Subjecció de peu: Igual a la de la mà però més

llarga per adaptar-se al diàmetre del turmell. Ha
d’anar fixada a la cinta d’unió.

Cinta d’unió: Fixada al llit. Permet la

subjecció de les cintes de mans i peus.
 CONTENCIÓ ABDOMINAL
Cinturó abdominal: Fixat al llit,
permet l’incorporació
addicional de diferents
complements per adequar la
subjecció a les necessitats
d’immobilització de cada
pacient.

Subjecció lateral per cinturó o subjecció lateral

de seguretat: una a cada banda del cinturó,
es poden regular individualment per permetre
més o menys mobilitat del pacient.
CONTENCIÓ TÒRAX

Arnés:
s’utilitza per evitar que
el pacient es desplaci
verticalment o
s’incorpori.
 SUBJECCIONS EN SEDESTACIÓ
Cinturó abdominal: Amb tancament posterior
de velcro i fixació a la cadira de tipus “clip
plàstic”. De fàcil i ràpida col·locació.

Cinturó abdominal: Permet una total Cinturó abdominal-perineal:

llibertat de moviments en el tòrax i La subjecció d’entrecames
extremitats al mateix temps que evita que el pacient llisqui de
subjecten d'una forma ferma i la cadira o butaca.
confortable.
Armilla sense peça perineal:
S'ajusta pels muscles i la cintura
del pacient a la part posterior de
la butaca o cadira de rodes .

Armilla sense peça perineal i amb

bandes de seguretat.Les bandes
de subjecció reforcen la seguretat
del pacient.
 Armilla amb peça perineal: Amb extensió
perineal, per a evitar el lliscament del seient.

Armilla amb peça perineal i bandes de seguretat: La

subjecció s'efectua mitjançant 4 cintes amb tancaments
clip de nyllon que, partint del muscle i de la cintura, es
corden en la part posterior del seient.
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

1- Un cop s’ha pres la decisió, es comunica a l’usuari el procediment i les raons

del mateix. Se li donarà l’oportunitat de que ell mateix ens acompanyi
caminant a l’habitació, si pacient ho desitja i el seu estat ho permet: agafar al
pacient per les axil·les amb una ma empenyent cap a dalt i pels canyells amb
l’altra, empenyent cap avall.

 Per procedir a la contenció, cal un mínim de quatre persones, ampliant o

disminuint el nombre de personal, depenent del motiu de la subjecció, el
grau d’agitació/violència i la col·laboració del pacient.
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

2- Si l’usuari no col·labora, es procedirà a la REDUCCIÓ.

 Per reduir al pacient a terra: s’haurà de girar d’esquena al terra. Se l’agafarà

a nivell d’espatlles, avantbraç i per sobre dels genolls i turmells. Cada persona
subjectarà una extremitat.

IMPORTANT
Controlar el cap per evitar que es lesioni o bé que
colpegi a algun membre del grup. Cal la
presència d’una cinquena persona
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

3- Per traslladar al pacient agitat i/o violent a l’habitació, es realitzarà: agafant-lo

per les cames, a l’alçada dels genolls , i pels braços, pels colzes amb
recolzament per sota les espatlles.

 IMPORTANT

 S’ha d’estar preparat per aguantar-li el cap, en el cas que el pacient s’agiti,
per evitar lesions. En aquest cas, actuarà la cinquena persona. Vigilar no
forçar les articulacions.
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

 Un membre de l’equip sempre ha d’estar visible pel pacient, el seu objectiu serà
tranquil·litzar-lo verbalment durant la contenció. D’aquesta manera, s’ajuda al
pacient a disminuir-li la por, la impotència i la pèrdua de control.

 Evitar sempre comentaris crítics o provocatius davant seu.

 S’actuarà amb tranquil·litat, serenitat però amb postura ferma, segura i

respectuosa.

 En la mesura que es pugui s’intentarà retirar la roba i posar-li el pijama de

l’hospital per proporcionar comoditat i facilitar d’identificació en cas de fuga.

 Si fos impossible desvestir l’usuari s’hauran de retirar els objectes potencialment

perillosos ( p.ex: cinturó, encenedor, cordons de les sabates, agulles imperdibles,
objectes tallants i etc..) i objectes personals ( joies, rellotges, diners, tabac,
documentació vària…).

 Els objectes personals i de valor seran guardats segons el protocol de la unitat.

 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

 En una habitació individual. Si l’habitació és doble no ocupar l’altre llit.

 Un membre de l’equip sempre ha d’estar visible pel pacient, el seu objectiu serà
tranquil·litzar-lo verbalment durant la contenció. D’aquesta manera, s’ajuda al
pacient a disminuir-li la por, la impotència i la pèrdua de control.
 Evitar sempre comentaris crítics o provocatius davant seu.
 S’actuarà amb tranquil·litat, serenitat però amb postura ferma, segura i
respectuosa.
 En la mesura que es pugui s’intentarà retirar la roba i posar-li el pijama de
l’hospital per proporcionar comoditat i facilitar d’identificació en cas de fuga.
 Si fos impossible desvestir l’usuari s’hauran de retirar els objectes potencialment
perillosos ( p.ex: cinturó, encenedor, cordons de les sabates, agulles imperdibles,
objectes tallants i etc..) i objectes personals ( joies, rellotges, diners, tabac,
documentació vària…).
 Els objectes personals i de valor seran guardats segons el protocol de la unitat.
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

 Es procedeix a la subjecció parcial o completa:

o Subjecció Parcial: Consisteix en la immobilització del tronc i dos

extremitats. Primer es col·locarà el cinturó ample abdominal i després les
dos extremitats de forma diagonal (braç esquerra i cama dreta o braç
dret i cama esquerra). En alguns casos es pot utilitzar únicament el cinturó
ample abdominal (p.ex: en risc de caigudes).

o Subjecció Completa: Consisteix en la immobilització del tronc i les quatre

extremitats. Primer es col·locarà el cinturó ample abdominal i després
cintes de les quatre extremitats (s’aconsella subjectar primer les
extremitats inferiors i seguir per les superiors).
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ
 Ha d’estar subjectat amb les extremitats inferiors estirades i lleugerament obertes, subjectant pels
turmells i fixant-ho amb l’ajut dels travessers.
 -Els braços estesos i separats lleugerament del tronc, per subjectar-los pels canells (també fixats al
travesser)
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ
 El tronc s’ha d’immobilitzar amb un cinturó, fixat al llit amb dos travessers.
 Vigilar que no quedi massa fluix, hi ha el risc que pugui escapolir-se i s’ofegui, ni tampoc excessivament
fort (dificultats en la respiració).
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

 Un cop subjectat, s’aixecarà la capçalera del llit (30º) de forma que el cap quedi
enlairat, per evitar risc de aspiracions i afavorir el contacte visual amb l’entorn,
proporcionant-li més sensació de seguretat.

 La subjecció ha de permetre administrar, si s’escau, perfusió endovenosa, així com

rebre líquid o aliments.

 Es revisaran els punts de fixació que no estiguin excessivament apretats o

fluixos a les quatre extremitats i revisar-les periòdicament (pel risc de compressió de
nervis, contractures o lesions per dificultats d’irrigació sanguínia).
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

Tingues en compte de comprovar

Periòdicament que la contenció no estigui massa
apretada, comprova-ho, posant un dit entre la
cinta i la pell del pacient.
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

- Ni les mans ni els peus han de penjar del llit, ja que podem
provocar edemes greus, per això la importància de fer un bon
ús dels travessers.
- MAI es pot subjectar les mans a les baranes per l’alt risc de
lesió
 Tècnica de subjecció mecànica
ACTUACIÓ

 Cal revisar també el cinturó ample abdominal i les cintes travesseres per
evitar que estiguin excessivament fluixes (pel risc de penjament o caigudes
laterals podent provocar asfixia) o excessivament apretades (podent
provocar dificultats respiratòries).
-Comprovar periòdicament
les subjeccions per la seguretat i
comoditat del pacient. S’ha de
valorar cada 15-20 minuts.

Cal una valoració mèdica durant

la primera hora de l’aplicació de
la SM. Tornar a revalorar
després de 4h; si precisa
continuar en subjecció cal una
valoració mínima cada 8h.
Quan el pacient estigui
tranquil, cal retirar de forma
paulatina les restriccions cada
5 minuts, fins que el pacient
en tingui únicament dues. Les
restants, es retiraran al mateix
temps, ja que no pot
quedar-se amb una única
contenció.
- Les indicacions de restricció de moviments són
per un període màxim de 8 hores, prolongable
fins a un màxim de 48 hores, valorant cada 8
hores per part del metge la seva continuació.

- En una immobilització superior a 24 hores, o bé

en pacients amb factors de risc, cal iniciar el
protocol de profilaxis de la trombosis, amb
heparina de baix pes molecular s/c.
OBSERVACIONS DE LA CONTENCIÓ MECÁNICA

 Conseqüències perjudicials
o Contractures

o Úlceres per pressió

o Incontinència urinària o intestinal

o Augment de la freqüència de les infeccions nosocomials.

o Mort (per asfíxia, estrangulament, PCR o foc).

OBSERVACIONS DE LA CONTENCIÓ MECÁNICA

 Tenir especial precaució:

o En la immobilització en dones embarassades.

o En la immobilització d’usuaris amb deformitats.

o En la immobilització d’usuaris amb dificultats respiratòries (MPOC,

asmàtics, etc.) cal aixecar el capçal.

o En la immobilitzacions amb decúbit prono degut al risc d’asfíxia.

o Tenir especial precaució amb habitacions no preparades per una

observació continuada de l’usuari.

o Valorar tractament amb Heparina subcutània en subjeccions

perllongades.
 ACCIONS
D’ INFERMERIA EN UN
PACIENT AMB
CONTENCIÓ MECÀNICA
 Mantenir el contacte verbal en intervals regulars, no deixar-lo sol durant
períodes llargs mentre estigui despert.

 S’observarà l’usuari cada 20 minuts!!!!!!!

 Assegurar la dignitat i l’autoestima del pacient, la pèrdua de control i la

imposició de la SM pot resultar molt desagradable per aquest.

 Control de constants vitals 3 cops per torn.

 Control de les subjeccions aplicades un cop per torn.

 Control dels punts de pressió de la pell i possibles lesions i realitzar canvis

posturals o cures si precisen.
 Mantenir la integritat física donat que per si mateixos no podran atendre a les
seves necessitats fisiològiques.

 Control de la ingesta hídrica, alimentària i de l’eliminació per torn.

 Manteniment de la higiene personal. Assignar, si és possible, un auxiliar del

mateix sexe per realitzar la higiene, per garantir la intimitat.

 Regular i controlar la temperatura de l’habitació.

 Realitzar canvis posturals si fos necessari.

 Valorar si cal iniciar protocol de profilaxis de la trombosis amb heparina de

baix pes molecular en subjeccions de més de 24 hores o pacients de risc.

 Involucrar a l’usuari en la planificació de la retirada de subjecció mecànica.

Bibliografia

• Ramos Brieva JA. Contención mecánica: restricción

de movimientos y aislamiento. Barcelona:Masson;
1999.
• Chinchilla A. Manual de urgencias psiquiatricas (2ª
ed.). Madrid: Masson; 2009.
• Protocol de contenció mecànica. Unitat d’aguts.
Xarxa de Salut Mental. Parc Hospitalari Martí i Julià.
Salt. Girona.