M1a i M5a

8. AGRESSIÓ 10-05-18 Prof. Joan González-Conde

 Índex

1. Agressió: teories de l’impuls i model afectiu general de l’agressió

2. Prevenció i control de l’agressió

3. Activitat: plantejament de les primeres bases d’una intervenció

psicosocial

Addicionalment, llegir bibliografia bàsica corresponent indicada al pla docent.

Agressió. Definició
• Conducta que té com a meta fer
mal a un altre ésser, el qual està
motivat a evitar aquest tipus de
tractament (Bushman i
Huesmann, 2010)
• Relació entre agressió i violència:
➢Violència com una forma
extrema d’agressió que té un
dany físic sever (e.g., serious
injury or death) com a meta
(Anderson i Bushman, 2002).

Múltiples visions teòriques: p.ex. teoria de la frustració-

agressió, models socio-ecològics, teoría de la neoassociació
cognitiva, teoria de l’aprenentatge social.
Agressió. Perspectives

• Teories de l’impuls
• Condicions externes
afavoreixen la frustració, la
qual deriva en agressió
envers els altres.
• Argument en contra
• Ni tota agressió prové de la
frustració, ni aquesta
sempre deriva en aquella
 Agressió. Perspectives
• Model afectiu general de l’agressió (GAAM: General Affective
Aggression Model. Anderson, 1996, 1997; De Wall et al., 2011)
• En origen:
• integració de mini-teories de l’agressió en un sol marc conceptual  major
parsimònia  múltiples motius d’agressió. Base per propostes empíriques sobre
com reduir agressió i tendències agressives.
• Únic model sociocognitiu que incorpora explícitament: processos biològics, socials,
cognitius bàsics, a curt i llarg plaç, de decisió, i desenvolupament de la personalitat.
• Determinants de la situació i personals
• Aquests determinants impacten sobre:
• Activació: excitació de caràcter fisiològic.
• Estats afectius: aparició de sentiments d’hostilitat i dels seus
corresponents signes externs.
• Cognicions agressives: venen a la ment pensaments àdhuc, records
negatius.
 Modificadors Modificadors
biològics ambientals
Personalitat

Persona Situació

Processos i Estat intern actual:

factors Trobada social
Afecte
episòdics (encounter)
proximals Cognició Arousal
Acció pensativa
Processos (thoughtful)
d’avaluació i
decisió
Acció impulsiva

Figura 1. Model general de l’agressió. Figura traduïda, reproduïda i adaptada de DeWall,

Anderson i Bushman (2011)
 Model afectiu general de l’agressió (GAAM)

Determinants de la Determinants
situació personals

• Provocació • Afectivitat negativa

• Agressió desplaçada • Creences sobre l’agressió i
• Frustració Valors pro-agressius
• Exposició a models agressius • Patró de conducta tipus “A”
• Senyals associades a • Biaix d’atribució hostil
l’agressió • Ingesta d’alcohol

NOTA: Al capítol de Baron i Byrne (lectura obligatòria), els determinants de la situació surten
com a “socials” i com a “situacionals”
Model afectiu general de l’agressió (GAAM)

• Determinants de la situació
• Provocació: física o verbal. La tornem augmentada,
especialment si pensem que hi ha hagut intenció.
• Agressió desplaçada: dur a terme aquesta conducta
a una persona diferent a la que ens ha provocat (no
la volem o podem agredir)
• Frustració: només si està associada a afecte negatiu
+ conducta agressiva (gestió i aprenentatge).
• Senyals associades a l’agressió
• Transferència de l’excitació: no adonar-se de
que encara persisteix una activació prèvia ens fa
ésser més agressius
Model afectiu general de l’agressió (GAAM)

• Determinants de la situació
• Exposició a models agressius: aprenem noves formes d’agredir
(Bandura, 1973), ens dessensibilitzem (Szycik et al., 2017; agut,
però poca durada), construcció i activació d’esquemes mentals
(priming).
• Crítiques: psicoticisme com a mecanisme necessari (alts i baixos; Grimes et
al., 2004) i mediador (Markey & Scherer, 2009; exposició jocs digitals –
agressions cognitives).
• Abundància de metodologia correlacional (segons Tan, 2009),
• Efecte decau amb el temps (Películes; Josephson, 1987.)
• Absència d’estudis experimentals longitudinals a llarg termini (VJs,
Experimental; Kühn et al., 2018)
• Fals ad infinitum: Personalitat agressiva  major agressivitat després del
joc  major personalitat agressiva  ... BUCLE
• Debat sobre biaix de publicació  (Ferguson, 2007, 2012)
• Diferents significats atribuïts a una mateixa acció.
• Ferguson et al. (2008): anàlisis de regressió  “trait aggression, family
violence, and male gender were predictive of violent crime, but
exposure to violent games was not”.

https://twitter.com/Kotaku/status/974300743141416961
Model afectiu general de l’agressió (GAAM)

• Determinants personals
• Afectivitat negativa
• Creences sobre l’agressió i valors pro-agressius
• Patró de conducta tipus “A”: Alts nivells de competitivitat,
presses i hostilitat / irritabilitat. Més agressió hostil i menys del
tipus instrumental (assolir una meta).
• Biaix d’atribució hostil: percebre intencions dolentes en accions
—ambigües— dels demès
• Haver begut alcohol (especialment en les persones que no són
normalment agressives)
Prevenció i control de l’agressió

• Càstig: contingent, segur, fort i

justificat
• Catarsi: redueix temporalment
• Intervencions cognitives:
disculpar-se (reconèixer les
equivocacions) i superar dèficits
cognitius (atribució a causes no
intencionades)
 Prevenció i control de l’agressió

• Exposició a models no agressius

• Entrenar-se en habilitats socials
(cóm respondre a provocacions,
com fer peticions, com dir que
no)
• Tècnica de la resposta
incompatible: fer experimentar
estats incongruents amb la ràbia.
• Funciona si es fa servir abans que
l’agressivitat avanci
 Model afectiu general de l’agressió (GAAM)

Determinants de la Determinants
situació personals

• Provocació • Afectivitat negativa

• Agressió desplaçada • Creences sobre l’agressió i
• Frustració Valors pro-agressius
• Exposició a models agressius • Patró de conducta tipus “A”
• Senyals associades a • Biaix d’atribució hostil
l’agressió • Ingesta d’alcohol

NOTA: Al capítol de Baron i Byrne (lectura obligatòria), els determinants de la situació surten
com a “socials” i com a “situacionals”
 Selecció de referències emprades
DeWall, C. N., Anderson, C. A., i Bushman, B. J. (2011). The General
Aggression Model: Theoretical Extensions to Violence.
Psychology of Violence, 1(3), 245-258.
Ferguson, C. J., i Dyck, D. (2012). Paradigm change in aggression
research: The time has come to retire the General Aggression
Model. Aggression and Violent Behavior, 17, 220-228.
Kühn et al. (2018). Does playing violent video games cause
aggression? A longitudinal intervention study. Molecular
Psychiatry. doi: 10.1038/s41380-018-0031-7
Szycik, G. R., Mohammadi, B., Münte, T. F., i te Wildt, B. T. (2017).
Lack of Evidence that Neural Empathic Responses are Blunted in
Excessive Users of Violent Video Games: an FMRI Study.
Frontiers in Psychology, 8. doi: 10.3389/fpsyg.2017.00174
Referències addicionals