Paula Palacin Soley - Projecte NAT-SUI UAB

Projecte NAT-SUI - 0 -
S’ha de fer frmat APA? Interlineado 2, ...

Posar tots els números dels diferents Annexos per dins del text.?
RESUM
El present TFG anomenat projecte NAT-SUI (acrònim de Natura, Aventura, Teràpia i
Suïcidi) té per objectiu general crear una proposta d’intervenció terapèutica pels
adolescents i joves que es troben en alguna etapa del procés de suïcidi mitjançant els
recursos i metodologies implementades en el projecte NAT.
Degut a l’alta prevalença de suïcidis en la població adolescent i la falta d’intervenció
adequada, s’ha considerat necessari investigar en aquest àmbit.
S’utilitza metodologia qualitativa: una revisió bibliogràfica exhaustiva, grups focals
formats persones que han patit ideació suïcida i especialistes en l’àmbit. Desprès s’elabora
un qüestionari quantitatiu que conté el llistat de constructes psicològics relacionats amb
aquest procés. Aquest s’administra a un panell d’experts, els quals avaluen el potencial
terapèutic de les diferents activitats proposades; via ferrada, slack-line, escalada, acro-ioga,
pàdel surf i senderisme.
Al finalitzar la fase de camp, es realitza un debriefing final entre els experts per obtenir uns
resultats consensuats de manera retrospectiva entre tots. Els resultats mostren que les
activitats amb més potencial terapèutic són la via ferrada ( =9.0, s=0.75) i l’escalada (
=8.9, s=0.89) i la que té menys potencial és el senderisme ( =5.7, s=1.11), el qual es
planteja eliminar de la futura proposta d’intervenció.
Paraules clau:
Suïcidi, adolescència, constructe psicològic, ideació suïcida, teràpia d’aventura.
ABSTRACT
The present research is called NAT-SUI project (Acronym of Nature, Adventure, Therapy
and Suicide) has the objective of creating an intervention proposal for teenagers and young
people that are in some phase of the suicide process through resources and methodologies
of the NAT project.
Due to the high prevalence of suicides in teenagers and the lack of an appropriate
intervention, it has been considered necessary to investigate in that field.
Qualitative methodology is used: a theoretical revision, focus groups with people that has
suffered suicidal ideation and specialists in suicide. Then a quantitative questionnaire is
developed, it contains a list of the psychological constructs related with that process. It is
administrated to an experts panel to evaluate the therapeutic potential of the main activities:
via ferrata, slack-line, climbing, acro-yoga, paddle surf and trekking/hiking.
Finally, a debriefing is realized to obtain consensual results by all the experts. The results
show the activities with the most therapeutic potential: via ferrata ( =9.0, s=0.75) and
climbing ( =8.9, s=0.89) and the activity with less therapeutic potential trekking/hiking
( =5.7, s=1.11), which is proposed to be eliminated of the future intervention .
Key words:
Suicide, teenager, psychological construct, suicidal ideation, adventure therapy.
INTRODUCCIÓ
1. El suïcidi
La OMS ha definit el suïcidi com “l’acte de treure’s deliberadament la pròpia vida”. Tot i
que en l’actualitat, es considera que la suïcidalitat oscil·la en un contínuum de diferent
naturalesa i gravetat, abasta des de la ideació suïcida fins al suïcidi consumat (Méndez,
1998). En primer lloc es troba la ideació suïcida que es refereix a l’existència de la idea de
la mort com a descans, la qual es pot manifestar o no; desitjos de mort; i la planificació de
com es portarà a terme l’acte suïcida (MSSI, 2012). Que es diferencia de l’amenaça
suïcida, és a dir, la presència de manifestacions o exclamacions sobre el desig de morir.
En segon lloc apareix la temptativa auto-lítica/suïcida, acte poc habitual amb una finalitat
no fatal que comprèn conductes diverses que inclouen des de gests i intents manipuladors
fins intents fallats d’acabar amb la vida. I per últim, destaquen els suïcidis consumats
(Diekstra, 1993), els quals es defineixen com a acte conscient amb fi mortal, incloent totes
les morts que són el resultat directe o indirecte de comportaments fets per la pròpia víctima.
També cal destacar el para-suïcidi, acte poc habitual amb finalitat no fatal que provoca
autolesions conscients que tenen com objectiu manipular l’entorn i les condicions socials de
l’individu (Diekstra, 1993).
2. Etiologia del suïcidi

L’etiologia del suïcidi és psico-bio-social, és a dir, es pot presentar degut a múltiples causes
personals o psicològiques i socio-ambientals.
2.1. Suïcidi com a causa bio-psicològica

Del factors personals que poden portar a un procés suïcida podem destacar (de Jalón, &
Peralta, 2002): El desequilibri en neurotransmissors, concretament la via serotoninèrgica
(Mann, 1999); els Esdeveniments Vitals Estressants (EVE), com violacions agressives i
sexuals, morts de familiars propers, bullying escolar, moving professional i ruptures de
parella; la mancança habilitats per resoldre problemes; i una malaltia física i/o accident que
produeix seqüeles físiques. També es presenta en diverses psicopatologies (APA, 2018):
Depressió Major (DM), Trastorn per Estrès Post-Traumàtic (TEPT), Trastorn Negativista
Desafiant (TND), Trastorn de Conducta (TC), trastorn per consum de substàncies, Trastorn
Bipolar Pediàtric (TBP), esquizofrènia infantil i Trastorn de la Conducta Alimentària
(TCA).
Actualment, l’enfoc teòric explicatiu del suïcidi més recolzat i acceptat és la Teoria dels
Tres Passos que es desenvolupa a partir de les aportacions d’altres teories com la Teoria
impersonal del suïcidi i el Model integral motivacional-volitiu de conducta suïcida (Villar,
2018).
A partir de la Teoria dels Tres Passos (Klonsky i May, 2015) es pretenen definir les
variables psicològiques implicades amb el suïcidi en joves i els seus diferents components.
La Three-Step Theory (3ST) proposa una combinació de factors explicats a través de tres
passos successius que representen tot el procés, des de la ideació fins a dur a terme l’acció
suïcida, que s’entenen com una xarxa (“Ideation-to-action” framework) i són elements que
s’haurien de treballar en una intervenció terapèutica.
En primer lloc, es procedeix a explicar els tres passos de manera detallada (Klonsky, May
& Saffer, 2016):
• PAS 1: Desenvolupament de la ideació suïcida: Seguint amb el condicionament
operant proposat per Skinner, quan la vida d’una persona està caracteritzada pel
dolor emocional o psíquic (pain), aquest individu és castigat per viure, de manera
que, pot decréixer el desig de viure.
El dolor pot provenir d’estímuls aversius molt diversos, com per exemple, exclusió
social o un xoc elèctric. Però per a desenvolupar ideació suïcida, amb el dolor per si
sol no n’hi ha prou, ja que, una persona que pateixi dolor però que esperi que la
seva situació millori no tindrà aquest tipus d’ideació. Quan afegim a l’equació un
constructe més, la desesperança (hopeless), aconseguim com a resultat una ideació
suïcida. Per tant, és necessari que hi hagi la presència d’ambdós constructes, el
dolor i la desesperança, per a que aparegui aquesta ideació.
• PAS 2: Ideació forta vs. Moderada: El comportament de suïcidi ocorre quan la

desesperança supera la connectivitat. Per connectivitat (connectedness) ens referim
a la connexió amb altres persones i/ en la vida, un interès, rol, projecte o propòsit, és
a dir, que mantingui a la persona un interès per viure.
Per tant, si una persona presenta dolor i desesperança però una connectivitat forta,
presentarà una ideació suïcida moderada o passiva. En canvi, si la persona presenta
dolor i desesperança superiors a la connectivitat, aquesta presentarà una ideació
suïcida forta o actiu desig de suïcidi.
• PAS 3: Progressió de la ideació a la temptativa suïcida: La forta ideació suïcida

desemboca en temptativa auto-lítica depenent d’un determinant clau, la capacitat
de fer un intent de suïcidi (capacity to attempt suicide).
L’autor Joiner (2005) suggeria que la por a la mort és un fort instint que fa
extremadament difícil que una persona faci temptatives de suïcidi per molt forta que
sigui la seva ideació. Per tant, per traspassar la barrera de la ideació a la acció, la
capacitat de suïcidi ha de ser alta, és a dir, ha de presentar una por a la mort baixa.
La 3ST proposa tres categories de variables que hi contribueixen: la capacitat
disposicional, variables innates com per exemple, la sensibilitat al dolor; capacitats
adquirides, variables que s’adquireixen al llarg de la vida, és a dir, una habituació a
experiències associades amb dolor, lesions, por i mort; i, capacitats pràctiques,
coneixements o possessions relacionats amb mètodes de suïcidi.
És important aclarir que, encara que la 3ST emfatitzi amb el dolor, desesperança i
connectivitat, no es suggereix que altres factors de risc del suïcidi siguin menys importants.
Tot el contrari, el gran nombre de trastorns mentals, trets de personalitat, temperaments i
experiències vitals són molt rellevants en la ideació suïcida. Tot i això, la 3ST suggereix
que són factors rellevants a través de les contribucions que fan al dolor, la desesperança i la
connectivitat (Klonsky, May & Saffer, 2016).
A més a més, l’absència d’un projecte vital significatiu també suposa un factor de risc per
a la ideació i els intents de suïcidi (Klonsky i May, 2015).
Aquesta teoria ha sigut examinada a partir d’un estudi empíric (Klonsky i May, 2015), el
qual consistia en administrar una bateria d’autoinformes via online a una mostra de 910
adults de E.E.U.U. que presentava una historia clínica d’ideació i/o intents de suïcidi.
Els resultats obtinguts recolzen els principis centrals ja mencionats d’aquesta teoria,
resultats replicats tant en homes com dones i en tots els grups d’edat: 18-25, 26-35 i 36-70
anys (Klonsky i May, 2015).
2.2. Suïcidi com a causa psicosocial

Com a factors familiars que ajuden a desencadenar el procés suïcida en un individu podem
descriure’n els següents (Langhinrichsen-Rohling, Friend, & Powell, 2009): Vincle familiar
insegur, estil educatiu negligent, problemes familiars com el divorci dels pares, i
antecedents familiars d’intents de suïcidi o suïcidi consumat.
També s’han de tenir en compte els principals factors socio-culturals que porten a aquest
tipus de ideacions que són (Langhinrichsen-Rohling, Friend, & Powell, 2009): El gènere,
l’aïllament social, les costums socials restrictives com ara les creences ideològiques,
religioses i culturals, com per exemple, el radicalisme ideològic de l’Islamisme anomenat el
Yihadisme, els seguidors del qual consideren que la immolació és una sortida digna de la
vida degut a la guerra santa en la que combaten en nom d’Al·là, és a dir, és una perspectiva
que contempla el suïcidi com un acte heroic (Villar, 2018).
Per últim, podem afegir fets puntuals com les crisis. En el cas de la crisi econòmica
mundial del 2008, alguns autors assenyalen la relació entre aquesta crisi i el suïcidi a
Grècia. Defensen un augment en la taxa de suïcidis en aquest país des del 2009, encara que
adverteixen de la mancança de dades oficials i es remeten a unes declaracions del ministre
de salut del país que assenyalava l’augment del 40% en les dades de suïcidi de l’any 2010
al 2011 (Gili, Campayo & Roca, 2014).
3. Rellevància acadèmica: Prevalença i intervenció actual
3.1. Prevalença
Segons la OMS, al voltant de 800.000 persones es suïciden cada any mundialment, 3.000
persones es suïciden al dia en el món, 16 persones de cada 100.000, equivalent a un suïcidi
cada 40 segons, el suïcidi és la causa que provoca més morts que les guerres i homicidis
junts. En menys de 50 anys ha augmentat en un 50% la seva prevalença i el 2020 es preveu
que haurà augmentat un altre 50%, essent la primera causa de mort externa en molts països
del món i de les primeres causes de mort en adolescents i persones en edat productiva.
Cal afegir, que per a cada suïcidi consumat s’estimen uns 25 intents de suïcidi (1/25). I
també, que per a cada persona que fa un intent de suïcidi hi ha 2 o 3 persones que presenten
ideació suïcida (1/2,5) (Klobsky i May, 2015).
Per tant, estem davant d’un problema social de salut pública molt important que provoca
casi la meitat de totes les morts violentes i a més es tradueix en una devastació emocional,
social i econòmica de nombrosos familiars i amics. (OMS, 2018).
A més, en relació al gènere, tant en la ideació suïcida com en els intents de suïcidi hi ha
més prevalença de noies, mentre que sobre el suïcidi consumat la taxa més prevalent són els
nois (FSME, 2016).
A nivell espanyol, durant el 2016 han mort per suïcidi 3.569 persones, les quals 3 de cada 4
eren homes (2.662) i un 25% eren dones (907), essent la primera causa d mort en homes i la
tercer en dones. Aquestes dades situen de mitjana 7,46 suïcidis per cada 100.000 habitants,
suposant 10 persones mortes per suïcidi al dia. Per tant, és la causa principal de mort no
natural a Espanya, produint el doble de morts que els accidents de tràfic, 13 vegades més
que els homicidis i 80 vegades més que la violència de gènere, essent també la segona
causa de mort, després dels tumors, en la joventut espanyola (15 a 34 anys) (FSME, 2016).
Tot i les dades obtingudes, la epidemiologia del suïcidi difereix considerablement entre els
països europeus, variacions que es poden deure a les diferències en el procés de registre de
defuncions. Per exemple, a Luxemburg es requereix una nota de suïcidi per a registrar-lo
com a tal. Tanmateix, les normes culturals i socials juguen un paper essencial en el registre,
en cultures on hi ha una concepció negativa i estigmatitzada del suïcidi pot ser comú
registrar-lo com una causa indeterminada o desconeguda (Christi et al., 2003).
Aquest és el cas de l’estat espanyol, en el qual la concepció prové de la religió catòlica que
considera el suïcidi com un acte reprovable (Villar, 2018), és així com aquesta visió suposa
una forta pressió social sobre la salut mental dels adolescents i joves espanyols. I per tant,
provocant que es donin molt més casos de suïcidi consumat de manera privada i aquests
tinguin tendència a ser subnotificats degut a la gran dificultat de quantificar les dades reals,
les quals es sospita podrien ser encara més elevades (Giner y Guija, 2014).
3.2. Intervenció i prevenció actual en suïcidi

Tot i haver certs moviments socials com l’Associació Internacional per a la prevenció del
suïcidi (International Association for Suicide Prevention, IASP) i haver declarat el dia 10
de setembre com el dia mundial de la prevenció del suïcidi (World Suicide prevention day,
WSPD) amb el lema “Treballant junts per prevenir el suïcidi” que es mantindrà el 2019 i
2020, encara no existeix cap pla institucional ni llei de prevenció del suïcidi a Espanya
(MSSI, 2012). Per això, a Espanya no hi ha cap programa de prevenció del suïcidi. El
Sistema Nacional de Salut compta amb una estratègia en salut mental, la qual no posseeix
com objectiu la prevenció del suïcidi sinó que s’engloba dins de la prevenció de la
depressió que alhora està englobada fins de la prevenció dels trastorns mentals en general
(FSME, 2016).
Catalunya és una comunitat autònoma pionera en els programes europeus de prevenció del
suïcidi, sobretot a través de la col·laboració amb la EAAD (European Alliance Against
Depression), tant en la seva primera fase, a l’Hospital de Sant Pau, com en la seva segona
fase, a l’Hospital Parc Taulí. Gràcies a la investigació duta a terme per aquestes
institucions, es va decidir implantar l’any 2015 un programa a nivell autonòmic, el
Programa Codi Risc de Suïcidi (CRS). Aquest consisteix en un seguiment telefònic
sistemàtic conformat per diferents fases, que passen des de l’activació del CRS per part de
qualsevol usuari fins al seguiment preventiu anual i longitudinal dels pacients.
Es recomana abordar la conducta suïcida des d’una perspectiva amplia, al ser tan complexa
i heterogènia, valorant de forma integral les intervencions farmacològiques,
psicoterapèutiques si psicosocials de les quals el pacient es pugui beneficiar i comptar amb
un equip multidisciplinar de professionals sanitaris. S’ha demostrat en l’estudi meta-analític
realitzat per Terrier et al. l’any 2008 que les teràpies de perspectiva cognitiu-conductual
(TCC) i la teràpia dialèctica-conductual (TDC) presenten un efecte significativament
positiu sobre la conducta suïcida en comparació amb altres tractaments (MSSI, 2012).
A nivell global, existeixen programes preventius dirigits a persones que presenten un nivell
subclínic dels quals s’ha demostrat que tenen una alta funcionalitat, el que s’implanta a
Europa gràcies a la EAAD i el Pacte Europeu per la Salut Mental i Benestar, s’anomena
OSPI-Europe (Optimizing Suicide Prevention Programs and their implementation in
Europe). Tal programa actua en quatre nivells: formació dels metges d’atenció primària;
campanyes informatives per la població general orientades a la desestigmatització i
conscienciació pública; campanya de captació de figures clau com treballadors socials i
professors; i intervenció en grups d’alt risc, afavorint l’accés a la salut mental i
proporcionant recolzament a pacients i familiars (MSSI, 2012).
3.3. El projecte NAT-SUI

A partir de les dades esmentades sobre l’alta prevalença de suïcidi a nivell mundial,
espanyol i català, la qual està creixent exponencialment en els últims anys, i la falta de
prevenció i intervenció adequada en aquest àmbit suporten la necessitat d’investigar més en
aquesta àrea.
Considero una necessitat imperant per a la societat la creació d’una intervenció terapèutica
per tractar la ideació suïcida en adolescents i joves. És per això que contemplo la
possibilitat de basar-me en el projecte NAT, el qual es basa en desenvolupar noves
estratègies terapèutiques combinant les teràpies cognitius-conductuals amb la pràctica

d’activitats esportives i d’oci en un context natural (Serrat, 2018), adaptades a grups de
persones que comparteixen una categoria diagnòstica, com per exemple, el NAT-FM
aplicat a la Fibromiàlgia i el NAT-DP aplicat a la Depressió Major. En el cas del NAT-SUI,
és a dir, el projecte NAT aplicat al suïcidi s’ha de dissenyar un protocol transdiagnòstic
degut a la multiplicitat de categories diagnòstiques que presenten ideació suïcida com a
simptomatologia.
4. Objectius
A partir de la revisió bibliogràfica s’han establert els següents objectius:
• General: Crear una proposta de prevenció i intervenció terapèutica sobre el suïcidi
en adolescents i joves mitjançant els recursos i metodologies del projecte NAT-DP.
• Específics:
o Delimitar el target terapèutic pel projecte NAT-SUI recopilant tots els
factors etiològics dels processos d’ideació suïcida.
o Crear un qüestionari que avaluï els llistat de constructes psicològics “suïcidi-
rellevants”.
o Determinar el potencial terapèutic de les possibles activitats a incloure en el
projecte NAT-SUI, basant-nos en les del NAT-DP, el NAT-FM i propostes
noves.
o Crear una proposta de prevenció i intervenció terapèutica pel suïcidi
adaptant la intervenció del projecte NAT-DP al projecte NAT-SUI, tenint en
compte la heterogeneïtat de variables psicològiques implicades en tal procés
psicològic.
METODOLOGIA
1. Participants
Grups focals: Es realitzen dos grups focals degut a la disponibilitat temporal dels
participants, estan formats per una mostra de 13 participants obtinguda de manera no
probabilística accidental. El primer grup consta d’una mostra de 6 participants, reunits a un
espai proporcionat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el segon grup d’una mostra
de 7 participants, reunits a una casa particular d’una de les participants a Barcelona.
Grup d’especialistes en suïcidi: es disposa d’una mostra de tres especialistes obtinguda de

manera no probabilística accidental, administrant el qüestionari via e-mail i rebent el
feedback corresponent, són els següents.
• Joaquim Puntí, coordinador i psicòleg clínic de l’Hospital Taulí de Sabadell i
professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Maria Esther Trepat, directora de la Fundació Institut de Psicologia de Barcelona,
psicòloga clínica, diplomada en magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i
professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Albert Feliu (és psiquiatra també?), psicòleg clínic del Parc Sanitari Sant Joan de
Déu de Sant Boi del Llobregat, llicenciat en biologia i professor associat a la
Universitat Autònoma de Barcelona.
Panell d’experts: està format per una part dels integrants de l’equip de recerca del projecte
NAT, seleccionats en base als estudis i nivell d’expertesa en les activitats, ja que es
requereix d’un expert mínim en cadascuna d’elles, són els següents:
• Antoni Sanz: doctorat en Psicologia i professor del departament de psicologia
bàsica evolutiva i de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Miguel Barrios: estudiant del doctorat de psicologia de la salut i l’esport a la
Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Avaluació i prescripció d’exercici
per ala salut, graduat en Ciències de l’activitat física i l’esport a la Universitat de
Zaragoza, graduat en treball social a la Universitat Nacional d’Educació a Distància.
• Juan Pablo Sanabria: graduat en psicologia i estudiant del màster universitari de
psicologia general sanitària (MUPGS) a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Neus Crespo: graduada en psicologia a la Universitat de Barcelona i estudiant del
màster universitari de psicologia general sanitària (MUPGS) a la Universitat
Autònoma de Barcelona.
• Raimon Bullich: estudiant de 4rt curs de Psicologia a la Universitat Autònoma de
Barcelona.
• Paula Palacin: estudiant de 4rt curs de Psicologia a la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Degut a la disponibilitat temporal personal, les activitats van ser avaluades per un mínim
de 3 experts i un màxim de 5, és a dir, amb un promig de 4 avaluadors per activitat, i es van
realitzar les avaluacions finals amb un 100% de l’equip de recerca present.
2. Instruments
Els instruments emprats en la present investigació empírica han sigut:
En primer lloc, un qüestionari quantitatiu amb disseny transversal administrat al panell
d’experts in situ després de realitzar les activitats per avaluar-ne el seu potencial terapèutic.
Consisteix en 18 ítems per a cada activitat mesurats amb una escala tipus Likert d’entre 0-3.
Aquest conté les definicions tècniques de cada categoria d’anàlisi.
Es poden trobar les categories d’anàlisi en l’ANNEX i el qüestionari sencer en el següent
enllaç: Qüestionari 1
En segon lloc, un qüestionari quantitatiu amb disseny transversal administrat al panell

d’experts en el debriefing final de la investigació. Conté els mateixos 18 ítems per activitat
però mesurats amb una escala més precisa, de tipus Likert d’entre 0-10. Aquest afegeix els
objectius terapèutics de cada categoria d’anàlisi per fer més exacte la seva avaluació i té per
objectiu minimitzar els biaixos que podrien contaminar els resultats.
Es poden trobar els biaixos i objectius terapèutics de cada categoria en l’ANNEX i el
qüestionari sencer en el següent enllaç: Qüestionari 2
3. Procediment
3.1. Metodologia qualitativa

En els estudis empírics duts a terme, per part de Klonsky i May (2015) demostrant la seva
teoria, la 3ST, en població general i, d’altra banda, per part de Dhingra, Klonsky i Tapola
(2018) posant a prova la mateixa teoria en una població universitària de Regne Unit,
s’analitzen les principals eines utilitzades per avaluar la ideació i temptativa suïcida:
A. Cribratge de suïcidi: Youth Risk Behavior Survey (YRBS), (Centers for Disease
Control and Prevention, 2009), test que analitza sis categories relacionades amb
conductes saludables que contribueixen a explicar les causes de mort i malaltia en
joves i adults.
B. Ideació suïcida: Es mesuren els intents de suïcidi contestant a una pregunta del test
The Self-Injurious Thoughts and Behaviours Interview (SITBI). I també s’avalua el
desig de suïcidi amb la Beck Scale for Suicide Ideation (BSSI), (Beck, Kovacs, &
Weissman, 1979), la qual consisteix en 19 ítems que analitzen 4 dimensions:
Actitud cap a la vida i la mort, pensaments o desitjos suïcides, projecte de intent de
suïcidi; i, realització del intent projectat. I fins i tot, s’usa un ítem que avalua la
ideació suïcida en el Beck Depression Inventory.
C. Dolor psicològic: mesurat mitjançant la Scale of Psychache (Green, Mills, &
Reddon, 2005).
D. Desesperança: avaluada a través de l’escala Beck Hopelessness Scale-Short Form.
E. Sentiment de pertinença: amb el qüestionari Interpersonal Needs Questionnaire.
F. Capacitat suïcida: la Acquired Capability for Suicide Scale i la Suicide Capacity
Scale (SCS-3) que mesuren la capacitat disposicional, adquirida i pràctica de
suïcidi.
A partir de la Teoria dels Tres Passos (Klobsky i May, 2015), els estudis empírics duts a
terme per demostrar-la, els instruments d’avaluació emprats en aquests estudis i els factors
de risc recollits a través d’una exhaustiva recerca bibliogràfica, ((Beck, Kovacs, &
Weissman, 1979); (de Jalón, & Peralta, 2002); (Green, Mills, & Reddon, 2005); (Klonsky,
May & Saffer, 2016); (Klonsky & May, 2015); (Van Orden, Witte, Gordon, Bender and
Joiner, 2008)) s’elabora un llistat de constructes psicològics “suïcidi-rellevants” comuns
en adolescents que presenten ideació i/o temptativa suïcidi:
1. Desesperança: expectativa negativa de futur pensant en impossibilitat de superar
qualsevol situació.
2. Dolor emocional: dolor emocional major que qualsevol dolor físic, de causa
desconeguda i que afecta a tots els aspectes de la vida quotidiana.
3. Sentiment de buidor: sensació de mancança, anhel i futilitat.
4. Desconnexió amb els altres
5. Aïllament social
6. Falta de sentiment de pertinença
7. Afectivitat negativa: Ansietat, tristesa profunda, anhedònia i/o abúlia.
8. Presència de trastorn mental expectativa negativa de futur, pensar en impossibilitat de
superar/millorar en qualsevol situació.: DM, TEPT, TND, TC, trastorn per consum de
substàncies, TBP, esquizofrènia infantil i TCA.
9. Auto-crítica i perfeccionisme
10. Trets de personalitat (ex. trets de personalitat límit)
11. Experiències Vitals Estressants: pèrdua d’éssers estimats, ruptura de parella,
violacions agressives i sexuals, bullying escolar, moving professional i ruptures de
parella.
12. Mancança habilitats per resoldre problemes.
13. Actitud cap a la vida
14. Actitud cap a la mort

15. Falta de projecte vital significatiu
16. Capacitat suïcida:
a) Capacitat disposicional: poca por innata al dolor i/o la mort
b) Capacitat adquirida: disminució de la por al dolor i/o la mort al llarg de la
vida
c) Capacitat pràctica: accessibilitat al coneixement dels diferents mètodes de
suïcidi
També es crea un llistat de constructes psicològics possiblement “suïcidi-rellevants”, tot i
que, no hi ha bibliografia teòrica ni empírica que els recolzi. Per tant, és una proposta
exploratòria de factors que poden ser determinants en alguna de les tres fases ja explicades
sobre procés suïcida. El llistat consta dels següents constructes:
1. Sentir-se una càrrega pels altres
2. Locus de control extern
3. Baixa autoeficàcia
4. Baixa motivació intrínseca
5. Baixa motivació extrínseca
6. Baixa autoestima
ANNEX: PROCEDIMENT DETALLAT DE L’ELABORACIÓ DE L’ESCALA DE

MESURA?
A partir dels constructes obtinguts en la revisió bibliogràfica i proposats, s’elabora un sol

qüestionari per mesurar-los amb la finalitat d’obtenir la validació del potencial terapèutic
de les activitats proposades pel projecte NAT-SUI. Aquest qüestionari pretén ser
administrat al panell d’experts de manera post a la realització de les activitats que ens
permetrà valorar la possible incidència d’aquestes en cada constructe psicològic estudiat.
Per a construir tal instrument de mesura, es duu a terme una sessió de discussió a dos grups
focals de joves que han patit ideació suïcida sobre el prototip 1 del qüestionari, llistat
obtingut a partir de la revisió bibliogràfica, amb la finalitat d’identificar les variables
psicològiques suïcidi-rellevants segons la pròpia experiència.
Per tal d’aprofitar-ne el màxim del seu potencial, es dissenya un guió a seguir des de l’inici
fins al final d’aquestes contemplant les temàtiques a tractar, l’ordre que ha de seguir el
debat i altres aspectes importants a tenir en compte. A més a més, es crea un document de
consentiment de la participació en la investigació i l’ús de la informació extreta d’aquestes
sessions grupals. La informació obtinguda s’analitza per tal d’afegir, eliminar i redefinir els
constructes psicològics debatuts creant així el prototip 2 del qüestionari.
Després, s’administra aquest segon prototip a tres especialistes en el procés suïcida, és a

dir, psicòlegs i psiquiatres, via e-mail degut a la seva disponibilitat temporal. Basant-nos en
el seu coneixement, la seva experiència laboral i en un llistat de criteris de priorització i/o
de filtre del "llistat de processos bio-psico-socials" que es crea per acabar de seleccionar
els constructes necessaris a avaluar:
1. Fase del suïcidi
2. Rellevància dins del procés suïcida
3. Criteri del grup focal de persones amb ideació suïcida
4. Criteri del grup focal d’especialistes en suïcidi (psicòlegs)

5. Possibilitat de biaixos
6. Possible potencial terapèutic de les activitats en cada constructe psicològic
Gràcies a aquest procés, s’obté el prototip 3 definitiu del qüestionari. S’aconsegueix reduir
de 23 categories possibles a les 18 categories definitives d’anàlisi i redefinir algunes
d’aquestes a petició dels participants del procés. Les categories són les següents:
Desesperança, Dolor emocional, Aïllament social, Sentiment de buidor, Por (capacitat
suïcida), Actitud cap a la vida, Actitud cap a la mort, Afectivitat negativa, Afectivitat
positiva, Motivació intrínseca, Motivació extrínseca, Expectatives de resultats,
Competència percebuda, Auto-crítica i perfeccionisme, Estil d'afrontament, Autoestima,
Catastrofisme, i Estrès.
Deixar o eliminar el llistat definitiu - prototip 3?
Seguidament, es seleccionen les activitats possibles pel projecte, per això, es segueix un
procés de consens entre els membres de l’equip del NAT-DP i del NAT-SUI.
Es revisa el llistat d’activitats del NAT-DP; BTT, orientació a la muntanya, marxa nòrdica,
art marcial a concretar, boulder i banys de bosc; i s’afegeixen noves propostes.
Mitjançant un llistat de criteris de selecció d’activitats (disponibilitat d’expert, logística i
intensitat de l’activitat) s’arriba a la decisió d’avaluar sis activitats classificades de menor a
major intensitat:
- Intensitat 1: senderisme i pàdel surf.
- Intensitat 2: slack-line i acro ioga.
- Intensitat 3: via ferrada i escalada.
3.2. Metodologia quantitativa

Posteriorment, es procedeix a avaluar el potencial terapèutic significatiu de les activitats,
per part del panell d’experts, per a intervenir en la població diana. Es realitzen tres sortides
exploratòries a diferents ubicacions, en les quals s’avaluen dues activitats per una part dels
membres del panell d’experts. L’avaluació es duu a terme després de la realització de
l’activitat mitjançant el qüestionari creat prèviament, el qual s’administra via online,
mitjançant el programa, i els resultats es recullen automàticament en una pestanya del
programa Microsoft Excel (es poden consultar en aquest enllaç: Respostes qüestionari 1,
pestanya: “Respuestas formulario 1”).
Un cop finalitzada la fase de camp, s’organitza un debrienfing final en el qual el panell

d’experts es reuneix per a avaluar de manera consensuada i retrospectiva de les activitats.
També s’administra via online, mitjançant el programa GoogleForms, i es recullen els
resultats en una altra pestanya del programa Microsoft Excel, el qual també s’utilitza com a
programa adient per a la gestió i anàlisis de les dades quantitatives obtingudes calculant-ne
els estadístics corresponents (es poden consultar en aquest enllaç: Respostes qüestionari 2,
pestanya: “Respuestas formulario 2).
Aquest segon qüestionari, té per objectiu eliminar possibles biaixos de resposta (Casimiro,
2018), contemplar l’objectiu terapèutic de cada categoria i minimitzar la desviació
estàndard de les puntuacions, establint com a criteri que les discrepàncies superiors a 3
punts entre puntuació mínima i màxima de cada ítem es discutiran per a posar els diferents
punts de vista en comú i possiblement ser resoltes.
En total, després de les avaluacions individuals, s’obtenen 42 discrepàncies superiors a 3

punts d’un total de 108 ítems i amb la posterior discussió entre avaluadors es consensuen
tots ells.
A partir de l’anàlisi, la discussió i les conclusions extretes d’aquests resultats es procedeix a

incloure o descartar les sis activitats per a la futura proposta d’intervenció del projecte
NAT-SUI.
4. Consideracions ètiques
S’ha tingut en compte que prèviament a les sessions programades amb els participants de la
nostra investigació, el panell d’experts, especialistes en suïcidi i participants amb ideació
suïcida, s’hauran de fer un seguit de passos per mantenir la ètica de la investigació.
En el cas dels grups focals, s’haurà de demanar el consentiment per a gravar en àudio les
sessions amb els dos grups, el de joves amb ideació suïcida i el d’especialistes en el procés
suïcida, i per a publicar-ne les conclusions extretes en aquests estudi. A més, s’haurà
d’assegurar la confidencialitat de totes les dades personals dels participants en els grups
focals i panell d’experts d’aquesta investigació i saber si prefereixen que es publiquin els
resultats de la nostra investigació de manera anònima. I per últim, s’haurà d’informar de
la possibilitats de exposar-se a records sobre experiències de valència afectiva negativa dels
participats en els grups focals. Si es dóna el cas, oferir una reunió individual mitjançant la
qual es decidiria quin tipus d’ajuda es necessita.
En el cas del panell d’experts, prèviament a contestar el nostre instrument de mesura i/o de
portar a terme la sessió de debat grupal, s’administrarà un document a llegir i signar que
informi de les diverses consideracions ètiques que s’han tingut en compte, i en el cas que
algú ho requereixi, s’aclarirà qualsevol dubte que sorgeixi.
També, informar degudament al panell d’experts en que consistirà l’activitat, el material
necessari per dur-la a terme, la seva durada, la seva intensitat i si s’escau, els possibles
riscos de practicar-la.
RESULTATS
A continuació es mostren els resultats, amb un grau d’acord absolut entre el panell
d’experts (discrepància màxima de 3 punts entre la puntuació mínima i màxima), obtinguts
després de les sortides exploratòries i les dues avaluacions, in situ i consensuada:
Taula 1: Mitjana i desviació estàndard de les puntuacions dels experts en relació a cada activitat i
categoria. Diferenciació dels resultats superiors a 8 en negreta i color groc. (Font: Respostes qüestionari
2 – debriefing final)
S’ordenen les activitats de major a menor potencial terapèutic en funció dels resultats
obtinguts totals per a cada activitat:
1. Via ferrada ( =9.0, s=0.75)
2. Escalada ( =8.9, s=0.89)
3. Slack-line ( =7.4, s=1.00)
4. Acro ioga ( =7.3, s=0.98)
5. Pàdel surf ( =6.7, s=1.09)

6. Senderisme ( =5.7, s=1.11)
En relació als punts forts i febles de cada activitat, s’observa el següent:

- Via Ferrada: les categories psicològiques que millor permet treballar són: por –
capacitat suïcida ( =10.0) i catastrofisme ( =10.0). En canvi, la puntuació més
baixa obtinguda és en aïllament social ( =7.5), tot i que, són prou altes.
- Senderisme: les categories psicològiques que millor permet treballar són:
l’aïllament social ( =7.8) i l’actitud cap a la vida ( =6.8). En canvi, ha puntuat
molt baix en la por – capacitat suïcida ( =3.0).
- Slack-line: les categories psicològiques que millor permet treballar són:
expectatives de resultats ( =8.8) i autocrítica i perfeccionisme ( =8.8). En canvi,
la puntuació més baixa obtinguda és l’actitud cap a la mort ( =5.3).
- Acro ioga: les categories psicològiques que millor permet treballar són:
l’aïllament social ( =9.2), l’afectivitat positiva ( =8.2) i la motivació extrínseca
( =8.2). En canvi, la puntuació més baixa obtinguda és la por – capacitat suïcida
( =4.0).
- Pàdel surf: les categories psicològiques que millor permet treballar són: el
sentiment de buidor ( =8.2) i la competència percebuda ( =8.2). En canvi, ha
puntuat molt baix en l’aïllament social( =5.2), la por – capacitat suïcida ( =5.2) i
l’actitud cap a la mort ( =5.2).
- Escalada: les categories psicològiques que millor permet treballar són: Por –
capacitat suïcida ( =9.7), actitud mort ( =9.7) i catastrofisme ( =9.7). En canvi,
la puntuació més baixa obtinguda és l'aïllament social ( =7.5).
D’altra banda, es troba la llista de quines activitats són les que permeten treballar millor i
quina la que permet treballar pitjor cada variable psicològica estudiada:
• Desesperança: via ferrada ( =8.8), escalada ( =9.2) vs. senderisme ( =5.4)
• Dolor emocional: via ferrada x( =8.3), escalada ( =8.5) vs. senderisme ( =5.0)
• Aïllament social: acro-ioga ( =9.2) vs. pàdel surf ( =5.2)
• Sentiment de buidor: via ferrada ( =9.0), escalada ( =8.7) i pàdel surf ( =8.2)
vs. Senderisme ( =5.8)
• Por (capacitat suïcida): via ferrada ( =10.20), escalada ( =9.7) vs. senderisme
( =3.0)
• Actitud cap a la vida: via ferrada ( =8.8), escalada ( =8.7) vs. acro ioga (
=6.4) i pàdel surf ( =6.4)
• Actitud cap a la mort: via ferrada ( =9.8), escalada ( =9.7) vs. senderisme (
=4.0)
• Afectivitat negativa: via ferrada ( =9.3), escalada ( =8.8) vs. senderisme (

=6.0)
• Afectivitat positiva: via ferrada ( =9.5), escalada ( =8.8), slack-line ( =8.3) i
acro ioga ( =8.2) vs. senderisme ( =6.6)
• Motivació intrínseca. via ferrada ( =8.5), escalada ( =8.2) vs. senderisme (
=6.4)
• Motivació extrínseca: escalada ( =8.2), acro-ioga ( =8.2) vs. senderisme (
=5.4), pàdel surf ( =5.4)
• Expectatives de resultats: via ferrada ( =9.3), escalada ( =9.0) i slack-line (
=8.8) vs. senderisme ( =5.4)
• Competència percebuda: via ferrada ( =9.3), escalada ( =9.3) i pàdel surf (
=8.2) vs. senderisme ( =6.6)
• Autocrítica i perfeccionisme: slack-line ( =8.8), escalada ( =8.7) vs. senderisme
( =5.8)
• Estil d’afrontament: via ferrada ( =9.8), escalada ( =9.3) i slack-line ( =8.5)
vs. denderisme ( =5.4)
• Autoestima: via ferrada ( =9.0), escalada ( =8.8) vs. senderisme ( =5.6)
• Catastrofisme: via ferrada ( =10.0), escalada ( =9.7) i slack-line ( =8.5) vs.
senderisme ( =6.0)
• Estrès: via ferrada ( =9.5), escalada ( =9.5) i slack-line ( =8.3) vs. senderisme
( =5.4)
S’observa com en la majoria dels casos l’activitat coincideix amb les que han obtingut la
major puntuació global, la via ferrada i l’escalada.
Les variables psicològiques “suïcidi-rellevants” que obtenen major potencial terapèutic

amb el conjunt de les activitats, és a dir, categories més fàcils de modificar mitjançant el
tipus d’intervenció proposada, són: catastrofisme ( =8.3), competència percebuda (
=8.3), afectivitat positiva ( =8.2), expectativa de resultats ( =7.9) i estrès ( =7.9).
Els factors principals sobre el procés suïcida segons la Three-Step Theory (Klonsky & May,
2015) que obtenen el següents resultats: Desesperança ( =7.1 ; escalada), Dolor
emocional ( =7.3 ; escalada), Aïllament social - connectivitat ( =7.1 ; acro ioga), Por –
capacitat suïcida ( =6.3, via ferrada).
DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

-Més potencial terapèutic a nivell global i a nivell de categories individuals, a més intensitat
de l’activitat.
- Molt més fàcil de generar canvis en l’afectivitat positiva (major mitjana, més activitats
amb puntuació superior a 8), potser és millor enfocar la teràpia a centrar-nos de manera
directa en generar nous sentiments positius que no pas en eliminar sentiments negatius,
probablement de manera indirecta ja es donarà, els positius poden ser prou intensos com
per contrarestar fins a eliminar els negatius.
- Observant els factors principals del procés suïcida veiem que com a mitjana global no
tenen puntuacions molt elevades, no són els més fàcils de tractar i incidir-hi, però, tots
tenen activitats que han obtingut elevat potencial terapèutic, i si ens fixem en cadascun
d’ells despunta una activitat diferent. És a dir, són complementaries entre elles perquè
cadascuna té potencial en algunes categories determinades.
Només podríem destacar les discrepàncies en el senderisme. - Discussií final moltes

discrepàncies amb el senderisme, el que ha obtingut més desv. stand, més discrepàncies, i
pitjors resultats per a la majoria de categories d’analisi.
En conclusió, inclouria 5 de les 6 activitats.

En aquesta investigació, s’ha obtingut un perfil psicològic diferent per a totes les
activitats avaluades. Totes les activitats han demostrat tenir eficàcia terapèutica per
almenys una de les categories d’anàlisi, així com també s’ha detectat almenys una
activitat amb alt potencial terapèutic per a cada una de les categories estudiades.
1. Aportació principal de la investigació

S’han aconseguits els primers objectius específics:
Delimitar el target terapèutic pel projecte NAT-SUI recopilant tots els factors etiològics
dels processos d’ideació suïcida.
Crear un qüestionari que avaluï els llistat de constructes psicològics “suïcidi-rellevants.
Determinar el potencial terapèutic de les possibles activitats a incloure en el projecte NAT-
SUI, basant-nos en les del NAT-DP, el NAT-FM i propostes noves.
2. Limitacions de la investigació
NO s’han pogut aconseguir el general i l’últim:
General: Crear una proposta d’intervenció terapèutica sobre el suïcidi en adolescents i joves
mitjançant els recursos i metodologies del projecte NAT-DP.
Específics: Crear una proposta d’intervenció terapèutica pel suïcidi adaptant la intervenció
del projecte NAT-DP al projecte NAT-SUI, tenint en compte la heterogeneïtat de variables
psicològiques implicades en tal procés psicològic.
PER TANT, s’ha canviat de modalitat de treball de tipus c 8proposta d’intervenció) a tipus
B (investigació empírica).
Perquè:
Treball en xarxa, depenent del NAT-DP que s’ha atrassat.
No s’han pogut fer mes activitats, falta de temps i personal.
NO hi ha més avaluadors, falta de dispobibiitat temporal. I dels que hi ha numero variable,
alguns cops 3, altres 4, altres 5.
3. Futures línies d’investigació

En un futur, s’espera fer un estudi per a poder crear la intervenció pel suïcidi, que
posteriorment serà posada a prova amb un estudi pilot, i fins arribar a poder implementar-la
en la població diana. A continuació es presenten algunes suggerències per a la futura

intervenció Aqui o a discussió de resultats??.
Tenint en compte els resultats d’aquesta investigació, un possible paquet d’activitats per
una intervenció NAT-SUI podria ser:
- La via ferrada i escalada funcionen per igual pràcticament, obtenint les puntuacions més
elevades, afecten a 3 de les 4 variables principals del suïcidi. Hauríem de valorar si aplicar
les dues o només una en funció de les variables idiosincràtiques del cas.
- El slackline i acro ioga tenen un potencial terapèutic semblant però l’acro ioga incideix
més en l’aïllament social, una de les 4 variables principals del suïcidi,. S’hauria de valorar
prèviament aquesta variable s’ha vist afectada en el pacient.
- El pàdel surf com a intensitat baixa funciona bé.
- Senderisme sembla que no funciona, molt genèric, poca activació, pot servir mes al
MOTI-NAT.
Per tant, l’escalada, la via ferrada i l’acro ioga són les activitats més importants en relació a
la incidència d’aquestes sobre els quatre factors més destacables de la ideació suïcida.
Podria ser un bon paquet terapèutic, tot i que, en funció de característiques individuals de
cada pacient? podríem adaptar-lo.
Finalment, l’objectiu és tenir un paquet terapèutic d’activitats amb un mínim de una

activitat per a cada nivell d’intensitat (1, 2 i 3) i adequat per a grups de 4 a 8 persones en
funció de patologies o causes del suïcidi comunes, augmentant l’homogeneïtat
simptomàtica i facilitant així l’adaptabilitat de la teràpia.
REFERÈNCIES
Beck, A., Kovacs, M. & Weissman, A. (1979). Assessment of Suicidal Intention: The
Scale for Suicide Ideation, Vol. 47, No. 2, 343-352: University of Pennsylvania School of
Medicine.
Recuperat de:
https://pdfs.semanticscholar.org/c2de/a047d5d71cd6500d92d4cdf2c6e36129d8cf.pdf
Casimiro, J. (2018). Biaixos que podrien haver contaminat les respostes del qüestionari.
Estudi experimental: Elaboració d’un perfil psicològic d’activitats d’aventura-natura. pp.
55-56. Treball de final de grau. Universitat Autònoma de Barcelona.
Centers for Disease Control and Prevention. (2009). Youth Risk Behavior Survey
(YRBS). Recuperat de:
https://www.cdc.gov/healthyyouth/data/yrbs/pdf/2019/2019_YRBS-Standard-HS-
Questionnaire.pdf
Christi, P., Stone, D.H., Corcoran, P., Williamson, E., y Petridou, E. (2003).
EUROSAVE Working Group. Suicide mortality in the European Union. European Journal
of Public Health, 13: 108- 114.
https://doi.org/10.1093/eurpub/13.2.108
de Jalón, E. G., & Peralta, V. (2002). Suidicio y riesgo de suicidio. In Anales del
sistema sanitario de Navarra (Vol. 27, No. 3, pp. 87-96). Recuperat de:
https://www.researchgate.net/profile/Elena_Jalon2/publication/277053103_Suidicio_y_ries
go_de_suicidio/links/565305a908ae1ef92975a7d6.pdf
Dhingra, K., Klonsky, E. D., & Tapola, V. (2018). An Empirical Test of the Three-Step
Theory of Suicide in UK University Students. Suicide and Life-Threatening Behavior.
https://doi.org/10.1111/sltb.12437
Diekstra, R. F. (1993). The epidemiology of suicide and parasuicide. Acta Psychiatrica

Scandinavica, 87(S371), 9-20. DOI: 10.1111/j.1600-0447.1993.tb05368.x
Fundación Salud Mental España (FSME). (2018). Observatorio del suicidio en España
el 2016. Recuperat de: https://www.fsme.es/observatorio-del-suicidio-2016/españa-
suicidios-2016/
Fundación Salud Mental España (FSME). (2018). Epidemiologia de la conducta suïcida

en el mundo. Recuperat de: https://www.fsme.es/centro-de-documentación-sobre-conducta-
suicida/epidemiolog%C3%ADa-de-la-conducta-suicida/
Fundación Salud Mental España (FSME). (2018). Estrategia de prevención del suicidio
en el SNS. Recuperat de: https://www.fsme.es/centro-de-documentaci%C3%B3n-sobre-
conducta-suicida/programas-de-prevencion/sns/
Gili, M., Campayo, J. G., & Roca, M. (2014). Crisis económica y salud mental. Informe
SESPAS 2014. Gaceta Sanitaria, 28, 104-108. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2014.02.005
Giner, L. y Guija, J.A. (2014). Número de suicidios en España: Diferencias entre los
datos del Instituto Nacional de Estadística y los aportados por los institutos de Medicina
Legal. Revista de Psiquiatría y Salud Mental, 7(3): 139-146.
https://doi.org/10.1016/j.rpsm.2014.01.002
Green, K., Mills, J. & Reddon, J. (2005). An Evaluation of the Psychache Scale on an
Offender Population, Suicide and Life-Threatening Behavior, 35(5), pp. 570-80. DOI:
10.1521/suli.2005.35.5.570
Klonsky, E. D., & May, A. M. (2015). The three-step theory (3ST): a new theory of
suicide rooted in the “ideation-to-action” framework. International Journal of Cognitive
Therapy, 8(2), 114-129.
DOI: 10.1521/ijct.2015.8.2.114
Klonsky, E. D., May, A. M., & Saffer, B. Y. (2016). Suicide, suicide attempts, and
suicidal ideation. Annual review of clinical psychology, 12, 307-330.
https://doi.org/10.1146/annurev-clinpsy-021815-093204
Langhinrichsen-Rohling, J., Friend, J., & Powell, A. (2009). Adolescent suicide,

gender, and culture: A rate and risk factor analysis. Aggression and Violent Behavior,
14(5), 402–414. DOI: 10.1016/j.avb.2009.06.010
Mann, J. J. (1999). Role of the serotonergic system in the pathogenesis of major

depression and suicidal behavior. Neuropsychopharmacology, 21(2), 99S-105S. DOI:
10.1016/S0893-133X(99)00040-8
Méndez, M. D. R. C. (1998). Estudio transversal de las variables psicopatológicas

asociadas a tentativa de suicidio en una muestra de pacientes esquizofrénicos (Doctoral
dissertation, Universidad de La Laguna).
Recuperat de: http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO21293/estudio_transversal_variables.pdf
Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (MSSI). (2012). Grupo de trabajo

de la Guía de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Guía
de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Plan de Calidad
para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.
Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Galicia (avalia-t); 2012. Guías de
Práctica Clínica en el SNS: Avalia- t 2010/02. Recuperat de:
http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_481_Conducta_Suicida_Avaliat_compl.pdf
Organización Mundial de la Salud (OMS). (2018). Suicidio: datos y cifras.

Recuperat de:
http://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/suicide
Organización Mundial de la Salud (OMS). (2018). Día Mundial para la Prevención

del Suicidio. Ginebra (2004). Recuperat de:
https://www.who.int/mediacentre/news/releases/2004/pr61/es/
Serrat, M. et al. (2018). Panel of Experts for the Characterization of the Therapeutic
Potential for the Psychological Intervention of Activities at Wilderness. Tesi doctoral.
Universitat Autónoma de Barcelona. Recuperat de:
https://www.researchgate.net/publication/325719613_Presentacio_III_Congres_PGS_2018
_versio_en_catala
Villar, F. (2018). Factores de Riesgo en la Conducta Suicida en la Adolescencia. Tesi

doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona.
DE DE
DO SES DO SES
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
LO PE LO PE
R RA R RA
AI EM NÇ AI EM NÇ
A A
5,4
8,8
SE LLA OCI SE LLA OCI
NT ME ON NT ME ON
PO IM NT AL PO IM NT AL
E E
5,0
8,3
R R
ANNEX: Resultats
SO SO
(C NT (C NT
AP DE CIA AP DE CIA
7,8
7,5
AC AC BU L AC AC BU L
TI IT I TI IT I
TU AT DO TU AT DO
AC D SU R AC D SU R
5,8
9,0
TI C TI C
TU AP ÏCID TU AP ÏCID
D A A D A A
3,0
10,0
AF CA LA ) AF CA LA )
EC P EC P
A VID A VID
TI L A TI L A
6,8
8,8
Resultats en funció de les activitats
VI VI
AF TA A M AF TA A M
EC T O EC T O
NE RT NE RT
M TIV M TIV
4,0
9,8
OT IT GAT OT IT GAT
I A I I A I
M VAC T PO VA M VAC T PO VA
6,0
9,3
EX
OT IÓ SI EX
OT IÓ SI
PE IVA INT TIVA PE IVA INT TIVA
6,6
9,5
CT CIÓ RÍ CT CIÓ RÍ
A N A N
CO TIV EXT SEC CO TIV EXT SEC
AU M ES R A AU M ES R A
6,4
8,5
TO P D ÍN TO P D ÍN
Via ferrada
-C ETÈ E R SEC -C ETÈ E R SEC
Senderisme
RÍ ES A RÍ ES A
5,4
7,8
TI NCI TI NCI
CA A ULT CA A ULT
IP P ER AT IP P ER AT
5,4
9,3
ES ERF CEB S ES ERF CEB S

TI TI
L D ECC UD L D ECC UD
'A IO A 'A IO A
6,6
9,3
FR N FR NI
ON ISM ON SM
5,8
8,0
TA E TA E
AU ME AU ME
N N
5,4
9,8
CA TOE T CA TOE T
TA ST TA ST
ST IM ST IM
RO A RO A
5,6
9,0
FIS FIS
M M
E E
6,0
10,0
ES ES
TR TR
ÈS ÈS
5,4
9,5
DE DE
DO SES DO SES
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
LO PE LO PE 10,0
R RA R RA
AI EM NÇ AI EM NÇ
A A
6,6
6,5
NT ME ON NT ME ON
E E
7,6
R SO R SO 7,5
(C NT (C NT
AP DE CIA AP DE CIA
9,2
5,5
TI IT I TI IT I
TU AT DO TU AT DO
AC D SU R AC D SU R
7,4
7,0
TI C TI C
D A A D A A
4,0
5,8
EC P EC P
A VID A VID
TI L A TI L A
6,4
6,5
VI VI
AF TA A M AF TA A M
EC T O EC T O
NE RT NE RT
M TIV M TIV
5,4
5,3
OT IT GAT OT IT GAT
I A I I A I
7,8
7,3
EX
OT IÓ SI EX
OT IÓ SI
8,2
8,3
A N A N
7,8
7,3
Slackline
P D ÍN P D ÍN
Acro Ioga
TO TO
RÍ ES A RÍ ES A
8,2
7,8
TI NCI TI NCI
CA A ULT CA A ULT
7,6
8,8

TI TI
'A IO A 'A IO A
7,8
8,8
FR NI FR NI
ON SM ON SM
8,0
8,8
TA E TA E
AU ME AU ME
N N
7,6
8,5
CA TOE T CA TOE T
TA ST TA ST
ST IM ST IM
RO A RO A
7,6
8,0
FIS FIS
M M
E E
7,4
8,5
ES ES
TR TR
ÈS ÈS
7,4
8,3
DE DE
DO SES DO SES
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
LO PE LO PE 10,0
R RA R RA
AI EM NÇ AI EM NÇ
A A
9,2
6,2
NT ME ON NT ME ON
E E
8,5
7,0
R SO R SO
(C NT (C NT
AP DE CIA AP DE CIA
7,5
5,2
TI IT I TI IT I
TU AT DO TU AT DO
AC D SU R AC D SU R
8,7
8,2
TI C TI C
D A A D A A
9,7
5,2
EC P EC P
A VID A VID
TI L A TI L A
8,7
6,4
VI VI
AF TA A M AF TA A M
EC T O EC T O
NE RT NE RT
M TIV M TIV
9,7
5,2
OT IT GAT OT IT GAT
I A I I A I
8,8
6,4
EX
OT IÓ SI EX
OT IÓ SI
8,8
7,8
A N A N
8,2
6,6
Escalada
TO P D ÍN TO P D ÍN
Pàdel surf

RÍ ES A RÍ ES A
8,2
5,4
TI NCI TI NCI
CA A ULT CA A ULT
9,0
7,6

TI TI
'A IO A 'A IO A
9,3
8,2
FR NI FR N
ON SM ON ISM
8,7
7,2
TA E TA E
AU ME AU ME
N N
9,3
6,6
CA TOE T CA TOE T
TA ST TA ST
ST IM ST IM
RO A RO A
8,8
6,8
FIS FIS
M M
E E
9,7
8,0
ES ES
TR TR
ÈS ÈS
9,5
7,4
Resultats en funció de les categories d’anàlisi (variables suïcidi rellevants)
Aïllament social
10,0
9,0 9,2
Potencial terapèutic
8,0 7,8
7,0 7,5 7,5
6,0
5,0 5,5 5,2
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
E
RF
A
GA
DA
E
ISM
IN
AD
SU
LA
IO
KL
RR
ER
CA
L
AC
RO
DE
FE
ND
ES
SL
AC
PÀ
A
SE
VI
Dolor emocional
10,0
9,0
8,3 8,5
8,0
7,5 7,6
7,0 7,0
6,0
5,0 5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
GA
DA
E
E
RF
A
IN
ISM
AD
SU
LA
IO
KL
RR
ER
CA
AC
RO
L
DE
FE
ND
ES
SL
AC
PÀ
A
SE
VI
Desesperança
10,0
9,0 8,8 9,2
8,0
7,0
6,5 6,6 6,2
6,0
5,0 5,4
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
RF
A
GA
DA
E
E
IN
ISM
AD
SU
LA
IO
KL
RR
ER
CA
L
AC
RO
DE
FE
ND
ES
SL
AC
PÀ
A
SE
VI
Potencial terapèutic Potencial terapèutic Potencial terapèutic
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
VI VI VI
A A A
FE FE FE
RR RR RR
AD AD AD
A A A
8,8
9,0
10,0
SE SE SE
ND ND ND
ER ER ER
ISM ISM ISM
E E E
6,8
3,0
5,8
SL SL SL
AC AC AC
KL KL KL
IN IN IN
E E E
6,5
5,8
7,0
AC AC AC
RO RO RO
IO IO IO
GA GA GA
6,4
4,0
7,4
PÀ PÀ PÀ
DE DE DE
Actitud cap a la vida

L L L
Sentiment de buidor
SU SU
Por - Capacitat suicida SU
RF RF RF
6,4
5,2
8,2
ES ES ES
CA CA CA
LA LA LA
DA DA DA
8,7
9,7
8,7
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
VI VI VI
A A A
FE FE FE
RR RR RR
AD AD AD
A A A
9,5
9,3
9,8
SE SE SE
ND ND ND
ER ER ER
ISM ISM ISM
E E E
6,6
6,0
4,0
SL SL SL
AC AC AC
KL KL KL
IN IN IN
E E E
8,3
7,3
5,3
AC AC AC
RO RO RO
IO IO IO
GA GA GA
8,2
7,8
5,4
PÀ PÀ PÀ
Afectivitat positiva
DE DE Afectivitat negativa DE
Actitud cap a la mort
L SU L SU L SU
RF RF RF
7,8
6,4
5,2
ES ES ES
CA CA CA
LA LA LA
DA DA DA
8,8
8,8
9,7
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
VI VI VI
A A A
FE FE FE
RR RR RR
AD AD AD
A A A
9,3
7,8
8,5
SE SE SE
ND ND ND
ER ER ER
ISM ISM ISM
E E E
5,4
5,4
6,4
SL SL SL
AC AC AC
KL KL KL
IN IN IN
E E E
8,8
7,8
7,3
AC AC AC
RO RO RO
IO IO IO
GA GA GA
7,6
8,2
7,8
PÀ
DE PÀ PÀ
L DE DE
SU L L
Motivació intrínseca
RF SU Motivació extrínseca SU
7,6
Expectatives de resultats
RF RF
5,4
6,6
ES
CA ES ES
LA CA CA
DA LA LA
9,0
DA 8,2 DA
8,2
Competència percebuda
10,0
9,0 9,3 9,3
8,8
8,0 8,2
7,8
7,0
6,6
6,0
5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
GA
DA
E
E
RF
A
IN
ISM
AD
SU
LA
IO
KL
RR
ER
CA
AC
RO
L
DE
FE
ND
ES
SL
AC
PÀ
A
SE
VI
Autocrítica i perfeccionisme
10,0
9,0 8,8 8,7
8,0 8,0 8,0
7,0 7,2
6,0 5,8
5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
E
RF
A
GA
DA
E
ISM
IN
AD
SU
LA
IO
KL
RR
ER
CA
L
AC
RO
DE
FE
ND
ES
SL
AC
PÀ
A
SE
VI
Estil d'afrontament
10,0 9,8
9,0 9,3
8,5
8,0
7,6
7,0
6,6
6,0
5,0 5,4
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
RF
A
GA
DA
E
E
IN
ISM
AD
SU
LA
IO
KL
RR
ER
CA
L
AC
RO
DE
FE
ND
ES
SL
AC
PÀ
A
SE
VI
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
VI VI VI
A A A
FE FE FE
RR RR RR
AD AD AD
A A A
9,5
9,0
10,0
SE SE SE
ND ND ND
ER ER ER
ISM ISM ISM
E E E
5,4
6,0
5,6
SL SL SL
AC AC AC
KL KL KL
IN IN IN
E E E
8,3
8,5
8,0
AC AC AC
Estrès
RO RO RO
IO IO IO
Autoestima
GA GA GA
7,4
7,4
7,6
Catastrofisme
PÀ PÀ PÀ
DE DE DE
L SU L SU L SU
RF RF RF
7,4
8,0
6,8
ES ES ES
CA CA CA
LA LA LA
DA DA DA
9,5
9,7
8,8
ANNEX 1: Prototip 1 del qüestionari 1
1. DESESPERANÇA: expectativa negativa de futur, pensar en impossibilitat de superar/millorar en qualsevol situació.

2. DOLOR EMOCIONAL: Intensitat, freqüència i/o durada de l'experiència somatosensorial de dolor, i de l'experiència afectiva associada
3. AILLAMENT SOCIAL: desconnexió amb els altres, falta de sentiment de pertinença, sentir-se una càrrega pels altres.
4. SENTIMENT DE BUIDOR: sensació de pèrdua, falta, mancança, anhel, futilitat (res té importància).
5. POR (Capacitat suïcida): intensitat i/o durada de simptomatologia de por al dolor i/o la mort durant l’execució de l’activitat.
6. ACTITUD CAP A LA VIDA: voler viure, creure que té sentit la seva existència.
7. ACTITUD CAP A LA MORT: indiferència a morir o viure / voler morir.
8. AFECTIVITAT NEGATIVA: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (por, tristesa, ira, ansietat) o secundàries, de valència
negativa
9. AFECTIVITAT POSITIVA: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (alegria) o secundàries, de valència positiva
10. ALEXITÍMIA: Incapacitat per a identificar estats afectius propis i aliens, per a regular-los, i per adaptar la conducta segons els estats afectius propis o aliens
11. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA: Realització d’accions per la mera satisfacció de fer-les (estimulació interna) sense necessitat de cap estímul extern.
12. MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA: Realització d’accions incentivada pels estímuls externs o recompenses que es rebran. No neix de l’interior de la persona.
13. AUTOEFICÀCIA: Capacitat percebuda, individual o col·lectiva, per a dur a terme una acció o seqüència d'accions específica en relació a un determinat criteri
d'execució.
14. EXPECTATIVES DE RESULTATS: Naturalesa, probabilitat i/o valor afectiu de les conseqüències contingents a la realització d'una conducta o seqüència de conductes,
en relació a un determinat criteri d'execució
15. COMPETÈNCIA PERCEBUDA: Creença general sobre la capacitat percebuda individual per a sortir airós de les situacions complexes de la vida, que implica
competència personal i contingència conducta-resultats
16. AUTO-CRÍTICA I PERFECCIONISME: Creença de que es pot i s’ha (imposició) d’aconseguir la perfecció. Pot arribar a pensar que qualsevol cosa per sota de l’ideal de
perfecció és inacceptable.
17. CONTROL DELEGAT: Grau de confiança en la capacitat personal d'altres persones de les quals es deriven conseqüències per a un mateix
18. LOCUS DE CONTROL INTERN / EXTERN:
Locus de control extern: Atribució de que les conseqüències de les seves accions no depenen d’un mateix, sinó que d’estímuls externs.
Locus de control intern: Atribució de que les conseqüències de les seves accions sí que depenen d’un mateix, té control sobre aquestes.
19. ESTIL D'AFRONTAMENT: Tendència disposicional en l´ús de les estratègies d'afrontament de l'estrès = MANCANÇA HABILITATS PER RESOLDRE PROBLEMES???
20. AUTOESTIMA: Grau disposicional de valoració personal, compost de competència percebuda i autoconcepte
21. CATASTROFISME: Estil cognitiu que determina la freqüència d'emissió d'expectatives de resultats d'alta valència negativa relatives a esdeveniments
22. OPTIMISME: Estil cognitiu que determina la resposta afectiva sostinguda envers el futur personal, dependent de l'estil atribucional.
23. ESTRÈS: Estat agut o crònic de desbordament de la capacitat personal per atendre situacions avaluades com a amenaça, pèrdua o repte, que genera emocions
negatives i estimula l'activació d'estratègies d'afrontament.
ANNEX 2: Resultats dels grups focals

2. DOLOR EMOCIONAL: Intensitat, freqüència i/o durada de l'experiència somato-sensorial de dolor, i de l'experiència afectiva associada.
3. AILLAMENT SOCIAL: desconnexió amb els altres, falta de sentiment de pertinença.
5. POR (Capacitat suïcida): intensitat i/o durada de simptomatologia de por al dolor i/o la mort durant l’execució de l’activitat.
És a dir: No tinc por a matar-me, m’atreveixo a matar-me (ACTE).
7. ACTITUD CAP A LA MORT: indiferència a morir o viure, no importar-te morir o viure (IDEA – PENSAR-HO).
8. AFECTIVITAT NEGATIVA: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (por, tristesa, ira, ansietat, apatia, abúlia = no voler fer res,
anhedonia = no experimentar plaer en res, aplanament afectiu = no sentir res) o secundàries, de valor negatiu.
9. AFECTIVITAT POSITIVA: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (alegria) o secundàries, de valor positiu.
10. ALEXITÍMIA: No saber què sents. Incapacitat per a identificar emocions i sentiments propis i aliens, per a regular-los, i per adaptar la conducta segons els estats
afectius propis o aliens.
És a dir, tenir ganes de fer coses per un mateix (estimulació interna), sense necessitat de cap estímul extern.
És a dir, tenir ganes de fer coses gràcies els estímuls externs o recompenses que es rebran. No neix de l’interior de la persona.
13. EXPECTATIVES DE RESULTATS: Naturalesa, probabilitat i/o valor afectiu de les conseqüències contingents a la realització d'una conducta o seqüència de conductes,
en relació a un determinat criteri d'execució.
És a dir, creure que em sortiran bé/malament les coses.
14. COMPETÈNCIA PERCEBUDA: Creença general sobre la capacitat percebuda individual per a sortir airós de les situacions complexes de la vida, que implica
competència personal i contingència conducta-resultats.
És a dir, creurem capaç o no de portar a terme qualsevol acció.
15. AUTO-CRÍTICA I PERFECCIONISME: Creença de que es pot i s’ha d’aconseguir (imposició) la perfecció. Pot arribar a pensar que qualsevol cosa per sota de l’ideal de
perfecció és inacceptable.
16. CONTROL DELEGAT: Grau de confiança en la capacitat personal d'altres persones de les quals es deriven conseqüències per a un mateix. Confiar en els altres.
17. ESTIL D'AFRONTAMENT: Tendència disposicional en l´ús de les estratègies d'afrontament de l’estrès o situacions de manera passiva o centrada en el problema (en la
negativitat de la vida).
18. AUTOESTIMA: Grau disposicional de valoració personal, compost de competència percebuda i autoconcepte. Autoestima negativa: Sentir-se una càrrega pels altres.
19. CATASTROFISME: Manera de pensar centrada en que tot va i anirà malament, per tant, passaran desgràcies i catàstrofes, res té ni tindrà solució.
20. ESTRÈS: Estat agut o crònic de desbordament de la capacitat personal per atendre situacions avaluades com a amenaça, pèrdua o repte, que genera emocions
negatives i estimula l'activació d'estratègies d'afrontament.
ANNEX 4: Resultats del grup d’especialistes en suïcidi

2. DOLOR EMOCIONAL: Intensitat, freqüència i/o durada de l'experiència somato-sensorial de dolor, i de l'experiència afectiva associada.
3. AILLAMENT SOCIAL: desconnexió amb els altres, falta de sentiment de pertinença.
5. POR (Capacitat suïcida): intensitat i/o durada de simptomatologia de por al dolor i/o la mort durant l’execució de l’activitat. És a dir: No tinc por a
matar-me, m’atreveixo a matar-me (ACTE).
7. ACTITUD CAP A LA MORT: indiferència a morir o viure, no importar-te morir o viure (IDEA – PENSAR-HO).
8. AFECTIVITAT NEGATIVA: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (por, tristesa, ira, ansietat, apatia, abúlia =
no voler fer res, anhedonia = no experimentar plaer en res, aplanament afectiu = no sentir res) o secundàries, de valor negatiu.
9. AFECTIVITAT POSITIVA: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (alegria) o secundàries, de valor positiu.
És a dir, tenir ganes de fer coses per un mateix (estimulació interna), sense necessitat de cap estímul extern.
És a dir, tenir ganes de fer coses gràcies els estímuls externs o recompenses que es rebran. No neix de l’interior de la persona.
12. EXPECTATIVES DE RESULTATS: Naturalesa, probabilitat i/o valor afectiu de les conseqüències contingents a la realització d'una conducta o seqüència
de conductes, en relació a un determinat criteri d'execució. És a dir, creure que em sortiran bé/malament les coses.
13. COMPETÈNCIA PERCEBUDA: Creença general sobre la capacitat percebuda individual per a sortir airós de les situacions complexes de la vida, que
implica competència personal i contingència conducta-resultats. És a dir, creurem capaç o no de portar a terme qualsevol acció.
14. AUTO-CRÍTICA I PERFECCIONISME: Creença de que es pot i s’ha d’aconseguir (imposició) la perfecció. Pot arribar a pensar que qualsevol cosa per sota
de l’ideal de perfecció és inacceptable.
15. ESTIL D'AFRONTAMENT: Tendència disposicional en l´ús de les estratègies d'afrontament de l’estrès o situacions de manera passiva o centrada en el
problema (en la negativitat de la vida).
16. AUTOESTIMA: Grau disposicional de valoració personal, compost de competència percebuda i autoconcepte. Autoestima negativa: Sentir-se una
càrrega pels altres.
17. CATASTROFISME: Manera de pensar centrada en que tot va i anirà malament, per tant, passaran desgràcies i catàstrofes, res té ni tindrà solució.
18. ESTRÈS: Estat agut o crònic de desbordament de la capacitat personal per atendre situacions avaluades com a amenaça, pèrdua o repte, que genera
emocions negatives i estimula l'activació d'estratègies d'afrontament.
ANNEX 6: Procés de validació del potencial terapèutic d’activitats
ANNEX 7: QÜESTIONARI 2 – DEBRIEFING FINAL
Abans de contestar cada activitat, cada expert ha de consultar les puntuacions que va donar per a cada categoria en el qüestionari 1. Aquestes es poden consultar a
Qüestionari 1: Respostes panell d'experts (pestanya "respuestas de formulario 1").
En el moment de procedir a contestar en relació a cada activitat, cal ser conscient, i provar de neutralitzar, els diferents biaixos que possiblement van contaminar les
avaluacions realitzades in situ en el qüestionari 1. Els possibles biaixos a considerar són (Casimiro, 2018):
BIAIX DE REPRESENTATIVITAT: Particularment present en els participants del panel d'experts amb rol de novell, consisteix en la manca de representativitat de l'activitat, tal
i com es va programar durant la sortida de camp del panell, en relació al rang de dificultats, i al rang de varietats del conjunt de l'activitat. Els iniciats i els experts poden
neutralitzar parcialment aquest biaix prenent en consideració el conjunt d'experiències que disposes en relació a l'activitat. En el cas dels novells, es recomana que, davant
de dubte entre diverses puntuacions, atorguin la menys extrema de les possibles.
BIAIX D'INTERPRETACIÓ DE CATEGORIES: Té a veure amb els diversos significats atorgats a cada categoria per diversos experts. Justament aquest possible biaix, que es va
fer palès en el transcurs dels debriefings, va portar a l'elaboració dels "objectius terapèutics" que acompanyen a la definició tècnica de cada categoria. Es recomana una
lectura acurada d'aquests dos elements, i la resolució de dubtes o intercanvi d'opinions, abans de procedir a l'avaluació.
BIAIX D'ESTAT D'ÀNIM / FATIGA: Consisteix en una infra o sobrevaloració del potencial d'una activitat degut a les pròpies respostes afectives en el transcurs de l'activitat
programada pel panell d'experts, o en el moment de procedir a l'avaluació.
BIAIX D'ANCORATGE: Consisteix en una modulació de les respostes degut a la contextualització d'aquest panell en el disseny del protocol NAT-SUI. Cal tenir present que,
tot i que les categories d'anàlisi d'aquest estudi deriven del perfil psicològics de les persones amb diagnòstic de suïcidi, l'objectiu es avaluar el potencial genèric, per
qualsevol intervenció psicològica de l'activitat en sí, per tant, al marge de qualsevol categoria diagnòstica.
BIAIX D'ESTAT FÍSIC: Consisteix en una modulació de les respostes proporcionades in situ mitjançant el formulari 1 prenent com a ancoratge el nivell físic personal, sense
tenir en consideració si està desviat de la mitjana.
Valora del 0 al 10 cada variable psicològica “suïcidi-rellevant”:
1. DESESPERANÇA:
- Definició tècnica: expectativa negativa de futur, pensar en impossibilitat de superar/millorar en qualsevol situació.
- Objectius terapèutics: L’activitat ha de fer possible una disminució del sentiment de desesperança amb l’exposició progressiva a l’activitat. El debriefing final
ha de permetre canviar l’expectativa negativa de futur adonant-se que ja ha superat una situació complicada com l’activitat i per tant, podria superar-ne
d’altres de la seva vida quotidiana.
2. DOLOR EMOCIONAL:
- Definició tècnica: Intensitat, freqüència i/o durada de l'experiència somato-sensorial de dolor, i de l'experiència afectiva associada.
- Objectius terapèutics: L'activitat ha de fer possible una disminució de la seva sensació de dolor amb l'exposició progressiva a l'activitat. El debriefing final ha
de permetre agafar consciència del "seu dolor" i fer-ne una extrapolació a la seva vida quotidiana, identificant aquelles activitats diàries en que té més
propensió a sentir dolor emocional i com i què fer per a poder disminuir aquesta sensació.
3. AILLAMENT SOCIAL:
- Definició tècnica: desconnexió amb els altres, falta de sentiment de pertinença.
- Objectius terapèutics: L'activitat ha de fer possible una connexió amb els altres participants mitjançant la cooperació entre ells per aconseguir finalitzar-la i
generant així noves relacions socials. També pot permetre generar un sentiment de pertinença en un grup que pot extrapolar-se en la vida quotidiana si
segueixen realitzant activitats conjuntament o decideixen realitzar-ne amb altres coneguts.
4. SENTIMENT DE BUIDOR:
- Definició tècnica: sensació de pèrdua, falta, mancança, anhel, futilitat (res té importància).
- Objectius terapèutics: L’activitat ha d’aconseguir disminuir aquest sentiment de buidor a través del descobriment de la naturalesa i noves activitats. El
debriefing final ha de permetre al pacient adonar-se que pot eliminar el seu buit emocional mitjançant la realització d’activitats que l’omplin i el facin sentir
realitzat.
5. POR (Capacitat suïcida):

- Definició tècnica: intensitat i/o durada de simptomatologia de por al dolor i/o la mort durant l’execució de l’activitat. És a dir: No tinc por a matar-me,
m’atreveixo a matar-me (ACTE).
- Objectius terapèutics: L’activitat ha de permetre experimentar la sensació de por al dolor i/o a la mort durant l’execució d’aquesta. El debriefing final ha de
permetre identificar aquesta sensació i descobrir que el pacient sí que té por a morir i no és capaç de cometre un acte auto-lític en contra de la pròpia vida,
extrapolant-ho a la vida quotidiana.
6. ACTITUD CAP A LA VIDA:

- Definició tècnica: voler viure, creure que té sentit la seva existència.
- Objectius terapèutics: El programa té per objectiu augmentar les ganes de viure i de trobar sentit a la pròpia existència mitjançant els debriefings de cada
activitat i la reflexió de les noves experiències viscudes. Per això, es contrastarà l’actitud cap a la vida prèvia i l’evolució d’aquesta durant l’aplicació de tot el
programa, esperant obtenir un augment significatiu de les ganes de viure.
7. ACTITUD CAP A LA MORT:

- Definició tècnica: indiferència a morir o viure, no importar-te morir o viure (IDEA – PENSAR-HO).
- Objectius terapèutics: El programa té per objectiu disminuir la indiferència cap a morir mitjançant els debriefings de cada activitat i la reflexió de les noves
experiències viscudes. Per això, es contrastarà l’actitud cap a la mort prèvia i l’evolució d’aquesta durant l’execució de cada activitat, en la qual s’espera
despertar l’instint de supervivència de l’individu que aplicarà totes les seves armes per sortir airós de cada activitat, per tant, obtindrem una disminució
significativa de la ideació mort.
8. AFECTIVITAT NEGATIVA:
- Definició tècnica: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (por, tristesa, ira, ansietat, apatia, abúlia = no voler fer res,
anhedonia = no experimentar plaer en res, aplanament afectiu = no sentir res) o secundàries, de valor negatiu.
- Objectius terapèutics: L'activitat ha de permetre experimentar aquestes sensacions negatives i fer possible tenir una experiència de millora amb l'exposició
progressiva a l'activitat. El debriefing final ha de permetre identificar les pròpies emocions negatives i la dels altres i expressar, gestionar i controlar-les.
Aprenentatge que hauria de servir per a fer una extrapolació a la vida quotidiana.
9. AFECTIVITAT POSITIVA:
- Definició tècnica: Intensitat, freqüència i/o durada de sentiments associats a emocions, primàries (alegria) o secundàries, de valor positiu.
- Objectius terapèutics: L'activitat ha de permetre experimentar aquestes sensacions positives i fer possible tenir una experiència de millora amb l'exposició
progressiva a l'activitat. El debriefing final ha de permetre identificar les pròpies emocions positives i la dels altres i expressar, gestionar i controlar-les.
Aprenentatge que hauria de servir per a fer una extrapolació a la vida quotidiana.
10. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA:

- Definició tècnica: Realització d’accions per la mera satisfacció de fer-les (estimulació interna) sense necessitat de cap estímul extern. És a dir, tenir ganes de
fer coses per un mateix (estimulació interna), sense necessitat de cap estímul extern.
- Objectius terapèutics: El programa ha de permetre fer un canvi en les motivacions de l’individu. Partint d’una motivació intrínseca baixa o nul·la i al final del
programa obtenint un alt nivell de motivació per a realitzar activitats per un mateix, pel mer plaer de practicar-les, sabent que les activitats provoquen canvis
bioquímics i psicològics en el pacient.
11. MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA:

- Definició tècnica: Realització d’accions incentivada pels estímuls externs o recompenses que es rebran. No neix de l’interior de la persona. És a dir, tenir ganes
de fer coses gràcies els estímuls externs o recompenses que es rebran. No neix de l’interior de la persona.
- Objectius terapèutics: El programa ha de permetre fer un canvi en les motivacions de l’individu. Partint d’una motivació extrínseca baixa o nul·la i al final del
programa obtenint un alt nivell de motivació per a realitzar activitats incentivada per estímuls externs com poden ser la companyia agradable d’altres
persones durant l’execució d’aquestes activitats.
12. EXPECTATIVES DE RESULTATS:

- Definició tècnica: Naturalesa, probabilitat i/o valor afectiu de les conseqüències contingents a la realització d'una conducta o seqüència de conductes, en
relació a un determinat criteri d'execució. És a dir, creure que em sortiran bé/malament les coses.
- Objectius terapèutics: Un objectiu fonamental de tot el programa terapèutic ha de ser fomentar la reflexió, durant els briefings i debriefings, sobre les
conseqüències positives (a nivell físic, adaptatiu i emocional), comporta sortir de la "zona de confort". Per això, la teràpia s'haurà de focalitzar en el contrast
entre els resultats esperats abans de l’activitat, i els obtinguts amb ella, per identificar emocions, sensacions i pensaments plaents, per poder identificar altres
activitats diàries amb les quals poden obtenir resultats similars amb els obtinguts en les activitats NAT.
13. COMPETÈNCIA PERCEBUDA:

- Definició tècnica: Creença general sobre la capacitat percebuda individual per a sortir airós de les situacions complexes de la vida, que implica competència
personal i contingència conducta-resultats. És a dir, creurem capaç o no de portar a terme qualsevol acció.
- Objectius terapèutics: L'activitat ha de permetre que la persona pugui tenir experiències d'èxit que li permetin incrementar la creença sobre la seva capacitat
individual per a resoldre una situació. En aquest sentit és molt important oferir un feedback constant de l'execució de l'activitat per part del tècnic d'activitat
(per reduir el possible sentiment d'incapacitat), com donar missatges reforçadors de l'autoeficàcia si és precís, per part del terapeuta. No obstant, és molt
important que aquest reforçament no sigui arbitrari, i s'ajusti a la competència real en l'activitat de la pacient.
14. AUTO-CRÍTICA I PERFECCIONISME:

- Definició tècnica: Creença de que es pot i s’ha d’aconseguir (imposició) la perfecció. Pot arribar a pensar que qualsevol cosa per sota de l’ideal de perfecció és
inacceptable.
- Objectius terapèutics: Un objectiu fonamental de tot el programa terapèutic ha de ser fomentar la reflexió, durant els briefings i debriefings, sobre els
pensaments autocrítics i perfeccionistes durant l’activitat. En aquest sentit és important oferir un feedback constant sobre l’execució de l’activitat entre el
pacient i el tècnic, informant-nos de com creu que està realitzant l’activitat i responent-li amb missatges reforçadors positius sobre la seva bona execució.
També fent-li veure que no és possible la perfecció i que la millora en l’execució depèn de la constància en la pràctica. A mida que avanci el programa és
necessari registrar l’execució i metes aconseguides (temps, nivell de dificultat), fent així que s’adoni de la seva millora progressiva, i extrapolar-ho a les seves
activitats de la vida quotidiana.
15. ESTIL D'AFRONTAMENT:

- Definició tècnica: Tendència disposicional en l´ús de les estratègies d'afrontament de l’estrès o situacions de manera passiva o centrada en el problema (en la
negativitat de la vida).
- Objectius terapèutics: La teràpia ha d'integrar un elevat component en l'entrenament per a la detecció de les estratègies amb les quals les pacients afronten
els símptomes físics, cognitius i emocionals propis de la seva patologia, amb l'objectiu de detectar aquelles estratègies desadaptatives en relació a la malaltia,
per poder substituir-les per d'altres més adaptatives. Aquest entrenament hauria d'incloure un primer apartat educatiu explicant quins son els principals
components de les estratègies d'afrontament, i el seu impacte en l'estrès i les emocions associades. Un cop a l'activitat NAT, es tractaria de que les persones
analitzin quins components de l'activitat els hi han resultat estressants, com els han afrontat, i com els podrien haver afrontat per a reduir l'estrès. L'objectiu
terapèutic principal és que les pacients puguin transferir aquests coneixements i habilitats a la seva simptomatologia, i al seu impacte conductual i emocional,
per adoptar les millors estratègies d'afrontament de forma personalitzada.
16. AUTOESTIMA:
- Definició tècnica: Grau disposicional de valoració personal, compost de competència percebuda i autoconcepte. Autoestima negativa: Sentir-se una càrrega
pels altres.
- Objectius terapèutics: Un dels objectius transversals a la participació en qualsevol activitat NAT ha de consistir en una millora de l'afectivitat experimentada
per cada pacient respecte a sí mateixa, mitjançant experiències d'èxit garantides. Per tant, durant les activitats es reforçaran intensament el fet de ser capaces
de fer activitats que creien que no podrien fer; mentre que en el debriefing posterior s'analitzaran quins pensaments i emocions respecte a la pròpia capacitat
i vàlua els hi provoca participar en les activitats NAT, per extrapolar-les a la seva malaltia i activitat quotidiana.
17. CATASTROFISME:
- Definició tècnica: Pensament focalitzat en que tot va i anirà malament, per tant, passaran desgràcies i catàstrofes, res té ni tindrà solució.
- Objectius terapèutics: Aquesta categoria està fortament relacionada amb els resultats esperats (les expectatives de resultat) de les pacients, ja que tenir
disposició a imaginar-se el pitjor resultat possible (catastrofisme) genera un biaix cognitiu que fa que les expectatives siguin més dolentes i intenses. Per tant,
la realització de l'activitat com a part del tractament, i sobretot el treball cognitiu del debriefing, ha de facilitar l'extrapolació de les experiències positives
puntuals de la teràpia a la seva vida en general, per tal de modificar l'estil cognitiu negatiu (ja que hauran experimentat múltiples experiències i per tal, hauran
pogut analitzar múltiples expectatives de resultat).
19. ESTRÈS:
- Definició tècnica: Estat agut o crònic de desbordament de la capacitat personal per atendre situacions avaluades com a amenaça, pèrdua o repte, que genera
emocions negatives i estimula l'activació d'estratègies d'afrontament.
- Objectius terapèutics: L'activitat ha de fer possible que les pacients experimentin una sensació d'activació fisiològica i mental intensa. Aquesta activació ha
d'aparèixer com a conseqüència de que les persones pensin que tot i tenir l'habilitat suficient per fer l'activitat, aquesta suposarà un repte, evitant, així, que
considerin que les exigències de la pròpia activitat són superiors a les seves capacitats per realitzar-la. El posterior debriefing ha de permetre que la persona
sàpiga que aquesta activació es producte de les implicacions que creuen que té en la seva vida el fet de superar l'activitat realitzada (avaluació primària: veure
l'activitat com a una amenaça, una pèrdua o un repte) així com també de les possibilitats que creuen tenir alhora afrontar-la o superar-la (avaluació
secundària). Això, serveix per treballar la manera en què es produeixen aquestes avaluacions cognitives durant la teràpia i posteriorment en el seu dia a dia.

Paula Palacin Soley - Projecte NAT-SUI UAB

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Paula Palacin Soley - Projecte NAT-SUI UAB

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Projecte NAT-SUI - 0 -

S’ha de fer frmat APA? Interlineado 2, ...

2. Etiologia del suïcidi

2.1. Suïcidi com a causa bio-psicològica

• PAS 2: Ideació forta vs. Moderada: El comportament de suïcidi ocorre quan la

• PAS 3: Progressió de la ideació a la temptativa suïcida: La forta ideació suïcida

2.2. Suïcidi com a causa psicosocial

3. Rellevància acadèmica: Prevalença i intervenció actual

3.2. Intervenció i prevenció actual en suïcidi

3.3. El projecte NAT-SUI

estratègies terapèutiques combinant les teràpies cognitius-conductuals amb la pràctica

Grup d’especialistes en suïcidi: es disposa d’una mostra de tres especialistes obtinguda de

En segon lloc, un qüestionari quantitatiu amb disseny transversal administrat al panell

3.1. Metodologia qualitativa

14. Actitud cap a la mort

ANNEX: PROCEDIMENT DETALLAT DE L’ELABORACIÓ DE L’ESCALA DE

A partir dels constructes obtinguts en la revisió bibliogràfica i proposats, s’elabora un sol

Després, s’administra aquest segon prototip a tres especialistes en el procés suïcida, és a

4. Criteri del grup focal d’especialistes en suïcidi (psicòlegs)

3.2. Metodologia quantitativa

Un cop finalitzada la fase de camp, s’organitza un debrienfing final en el qual el panell

En total, després de les avaluacions individuals, s’obtenen 42 discrepàncies superiors a 3

A partir de l’anàlisi, la discussió i les conclusions extretes d’aquests resultats es procedeix a

5. Pàdel surf ( =6.7, s=1.09)

En relació als punts forts i febles de cada activitat, s’observa el següent:

• Afectivitat negativa: via ferrada ( =9.3), escalada ( =8.8) vs. senderisme (

Les variables psicològiques “suïcidi-rellevants” que obtenen major potencial terapèutic

DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

Només podríem destacar les discrepàncies en el senderisme. - Discussií final moltes

En conclusió, inclouria 5 de les 6 activitats.

1. Aportació principal de la investigació

3. Futures línies d’investigació

en la població diana. A continuació es presenten algunes suggerències per a la futura

Finalment, l’objectiu és tenir un paquet terapèutic d’activitats amb un mínim de una

Diekstra, R. F. (1993). The epidemiology of suicide and parasuicide. Acta Psychiatrica

Fundación Salud Mental España (FSME). (2018). Epidemiologia de la conducta suïcida

Langhinrichsen-Rohling, J., Friend, J., & Powell, A. (2009). Adolescent suicide,

Mann, J. J. (1999). Role of the serotonergic system in the pathogenesis of major

Méndez, M. D. R. C. (1998). Estudio transversal de las variables psicopatológicas

Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (MSSI). (2012). Grupo de trabajo

Organización Mundial de la Salud (OMS). (2018). Suicidio: datos y cifras.

Organización Mundial de la Salud (OMS). (2018). Día Mundial para la Prevención

Villar, F. (2018). Factores de Riesgo en la Conducta Suicida en la Adolescencia. Tesi

-C ETÈ E R SEC -C ETÈ E R SEC

ES ERF CEB S ES ERF CEB S

ES ERF CEB S ES ERF CEB S

-C ETÈ E R SEC -C ETÈ E R SEC

ES ERF CEB S ES ERF CEB S

Actitud cap a la vida

1. DESESPERANÇA: expectativa negativa de futur, pensar en impossibilitat de superar/millorar en qualsevol situació.

1. DESESPERANÇA: expectativa negativa de futur, pensar en impossibilitat de superar/millorar en qualsevol situació.

1. DESESPERANÇA: expectativa negativa de futur, pensar en impossibilitat de superar/millorar en qualsevol situació.

Valora del 0 al 10 cada variable psicològica “suïcidi-rellevant”:

5. POR (Capacitat suïcida):

6. ACTITUD CAP A LA VIDA:

7. ACTITUD CAP A LA MORT:

10. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA:

11. MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA:

12. EXPECTATIVES DE RESULTATS:

13. COMPETÈNCIA PERCEBUDA:

14. AUTO-CRÍTICA I PERFECCIONISME:

15. ESTIL D'AFRONTAMENT:

You might also like