Valoració I Intervenció Conducta Suïcida MPGS 2023-24

1
La suïcida
La conducta
Màster Psicologia General Sanitària
Valoració i intervenció en
situacions de risc de suïcidi
Lola Riesco Miranda

Psicòloga clínica
Judit Pons Baños
Infermera especialista en salut mental
lola.riesco@uvic.cat
3
Objectius: 3
1. Conèixer l'epidemiologia i etiologia de la
conducta suïcida així com els factors de risc
i de protecció
2. Aprendre a identificar i valorar el risc de

suïcidi.
3. Entendre els diferents abordatges

terapèutics i de prevenció de la conducta
suïcida.

4
Veritat o
mentida

QUÈ EN PENSES? 5

QUÈ EN PENSES? 6

QUÈ EN PENSES? 7

QUÈ EN PENSES? 8

QUÈ EN PENSES? 9

QUÈ EN PENSES? 10

QUÈ EN PENSES? 11

QUÈ EN PENSES? 12

13

14
Conduct
a suïcida

Introducció (I) 15
• El suïcidi és un problema de salut pública.
• L’intent de suïcidi, és una de les urgències psiquiàtriques més freqüents
• L’intent de suïcidi suposa el 1% dels ingressos de les urgències dels hospitals generals
• El 5% dels intents de suïcidi requereixen tractament en UCI
• El 2% mor per l’intent

Introducció (II) 16
• Els pacients que realitzen intents de suïcidi presenten:

- Elevada morbiditat (més del 50% repeteix l’acte suïcida)
- Alta mortalitat per suïcidi (el 10% als 10 anys)
• Els factors de risc suïcida més importants són:

- L’existència d’un trastorn mental
- Haver realitzat temptatives prèvies

Introducció (III) 17
• La conducta suïcida està tipificada com a delicte en almenys 23 països del món
• La criminalització del suïcidi fomenta la culpa en les persones que intenten
suïcidar-se i interfereix en la recerca d'ajuda
• La despenalització del suïcidi salva vides en reduir l'estigma i la vergonya,
permet una major recollida de dades i augmenten la sensibilització i promoció en
la prevenció del suïcidi
OMS (2023)

Conducta suïcida 18
Intent
Ideació Comunicació Intent de
abortat/ Suïcidi
suïcida suïcida suïcidi
interromput
Autolesió
no
suïcida
(NSSH)
Non Suicidal
Self Harm

19
Epidemiologí
a

Suïcidis a Espanya 2022 20
4097
SUÏCIDIS
3042 1.051
HOMES
>11 DONES
(74,2%) SUÏCIDIS (25,8%)
AL DIA
https://www.fsme.es/observatorio-del-suicidio
21
Factors de risc
i
de protecció

Etiologia 22
• Es desconeix la causa de la conducta suïcida.
• No hi ha cap teoria que pugui explicar el suïcidi de manera completa.
• Existeixen un conjunt de factors de risc que augmenten o disminueixen el
nivell de risc suïcida.
• La identificació d' aquests factors es realitza mitjançant el judici clínic professional.

Factors de risc 23
La conducta suïcida és el resultat d' una interacció de

factors de risc genètics, psicològics, socials,
culturals, a més d' experiències de trauma i
pèrdues.
International Association for Suicide Prevention (2020)

Factors de risc 24
- Coneixent els factors de risc estarem en disposició

de detectar-los i alhora, d’actuar en conseqüència.
- Quants més factors de risc s’afegeixen en una

mateixa persona, més gran serà la probabilitat de
que la persona presenti una conducta suïcida.
- Ara bé, que no es donin aquests factors de risc, no

significa que la persona no pugui portar a terme
un intent de suïcidi.

25
[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

26

27

28
• La incidència del suïcidi en persones amb consum de substàncies és
20 cops la de la població normal
• Els opiacis i les drogues estimulants com la cocaïna,
anfetamina, metanfetamina, metilendioximetanfetamina i altres,
augmenten el risc de suïcidi
• El cànnabis afavoreix l’aparició d’ideació suïcida
• La marihuana sola no s’hi associa
• El consum d’alcohol està present en un 15-20%

dels suïcidis (Szerman et al., 2020)
29

30
Trets de Personalitat 30
- Impulsivitat
- Inestabilitat emocional
- Baixa autoestima i autoeficàcia
- Pobre autoconcepte
- Perfeccionisme Les idees de suïcidi són una expressió extrema del desig
(Vallejo et cols., 2015)
d’escapar de situacions viscudes intolerants, irresolubles i
- Poca sociabilitat insostenibles (Beck, 1993)
- Dificultats en les relacions
- Baixa autoestima
- Visió pessimista
(Green et al., 2020)

31

Edat 32
• Màxima incidència a ♂ a partir de 45 anys

• Màxima incidència a ♀ a partir 65 anys
• En majors de 70 anys hi ha un nou pic d’incidència
• Molt freqüent entre els 15-19 anys

Gènere: 33
• Suïcidis 3,5 ♂ > 1 ♀

• Intents de suïcidi 1 ♂ < 3 ♀
• ♂ mètodes més violents

34

Millor indicador 35
INTENTS DE SUÏCIDI
PREVIS
(el 20-40% de les persones que moren per suïcidi
ho havian intentat abans)

36

↓ Serotonina i 5-HIAA a LCR
(Teraiza et cols, 2009; Mann, 2013; Turencki i Brent, 2016) 37
↑Activitat noradrenèrgica
(VanHeeringen, 2003)
↑l’Eix HT-HF-SR (Gmitrowicz et cols, 2001)
Marcadors inflamatoris i risc de suïcidi (Pardey et al., 2012;

↓colesterol i ↑cortisol plasmàtic (Vevera, Methem et al., 2017; Rusell et al., 2020)
2006)
“Tendència suïcida” i Cromosoma 2 (Willour, 2007)
↓ àcid docosahexainoïc i d’Omega 3 a
plasma (Sublette, 2006) “La disfunció tiroïdea augmenta el risc 2,3 cops (Liu et al.,
2021)
Risc de suïcidi més alt en individus amb antecedents

familiars de suïcidi (3 vegades més possibilitats d’intentar-ho
ells)(Fu et cols, 2002; Baldessarini RJ, et cols,. 2004)

38

39
- Els antecedents familiars de suïcidi poden estar lligats

a factors hereditaris.
- S’associen a intents de suïcidi a edats precoces (Roy,

2004)
- Més relacionats amb el suïcidis que amb els intents

de suïcidi (Parra, 2018)

40

41
• Solters, divorciats i vidus > casats

• Ruptures de parella i viure sol
• Nivell social baix, caigudes de nivell i aturats
• Immigrants/pobresa
• Raça blanca > negra i llatina (Huergo et cols., 2009)
• Religió protestant > jueu > catòlic (Huergo et cols., 2009)

42

43
Els nens maltractats corren el doble de risc de suïcidar-
se (si els maltractaments són sexuals: 4 cops més) (Alonso,
2017)
L’assetjament cibernètic, efectes més greus

(Bauman et al., 2013; Van Geel et al., 2014)
El risc de suïcidi davant l’assetjament sexual és

d’un 2,33 (Magnusson et al., 2020)

44

45
El 30% de suïcidis en adolescents a

EEUU tenen lloc entre població de
tendència homosexual (replicat a
Espanya)

46

47

Factors de risc personals (I) 48
1. Antecedents personals d’intents de suïcidi: 2. Pensaments suïcides, com
• A més nombre d’intents única sortida al seu patiment

>>> Més risc
3. Dèficits d’habilitats socials
• A major gravetat dels intents previs
>>> Més risc 4. Presencia de psicopatologia
• A major grau d’ocultació dels intents previs 5. Alta recent d’hospitalització psiquiàtrica
>>> Més risc
6. Abús de substàncies psicoactives
7. Conducta antisocial

Factors de risc personals (II) 49
• Autolesions • Sentiments de indefensió i desesperança
• Personalitat introvertida i baixa tolerància a la • Alts nivells d’impulsivitat (baixa tolerància a la

incertesa frustració…)
• Elevada autoexigència personal • Problemes d’ identitat
• Sentiments de fracàs personal • Víctimes d’abusos sexuals recents
• Baixa autoestima • Víctima de maltractament físic i psicològic
• Sentir-se una càrrega

Factors de risc familiars 50
• Antecedents familiars de suïcidi • Rigidesa de l’entorn familiar
• Abús de alcohol o drogues a la família • Família amb alts nivells de exigència i perfeccionisme
• Psicopatologia dels pares • Lleialtat mal entesa a l’entorn
• Violència dins l’entorn familiar
• Subestimar el malestar emocional dels adolescents
• Absència de cures i/o atenció al nen /adolescent
• Manca de temps per escoltar

Factors de risc socials 51
- Absència / Pèrdua de xarxa social de suport
- Aïllament social
- Rebuig i/o marginació per part dels iguals
- Sense sostre
- Presència d’esdeveniments vitals negatius (davant la presència d’aquests es

pot reactivar el sentiment de desemparament, desesperança i abandonament):
• Mort o pèrdua de una persona estimada
• Ruptura de parella
• Problemes familiars, amb els iguals i/o amb la parella…

Factors de protecció 52
Reducció/ Sentiment de
afrontament del Esperança pertinença i Altres
patiment vinculació
• Habilitats personals • Actituds i valors positius • Cohesió familiar (i amb el • Locus de control intern
(respecte, solidaritat, grup d’iguals)
en la resolució de
cooperació, justícia,
problemes amistat...) • Bona autoestima
• Habilitats socials
• Recerca de suport i • Tenir aficions • Suport social • Flexibilitat cognitiva

ajuda quan sorgeixen
dificultats
• Creences religioses • Tenir fills petits
fermes
• Estar en teràpia
• Participar activitats
• Confiança en la comunitàries
possibilitat de
recuperació
• Tenir mascotes

53
Circumstàncies
precipitants i
Senyals
d’alarma

Circumstàncies precipitants 54
Estressors intensos que, en un moment donat, poden implicar el “pas a l’acte” en algú que
està pensant en llevar-se la vida
• Discussió amb algú estimat

• Ruptura o pèrdua d’una relació afectiva
• Suïcidi d’una persona propera o persontage públic
• Abús d’alcohol o d’una altre substància
• Reportatge sobre el suïcidi o mètodes per a fer-ho
• Aparició o empitjorament d’un procés físic o mental
• Canvis inesperats en circumstàncies vitals
• Experimentació d’esdeveniment vital traumàtic
• Pèrdua d’estatus social o fet que implica pèrdua de respecte per part dels altres
Senyals d’alarma 55
Las señales de alerta pueden indicar que el individuo está pensándolo, planificando cómo hacerlo, o
bien pueden ser una solicitud de ayuda.
Amenazar con hacerse daño o matarse

Hablar o escribir sobre el suicidio
Expresar impotencia, rabia y desesperanza
Involucrarse en conductas de riesgo
Pérdida de interés por lo que le gustaba
- Expresar ausencia de razones para vivir
- Verbalizar ideas de suicidio

Senyals d’alarma 56
Expresar "sentirse atrapado" o ausencia de salida

Aumento del consumo de alcohol u otras sustancias
Evitación del contacto con su entorno habitual
Muestras de irritabilidad, ansiedad o tristeza
Cambios no explicables de humor
Regalar sus pertenencias
- Despedirse de los suyos

57
Treballem els casos

58
Grups de
risc
i
vulnerables

Grups de risc 59
• Adolescents: Les noies presenten més ideació i intents de suïcidi i

els nois més suïcidis. El mètode més freqüent és la intoxicació
medicamentosa
• Ancians: El suïcidi es més freqüent en aquest grup d’edat,

principalment en homes majors de 75 anys
Font: GPCS (2020)

Persones vulnerables 60
- Persones majors de 65 anys - Algunes professions

- Adolescents i joves - Refugiats/Immigrants
- Persones amb Trastorn Mental - Persones sense sostre
- Persones amb malalties greus, - Víctimes de violència, abusos sexuals,...
cròniques i cuidadors - Població penitenciària
- Discapacitat
- LGTB

61
Conducta
suïcida a
l’adolescènci
a

Factors de risc 62
Trastorn mental Discriminació Barreres per accedir al
sistema sanitari
Ús nociu d'alcohol i altres Trauma i abús
substàncies Facilitat d'accés als mitjans
Història familiar de suïcidi
sistèmics
Factors estructurals i
per suïcidar-se
individuals
Factors
comunitaris
Factors socials i
Intents de suïcidi previs
Sensació de soledat i Informació inadequada als
Desesperança manca de suport social mitjans de comunicació
Malaltia física i dolor Relacions conflictives o Exposició al suïcidi
pèrdua de relacions
Edat Estigma associat a la cerca
Pèrdua econòmica o de d'ajuda
Sexe feina
Factors genètics i
biològics
(GPC, 2020; OMS, 2014)

Signes d’alerta
63
• Augment del
consum d'alcohol o Expressions del
drogues tipus:
• Buscar maneres de • Depressiu
CONDUCTUAL
matar-se • Ansiós
• "Em mataré"
ESTAT
•
VERBAL
D'ÀNIM
Abandonar
activitats • "Estic desesperat" • Indiferent
• Aïllar-se de família • "No tinc motius • Irritable
i amics per viure" • Avergonyit/
• Dormir poc o massa • "Sóc una càrrega" humiliat
• Acomiadar-se de • "Estic atrapat"
• Furiós/ agitat
gent • "El dolor és
insuportable" • Alleugerit/
• Regalar pertinences
• “Tot és una merda”
millora sobtada
• Mostrar-se fatigat
(American Foundation for Suicide Prevention) Màster Psicologia General Sanitària

64
Treballem els
casos

Accions preventives 65
- Enfocament positiu de la salut mental
- Entorns escolars segurs
- Vincles amb els serveis de suport
- Política i protocols clars en la detecció de risc
- Formació del personal educatiu
- Sensibilització als pares sobre la salut mental i els factors de
risc

Recomanacions per a l’entorn d’un adolescent en risc de suïcidi 66
- Controlar els estats depressius i d’ansietat
- Escoltar i valorar si hi ha risc de suïcidi imminent
- Compartir amb ell els seus problemes
- Una amenaça de suïcidi no és banal: és una petició d’ajuda
- Buscar ajuda mèdica immediata
- Ajudar-lo a que no s’aïlli socialment
- Recordar-li que els tractaments no fan efecte de manera immediata
- Animar-lo a que practiqui algun esport o faci exercici físic
- No exigir-li massa; possiblement no pugui acceptar grans responsabilitats
- Evitar l’accés a armes de foc, medicaments i altres substàncies letals
(Moleón Ruiz & Moleón Camacho, 2021)

67 67
Valoració i
determinac
ió
del risc de
suïcidi

68

Qui requereix ser avaluat? 69
• Sobrevivent d’un intent de suïcidi
• Verbalització de ideació suïcida
• Admeten potencial suïcida en entrevista
• Comportament que fa sospitar

70
La
entrevista

Entrevista – Actituds del professional 71 71
(Froján, 2006)

72 72

Entrevista clínica 73
• És l’eina per excel·lència per obtenir la informació
• Hi ha una estructura bàsica:

- Preparar-se per escoltar
- Preguntar
- Escoltar activament
- Demostrar que s’ha escoltat
- Respondre

74
• Hem de donar l’oportunitat d’expressar pensaments i sentiments.
• Són útils preguntes obertes. Per exemple: “Quins són els teus
pensaments respecte la vida i la mort?” perquè permeten expressar
sentiments ambivalents.
• Preguntes directes i que qüestionen com per exemple “de debò et

vols matar?” no permeten aquesta expressió.
• És important evitar el “per què” ja que fa que la persona es posi a la

defensiva. Preguntar "qui", "què", "on", "quan" i "com" permet una
informació més detallada.

Què cal avaluar? 75 75
1. Trastorns psiquiàtrics
2. Antecedents de conducta suïcida
3. Situació psicosocial
4. Punts forts i vulnerabilitats individuals
5. Ideació suïcida actual
6. Valoració de l’intent de suïcidi actual (en cas que n’hi hagi)

1. Trastorns mentals 76 76
• Signes i símptomes actuals del trastorn psiquiàtric:
- Ansietat
- Depressió
- Al·lucinacions imperatives
- Impulsivitat i agressivitat
• Diagnòstics i tractaments psiquiàtrics anteriors

2. Antecedents de conducta suïcida 77 77
• Personals: diagnòstic, tractament, hospitalitzacions…

- L’ existència d’intents de suïcidi previs: entre
el 30 i el 40% de les morts per suïcidi van precedides
d'intents de suïcidi
Millor indicador del risc de suïcidi!!!
• Familiars: suïcidi, trastorns psiquiàtrics…

3. Situació psicosocial 78 78
• Estressors psicosocials aguts o crònics
• Situació laboral
• Entorn familiar
• Cultura-religió

4. Punts forts i vulnerabilitats individuals: 79 79
• Habilitats afrontament
• Trets de personalitat
• Respostes passades a l’estrès
• Capacitat de control de la realitat
• Capacitat per tolerar dolor psicològic

5. Valoració de les característiques de la ideació suïcida (I) 80
1.- Començar demanant des de situacions específiques:

- Com pensa resoldre la situació que m’ha descrit?
- Ha pensat en fer-se mal alguna vegada?
- M’ha dit que dorm malament. En què pensa?
- Ha pensat en suïcidar-se?
2.- Demanar sobre la freqüència i la intensitat dels pensaments.
Font: Protocol per la detecció i maneig inicial de la ideació suïcida

Valoració de les característiques de la ideació suïcida (II) 81
3.- Després de confirmar la presència de la ideació suïcida s’ha de

concretar fins a poder establir la possible planificació de la idea.
DEMANAR NO AUGMENTA EL RISC!
S’han d’identificar:
- El mètode suïcida: Com?
- La circumstància: Quan?
- Lloc: On?
- Motiu principal per fer-ho

Valoració de les característiques de la ideació suïcida (III) 82
4.- Molt important també avaluar la desesperança i els plans de futur:
- Pensa que existeix alguna possibilitat de millorar?

- Està convençut que el seu patiment és intolerable i mai acabarà?
- Com es veu d’aquí a un temps?
- Té previst alguna cosa per quan surti d’aquí?

Valoració de les característiques de la ideació suïcida (IV) 83
5.- Avaluar els sentiments de culpa:

- Pensa que els seus familiars estarien millor sense vostè?
- Creu que els hi està ocasionant algun perjudici?
- Creu que no es mereix seguir vivint?

Valoració de les característiques de la ideació suïcida (V) 84
6.- Avaluar els suports socials reals i percebuts:

- Té amics? Es sent amb suport?
- Vostè parla dels seus problemes amb els seus millors amics?
- Confia en algú?

Valoració de les característiques de la ideació suïcida (VI) 85
7.- Avaluar els valors, creences i factors protectors:

- Té motius per no suïcidar-se?
- No ho faria per algú ?
- No ho faria per quelcom?

Afirmació de la persona Respostes apropiades
Tothom estarà millor sense mi •Qui estarà millor?
•Què serà millor per aquestes persones?
•On planeges anar?
86
No ho puc suportar més •Què és tan difícil de suportar?
•Què faria la teva vida millor?
•Quan et vas començar a sentir així?
Només vull anar a dormir i no •Què vols dir amb dormir?
trobar-m’ho més •Què és això que no vols trobar més?
Vull que s’acabi •Què vols que s’acabi?
•Com pots fer que s’acabi?
No seré un problema gaire temps •Com ets un problema?
més •Què canviarà en la teva vida per no ser un problema?
•Quan deixaràs de ser un problema?
Les coses mai funcionaran •Què pots fer per canviar-ho?
•Què proposes fer?
Res té sentit •Què podria fer que la vida tingués sentit?
•Quins aspectes de la vida fan que Màster
valguiPsicologia
la penaGeneral
viure-la?
Sanitària
•Què passa a la teva vida que la fa tant sense sentit?
[Adaptat de Videbeck, 2011]
6. Valoració de l’intent de suïcidi 87 87
• Factors de risc
A !
• Valoració de la intencionalitat
C I
È N
L
• Letalitat de la conducta
•
I
Mètode escollit
VA
•
M B
Rescatabilitat
• A
Elaboració del pla / Impulsivitat
• Actitud davant la conducta suïcida actual

Aconseguirem: 88 88
• Identificar factors de risc
• Controlar seguretat imminent del pacient
• Realitzar diagnòstic diferencial multiaxial per

planificar el tractament
• Determinar context de tractament més adequat

Valoració de la probabilitat del “pas a l’acció” 89 89
Més risc Menys risc
• Ideació suïcida recurrent. • Ocasional ideació suïcida.

• Comunicació indirecte de la ideació • Comunicació directa i exhibició de la
suïcida. ideació suïcida.
• Planificació de mètode i lloc. • Impulsivitat.
• “Negació” de la ideació suïcida. • Acceptació i demanda d’ajuda.

90 90
Escales
de
valoració
del risc
de suïcidi

Escales d'avaluació 91 91
• Poden facilitar l’inici i aportar preguntes a l’entrevista
• No substituir per una avaluació complerta de les

circumstàncies clíniques
• No utilitzar per realitzar estimacions clíniques

del risc de suïcidi

Escales de valoració 92
Urgències Salut Mental Atenció primària / Altres
Escala de valoración de la gravedad de la SAD PERSONS Scale

Escala de intencionalidad Suicida
conducta suicida de Columbia (Columbia-
de Beck (Suicide Intent Scale, SIS)
Suicide Severity Rating Scale, C-SSRS) Escala IS PATH WARM
MINI Entrevista Neuropsiquiátrica

Escala de Riesgo-Rescate (Risk Escala de ideación suicida de Beck (Scale for
Internacional (MINI International
Rescue Rating Scale, RRRS) Suicide Ideation, SSI)
Neuropsychiatric Interview, MINI)
Escala de Gravedad Médica de la

Escala de Evaluación del Suicidio (Suicide
Tentativa (Medical Damage Scale, Ask Suicide-Screening Questions (asQ)
Assesment Scale, SUAS)
MDS)
Cuestionario de Riesgo de Suicidio

Escala de Riesgo Suicida de Plutchik
de Horowitz (Risk of Suicide Escala de Desesperanza de Beck (BHS)
(Risk of Suicide, RS)
Questionnaire, RSQ)

Escala MINI: 93
(https://biadmin.cibersam.es/Intranet/Ficheros/GetFichero.aspx?FileName=MINI.pdf)

Ask Suicide-Screening Questions (asQ): 94
(https://www.nimh.nih.gov/research/research-conducted-at-nimh/asq-toolkit-materials)
Escala de ideación suicida de Beck (SSI): 95
Heteroaplicada. El rang de la puntuació és de 0-38. Es

considera que una puntuació igual o major de 1 és
indicativa de risc de suïcidi, i a més puntuació, més risc
(https://biadmin.cibersam.es/Intranet/Ficheros/GetFichero.aspx?
FileName=SSI.pdf) de suïcidi.
Escala de desesperanza de Beck (BHS): 96
Autoaplicada. Puntua 1 les respostes "Veritat"

dels ítems 2, 4, 7, 9, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 20 i la
resta de respostes "Fals". Una puntuació igual o
superior a 8 indica un grau de desesperança alt.
(https://hvn.es/enfermeria/ficheros/escala_de_desesperanza.pdf)

Escala de intencionalidad Suicida de Beck (SIS): 97
Heteroaplicada. Les preguntes

16-20 no sumen. No hi ha punts
de tall, a més puntuació, més
gravetat.
(https://alojamientos.uva.es/guia_docente/uploads/2013/478/46299/1/Documento42.pdf)

98 98
Maneig del
pacient
amb risc de
suïcidi

Maneig de la persona amb risc de suïcidi
99 99

100
100
Modalitats de
tractament

101101
Font: GPC de Prevención y tratamiento de la conducta suicida, 2012. Revisada 2020

Element clau en el
tractament de la 102102
conducta suïcida

MODEL COGNITIU-CONDUCTUAL 103103
PENSAMENT EMOCIÓ CONDUCTA
“…Perquè no hi ha allò ni bo ni dolent, però així ho fa el pensament.”

William Shakespeare, Hamlet (acte segon, escena III)
Bases teòriques per la prevenció del suïcidi 104104
Vulnerabilitats
MODE
Biopsicosocials SUÏCIDI
Factors Factors Factors

Factors cognitius motivacionals conductuals
afectius
(Beck, 1979)
Objectius de la TCC per prevenir el suïcidi 105105
• Proporcionar psicoeducació: S’educa sobre • Minimitzar l’aïllament social: Ajudar a l’individu a
l’associació dels pensaments suïcides, les establir gradualment una nova xarxa de suport
emocions i els comportaments social o utilitzar la xarxa ja existent de manera més
adaptativa
• Reduir factors de risc de suïcidi: La
• Augmentar l’adherència al tractament:
desesperança, ansietat, depressió,…
Adherència a l’atenció mèdica, al tractament de
trastorns relacionats amb abús de substàncies,…
• Millorar l’afrontament efectiu: La regulació
emocional i les habilitats per resoldre problemes • Pla per la seguretat: Preparar als pacients,
de manera que el suïcidi no sigui l’única solució familiars i amics per implementar els procediments
pel seus problemes del pla de seguretat d’emergència si els desitjos
suïcides es repeteixen.
Gharahmanlou-Holloway M. et al. (2014)

Teràpia cognitiva sobre la conducta suïcida 106106
1.- Avaluació global
2.- Elaboració de hipòtesi sobre els motius de la conducta suïcida
3.- Selecció de estratègies i tècniques específiques

Tècniques cognitives 107107
- Reestructuració cognitiva - Mindfulness
- Resolució de problemes - Descatastrofització
- Exploració de Doble Moral

- Experiments conductuals
- Diàleg socràtic
- Entrenament en assertivitat - Tècniques paradoxals
- Re-atribució
- Entrenament en Habilitats Socials

Estratègies 108
Dirigides a
reduïr i/o Factors de Risc
eliminar
Dirigides a
facilitar i/o Factors de protecció
promoure

Estratègies terapèutiques (I): 109109
- Insistir en la dimensió temporal i fluctuant de la ideació autolítica.
- Estratègia per “guanyar temps”. Contracte de no suïcidi.
- Es pot treballar des de l’ambivalència pròpia de tota conducta.
- Estimular l’activació conductual.
- Els objectius a curt termini han d’estar factibles i amb alta probabilitat d’èxit.
- Els entrenaments centrats en la consciència plena poden millorar aspectes relacionats
amb la regulació emocional.

Estratègies terapèutiques (II): 110110
Construcció d’una “caixa d’esperança”:
• Ajuda a desfiar directament els seus pensaments desadaptatius, recordant

èxits previs, experiències positives i raons per viure.
• Permet treballar la modificació de les creences nuclears problemàtiques (per

exemple, la inutilitat, la impotència,…)
• Pot ser des d’una foto d’una persona estimada fins a un poema favorit, una
oració, targetes d’afrontament o totes juntes
(Gharahmanlou-Holloway M. et al., 2014)

Estratègies terapèutiques (III): 111111
Generació i utilització de “targetes d’afrontament”:
• Són targetes de notes per afrontar millor una situació de crisi
• N’hi ha de tres tipus:
- Targetes en que es posa de banda el pensament o una creença rellevant pel

suïcidi, i a l’altre costat, es col·loquen pensaments alternatius
- Targetes en què s’escriu un llistat d’estratègies d’afrontament
- Targetes en les que s’escriuen instruccions per activar i/o motivar cap a
l’assoliment d’una meta
(Gharahmanlou-Holloway M. et al., 2014)

PLA DE SEGURETAT 112112
Pas 1: Senyals d’alarma
Pas 2: Estratègies internes d’afrontament. Coses que puc fer per distreurem dels
meus problemas sense la necessitat de contactar amb altres
Pas 3: Persones i activitats socials que poden ajudar-me a distraurem
Pas 4: Persones a les que puc demanar suport davant una crisi
Pas 5: Professionals i recursos amb els que puc contactar durant una crisi
Pas 6: Entorn segur (Stanley i Brown, 2012)

113
TRACTAMENT GRUPAL
DE LA CONDUCTA
SUÏCIDA

Característiques 114
• Grup tancat de 10-12 pacients amb ideació

autolítica persistent
• Durada del grup: 17 sessions
• Freqüència: 1/setmana
• Programa de tractament psicoeducatiu, actiu i
• Temps: 90 minuts estructurat que es basa en un model
d’afrontament i adquisició d’habilitats

Criteris d’inclusió 115
- Pacients majors d’edat i no incapacitats

legalment
- Pacients en seguiment a CSMA
- Pacients amb ideació de suïcidi

Criteris d’exclusió 116
- Diagnòstic principal de dependència de

tòxics
- No voluntarietat de canvi per part del

pacient
- Símptomes psicòtics aguts
- CI < 80

Objectius 117
- Adquirir autocontrol
- Modificar estils de pensament
- Millorar l’autoestima
- Aprendre resolució de problemes
- Prevenir noves conductes suïcides

Metodologia 118
- Tècniques psicoeducatives.
- Entrenament en resolució de problemes.
- Tècniques pel maneig d’ansietat.
- Entrenament en habilitats socials i assertivitat.

- Tècniques de reestructuració cognitiva.
- Tècniques d’autocontrol.
- Tècniques de prevenció de recaigudes.

Estructura 119
Presentació i acollida al grup
(1 sessió)
Mòdul 1: ANSIETAT
(3 sessions)
Mòdul 2: CONTROL D’IMPULSOS

(2 sessions)
Mòdul 3: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES/ASSERTIVITAT

(3 sessions)
Mòdul 4: REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA

(7 sessions)
Clausura del grup

(1 sessió)

1ª Sessió: Presentació i acollida al grup 120
• Presentació i normes del grup:
- Respecte
- Confidencialitat
- Assistència
- Puntualitat
- Participació
• Firma contracte terapèutic
• Escales de valoració
Mòdul 1: Ansietat 121
- Abordatge psicoeducatiu sobre l’ansietat
- Estratègies pel seu maneig
- Tècniques de relaxació
- Tècniques de distracció

Mòdul 2: Control d’impulsos 122
- Abordatge psicoeducatiu sobre la

impulsivitat
- Estratègies de maneig
- Tècniques d’autocontrol

Mòdul 3: Resolució de Problemes 123
1. Definir quin és el problema.
2. Plantejar un mínim de 5 alternatives de solució.
3. Prioritzar les alternatives.
4. Posar en pràctica la primera alternativa.
5. Valorar-ne l’efectivitat. Si no ha anat bé, tornar al

pas 4 amb la segona alternativa i així successivament.

Mòdul 3: Entrenament en Assertivitat 124
- Es realitza seguint l’esquema general de

l’entrenament en habilitats socials.
- Entrenament de diverses conductes assertives: expressió

de queixes, manifestar opinions diferents dels altres, rebre i
emetre crítiques adequadament, saber negociar conductes
sense agressivitat ni passivitat...

Mòdul 4: Reestructuració cognitiva 125
- Abordatge psicoeducatiu sobre TCC
- Aprendre a identificar pensaments distorsionats
- Refutació dels pensaments distorsionats
- Modificació dels pensaments
- Autorregistres de pensaments

Última Sessió: Clausura del Grup 126
• Prevenció de recaigudes:
1/ Destacar les habilitats adquirides

durant el tractament grupal.
2/ Recordartori de les estratègies

efectives de resolució de
• Escales de valoració (post-tractament)
problemes.

GRUP DE LLARGA DURADA 127
- Grup obert de suport
- Es té que haver realitzat la teràpia grupal prèviament
- Freqüència: 1/setmana
- Duració: 1hora

128

129
Bibliografia i
recursos
Bibliografia i recursos 130
• Anseán Ramos, A. (2015). Suicidios. Manual De Prevención, Intervención Y Postvención De La Conducta Suicida. (Fundación Salud Mental
España, Ed.) (2a). Fundación Salud Mental España para la prevención de los trastornos mentales y el suicidio.
• Cáceda, R., Kordsmeier, N. C., Golden, E., Gibbs, H. M., & Delgado, P. L. (2017). Differential Processing of Physical and Psychological Pain
during Acute Suicidality. Psychotherapy and Psychosomatics, 86(2), 116-118. https://doi.org/10.1159/000450713
• Cha, C. B., Franz, P. J., M. Guzmán, E., Glenn, C. R., Kleiman, E. M., & Nock, M. K. (2018). Annual Research Review: Suicide among youth
– epidemiology, (potential) etiology, and treatment. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 59(4), 460-482.
https://doi.org/10.1111/jcpp.12831
• De la Torre, M. (2013). Protocolo para la Detección y Manejo Inicial de la Conducta Suicida (Centro de). Madrid: Universidad Autónoma de
Madrid.
• Direcció Àrea d’atenció sanitària, CatSalut i Direcció General de Planificació i Recerca en Salut, Generalitat de Catalunya (2015). Codi Risc
De Suïcidi. Barcelona.
• Ducasse, D., Lopez-Castroman, J., Dassa, D., Brand-Arpon, V., Dupuy-Maurin, K., Lacourt, L., … Olié, E. (2020). Exploring the boundaries
between borderline personality disorder and suicidal behavior disorder. European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, 270(8),
959-967. https://doi.org/10.1007/s00406-019-00980-8
• García-Caballero, A., Recimil, M. J. J., Touriño, R., García-Lado, I., Alonso, M. C., Werlang, B. S. G., … Bendaña, J. M. (2010). Adaptation
and validation of the semi-structured interview for Psychological Autopsy (SSIPA) in Spanish. Actas espanolas de psiquiatria, 38(6), 332-339.
• García-Portilla, M. P., Bascarán, M. T., Sáiz, P. A., Parellada, M., Bousoño, M., & Bobes, J. (2014). Banco de instrumentos básicos para la
práctica de la psiquiatría clínica (7a.). CYESAN.
• Ghahramanlou-Holloway, M., Neely, L. L., & Tucker, J. (2014). A cognitive-behavioral strategy for preventing suicide. Current Psychiatry, 13(8).
• Goodfellow, B. (2021). Definitions in Suicide Research. En K. Kõlves, Merike Sisask, Peeter Värnik, Airi Värnik, & Diego De Leo (Ed.), Advancing
Suicide Research (p. 286). Hogrefe Publishing.
• Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. (2012). Guía de Práctica Clínica de Prevención y
Tratamiento de la Conducta Suicida. (Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad Política Social e Igualdad. Agencia
de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Galicia, Ed.). Guías de Práctica Clínica en el SNS: Avalia-t 2010/02.
• Grupo de Trabajo de revisión de la Guía de Práctica Clínica de prevención y tratamiento de la conducta suicida (2012) del Programa de GPC en el
SNS. (2020). Revisión de la guía de práctica clínica de prevención y tratamiento de la conducta suicida 2012.
• Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). (2021). Anuari estadístic de Catalunya. Suïcidis. Per sexe. Províncies. Recuperat 27 febrer 2022, de
https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=616Instituto Nacional de Estadística (INE). (2021a). Deaths according to cause of death. Recuperat 16 agost
2021, de https://www.ine.es/dynt3/inebase/en/index.htm?padre=1171&dh=1
• Instituto Nacional de Estadística (INE). (2021b). Estadística de defunciones según la causa de muerte 2019. Recuperat 13 agost 2021, de
https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176780&menu=resultados&idp=1254735573175#!tabs-
1254736194710
• Lyu, J., Ding, L., & Zhang, J. (2021). Relationship and Effects of Community Problems on Anxiety and Suicide: A Case-Control Psychological Autopsy
Study. Journal of Nervous and Mental Disease, 209(1), 17-22. https://doi.org/10.1097/NMD.0000000000001249
• Marzano, L., Hawton, K., Rivlin, A., Smith, E. N., Piper, M., & Fazel, S. (2016). Prevention of suicidal behavior in prisons: An overview of initiatives
based on a systematic review of research on near-lethal suicide attempts. Crisis, 37(5), 323-334. https://doi.org/10.1027/0227-5910/a000394
• McCabe, R., Garside, R., Backhouse, A., & Xanthopoulou, P. (2018). Effectiveness of brief psychological interventions for suicidal
presentations: A systematic review. BMC Psychiatry, 18(1), 120. https://doi.org/10.1186/s12888-018-1663-5
• Mewton, L., & Andrews, G. (2016). Cognitive behavioral therapy for suicidal behaviors: improving patient outcomes. Psychology Research
and Behavior Management, 21. https://doi.org/10.2147/PRBM.S84589
• Moleón Ruiz, Á., & Moleón Camacho, M. (2021). Suicidio. Una cuestión multidisciplinar.
• Navío Acosta, M., & Villoria Borrego, L. (2015). Factores de riesgo de la conducta suicida. En F. S. M. España (Ed.), Suicidios. Manual de
prevención, intervención y postvención de la conducta suicida (p. 117-194).
• Nock, M. K. (2014). The Oxford Handbook of Suicide and Self-Injury. (M. K. Nock, Ed.). Oxford: Oxford Uni Press (OUP).
• Querejeta, I., Ballesteros, J., & Arrillaga, M. (2002). Valoración del paciente suicida. Riesgos y prevención. FMC - Formación Médica
Continuada en Atención Primaria, 9(3), 168-175. https://doi.org/10.1016/S1134-2072(02)75559-X
• Rocamora, A. (2013). Intervención en crisis en las conductas suicidas. Bilbao: Desclée De Brouwer.
• Silverman, M. M., Berman, A. L., Sanddal, N. D., O’Carroll, P. W., & Joiner, T. E. (2007a). Rebuilding the Tower of Babel: A Revised
Nomenclature for the Study of Suicide and Suicidal Behaviors Part 1: Background, Rationale, and Methodology. Suicide and Life-
Threatening Behavior, 37(3), 248-263. https://doi.org/10.1521/suli.2007.37.3.248
• Silverman, M. M., Berman, A. L., Sanddal, N. D., O’Carroll, P. W., & Joiner, T. E. (2007b). Rebuilding the Tower of Babel: A Revised
Nomenclature for the Study of Suicide and Suicidal Behaviors Part 2: Suicide‐Related Ideations, Communications, and Behaviors. Suicide
and Life-Threatening Behavior, 37(3), 264-277. https://doi.org/10.1521/suli.2007.37.3.264

• Videbeck, S. L. (2011). Psychiatric-Mental Health Nursing. (L. W. & Wilkins, Ed.). Wolters Kluwer Health.
• Wong, Q. J. J., Torok, M., van Spijker, B. A. J., Werner-Seidler, A., Calear, A. L., Batterham, P. J., … Christensen, H.
(2020). Identifying subgroups within a sample of adults with a suicide attempt history using the Interpersonal
Psychological Theory of Suicide. Psychiatry Research, 293, 113406. https://doi.org/10.1016/j.psychres.2020.113406
• World Health Organization. (2008). Preventing suicide: A resource for media professionals. Geneva: World Health
Organization, 18. https://doi.org/10.1186/1744-859X-7-1
• World Health Organization. (2014). Preventing suicide. A global imperative. Luxembourg: World Health Organization.
https://doi.org/ISBN: 978 92 4 156477 9
• World Health Organization. (2016). Practice manual for establishing and maintaining surveillance systems for suicide
attempts and self-harm. WHO. Geneva: World Health Organization.
• World Health Organization & United Nations Children's Fund (UNICEF). (2021). Helping adolescents thrive toolkit:
strategies to promote and protect adolescent mental health and reduce self-harm and other risk behaviours: executive
summary. World Health Organization. https://apps.who.int/iris/handle/10665/341344. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO
Banc d’imatges:
https://pixabay.com/
https://www.publicdomainpictures.net/en/

Organització Mundial de la Salut: American Foundation for Suicide Prevention
https://www.who.int/health-topics/suicide https://afsp.org/
International Association for Suicide Prevention: Fundación Salud Mental España para la prevención
de los trastornos mentales y el suicidio:
https://www.iasp.info/
http://www.fsme.es/
https://www.iasp.info/wspd/
R U OK? A conversation could change a life.

Després del suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)
https://www.ruok.org.au/
https://www.despresdelsuicidi.org/

Gràcies per la vostra atenció

Valoració I Intervenció Conducta Suïcida MPGS 2023-24

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valoració I Intervenció Conducta Suïcida MPGS 2023-24

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

Lola Riesco Miranda

2. Aprendre a identificar i valorar el risc de

3. Entendre els diferents abordatges

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

• El suïcidi és un problema de salut pública.

• L’intent de suïcidi, és una de les urgències psiquiàtriques més freqüents

• El 5% dels intents de suïcidi requereixen tractament en UCI

• El 2% mor per l’intent

Màster Psicologia General Sanitària

• Els pacients que realitzen intents de suïcidi presenten:

• Els factors de risc suïcida més importants són:

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

• Es desconeix la causa de la conducta suïcida.

• No hi ha cap teoria que pugui explicar el suïcidi de manera completa.

• Existeixen un conjunt de factors de risc que augmenten o disminueixen el

nivell de risc suïcida.

• La identificació d' aquests factors es realitza mitjançant el judici clínic professional.

Màster Psicologia General Sanitària

La conducta suïcida és el resultat d' una interacció de

International Association for Suicide Prevention (2020)

Màster Psicologia General Sanitària

- Coneixent els factors de risc estarem en disposició

- Quants més factors de risc s’afegeixen en una

- Ara bé, que no es donin aquests factors de risc, no

Màster Psicologia General Sanitària

[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

Màster Psicologia General Sanitària

• El consum d’alcohol està present en un 15-20%

[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

Màster Psicologia General Sanitària

• Màxima incidència a ♂ a partir de 45 anys

Màster Psicologia General Sanitària

• Suïcidis 3,5 ♂ > 1 ♀

Màster Psicologia General Sanitària

[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

Màster Psicologia General Sanitària

Màster Psicologia General Sanitària

[Traduït de GPC de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida]

Màster Psicologia General Sanitària

↑l’Eix HT-HF-SR (Gmitrowicz et cols, 2001)

Marcadors inflamatoris i risc de suïcidi (Pardey et al., 2012;