Psicometria

Tema 6. Fiabilitat

Joan Carles Martori (martori@uvic.cat)

UVIC Grau de Psicologia

No és permesa la reproducció total o parcial

d'aquests apunts, ni el tractament informàtic, ni la
transmissió per cap forma o per qualsevol mitjà,
sigui electrònic, mecànic, fotocòpia, registre o
altres mètodes, sense el permís previ i per escrit
dels titulars del Copyright.

Drets reservats  2011 Joan Carles Martori,

Universitat de Vic

Sagrada Família, 7
08500 Vic (Barcelona)

2
UVIC Grau de Psicologia

Sumari
1. Introducció 4

2. Fiabilitat com estabilitat temporal 5

3. Índex α de Cronbach 7

3.1. Mètode de les dues meitats 7

3.2. Coeficient α de Cronbach 7

4. Exemples amb SPSS 10

3
UVIC Grau de Psicologia

1. Introducció

S’entén per Fiabilitat el grau d’estabilitat, precisió o consistència que té un test com
instrument de mesura d’un tret determinat.

Tradicionalment, la fiabilitat d’un test pot entendre de dues maneres diferents:

- Fent referència a l’estabilitat temporal de les mesures que proporciona.

- Fent referència al grau en que diferents parts d’un test mesuren un tret de
manera consistent.

4
UVIC Grau de Psicologia

2. Fiabilitat com estabilitat temporal

Si disposem de les puntuacions de N persones en un test i, després de transcorregut

un temps, tornem a mesurar a les mateixes persones amb el mateix test, cal esperar
que si el test és fiable, tinguem un coeficient de correlació de Pearson elevat entre les
dues puntuacions.

Aquesta correlació en l’avaluació test i l’avaluació retest (rxx) s’anomena coeficient de

fiabilitat test-retest. Quan més proper a 1 sigui aquest coeficient més gran serà
l’estabilitat temporal de la prova.

Exemple: a una mostra de 10 estudiants s’aplica un qüestionari d’hàbits d’estudi.

Quan han passat dos mesos, es torna a aplicar el mateix test a les mateixes persones
sota les mateixes condicions. Les seves puntuacions van estar les següents:

Estudiant Test Retest

1 16 10

2 14 14

3 12 8

4 11 12

5 10 10

6 8 8

7 8 7

8 6 5

9 4 4

10 1 2

Amb aquests resultats els coeficient de fiabilitat test-retest és:

𝑟𝑥𝑥 = 0.87

5
UVIC Grau de Psicologia

En aquest cas s’obté una estabilitat molt elevada de les puntuacions. Aquest coeficient
s’obté sobretot, en proves on l’objectiu de la mesura és un tret estable (proves
d’intel·ligència general, aptituds, trets de personalitat), sinó no es podria diferenciar
entre d’inestabilitat deguda al tret i la del instrument de mesura.

Es aconsellable deixar períodes llargs entre l’avaluació d’un test i la retest quan les
respostes poden ser memoritzades amb facilitat. Però també s’ha de tenir en compte
que a més temps de separació entre test i retest, més gran és la probabilitat de que les
puntuacions dels individus variïn per aspectes maduratius, que tenen un efecte en el
decrement de la correlació entre puntuacions del test i retest.

6
UVIC Grau de Psicologia

3. Índex α de Cronbach

La precisió o fiabilitat d’un test es pot entendre també com el grau que diferents
subconjunts d’ítems mesuren un tret o comportament homogeni: és a dir, el grau en
que covarien, correlacionen o són consistents entre si diferents parts d’un qüestionari:

El més usual és obtenir la consistència entre dos meitats d’un test (mètode de les dues
meitats) o entre tantes parts com elements tingui la prova.

3.1. Mètode de les dues meitats

Aquest procediment consisteix en dividir el test en dues meitats (per exemple una
amb els elements parells i una altre amb els elements senars). Per cada individu
obtenim la puntuació directa per cadascuna de les dues meitats. Disposem de dues
variables (P i S), i la seva correlació ( rPS) indica el seu grau de relació.

Spearman i Brown van establir aquesta relació per mesurar la fiabilitat:

2𝑟𝑃𝑆
𝑟𝑥𝑥 =
1 + 𝑟𝑃𝑆

3.2. Coeficient α de Cronbach

𝑘 ∑𝑘𝑗=1 𝑆𝑗2
𝛼= (1 − )
𝑘−1 𝑆𝑥2

On ∑𝑘𝑗=1 𝑆𝑗2 és la suma de les variàncies dels ítems i 𝑆𝑥2 és la variància del test.

Donat que la puntuació del test és la suma de les puntuacions en els ítems, la
variància del test pot expressar-se com:

𝑘 𝑘

𝑆𝑥2 = ∑ 𝑆𝑗2 + 2 ∑ 𝐶𝑂𝑉(𝑗, 𝑙)

𝑗=1 𝑗≠𝑙

7
UVIC Grau de Psicologia

I per tant l’expressió inicial pot quedar com:

𝑘 2 ∑𝑘𝑗≠𝑙 𝐶𝑂𝑉(𝑗, 𝑙)
𝛼= ( )
𝑘−1 𝑆𝑥2

Aquest coeficient té sentit per mesurar el grau en que els diferents ítems estan
mesurant una única dimensió o tret.

Podem comprovar 𝛼 de Cronbach depèn del grau de covariació dels ítems: té un valor
proper a 1 quan els ítems covarien fortament entre si; tindrà valors propers a 0 quan
els ítems siguin linealment independents. Matemàticament, 𝛼 pot tenir valors negatiu.

Exemple:

Ítems

Individus 1 2 3 4 X

1 0 0 0 1 1

2 1 0 0 0 1

3 1 0 0 0 1

4 1 1 1 1 4

5 1 1 0 1 3

6 1 1 0 0 2

Variàncies 0.14 0.25 0.14 0.25 1.33

𝑘 ∑𝑘𝑗=1 𝑆𝑗2 4 0.14 + 0.25 + 0.14 + 0.25

𝛼= (1 − 2 )= (1 − ) = 0.55
𝑘−1 𝑆𝑥 4−1 1.33

Aquest valor ens indica que no existeix un elevat grau de covariació entre els ítems.
No podem afirmar amb rotunditat que mesuri un tret unitari.

8
UVIC Grau de Psicologia

El coeficient 𝛼 també es pot obtenir entre diferents grups d’ítems (subtests). En aquest
cas, 𝑘 serà el nombre de subtests i ∑𝑘𝑗=1 𝑆𝑗2 la suma de les variàncies dels subtests.
Un coeficient 𝛼 baix indicarà que els diferents subtests mesuren trets o constructes
diferents.

El coeficients iguals o superiors a 0.7 s’interpreten com que el test és fiable.

9
UVIC Grau de Psicologia

4. Exemples amb SPSS

En aquesta secció veurem com tracte el SPSS les mesures de fiabilitat. Ho farem amb
el següent exemple:

Hem fet un qüestionari amb 10 ítems. Els ítems fan referència a valors i són els
següents:

a19: Sentit de la vida.

a20: Religió.
a21: Tolerància.
a22: Obediència.
a23: Més enllà.
a24: Experiència.
a25: Canvi.
a26: Inseguretat.
a27: Influència.
a28: Independència.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per a cadascuna de les frases que li llegiré a continuació m'agradaria que em digués si
està vostè. Molt d'acord, més aviat d'acord, més aviat en desacord o molt en desacord.

Molt desacord Més aviat en desacord Més aviat en acord Molt d’acord NS/NC

1 2 3 4 9

 La vida només té sentit quan una persona es dedica plenament a una

causa o ideal.
 De totes les religions que hi ha al món, probablement només una és la
veritable.
 Un grup en el qual es toleren massa diferències d'opinió entre els seus
membres no pot durar molt de temps.
 En un món complicat com l'actual el millor és estar al que ens diguin les
autoritats i experts en els que puguem confiar.
 El més important no és tenir èxit en aquest món, sinó el que passi més
enllà.
 Només mirant cap al passat trobarem solució als nostres problemes
actuals.
 Tot canvia tan ràpidament en aquests temps que un difícilment pot ja
distingir entre el que està bé i malament.

10
UVIC Grau de Psicologia

 El futur és tan insegur, que el millor que es pot fer és viure al dia.
 En un sistema democràtic com el nostre els ciutadans influeixen
realment en les decisions que pren el Govern.
 La situació internacional és ja tan complexa que països com Espanya
amb prou feines si poden prendre decisions importants sobre els seus
propis assumptes.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Primer hem d’anar a AnalizarEscalaAnálisis de Fiabilidad

11
UVIC Grau de Psicologia

Els resultats obtinguts són els següents.

En la primera taula podem veure que del total de 1200 persones de la mostra, 875 han
respost als 10 ítems de l'escala i, per tant, són exclosos de l'anàlisi 325 individus amb
valors missing en algun o alguns dels 10 ítems.

En aquesta segon taula apareixen la mitjana i la desviació estàndard, destaca amb un

valor mitjà més alt el ítem 10 (2,73) i en canvi la major variabilitat de les respostes
correspon a l'ítem 2 amb 0,905 punts. En els següents dos quadres tenim la matriu de
correlacions i la matriu de covariàncies. Tot i que en termes absoluts són coeficients
molt baixos, com més gran sigui el coeficient de correlació, més fiable serà aquest
ítem. L'ítem a28 (Independència) és d'entrada el que té un major nombre de
correlacions baixes amb la resta d'ítems de l'escala.

12
UVIC Grau de Psicologia

El següent quadre recull en primer lloc els estadístics de la variable suma dels 10
ítems (a19 + a20 + a21 + ... + a28). A continuació, la mitjana dels valors mitjans dels
ítems (que hem obtingut en el quadre Estadísticas de elemento), el valor mínim
d'aquestes mitjanes, el màxim, el rang, el quocient entre el màxim i mínim i la variància
de la distribució de mitjanes. El mateix, però per a les variàncies dels ítems, segueix a
continuació. Finalment, idèntics estadístics per a les covariàncies i correlacions entre
els ítems.

La 1a columna del següent quadre (Estadísticas de total de elemento) ens donarà la

mitjana de les puntuacions totals de l'escala si a la suma d'aquestes puntuacions
eliminem l'ítem corresponent. En concret, 21,87 seria la mitjana de la variable suma de
a20 + a21 + a22 + ... + a28. La 2a columna serien les variàncies d'aquesta variable
"suma" així obtinguda. La 3a columna ens dóna el coeficient de correlació de Pearson

13
UVIC Grau de Psicologia

entre cada ítem i el total de l'escala, restada d'aquest total la puntuació de l'ítem al qual
fa referència el coeficient. La 4a columna són els coeficients de correlació múltiple al
quadrat entre cada ítem i la resta, obtinguts a través de la regressió múltiple i que ens
donen idea de la capacitat de predicció de la puntuació dels subjectes en un ítem a
partir de la resta d'ítems de l'escala. Per exemple, únicament el 8,1% de la variabilitat
de les puntuacions dels subjectes en l'ítem a28 pot ser explicat per la resta d'ítems de
l'escala. Finalment a la 5a i última columna tenim un índex concret que ens dóna idea
de com fiable és l'escala amb la qual estem treballant. De fet és l’Alpha de Cronbach
en el cas que no utilitzem l’ítem corresponent. Així si no utilitzem el primer ítem
(Sentido de la vida) l’alpha de Cronbach és 0.703.

Per últim apareix el quadre amb els valors de l’alpha de Cronbach:

a) Alfa de Cronbach amb els elements no estandarditzats, es calcula amb la

següent expressió (el resultat és el mateix que amb les formules que hem vist):

K COV /VAR
=
1+ (K - 1)COV /VAR

14
UVIC Grau de Psicologia

on,

K: és el nombre d’ítems de l’escala, 10 en el nostre exemple.

COV : és la mitjana de les covariàncies entre ítems de l’escala. Tenim aquest valor en
el quadre Estadísticas de elemento de resumen i és exactament de 0,120.

VAR : és la mitjana de variàncies dels ítems de l’escala. També trobem el seu valor
en el mateix quadre. El seu valor és 0,589

Segons aquestes dades, la “” de Cronbach per els ítems no estandarditzats val
exactament:

10(0,120/0 ,589)
= = 0,71
1 + (10 - 1)(0,120/0 ,589)

b) Alfa de Cronbach amb els elements estandarditzats, es calcula amb la següent

expressió:
K r
=
1+ (K - 1)r

on,

K: és el nombre d’ítems de l’escala, 10 en el nostre exemple.

𝑟̅ : és la mitjana de les correlacions entre ítems de l’escala. En el mateix quadre

podem trobar que la mitjana val 0,201.

Segons aquestes dades l’Alfa de Cronbach pels ítems estandarditzats val exactament:

10  0,201
= = 0,71
1 + (10 - 1)0,201

Els valors d’aquest coeficient oscil·laran entre 0 i 1. Valors negatius únicament els
obtindrem si la relació entre els ítems és negativa en que el cas no procediria
plantejar-se la possibilitat de calcular un índex de Fiabilitat de l'Escala. El fet que en el
exemple, i d'acord amb els resultats les dues "" tant no estandarditzada com
estandarditzada donin resultats es deu a que les variàncies dels ítems són semblants.

Com podem observar en les equacions, el valor dels "" de Cronbach depèn tant del
número d'ítems de l’escala (10 en el nostre exemple) com de la correlació entre els

15
UVIC Grau de Psicologia

ells, o de les seves variàncies / covariàncies. De manera que podem aspirar a obtenir
un coeficient de Fiabilitat molt elevat tot partint dels mateixos valors de la mitjana de
les correlacions, variàncies o covariàncies incrementant simplement el número d’ítems
de l’escala. En concret, referint-nos al "" dels ítems estandarditzats, mantenint el
mateix valor mitjà de les correlacions entre ítems (0,201) però passant el nombre
d’ítems de l'escala de 10 a 20, obtindríem un "" de Cronbach's:

20  0,201
= = 0,83
1 + ( 20 - 1)0,201

En el penúltim quadre, la última columna recull aquests mateixos coeficients "", però
no per al global de l'escala sinó per als 9 ítems que queden quan cada un d'ells es treu
de la mateixa. D'aquesta manera es pot avaluar com cada ítem afecta a la fiabilitat de
l'escala. Observem en les dades de l'exemple com al eliminar la variable
‘Independència” de l'escala assolim el màxim coeficient de fiabilitat "" = 0,723
superior fins i tot al que hem trobat per als 10 ítems de l'escala.

El SPSS també calcula l’índex de fiabilitat de les dues meitats, els resultats que
s’obtenen pel nostre exemple són els següents:

Estadísticas de fiabilidad

Alfa de Cronbach Parte 1 Valor ,677

N de 5a

elementos

Parte 2 Valor ,496

N de 5b
elementos

N total de elementos 10

Correlación entre formularios ,478

Coeficiente de Longitud igual ,646

Spearman-Brown
Longitud desigual ,646

Coeficiente de dos mitades de Guttman ,640

a. Los elementos son: Sentido de la vida, Religión, Tolerancia,

Obediencia, Más allá.

b. Los elementos son: Experiencia, Cambio, Inseguridad,

Influencia, Independencia.

16
UVIC Grau de Psicologia

PROBLEMES RESOLTS

1. Quin seria el coeficient Alpha de Cronbach d'un test format per 100 ítems
independents entre si ? I si la suma de les variàncies dels ítems i la variància del test
són iguals ? Justifiqueu la respostes. 0 i 0 PER LES FORMULES

𝑘 2 ∑𝑘𝑗≠𝑙 𝐶𝑂𝑉(𝑗, 𝑙)
𝛼= ( )
𝑘−1 𝑆𝑥2

𝑘 ∑𝑘𝑗=1 𝑆𝑗2
𝛼= (1 − )
𝑘−1 𝑆𝑥2

2. Les respostes de deu persones a sis ítems d’una prova de raonament numèric han
estat els següents:

Persona Respostes als ítems Puntuació

Avaluada total

1 2 3 4 5 6

1 1 1 1 2 1 3 9

2 4 4 3 3 1 2 17

3 5 4 3 2 3 4 21

4 2 3 6 6 1 3 21

5 4 2 4 3 7 4 24

6 3 5 3 6 4 3 24

7 3 7 6 1 6 2 25

8 3 4 7 5 6 2 27

9 2 5 5 6 5 7 30

10 7 6 5 7 7 6 38

Amb l’ajuda dels següents resultats, calculeu i interpreteu la α de Cronbach:

17
UVIC Grau de Psicologia

Estadísticos descriptivos

N Varianza

Ítem 1 10 2.933
Ítem 2 10 3.211
Ítem 3 10 3.344
Ítem 4 10 4.544
Ítem 5 10 6.100
Ítem 6 10 2.933
Total 10 59.156
N válido (por lista) 10

𝑘 ∑ 𝑆𝑗2 6 2.933 + 3.211 + 3.344 + 4.544 + 6.100 + 2.933

𝛼= (1 − 2 ) = (1 − )
𝑘−1 𝑆𝑥 6−1 59.156
6 23.065
= (1 − ) = 0.73
5 59.156

3. Un psicòleg construeix una escala per avaluar el dogmatisme religiós. La escala

consta de 4 ítems, i en cadascun es pot manifestar l'opinió en una escala de 7 punts.
Els resultats són els següents:

Individu Ítem 1 Ítem 2 Ítem 3 Ítem 4

1 1 5 2 7

2 2 3 4 6

3 4 4 3 3

4 5 5 6 7

5 6 7 6 7

Obteniu i interpreteu el coeficient α de Cronbach.

𝑘 ∑ 𝑆𝑗2 4 3.44 + 1.76 + 2.56 + 2.4 4 10.16

𝛼= (1 − 2 ) = (1 − ) = (1 − ) = 0.77
𝑘−1 𝑆𝑥 4−1 24.24 3 24.24

18
UVIC Grau de Psicologia

Es molt fiable.

4. Siguin dos tests de tres ítems, les correlacions entre els tres ítems en cada test han
estat les següents:

Correlacions Test A Test B

Ítem 1 - ítem 2 0.5 0.3

Ítem 1 - ítem 3 0.7 0.4

Ítem 2 - ítem 3 0.6 0.4

Raonant les respostes:

a) En quin dels dos tests podem esperar que sigui més gran el coeficient α ? El
test A perquè les correlacions són més grans i per tant també ho seran les
covariàncies.
b) En quin dels dos tests podem esperar que sigui més gran l'índex
d'homogeneïtat de l'ítem 1 ? El test A quan les correlacions entre els ítems són
altes, també ho seran les correlacions de cada ítem amb els test total (Índex
d'homogeneïtat).

5. En un test de 40 preguntes es sap que la correlació entre preguntes senars i parells

és 0.5. Quin és l'índex de fiabilitat del test?

2𝑟𝑝𝑠 2 · 0.5 1
𝑟𝑥𝑥 = = = = 0.66
1 + 𝑟𝑝𝑠 1 + 0.5 1.5

19
UVIC Grau de Psicologia

6. Donades les següents dades

Estadísticas de elemento de resumen

Máximo / N de
Media Mínimo Máximo Rango Mínimo Varianza elementos

Medias de elemento .563 .250 .875 .625 3.500 .042 6

Varianzas de elemento .241 .125 .286 .161 2.286 .004 6
Covarianzas entre
.027 -.143 .143 .286 -1.000 .007 6
elementos
Correlaciones entre
.136 -.500 .577 1.077 -1.155 .126 6
elementos

Calculeu l’Alpha de Cronbach per les dades i per les dades estandarditzades.

Estadísticas de fiabilidad

Alfa de
Cronbach
basada en
Alfa de elementos
Cronbach estandarizados N de elementos

.435 .485 6

20