Assignatura Codi Data inici Data finalització

Introducció a la Psicologia 20.508 10/10/2022 25/10/2022

PAC1
Solució de la PAC1

La següent solució és una guia genèrica dels aspectes bàsics i imprescindibles que havien de ser inclosos
en la resolució de la PAC1. Addicionalment, i com en l'enunciat de la PAC s'indicava, en la correcció de les
activitats, i en la seva valoració final, es tindran en compte els criteris d'avaluació indicats en la PAC1.

1.-

a) INCORRECTA. Es valorarà que l'alumnat sigui capaç de distingir entre els diferents tipus de metodologies
que usa el mètode científic, entre elles, el mètode correlacional. L'enunciat és incorrecte perquè proposa
l'ús del mètode correlacional, a partir del qual no podem establir relacions de causa efecte. Usant el mètode
correlacional no podríem afirmar que una de les causes de la millora de la salut es degui al consum de
cacauets crus.
b) CORRECTA. Existeix una profunda convicció, sobretot en zones rurals, que assegura que dos dies després
de passar el ferroveller per un poble, un dels seus habitants mor. En l'exemple que ens ocupa, l'anciana
estableix una relació entre l'arribada del ferroveller al poble i la mort de veïns. És evident que es tracta
d'una correlació inexistent entre les dues variables, per la qual cosa estaríem davant un cas de biaix
cognitiu, concretament, el de correlacions il·lusòries, propi de la psicologia popular.
c) CORRECTA. La mitjana i la mediana són indicadors estadístics descriptius de tendència central. En
l'exemple que ens ocupa, la mitjana es calcula com la suma de totes les observacions dividida pel seu
número total, mentre que la mediana seria el valor central de les observacions una vegada ordenades per
grandària. En aquest cas, la mitjana i la mediana coincideixen en valor, 2.03 euros.
d) CORRECTA. Les variables estranyes són un tipus de variable que l'experimentador ha de controlar per a
evitar que influeixin en la variable dependent. De no controlar la presència d'aquestes variables, els
resultats de l'experiment podrien veure's afectats, distorsionant la seva interpretació.

2.-

a) És important que l'alumnat entengui que el nostre sistema de raonament comet una infinitat d'errors
moltes de les vegades que realitzem un raonament o prenem una decisió. No es tracta d'un mal disseny del

Pàgina 1 de 4
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Introducció a la Psicologia 20.508 10/10/2022 25/10/2022

nostre sistema cognitiu, simplement és així com funcionem. A més es valora la necessitat de saber
identificar els diferents tipus de biaixos succeïts en els diferents contextos de la vida quotidiana. En el text
podem identificar fins a quatre tipologies de biaixos cognitius. En primer lloc, trobem el biaix d'aversió a la
pèrdua, ja que la pèrdua dels 50€ sembla ser un sentiment més intens que l'alegria d'haver-los trobat. Quan
això succeeix, quan sentim més la pèrdua que el guany d'una mateixa quantitat de diners, tindria lloc un
error de raonament tan freqüent com absurd. A més, podem identificar el biaix de correlacions il·lusòries,
en aquest cas, el Juli, estableix una relació causal on únicament podem trobar una relació de casualitat. No
podem afirmar que el fet de ser del mateix signe zodiacal sigui una variable que influeixi en què l’Helena i
l’Andreu s'hagin aparellat. El biaix retrospectiu també fa la seva aparició en la història. La Maria, durant el
sopar d'aniversari, va assegurar que ella ja veia venir que la relació del seu germà amb l’Helena no duraria
massa. Estava jutjant un esdeveniment com més probable després d'haver succeït que abans de succeir.
Finalment, trobem el biaix de fals consens. La Maria mai tindria una relació sentimental oberta i, per això,
tendeix a pensar que la majoria de joves tampoc ho farien. En aquest cas, la nostra protagonista, està
sobreestimant el grau en què els altres farien el que faria ella.

b) L'alumnat haurà de conèixer, a partir dels continguts obligatoris estudiats, que les nostres creences i
intuïcions estan sotmeses a prejudicis i a errors que han estat estudiats i clarament identificats per la
psicologia del raonament. Prendre una decisió o crear un record són tasques molt complexes a nivell
cognitiu, és a dir, necessiten molts recursos cognitius. Per a reduir la complexitat d'un problema, el nostre
sistema selecciona dreceres mentals denominades heurístics. A conseqüència de l'ús d'aquestes dreceres,
acabem cometent errors sistemàtics anomenats biaixos cognitius. La psicologia popular, en basar-se en
intuïcions i creences, fomenta les supersticions i els pensaments màgics, perdent tot tipus de fiabilitat i
rigorositat pròpies de la psicologia científica. Però si el que volem és considerar que la Psicologia sigui una
ciència, necessitem un mètode que ens ajudi a evitar els biaixos del nostre raonament, el mètode científic.

c) A continuació s'exposen tres possibles situacions de la vida diària de qualsevol persona en les quals
podem identificar un biaix cognitiu o error de raonament:
1.- Quan sobrevalorem les diferències entre gèneres i establim en el nostre discurs estereotips sobre el
valor de cada gènere, o fins i tot, quan establim diferències entre les diferents generacions, estarem davant
un biaix d'optimisme perquè tendim a pensar que la nostra generació o el nostre gènere sempre és millor.

Pàgina 2 de 4
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Introducció a la Psicologia 20.508 10/10/2022 25/10/2022

2.- Les campanyes de màrqueting en les quals venen un producte amb límit de temps provocant al client la
urgència de comprar precipitadament aquest producte. Estarem davant un biaix d'aversió a la pèrdua, on la
frustració de perdre és més intensa que la de guanyar.
3.- Quan ens comprem un telèfon mòbil excessivament car que no necessitem, acabem buscant tot tipus
d'arguments que justifiquin la compra i evitar tenir mala consciència per la compra. Estarem davant un biaix
de confirmació.

3.-

a) Es valorarà que l'alumnat sigui capaç de distingir entre els diferents tipus de metodologies pròpies del
mètode científic, així com identificar quan cal aplicar cadascuna d'elles a l'hora de realitzar un determinat
estudi o comprovació d'una teoria. En el cas que ens ocupa, es tracta de saber si les persones condemnades
amb altes capacitats tenen més, menys o igual nombre d'episodis violents que les persones amb un nivell
d'intel·ligència mig o baix. És a dir, desitgem saber si les variables nivell d'intel·ligència i nombre d'episodis
violents en persones condemnades estan relacionades o es tracta de variables independents entre si. Per a
això haurem d'utilitzar el mètode correlacional, ja que ens permetrà saber si totes dues variables mostren
relació entre elles o no, el sentit de relació (directa o inversa), així com la intensitat de la relació (un
coeficient més o menys elevat de correlació). Un dels requisits per a poder utilitzar el mètode correlacional
és que les variables siguin quantitatives, és a dir, que es puguin mesurar. En el nostre cas, podem
comptabilitzar el nombre d'episodis violents de les persones condemnades i, a més, podem mesurar el
nivell d'intel·ligència a partir d'eines psicològiques com són els test psicomètrics. Si després d'administrar
els test i comptabilitzar els episodis violents, els resultats mostren un coeficient alt, com per exemple r=0.9 i
en sentit positiu, podem afirmar que totes dues variables estan relacionades, és a dir, que no són
independents entre elles. A més, aquests resultats, ens informaran que totes dues variables mostren una
relació positiva (a mesura que augmenta una, augmenta l'altra), és a dir, a major nivell d'intel·ligència, major
nombre d'actes violents comesos. Finalment ens informa que la intensitat del nostre coeficient de correlació
és molt alta (el màxim és 1). Ha de quedar clar que amb el mètode correlacional no podem establir una
relació de causa i efecte entre les variables estudiades. És a dir, no es pot afirmar que la causa de cometre
major quantitat d'episodis violents sigui un alt nivell d'intel·ligència, ni viceversa, simplement que totes
dues variables estan vinculades i a mesura que una varia, varia l'altra.

Pàgina 3 de 4
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Introducció a la Psicologia 20.508 10/10/2022 25/10/2022

b) Cadascun dels tres diagrames mostra un tipus de correlació diferent. Els dos primers diagrames
mostrarien relació entre les variables estudiades, en canvi, el tercer diagrama seria un exemple d'absència
de relació. En el cas del diagrama primer, la relació entre totes dues variables estudiades (siguin les que
siguin), és inversa o negativa, és a dir, a mesura que augmenta una de les variables, l'altra disminueix. En el
cas del segon diagrama, la relació entre variables és directa o positiva, és a dir, a mesura que augmenta o
disminueix una, l'altra faria el mateix. És a dir, si una augmenta, l'altra també, i si una disminueix, l'altra
també. Finalment, en el cas de la tercera gràfica, el núvol de punts és tan dispersa que no mostra tendència
cap, això és, mostraria un exemple de dues variables que no estan relacionades entre si, que són
independents.

c) A continuació s'especifica un exemple per a cada tipus de diagrama de dispersió de l'enunciat anterior.
• Per a donar un exemple del primer diagrama, podem seleccionar dues variables com són pes i velocitat
d'un vehicle. En aquest cas, la relació seria inversa, a major pes, menor velocitat de la màquina.
• Per al cas del segon diagrama de dispersió proposem les variables potència i velocitat d'un vehicle. Es
tracta d'una relació directa o positiva perquè a major potència d'un motor, major velocitat aconsegueix el
vehicle.
• Finalment, representem la tercera gràfica amb les variables color i velocitat. El color d'un vehicle no
influeix de cap manera en la velocitat que aquest pugui aconseguir. Serien doncs variables independents
entre si.

Referències

Guasch, Marc (2013). Introducció a la Psicologia científica. Barcelona: UOC

Sáiz, Milagros (2008). Els llindars de la Psicologia científica. Barcelona: UOC

Pàgina 4 de 4