ESTUDIS DE GRAU EN INFERMERIA

BIOESTADÍSTICA EPIDEMIOLOGIA I DEMOGRAFIA

BIOESTADÍSTICA

PROBLEMES
INFERÈNCIA ESTADÍSTICA

Àrea d’Estadística i Investigació Operativa

Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada
Universitat de Girona
 1

ESTIMACIÓ PER INTERVALS i CONTRASTOS D’HIPÒTESIS

1. Les revisions mèdiques ordinàries programades d’una mútua d’assegurances

duren en mitjana 26.6 min. Periòdicament es controla aquest temps. Amb aquest
objectiu s’ha controlat el temps de 6 revisions escollides a l’atzar realitzades
aquesta setmana. Els temps obtinguts són els següents: 18.5, 27.1, 29.1, 27.0,
26.4 i 32.5 min. La mitjana és de 26.76min. L’objectiu d’aquest estudi és valorar
fins a quin punt podem continuar suposant que la mitjana de la durada de les
revisions mèdiques és de 26.6 min. Aleshores:

a) Quin és el contrast d’hipòtesis adient que hem de plantejar.

b) A partir de les dades mostrals i utilitzant el SPSS, valoreu fins a quin punt
podem continuar suposant que la mitjana de la durada de les
revisions mèdiques és de 26.6 min. Justifiqueu la vostra resposta.
c) Calculeu una estimació al 95% de confiança per la mitjana de la
variable temps. Interpreteu el resultat.
 2

2. Es va analitzar l'índex de contaminació del sòl d'una sèrie d'hospitals en àrees

que es va considerar que hi havia la mateixa desinfecció. L'índex de
contaminació en sis punts diferents és 39.3, 46.6, 51.7, 46, 68.3, 58.

a) Estimeu l'índex mitjà poblacional de contaminació amb un nivell de

confiança del 95%.
b) Torneu a fer el càlcul suposant ara que =10.
c) Suposant que =10, quina mida mostral seria necessària per
estimar a un 95% de confiança l’índex mitjà poblacional amb una
precisió de 5 unitats?

3. Fins ara la mitjana del temps d’estada dels nadons de 36 setmanes a la

incubadora de la planta de pediatria d’un gran hospital és de 150 h. Sobre una
mostra de 16 nadons, s’han aplicat unes mesures correctores per intentar
disminuir aquest temps d’estada a la incubadora i s’ha comprovat que la mitjana
del seu temps d’estada a la incubadora era de 135 hores amb una desviació
estàndard de 12 h. Volem valorar si hi ha motius suficients per suposar que amb
aquestes mesures correctores s’ha reduït efectivament la mitjana del temps
d’estada d’aquests nadons a la incubadora.

a) Calculeu en primer lloc quina seria l’estimació al 95% de confiança per la

mitjana de la variable “temps d’estada a la incubadora”. Interpreteu el
resultat.
b) Digueu quin contrast d’hipòtesis seria convenient realitzar per comprovar
la nostra sospita.
c) A partir de la sortida de SPSS que teniu a continuació, digueu quina
seria la conclusió d’aquest estudi. Justifiqueu la vostra resposta.

Estadísticos para una muestra

Desviación Error típ. de
N Media típ. la media
TEMPS 16 135 12 3

Prueba para una muestra

Valor de prueba = 150

95% Intervalo de
confianza para la
diferencia
Diferencia
t gl Sig. (bilateral) de medias
TEMPS -5,000 15 0,000 -15 -21,39 -8.61
 3

4. S’ha rebut una gran partida de bosses d’un determinat medicament. D’acord
amb el que figura a l’etiqueta les bosses haurien de pesar 100g. cadascuna.
Abans d’acceptar la partida de bosses es fa un control del pes de 5 bosses
triades a l’atzar. Els pesos obtinguts són els següents: 99.5, 99.2, 100.5, 99.8,
100.0g.
a) A la vista d’aquestes dades creieu que tenim motius suficients per
sospitar que el pes de les bosses és, en mitjana, inferior als 100g?
(utilitzeu les sortides de SPSS que s’adjunten)
b) Indiqueu la mida mostral mínima per detectar amb el contrast d’hipòtesis
plantejat a l’apartat anterior, una diferència igual o superior a 0.5g
acceptant un risc α=0.05 i un risc β=0.20. En aquest cas utilitzeu que la
desviació estàndard del pes de les bosses és igual a 0.5g.

5. Uns determinats laboratoris afirmen que han elaborat un medicament nou que
ajuda a incrementar el nombre d’eritròcits en sang de les persones que
pateixen una forta anèmia no associada a una altra patologia més greu. En pla
experimental s’han escollit 10 dones adultes amb una lleugera anèmia no
patològica. Durant 4 setmanes, i sota un control mèdic estricte, les 10 dones
prenen el nou medicament. El seu nombre d’eritròcits es controlat
immediatament abans i després de seguir el tractament. Els resultats obtinguts
són els següents:

Núm. identif. dona Eritrocits (M/mm3) Eritrocits (M/mm3)

abans tractament després tractament
01 3,5 4,0
02 3,8 4,3
03 3,9 4,8
04 3,8 4,6
05 4,0 4,5
06 3,9 4,9
07 3,7 4,6
08 3,5 4,3
09 3,8 4,9
10 3,7 4,5
 4

Es demana:
a) Calculeu per cada dona l’increment que ha experimentat en el seu nombre
d’eritròcits.
b) Feu una estimació –al 95% de confiança- de la mitjana de l’increment.
c) Els laboratoris que han fabricat el nou medicament afirmen que, després de 4
setmanes de prendre’l, el nombre d’eritròcits s’incrementa com a mínim en 0.5
M/mm3. D’entrada, però, nosaltres no ens creiem l’afirmació dels laboratoris. A
partir de les dades recollides en l’experiment anterior amb les 10 dones, indica
si tenim motius suficients per canviar la nostra opinió [Indica clarament quines
són les dues hipòtesis i justifica amb arguments estadístics la teva decisió].

6. En relació a les estimacions per interval de confiança per una mitjana i una
proporció, responeu a les següents qüestions breus:

a) Hom vol estimar la mitjana  del temps d’espera dels malalts en un servei
d’urgència d’un gran hospital a un nivell de confiança del 90% i amb una
precisió de 1 min. Se sap d’investigacions prèvies que la variància del
temps d’espera és aproximadament igual a 8.00 min2. Quants clients caldrà
controlar com a mínim?
b) Un investigador estima sempre el valor de la mitjana  d'una població fent
servir intervals de confiança del 90%. Després de 400 estimacions, quin és
el nombre esperat d'intervals de confiança que contindran el vertader valor
de ?
c) Per quant hem de multiplicar la mida n d'una mostra si volem reduir a la
quarta part l'error estàndard de l'estimació X de la mitjana  d'una
població?
d) A partir d’una mostra de 25 nadons l’estimació, a un 95% de confiança, de
la mitjana poblacional del pes d’aquests nadons ha sigut de
(5861.2,5938.8). Quina és la precisió d’aquesta estimació? Si hom volgués
realitzar aquesta mateixa estimació amb una precisió de 15g, quina hauria
de ser la mida mínima de la mostra (suposeu =94g)?
e) Es vol estimar, a un nivell de confiança del 95%, la proporció p de mascles
d'una gran població de Drosophila melanogaster. Calculeu la grandària
mínima n de la mostra si hom vol fer l’estimació de p amb una precisió de
0.05. Donat que no es té informació prèvia sobre el valor de p suposeu la
màxima indeterminació a l’hora de calcular el valor de n.
 5

f) Hom vol estimar la proporció (percentual) p de nens i nenes entre 3 i 6

anys de la comarca del Gironès que no han estat vacunats contra la
poliomielitis. L’estimació es farà a partir del control d’una mostra aleatòria
escollida entre els nens d’aquesta edat que van a les escoles de la
comarca. L’estimació es vol fer amb un nivell de confiança del 95% i amb
una precisió de  1%. Tot i que el valor real de p és desconegut se sap que
no és superior al 15%. Aleshores es pregunta quina ha de ser la mida
mínima n de la mostra que cal prendre. [NOTA: el nombre de nens i nenes
entre 3 i 6 anys de la comarca del Gironès és de 7420]
g) En el col·lectiu de treballadors de la construcció, hem estimat a un 95% de
confiança la proporció real p de baixes que corresponen a lumbàlgies i hem
obtingut (4%, 10%). Quina és la precisió d’aquesta estimació? Si hom
volgués estimar el valor de p amb una precisió de 0.02 (2%), quina hauria
de ser la mida mínima la mostra? (al fer el càlcul podeu suposar que se
sap a priori que aquesta proporció en cap cas és superior al 20%).
h) En una població de 10000 nens es desitja realitzar una campanya de
vacunació. S’ha fet una enquesta prèvia a 90 nens d’aquesta població i
s’ha comprovat que 30 d’aquests nens ja estaven vacunats. Estimeu, a un
nivell de confiança del 95%, el nombre de dosis d’aquesta vacuna que es
necessitaran per vacunar els nens no vacunats d’aquesta població.
i) Es vol estimar la prevalença de l’osteoporosi en dones postmenopàusiques
amb un 95% de confiança. Quina hauria de ser la mida mínima de la mostra
si volem una precisió de 0.03? Donat que els valors d’aquesta prevalença
trobats en altres estudis difereixen considerablement, suposeu la màxima
indeterminació alhora de calcular la n. Sabem també que la taxa de
pèrdues es situarà al voltant del 5%.
j) Un dietista vol estimar a un 99% de confiança la mitjana del nivell de glucosa
en sang dels pacients diabètics que segueixen una determinada dieta.
Quants pacients caldrà controlar si vol una precisió de 5mg/dl i estima que
la taxa de pèrdues no serà més gran del 10%? Per estudis previs podeu
suposar una desviació estàndard de 15mg/dl.

7. De les següents afirmacions en relació als contrastos d’hipòtesis, indiqueu

quines són falses i expliqueu el perquè.

a) L’error de tipus I és l’error que es pot cometre en pronunciar-se a favor

de la hipòtesis alternativa quan de fet la hipòtesis nul·la és certa.
b) S’ha fet el contrast d’hipòtesis H0: =10 vers H1: 10 amb un nivell de
significació =0.05 i finalment s’ha pres la decisió de rebutjar la hipòtesis
nul·la H0. Aleshores, segur que hem obtingut un p-valor inferior a 0.05.
c) Sempre es compleix que la probabilitat de cometre un error de tipus I és
igual a 1 menys la probabilitat de cometre un error de tipus II.
d) El p-valor és igual a la probabilitat de cometre un error de tipus I.
e) Quan en un contrast d’hipòtesis augmentem el valor del nivell de
significació, aleshores el p-valor disminueix.
f) La probabilitat de cometre un error de tipus II no depèn mai de la mida
de la mostra.
g) La potència d’un contrast és igual 1 menys el p-valor.
 6

8. El diagnòstic d’anèmia en les dones es realitza quan la concentració

d’hemoglobina és inferior a un límit fixat en 12g/dl. Se sap que el tabac
augmenta els nivells d’hemoglobina perquè eleva la carboxihemoglobina. Ens
plantegem si per les dones fumadores cal augmentar el límit fixat per tal de
detectar l’anèmia. Per aquesta raó s’ha mesurat el nivell d’hemoglobina en 20
dones fumadores que pateixen anèmia i hem obtingut les següents dades:

12,6 12,0 12,5 11,0 12,3 12,5 13,7 13,8 12,1 13,5
12,7 12,2 12,7 11,2 12,3 12,4 13,4 13,7 12,4 13,3

A partir d’aquestes dades mostrals i amb l’ajuda del SPSS calculeu:

a) Una estimació puntual de la mitjana  i la desviació estàndard  de la

concentració d’hemoglobina.
b) Una estimació, a un nivell de confiança del 99%, de la mitjana de la
concentració d’hemoglobina.
c) A la vista d’aquestes dades creieu que tenim motius suficients per sospitar
que el nivell d’hemoglobina de les dones anèmiques i fumadores és, en
mitjana, significativament superior al límit de 12g/dl i per tant ens cal
augmentar el límit inferior per detectar l’anèmia?
d) Quina mida mostral seria necessària perquè el contrast anterior tingués una
potència del 90% per detectar un augment de 0.5g/gl.
 7

9. Entre els treballadors del sector de la mineria del carbó d’una regió A s’està
fent un estudi epidemiològic per estimar la proporció pA de treballadors que
pateixen una determinada afecció pulmonar. Per aquesta raó s’ha triat una
mostra de 200 treballadors i s’ha observat que 20 pateixen aquesta afecció
pulmonar. A partir d’aquesta informació mostral es demana:
a) Calculeu una estimació puntual de la proporció pA.
b) Calculeu una estimació al 90% de confiança de la proporció pA. Feu-ho
primer en el supòsit de màxima indeterminació, i tot seguit, suposant a
priori que en cap cas la proporció p pot ser superior al 20%.
c) Si volguéssim calcular l’estimació al 90% de confiança de la proporció
pA però amb una precisió de 2%, quina hauria de ser la mida mínima
de la mostra? Feu els càlculs només en el supòsit de màxima
indeterminació.
d) S’ha fet un estudi semblant amb tots els treballadors del mateix sector
però d’una altra regió B. L’estudi ha permès concloure que el 15%
d’aquests treballadors pateixen la mateixa afecció pulmonar. Volem
estudiar si hi ha motius suficients per afirmar que la proporció pA de
treballadors malalts de la regió A és significativament diferent al 15%.
d1) Quin contrast d’hipòtesis plantejaríeu en aquest cas?
d2) Una vegada realitzat aquest contrast, obtenim un estadístic de
contrast z= -1.98 amb un p-valor associat de 0.048. Quina seria la
conclusió d’aquest estudi?
d3) Quina mida mostral seria necessària per a detectar amb el contrast
anterior una diferència del 5% amb una probabilitat del 90%?

10. Donat que el càncer de bufeta està relacionat amb una elevada concentració
de trihalometans, s’ha fet un estudi per investigar els valors de trihalometans
en l’aigua de consum subministrada per varis sistemes de proveïment de la
província de Girona La concentració de trihalomentans (μg/l) obtinguda durant
l’any 2006 ha estat:

Mes Concentració trihalometans (μg/l) 2006

Gener 10,0
Febrer 12,5
Març 13,5
Abril 14,1
Maig 9,2
Juny 8,4
Juliol 9,7
Agost 11,1
Setembre 12,4
Octubre 9,8
Novembre 9,7
Desembre 10,2

a) En la literatura s’afirma que la variable concentració de trihalomentans

segueix una llei normal amb paràmetres que depenen de la zona. A la
província de Girona els paràmetres μ i σ són desconeguts. Amb les dades
obtingudes, calculeu una estimació - a un nivell de confiança del 95% - de
la mitjana de la variable “concentració trihalometans ”. Quina és la precisió
d’aquesta estimació?
 8

b) La UE ha establert que en mitjana, la concentració admissible de

trihalomentans ha de ser com a molt de 9,7 μg/l. Tenim motius suficients
per sospitar que a la província de Girona la mitjana del nivell de
trihalometans per a l’any 2006 és significativament superior al límit establert
per la UE? Formuleu clarament les hipòtesis, calculeu l’estadístic de
contrast, el p-valor i raoneu la vostra decisió.

11. Es vol saber si dos laboratoris A i B proporcionen els mateixos resultats a l’hora
d’analitzar la duresa de les aigües d’una ciutat. Amb aquest objectiu, en 8 llocs
diferents de la xarxa d’aigua de la ciutat es prenen dues mostres d’aigua potable:
una de les mostres es dona a analitzar al laboratori A i l’altra al laboratori B. Els
resultats proporcionats pels dos laboratoris són els següents:

Lloc de mostreig 1 2 3 4 5 6 7 8
Resultat laboratori A 0.86 0.62 0.87 0.45 0.44 0.58 0.48 0.53
Resultat laboratori B 0.82 0.61 0.89 0.51 0.38 0.48 0.40 0.50

a) Discutiu primer si es tracta d’un disseny amb mostres independents o bé

un disseny amb dades aparellades.
b) Calculeu una estimació al 95% de confiança per la diferència entre la
mitjana de la duresa al laboratori A i la mitjana de la duresa al laboratori
B. Interpreteu el resultat.
 9

c) A la vista d’aquestes dades creieu que podem continuar pensant que els
resultats proporcionats pels dos laboratoris són, en mitjana, els mateixos?
Plantegeu el contrast d’hipòtesis adient i expliqueu les vostres conclusions.
d) Sospitem que el nostre estudi pot tenir una baixa potència per detectar
diferències de 0.05 unitats de duresa. Enlloc de calcular la potència, és
demana que calculeu la mida mostral necessària per a detectar una
diferència de 0.05 unitats amb una probabilitat del 80%. Utilitzeu el valor
mostral de la desviació estàndard de la diferència i un risc α=0.05.

12. Sis persones son sotmeses a un canvi de dieta alimentària. Es controla el pes
(en kg) de les persones immediatament abans d'iniciar la dieta, i tres mesos
després. Els resultats obtinguts són els següents:

Persona 1 2 3 4 5 6
Pes abans dieta 73.5 75.0 74.5 75.0 75.5 82.0
Pes després dieta 72.5 74.5 60.0 70.0 76.5 80.0

a) Volem contrastar la hipòtesi segons la qual aquesta dieta no fa perdre pes

en front la hipòtesis contrària. Formuleu en primer lloc les hipòtesi adients.
b) Feu el contrast indicat amb l’ajuda del SPSS i raoneu la vostra decisió.
Calculeu l’interval de confiança per la diferència entre la mitjana del pes
abans de fer dieta i la mitjana del pes després de fer dieta. Interpreteu el
resultat.
 10

13. El temps de vida de les rates d'un laboratori es pot considerar que es distribueix
segons una llei normal. La vida (en dies) d'una mostra de 10 rates d'una
determinada espècie A ha resultar ser igual a: 1614, 1094, 1293, 1643, 1466,
1270, 1340, 1380, 1028 i 1497. La vida d'una altra mostra de rates d'una altra
espècie B ha resultat ser igual a: 1383, 1138, 1092, 1143, 1017, 1061, 1627,
1021, 1711 i 1065. Fins ara sempre s’havia cregut que el temps de vida de les
dues espècies de rata era, en mitjana, la mateixa però volem comprovar aquesta
sospita. Amb l’ajuda del SPSS realitzem un contrast d’igualtat entre les dues
mitjanes i obtenim els següents resultats:

espècie N Media Desviación típ. Error típ. de la media

temps de vida A 10 1362,50 202,462 64,024
B 10 1225,80 256,497 81,111

95% IC para la
Sig. Diferencia de Error típ. de la diferencia
t gl (bilateral) medias diferencia Superior Inferior
temsp de vida varianzas
1,323 18 ,202 136,700 103,335 -80,399 353,799
iguales

a) A la vista d’aquestes dades mostrals, creieu que hi ha motius suficients per

creure que aquesta suposició és falsa? Raoneu la vostra resposta.
b) Indiqueu el valor de l’estimació al 95% de confiança per la diferència entre les
dues mitjanes. Interpreteu el resultat.

14. Heasman et. Al (1998) van fer un estudi per determinar si la força en el raspallat
de dents de nens estava influenciada per l’ús d’aparells d’ortodòncia fixos. Van
mesurar la força del raspallat en 30 nens (10 nens i 20 nenes) abans i una dies
després de col·locar l’aparell d’ortodòncia.

a) Una de les conclusions de l’estudi fou que ho hi va haver diferències

significatives entre la força de raspallat abans i després de col·locar la
ortodòncia. Quin contrast creieu que aquests investigadors varen
plantejar?
b) També es va concloure que no hi havia diferències significatives entre
nens i nenes en les forces utilitzades tant abans com després de la
col·locació de la ortodòncia. En aquest cas, quin o quins contrastos creieu
que aquests investigadors varen plantejar?
c) Suposem que volem repetir l’estudi de l’apartat a). Calculeu la mida de la
mostra necessària per, amb un risc α=5%, obtenir una potència del 80%
per detectar una diferència de 30 unitats entre les mitjanes abans i
després de la col·locació de la ortodòncia. Basant-nos en l’estudi anterior
sembla raonable assumir una desviació estàndard de la diferència de 185
unitats.
d) Suposem que també volem repetir l’estudi de l’apartat b). Calculeu la
mida de la mostra necessària per, assumint un nivell de significació del
5%, obtenir una potència del 80% per detectar una diferència de 30
unitats entre nens i nenes. Basant-nos en l’estudi anterior sembla
raonable assumir una desviació estàndard de 130 unitats. Suposem
també que esperem obtenir una mostra amb el doble de nenes que de
nens.
 11

15. Es mostren a continuació alguns fragments i resultats de l’article:

J. Plaza Almeida et al. Prevalencia de Obesidad en escolares. Revista Clínica de Medicina de Familia,
2(3), 106-110 (2008)

Objetivos: Conocer la prevalencia de obesidad en niños de 6 a 8 años. Valorar si la asistencia al comedor

escolar y las vacaciones del periodo estival influyen de manera significativa en la obesidad de los niños.

Material y método: Se trata de un estudio longitudinal en el que han sido estudiados alumnos de un
colegio en los cursos de 1º y 2º de primaria. (...) Los datos se obtuvieron en los mismos sujetos en dos
ocasiones diferentes: mayo y septiembre 2007. En la primera medición formó parte del estudio un total
de 102 niños: 48 varones (47%) y 54 mujeres (53%), mientras que en la segunda acudieron 85: 40
varones (47%) y 45 mujeres (53%). El peso y la talla fueron medidos ... Posteriormente se calculó el
índice de masa corporal....y la medida de la circunferencia abdominal... En el análisis bivariado, para la
comparación de subgrupos en cuanto a variables continuas se utilizó la t de Student para muestras
independientes y relacionadas. Se consideró que las diferencias eran estadísticamente significativas para
una p<0.05.

Resultados:

Es demana:
a. A l’apartat de “Material y método” s’explica i a la taula 2 i 3 es mostren els
resultats d’aplicar contrastos d’hipòtesis. Quins tipus de contrastos d’hipòtesis
creieu que s’han aplicat?
b. Què vol dir la frase “Se consideró que las diferencias eran estadísticamente significativas
para una p<0.05”?
c. Observeu la Taula 2, quan creieu que pot valer el p-valor? Quina seria la
conclusió en aquest cas?
d. Observeu la taula 3, quina seria la conclusió en aquest cas?

16. Es mostren a continuació alguns fragments i resultats de l’article:

Fernández Miera, M.F. El paciente pluripatológico en el ámbito hospitalario. Gaceta Sanitaria, 22(2):
137-43 (2008)

Objetivos: Los hospitales atienden a pacientes pluripatológicos que sufren de forma simultánea varias
enfermedades crónicas. En este estudio se estima la prevalencia, así como las principales
características demográficas y de gestión asociadas.
 12

Método: Estudio descriptivo... La muestra fue de 4.310 individuos (un 12,4% de todas las altas). Los
códigos de la Clasificación Internacional de Enfermedades sirvieron para identificar inicialmente a
cada paciente como pluripatológico (PPP) o paciente no pluripatológico (PNP)...Se analizaron en cada
grupo las variables demográficas (edad, sexo) y las variables de gestión: tipo de ingreso (urgente,
resto), área de ingreso, servicio responsable del alta, tipo de alta (domicilio, resto) y número de
estancias generadas. Las variables continuas se expresaron como media y las variables categóricas
como porcentajes; en ambos casos se estimó también el correspondiente intervalo de confianza (IC)
del 95%. Se realizó un anàlisis bivariante de cada una de las variables con respecto a la condición de
ser o no PPP, aplicando para las variables cualitativas la prueba de la 2 ..., y para las variables
cuantitativas la prueba de la t de Student.

Es demana:

a. A l’apartat de “Método” s’expliquen els anàlisis estadísticas que s’han

realitzat. Quins tipus d’intervals de confiança i de contrastos d’hipòtesis
creieu que s’han aplicat?
b. A la taula 1 apareix informació sobre la mitjana de l’edat dels PPP i els
PNP. Interpreteu els resultats.
c. A la taula 1, observeu que en tots els casos, obtenim un valor de p
<0.001, què significa? Interpreteu el valor per cada una de les variables
de la taula.
d. Observeu la taula 2, com interpreteu els valors 31,3 i 29,2-33,5?
 13

17. Es mostren a continuació alguns fragments i resultats de l’article:

P. Franquelo Morales et al. Asociación entre distintas medidas de Composición Corporal y Factores de
Riesgo Cardiovascular en población adulta. Revista Clínica de Medicina de Familia, 2(4), 149-155 (2008)

Objetivos: Evaluar el grado de acuerdo entre los indicadores de exceso de grasa corporal obtenidos
mediante el cálculo de parámetros antropométricos, analíticos y con bioimpedanciómetro eléctrico de 4
y 8 electrodos.

Material y método:
Estudio observacional transversal en una muestra de 110 sujetos de entre 25 y 60 años seleccionados
aleatoriamente entre los demandantes de asistencia médica….
Variables antropométricas: Peso…, talla…, IMC…, pliege tricipial (PCT)…, perímetro cintura (PC)…,
perímetro de cadera (PCa)…, índice cintura/cadera(ICC)…, presión arterial…
Variables analíticas: colesterol total…, triglicéridos…, colesterol HDL…, colesterol LDL…,
apolopoproteina A-I i B…, dislipemia…, c-LDL…, glucosa…. Se calculó el índice de resistencia a la
insulina (RI) según el modelo HOMA. Definimos RI si HOMA 3.8. Para la clasificación de la diabetes ,
se siguieron las recomendaciones de la OMS.
(…)

Análisis estadístico: Para las variables cualitativas se determinaron los porcentajes y sus intervalos de
confianza (IC) del 95%. En las variables cuantitativas se estudió la media  DE y los IC del 95%. … Se
utilizó el test T-Student para la comparación de medias, el estadístico 2 de Pearson para estudiar la
asociación entre las diferentes medidas y la RI. … La significación estadística fue establecida con p<0.05.

Resultados:
 14

Es demana:

a. Mirant la informació que apareix l’apartat d’anàlisi estadístic, Indiqueu

quins són els 2 tipus de contrastos que s’han aplicat en aquest estudi.
b. Observant la Taula 3, creieu que podem concloure que la variable
“resistencia a la insulina” és independent de la variable “IMC”? I de la
variable “% de grasa corporal(8 electrodos)”? Raoneu la vostra resposta.
c. En la taula 1 i per la variable “Peso”, què significa el valor p=0.023? quina
conclusió se’n deriva d’aquest valor?
d. Segons els autors de l’article, quan ha de valer p per concloure que
existeixen diferències significatives entre les mitjanes de les variables
“parámetros analíticos o antropométricos” del grup “RI” i la mitjana de les
mateixes variables del grup “no RI”?
 15

18. Se sap que el 70% dels malalts que pateixen una certa patologia muscular
requereixen intervenció quirúrgica per a la seva total curació. S’està provant un
mètode de recuperació d’aquests malalts basats en tractaments termals amb
l’objectiu de disminuir el nombre d’intervencions quirúrgiques. A 30 d'aquests
pacients se'ls ha aplicat aquest tractament termal i només 17 han necessitat
intervenció quirúrgica per a la seva curació total.

a) Plantegeu un contrast d’hipòtesis per comprovar si hi ha motius

suficients per suposar que el tractament termal fa disminuir
significativament la proporció de malalts que requereixen intervenció
quirúrgica?
b) Calculem el p-valor i obtenim 0.056, preneu una decisió.
c) Calculeu la mida mostral necessària per detectar una disminució del
10% amb una potència del 80% i suposant una taxa de pèrdues de
seguiment del 10%.

19. Certs investigadors volen comprovar l’eficàcia d’un nou tractament per
incrementar la densitat òssia en dones postmenopàusiques diagnosticades
d’osteoporosis. Amb el tractament antic s’aconsegueix que un 30% de les
dones incrementin la densitat òssia però els investigadors creuen que amb
aquest nou tractament el percentatge podria augmentar significativament fins
al 50%. Calculeu la mida mostral necessària si es vol detectar un augment
significatiu en la proporció del 30% al 50% amb un risc β del 20% i un risc α del
5%.

20 La Direcció General de Prevenció de la Salut té estipulat que les campanyes

d’educació i higiene bucal només es realitzen sobre poblacions infantils que
tinguin una incidència de càries dental superior al 15%. Per tal de decidir si cal
realitzar o no una d’aquestes campanyes preventives sobre una determinada
població de 12637 nens i nenes, es decideix estimar la proporció poblacional
de nens amb algun tipus de càries a un 99% de confiança. Quina mida mostral
és necessària per fer aquesta estimació amb una precisió del 2%? En un estudi
pilot previ es va controlar a 387 criatures i va resultar que 70 d’elles
presentaven algun tipus de càries.

21. Davant la sospita que l'hàbit de fumar d'una dona embarassada pot influir en el
pes del seu fill al néixer, es va escollir una mostra aleatòria de dones
embarassades. De cada dona es va prendre nota de si era o no fumadora i,
alhora, es va classificar el seu nadó en una de les tres categories en funció del
seu pes al néixer. S’ha aplicat un test 2 sobre aquestes dades amb el SPSS i
hem obtingut els següents resultats:
 16

Pes del nadó

Inferior Superior
al al
normal Normal normal Total
Hàbit de SI Recuento 117 529 19 665
fumar de fuma Frecuencia esperada 77,69 543,48 43,84
la mare No Recuento 124 1157 117 1398
fuma Frecuencia esperada 163,31 1142,52 92,16
Total Recuento 241 1686 136 2063

Pruebas de chi-cuadrado
Sig. asintótica
Valor gl (bilateral)
Chi-cuadrado de Pearson 50,629 2 ,000
N de casos válidos
2063

Discutiu si el pes dels nadons és o no independent de l’hàbit de fumar de les

mares.

22. Sobre una mostra de 1343 nens es va mesurar el grau de compliment del
calendari de vacunes i es va relacionar amb el nivell sociocultural dels seus pares.
Les dades obtingudes són les següents:

Grau compliment calendari

vacunes
Alt Mitjà Baix Total
Nivell Alt Recuento 94 38 2 134
sociocultur Frecuencia esperada 74,73 46,30 12,97
al pares
Mig alt Recuento 150 63 7 220
Frecuencia esperada 122,70 76,01 21,30
Mig Recuento 277 134 7 418
baix Frecuencia esperada 233,12 144,42 40,46
Baix Recuento 228 229 114 571
Frecuencia esperada 318,45 197,28 55,27
Total Recuento 749 464 130 1343
Frecuencia esperada

Pruebas de chi-cuadrado
Sig. asintótica
Valor gl (bilateral)
Chi-cuadrado de Pearson 163,509 6 0,000
N de casos válidos
2063

A la vista d’aquestes dades valoreu fins a quin punt el grau de compliment del
calendari de les vacunes dels nens és independent o no del nivell sociocultural
dels pares.
 17

23. Les següents dades es varen recollir en un estudi per avaluar una nova tècnica
–coneguda amb el nom de “ventriculografia de radisòtops”- per diagnosticar
una determinada afectació coronària:

Resultat de la Malaltia
ventriculografia Present Absent Total
Positiu 302 80 382
Negatiu 179 372 551
Total 481 452 933

S’ha aplicat un test 2 sobre aquestes dades amb el SPSS i hem obtingut els
següents resultats:

Malaltia
Present Absent Total
ventri Positiu Recuento 302 80 382
culogr Frecuencia esperada 196,94 186,06
afia
Negati Recuento 179 372 551
u Frecuencia esperada 284,06 266,94
Total Recuento 481 452 933
Frecuencia esperada
Pruebas de chi-cuadrado
Sig. asintótica
Valor gl (bilateral)
Chi-cuadrado de
196,906 1 0,000
Pearson
N de casos válidos
933

Discutiu si el resultat de la ventriculografia és o no independent de la presència

o absència de la malaltia.

24. La incontinència sol ser un problema greu en pacients de més de 65 anys i amb
una immobilitat prolongada. Se suposa que el sexe de l’individu pot influir en la
presentació del problema. Per a comprovar-ho es va prendre un mostra de 160
pacients, 80 homes i 80 dones. Es va trobar que 22 homes i 42 dones patien
d’incontinència després d’un mateix temps d’hospitalització.
a) A partir de les dades anteriors, construïu la taula de contingència estudieu si
les variables sexe i incontinència són independents.

b) Dels 80 homes, 22 pateixen incontinència. Doneu una estimació, al 95% de

confiança, per la proporció poblacional d’homes que pateixen incontinència.
[NOTA: Feu els càlculs sota el supòsit de màxima indeterminació].

c) Si volguéssim calcular l’estimació al 95% de confiança de la proporció d’homes

que pateixen incontinència però amb una precisió de 3%, quina hauria de ser
la mida mínima de la mostra? [NOTA: Feu els càlculs sota el supòsit de màxima
indeterminació].
 18

25. Sobre una mostra de 200 nens de 12 anys d’edat s’ha controlat el nombre de
peces dentals amb càries. Les dades obtingudes són les següents:

Nombres de peces
dentals amb càries Nombre de nens
0 32
1 48
2 41
3 27
4 19
5 12
6 9
7 6
8 4
9 2

Es demana:
a. Calcula, a un nivell de confiança del 95%, una estimació de la mitjana del
nombre de càries dentals que té un nen d’aquesta població. Indiqueu-ne la
precisió.
b. Calculeu la mida mostral necessària per reduir l’amplada de l’interval a la
meitat.
c. Quina proporció de nens d’aquesta mostra no presenten cap tipus de
càries?
d. Calcula, a un nivell de confiança del 95%, la proporció de nens de la
població que no presenten cap tipus de càries dental [A l’hora de fer
aquesta estimació podeu suposar que aquesta proporció desconeguda és,
en qualsevol cas, inferior al 25%]
e. Fa 5 anys, la proporció de nens sense càries dental era d’un 15%. Quin
contrast d’hipòtesis seria adient per comprovar si tenim motius suficients
per suposar que la proporció ha variat en aquests 5 anys de diferència.

Per tal d’estudiar si el nombre de càries dentals dels nens estava o no relacionat
amb la neteja habitual de la dentadura, s’ha preguntat també als nens amb
quina freqüència es netejaven les peces dentals: 0 [mai o gairebé mai], 1 [de
tant en tant] i 2 [cada dia]. Els resultats obtinguts es resumeixen en la següent
taula de contingència:

Nombre de càries
Cap Alguna
0: “mai o gairebé mai” 7 23
Neteja 1: “de tant en tant” 10 104
dental 2: “cada dia” 15 41
200

f. A partir d’aquestes dades raoneu si hi ha motius per sospitar que el nombre

de càries està relacionat amb l’hàbit de neteja dental dels nens.
 19

26. Es sospita que en una petita localitat hi han factors de tipus ambiental que són
capaços de modificar la distribució natural del sexe del nadons. En general
està acceptat que un 50% del nadons són de sexe masculí i l’altre 50% de sexe
femení però en els 10 últims naixements que s’han produït en aquesta localitat
s’ha obtingut: F F M F M F F F F F

a. Plategeu un contrast d’hipòtesis per comprovar si la proporció de nadons

de sexe masculí o femení és significativament diferent al 50%.
b. Calculeu la mida mostral necessària per detectar una diferència en la
proporció del 30% amb una potència del 90% i un error tipus I del 5%.

27. Plantegeu els contrastos que serien adients per als següents estudis. En
particular indiqueu el tipus de contrast que caldria aplicar i plantegeu les
hipòtesis H0 i H1:

a. Volem comprovar si el fet de ser diabètic altera la pressió arterial.

b. Volem demostrar l’efectivitat d’un nou medicament per a reduir la
temperatura en individus que presenten febre.
c. Volem estudiar si en un cert país de la unió europea, el nombre d’homes
majors de 50 anys i hipertensos supera el 15%.
d. En els últims anys s’ha comprovat que el percentatge de nens obesos dels
EUA és igual al 16%. Alguns experts pensen que a Catalunya, aquest
percentatge és inferior .

28. En un barri interior d’una ciutat s’ha iniciat un programa de salut amb l’objectiu
d’estudiar la prevalença de diverses malalties d’interès. A partir d’una mostra
de 1500 residents del barri, s’ha obtingut que 125 han donat positiu per
l’anèmia de cèl·lules falciformes. Amb aquestes dades, creieu que tenim prou
evidència per afirmar que aquesta malaltia afecta a més del 6% de la
població?

a. Contesteu aquesta pregunta a partir del contrast d’hipòtesis adient.

b. Calculeu també una estimació al 95% de confiança del percentatge
d’individus de la població amb aquesta malaltia (NOTA: podeu utilitzar la
informació mostral).