Elisa Casasayas Calvo

Activitat mostreig

1. Conceptes bàsics de la mostra: L’ajuntament d’una població de 368.678 habs. ( segons

dades del padró municipal? està interessat en conèixer les preferències d’oci dels
seus habitants majors d’edat , mitjançant 964 enquestes.
Aquest registre reflexa, a la vegada, que el número de persones majors de 18 anys que
resideix a aquest municipi ascendeix a les 211.245

Identifica en aquesta informació la població, el marc mostral, la unitat mostral i la

mostra

Unitat mostral: Població del municipi major de 18 anys.

Marc mostral: Registre en el padró municipal de residents majors de 18 anys.
Població: 211.245 habitants
Mostra: 964 habitants

2. Una empresa vol realitzar una avaluació de la qualitat de la base de dades de clients,
revisant registres que tenen de cadascun d’ells tenen totes les dades cumplimentades
, en quant a nom de l’entitat, persona de contacte, adreça, telèfon, municipi, província i
correu electrònic.
En total compta amb 5684 clients en la seva base de dades, i considera suficient per a
la realització de dita avaluació la revisió de 230 registres, que serán seleccionats
mitjançant un mostreig sistemàtic
a) selecciona el punt d’inici
El primer pas sera la selecció del punt d’inici per exemple el 3.234.
El segon pas sera procedir a fer el càlcul del coeficient d’elevació
b) Calcula el coeficient d’elevació
Coeficient d’elevació= N/n
N= Tamany de la Població
n= Tamany de la mostra
N = 5.684
N = 230
Coeficient d’elevació = 5684 / 230 = 24,71 = 24

3. Tenint en compte les dades reflexades en l’exercici 1, suposem que l’ajuntament considera
acceptable asumir un error del 2,5%, amb un nivell de confiança del 95%. Per això , li agradaria
conèixer el tamany de la mostra associat a aquest nivell d’error per reconsiderar el tamany de
la mostra en cas de que fos necessari augmentar-ho o reduir-ho.
A pesar que N>100.000 s’utilitza la fórmula de les poblacions finites ja que coneixem el tamany
de la població

N=211.245=Població
P=Q=0,5= Percentatge de població que posseeix les característiques d’interès (en cas de no
conèixer el 50%
Nivell de confiança=95%->k=2(depèn del nivell de confiança)
e=0,025=error absolut
n=¿?=tamany de la mostra

Fòrmula-> n=(k^2NPQ)/(e^2(N-1)+k^2PQ)
n = 211.245 * 0,5 * 0,5 * (2/0,025)^2 / (211.245 - 1) * (2/0,025)^2 + 0,5 * 0,5) =
n = 1.682,65
Elisa Casasayas Calvo

4.- Tenint en compte les dades de l’exercici 1 suposem que l’Ajuntament planteja porta a terme
un mostreig estratificat per sexe.
a) Calcular el tamany dels estrats, mitjançant afixació simple
ni=n/i
n=964=tamany de la mostra
i=2= número d’estrats
ni → 964 / 2 = 482
b) Calcular el tamany dels estrats, mitjançant afixació proporcional
n=964
N=211.245
Nm=117.489
Nh=93.756
nm=¿?
nh=¿?

nm=(n/N)*Nm
nh=(n/N)*Nh

nm = (964 / 211.245) * 117.489

nm = 536,15

nh = (964/211.245) * 93.756
nh = 427,85

Per tant, el tamany de l'estrat de dones serà d'aproximadament 536,15 persones, i el tamany de
l'estrat d'homes seria d'aproximadament 427,85 persones.

5. Tenint en compte les dades reflexades a l’Activitat resolta 1 ¿quin error mostral estaba
assumint l’ajuntament amb la realització de 964 enquestes? (Per un interval de confiança del
95%)
n=964=Tamany de la mostra
N=211.245=Població
P=Q=0,5
k=2
D(p)=?¿= error de la mostra

Fórmula-> k*(PQ*(N-n)/n*(N-1))^½
D(p) = 2 * (0,5 * 0,5 * (211.245 - 964) / (964 * (211.245 - 1)))^(1/2) = 0,029

Per tant, l'error mostral que s'està assumint amb una mostra de 964 enquestes és d'aproximadament
el 2,9%. Això significa que els resultats de l'enquesta podrien diferir fins a 2,9 punts percentuals de la
veritable proporció a la població amb un nivell de confiança del 95%.
Elisa Casasayas Calvo

6. Enumera les raons que justifiquen la utilització de mostres en el desenvolupament tècnic de

les investigacions comercials. Resumeix les limitacions de la metodologia.

1. Reducció de costos → Utilitzar una mostra en lloc de la població completa pot ser més
econòmic, ja que la recopilació de dades el processament i l'anàlisi de les dades poden ser
menys costosos
2. Estalvi de temps → Utilitzar una mostra també pot estalviar temps, ja que la recopilació de
dades, el processament i l'anàlisi de les dades poden ser més ràpids i eficients.
3. Precisió i fiabilitat → Una mostra ben seleccionada i representativa pot proporcionar
resultats tan precisos i fiables com si s'hagués estudiada tota la població
4. Viabilitat pràctica → en alguns casos, la recopilació de dades de la població completa pot
ser pràcticament impossible, per la qual costa l’ús de mostres és l’única opció viable.

Limitacions de la metodologia:

1. Precisió limitada → encara que les mostres poden ser representatives de la població,
sempre hi ha un grau d’error associat amb la recollida de dades a través de mostres.
2. Biaix de selecció → la selecció d’una mostra pot conduir a un biaix en els resultats si la
mostra no es representativa de la població.
3. Errors de mida de la mostra → la precisió de les estimacions obtingudes a través de
mostres depèn de la mida de la mostra, per la qual cosa la mida òptima de la mostra ha de
ser calculada amb precisió.
4. Dependència del disseny de la mostra → la precisió de les estimacions obtingudes a
través de mostres depèn del disseny de la mostra i de la selecció adequada de la mostra.

7. Un club esportiu ha decidit realitzat una enquesta entre els seus socis i socies per conèixer
el grau de satisfacció d’aquests amb les mesures preses amb l’actual junta directiva. Per això,
ha decidit realitzar 450 enquestes entre les 14.926 persones que han retirat el seu abonament
per la present temporada, mitjançant un mostreig sistemàtic. Independentment del número
d’abonament que escollim com a punt d’inici, calculeu el coeficient d’elevació per a la selecció
de la mostra

Coeficient d’elevació= N/n

N= Tamany de la Població
n= Tamany de la mostra

Coeficient d'elevació = N/n = 14.926 / 450 ≈ 33,17

Això significa que per cada enquesta realitzada, hem de multiplicar les seves respostes per 33,17 per
obtenir una estimació del total de la població. Això ajuda a corregir possibles errors de mostreig i a
millorar la precisió de les estimacions obtingudes a partir de la mostra.

8. Tenint en compte a les dades de les activitats anterior estratifiqueu per edats (menors de 30;
de 31 a 45 i Majors de 46 per afixació simple

ni=n/i
n=450=tamany de la mostra
i=3= número d’estrats

Estrat 1 (menors de 30 anys): ni = 450/3 = 150 enquestes

Estrat 2 (de 31 a 45 anys): ni = 450/3 = 150 enquestes
Estrat 3 (majors de 46 anys): ni = 450/3 = 150 enquestes
Elisa Casasayas Calvo

Per tant, hem de recollir 150 enquestes de persones menors de 30 anys, 150 enquestes de persones
entre 31 i 45 anys, i 150 enquestes de persones majors de 46 anys. Això ens assegura una mostra
representativa de les diferents edats dels socis i sòcies del club esportiu.

9.- En relació a les dades anteriors, realitza el càlcul dels estrats mitjançant afixació
proporcional, tenint en compte que la distribució d’abonats per edats es la següent

Estrat 1 → menors de 30 anys= 3.759 abonats

Estrat 2 → entre 31 i 45 anys=6.873 abonats
Estrat 3 → Majors de 46 anys= 4.294 abonats

n=450
N=14926
n1=?
n2=?
n3=?
N1=3759
N2=6873
N3=4294

Proporció estrat 1: p1 = N1 / N = 3.759 / 14.926 = 0.252

Proporció estrat 2: p2 = N2 / N = 6.873 / 14.926 = 0.46
Proporció estrat 3: p3 = N3 / N = 4294 / 14926 = 0.288

n1 = n * p1 = 450 * 0.252 = 113.4 ≈ 113

n2 = n * p2 = 450 * 0.46 = 207 ≈ 207
n3 = n * p3 = 450 * 0.288 = 129.6 ≈ 130

Resposta:

Estrat 1 (menors de 30 anys): 113 abonats

Estrat 2 (entre 31 i 45 anys): 207 abonats
Estrat 3 (majors de 46 anys): 130 abonats

10.- Descriu en que consisteix un mostreig per àrees

El mostreig per àrees és una tècnica de selecció de mostres utilitzada en estadística per a estudis
poblacionals. Consisteix en dividir la població en àrees geogràfiques més petites i seleccionar
aleatòriament un nombre de mostres de cada àrea per formar la mostra final-

Per exemple → Si es vol realitzar un estudi sobre la salut dels habitants d’una ciutat, es pot dividir la
ciutat en diferents àrees geogràfiques i després seleccionar aleatòriament una mostra de cada àrea.
Aquesta mostra final representaria la població estudiada i permetria obtenir dades i informació
rellevant sobre la salut dels habitants de la ciutat en general.

El mostreig per àrees és una tècnica útil per a estudis en què la població està dispersa
geogràficament o quan es vol obtenir una mostra representativa de diferents zones o àrees
geogràfiques d’una població més gran. A més, aquesta técnica ajuda a reduir els costos i el temps de
recopilació de dades, ja que les àrees més properes poden ser agrupades en lloc de seleccionar una
mostra individual per cada persona de la població.
Elisa Casasayas Calvo

No obstant, cal tenir en compte que la selecció aleatòria de les àrees no garanteix la representativitat
de la mostra final, ja que la distribució de la població pot variar d’una àrea a l’altra. Per aquesta raó,
és important utilitzar altres mètodes estadístics per assegurar la representativitat de la mostra, com
ara el pesage de les dades segons la població de cada àrea.

11.- Quina és la diferència fonamental del mostreig probabilístic i els no

probabilístics?
La diferencia entre el mostreig probilístic i el no probabilístic és que el primer es basa en la selecció
aleatòria de membres de la població, mentre que el segon es basa en factors no aleatoris. El
mostreig probabilístic és considerat més respectiu i generalitzable que el no probabilístic, ja que els
resultats obtinguts a través d’aquest mètode són menys propensos a estar influenciats per biaixos o
altres factors que puguin afectar la selecció de la mostra.

12.- Resum les característiques principals del mostreig per conveniencia, el mostreig
per judicis, el mostreig per quotes i el mostreig per bola de neu

1. Mostreig per conveniencia → és un mètode de selecció de mostres que consisteix en

seleccionar aquells individus que estan a l’abast o són accessibles per al recopilador de
dades. És fàcil i ràpid de dur a terme, pero pot ser propens a biaixos de selecció, ja que els
participants no són seleccionats de forma aleatòria de la població.
2. Mostreig per judicis → és un mètode de selecció de mostres que es basa en la selecció de
participants que compleixen amb certes característiques o criteris establerts pel recopilador
de dades. És útil en situacions en què la població d’interès és molt específica o difícil
d’identificar, però també pot ser propens a biaixos de selecció si el recopilador de dades té
prejudicis.
3. Mostreig per quotes → és un mètode de selecció de mostres que busca assegurar la
representativitat de la mostra en funció de certes variables, com ara edat, sexe o nivell
educatiu. Es selecciona a un nombre predeterminat de participants per a cada categoria,
garantint així que cada categoria estigui representada en la mostra final.
4. Mostreig per bola de neu → és un mètode de selecció de mostres que s’utilitza en
poblacions difícils de trobar o accedir. El recopilador de dades selecciona a un participant
inicial que compleix amb els criteris de la població d'interès i després utilitza les seves
connexions per trobar altres participants que també copleixin aquest criteris. Aquest mètode
pot ser efectiu per a l’estudi de grups minoritaris o poblacions ocultes, però també pot ser
propens a biaixos de selecció si el primer participant no és representatiu de la població.

13. a partir de les dades exposades a l’activitat del club esportiu , estaria disposat a
conèixer el càlcul de l’error mostral assumit a l’enquesta, amb un nivell de confiança
del 95% i tenint en compte que P=Q=0,5
n=450=Tamany de la mostra
N=14.926=Població
P=Q=0,5
k=3=número d’estrats
D(p)=?¿= error de la mostra

Fórmula-> k*(PQ*(N-n)/n*(N-1))^½

D(p) = 3 * (0,5 * 0,5 * (14.926 - 450) / (450 * (14.926 - 1)))^0.5

D(p) = 3 * (0,5 * 0,5 * 14.476 / 6.679.850)^0.5
D(p) = 3 * (0,5 * 0,5 * 0,002165988)^0.5
D(p) = 3 * 0,02618087
Elisa Casasayas Calvo

D(p) = 0,0785

Per tant, l'error mostral assumit a l'enquesta és del 7,85%. Això significa que la proporció de socis
que expressin una opinió diferent a la majoria (ja sigui positiu o negatiu) podria oscil·lar en una marge
d'error del 7,85% amb un nivell de confiança del 95%.
14.- a quins tipus d’errors no mostrals o biaixos hem de prestar atenció a la
realització d’una investigació comercial

1. Error de cobertura → és l’error que es produeix quan la població objectiu no està

representada de forma adequada en la mostra, ja sigui per una mala definició de la població
o per problemes en la selecció de la mostra
2. Error de NO resposta → és l’error que es produeix quan alguns dels participants
seleccionats per a la mostra no responen a l’enquesta o a l’entrevista. Aquest error pot
afectar la representativitat de la mostra i produir biaixos en les dades recollides
3. Error de resposta → és l’error que es produeix quan els participants donen respostes
incorrectes o enganyoses. Aquest error pot ser causat per diversos factors, com ara la falta
de comprensió de les preguntes, el desig de donar una resposta socialment acceptable o la
falta de record de les experiències passades.
4. Error de selecció → és l’error que es produeix quan la selecció de la mostra no és aleatòria
o quan hi ha biaixos en la selecció dels participants. Això pot conduir a una mostra que no
sigui representativa de la població objectiu i produir dades enganyoses o incorrectes.