Tcniques d' intervenci i tractament psicolgic II Aula 1

ANHOA VERDAGUER PUIG

PAC 2 abril 2015

PAC2: UNITATS 4 (Esquizofrnia, deliris i allucinacions), UNITAT 5 (trastorns de personalitat)

APARTAT 1

1. El Sr.D sembla recollir els criteris diagnstics A i B descrits per a F60.0Transtorn Paranoide
de la personalitat: presenta un patr de llarga durada dactitud suspica i desconfiada en
diversos mbits interpersonals (ex-dona, companys de feina, probablement germ) que
darrerament sha accentuat i genera deteriorament social laboral (per aix s derivat per
la mtua), concretat en manca de comunicaci amb els companys (no pot acceptar cap
suggeriment), conflictes oberts (crits) i ideacions negatives (es riuen de mi, volen
desfer-se dels vells). Presenta una actitud desconfiada i perfeccionista amb un cert nivell
de comportament obsessiu (cal repassar una a una les cpies que surten) i menyst la
feina i procediments aliens (els treballadors joves tenen poca cura, premen en bot i
van a fer les seves coses, un no pot fiar-se totalment de les mquines). Presenta un baix
nivell de conscincia emocional (negaci de conflicte) i dificultats per a lautocontrol de la
seva expressi fsica (moviments involuntaris, pujada del to de veu).

2.

Vista la bibliografia disponible, sembla que no podem comptar amb ningn tratamiento
psicolgico conocido que est bien establecido como eficaz, puesto que ninguno tiene
empricamente demostrada su validez para tratar eficazmente ni a todos los TTPP en
general ni a ningn TP en particular (Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.420) i
que lluny de buscar lestratgia nomottica que ens permeti abordar el cas, cal fer-hi una
aproximaci ms idiosincrtica, assumint que aquest cas, com qualsevol altre, compta
amb un contexto psicopatolgico complejo cuyo ncleo es un determinado estilo de
afrontamiento interpersonal alterado por el que se tiende a generar y/o a no resolver
conflictos intra y/o interpersonales (Millon a Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003,
p.422).
Davant daquest alternativa experimental, la meva proposta recolliria una orientaci
dindividualitzaci i senfocaria, en la lnia proposada per Millon (a Prez, Fernndez,
Fernndez i Amigo, 2003, p.423) en labordatge de les diferents components de la
personalitat, o segons labordatge transdiagnstic (basat en els problemes comuns entre
els diferents trastorns clnics), en la psicoterpia guiada per la personalitat (Mirapeix,
2009) que integra diferents elements, tant terics com tcnics, procedents de diferents
escoles (Mirapeix, 2004). Un exemple daix el trobem en la Psicoterapia Cognitivo
Analtica de Mirapeix (2004, 2009) que fusiona elements de labordatge cognitiu i lanlisi,
amb transferncia a lacci (assaig conductual, autoregistres, role-playing) i que es
presenta en un format breu (16 sessions), encara que no s lnic. Una altra lnia de treball
de carcter integrador s lSchema Therapy (ISST, 2014; Nauert, 2014) desenvolupada a la
Columbia University de m del Dr. Jeffrey Young: Schema Therapy is a relatively new
approach () in large part explicitly to treat personality disorders. It is an integrative
psychotherapy drawing on CBT, Gestalt, and psychoanalytic psychotherapies to create a
unique, structured therapy with a cohesive model of etiology and treatment (ISST, 2014).
De nou, veiem com la reformulaci cognitiva, la inclusi dall no evident i la proactivitat
es presenten com a eixos daquestes formulacions compostes.
Aconseguir fer una intervenci integradora i a mida em situa en la dificultat de conixer
nombroses tcniques diferents (Prez i alt., 2003) i com que no disposo dentrenament
especfic en cap de les dues opcions exposades, plantejaria un tractament de 16 sessions
duna hora seguint una forma adaptada de lestructura de la PCA descrita a Rodrguez,
Fernndez (2013), tot partint duna primera fase de revisi motivacional, indicaci i
1

Tcniques d' intervenci i tractament psicolgic II Aula 1

ANHOA VERDAGUER PUIG

PAC 2 abril 2015

psicopedagogia per orientar el treball (una o dues sessions), seguida duna segona fase
que inclogus lavaluaci i reformulaci (14-15 sessions, entenent que els dos sn
processos no estancs que es poden solapar en el temps) i un tancament (2 sessions).
En el cas concret que ens ocupa, la reformulaci tindria especial fora en les rees de
reestructuraci cognitiva dels pensaments intrusius, en lentrenament de les habilitats
socials, per millorar i afavorir els processos de comunicaci i relaci, aix com en tcniques
de control de lestrs, per afavorir la incorporaci deines per a lautogesti dels estats
emocionals (adaptaci de la proposta de Moiss de la Serna, 2015), mitjanant tcniques
prpies de la TC, leducaci emocional i la relaxaci somtica.
3.

En el trastorn esquizoide, les dimensions dels patrons disfuncionals segons lesquema de

Millon (a Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.407) es trobarien en les
components de retracci (social) i de passivitat. Donada la no existncia destudis emprics
sobre tractaments especfics per aquest trastorn i ja que els criteris diagnstics fan
ntegrament referncia a aspectes relatius a les relacions interpersonals i lafectivitat, el
plantejament proposat podria fonamentar-se en una intervenci de carcter integrador
(seguint lorientaci de les anteriorment vistes, p.ex.), amb incidncia especfica en el
treball de lempatia, entenent que s una habilidad que media la presencia de diferentes
formas de conducta prosocial, por lo que su desarrollo es indispensable para que los
individuos presenten comportamientos prosociales en general (Rey, 2003, p186) i una
metodologia que en algun moment caldria que fos grupal. Valoro que potser futures
recerques podrien obrir el camp vers altres intervencions experimentals (arterpia, teatre
social, la terpia assistida amb animals...), per de moment, no comptem amb evidncies
en aquest sentit.
APARTAT 2

1. El pacient presenta deliris i allucinacions (haver de tenir 3 fills per evitar un mal major, ser
lescollit, veure raig de llum negra sortir del cap dalg, sentir olor de sofre, por de ser
agredit o que ho siguin persones properes, referncies a ens imaginaris, sentir veus) i un
comportament social disfuncional (pors, inseguretats laborals i personals) accentuats en
els darrers 3 anys. Ha patit episodis dansietat, inseguretat, angoixa, sentiments
dimpotncia i vulnerabilitat, manca de contacte amb la realitat (enamorament no
correspost), actituds obsessives (visites a la cambrera, lectures religioses), i actituds
anormals (mirada estranya, tancar-se a lhabitaci...). Presenta somatitzacions (opressi al
pit i coll, pes al cap, insomni, inquietud, nerviosisme), smptomes cognitius
(desconcentraci, cansament, prdua datenci), conductuals (autlisi, rituals de
peregrinatge) i ideacions sucides.
Possibles antecedents familiars de desordre mental (germana de lvia materna).
Els smptomes sn concordants amb el diagnstic per a F20.3x Esquizofrnia
indiferenciada i no sexpliquen millor pel consum de substncies, per malalties orgniques
o daltres trastorns.
2. Sembla que el denominador com en les intervencions en esquizofrnia s el seu
tractament centrat en los efectos de la adaptacin a las experiencias psicticas, en la
reduccin de los sntomas psicticos residuales, la prevencin de recadas, el cumplimiento
del tratamiento, las relaciones interpersonales, la adquisicin de habilidades necesarias
para una vida independiente y la reduccin del estrs y de la carga familiar (Prez,
Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.68), que saconsegueix amb abordatges
multimodales, integrales, ligados a las fases de la enfermedad, continuos, coordinados,

Tcniques d' intervenci i tractament psicolgic II Aula 1

ANHOA VERDAGUER PUIG

PAC 2 abril 2015

colaboradores y orientados al paciente (Liberman, 2002, a Prez, Fernndez, Fernndez i

Amigo, 2003, p.71).
En el cas que ens ocupa, doncs, una proposta vlida podria ser una intervenci segons la
matriu de base de terpia psicolgica integrada IPT i seguint les consideracions de lAPA
exposades per Liberman (2002, a Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.37) per al
treball en les fases agudes (que probablement implicarien una intervenci psiquitrica i
farmacolgica parallela, i un valorable ingrs hospitalari pel risc dautlisi), amb una
ampliaci dels components de la terpia (seguint el suggeriment que Prez et. alt fan a les
conclusions per a les IPT). Seguint Rodrguez (2008) quan diu que a pesar de su alto
grado de sistematizacin, la IPT es una terapia flexible, que permite numerosas
modificaciones y que est pensada para adaptarse a las necesidades y peculiaridades del
grupo, aprofitaria els avenos proposats en el programa de tractament orientat a
lafrontament (Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.68) per abordar la
informaci sobre la malaltia, la definici de lestrs, la salut en general, el
desenvolupament de conductes saludables i les activitats psicoeducatives amb la famlia.
El plantejament teraputic tindria una durada major que els 3 mesos proposats per lIPT
dun mnim de 6-8 mesos (aqu adapto la idea que los formatos breves de rehabilitacin
no son una modalidad recomendable para trabajar con la esquizofrenia, existiendo (...)
indicaciones internacionales de duraciones no inferiores a nueve meses o un ao (Lehman
y Steinwachs, 1998, a Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.67), amb una
periodicitat de 2-3 sessions grupals/setmana, dentre 45 minuts i 1hora, ms un
seguiment individual quinzenal. Donat que el pacient no presenta deteriorament executiu
frontal evident, hauria de rebre preferentment entrenamiento en tareas de
rehabilitacin de baja redundancia, centradas en el manejo del estrs, la autorregulacin,
la prevencin de recadas y el manejo de sntomas y de la medicacin (Prez, Fernndez,
Fernndez i Amigo, 2003, p.67). La dinmica de treball de les sessions recolliria elements
del treball descrits per Moritz et. alt (2010) propis de la seva proposta dentrenament
metacognitiu, aix, lorganitzaci modular de les temtiques a treballar, la descripci dels
eixos de treball, ls de material de suport (projector, targetes de colors), la cura en el
setting (espai de treball, flexibilitat dassistncia, respecte pel propi ritme i facilitat per a
la interacci, atmosfera amigable i desperit ldic...) es veurien incorporats.

3. En el cas dun trastorn delirant i a diferncia de lesquizofrnia, la magnitud del deliri s

menor. Les idees delirants no sn estranyes i tenen relaci amb elements ms quotidians,
aix com les activitats psicosocials no es veuen deteriorades significativament i el
comportament general no s estrany. Podrem dir que el tractament tindria un abast
menor (molt probablement aspectes com les habilitats socials o la comunicaci verbal,
descrits a lIPT es trobarien preservats) i podria fer-se utilitzant tcniques prpies de les
TCC com la reatribucin, anlisis de evidencias, generar explicaciones alternativas y
desafo de cogniciones errnies, aix com tamb tcnicas de relacin y manejo de la
ansiedad o planes de actividad (Prez, Fernndez, Fernndez i Amigo, 2003, p.89). Hi ha
diverses propostes dorientaci cognitiu-conductual que servirien, de les quals en ressalto
la de Kingdom y Turkington (1994) pel seu mfasi en la no estigmatitzaci i la
normalitzaci de lexperincia psictica.

Tcniques d' intervenci i tractament psicolgic II Aula 1

ANHOA VERDAGUER PUIG

PAC 2 abril 2015

APARTAT 3
Lentrenament metacognitiu aborda els errors i biaixos cognitius ms freqents que hi ha en
lesquizofrenia i per fer-ho, assumeix que sn aquests fenmens els que ms probablement
indueixen la generaci de falses creences que poden derivar en deliris (Freeman, 2007; Moritz
i Woodward, 2007, a Sedlacek et alt, 2010). Aix doncs, la base de la problemtica sn les
cognicions i s sobre aquestes que es treballa repetidament al llarg dels mduls en els quals es
descompon lentrenament metacognitiu. Sassumeix que hi ha tcniques en treballs cognitiuconductuals que es realitzen (procediment distractius, supressi verbal...) i que sn
disfuncionals (evitaci, supressi del pensament), de manera que podrem dir que el treball no
se centra en alterar o identificar els fenmens delirants dirigint-hi latenci, revisant-ne el
contingut, la forma, o el seu origen motivacional, sin que se centra en el pas previ, que s la
metacomprensi del funcionament cognitiu (daqu metacognitiu) que ha de permetre poder
evidenciar els mecanismes pels quals els deliris sn generats. A travs dun treball participatiu,
visual i interactiu, es busca que la persona vagi prenent conscincia dels seus propis biaixos, de
les alternatives de processament cognitiu que hi pot haver i, en general, a generar una
desidentificaci amb el contingut de les cognicions.
s a dir, lluny de quedar-se amb els deliris com a matria prima (no es rebusca en la forma o
el contingut de les idees delirants, de la mateixa manera que es fa en els procediments de les
TCC estndard), saborda la mateixa estructura cognitiva de cadasc com a element de treball.
Aix, duna forma amable, amb component ldica i flexible es busca captar la atencin de los
pacientes y ejercer un impacto sostenido (Sedlacek et alt., 2010), per tal que, duna forma
enfocada en els plantejaments i formulacions alternatives, es puguin reconstruir estils
cognitius ms orientats cap al benestar.

BIBLIOGRAFIA
International Society of Schema Therapy (2014) Schema Therapy for personality disorders
proven more effective than other major treatments. Science Daily. Recuperat el 19 dabril de
2015 des de http://www.sciencedaily.com/releases/2014/02/140210101955.htm
Nauert, R. (2014). New Therapy Shows Promise for Personality Disorders. Recuperat el 20
dabril de 2015 des de http://psychcentral.com/news/2014/02/11/new-therapy-showspromise-for-personality-disorders/65726.html
Mirapeix, C. (2004). Psicoterapia cognitivo-analtica. Un modelo integrado de intervencin.
Aperturas Psicoanalticas, 18. Recuperat el 24 dabril del 2015 des de
http://www.aperturas.org/articulos.php?id=0000310&a=Psicoterapia-cognitivo-analitica-Unmodelo-integrado-de-intervencion
Mirapeix, C. (2009). Abordajes psicoteraputicos en los trastornos psiquitricos: Psicoterapia
Cognitivo Analtica en el abordaje de trastornos comrbidos de eje I y II. Recuperat el 25
dabril de 2015 des de http://goo.gl/QeCKCv
Moiss de la Serna, J. (2015) Tratamiento del Trastorno de personalidad paranoide. Recuperat
el 23 dabril de 2015 des de http://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/trastornosmentales/tratamiento-del-trastorno-de-personalidad-paranoide-12241
Prez lvarez, M., Fernndez Heredia, J.R., Fernndez Rodrguez, C. i Amigo Vzquez, I.
(Coords.) (2003). Gua de tratamientos psicolgicos eficaces. Madrid: Pirmide.
4

Tcniques d' intervenci i tractament psicolgic II Aula 1

ANHOA VERDAGUER PUIG

PAC 2 abril 2015

Rey, C. (2003). La medicin de la empata en preadolescentes y adolescentes varones:

adaptacin y validacin de una escala. Revista latinoamericana de psicologa, 35, (2), 185-194.
Recuperat el 24 dabril de 2015 des de http://www.redalyc.org/pdf/805/80535206.pdf
Rodrguez, C. (2008). Terapia psicolgica integrada para la esquizofrenia . Rehabilitacin
Psicosocial; 5 (1 - 2), 69-70. Recuperat el 25 dabril de 2015 des de
http://www.fearp.org/nueva_web/revista/publicados/5/6970.pdf
Rodrguez-Moya, L. y Fernndez-Belinchn, C. (2013). Psicoterapia cognitivo analtica y
trastornos de la personalidad: revisin. Accin psicolgica, 10 (1), 65-74.
http://dx.doi.org/10.5944/ap.10.1.7034
Sedlacek, P., Moritz, S., Woodward, T. S., Ruiz-veguilla, M., Hottenrott, B., Klinge, R.,
Schmidt, C. (2010). Entrenamiento Metacognitivo para pacientes con Esquizofrenia (EMC).
Hamburg: Universittsklinikum Hamburg-Eppendorf. Recuperat el 26 dabril de 2015 des de
https://www.scribd.com/doc/43712229/Manual-4ed-MCT-Espanol#download