Primeres vegades

Maixeco com cada mat, acabo de dormir per estic molt cansada. Tinc poques ganes de

sortir de casa, i moltes menys d'anar a linstitut.

La mare entra com sempre amb un somriure a lhabitaci. Segur que sha llevat fa

dues hores, ha anat a crrer, ha llegit dos libres i ha posat tres rentadores. El pare deu

estar arribant a la feina. Ell sempre hi va dhora per si t algun contratemps, tot i que mai

passa res. Sento cridar al meu germ petit. Passa sempre que veu que la mare est amb

mi. Es posa gels i li crida l'atenci. I la mare, tant ruca com s, corre cap a ell.

Em s la meva vida i la relaciono amb una novella dramtica. Fa quatre mesos tot va

canviar: els pares es van separar i vaig caure en una depressi. El meu germ era massa

petit per entendre-ho, i com que em sentia sola, mhavia estat acompanyant amb menjar.

Em vaig engreixar bastant, almenys uns quinze quilos des daleshores. Vaig tenir molts

problemes de salut i em vaig passar tot un mes ingressada.

Per tot aix semblava que ja havia acabat, grcies a la meva millor amiga, l'nica amiga

de deb que encara conservo.

Abans, treia bones notes i tenia una bona reputaci. Sem coneixia com una de les noies

ms populars del meu curs. La gent es pensava que tenia diners, una casa gegant i que

com que era guapa, tenia a tots els nois fent cua per passar una estona amb mi. La meva

vida semblava un conte de fades, i com que jo mai havia fet res de dolent a ning,

pensava que sempre seria aix..

Ara tot ha canviat. Les notes ja no sn les mateixes a causa de lassistncia, i dels nois

millor ni parlar-ne. Cap persona de les que prometia estar amb mi en els pitjors moments,

hi s. Noms lEmma. L'Emma em va ajudar a acceptar i a superar tot el que m'estava

consumint.

Tot aix em fa mal. El que em fa mal no s que la gent digui tot aix de mi, sin que es

pensin que amb aquestes quatre coses que saben, em coneixen prou com per opinar
sobre la meva vida.

Una de les coses que ms es veia i es parlava de mi era el meu cos. Abans estava molt

prima i desenvolupada, per ja fa una mesos que em vaig engreixar i ning no ho passa

per alt. S que tot aquest caos es deu al meu fsic i a les meves reaccions de boja.

La veritat s que mestic fent malb. No puc aguantar ms estar tot el dia somrient sabent

que parlen de mi. Estic cansada de sentir-me obligada a preocupar-me tant per la meva

imatge un altre cop. Perqu no puc parar-me els peus i comenar a intentar que la vida

rutlli de veritat?

Sn reflexions matutines. A la fi aconsegueixo desenganxar-me dels llenols. No

paro de pensar si arribar el dia en que anar a linstitut magradi. Un dia en el que em

senti cmoda de veritat amb tot, amb tothom i amb mi mateixa. Sento a la meva mare

cridar. Ja comena. Buf! Quines presses. Que si arribar tard, que si mho he preparat

tot... Que pesada!

-Mare, ves tirant, avui ja anir caminant.

-Dacord, Sara. Afanyat o no arribars!

-Adu.

Quan sento que la porta es tanca, respiro profundament i mesplaio. Em miro al mirall, i

maixeco el pijama. Quan la meva panxa queda nua hi passo la m. Em sento grassa.

Sempre havia una noia esvelta i prima, per...

Agafo lordinador i miro lhora: tinc vint minuts. Soluci... Entro al Google i escric Consells

per vomitar. S que no est b, tot just acabo de fer quinze anys, encara he de viure i em

queda molt per crixer. Per sento la necessitat de tornar a sentir-me prima, almenys una

mica millor que com estic ara. Trobo una web amb frases com no menjars coses que

engreixin sense castigar-te desprs o estar prima i no menjar significa ser valenta i tenir

xit. Al principi, tot all que escriu aquella noia em sembla una pallassada, per arribo a

les fotos i em comeno a autoconvncer que aix no far ms que ajudar-me. Noies ms

grasses que jo ara sn gaireb anorxiques en unes setmanes de diferncia. Puc fer-ho...

Estic segura de que quan em vegi millor deixar de fer-ho i seguir amb la meva

estressant vida d'adolescent. Tant els nois com les noies de linstitut em preguntaran
quant de pes he perdut i sobretot, em mirar al mirall i em veur prima, feli, i acceptada.

Em poso a la pestanya de comentaris i noms faig que veure gent donant les grcies.

Suposo que li donen a la Mia, la creadora del blog. Tothom est molt agrat per haver-los

ajudat amb el seu cos. Tamb llegeixo les instruccions i penso. Aleshores, indecisa, agafo

el raspall de dents i vaig al bany. Em miro la panxa reflectida al mirall. Tant prima i guapa

que estava, tants amic i nvios que tenia... A la fi, enfonso el raspall fins prop la gola i

m'ajupo. En menys de trenta segons vomito al vter, i just desprs torno al mirall. Glopejo

aigua i m'observo. Segueixo igual, per em sento millor. Potser la Mia t ra i l'nic que

vol s ajudar.

Un pes ms a la meva vida. No caur, n'estic segura que d'aqu en sortir sana i estlvia, i

que no faig ms que adaptar-me a aquest mn com puc. Agafo la jaqueta i surto de casa

amb presses.

-Hola! Arribes tard, ja fa cinc minuts que tespero, estava pensant fins i tot en marxar

sense tu... - em diu la meva millor amiga quan em veu.

- Perdonam Emma, ja saps com s la meva mare, pensant que pot arribar a tots els

llocs - menteixo, sabent que he estat jo la que he volgut estar a casa fins ms tard.

Mentir, mentir i mentir s l'nica cosa que em puc permetre. M'estimo moltssim a l'Emma i

s de bona fe que vol el millor per a mi, per necessito fer aix sola i demostrar que

alguna cosa em surt b. M'estimar ms, i el ms important, m'estimaran ms.