Com fem educació financera l Vuit mites sobre el sexe que cal desterrar l Per què el meu

fill es passa al castellà? l Idees de terror per cuinar per Tots Sants l 28-10-2023

GETTY
 PER ON COMENÇO
TONI DE LA TORRE, periodista cultural

Jo el que vull és ser-hi

Sempre he pensat que és impossi-
ble no equivocar-se fent de pare.
Com és impossible no equivocar-se
fent qualsevol cosa. I encara que ens
agradaria pensar que ho podrem fer
tot bé, la realitat és que hi ha molt
poques coses a la vida que es poden
controlar del tot. I la criança dels
fills, afortunadament, també n’és
una. Establert, doncs, que això de ser
un pare perfecte no és una bona idea,
vaig decidir que seria un pare pre-
sent. És a dir, que hi seria. Per encer-
tar-la o per equivocar-me, però
acompanyaria els meus fills en
aquesta aventura. I que la gaudiria.
I que quan es fessin grans ja em fa-
rien els retrets oportuns.
Ser-hi em fa feliç. Em fa feliç no per-
dre’m ni un sol partit de futbol del
meu fill, em fa feliç muntar per enè-
sima vegada el mateix trencaclos-
ques amb la meva filla, em fa feliç fer
l’animal amb ells al sofà, llegir-los
contes, anar a una exposició, mirar
pel·lícules junts, acompanyar-los a
l’escola, anar-los a buscar. Fins i tot
em fa feliç fer amb ells coses que no
m’agrada fer, com ara anar amb ells
a un parc d’atraccions, anar a con-
certs massificats o passar hores al
sorral del parc. Perquè els miro, els
veig feliços i penso que quina sort
que tinc de ser-hi. Quina sort que
tinc de ser-hi cada dia i fer-los el pe-
tó de bona nit.
I la faig, esclar. Quan els nens ja dor-
men. Escric articles amb la migranya
esclatant-me al cervell (ara amb la
clàssica aura que fa que em molesti la
llum). Preparo guions posant-me els
dits a les temples. I més cafè, esclar.
Per arribar a escriure els correus
electrònics que he d’enviar avui tant
sí com no. Arribar a la data de lliura-
ment. I al meu costat, la meva dona,
també asseguda davant l’ordinador,
en la mateixa situació que jo. I des-
prés cal posar rentadores, preparar
la roba dels nens de l’endemà, que to-
ca piscina, i un llarg etcètera de tas-
ques universals que fem en horari
nocturn.
Quan algun cop expliques aquestes
circumstàncies a persones pròxi-
mes, tothom et ve amb la història
d’“us heu de cuidar”. Com si no ho
sabéssim. El problema és que, tal
com funciona el món actual, has de
sacrificar alguna cosa: o temps per
treballar, o temps per als nens o
temps per a nosaltres. Endevineu
quina és la que sacrifiquem. I, tot
plegat, amb el sentiment de culpa
que potser és cosa nostra, que no ens
sabem organitzar prou bé. Els nos-
tres pares podien assumir això i més.
I ells també hi eren. Com és que no
podem ser-hi nosaltres, també? Pe-
rò alhora amb la certesa que, orga-
nitzacions familiars a banda, qui
s’emporta la porció més gran de les
nostres vides són les nostres feines
respectives.
Com que som conscients que la si-
tuació és insostenible a llarg termi-
ni, cada cert temps ens preguntem
com la podem resoldre. ¿Com ho po-
dem fer per ser-hi sense que això im-
pliqui deixar-hi la pell o la salut? A
aquestes converses hi dediquem, irò-
nicament, encara més temps
d’aquest que no tenim. Darrera-
ment, estic aprenent a no ser-hi. A
renunciar voluntàriament a temps
que podria passar amb ells. A no anar
a tal activitat o a tal altra, a dividir-
nos. Però em costa perquè, si bé hi ha
un moment en què es fan grans i to-
ca deixar-los espai i ser-hi menys,
haver de ser-hi menys ara, quan ells
volen que hi siguis, és contra natu-
ra. I perquè si hi ha una certesa a la
vida és que passa de pressa. I estar-
me perdent moments de la vida dels
meus fills em dol. El meu pla era po-
der-me equivocar, o encertar-la, pe-
rò no haver de renunciar a ser-hi.

Però moltes d’aquestes activitats

no les faig en el millor estat possi-
ble. Vaig als partits de futbol amb
DIRECTORA
Esther Vera una migranya que em perfora el cap
amb insistència, estic muntant tren-
DIRECTORA
DEL CRIATURES caclosques però he perdut el compte
Lara Bonilla de les tasses de cafè que m’he hagut
COORDINACIÓ de prendre per no quedar-me ador-
Elisabet Escriche mit entre peça i peça. Faig l’animal al
DIRECTORA D’ART sofà però he de vigilar perquè no es-
Cristina Córdoba tic precisament en forma i un mal
EDITORA GRÀFICA gest pot rematar les cervicals. I al
Ruth Marigot meu cap, mentre faig totes aquestes
LLENGUA activitats, també hi ha, omnipresent,
Pau Domènech a la recambra del cervell, tota la fei-
na que tinc pendent de fer i que he
n ARA
C/ Peu de la Creu, 5-9. deixat a mitges justament perquè he
08001 Barcelona decidit ser-hi.
Correu electrònic: IRENE GUTIÉRREZ
criatures@ara.cat

2 CRIATURES 28-10-2023
 EL CONSULTORI
Autolesions en l’adolescència,
com el puc ajudar?
Olga Vallejo _ Les autolesions són les le-
sions que algú es fa a si mateix intenciona-
dament. L’entorn –família, amics i mestres–
pot identificar les autolesions quan veu talls,
rascades o qualsevol lesió superficial injusti-
ficada a la pell. També si duen embenats sen-
se motiu aparent, roba inadequada –màniga
llarga en espais on fa calor– o no volen dur ba-
nyador ni mostrar el cos. Haurien de saltar
les alarmes si porten objectes lesius –cúters
o fulls d’afaitar– sense cap motiu justificat, i
s’haurien de lligar caps si, a més d’algun
d’aquests fets, consulten webs o hashtags
d’autolesions o han fet comentaris o dibuixos
relacionats amb les autolesions.
PER QUÈ?
Els motius de les autolesions poden ser intra-
personals i íntims, o més socials, que tinguin
a veure amb el malestar que sorgeix de les re-
lacions amb altres persones. Anna Sintes, psi-
còloga clínica del servei de salut mental de
l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu,
explica que sempre indiquen que hi ha un
Necessites respostes? Fes-nos arribar els teus dubtes a criatures@ara.cat o a través de les nostres xarxes socials:
@Criatures_cat
A càrrec de Franz Schubert Filharmonia
‘STAR WARS’ I ALTRES
BSO DE JOHN WILLIAMS
23 DE DESEMBRE A LES 20 H - L’AUDITORI DE BARCELONA
28-10-2023
GETTY
malestar. Poden autolesionar-se perquè els
altres s’adonin del seu malestar. Seria una
manera de demanar ajuda i solen comunicar-
ho. També pot tenir una funció identitària,
volen formar part del grup dels que s’auto-
lesionen i ho comparteixen amb els seus
iguals. Quan solen fer-ho en un cercle privat
i ho comparteixen menys pot ser per pal·li-
ar emocions no desitjades com la ràbia i l’an-
sietat, o incrementar pensaments o emoci-
ons desitjats com sentir-se viu; a vegades es-
tan distanciats de la realitat i el dolor físic els
ajuda a connectar-se.
SEMPRE HI HA HAGUT AUTOLESIONS
“Les autolesions no són una tendència re-
cent, el que ha canviat és la tipologia”, asse-
gura Sintes. Des de fa uns anys ha baixat
l’edat en què comencen a autolesionar-se.
Abans no era tan freqüent entre els nois i no-
ies de 12 a 18 anys. “El 2016 ens vam adonar
que les autolesions s’havien multiplicat per 7
en 4 anys, i s’havia passat de 24 a 173 consul-
tes a urgències per any per aquest motiu. Des
@Criatures_cat
de llavors no s’han incrementat, però segueix
sent alarmant que l’edat d’inici siguin els 12
o 13 anys”, admet. Un altre canvi és que ara
també s’autolesionen adolescents sense pro-
blemes de salut mental diagnosticats, i ara
són més freqüents aquestes conductes en po-
blació general sense patologies mentals, en-
cara que aquest perfil sol fer-ho de forma
puntual i no recurrent. També han canviat els
mètodes d’autolesió, ara són múltiples, abans
eren sobretot talls i ara també es fan crema-
des, cops, es pessiguen i s’estiren els cabells.
Els estudis determinen que hi ha un seguit de
factors de risc associats i és més freqüent en les
noies; si es fuma i es beu perquè es desinhibei-
xen més, les autolesions es relacionen amb la
impulsivitat del moment. També hi ha més risc
quan es tenen germans i en les famílies mono-
parentals. La psicòloga considera que amb les
autolesions passa com amb la salut mental, s’ha
anat d’un extrem a l’altre sense parar-nos al
punt mitjà: “Hem passat de no parlar-ne a fri-
volitzar-la i sembla que si no vas al psicòleg ets
un cutre. La normalització de les autolesions,
per una banda, és positiva. perquè ajuda a llui-
tar contra l’estigma, però, per l’altra, és nega-
tiva: fa perdre la por a fer-se’n i contribueix a
veure-les fins i tot com una cosa romàntica”.
QUÈ POT FER LA FAMÍLIA?
Sintes recomana una criança sana, positiva i
resilient, optar per un estil educatiu democrà-
tic, que no sigui hiperprotector ni autoritari, i
acompanyar l’infant i l’adolescent encara que
sovint l’adolescència sigui una etapa convulsa:
“Se’ls ha de donar les eines que necessiten i
adaptar-se al moment actual. Cal saber què els
interessa, què miren a les xarxes socials i super-
visar-ho. Ha de ser una parentalitat que refor-
ci les habilitats socioemocionals”. D’entrada
tot això funcionaria com a factor protector, pe-
rò pot ser que en funció de l’entorn o els esde-
veniments a què s’exposin, si viuen situacions
estressants o passa algun accident, puguin ar-
ribar les lesions. Llavors recomana estar
atents, coordinar-se amb l’escola, donar im-
portància al que està passant i valorar si caldria
un especialista o algú que pugui ajudar. “No cal
anar directament a urgències, pot haver-hi al-
gú amb qui tinguin bona relació, un familiar,
l’entrenadora o la tutora, que pugui ajudar-los.
Si no és molt greu, això pot posar-hi remei
abans que calgui anar a l’especialista”, conclou.
@criatures
Aconsegueix la teva entrada
des de 15 € a
d.ara.cat/johnwilliams,
escanejant el codi QR o trucant
al 932 479 300
CRIATURES 3
 EDUCACIÓ

Com ensenyar
educació financera?
Des dels tres anys ja es pot
començar a introduir hàbits
de gestió dels diners en
situacions de la vida quotidiana

GETTY

4 CRIATURES 28-10-2023

Bàrbara Julbe _ No és el mateix el
TAE que el TIN, ni un préstec que un
crèdit. La complexitat de conceptes
com l’Euríbor, el PIB o la inflació aca-
ben d’arrodonir la dificultat amb què
es troben moltes famílies a l’hora
d’introduir l’educació financera a ca-
sa. D’aquest tema se’n parla poc;
mentre que altres com l’alimentació,
les pantalles o el descans abunden.
Dialogar obertament sobre els diners
i ensenyar com gestionar-los, ja des
de la infantesa, aporta beneficis: fo-
menta la paciència i el valor de l’es-
forç, redueix l’estrès financer i pro-
mou l’autoestima.
Tot i que pugui semblar molt aviat,
als tres anys ja es pot començar a in-
troduir hàbits de gestió dels diners
amb un consum responsable. “Als pa-
res, no els cal pas ser economistes ni
tenir uns coneixements profunds so-
bre economia, tan sols aprofitar les si-
tuacions de la vida quotidiana”, asse-
nyala Sara Vicent, experta en educació
financera per a famílies. Comparar
dos productes al supermercat per
veure quin surt millor és una bona op-
ció per posar-ho en pràctica. “Ens
allargarà el temps de la compra però
serà una porta oberta a preguntes i
converses enriquidores”, puntualitza.
A canvi dels diners, es poden obtenir
coses. Així funciona la societat. Els in-
fants ja ho veuen, això, però els costa
entendre d’on surten els bitllets i les
monedes. “Cal explicar que no creixen
de sota terra i que hi ha moltes mane-
res d’aconseguir-los”, matisa Elisa
Martínez, consultora financera. Per
començar a introduir-los en qüestions
financeres, el joc és la millor eina: ja si-
gui jugant a botigues amb objectes de
casa i cartells del preu o fent servir
monedes reals o fabricades per nosal-
tres amb la finalitat d’aprendre el seu
valor. “La neurociència diu que l’apre-
nentatge que es fa jugant i manipulant
té una implicació emocional més gran
i, per tant, queda més ben fixat al cer-
vell”, aclareix Vicent.
Els infants demanen: després d’una
cosa en volen una altra costi el que
costi. Un regal que ajudarà a aturar
aquesta conducta és una guardiola,
perquè els permetrà familiaritzar-se
amb conceptes i nomenclatures finan-
ceres i, cap als 6 o 7 anys, ja podran co-
mençar a desenvolupar hàbits. “Pri-
mer podran guardar-hi els diners en
efectiu, després els podrem portar al
banc i obrir un compte corrent. I, quan
siguin més grans, anar al caixer auto-
màtic”, exemplifica Elisabet Ruiz-Do-
tras, professora dels estudis d’econo-
28-10-2023
Com ha de
ser la paga?
La paga és una eina útil per començar a treballar els
ingressos. Fins als 12 anys, es recomana que sigui
setmanal i en efectiu. Segons Elisabet Ruiz Dotras,
professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la
UOC, és millor “guanyar-se la paga a canvi d’algun
esforç en lloc de regalar-la perquè no és bo que sigui
sense motiu”. És preferible que no es vinculi a
responsabilitats acadèmiques ni tasques de la casa.
L’import dependrà de la situació financera personal i
familiar però convé que sigui, almenys al principi,
d’import baix per aprendre a desenvolupar habilitats
com decidir –i veure’n les conseqüències–, marcar-se
objectius, prioritzar despeses, posposar la
recompensa i tolerar la frustració de no tenir els diners
suficients per comprar el que es vol.
mia i empresa de la Universitat Ober- tionar els diners té conseqüències ne-
ta de Catalunya (UOC), que subratlla gatives per a la salut. Ho diu l’Organit-
la importància que els infants enten- zació per a la Cooperació i el Desenvo-
guin que les coses no s’aconsegueixen lupament Econòmics (OCDE). Segons
a canvi de res. “Si comprem tot allò aquesta organització internacional,
que demanen no és tant el fet de con- amb una bona educació financera dis-
sentir-los com el significat que impli- minueix un 20% la probabilitat de pa-
ca: que poden aconseguir qualsevol tir malalties com migranyes, estrès o
cosa sense esforç”. La manera com els atacs de cor, problemàtiques associa-
adults es relacionen amb els diners des a l’estrès financer. S’ha constatat
contribueix a desenvolupar una acti- que 9 de cada 10 persones pateixen es-
tud saludable, econòmicament par- très financer. “Si no els ensenyem de
lant, dins la família. petits, mai acabarem amb aquesta ma-
En aquest sentit, els progenitors laltia que provoca angoixa, insomni,
han de poder donar exemple en la ges- baixa productivitat...”, diu Martínez.
tió de les seves prò- Una situació que,
pies finances. Iña- en paraules de
ki Jiménez Largo, “S’arriba als 20 anys Ruiz-Dotras, es
professor d’econo- pot revertir. “Es-
mia i de matemàti- i es desconeix què és tà demostrat en
ques, exposa que diversos estudis
esdevenen un mo- una hipoteca i, fins i tot, que una millora
del a seguir per als en l’educació fi-
fills. “Si els pares
d’on surten els diners nancera de la po-
no poden assumir d’una targeta de crèdit” blació millora el
les obligacions de comportament
pagament i cons- en qüestions com
tantment financen les compres, els l’estalvi, la planificació de la jubilació,
fills reproduiran aquesta mateixa ac- l’adquisició de productes financers
titud. A més, si veuen que els pares no d’inversió o la selecció de crèdits, hi-
donen importància a l’estalvi i l’esforç poteques o refinançaments”.
per aconseguir les coses, pot ser que
els fills no tractin bé allò que compren MATALÀS D’EMERGÈNCIA
perquè és fàcil aconseguir-ho”, afe- A partir dels sis anys ja es poden intro-
geix. En general, les finances són enca- duir conceptes com ingrés, despesa,
ra un tema tabú a la societat. “Les per- estalvi i gestió conscient. Vicent va
sones no van dient el sou que cobren. més enllà i aposta per crear un mata-
Ni parlen del preu del diner davant làs d’emergència. “L’estalvi no és una
dels fills, ni què són els imports que es qüestió negativa de restricció, sinó
descompten en una nòmina... Alesho- que ens ajuda a aconseguir els nostres
res, s’arriba als 20 anys i es desconeix objectius de manera calmada”, ressal-
què és una hipoteca i, fins i tot, d’on ta Vicent, autora del llibre Amb els di-
surten els diners d’una targeta de crè- ners no s’hi juga! (Ed. Amat). Segons
dit”, lamenta Martínez. No saber ges- ella, l’estalvi no és allò que sobra a fi-
nal de mes, sinó una despesa fixa més
al mes. “Aquest estalvi automàtic ser-
virà per crear l’hàbit d’abastir el mata-
làs d’emergència imprescindible per a
situacions econòmiques imprevistes
o delicades de manera tranquil·la i
sense un impacte negatiu en les finan-
ces personals”.
El full d’ingressos i despeses, que
també recull la paga que poden tenir
els joves, els ajudarà a aquesta edat a
desenvolupar les funcions executives
d’ordenar, prioritzar, planificar i ava-
luar. “Desenvoluparan l’habilitat
d’anàlisi: quants diners tinc? Quants
me’n quedaran si me’n gasto?”, con-
creta Vicent. Per gastar els diners de
manera responsable, els experts re-
comanen fer una llista de desitjos.
“S’apunta en un full què li agrada i
quant val. La norma és que no podrà
comprar-ho fins que no hagi estat es-
crit a la llista almenys una setmana.
L’impuls de compra es refredarà i
servirà per reflexionar si, realment,
allò que semblava una necessitat és
només un desig i no cal comprar-ho”,
proposa. La digitalització del nostre
temps no ajuda a rebaixar les com-
pres impulsives.
COMPRES ONLINE
Segons Ruiz-Dotras, “amb la targeta
descontroles més que no pas si vas
amb els diners en efectiu. Amb la com-
pra online, sovint no saps ni què com-
pres”. Només un 39% dels espanyols
opten per pagar en metàl·lic i els mi-
leuristes fan el 80% de pagaments
amb targeta. “Aquest fenomen contri-
bueix que es perdi la consciència dels
diners i del seu valor perquè deixem de
tocar-los”, explica Ruiz-Dotras.
Tot i que per a molts l’economia
pugui semblar un altre idioma, la re-
lació amb els diners és per a tota la vi-
da. “Estudiïn el que estudiïn i tinguin
la professió que tinguin, necessitaran
anar al banc per rendibilitzar els seus
estalvis o contractar una hipoteca. I
això es pot fer bé si ja, des de petits,
tant a casa com a l’escola, acostumen
a sentir termes d’educació financera”,
assegura Jiménez Largo, autor, entre
altres, del llibre Aprende economía.
Una guía para todos (Ed. Pirámide).
Segons ell, “els nostres joves estan
disposats a perdre temps per negoci-
ar la millor tarifa de mòbil o el millor
telèfon, però no el perden quan real-
ment toca, com a l’hora de contractar
una hipoteca, i aquesta decisió pot te-
nir molta influència en el seu patri-
moni en funció de si saps o no nego-
ciar amb el banquer”.
CRIATURES 5
 LLENGUA
Per què
el meu fill
ja es passa
al castellà
amb 5 anys?
¿És una mostra
d’empatia o un senyal de
minorització del català?
¿Com és l’ús de les dues
llengües a les escoles de
Barcelona i rodalia?
Laura Serra _ Si tens criatures es-
colaritzades en un col·legi de Barcelo-
na o rodalia, segur que t’ha arribat
aquest moment: quan veus, amb asto-
rament, com el teu fill catalanoparlant
de 4 o 5 anys parla en castellà amb els
seus companys de classe.
–Per què li parles castellà a la
Lídia?
–Perquè parla castellà.
–Però també català.
–Parla castellà i jo li parlaré
castellà.
Quan arriben companys nous, si-
guin de l’Argentina o del Pakistan,
també els parla en castellà. I també
és una situació que es repeteix al ba-
sar xinès o en una cafeteria on des-
patxa una dependenta de pell fosca.
Per què passa, això? I per què tan avi-
at? ¿És positiu com a senyal d’empa-
tia o és el primer pas cap a la minorit-
zació del català?
Quan els infants comencen a l’es-
cola és quan sumen el català i/o el cas-
tellà a la seva llengua materna i sovint
en surten mescles gracioses. “Les
llengües no s’aprenen en comparti-
6 CRIATURES
ments separats, i menys el castellà i el
català, que tenen un 80% d’intercom-
prensió. Un cop aprens una llengua,
tot el que saps ho transfereixes a l’al-
tra”, explica la doctora en filologia ca-
talana de la UB Mireia Galindo. Els in-
fants no col·loquen cada nou idioma
en un calaix diferent del cervell i
l’obren per respondre-hi cada cop que
se’ls parla en aquella llengua, de ma-
nera que el canvi al castellà no té una
explicació neurocientífica, sinó soci-
al. Els infants es passen al castellà
perquè és el que veuen i senten.
LA FORÇA DEL GRUP
“A infantil els nens fan servir sobretot
el seu idioma nadiu, que a Barcelona
per a molts és el castellà. De mica en
mica aniran aprenent català, però els
primers anys el castellà és la llengua
que predomina entre els alumnes. Tot
i que fan moltes barreges, no és 100%
castellà o 100% català”, explica la
mestra Zaira Albaladejo, que treballa
en una escola pública al barri d’Hor-
ta. És fàcil veure el canvi de llengua
al castellà com un simple gest d’adap-
tació o empatia. “Les persones ten-
deixen a convergir en els actes de par-
la cap a unes pràctiques que no gene-
rin conflictes o malentesos –explica-
va a l’ARA el filòleg de la UAB Enric
Serra. El més natural és que els par-
lants busquin inconscientment un es-
pai còmode en què la comunicació flu-
eixi sense problema”.
Així doncs, quan els nanos catala-
noparlants veuen que el castellà és
majoritari, s’adapten. Quan arriba un
alumne nou que no entén la llengua o
detecten que el company no la parla
prou bé, canvien per fer-l’hi fàcil. Pe-
rò aquesta empatia inicial té conse-
qüències: “El problema és que el pri-
mer idioma amb què t’acostumes a
parlar a algú és el que es consolida”,
afirma Albaladejo. Segons l’últim es-
tudi sociolingüístic de la Generalitat,
a 6è de primària a les escoles de ciutats
grans només la meitat d’estudiants
fan els treballs de grup a la classe so-
vint o sempre en català. I d’aquests
mateixos alumnes, el 67% mai no par-
len en català amb els amics fora de
classe, o ho fan puntualment.
LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT
Avui el castellà és, efectivament, la
llengua de la majoria: només el 30%
d’alumnes són catalanoparlants inici-
als. A les escoles públiques, a més, hi
ha aules molt diverses (prop del 10%
d’estudiants són estrangers) i la ma-
trícula viva fa que constantment s’hi
sumin nous companys que desconei-
xen el català. En algunes localitats del
país, com a Salt, Palafrugell o Santa
Coloma de Farners, “el fet que a les au-
les hi hagi molta diversificació lingüís-
tica quant a les llengües maternes fa
que es trobi en el català la llengua re-
ferent que utilitza dins i fora de l’en-
torn escolar aquest alumnat”, explica
Anna Sarrà, de l’Institut de Ciències
de l’Educació de la UdG.
A l’àrea metropolitana, en canvi, el
pes del castellà com a llengua mater-
na, d’acollida i de socialització decan-
ta la balança i la converteix en la llen-
gua del grup, fins i tot a les escoles.
“Nosaltres parlem sempre en català,
també als nouvinguts, perquè és la
manera que l’aprenguin. Potser sí
que als llatinoamericans en moments
28-10-2023
 Un grup d’infants
de primària
parlant als espais
exteriors d’una
escola de l’àrea
metropolitana de
Barcelona.
XAVIER BERTRAL
puntuals i crítics que no t’entenen
pots passar-te al castellà”, admet la
mestra. Els alumnes necessiten entre
dos i cinc anys per entendre i parlar
català, amb més o menys desimboltu-
ra, en funció del seu origen i entorn.
Però que arribin a tenir un bon nivell
i a anar més enllà del context escolar
ja dependrà de l’exposició i la socia-
lització fora de l’aula. I aquí hi ha un
altre hàndicap, ja que la llengua in-
formal en moltes escoles, parcs, ca-
sals i extraescolars de l’àrea metro-
politana és o el castellà o un bilin-
güisme desequilibrat, de manera que
es perden palanques d’aprenentatge
del català. “Que els dibuixos siguin en
castellà i, de més grans, que els youtu-
bers de referència parlin castellà fa
que aquesta sigui una llengua molt
atractiva per a ells”, encara hi afegeix
Mireia Galindo.
REPETIR EL QUE FAN ELS ADULTS
Els lingüistes estan d’acord que en el
canvi de llengua hi actua bàsicament
un mecanisme: el mimetisme. “Si el
seu entorn es passa al castellà quan es
28-10-2023
“Els primers anys el
castellà és la llengua
que predomina entre
els alumnes”, explica
Zaira Albadalejos
troba una persona castellanoparlant,
els nens fan el mateix”, afirma Galin-
do. És una “conducta apresa” que ve-
uen en els pares, professors, monitors
i altres referents, i és la que aplicaran
automàticament des que tindran
prou domini oral. “Els nens fan el que
veuen fer”, corrobora la professora de
lingüística a les universitats de Giro-
na i de Perpinyà Carla Ferrerós. En
efecte, el 75% de catalanoparlants
adults canvien de llengua quan algú
se’ls adreça en castellà.
“Però ja no és només això: a vega-
des ni esperem que ens parlin en una
llengua o en l’altra, sinó que triem el
castellà també a l’hora de dirigir-nos
a interlocutors desconeguts, perquè
el castellà és la llengua no marcada.
Sabem que triar el castellà ens dona-
rà menys problemes, assumim que
així segur que ens entendran. El que
anomenem «norma de convergèn-
cia» és habitual en llengües que es
troben en una situació de subordina-
ció respecte a una altra llengua domi-
nant”, afegeix Ferrerós. Les xifres de
nou ho corroboren: només el 23,6%
de catalanoparlants inicien les con-
verses sempre en català. “Aquesta si-
tuació de desigualtat lingüística se-
gur que els nens la perceben. Parlem
en castellà amb desconeguts, no
mantenim el català si algú parla cas-
tellà. Ells reprodueixen aquestes ac-
tituds”, conclou la professora. Els pa-
res, doncs, són els primers que hauri-
en de canviar i guiar els hàbits lin-
güístics dels fills si pretenen sentir
més català.
Però que aquesta sigui l’única llen-
gua escolar ja és molt difícil. Els ba-
gatges lingüístics dels alumnes poden
ser molt més complexos que el bino-
mi català-castellà. Un de cada 10
alumnes parla una tercera llengua a
casa, i és una tendència a l’alça. “Te-
nir gent que domini altres llengües és
un capital lingüístic, cultural, econò-
mic i social per la riquesa que repre-
senta. La diversitat és un recurs im-
portant –assegura Isidor Marí.
Una de les grans qüestions pen-
dents és que s’informi millor totes les
famílies de com educar els seus fills en
diverses llengües. Es pot educar una
criatura en 3 o 4 llengües sense cap
problema, si es fa bé”, conclou.
CRIATURES 7
 SEXUALITAT
Vuit mites
sobre el
sexe que
els experts
mite
01
voldrien
Tothom té més relacions
sexuals que jo
desterrar
“Curiosament, és un mite que persis-
teix al llarg de tota la vida”, diu Debby
Herbenick, directora del Centre de
Promoció de la Salut Sexual de l’Es-
cola de Salut Pública de la Universi-
tat d’Indiana i autora del llibre Yes,
your kid. What parents need to know
Tothom té més about today’s teens and sex, sobre els
adolescents i la seva relació amb el
sexe actualment.
relacions sexuals
Molts adolescents es pensen que
“tothom ho fa”, comenta, per la qual
cosa es tiren de cap a provar pràcti-
ques per a les quals senzillament no
que tu, els homes
estan preparats. Aquest mite també
pot fer sentir fatal les persones de més
edat que tenen una relació de llarga
durada, com si fossin els únics que
tenen més desig
passen per una etapa de sequera, com
se’n diu col·loquialment, quan en re-
alitat potser és producte de les fluctu-
acions naturals del desig.
sexual que les
“És molt habitual que una de cada
tres persones no hagi tingut relacions
sexuals de parella en el darrer any”, as-
senyala Herbenick, fent referència a di-
dones i altres verses enquestes representatives a ni-
vell dels Estats Units. Alhora, mencio-
na estudis en què ha treballat que in-
diquen que l’activitat sexual ha caigut
creences falses els darrers anys per motius que en part
es desconeixen. Els investigadors espe-
culen que la davallada podria estar re-
lacionada amb factors com l’increment
del sèxting i del consum de pornografia
a internet, així com la reducció del con-
sum d’alcohol entre els joves.
“Normalitzar aquests períodes de
Catherine Pearson / The New tes...”, diu Laurie Mintz, professora poca freqüència o d’absència de rela-
York Times _ Es pot atribuir a la va- emèrita de psicologia a la Universitat cions sexuals en parella pot ajudar
riabilitat en l’educació sexual, als ins- de Florida especialitzada en sexuali- –apunta Herbenick–. Dit això, és im-
tituts i fins i tot a les facultats de medi- tat. A més, afegeix, “fan molt de mal”. portant que els que vulguin tenir una
cina o al fet que a molts adults els re- Per aquest motiu hem preguntat a vida sexual en parella longeva tinguin
sulti difícil parlar de sexe amb la per- un grup de sexòlegs i investigadors una visió integral del sexe”. Això im-
sona que els sol veure nus. Sigui quin quin mite voldrien desterrar. Això és plica tenir cura de la pròpia salut físi-
sigui el motiu, quan es parla de sexu- el que ens han dit. ca i mental i parlar dels propis senti-
alitat i desig sexual les creences falses ments amb la parella per mantenir la
són moneda corrent. “Hi ha tants mi- Copyright The New York Times intimitat i la connexió.
8 CRIATURES
mite
02
Sexe equival
a penetració
Sovint els sexòlegs lamenten que hi ha
qui acaba reproduint certs “guions se-
xuals” o té la idea que el sexe ha de se-
guir un patró determinat: normal-
ment, uns breus preliminars que des-
emboquen en el coit.
“Hem de superar la tendència a de-
finir el sexe a través d’un sol compor-
tament”, afirma Ian Kerner, sexòleg i
autor de She comes first (traduït al cas-
tellà com Ellas llegan primero). L’ex-
pert assenyala que aquesta mentalitat
estreta de mires contribueix a la tradi-
cional bretxa en el plaer sexual que se-
para els homes i les dones en les rela-
cions heterosexuals. A tall d’exemple,
un estudi va revelar que un 75% dels
homes heterosexuals afirmaven que
havien arribat a l’orgasme en totes les
relacions íntimes que havien mantin-
gut l’últim mes, per un 33% de les do-
nes heterosexuals. Segons una en-
questa, el 18% de les dones arriben a
l’orgasme amb la penetració com a
únic estímul, mentre que el 37% tam-
bé necessiten l’estimulació del clítoris
per arribar-hi durant el coit.
En lloc d’afanyar-nos a assolir el
coit, ens hauríem de centrar en la part
“extracoit”, comenta Kerner, és a dir,
qualsevol activitat sexual que no impli-
qui penetració. “Si mires la majoria de
pel·lícules comercials, transmeten la
imatge que les dones tenen orgasmes
ràpids i fabulosos a través de la pene-
tració i que els preliminars només són
la prèvia de l’acte principal –diu
Mintz–. Això, de fet, des del punt de
vista científic és molt perjudicial i fals”.
Després d’entrevistar milers de do-
nes per al seu llibre Becoming clitera-
te, Mintz va descobrir que el percen-
tatge de dones que afirmaven arribar
a l’orgasme tan sols a través de la pe-
netració era del 4% o menys.
D’altra banda, equiparar el sexe
amb la penetració suposa deixar de
banda persones que tenen relacions
sexuals d’una altra manera. El sexòleg
Joe Kort, per exemple, ha encunyat el
terme en anglès sides per referir-se als
homes homosexuals que no practi-
quen sexe anal. Lexx Brown-James,
una sexòloga, assenyala que aquesta
concepció també en deixa fora les per-
sones que tenen algunes discapacitats
i les que senzillament no gaudeixen de
la penetració. Moltes persones obte-
nen més satisfacció sexual de pràcti-
ques com el sexe oral o “fins i tot el mer
contacte físic”, afegeix.
28-10-2023
 mite
03
La vagina
no hauria de
necessitar lubricant extra
De vegades, les dones en edat postme-
nopàusica descriuen el dolor que ex-
perimenten durant el sexe amb pene-
tració fent referència a “paper de vi-
dre” o “ganivets”. Però, si bé és cert
que la sequedat vaginal és més fre-
qüent en les dones de més edat, també
ho és que pot presentar-se a qualsevol
edat, explica Herbenick, la qual cosa
incideix en la vida sexual de les dones.
Es calcula que un 17% de les dones
d’entre 18 i 50 anys es queixen de se-
quedat vaginal durant les relacions se-
xuals, una xifra que augmenta fins a
més del 50% després de la menopau-
sa. A més, Herbenick assenyala que és
més freqüent en dones lactants o peri-
menopàusiques i que certs fàrmacs,
entre els quals hi ha alguns anticon-
ceptius, poden reduir la lubricació.
“Com dic als meus estudiants, la vagi-
na no és una selva pluvial”, comenta
Herbenick, i afegeix que, segons la se-
va recerca, la majoria de nord-ameri-
canes han fet servir lubricant en algun
moment: “Pot ser que estiguem exci-
tades o enamorades i, tot i això, no lu-
briquem com voldríem”.
mite
04
És normal sentir dolor
durant les relacions
sexuals
Per bé que el lubricant pot ajudar algu-
nes dones a sentir més plaer durant les
relacions, és important recordar que
no s’hauria de sentir dolor quan es
practica sexe. Es calcula que el 75% de
les dones senten dolor durant les re-
lacions sexuals en algun moment de la
vida, un fenomen amb moltes causes
possibles: problemes ginecològics,
canvis hormonals, tractaments onco-
lògics o traumes, entre altres.
Shemeka Thorpe, investigadora i
educadora sexual especialitzada en el
benestar sexual de les dones de la co-
munitat afroamericana, comenta que
moltes dones creuen que el fet que sen-
tin dolor durant o després d’una relació
sexual és un senyal de bon sexe. “Sabem
que moltes vegades les persones que
acaben patint algun trastorn sexual per
dolor més endavant van sentir dolor
durant el seu primer coit i van continu-
ar sentint dolor sexual o a la vulva –ex-
plica Thorpe–. No havien pres consci-
ència que era un problema”.
Els homes també poden sentir do-
lor durant el coit. Els experts recal-
quen que és important que tothom
que senti dolor quan manté
relacions sexuals s’adreci a
un professional sanitari.
mite
05
Els homes sempre
tenen més desig sexual
que les dones
“La discrepància en el desig sexual és
el principal problema que tracto a la
meva consulta i la persona que té més
desig no és sempre l’home, en absolut”,
assenyala Kerner. “Però a causa
d’aquest mite sovint els homes viuen
amb una certa vergonya la falta de de-
sig i se senten pressionats a ser sempre
els que prenen la iniciativa”, afegeix.
Herbenick fa referència a un altre
mite que hi està vinculat: que les dones
no es masturben, el qual, segons el seu
parer, els impedeix explorar plena-
ment la sexualitat. Tot i que hi ha da-
des que indiquen que els homes es
masturben més freqüentment que les
dones, no és cert que les dones no tin-
guin desig sexual o que els homes en
tinguin en tot moment, puntualitza
Brown-James. A tall d’exemple, un es-
tudi recent ha revelat que el desig de les
dones tendeix a fluctuar més al llarg de
la vida, però que tant homes com dones
presenten fluctuacions del desig molt
semblants durant la setmana.
mite
06
El desig s’hauria de
despertar de manera
immediata
En general, els sexòlegs i els investiga-
dors creuen que hi ha dos tipus de de-
sig: l’espontani –és a dir, la sensació de
tenir ganes de sexe que sorgeix de ma-
nera natural i no planificada– i el reac-
tiu –que apareix en resposta a estí-
muls com ara el tacte.
Se sol pensar que, en certa manera,
el desig espontani, que és el que expe-
rimenten molts amants al comença-
ment d’una relació, és millor. Ara bé,
Lori Brotto, psicòloga i autora de Bet-
ter sex through mindfulness, explica
que gran part de la seva feina consis-
teix en normalitzar el desig reactiu, en
particular entre les dones i les parelles
que tenen una relació de llarga durada.
Els ajuda a entendre que es poden
mantenir relacions sense desig espon-
tani, sempre que hi hagi voluntat i
consentiment. Brotto ho compara
amb anar al gimnàs quan no ve de gust.
“Comencen a circular les endorfines,
et sents la mar de bé i després t’alegres
d’haver-hi anat”, comenta.

mite
07
El sexe planificat
és avorrit
Brotto també discrepa dels que
creuen que “el sexe planificat
és mal sexe” perquè això el
converteix en “asèptic i sec i
avorrit”. Aquesta concepció
és “molt perjudicial”, adver-
teix la sexòloga. A més, té
com a conseqüència que
moltes persones tractin el
sexe com una ocurrència
d’última hora i acabin prac-
ticant-lo, si és que troben un
moment, només de nit, quan
ja és tard i estan esgotats o dis-
trets, explica.
Quan els clients es resisteixen
a la pràctica de planificar les rela-
cions sexuals els demana: ¿que hi ha
gaires altres activitats a la teva vida
que t’encantin o consideris impor-
tants i que mai no planifiquis amb an-
telació o marquis al calendari? La res-
posta, comenta, sol ser un no.
El sexe planificat també es pot prestar
al desig reactiu, explica Brotto, si es “do-
na a l’excitació temps per escalfar-se”.
mite
08
El teu penis no dona la talla
Els homes estan sotmesos a una certa pressió en relació amb l’aspecte i el fun-
cionament del penis, exposa Kerner. Els joves, explica, creuen que no haurien
de tenir disfunció erèctil, i els de més edat reben el missatge que l’ejaculació pre-
coç se supera amb l’edat i l’experiència.
Però les dades apunten en una altra direcció. Si bé és cert que la disfunció
erèctil –que es defineix com la incapacitat sostinguda per assolir o mantenir
l’erecció, no com els problemes ocasionals amb l’erecció– tendeix a augmen-
tar amb l’edat, també ho és que es calcula que afecta un 8% dels homes d’en-
tre 20 i 30 anys i un 11% dels que en tenen entre 30 i 40. Pel que fa a l’ejacu-
lació precoç, un 20% dels homes d’entre 18 i 59 anys afirmen patir-ne. “No
tenim una pastilla blava per acabar amb l’ejaculació precoç, per això no hi ha
el mateix debat cultural que amb la disfunció erèctil –comenta Kerner–. No-
més queden els mites que els homes que tenen ejaculació precoç són dolents
al llit o sexualment egoistes”.
Així mateix, els estudis posen de manifest que a molts homes –homosexu-
als i heterosexuals– els amoïna que el seu penis no sigui prou gros, malgrat que
moltes parelles afirmin que no tenen preferència pels penis especialment vo-
luminosos. “El sexe en parella és complex. Suposa tocar, estar en sintonia, con-
nectar, comunicar-se”, conclou Kerner.

28-10-2023 CRIATURES 9
 CRIAR UN INFANT A... BURKINA FASO (2)
Créixer entre trets
Amb la urbanització de la població, l’accés a l’escola
i les xarxes socials, les famílies s’aferren a les
tradicions i als valors africans del poble
Èlia Borràs
“El primer que faig és obrir les finestres,
que corri l’aire”, explica Lucie Traoré,
que fa 13 anys que viu en un barri popu-
lar de Bobo-Dioulasso, a l’oest de Burki-
na Faso i prop d’un camp d’entrenament
militar. “Estem acostumats als trets i els
nens són molt conscients de la situació
d’inseguretat que viu el país”, explica la
Lucie sense estranyar-se i apuntant que
només cal ser “resilient i prudent”.
És una casa que fa cantonada situa-
da a un quilòmetre de la carretera asfal-
tada, un indicador bàsic del preu de l’ha-
bitatge, ja que com més lluny de l’asfalt,
més econòmic. La dona a Burkina Faso
és la primera que es desperta a casa. A les
cinc del matí, i sense alarma, s’aixeca i fa
les seves pregàries abans de dir bon dia
als seus fills. La més petita, la Gloria
(2013), entra a l’escola a les 7.30, però els
seus germans grans, l’Astrid (2001), el
Jean Claude (2004), i el Thomas (2008),
entren a les 7. “Si estic molt cansada co-
menço a repartir tasques de bon matí. Si
no, soc jo qui preparo l’esmorzar i espa-
vilo la mainada –diu la Lucie, que també
comparteix casa amb la seva cunyada i el
seu nebot, que dormen en una estança
fora de la casa principal–. Durant l’èpo-
ca d’exàmens vam haver de contractar
una dona que ens ajudava a cuinar, nete-
jar i anar a comprar, així els nens es po-
dien concentrar amb els estudis. Si no, el
més habitual és que les tasques de casa
estiguin repartides i els diumenges tre-
ballem: cuinem i rentem roba, com a la
majoria de cases, a mà.
L’EDUCACIÓ ‘TRADIMODERNA’
“La família és el pilar de la societat afri-
cana”, diu el pare, que també és el cap
de família. Els pobles de Burkina Faso es
regeixen i s’organitzen per tradicions
ancestrals. El cap del poble és, alhora, el
cap de família, entenent que totes les fa-
mílies del poble en formen una. Així,
tant el casament com el divorci no és una
decisió que un pugui prendre per si ma-
teix sinó que ha de ser discutit per un
consell de savis (format pels homes més
grans del poble). “A la ciutat fem una
barreja tradimoderna, les decisions fa-
miliars passen per mi, soc jo qui surt tot
el dia fora per treballar, però si necessi-
tem consell, anem al poble –explica–. La
família africana no és només biològica,
al nostre poble no veuràs ningú passar
10 CRIATURES
ÈLIA BORRÀS
Els apunts
l Horari escolar
A primària les classes
comencen molt més d’hora
que a Catalunya. A les 7.30 h
els infants ja són a classe i
acaben a les 17 h, amb una
pausa de tres hores per dinar
(de 12 h a 15 h). L’àpat també
el poden fer a casa o al mateix
centre escolar.
l Vacances escolars
Els infants fan unes vacances
més llargues que les escoles
catalanes o espanyoles.
Aquest any el curs ha
començat el 2 d’octubre i les
classes lectives s’acabaran el
31 de maig, però el curs no es
donarà per finalitzat fins al 15
de juny quan s’hagin fet tots
els exàmens. A banda de les
vacances d’estiu durant el curs
hi ha dues aturades més. La
primera, les festes de Nadal,
que comencen el 22 de
desembre i acaben el 4 de
gener, i la segona es fa durant
el segon trimestre, del 22 de
març a l’1 d’abril.
l Classes els dissabtes
Els infants que estudien CM2,
que seria l’equivalent a sisè de
primària, també fan classes els
dissabtes al matí, que
bàsicament tenen com a
objectiu estudiar l’examen que
els fan a final de curs per
passar a l’ESO.
gana, si falta menjar a la casa del costat
i nosaltres en tenim, en compartim sem-
pre”. La família també significa segure-
tat. Uns valors que tant la Lucie com el
seu marit veuen trontollar amb la influ-
ència de la televisió i les xarxes socials.
“No pots viure a l’Àfrica i adoptar els
comportaments dels blancs –diu la Lu-
cie–. Poden ser presidents, grans em-
presaris o secretaris generals de l’ONU,
però que no oblidin d’on venen perquè
per sobre de tot som africans”. Per a
aquesta parella les sèries mostren joves
practicant el “llibertinatge” i els fa por
que la societat burkinesa està regida per
codis i conductes infranquejables que
són la base del respecte mutu i l’honor
de la família. Així, la influència d’occi-
dent es veu com un “xoc de cultures i, per
tant, de dolor i, com a conseqüència, de
frustració” de joves que se senten atra-
pats pel control de la comunitat.
EDUCACIÓ COMUNITÀRIA
La Lucie pateix, però no per si els seus
fills es faran una rascada. Una de les co-
ses que més sorprenen dels carrers bur-
kinesos és veure grups de mainada ju-
gant on els més grans es fan càrrec dels
més petits. Jugar davant de casa és el
més habitual a les tardes després de l’es-
cola. Mentre que els germans grans van
a jugar a bàsquet a una pista a l’aire lliu-
re, la Gloria juga amb les seves amigues
al carrer de davant de casa. “Tallen her-
bes i fan veure que cuinen o es lliguen
pals a l’esquena com fan les mares amb
els nadons”, diu el pare. Però jugar al
carrer no és sinònim de llibertat i des-
control. “Amb l’arribada dels drets dels
infants tot ha canviat i la gent té por, pe-
rò abans qualsevol tenia la potestat de
renyar i corregir un infant encara que
no fos el seu”, diu el pare.
“La presència de la mare és fonamen-
tal per encarrilar els infants. Si no,
aquest buit és reemplaçat per pantalles
i c’est fini”, remarca la Lucie assenyalant
el llaç que l’uneix amb els seus fills. A
l’Àfrica, els nadons, i fins que fan l’any,
es duen lligats a l’esquena amb una te-
la de roba. Així, les mares, després dels
tres mesos de permís de maternitat, se-
gueixen el seu dia a dia sense separar-
se’n. “A vegades penso que és per això
que els costa tant marxar de casa”.
“Els desitgem que siguin millors que
nosaltres i que no hagin de patir com ho
vam fer nosaltres –diu el pare, que re-
corda com els dijous no tenia classe per-
què era el dia d’anar al bosc a buscar fus-
ta–. I que siguin els millors amb allò que
volen fer”, sentencia, i afegeix: “Ara tot
ha esdevingut una competició, si el veí
té una bicicleta, els nostres també en vo-
len una”. Així, demà, quan la Lucie obri
les finestres, el pare segueixi dormint i
els germans grans es preparin per anar
a l’institut amb bicicleta, la més petita
esperarà que algú la dugui amb moto. Al
migdia, un dels seus germans l’anirà a
buscar a l’escola. Una relació de germà
gran a germana petita basada en la jerar-
quia i el respecte absolut.
28-10-2023
QUÈ HI
HA PER
MENJAR?
Cinc idees de terror per
cuinar per Tots Sants
Aranyes, dits, ratpenats, personatges emblemàtics o fantasmes i
monstres es poden elaborar amb l’ajuda d’infants, i a més de fer-los
JOANA COSTA
Periodista riure els ompliran d’energia

La tardor s’endinsa en les seves jornades més
fosques i fredes i abraça aquesta setmana en-
trant la celebració de Tots Sants, festa nostra-
da dels morts no exempta de vestigis de la cele-
bració internacional de Halloween. La festa de
Tots Sants també és tradicionalment un home-
natge a l’inici de la foscor in crescendo, un des-
cens en la il·luminació que es considera màgic
perquè assenyala la connexió entre el món dels
vius i el dels morts. Aquest relat no està gaire
allunyat de la tradició nord-americana, que,
com la catalana, prové dels celtes. Si bé la tra-
dició a casa nostra és un homenatge als avant-
passats, la seva singularitat és que va acompa-
nyada de molta teca, especialment de panellets
i castanyes, i són dies de cuina, també amb in-
fants, i no de llaminadures i caramels com pas-
sa a l’altra banda de l’Atlàntic.

@SPOONFUL_OF_SOPHIE
Pomes aranya
Un dels animals més temuts mort són les aranyes, de manera que menjar-ne
pot ser alhora espantós i divertit. Una idea molt original i senzilla de fer són les
pomes aranya. Només s’ha de tallar una poma en trossos longitudinals, banyar-
los en xocolata per a postres i afegir-hi, com a potes, bastonets de pa als late-
rals o pretzels quan encara és calenta. Al centre s’hi poden posar ulls de su-
cre comestibles, que venen en qualsevol establiment de cuina i també en línia,
o elaborar-los directament amb glaça reial. La pupil·la es pot fer amb una mi-
ca de colorant negre estampat amb un bastonet de sushi.
Fantasmes de maduixa
No és temporada de maduixes, però són
molt versàtils a l’hora de cuinar receptes
de Tots Sants perquè tenen forma de pe-
tits fantasmes i les seves fulles semblen
cabells verds. Val la pena buscar-ne,
perquè una idea a base de maduixes amb
molt bons resultats és cobrir-les de xo-
colata blanca de rebosteria en un extrem
i posar-hi uns ulls. Només s’ha d’escalfar
la xocolata (la quantitat dependrà del vo-
lum de maduixes que es vulguin preparar) i
desfer-la per poder-hi sucar les maduixes fins
@FABEVERYDAY
a la meitat. En calent cal afegir-hi els ulls de gla-
ça reial o comprats. S’ha de deixar refredar a la nevera abans de tenir petits
fantasmes dolços.
Dits de bruixa
Els dits també són un element icònic dels morts
i són molts els que assagen receptes amb aques-
ta part del cos humà. Una idea original per fer
amb la canalla són els dits de bruixa a base de
pa de formatge amb forma allargada. Per fer
el pa cal barrejar mig quilo de farina, 15 grams
de sucre, 10 grams de llevat sec i 10 grams de
sal. S’hi afegeixen 220 mil·lilitres de llet a tem-
peratura ambient i un ou, i després de treballar
uns deu minuts la massa cal posar-hi 75 grams
de mantega a temperatura ambient. Cal tornar a tre-
ballar uns deu minuts més la massa i afegir-hi 20 @HUNGRY_LITTLE_BAKERS
grams de formatge cheddar semicurat ratllat abans de deixar-ho reposar una ho-
ra. Es formen els dits allargats, es pinten els dits amb un ou batut i es rematen
en un extrem amb unes ungles a base d’ametlles crues sense pelar. Després es
couen els dits al forn durant uns 30 minuts a 180 graus.

@SPOONFUL_OF_SOPHIE
Galetes de ratpenat
Els ratpenats són els animals voladors més terrorífics de tots, amb permís dels
misteriosos mussols. Aquests mamífers, acusats també de propagar la pan-
dèmia, són molt i molt fàcils de fer. Només cal comprar un paquet de les icò-
niques galetes Oreo o les seves variants de marca blanca i a sobre d’una gale-
ta sencera afegir-hi la tapa d’una altra partida en dues meitats com si fossin
ales. Pel que fa als ulls, també es poden comprar fets o simplement elaborar-
los amb la base de glaça reial.
Ou ferrat fantasma
Consisteix a aprofitar el color blanquinós de la cla-
ra de l’ou per fregir fantasmes en sèrie per a la ca-
nalla de casa. Només s’ha de fregir un ou procu-
rant que la forma quedi al màxim possible com
un globus. Els ulls i la boca poden ser uns punts
de vinagre de Mòdena un cop s’ha tret l’ou de
la paella o boletes de pebre negre que haurem de
retirar abans de menjar. Els braços poden ser du-
es tires d’una altra clara d’ou tallades en forma
allargada. Com a decoració addicional, es poden tallar
pastanagues longitudinalment en dues parts, fer-hi @SORRY.JUSTHANGRY
talls intermedis sense arribar al final i enroscar-les com si fossin petites carbasses.

28-10-2023 CRIATURES 11
‘
Diplomat en magisteri, expert en
anàlisi i investigació criminal i pare de
l’Alicia i la Silvia, de 8 i 2 anys. Va ser
tècnic de llibertat vigilada
especialitzat en casos de
maltractament intrafamiliar
ascendent, treballa amb joves en perill
d’exclusió social i publica
‘Adolescencias reales desde dentro’
(Plataforma Editorial)

Alejandro
Rodrigo

JACOBO MEDRANO

La filla gran ha estat, durant set anys, filla única i nos- Fes una reflexió que facis sovint als adolescents

“Un nen altres pares primerencs, però fa poc tot es va capgirar.

Ella ja és la gran i nosaltres ja som experts. Un dels
aprenentatges més grans quan tens un segon fill és
amb qui treballes.
Els pregunto: ¿si tinguessis un fill i el teu fill estigués
fent justament això que fas tu, si persistís en man-

absort que ja no ets el mateix pare. La vida evoluciona i en-

cara que els teus principis educatius no hagin canvi-
at, tu sí que has canviat i ja no estàs en la mateixa eta-
tenir la conducta que tu mantens, tu, com a pare, què
faries?

davant d’una pa vital, cosa que et permet identificar errors del pas-
sat que procures no repetir.
I què et responen?
“Jo seria molt més estricte amb el meu fill del que són

pantalla és
els meus pares amb mi”.
Ets un expert en adolescents que aviat tindrà una
filla adolescent. Què has vist tractant amb adolescents que hagi fet

un nen que
Per prevenir possibles conflictes durant l’adolescèn- canviar la teva manera de fer de pare?
cia, et diria que un pare ha de convertir-se en un re- Potser no he arribat a l’extrem de canviar la meva ma-
ferent per al fill o filla, que sempre l’ha de saber es- nera de fer de pare, però sí que he pogut observar que

s’està coltar i, al mateix temps, que no ha de tenir por quan

li toqui ser ferm, perquè si no acabarà tendint cap a
la sobreprotecció.
el pitjor és un pare que no hi és. El que fa més mal és
un pare que no hi vol ser, que està pendent de tot
menys del fill. Aquesta manca d’atenció, aquests “mi-

perdent la Cap on evoluciona l’adolescència?

Cap a una menys capacitat per connectar amb el seu
ra, pare!” que queden desatesos durant la infància,
aquest dolor que he vist en els ulls de tants adoles-
cents em fan tenir molt present que potser fallaré les

infància” “silenci interior”. Avui els adolescents estan molt

ocupats mantenint-se connectats entre ells de mane-
ra virtual i això està aniquilant la capacitat que té
meves filles més d’un cop, però que mai no deixaré
de mirar-les.

qualsevol jove d’estar bé amb si mateix.
Per tant, són adolescents amb poca capacitat
d’autoconeixement.
Jo vaig néixer el 1981 i quan era jove recordo que es-
tava acostumat a estar sol. De la mateixa manera que,
amb el pas dels anys, la societat s’ha adonat que no era
bona idea fumar a l’oficina o a la consulta d’un met-
ge, crec que en un futur pròxim descobrirem que un
nen absort davant d’una pantalla és un nen que s’es-
tà perdent la infància.
Cito una frase del teu llibre que caldria penjar a la ne-
vera. “No hi ha més felicitat per a un adolescent que
gaudir de la sensació de pertànyer a una família”.
Ah, és un honor sentir-te fer aquesta valoració. Ens
AIXÍ passa que els pares tendim a oblidar tot això que és
Ens arriben al cor, els fills.
Diàriament, en la meva feina, puc mantenir amb for-
ça solvència i una gran enteresa situacions familiars
que superen qualsevol ficció imaginable. En canvi,
quan soc a casa i es tracta de qualsevol cosa relaci-
onada amb les meves filles, m’enfonso en un garbuix
d’emocions difícils de controlar.
Suposo que has viscut històries força dures.
Algunes històries reals que descric al llibre tenen
una tensió força alta, però m’adono que a mi, tre-
ballant al despatx, el que m’ha posat la pell de galli-
na no han estat les escenes dantesques o molt dra-
màtiques, sinó aquest moment que, d’una manera
o altra, sovint s’acaba repetint, quan el noi connec-
ta amb la mirada amb la seva mare, es gira cap a mi
i em diu: “Alejandro, he fet patir molt a la mare, ho

FA DE tan obvi perquè estem molt poderosament vinculats

amb els fills. Ells ens poden transportar a nivells
ha passat molt malament. Però saps què? Ella no
m’ha abandonat mai”. Viure això sí que és un petit
PARE emocionals que difícilment arribarem a experimen-
tar en qualsevol altre context. Per això és tan fàcil
miracle.

FRANCESC oblidar la teoria. La meva dona, que té un sentit de Quina gran veritat t’ha arribat a dir la teva filla?
ORTEU l’humor molt intel·ligent, alguns cops m’ha dit: a “Papa, d’acord, tu ets molt graciós, però aquí qui ho
veure si llegeixes els teus llibres. sap tot és la mama”.