CAP A UNES RELACIONS LLIURES I NO COERCITIVES, NO REGULADES, NO RESTRICTIVES I NO POSSESSIVES.

desembre 26, 2008, 12:14 pm Filed under: antipatriarcal

Aquest text no defensa una nova forma de relaci per les parelles. s ms aviat un reconeixement de que el nostre projecte comlabolici de totes les relacions de dominaciinclou labolici de relacions coercitives tancades. !stic parlant daquelles relacions amb una forma fixada" amb re#les o contractes permanents. Aquestes relacions no poden formar part duna societat lliure. $ de la mateixa manera que amb altres relacions coercitives que constren%en la nostra llibertat" &an de ser confrontades per tots aquells que cerquem la llibertat.

'ecessitem transformar les nostres relacions sexuals tal i com &o fem amb totes les nostres relacions" en total oposici a aquesta societat" no a partir del deure revolucionari" sin perqu( s la nica manera possible de tenir relacions sexuals plenes" riques i desin&ibides" on lamor deixa de ser una desesperada depend(ncia mtua i enlloc daix) es converteix en una exploraci expansiva dall) descone#ut. *!+,!- .! /012*0134tilit5ar els termes relacions re#ulades i relacions restrictives o coercitives ja que no conec cap terme #en(ric que en#lobi tant les relacions mon)#ames com aquelles que diuen ser poliamoroses o obertes per) que se#ueixen tenint re#les. *especte a les ltimes em refereixo a aquelles on la coerci consentida permet que lafecte o el sexe no es restrin#eixi a una sola persona per) se#ueixen sense ser lliures de se#uir els seus desitjos. .es dun punt de vista pol6tic aquestes dues opcions de relacions sn el mateix. -i els teus motius per rebutjar la mono#7mia es basen en un au#ment de #ratificaci sexual amb un nombre de #ent ms elevat" probablement et va#i b tenir una relaci re#ulada. !n canvi" si &o fas pel desi# de crear comunitats enlloc de parelles" pel desi# i no el consentiment" per la confian8a enlloc de la por9 llavors" quin sentit t el enrotllat amb qui vul#uis" per) no davant meu: ;otes les re#ulacions &an de ser eliminades" aix) s el que vull dir quan em refereixo a relacions obertes o relacions lliures en aquest text. !,!//$< $ *!-2!/;! 1entre que saccepten les relacions obertes en els ambients del rotllo" tamb saccepten les relacions restrin#ides per i#ual. Aix) t una justificaci prou raonable= la #ent s lliure descollir la seva forma de relacionar>se" no &i &a un nic model de relaci pol6ticament correcte" etc. ;ot i aix6" &i &a un munt de raons per pensar que aquest punt de vista s massa simplista. 2er comen8ar" en les societats de masses consentim tot tipus de relacions coercitives. ;reballem per un salari" som consumidors i per tant" explotadors de treballadors9 s realment dif6cil trobar relacions que no esti#uin basades en al#un #rau de coerci o explotaci. /onsentim relacions coercitives" per) aix) no vol dir pas que les desit#em. .es dels an%s ?@ Acom a m6nimBC el feminisme radical &a estat explorant les principals difer(ncies entre consentiment i desi#" especialment en l7mbit de les relacions afectives i sexuals. 2er posar un exemple" moltes dones consenten el sexe per tal devitar violacions. ,arrel del consentiment es troba en el llen#uat#e de la llei i el dret a la propietat. 2er aix) s til per les societats de masses altament jerarquit5ades" per) intil per societats &orit5ontals i auto#estionades. ,a realitat actual ens fa dif6cil de comprendre un mn basat en el desi#" per) les nostres relacions sexuals sn un bon lloc on comen8ar a practicar el desi# enlloc del consentiment. Aix6 doncs" la #ent consent relacions re#ulades tal i com &o fa amb altres relacions coercitives per)" realment les desitja: Donamentalment" aix) s una contradicci en termes. 'o necessitem posar re#les sobre coses que no temem. -i dues persones noms desit#essin tenir relacions sexuals entre elles dues" llavors no caldria que es posessin re#les. Aix) no vol dir que si#ui una relaci coercitiva" tot i que s mono#7mia literal. ,a coerci es troba en el control daquest desi#" tant el propi com el de la persona que desit#es i estimes. ,a mono#7mia s un contracte precisament perqu( no esperem mono#7mia literal" perqu( esperem

que la nostra parella desit#i sexe amb altres persones que no son nosaltres. 2otser no ara" per) indubtablement en el futur. ;amb esperem que la nostra parella posi re#les per controlar el nostre desi# ja que tampoc confiem amb lexclusivitat del nostre desi# sexual. 2er aix) s rid6cul que les parelles mono#7miques justifiquin que s&an pro&ibit tenir sexe amb altres persones perqu( no desit#en tenir sexe amb nin# ms. ,es relacions re#ulades operen dacord amb el consentiment per) no amb el desi#" tot i que &i &a raons per desitjar coaccionar i ser coaccionat. .esit#em aix) perqu( desit#em controlar" posseir all) que est7 al nostre voltant. Aquest s un desi# fixat en el mite que podem fer aix) amb els ssers &umans" i encara pitjor" que podem fer>&o en nom de lamor quan en realitat s control. -i no podem abandonar la nostra creen8a sobre la possessi dall) sense l6mits= i amb aix) em refereixo a coses com ara lamor" lafecte" el desi# sexual9 com podem aspirar a renunciar al control dall) que t l6mitscom ara els recursos del mn: Eal la pena mencionar aqu6" encara que noms si#ui com un incident a part" que mal#rat aplicar una vi#il7ncia constant i o for8a" nin# pot evitar que la seva parella estimi o tin#ui sexe amb altres persones. ,nic que podem fer s creure que podem evitar>&o. +!,0-$A $ A,;*!- -!';$1!';,infant reacciona a un nou #erm7 amb extrema #elosia" intensos sentiments de rivalitat i" en el fons de tot" sentiments de possessivitat. /om a adults &o veiem amb simpatia per) no &orror. 'o esperem que la mare deixi de banda a la criatura acabada de nixer o que mantin#ui el seu amor per ella" dama#at del #erm7 #ran. !n lloc daix)" esperem que la mare tranquilFlit5i al primer fill que encara estima i de qui t cura de la mateixa manera que estima i t cura de la nova criatura. !xcepte en casos molt excepcionals" la #elosia de linfant disminueix i linfant acaba per acceptar la situaci. !n contraposici" tenim les relacions dels adults= ,adult" sovint reacciona a una nova persona al costat del cos de la parella amb extrema #elosia" intensos sentiments de rivalitat" r7bia" i possessi. /om a adults esperem que o b el nouvin#ut si#ui deixat de banda Amono#7miaC o que sobeeixi un codi de conducta" com ara que la relaci amb el nouvin#ut no es manifesti davant la nostra parella Arelaci restrin#idaC. .e totes les diferents i complexes emocions que pot &aver>&i entre tres o ms persones" priorit5em la #elosia i la rivalitat per la nostra parella. Aix) sembla demostrar que existeix una separaci civilit5ada i artificial entre els potencials dels infants i els dels adults. /onsiderem que les emocions dels infants sn irracionals i que per tant no sn capa8os de #overnar una situaci" per) que les emocions dels adults sn racionals i que per tant" podem #overnar>les. !n les relacions restrictives considerem raonables els sentiments o el desi# per un altre cos" per) creiem que &em de controlar aquests sentiments. !l desi# de posseir santeposa als altres desitjos Aval la pena apuntar que aix) s particularment cert en al#unes cultures mentre que la #elosia sexual no s comprensible en al#unes altres. ;ot i que s natural sentir>nos #elosos aquells de nosaltres que &em crescut en una societat mono#7mica" aix) no vol dir que aquells que &an crescut en una societat no mono#7mica sesti#uin reprimint els seus sentimentsBC. ;amb est7 molt estesa la creen8a en qu( el creixement emocional es dna en la inf7ncia i no quan ss adult. Aix) vol dir que linfant t loportunitat de crixer i desenvolupar>se emocionalment mentre que ladult s retardat i incapa8 daprendre. Guants cops &em sentit a al# resi#nar>se=s que jo sc #els i no puc fer>&i ms. ,es relacions coercitives no sn respectuoses" ja que sn la ne#aci del creixement i el desi#. -i em sento coaccionat per la #elosia de la meva parella" aix) si#nifica que pressuposo que ella s incapa8 de fer front a les seves emocions i massa retardada com per canviar. !n part" aix) s cert= s ms dif6cil ser flexible als H@ an%s que no pas als I@. Als H@ t&as passat H@ an%s impre#nant>te amb la cultura de la mono#7mia i s molt ms provable que et trobis envoltat de bona #ent que est7

intentant no ferir>te. Aquesta bondat no fa ms que a#reujar la nostra ferida i el nostre dolor. Acceptar sentiments de #elosia i por obertament sense pre#untar o esperar que laltre restrin#eixi la seva conducta i que per tant" solucioni aquests sentiments" ens for8a a no ser posseJdors de la nostra parella sin de les nostres pr)pies emocions. !l meu dolor s meu i prou. 2odem demanar a qui estimem que ens estimi a travs del nostre dolor i probablement ens adonarem de que la ferida disminueix i sovint desapareix. s molt mesqu6 retreure a les nostres parelles el fet que estimin a al# altre" que desit#in a al# altre ms que tu" o fins i tot" que desit#in a al# ms enlloc de tu. ;*!'/A* 0 .$E$.$*>-! .e#ut a la nostra posici en la societat de masses" i la nostra necessitat de superviv(ncia" al#unes opcions i compromisos son inevitables. ,a nostra necessitat de menjar i tenir &abitat#e ens fa explotadors" consumidors" ja si#ui de productes de comer8 just o b pi55a tropical. 'o estem connectats amb la natura si#nificativament" ni que tin#uem un &ort al camp. ;ots utilit5em la tecnolo#ia amb major o menor mesura. $ mentrestant" les nostres relacions sn els lloc on som ms lliures dintentar ser lliuresde viure aqu6 i ara sense posseir i oprimir a laltre. Acceptar les relacions coercitives de la mateixa manera que les relacions lliures" s tan rid6cul com pretendre que les societats industrials" o societats amb #overns" pu#uin coexistir amb les societats basades en la natura. -i el meu amor s lliure" per) el teu no &o s" lescassedat s creada. .ir que sc lliure de no posseir terra si tu ets lliure de posseir>la" s banal. ,a teva possessivitat dep(n de la meva conformitat" i des de que no crec amb la propietat privada" no accepto la teva possessivitat. -i creiem que lamor &auria de ser re#alat lliurement a partir del desi#" no podem respectar la cultura de lamor>mercaderia i la parella>possessi. Aix) si#nifica que no actuar dacord amb els meus desitjos en estimar qui vul#ui quan vul#ui" s ser c)mplice amb un sistema de coacci" de control i possessivitat al qual m&i oposo. 'o" no accepto ni puc acceptar les re#les de la teva relaci. !n una societat lliure no es demanar7 el consentiment duna persona per dormir amb una altra de la mateixa manera que no demanar6em a un pare el consentiment de casar>nos amb la seva filla. *espectar les relacions restrictives si#nifica perpetuar>les. A//$< .$*!/;A $ perqu( no declarar la #uerra a la mono#7mia: $ seduir a parelles" xicots" compan%es" n)vios9 obrint una escletxa en les seves relacions tancades i possessives: Guan estem amb al# que ens atrau i sabem que t parella" autom7ticament descartem tota possibilitat dintimar amb aquesta persona" o almen%s fins que es trenqui la parella Ala qual cosa esperarem amb impaci(nciaBC. 2er) tan bon punt ja no creiem amb les re#les de la mono#7mia" ja no tenim necessitat de reprimir els nostres desitjos i mantenir>nos fred es amb nin# que ens atra#ui. 2odr6em ajudar als oprimits per les seves #elosies a alliberar>se robant petons als seus llavis pro&ibits. -i aix) et xoca o tof(n" potser t&auries de pre#untar perqu(. /014'$;A;- !',,0/ .! 2A*!,,!,es relacions re#ulades" i lacceptaci de les mateixes" ama#a una jerarquia. ,a relaci duna parella t ms valor que les altres en la comunitat. -eria i#ual dindesitjable i poc realista esperar que tot&om sent6s el mateix amor i connexi amb cada persona de la comunitat. ,a comunitat s ms que un i ms que dos. !n petites comunitats autosuficients i auto#estionades no pot &aver>&i la tirania de lindividualisme o la parella. 2er crear comunitats salvat#es i radicals tamb ens &em doblidar de la idea de sacrificar els desitjos individuals pel benefici de la comunitat. !stem tan pro#ramats pel sistema que resulta dif6cil ima#inar un mn on re#ni la cooperaci enlloc de la competitivitat. $ncls s ms dif6cil dima#inar un mn on som lliures de dur a terme els nostres desitjos i el plaer obertament. -i aquestes son les comunitats que estem intentant crear" llavors &em de ser &onestes i obertes. Aquestes comunitats no prosperaran evitant el conflicte" sin

afrontant>lo sense por. 4n ar#ument que normalment donen aquells que no necess7riament defensen les relacions coercitives per) que es veuen restrin#its per la ideolo#ia s aquest= s raonable que A no senrotlli amb K davant de /. s raonable perqu( A es preocupa per / i#ual que per K. A no vol dis#ustar /. 'in# vol dis#ustar a aquells que estimem. 2er) si restrin#im o in&ibim els nostres desitjos per la falsa pau de no dis#ustar als altres" llavors ens trobem en un mn de d(ficit emocional. Gu( passaria si / esti#us dis#ustat perqu( A i K sn totes dues del sexe femen6 i / sent6s la seva masculinitat amena8ada: 0 si / esti#us dis#ustat perqu( A s ne#re i K s blanc i lor#ull de / com a &ome ne#re fos amena8at per lamor interracial: .es de la nostra consci(ncia pol6tica ens sembla evident que &em de qLestionar i eliminar tota expressi de &omof)bia i racisme" i que li correspon a / superar els seus problemes emocionals. ,a &omof)bia i el racisme sn din7miques de control i poder interiorit5ades que &an de ser qLestionades i superades" i#ual que les relacions re#ulades. Aix6 doncs" si tu fossis A" tenrotllaries amb K davant de / si / es dis#usts: AG43 $ A*A Eiure aqu6 i ara enlloc del passat o el futur s una caracter6stica comuna de moltes societats basades en la natura i una de les #rans defici(ncies en la nostra societat de masses. ,a nost7l#ia del passat o lesperan8a del futur no ens permet viure plenament el present. Asse#uts en una oficina somiant amb el cap de setmana o dedicant el nostre temps lliure a veure personat#es de s(ries televisives enlloc de #ent real" s clarament poc saludable. ;enir sentiments incompatibles amb laqu6 i ara s i#ual de perjudicial. !star amb la persona que estimes i al mateix temps estar miserablement preocupat per al#una cosa que va passar o que podria passar s tan rid6cul com no #audir dun delicis 7pat perqu( al#un cop &as patit mal de panxa o tems patir>ne en un futur. !l passat ja &a passat. !l futur pot ser que no arribi mai. ,a felicitat es troba en laqu6 i ara" en linstant. Mem mal#astat les nostres vides desaprenent aix) per) podem atrapar espurnes daix) a travs del sexe" lafecte" el dolor" limprevisible"9 2er tal que les nostres relacions si#uin intenses &an de ser en laqu6 i ara" ja que tan sols existeixen en laqu6 i ara. ,a famosa cita no &i &a tal cosa com l&eterosexualitat o l&omosexualitat" tan sols &i &a pr7ctiques &eterosexuals i &omosexuals es pot estendre per adonar>nos que les unions sexuals sn sexuals en el prec6s moment" no el dia abans o el dia desprs. s dolors i en#an%s insistir en el desi# sexual perpetu" demanar a la persona que estimes avui que et se#ueixi estimant dem7. 'o necessitem currar>nos les relacions" tan sols cal tenir>les. -ense contracte" ni demanda" ni competici" ni coerci.