Hume: esquemes

De sensació o externes. Poden ser simples o complexes.

Impressions

De reflexió o internes. També poden ser simples o complexes.

Percepcions

Simples

Idees
De memòria

Complexes
D’imaginació
 Les percepcions i el principi de còpia
• Totes les percepcions es divideixen en impressions i idees.
• També es divideixen en simples i complexes.
• En el cas de les impressions, n’hi ha de dos tipus: de sensació (o
externes) i de reflexió (o internes).
• Les idees complexes poden ser de memòria o imaginació.
• Les idees són posteriors a les impressions:
1. Una idea simple deriva de la corresponent impressió simple.
2. Les idees complexes de memòria sorgeixen de les impressions
complexes.
3. Les idees complexes d’imaginació les crea la ment humana
combinant el contingut d’altres idees que tenen el seu origen en una
impressió determinada.
• Una idea, per tant, només té un significat vàlid quan està connectada de
qualque manera amb l’experiència. Si no deriva directament o
indirectament de les impressions, la idea no és vàlida.
La idea de causalitat i el problema del coneixement del futur
• Habitualment, realitzam raonaments que tenen com a conclusió l’afirmació
que passarà una determinada cosa en el futur.
• Aquests raonaments es basen en la idea de causalitat o connexió
necessària.
• D’on sorgeix aquesta idea?
• No la coneixem a priori: amb independència de l’experiència i per molt que
raonem correctament no podem deduir quin serà l’efecte d’un determinat
objecte o fenomen.
• Tampoc hi arribam a través de les impressions de sensació que només
ens mostren una successió habitual entre dos objectes propers, però no
una connexió necessària entre ells.
• Només queden com a alternativa les impressions de reflexió.
• La repetició de l’experiència de la conjunció entre A i B crea dins la nostra
ment una connexió necessària entre les percepcions d’A i B. La impressió
de reflexió d’aquesta connexió necessària entre continguts de la nostra
ment és l’origen de la idea de causalitat. Però no podem saber que
existeixi una connexió necessària entre els dos objectes o fenòmens
corresponents.
• Per tant, els nostres raonaments sobre el futur no són totalment fiables,
són expectatives raonables però poden ser desmentides per noves
experiències.
• Significa això que hem de renunciar a elles?
• No, ja que cauríem en un escepticisme radical que ens impediria prendre
les decisions adequades per poder continuar actuant i vivint. Per tant,
encara que no es pot demostrar que el futur serà igual al passat, no ens
queda més remei que creure-ho per poder viure.
 L’emotivisme
• Els valors morals no provenen de la raó. Si fos així valoraríem
sempre de la mateixa manera la mateixa acció, i no és així.
• Tampoc provenen de les impressions de sensació, ja que
aquestes no ens poden transmetre cap informació sobre la
bondat o maldat d’una acció.
• Per tant, les nostres idees sobre el bé i el mal han de tenir el
seu origen en les impressions de reflexió.
• Els valors morals sorgeixen a partir de les reaccions
emocionals del subjecte.
• Determinades accions provoquen una emoció positiva i són
considerades bones, mentre que altres ens causen rebuig i són
qualificades d’incorrectes.
• Aquestes reaccions, positives o negatives, depenen de la utilitat
o el perjudici que causen aquestes accions per als éssers
humans, i no exclusivament per a l’ésser humà que les té.
• Tots els éssers humans tenen les mateixes reaccions, ja que la
natura humana funciona de la mateixa manera. Per tant, els
valors morals són universals.
• Hume, en definitiva, rebutja l’intel·lectualisme moral. La raó
només pot ser l’esclava de les nostres emocions que són les
que ens indiquen el que és correcte.