Isabel, mare de Maria La Jabalina

Fa uns quants dies, vaig descobrir per un documental la

figura de Maria la Jabalina. Maria, fou una jove de
naixement turolenc, que vivia al Port de Sagunt quan va
esclatar la guerra civil espanyola.
La xica, amb dènou anys, se’n va anar al front de Terol amb
la Columna de Ferro (milícia republicana), on va resultar
ferida als pocs dies. Fou la primera dona que ingressà a
l’hospital provincial per impactes de bala, i també fou
l’última dona afusellada al 1942, a la Paterna que tan bé
descriu Vicent Andrés Estellés. La condemnaren per l’autoria
d’uns crims que havien tingut lloc mentre ella estava
hospitalitzada.
“Angeles, Josefa, aviseu a ma mare, m’afusellen aquesta
vesprada”. No puc imaginar-me el que una mare té que sentir
que es trenca dins seu quan llig açò. Amb tot, Isabel, la mare
de Maria, se’n va anar cap a Paterna i esperà a que
afusellaren sa filla. No va deixar que Maria romangués en una
fossa comuna i amb tota la pena del món, la va traure. En
agafar-la la netejà, ja que, dels tirs de gràcia, la cara estava
desfigurada i la va enterrar al cementiri de Paterna. En la
meua opinió, no hi ha demostració d’amor més desinteressada
i pura que la d’esta, i altres mares.