E L S N O S T R E S I L· LU S T R E S

Un sol a l’Índia
Vicenç Ferrer

Álvaro Marcos
Àfrica Fanlo
హెలో!
«És possible canviar el món.
En sóc testimoni directe».
Com estàs? Em dic Janani. Sóc una nena de 10 anys.
Visc a Anantapur, una ciutat del sud-est de l’Índia.
L’Índia és un país molt gran situat al continent d’Àsia.
Si no hi has estat mai, et recomano que el visitis! L’Índia
És un país situat al sud
del continent d’Àsia. Té més
Aquest gargot tan bonic que hi ha aquí dalt de 1.300 milions d’habitants
i és el país més poblat del
significa «hola» en telugu, la llengua de la meva regió. món després de la Xina.
Vaig aprendre a llegir i escriure en telugu a l’escola. Tot i que té una economia
desenvolupada, bona part
De vegades, l’escola ens sembla avorrida, de la seva població pateix
però els meus amics i jo ens sentim molt afortunats pobresa, analfabetisme
i malnutrició.
de poder anar-hi.

Fa uns anys, els nens no anaven a l’escola.

I menys encara les nenes! Però un home aventurer, Les llengües de l’Índia
A l’Índia s’hi parlen 1.652
bondadós i decidit va aconseguir que això canviés. llengües. L’hindi i l’anglès
Es deia Vicenç Ferrer. en són les llengües oficials.
Hi ha 22 llengües cooficials
repartides entre diversos
Vicenç havia fet moltes coses a la vida: estats. El telugu n’és una.
havia lluitat una guerra, havia estudiat Dret
i s’havia fet capellà. Un dia, però, va prendre
la decisió d’ajudar la gent de la meva regió.
Volia que ens forméssim, que aprenguéssim
i ens organitzéssim per poder sortir de la pobresa.

Gràcies a la seva energia i al projecte que va engegar,

milers de persones com jo vam aconseguir tirar endavant.
Aquesta és la història de Vicenç Ferrer
i de l’admirable projecte que va impulsar.

7
 Vicenç va néixer a Barcelona l’any 1920.
Els seus pares tenien una fruiteria. «Cal entrenar la ment
i l’esperit per saber viure
De jove, el pare de Vicenç havia estat a Amèrica en pau enmig de les
i ara que era més gran li van entrar ganes de tornar-hi. tempestes del món».

«Vinga, que marxem a Cuba! —va anunciar un dia.

Cuba
L’illa de Cuba és un país
La família va pujar a un vaixell per anar a aquesta illa situat al mar Carib, al centre
del continent americà.
del mar carib. El petit Vicenç només tenia 6 mesos. Té més d’11 milions
d’habitants. Va pertànyer
a Espanya fins al 1898.
Per desgràcia, 4 anys després d’haver arribat a Cuba, Durant la primera meitat
el pare es va posar malalt i la família va tornar a casa, del segle xx es van fer
esforços per establir
a Gandia, un poble valencià. Allà hi van obrir un hostal. un sistema democràtic.
Però el 1952 un cop d’estat
va donar lloc a una
Sembla, però, que la sort no els va acompanyar, dictadura militar.
perquè un incendi va arrasar l’hostal. El 1959 el moviment
revolucionari de Fidel
Ja veieu quina infància més agitada! Castro va instaurar un
govern comunista
que encara es manté.

8
Després de l’incendi de l’hostal,
la família Ferrer va tornar a Barcelona. «Els llibres són útils perquè
inspiren i ajuden els homes
Vicenç s’havia fet gran i era un noi decidit. a entendre i desxifrar el seu
Aviat es va convertir en el líder dels nens del barri. propi cor».

A més, li agradava molt la lectura

i llegia tot el que tenia a l’abast, llibres i diaris.
«Mai he oblidat el silenci
de la catedral, les voltes
Com que la família vivia a prop de la catedral, enormes del temple i la
sensació de pau i aïllament
Vicenç es va apuntar al cor. que sentia mentre cantava».
I allà, a sota de les altes voltes del temple,
absort en la música i envoltat per l’olor d’encens,
va experimentar per primera vegada un sentiment nou. La catedral de Barcelona
Es va construir entre els
Un sentiment noble, generós i desinteressat segles xii i xv sobre una
que l’empenyia a ser millor persona. antiga catedral romànica.
És un Bé d’Interès Cultural
i se la considera Monument
«Vicenç, has d’estar més atent, que has tornat a desafinar!», Històric i Artístic Nacional.
es queixava el director del cor. Això vol dir que és un edifici
especial i que cal cuidar-lo
i protegir-lo. La catedral
Durant aquells anys, està dedicada a la Santa
Creu i a Santa Eulàlia,
Vicenç va començar a fixar-se en la gent del carrer. patrona de la ciutat.
Hi havia moltes persones que patien,
que no tenien casa ni menjar.
I així, a poc a poc, Vicenç va descobrir què era la pobresa.

«Això no és just —solia dir—. Com podríem arreglar-ho?».

11