Joan

Adrian
Andrea
Jan

★ TREBALL CULTURES AMERICANES ★

1. Troba un mapa que situï la civilització que vulguis estudiar (és a dir, quins
territoris ocupaven) i comentar-lo. Pots buscar també on es va formar aquesta
cultura i si es va expandir

Els inques van ser la civilització més complexa que es va desenvolupar a

Amèrica del Sud, constituint un vast imperi que va abastar els actuals
països de Perú, Bolívia, gran part de l'Equador, el nord-oest d'Argentina i el
nord de Xile.

2. Explica com vivien: A què es dedicaven, com eren les seves cases, què
menjaven, com vestien, a quins jocs jugaven, quins eren els seus costums, quin
nivell de desenvolupament tecnològic tenien, etc.

Els inques vivien en una societat jeràrquica amb l'emperador a la cúspide. Basaven la
seva economia a l'agricultura, utilitzant terrasses per cultivar aliments diversos. Eren
experts constructors, destacant en estructures com Machu Picchu. Van desenvolupar el
Qhapaq Ñan, un sistema de camins extens. La religió, centrada a adorar el déu Sol, Inti, i
les cerimònies en temples, era crucial. Utilitzaven quipus per a registres i comptabilitat, i
tenien una economia de redistribució amb Cuzco com a centre.

la població vivien en cabanyes fetes de pedra i palla, que nomes tenien una habitació i no
tenien finestres.

La peça típica és una túnica rectangular que s'emporta sobre el cap, ampla, lligada amb
un llaç a la cintura i que arriba fins als turmells. Sobre la faldilla portaven una capa teixida
d'alpaca, sobretot la seva vestimenta estava fabricada amb cotó

va ser l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'artesania, totes regulades pel poderós estat
inca en virtut dels llaços de reciprocitat i redistribució.
Extreu conclusions: eren una civilització avançada? Estaven integrats en el medi en
el qual vivien? Tenien problemes similars als dels europeus?

Els inques van ser una civilització avançada, destacant-se en agricultura, enginyeria i
organització social. Van adaptar eficientment la seva societat a les difícils condicions dels
Andes i van desenvolupar una xarxa de camins impressionant. Tot i que van enfrontar
desafiaments interns, com ara la gestió d'un vast imperi, l'arribada dels espanyols liderats
per Pizarro va marcar el final de la seva era independent, per culpa de les diferències
culturals i conflictes militars.

3. Cerca informació sobre els grups socials que conformaven aquesta civilització.
Quants n'hi havia i què els diferenciava? Fes també esment al paper que tenia la

Sapa Inca (Emperador): Líder suprem considerat d'origen diví, governava amb poder
absolut i també era el summe sacerdot i líder militar.
Noblesa:
Panaca Real: Familiars propers del Sapa Inca amb privilegis cerimonials.
Noblesa Provincial: Nobles de regions específiques, servien com a funcionaris i
administradors locals.
Ayllu Real: Família estesa del Sapa Inca i la noblesa.
Ayllus Comunes: Unitats socials de base que compartien terres i recursos, treballaven en
conjunt en activitats agrícoles i altres tasques comunitàries.
Yanaconas: Servents i esclaus personals del Sapa Inca i la noblesa, amb certs drets.
Poble Comú: La majoria de la població, composta per agricultors, artesans i treballadors.
Treballaven a les terrasses agrícoles i participaven en projectes de construcció
comunitària.
La mobilitat social era limitada, determinada en gran manera pel naixement, però es
reconeixia el mèrit i la lleialtat. Cada grup tenia un paper específic en el funcionament de
l'imperi inca, mantenint l'equilibri i l'harmonia a la societat.
GENT ANCIANA: La gent anciana a l'impepri inca no se'ls prenia molta importància, i
quan eren més grans encara menys importància era com que els jubilaven encara mes.

4. Eren una societat matriarcal o patriarcal? Quin rol tenia la dona? Hi havia dones
guerreres?

La societat inca era predominantment patriarcal, el poder i la propietat estaven

generalment concentrats en mans dels homes, i els homes jugaven un paper dominant en
la presa de decisions i en la governança.

Pel que fa al rol de la dona, les dones incas estaven principalment dedicades a les
tasques domèstiques, com ara cuidar dels nens, cuinar i teixir. També podien estar
involucrades en la producció agrícola, ajudant a cultivar i collir els cultius.

Malgrat això, hi ha evidències que les dones incas podrien tenir certs drets i oportunitats
en determinades circumstàncies. Algunes dones, especialment les que provenien de
famílies aristocràtiques, podrien heretar terres i tenir un cert grau d'influència. No obstant
això, en general, els homes tenien un paper més destacat en la vida política, militar i
econòmica de la societat inca

5. Eren monoteistes o politeistes? Quins eren els seus Déus més importants? Com
eren els seus temples? I els seus rituals religiosos?

Déus: Eren politeistes. Els déus més importants: Wiracocha (el déu que va ordenar el
mon) i Pachamama (la nena que vivia a l’interior de la terra i les muntanyes) i el déu Inti,
el del sol, al que més veneraven els inques. Els segueixen: Mama Quilla, esposa i
germana del déu Inti, l'única capaç d’ajudar amb els temors i els desitjos. Mama Cocha: la
deessa del mar, representava tot el femení i era considerada la mare dels peixos i els
pescadors.

Temples: “Templo del Sol (per a rendir homenatge i donar ofrendes al sol, Machu
Picchu),
Templo de la Luna (per realitzar cerimònies i ofrenes sobretot a les nits de lluna
plena,Huayna Picchu),
Templo del Cóndor (la pedra que es va trobar es va utilitzar com a taula de cerimònies i
allà es desenvolupaven els rituals en homenatge al còndor alví dels Andes),
Templo Principal (se’ls anomena wayrana per només tenir 3 parets el temple principal
tenia una petita estructura feta de pedra que es creu que va ser el llit del sacerdot).
Templo de las Tres Ventanas: cada finestra representava 1 tribu mitològica que van
donar origen als incas

6. Com s'organitzaven políticament?

L'imperi inca s'organitzava políticament amb un líder suprem, l'emperador inca, al cim.
L'imperi es dividia en províncies anomenades "seus", cadascuna dirigida per un
governador designat. La xarxa de carreteres facilitava la comunicació i l'economia es
basava en la redistribució de béns des de la capital, Cuzco.

7. Busca, si trobes, alguna curiositat, alguna llegenda, una particularitat que fos
única de la civilització que treballis (lògicament, posa-la si trobes quelcom
interessant i que val la pena).

-Una curiositat única de la civilització inca és el “quipu”, un sistema de comunicació amb

cordes i nusos per registrar informació.

-Machu Picchu, una ciutat inca als Andes, destaca per la seva arquitectura i ubicació.

-La llegenda de Manco Cápac i Mama Ocllo narra la fundació de l'imperi per ordre del
déu Sol, Inti, basada a trobar un bastó daurat a Cuzco.

8. Busca i explica si ens han deixat alguna herència de tipus cultural, lingüística,
alguna tradició o algun producte.

La societat inca ha deixat una rica herència cultural i lingüística que encara es pot
observar en les regions andines d'Amèrica del Sud. Algunes de les principals
contribucions culturals i lingüístiques de la societat inca.

​ Llengua Quechua: El quechua és una llengua indígena que es parla en moltes

regions andines d'Amèrica del Sud. Encara avui, és una llengua important amb
diverses varietats regionals. La influència de la llengua quechua reflecteix la forta
empremta cultural dels antics incas.
​
​ Arquitectura Inca: Les impressionants obres d'arquitectura inca, com el Machu
Picchu, són testimonis de la seva habilitat en la construcció de grans estructures
amb pedres sense argamassa (les pedres sense argamassa son pedres secas).
Aquest estil arquitectònic continua sent admirat i estudiat en l'actualitat.
​
​ Sistema Agrícola Andí: Els incas van desenvolupar tècniques agrícoles
avançades per afrontar els desafiaments de la topografia andina. Les terrasses
agrícoles, els canals d'irrigació i altres tècniques agrícoles són part de la herència
que encara es veu en algunes regions andines.
​
​ Religió i Creences: Les creences religioses dels incas, centrades en la veneració
del sol (Inti) i altres elements naturals, han deixat una empremta en la regió. Alguns
rituals i festivitats tradicionals encara mostren influències de la religió inca.
​
​ Tècniques Textils: Els incas eren experts en la producció de teixits avançats,
utilitzant diferents tècniques i materials com la llana d'alpaca. Les tècniques
tradicionals de teixit es mantenen vives en algunes comunitats andines, i els seus
dissenys continuen sent valorats.
​
​ Organització Social i Administrativa: Algunes formes d'organització social i
administrativa, com el sistema d'ayllus (comunitats familiars) i la redistribució
 centralitzada de recursos, han deixat una empremta en les comunitats indígenes
actuals.
​
Tot i que molts aspectes de la societat inca han estat perduts amb el temps, la seva
herència cultural i lingüística encara es manifesta en diverses formes a les regions
andines, mantenint viva la memòria d'aquesta antiga civilització.