MAIES ASTEQUES INQUES

Localització

Política

Economia

Societat

Religió

Ciència

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política

Economia

Societat

Religió

Ciència

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia

Societat

Religió

Ciència

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat

Religió

Ciència

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió

Ciència

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach

uinic, cap suprem militar i religiós.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau

i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada

per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada Tribus formades per sacerdots, nobles,
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus homes lliures (artesans i camperols) i
(presoners de guerra). esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;

i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada Tribus formades per sacerdots, nobles,
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus homes lliures (artesans i camperols) i
(presoners de guerra). esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent; Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
feien sacrificis, danses i jocs. Feien sacrificis humans.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i

matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada Tribus formades per sacerdots, nobles,
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus homes lliures (artesans i camperols) i
(presoners de guerra). esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent; Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
feien sacrificis, danses i jocs. Feien sacrificis humans.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura

matemàtiques, un calendari molt precís. pictogràfic.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides

esglaonades (Chichén Itzá).
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada Tribus formades per sacerdots, nobles,
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus homes lliures (artesans i camperols) i
(presoners de guerra). esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent; Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
feien sacrificis, danses i jocs. Feien sacrificis humans.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura

matemàtiques, un calendari molt precís. pictogràfic.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides Grans palaus i temples en forma de

esglaonades (Chichén Itzá). piràmides esglaonades.
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud). Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada Tribus formades per sacerdots, nobles,
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus homes lliures (artesans i camperols) i
(presoners de guerra). esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent; Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
feien sacrificis, danses i jocs. Feien sacrificis humans.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura

matemàtiques, un calendari molt precís. pictogràfic.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides Grans palaus i temples en forma de

esglaonades (Chichén Itzá). piràmides esglaonades.
 MAIES ASTEQUES INQUES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize, Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador) Ciutat de Mèxic cap al sud). Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).

Política Ciutats estat governades per l’halach Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan). Dividit en quatre províncies governades per
uinic, cap suprem militar i religiós. El poder era de l’emperador (cap polític i un cacic. Per sobre hi havia l’inca (cap
religiós). suprem, considerat fill del déu Sol). Cuzco
era la capital.

Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau Cultiu de blat de moro i tributs que
i hortalisses. També practicaven cobraven als pobles que tenien sotmesos.
l’artesania i es dedicaven al comerç amb També es dedicaven a l’artesania i el
els pobles veïns. comerç.

Societat En ordre d’importància estava formada Tribus formades per sacerdots, nobles,
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus homes lliures (artesans i camperols) i
(presoners de guerra). esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).

Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent; Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
feien sacrificis, danses i jocs. Feien sacrificis humans.

Ciència Grans coneixements d’astronomia i Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura

matemàtiques, un calendari molt precís. pictogràfic.
Escriptura jeroglífica.

Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides Grans palaus i temples en forma de

esglaonades (Chichén Itzá). piràmides esglaonades.
 MAIES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)
Política Ciutats estat governades per l’halach
uinic, cap suprem militar i religiós.
Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau
i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.
Societat En ordre d’importància estava formada
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).
Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.
Ciència Grans coneixements d’astronomia i
matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.
Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides
esglaonades (Chichén Itzá).
ASTEQUES INQUES
Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Ciutat de Mèxic cap al sud). Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).
Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan). Dividit en quatre províncies governades per
El poder era de l’emperador (cap polític i un cacic. Per sobre hi havia l’inca (cap
religiós). suprem, considerat fill del déu Sol). Cuzco
era la capital.
Cultiu de blat de moro i tributs que Cultiu de blat de moro i patates i van crear
cobraven als pobles que tenien sotmesos. sistemes de regadiu. Criaven llames i
També es dedicaven a l’artesania i el alpaques i extreien llana de qualitat.
comerç. Comerciaven amb ceràmica i orfebreria d’or i
plata.
Tribus formades per sacerdots, nobles,
homes lliures (artesans i camperols) i
esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).
Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
Feien sacrificis humans.
Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura
pictogràfic.
Grans palaus i temples en forma de
piràmides esglaonades.
 MAIES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)
Política Ciutats estat governades per l’halach
uinic, cap suprem militar i religiós.
Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau
i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.
Societat En ordre d’importància estava formada
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).
Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.
Ciència Grans coneixements d’astronomia i
matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.
Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides
esglaonades (Chichén Itzá).
ASTEQUES
Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Ciutat de Mèxic cap al sud).
Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).
Cultiu de blat de moro i tributs que
cobraven als pobles que tenien sotmesos.
També es dedicaven a l’artesania i el
comerç.
Tribus formades per sacerdots, nobles,
homes lliures (artesans i camperols) i
esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).
Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
Feien sacrificis humans.
Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura
pictogràfic.
Grans palaus i temples en forma de
piràmides esglaonades.
INQUES
Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).
Dividit en quatre províncies governades per
un cacic. Per sobre hi havia l’inca (cap
suprem, considerat fill del déu Sol). Cuzco
era la capital.
Cultiu de blat de moro i patates i van crear
sistemes de regadiu. Criaven llames i
alpaques i extreien llana de qualitat.
Comerciaven amb ceràmica i orfebreria d’or i
plata.
Organitzada en clans, estava integrada per
l’aristocràcia (sacerdots, nobles i guerrers), el
poble (camperols i artesans) i els esclaus.
 MAIES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)
Política Ciutats estat governades per l’halach
uinic, cap suprem militar i religiós.
Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau
i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.
Societat En ordre d’importància estava formada
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).
Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.
Ciència Grans coneixements d’astronomia i
matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.
Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides
esglaonades (Chichén Itzá).
ASTEQUES
Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Ciutat de Mèxic cap al sud).
Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).
Cultiu de blat de moro i tributs que
cobraven als pobles que tenien sotmesos.
També es dedicaven a l’artesania i el
comerç.
Tribus formades per sacerdots, nobles,
homes lliures (artesans i camperols) i
esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).
Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
Feien sacrificis humans.
Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura
pictogràfic.
Grans palaus i temples en forma de
piràmides esglaonades.
INQUES
Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).
Dividit en quatre províncies governades per
un cacic. Per sobre hi havia l’inca (cap
suprem, considerat fill del déu Sol). Cuzco
era la capital.
Cultiu de blat de moro i patates i van crear
sistemes de regadiu. Criaven llames i
alpaques i extreien llana de qualitat.
Comerciaven amb ceràmica i orfebreria d’or i
plata.
Organitzada en clans, estava integrada per
l’aristocràcia (sacerdots, nobles i guerrers), el
poble (camperols i artesans) i els esclaus.
Viracocha (divinitat creadora) i Inti (déu Sol).
Feien ofrenes i sacrificis.
 MAIES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)
Política Ciutats estat governades per l’halach
uinic, cap suprem militar i religiós.
Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau
i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.
Societat En ordre d’importància estava formada
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).
Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.
Ciència Grans coneixements d’astronomia i
matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.
Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides
esglaonades (Chichén Itzá).
ASTEQUES
Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Ciutat de Mèxic cap al sud).
Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).
Cultiu de blat de moro i tributs que
cobraven als pobles que tenien sotmesos.
També es dedicaven a l’artesania i el
comerç.
Tribus formades per sacerdots, nobles,
homes lliures (artesans i camperols) i
esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).
Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
Feien sacrificis humans.
Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura
pictogràfic.
Grans palaus i temples en forma de
piràmides esglaonades.
INQUES
Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).
Dividit en quatre províncies governades per
un cacic. Per sobre hi havia l’inca (cap
suprem, considerat fill del déu Sol). Cuzco
era la capital.
Cultiu de blat de moro i patates i van crear
sistemes de regadiu. Criaven llames i
alpaques i extreien llana de qualitat.
Comerciaven amb ceràmica i orfebreria d’or i
plata.
Organitzada en clans, estava integrada per
l’aristocràcia (sacerdots, nobles i guerrers), el
poble (camperols i artesans) i els esclaus.
Viracocha (divinitat creadora) i Inti (déu Sol).
Feien ofrenes i sacrificis.
Grans coneixements de medicina. Gran xarxa
de carreteres i servei de correus a través de
la serralada dels Andes.
 MAIES
Localització Península del Yucatan (Mèxic, Belize,
Guatemala, oest d’Hondures i El Salvador)
Política Ciutats estat governades per l’halach
uinic, cap suprem militar i religiós.
Economia Basada en el cultiu de blat de moro, cacau
i hortalisses. També practicaven
l’artesania i es dedicaven al comerç amb
els pobles veïns.
Societat En ordre d’importància estava formada
per sacerdots, nobles, camperols i esclaus
(presoners de guerra).
Religió Chaac, déu de la pluja; Kukulcan, del vent;
i Kinich Ahau, del Sol. En el seu honor
feien sacrificis, danses i jocs.
Ciència Grans coneixements d’astronomia i
matemàtiques, un calendari molt precís.
Escriptura jeroglífica.
Arquitectura Palaus i temples en forma de piràmides
esglaonades (Chichén Itzá).
ASTEQUES
Zona central de Mesoamèrica ( de l’actual
Ciutat de Mèxic cap al sud).
Federació de ciutats (capital: Tenochtitlan).
El poder era de l’emperador (cap polític i
religiós).
Cultiu de blat de moro i tributs que
cobraven als pobles que tenien sotmesos.
També es dedicaven a l’artesania i el
comerç.
Tribus formades per sacerdots, nobles,
homes lliures (artesans i camperols) i
esclaus (presoners de guerra i homes lliures
empobrits).
Quetzalcoatl (déu creador de la Terra) i
Huitzilopochtli (déu Sol i de la guerra).
Feien sacrificis humans.
Estudis d’astronomia i sistema d’escriptura
pictogràfic.
Grans palaus i temples en forma de
piràmides esglaonades.
INQUES
Serralada dels Andes (sud de Colòmbia, Perú,
Equador, Bolívia i nord d’Argentina i Xile).
Dividit en quatre províncies governades per
un cacic. Per sobre hi havia l’inca (cap
suprem, considerat fill del déu Sol). Cuzco
era la capital.
Cultiu de blat de moro i patates i van crear
sistemes de regadiu. Criaven llames i
alpaques i extreien llana de qualitat.
Comerciaven amb ceràmica i orfebreria d’or i
plata.
Organitzada en clans, estava integrada per
l’aristocràcia (sacerdots, nobles i guerrers), el
poble (camperols i artesans) i els esclaus.
Viracocha (divinitat creadora) i Inti (déu Sol).
Feien ofrenes i sacrificis.
Grans coneixements de medicina. Gran xarxa
de carreteres i servei de correus a través de
la serralada dels Andes.
Grans edificis i fortaleses de pedra. Machu
Picchu: ciutat sagrada construïda al s. XV a
2.500 m d’altitud.