HISTÒRIA DE L’ARQUITECTURA

1. ARQUITECTURA NEOLÍTICA AL PROPER ORIENT

1.1. Context geogràfic

• Tenim localitzades a Ucraïna i Rússia cabanes fetes amb

ullals de mamut. Eren refugis temporals.
• Les primeres constàncies d’edificacions perdurables es
localitzen a la zona prop del riu Nil.
• Proper orient: part de Turquia, desert de síria, Egipte, Irak,
Iran i el nord de l’Aràbia Saudita.
• Anatòlia es correspon amb el que actualment és la part
asiàtica de Turquia.

1.2. Fases del neolític

1. Neolític pre-ceràmic (9000 AC – 6500 AC)

2. Neolític ple (ceràmic) (6500 AC – 5500 AC)
3. Neolític tardà (ceràmic) (5500 AC – 5000 AC)
4. Neolític final (ceràmic) (5000 AC – 4500 AC)

• El pas del Paleolític al Neolític va ser degut a l’aprenentatge

de l’agricultura i la ramaderia, que va provocar que la
humanitat passés de ser nòmada al sedentarisme. Apareix
l’arquitectura sedentària.
• L’aprenentatge d’aquestes habilitats va ser conseqüència d’un
creixement demogràfic important i, per tant, d’una major
demanda de recursos.
• Aquesta transició va durar del 20000 AC al 10000 AC.

1.3. Matèries constructives

• Pedra seca sense desbastar
• Fusta
 • Elements vegetals
• Fang: tàpia i tova. El més present en la construcció.

1.4. Jaciments
• Regió d’Urfa, Turquia. L’arquitectura monumental més antiga.
• Göbleki Tepe – Urfa, Turquia. El santuari més antic trobat fins
ara.

• Nevali Çori – Urfa, Turquia. El jaciment on s’ha trobat la

primer planta rectangular de la història de la que es te
constància.
• El fet que les construccions siguin rectangulars implica una
societat que comparteix un espai amb més persones i, per
tant, un establiment de normes de convivència. Una societat
molt complexa en comparació amb altres de l’època.

• L’aparició d’estructures defensives no és fins el 5000 AC

aproximadament. L’excedent de recursos provocava guerres
entre diferents poblats.
• Entre el Paleolític i el Neolític hi va haver un període de
transició anomenat Mesolític.
• Cultura natufiana. Al Mesolític comencen a establir-se en un
territori, però encara no són ramaders ni agricultors.
• Construïen estructures circulars anomenades Tholos (Tholoi
en plural).
• Mureybet – Èufrates mig, Síria (9000 – 7500 AC). Aparició de
poblats més grans.
• És un dels primers llocs on trobem evidències de cultes
religiosos. Apareixen murs pintats i cranis amb els rostres
reconstruïts amb fang.
• La diferència entre un temple i un santuari és que ambdós són
espais dedicats al culte religiós, però el temple depèn d’un
poder polític o Estat.
• A Mureybet també s’introdueix la planta quadrada i
rectangular.
• Beidha – Jordània (7200 – 6500 AC). Els poblats cada vegada
són més grans. A Beidha destaca l’edificació majoritàriament
d’estructures rectangulars.
• Aparició del treball especialitzat i, per tant, d’artesans.
• És una societat completament sedentària i el treball és
independent del sexe o l’edat.
• A Beidha també trobem molta arquitectura experimental.
S’experimenta amb diferents tipus de cobertes per a estudiar
la seva resistència.
• Tell es Sultan – Jericó, Palestina (9000 – 5850 AC). Un dels
assentaments urbans més antic encara ocupat avui dia.
• Ubicada al costat de la Mar Morta, d’on s’exporten molts
recursos.
• Tot i que la majoria d’edificacions són plantes rectangulars,
segueix havent presència de Tholoi.
• Trobem torres que es poden interpretar com graners públics
de grans dimensions. Això indica que a Jericó existia una
estructura política i social ben estructurada i que aquest
poder polític garanteix seguretat davant possibles èpoques de
mala collita. Implica un sistema de recaptació d’impostos i
càstigs a aquells qui no els paguin.
• Tornem a tenir evidències de cultes religiosos amb la
presència de cranis reconstruïts amb fang, com a Mureybet.
• Çayönu Tepesi – Anatòlia, Turquia (7250-6750 AC).
Estructures que transcendeixen l’arquitectura funcional.
• Graners elevats per evitar que els animals entrin i es mengin
el gra.
• També s’han interpretat com a santuaris, tot i que és menys
viable.
• Possible espai per maltejat.
• Són estructures comunitàries, implica una societat.
• Çatal Höyuk – Anatòlia, Turquia (6500-5500 AC). Un dels
jaciments més importants de la història de l’arqueologia. Va
representar una revolució en el pla d’assentament de les
civilitzacions. Assentament únic en tot el neolític.
• No té carrers ni places, la circulació es du a terme per les
terrasses de les cases, on es trobava l’accés.
• Totes les cases són iguals, no hi ha jerarquia social o està
prou jerarquitzada com per a fer un igual repartiment del
terreny.
• Cada casa té els serveis independents: el seu propi morter, la
seva pròpia llar de foc... No hi ha zones ni serveis comunitaris.
• Això pot ser per a protegir-se d’animals salvatges o d’altres
tribus, tot i que si aquest fos el cas, hauria d’haver més
assentaments com aquest per la zona.
• Podem trobar enterraments dins les cases.
• Normalment, per raons sanitàries, els enterraments es feien
en necròpolis allunyades del poblat. Si s’enterren els morts
dins els assentaments és degut a una impossibilitat
d’allunyar-se de la població. Aquest és un altre exemple de la
protecció extrema que hi havia a Çatal Höyuk.
• Trobem habitacions dedicades al culte, amb parets decorades
amb relleus i pintades, i amb figures amb simbologia.
• Bucrani- cranis de bou decoratius. Representa força,
masculinitat.
• Voltors- figura molt present a Anatòlia.
• Hacilar – Anatòlia, Turquia (5400-4800 AC).
• Típic assentament neolític. Mur de tancament al voltant dels
espais domèstics. Hi podien viure fins a 50 persones.
• És un mur, no una muralla, perquè no és un element defensiu.
• L’espai domèstic consistia en una petita granja i espais de
distribució, amb portes que donaven al carrer.
• Mersin Yukumtepe – Anatòlia, Turquia (CA. 5000 AC)
• Apareixen muralles defensives, el que implica guerra entre
poblats.
• Construir fortificacions també s’utilitza per demostrar poder
polític. Moltes fortificacions s’han construït sense la presència
de problemes militars.
• A partir del 5000 AC els conflictes bèl·lics cada cop són més
constants, ja que apareixen els primers proto-estats o indicis
de societats amb poder polític.
• Harran – Urfa, Turquia. Continuïtat constructiva.
2. LA GRAN MESOPOTÀMIA

2.1. Context geogràfic

• Es troba als límits del proper orient.

• Abasta la terra entre els rius Tigris i Èufrates fins al Golf
Pèrsic.
• Els dos rius són molt cabalosos.
• En tota la superfície de Mesopotàmia, l’aigua circula a 60cm
per sota del terra. És una terra molt fèrtil.

2.2. Fases cronològiques

1. Període Prehistòric
1. Cultura de Hassuna-Samarra (5600-5000 AC)
2. Cultura de Tell Halaf (VI Mil·leni-4500 AC)
3. Cultura de El Ubaid (5600-3700 AC)
4. Període d’Uruk (3800-3200 AC)
5. Període de Jemdet Nasr (3200-2900 AC)

• Cultura de Hassuna-Samarra: mateix concepte que al neolític.

• Cultura de Tell Halaf: cases circulars, grans estàtues.
• Divisions de poders i xarxes comercials ben estructurades.
• Aparició de la ceràmica, no només com a objecte útil, sinó
com a ornament- Luxe, riquesa, prestigi.
• Cultura de El Ubaid: cultura social al sud de Mesopotàmia on
trobem els primers temples.
• Primeres protociutats amb un poder polític potent- ESTAT.
• Apareix el poder religiós.
• Cases de planta rectangular més complexes de dos pisos
(planta baixa més terrassa).
• Paviments premsats.
• Període d’Uruk: primeres evidències d’escriptura per registrar
transaccions comercials i impostos, deutes...- ECONOMIA
• Aparició de model urbà que demana un manteniment. Això
implica l’existència d’impostos.

1.1. Jaciments
• Eridú – Tell Abu Shahrein, Iraq (5400-2050 AC)
• Les primeres evidències d’hàbitat daten del 5400 AC.
• En la cosmogonia sumèria i acàdia, abans d’Eridú no existia
res.
• Ciutat sagrada, era la llar del déu Enki o Ea, el “Senyor de les
Aigües Dolces que brollen sota la terra”.
• Primera ciutat mesopotàmica on s’ha trobat un edifici d’ús
cultural, és a dir, un temple.
• Ziggurat- Temple clàssic mesopotàmic. L’estructura estava
plena. A dalt de tot es trobava una capella per al culte.

• Uruk – Warqa, Iraq (3800-Canvi d’era)

• Temples ben estructurats, palaus.
• Esquema polític de ciutat-Estat. Malgrat que totes les ciutats
són independents i tenen la mateixa cultura, Uruk intenta
destacar per sobre de totes.
• El material de construcció per excel·lència era la rajola crua.
Hi havia 3 tipus: Riemchen (20x9x9cm), Patzen (80x40x16cm) i
Flachziegel (29x29x6,5cm).
• La divinitat associada al modelatge de rajoles era Kulla.
2. Període històric
1. Període Dinàstic Antic I (2900-2700 AC)
2. Període Dinàstic Antic II (2700-2600 AC)
3. Període Dinàstic Antic III (2600-2334 AC)
4. Període d’Akkad i Guti (2334-2112 AC)
5. Tercera dinastia d’Ur (2112-2002 AC)

2.1. El país de Sumer

• S’ubica al sud de Mesopotàmia
• No se sap d’on provenen, però apareixen a la regió cap a inicis
del IV mil·lenni AC.
• S’anomenen ells mateixos “Caps Negres”.
• Provenien de “Melukhkha”, “La Terra Negra”.
• No són indoeuropeus ni semites. Possiblement provenen del
Càucas, de la zona del mar Càspia.
• Dominaven la Baixa Mesopotàmia fins que Sargó (Sharru kinu:
rei verdader) d’Akkud (2371-2316 AC) conquereix.
• Durant el tercer mil·lenni fins el primer totes les civilitzacions
mesopotàmiques comparteixen religiositat.
• Segons els sumeris, la reialesa va baixar del cel al principi
dels temps.
• La Uruk sumèria va ser governada per la Primera Dinastia
d’Uruk durant 2310 anys per 12 reis. Un d’ells va ser
Gilgamesh.
• Després de 241000 anys, el món mític sumeri va patir una
terrible inundació (amaru) que quedaria a la memòria
històrica dels pobles de l’orient, recollida fins i tot a la Bíblia.
• L’arqueologia ha pogut documentar aquesta inundació.
• Les ciutats no eren productives, sinó que oferien serveis.
• Els Hinterland eren un conjunt de pobles que produïen per les
ciutats.
• Una ciutat és el centre econòmic i polític d’un territori, on es
concentrava la burocràcia.
• L’oferta de serveis implica l’aparició d’un urbanisme establert:
clavegueram, mercats...
• Ciutats sumèries del Tercer Mil·lenni. Les primeres ciutats
són caòtiques, creixen sense control.
• Durant el Tercer Mil·lenni, el poder polític l’articulen els
sacerdots i els temples.
• El temple ja no és un lloc destinat només al culte, sinó que és
la residència dels grans sacerdots, el nucli polític del territori
i el punt de recaptació d’impostos.
• El temple sumeri tenia forma oval amb un ziggurat al centre i
cambres al voltant.

• Totes aquestes ciutats són independents, no formen un únic

país. CIUTATS ESTAT
• Aquests ciutats governen sota un territori (pobles, poblats...)
• Lugalzagesi d’Umma intenta unificar aquestes ciutats però
fracassa.
• La documentació que tenim sobre les cases sumèries és
sobretot gràcies a maquetes de cases que es trobaven
sobretot en enterraments. Podrien ser ofrenes.
• Tenien forma rectangular, amb dos pisos, un d’ells una
terrassa habitable, ja que el clima ho permet.

2.2. El país de Sumer

• Ur – Tell Al-Mukkayar, Iraq (5000-s.VII AC)
• Primeres evidències d’hàbitat al 5è mil·lenni AC.
• Durant el Període Dinàstic Antic Ur esdevé la capital sumèria.
• No coneixem molt bé l’urbanisme ni l’arquitectura d’aquesta
fase perquè cap al 2000 AC els monuments anteriors són
destruïts per construir-ne de nous.
• Neosumèria – III Dinastia d’Ur
• Ciutat tancada per una muralla amb un temple i el seu
ziggurat. Comença a presentar un cert orde urbanístic.
• Ziggurat d’Ur-Nammu. Restaurat d’urant l’època de Hussein
per a justificar el seu poder polític, va ser una restauració
horrible i irreversible.
• Tota la ciutat gira entorn del temple, separat d’aquesta per un
mur sagrat, TEMENOS. No té sentit defensiu sinó separador.
• Tombes reials d’Ur (1850 AC aprox.). Descobertes per un
arqueòleg anglès (Leonard Woolley).
• Són tombes de pou, excavades a terra. Consistien en una
cambra subterrània on es dipositaven els cossos i els béns i
es tancava.
• Les tombes es van trobar ben conservades, amb els cossos
de reis i prínceps amb les seves joies.
• Estendard Reial d’Ur. Peça de fusta (potser part d’un moble)
que amb tàrsia s’hi ha fet un disseny.
• L’estendard té dues cares. La primera cara és de la guerra.
Presència d’un rei amb un carro i cavallers de guerra.
 • La segona cara és de la pau. Un gran sacerdot seguit d’una
gran processó de ciutadans que es dirigeixen a pagar
impostos.
• Elam – Susa, Iran (5000 AC-Canvi d’era)
• Ziggurat de Choga Zambil (1270-1227 AC). Un dels ziggurats
millor conservats.
• És un ziggurat elamita, el que demostra que aquesta
arquitectura traspassa el món mesopotàmic.

3. MESOPOTÀMIA BABILÒNICA

• S’estenia de Babilònia fins la frontera amb Anatòlia.

• El poder polític passa a ser dels reis i prínceps. Construcció
de palaus.
• Els reis i prínceps regnaran fins a meitats del 1r mil·lenni, fins
la Invasió Persa (539 AC, col·lapse babilònic).
• Hi havia dos grans imperis: el babilònic i l’assiri. La seva lluita
territorial va més enllà de Mesopotàmia i arriba fins a Egipte.
• Babilònia – Iraq (1792-560 AC)
• Més de 1200 anys de control polític
• La primera documentació que tenim de Babilònia és el d’una
petita ciutat que tributa a altres ciutats.
• El 1894 AC s’independitza sota govern amorreu.
• El seu primer gran sobirà va ser Hammurabi, que va recopilar
les lleis de l’Imperi: el codi d’Hammurabi.
• El 1594 AC els hitites conquereixen Babilònia. Aboleixen el
govern amorreu i estableixen el cassita.
• Kudurru- esteles amb inscripcions, normalment malediccions.
La més comú era desitjar la mort dels fills o la infertil·litat.
• Els kudurru són fites territorials, es ficaven al límit d’un
territori durant un ritual de del·limitació i maleïen aquells qui
intentessin conquerir-los. Després del ritual es guardaven al
temples.
• Al 1103 AC els assiris conquereixen Babilònia.
• El 625 AC entra al govern la Dinastia Dakkuri, d’origen caldeu.
S’inicia el període Neo-Babilònic, amb Nabopolasar de rei.
• Babilònia era una ciutat rectangular emmurallada. A fora de
les muralles es va construir una fosa plena d’aigua com a
protecció.
• El riu Èufrates divideix la ciutat en dues parts.
• Comença a haver certa ortogonalitat en la construcció de
barris i carrers.
• El carrer de les processons connectava el Palau amb el
Temple i estava a destinat a fer processons religioses.
• Al barri representatiu es trobaven el palau i el temple.
• També va ser reconstruïda per Saddam Hussein.
• El lleó era el símbol de Babilònia.
• Constaven d’una arquitectura arquitravada, és a dir, que
predominen les línies rectes.
• Tot i això, també utilitzaven falses voltes, en especial la volta
de rajola.
• La muralla té diverses portes. La més coneguda és la Porta
d’Ishtar.
• Ishtar era la gran divinitat femenina.
• El trànsit va controlat entorn d’un sol camí i té doble porta.
• Les portes de la ciutat eren més aviat representatives que
defensives. Constaven de moltes decoracions, fetes amb
rajoles esmaltades.
• Les rajoles esmaltades es fabricaven pintant rajoles amb
metalls. Això ens indica que tenien un gran control del procés
de cocció, ja que necessitaven arribar a temperatures molt
altes.
• El Palau era el nucli polític. No només és la vivenda de la
reialesa, sinó que és on s’administra la política. Tenia més de
1500 habitacions.
• Constava de dues ales: la privada i la pública.
• Ala privada: cuines, magatzems, banyeres, serveis...
• Ala pública: sala d’audiències (tron), arxius, tresors
(impostos), regals...
• Els arxius constaven de tauletes amb escriptura cuneïforme,
la majoria en acadi, que era la llengua estàndard per a la
comunicació entre ciutats.
• El banquet és un element bàsic per a entendre la política
antiga. Era una justificació de poder, és on es donava lloc a
negociacions, pactes...
• Als despatxos hi treballaven funcionaris polítics.
• Normalment els palaus tenien una disposició axial per a una
millor distribució.
• Patis axials per a organitzar un gran nombre de gent.
• Una muralla separava el palau de la ciutat. Les muralles eren
més representatives que militars.
• Zona dels temples. D’entre ells destaca el Ziggurat
d’Etemenakki (Torre de Babel segons la mitologia).
• Dedicat a Marduk, una gran divinitat.
• Mite de Babilònia- ciutat de vici i pecats.
• A Babilònia es trobava una de les 7 meravelles de l’antiguitat,
els Jardins Penjants de Babilònia, esglaonats a diferents
nivells.
• Mari – Èufrates mig, Síria (1900-1759 AC, I època paleo-
babilònica)
• Es trobava a l’est de Síria.
• Habitada des del 5000 AC.
• Era una població semita.
• A partir del 2900 AC travessa una època daurada degut a la
seva estratègica situació, en la ruta comercial entre les
ciutats sumèries del sud de Mesopotàmia i les semites del
nord de Síria.
• Destruïda el 2350 AC i reconstruïda el 1900, reviu la seva
època daurada amb el rei Zimri-lim. Era un govern amorreu.
• Palau Reial de Mari. Molt més petit que el de babilònia.
• Consta d’un nombre de patis per a la distribució del tràfic
intern del palau.
• Es va trobar molt ben conservat.
• Dins el palau hi havia serveis d’aigua corrent.
• Es construïa majoritàriament amb tovot i fang cru, utilitzant
també les falses voltes.
• Al Palau, els sòcols estaven decorats, constava d’un accés
porticat, duels alçades, murs de tovot decorats amb frescos i
altres riqueses.
• També s’hi podia trobar un gran nombre d’estàtues orants
dels diferents reis que van governar la ciutat.
• La majoria del que se sap del període paleo-babilònic és
gràcies a les tauletes trobades a l’arxiu de Mari.
• Arquitectura hidràulica. La ciutat constava d’un sistema de
clavegueram i cisternes.
 • El palau de Zimri-Lim estava ple de luxes: aigua corrent,
sistema d’escalfament de l’aigua...
• L’arquitectura va vinculada a la progressió de les estructures
polítiques.
• Més enllà del palau hi ha desordre, no hi ha ortogonalitat, els
carrers no estan pavimentats...
• Les cases, de planta rectangular, estan fetes de fang i
tancades per un mur circular.

4. ASSÍRIA

• Territori del nord de Mesopotàmia.

• Intenten crear inicialment colònies comercials a Anatòlia.
• Assur- Primera capital de l’Imperi Assiri.
• Tornem a trobar ziggurats, el que ens fa pensar que no és un
temple pensat per a una sola religió. La seva estructura
constructiva ens permet acostar-nos al cel (assencionalitat),
per això triomfa tant i és present en tantes cultures
mesopotàmiques.
• Un exemple és el de la torre de Babel, en el que Jahvé castiga
els homes per intentar apropar-se al cel.
• A Assur hi ha present un cert ordre urbà. És una ciutat que
busca ser fàcilment defensable.
• Intenten trobar estructures defensives que demanin el mínim
esforç possible.
• Creació d’espais doble fortificats. Són espais buits entre dues
muralles. Això és un precedent de la poliorsètica, l’art
d’abastir fortificacions.
• Els arquitectes grecs que van dominar la poliorsètica van
treure les seves idees d’orient: Assíria, Babilònia, Pèrsia...
• Cap a finals del s.VII AC, va haver un conflicte bèl·lic molt
important, les guerres mèdiques, que consistia en la
 conquesta de territoris grecs per part de Pèrsia. Els grecs
entren en contacte amb el món persa.
• A partir del 912 AC, en l’època Neo-Assíria, hi ha un relleu de
capitals: primer Kalhu, després Dur-Sharruquin i finalment
Nínive.
• Dur-Sharrukin (Khorsabad). Hi trobem el primer experiment
d’arquitectura del poder que s’ha vist.
• És una ciutat del govern, apartada de la resta.
• També anomenada Fortalesa de Sargó, ja que va ser la capital
Assíria en el temps de Sargó II.
• Envoltant la muralla del palau s’aixequen 157 torres. És una
clara representació política, ja que no es necessiten tantes
torres per fortificar-la i pot arribar a ser contraproduent.
• El Palau i els ziggurats està en una altra muralla interior.
• En una segona muralla hi ha un altre temple i residències tant
de la família reial com dels seus familiars més propers.
• Al Palau de Sargó no s’hi viu. És una ciutat política, no
habitable.
• La monumentalitat del Palau de Sargó està pensada per a
imposar un sentiment de submissió als seus súbdits.
• La construcció té un sentit teatral. Militarment no és eficient,
però el poder de l’emperador i el poder militar és tan gran que
no tenen enemics i, per tant, tampoc problemes militars.
• Per tant, es tracta d’arquitectura representativa.
• Quan Nínive passa a ser la capital, s’abandona Dur-Sharrukin.
• Nínive – Mosul, Iraq. Ubicada en la confluència entre els rius
Tigris i Khosr, en un important nus caravaner.
• En assiri anomenada Ninua.
• A partir del s.VII AC, durant el regnat de Senaquerib, es va
convertir en una ciutat magnífica.
• Senaquerib dissenya l’urbanisme, amb àmplies places i
carrers, i construeix el Palau sense rival.
• Nínive ocupava 7km2 i comptava amb un sistema de fins a 18
canals d’aigua corrent.
• És una zona plana, sense elevació. Militar i políticament no cal
situar-la en una zona estratègica.
• Una zona plana és més difícil de protegir, però hi ha més
espai per a la construcció de monuments.
• Muralla amb fossats per aturar la cavalleria. També es pot
aturar amb punxes al terra, en el que s’anomenen camps
frissis.
• Muralles fetes amb fang (tovots) folrades amb pedra.
• Les portes més conegudes són la porta de Mashki i la porta
d’Adad. Portes de tenalla, amb una cortina de muralles al
davant i dues torres més altes al darrere.
• Aquestes torres, a més de proporcionar un gran control,
també tenen una funció representativa.
• El Palau sense rival està molt decorat amb un seguit
d’ornaments, inscripcions i relleus a les parets. Entre ells es
pot trobar la lleona ferida, el símbol d’Assíria.
• Karum de Kanesh – Kültepe, Kayseri, Turquia (1920-1840 AC)
• Comerciaven amb les ciutats Jatiti d’Anatòlia. Fan un acord i
estableixen el karum (colònia comercial assíria) de Kanesh, a
la ciutadella de Kültepe, al centre de Turquia.
• Formen un turó de 500m de diàmetre i 20m d’alçada.
• L’habitaven els comerciants, que havien de pagar un impost.
• El 1840 l’assentament és destruït i els habitants són
expulsats.
• Deixen les seves pertinences: gerres, tauletes d’impostos,
objectes de la vida quotidiana, tauletes en llengua hitita amb
enregistraments d’accions comercials...
• No tenien permís per a ocupar un territori que no fos cedit,
així que havien d’enterrar els morts a casa.
• És el primer intent de formar un imperi per part dels assiris.
5. ELS HITITES

5.1. Context geogràfic

• El país de Hatti (2500-2000 AC), al centre de la península

Anatòlica.
• Els Hatti són els autòctons de la zona.
• Els Hitites van ser el poble que va conquerir militarment el
Hatti cap al 2000 AC i van adoptar la llengua, costums i el nom
de la zona. No se sap d’on provenen.
• Són ciutats independents. La més important és Hattusas.

5.2. Context històric

• Alacahöyük (Çorum, Turquia). Constància de l’existència dels

Hatti. S’han trobat tombes reials, amb el cérvol com a animal
sagrat.
• Les primeres evidències dels Hitites s’han localitzat a Kanesh.
• Regne Hitita Antic (1750-1450 AC). S’anomenen ells mateixos
“el Poble de Hatti”.
• Imperi Hitita (1450-1200 AC). Un dels tres imperis més
importants del Proper Orient.
• Comparteixen i rivalitzen amb els egipcis pel territori, creant
així una distingida civilització.
• Entre el 1180 i el 750 AC s’imposa una edat fosca a Anatòlia.
• És el moment, per exemple, de l’Irrupció dels Pobles del Mar
(1200 AC), que va suposar la caiguda de l’Imperi Hitita.

5.3. Jaciments
• Hattusas – Bogazköy, Turquia (1700-1180 AC). Capital del país
de Hatti.
• És un lloc apartat de tot. Es troba en un encreuament de
camins caravaners molt important, per això va esdevenir la
capital.
• Originalment ciutat Hatti anomenada Hattus.
• Anitta de Kussara, un dels reis del període hitita inicial,
conquereix Hattus i passa a anomenar-lo Hatussas. Al 1700 ja
era completament Hitita.
• La ciutat te dues parts: la ciutat baixa i Büyükkale (ciutadella)
• A la ciutat baixa hi ha les residències i algun temple.
• A Büyükkale (“gran castell”) hi ha un nucli de poder
militarment protegir a la ciutat
• BÜYÜKKALE. És un lloc elevat molt ben protegit. S’emmuralla
la part superior, es construeixen torres al voltant. Les
muralles estan protegides i consten de portes per a garantir
l’accés. A dins hi ha els palaus i els edificis de govern.
• Els sistemes constructius i els materials emprats canvien
respecte a Mesopotàmia.
• La construcció és en base a la pedra, que dona lloc a
estructures més complicades de fer amb fang: falses voltes,
aparells poligonals, aparells megalítics poligonals, carreus
poligonals inscrits amb jeroglífics...
• Els jeroglífics s’utilitzaven en els textos sagrats, mentre que
l’escriptura cuneïforme era per als documents diaris.
• CIUTAT BAIXA. Hi ha un ordre urbà, una certa ortogonalitat.
• Els sòcols estaven fets amb pedres emplenades amb terra o
altres, o també podien ser de pedra massissa. Protegien
climàticament i d’humitats la casa. A més, és una zona de
gran activitat sísmica i amb aquests sòcols les cases
presentaven una major resistència als terratrèmols.
• Comencem a trobar la calç com a element constructiu.
• La pavimentació dels carrers està inclinada cap al centre per
a que l’aigua no s’acumuli.
• A la ciutat baixa es troba el Gran Temple del déu del temps de
Hatti i de la deessa del sol d’Arinna. És el temple Hitita més
important.
• Són temples com a gran zones on hi viuen cúries que
recapten béns i amb magatzems i zones administratives.
• Es tracta d’un temple tripartit: accés, zona central i santuari.
• Al santuari s’entra per una porta de tenalla que dona accés a
una gran sala oberta amb un altar.
• Delimitat per un Temenos.
• L’accés a la ciutadella és un accés en colze (epicampion).
• Torres grans i ben separades, murs alts, glacis (sistema de
protecció en rampa), avançada...
• Glacis: sistema de protecció que consisteix en una rampa
folrada amb lloses.
• Les muralles estaven construïdes amb bloc megalítics
poligonals.
• Les portes de la ciutat: la Porta del Rei i la Porta dels Lleons.
• Les dues són portes tenalla amb fals arc.
• Arc hitita: orientalitzat (imita models egipcis).
• Yazilikaya – Bogazköy, Turquia (1275-1250 AC)
 • Santuari religiós a les afores de Hattusas. La seva construcció
és a cel obert a partir de la transformació d’un espai natural.
• Construcció rupestre que consta de dues galeries naturals
amb frisos esculpits amb escenes molt variades. En tots
apareix el símbol imperial, un voltor amb les ales obertes.
• La Processó dels Déus és una imatge que parteix de l’art
egipci, molt pensat en l’orientació i la il·luminació durant tot el
dia. La representació de la divinitat és de mides més grans
que la humana.
• Alacahöyük – Çorum, Turquia
• Ja teniem evidències al IV mil·lenni.
• El més important són les fortificacions, emprant ortostats,
que són grans lloses de pedra, més econòmiques que els
carreus i poden ser gravades.
• Els carrers estan pavimentats i peraltats, amb un sistema de
recol·lecció d’aigua pluvial al centre.
• Els espais domèstics són molt semblants, el que ens indica un
sistema de classes igualitari.
• Els temples també són de dimensions petites, i en algunes
cases s’han trobat santuaris per al culte personal.
• LA PORTA DELS ESFINXS. Busca una impressió
escenogràfica, està molt decorada. S’ha de pujar una rampa
per a accedir-hi. Aquest sistema és de caràcter defensiu i
també aconsegueix un millor camp visual.
• Les esfinxs són figures d’estil egipci i no tenen res a veure
amb la divinitat, simplement van adoptar l’estil.

6. LA REGIÓ SIRIO-PALESTINA

6.1. Context geogràfic

• És una regió on al nord trobem els amurru, al centre als

fenicis i al sud els israelites.
• Antigament ocupada per semites coneguts com els cananeus
del sud.
• Els Naharina (Mittani) es trobaven al nord i feien de frontera.
6.2. Fases cronològiques

1. Bronze Antic I (3150-2900 AC)

2. Bronze Antic II (2900-2600 AC)
3. Bronze Antic III (2600-2300 AC)
4. Bronze Mig I (2200-1950 AC)
5. Bronze Mig II (1950-1550 AC)
6. Bronze Final I (1550-1400 AC)
7. Bronze Final II (1400-1200 AC)
8. Ferro I (1200-1000 AC)
9. Ferro II (1000-586 AC)

• Edat de Bronze: de III mil·lenni fins 1200 AC, s’acaba a causa

d’una crisi.
• Edat de Ferro: de 1200 AC fins 586 AC, s’acaba per les
conquestes dels assiris.

6.3. Jaciments
• Temple de Salomó – Jerusalem, Israel. Santuari israelià al
Mont Moria.
• Va ser construït per substituir la primera figura religiosa
israelita, el tabernacle, un santuari mòbil.
• Segons el Llibre dels Reis, Jahvé dona a Salomó les mesures
exactes per a construir-lo.
• Escales d’entrada que donen a un porxo/vestíbul (Ulam) per
on s’accedeix a la sala sagrada (Hekal). Més endavant, una
sala més petita (Debir), on es guardava l’arca de l’aliança i
altres objectes sagrats. Separat de la sala principal per una
cortina. Només hi pot accedir el sacerdot de major rang. És
un temple tripartit.
• A fora, un espai en forma d’U que conté altres sales més
petites de caire administratiu.
• Finestrals elevats que permeten l’accés de llum pels laterals.
• Construïda amb materials nobles.
• El temple de Salomó tenia un càrrec administratiu molt
important.
• No hi ha documentació arqueològica del temple de Salomó.
• Serveix d’exemple per a altres temples israelites.
• Salomó mor. Els dos fills es divideixen Israel entre els dos. La
part nord passa a ser de Jerobuam (capital Judà) i la part sud
de Robuam (capital Jerusalem).
• Això fa que dins el judaisme hi hagi dues religiositats
diferents.
• Temple de Tel-Dan. Plataformes construïdes (Bemà) amb
unes escales. Sense sostre. Relació entre la religiositat jueva
i cananea.
• La religió cananea consistia en l’exposició de figures
religioses davant del poble.
• Davant la plataforma hi ha un altar rectangular amb banyes
tallades a la pedra. Tenia un orifici de sortida de la sang dels
animals que sacrificaven.
• Els carreus del Bemà de Dan estan encoixinats. És
simplement decoratiu. Són pioners en aquest món en fer
carreus encoixinats.
• El temple està envoltat per un Temenos.
• Dan es troba al nord d’Israel, la ciutat més limítrofe.
• A Dan hi ha la porta amb arc que treballa més antiga que
coneixem.
• És una de les portes de la muralla de la ciutat cananea.
• Ciutat amb accessos pavimentats.
• En aquest punt ja es busca l’embelliment en l’urbanisme de
les ciutats.
• Pètils: formes de representar divinitats d’una forma
clandestina.
• Massebot: pètil que es trobava a l’entrada de ciutats, temples,
etc. dins la parets, una mica més amunt del sòcol.
• Es va imposar la religiositat de Jahvé, per això els pètils eren
molt comuns en les ciutats.
• Ashkelon. Una de les 5 ciutats filistees (pentàpolis filistea).
• La porta d’entrada a la ciutat té un arc que treballa.
• Ugarit – Ras Shamra, Síria. Es troba al nord de Síria. És un
gran regne marítim i comercial. Cap al 1450 AC va tenir una
gran època d’esplendor.
• Comencen a aparèixer idees d’ordre urbà.
• Elements característics de l’arquitectura d’Ugarit: pilars i
pilastres de pedra. Posteriorment les trobem a la cultura
fenícia de la Península Ibèrica i a la cultura romana.
• Permet estructures més petites i estables.
• Aparició de places a la ciutat.
• Espais residencials alts, cases de fins a 5 pisos.
• Meggido – Israel. Es troba a la plana de Jezrael.
• Durant el II i III mil·lenni va ser la ciutat més poderosa del
nord de Canaan.
• Va ser conquerida pels egipcis, però es van incorporar al
regne com un protectorat i no com una colònia.
• Ciutat molt rica. Al palau es poden trobar molts luxes.
• Amb el canvi de mil·lenni es va unir a la Monarquia Unida
Israeliana de Salomó. Les restes més importants
conservades es van construir durant aquest període.
• Al 732 va ser conquerida pels assiris.
• Les característiques principals de l’urbanisme de Meggido
són el sistema de captació d’aigua i les fortificacions.
• A la ciutat s’entrava per una rampa i la porta estava
pavimentada. La primera part de la ciutat es pot quedar
tancada i aïllada en cas d’atac.
• Sistemes de captació d’aigua. Primer sistema: excavar pous
fins trobar aigua.
 • Segon sistema: utilitzar els Wadi (rius estacionals) per captar
l’aigua i estacionar-la. Quan el Wadi s’asseca, tapen els pous
per a evitar que els enemics entrin a la ciutat per sota.
• El material de construcció per excel·lència és el tovot grafiat,
on s’introdueix la pedra amb tres tipus de sòcols. Aïllants
d’humitat i proteccions d’animals.
• Megaron: estança de planta rectangular on a l’entrada trobem
un vestíbul i a l’interior una sala envoltada de bancs amb una
llar de foc al centre. Es tractava d’un lloc per fer reunions.
• Tell Hatzor – Israel. Situat al nord d’Israel, a l’alta Galilea i es
tracta d’una de les ciutats cananees més importants.
• Jaciment envoltat de muralles, torres i portes de tenalla.
• Muralles de tipus casamata, que consisteix en fer dos
paraments i entre aquests es construeixen habitacions que
serveixen en temps de setge, omplint-les amb terra per
multiplicar la seva protecció.

7. EGIPTE

7.1. Context geogràfic

• Les ciutats del Nil es situen en una franja d’uns 15km a banda i
banda del riu. La resta del país és desèrtica.
• El delta és una zona molt rica.
• Es dividirà en tres parts: Baix Egipte, Mig Egipte, Alt Egipte.
• La costa del Riu Nil és molt rica i fèrtil, ja que patia
desbordaments cada any i mullava les terres amb nutrients i
minerals.

7.2. Fases cronològiques

1. Arquitectura egípcia – 3000 AC

2. Imperi Antic - 2500-2154 AC (Segona meitat del III mil·lenni)
3. Imperi Mig – 2000-1500 AC (Primera meitat del II mil·lenni)
4. Imperi Nou – 1500 AC (Gran esplendor en arquitectura, art,
etc. L’època daurada de l’Antic Egipte).
7.3. Elements de l’arquitectura egípcia
• Monumentalitat: per apropar-se a la divinitat.
• Arquitectura arquitravada: línies rectes. Algunes falses voltes.
• Ús gairebé únic de pedra: carreus en sec.
• Edificació amb murs molt gruixuts i atalussats. Com que la
construcció es sobre sorra, necessita més estabilitat. No es
pot fonamentar sobre la sorra.
• Ús de nous suports: columnes.
• Pilars: no és la més utilitzada. Es fan per reforçar alguns
murs i solen estar decorats amb relleus. El més utilitzat és
l’Ossíria, amb una imatge del déu Ossiris.
• Columnes: suport més característic de l’arquitectura egipcia.
• TIPUS DE COLUMNES:
- Columna cilíndrica
- Columna protodòrica
- Columna papiriforme
- Columna lotiforme
- Columna campaniforme
- Columna palmeriforme
- Columna hathòrica (retrat femení deessa Hatho)
- Columna composta (diferents flors)
• Les columnes vegetals representen el pantà d’on, segons la
cultura egípcia, ve el món.
• Les pedres s’extreien de canteres.
• Gran part del treball en les construccions era feta per
esclaus. Tot i això, una part proporcional de treballadors eren
homes lliures i especialitzats: arquitectes, picapedrers, etc.
• No utilitzen ferro, fan anar eines de fusta. El ferro apareix a
l’Imperi Nou però en molt poques quantitats.
• Cincells de coure, molt car.
• Martells de pedra dolerita i mànec de fusta
• El trasllat de la pedra no podia ser amb un carro amb rodes,
ja que s’enfonsaria a la sorra. Feien servir trineus de fusta.
• El treball de la pedra consistia en el desbast i l’acabat.
• Sistemes d’elevació. Teoria de la rampa, no viable.
• Utilitzaven contrapesos i grues per a elevar les pedres.
• S’anivellaven les estructures amb aigua.
• Tipus de construccions:
- Hipogeus (estructures excavades)
- Montículs sòlids (piràmides)
- Edificis exents
• Arquitectura religiosa: EL TEMPLE. Les construccions
religioses conformen quasi la totalitat de les obres
arquitectòniques conservades.
• Els temples són un agraïment als déus per la glòria que han
proporcionat.
• No està clar el simbolisme de les estructures funeràries,
però sí dels temples.
• El temple està clarament allunyat de la ciutat, i envoltat per
un Temenos, que imita el pantà sagrat de la creació.
• El pantà sagrat està molt present en l’arquitectura religiosa.
• Planta tripartida: pilons d’entrada (accés monumental), sala
hipòstila i santuari.
• Piló o mur d’entrada, sol ser propaganda política del faraó que
el va construir, amb imatges decoratives del faraó representat
com una divinitat.
• Orientats perpendicularment al Nil.
• La sala hipòstila és la part més important del temple.
• Murs decorats amb escenes religioses i del faraó.
• Al santuari només hi accedeix el sacerdot. Es poden trobar
ofrenes. Representa el turó de la creació i es relaciona amb el
pantà de la sala hipòstila. El recorregut dins el santuari
representa les diferents etapes de la creació.
• El santuari està més elevat.
• Temple de Karnak – Luxor. Temple dedicat a Amon, seu dels
sacerdot d’Amon. Dins el complex s’inclouen temples menors.
• Més de 16 faraons contribueixen en la seva construcció.
• Estructura perpendicular al riu.
• Accés monumental: avinguda de les esfinxs.
• Temple de Medinet Habu – Tjamet, Luxor. Construït per la
reina Hathsthepsut i per Tutmosis II.
• Ramses II hi edifica el seu temple mortuori. Al temple
mortuori no s’enterra a ningú, està dedicat a la memòria del
faraó.
• Als pilons d’entrada hi apareix Ramses III, esclafant amb una
massa els seus enemics. Davant té una imatge d’Amon, tenen
la mateixa talla. Reis convertits en déus.
• Era molt comú la imatge de reis esclafant enemics.
• Temple d’Abu Ismel. Construït per Ramses II.
• El més impressionant dels 7 temples de Núbia.
• A l’entrada hi ha 4 representacions de Ramses II i figures més
petites de la seva família entre les seves cames.
• A la sala hipòstila els pilons són osíriacs.
• Dos cops a l’any, quan el sol naixent sortia, il·luminava el
santuari.
• El temple va ser desplaçat a una nova localització, ja que van
construir una pressa a Assuan.
• ESTRUCTURES FUNERÀRIES. Totes les tombes es troben fora
de l’abast de la riba del Nil i mirant al desert i les muntanyes.
• A l’Imperi Antic només el faraó i família tenien dret a una
construcció i un rite funerari.
• Més endavant, aquest rite es va extendre a l’accés de tothom
que pogués pagar-s’ho, així com les construccions.
• Tres tipus de construcció funerària: mastabes, piràmides,
hipogeus.
• MASTABA. Reconstrueixi rememora en el seu interior amb
cambres una casa-la casa de la mort-i, sota terra, es trobarà
una cambra funerària amb el cos i tresors. Un cop finalitzat
l’enterrament, el pou per on s’accedeix a la cambra quedarà
tapiat i inutilitzat.
• Serrab: cambres funeràries de l’antic egipte.
• Dos pous vol dir que hi ha dues persones enterrades.
• Mastaba de Mereruka. Ocupava 1000m2. Sepultura familiar que
consta de 32 cambres, 17 per a Mereruka i la resta per la seva
esposa Sesseset.
• Acaba en una sala amb sis pilastres i amb una estàtua del
visir de mida natural ubicada en un nínxol.
• Els relleus decoratius de les parets són una font d’informació
molt important, ja que representaven la vida quotidiana de
l’època i animals del Nil.
• Mastaba d’Unas. El faraó caníbal. A la seva tomba es va trobar
informació sobre les piràmides. Consta d’un pati d’entrada que
dona accés a les diferents cambres.
• En alguna tomba hi havia una cambra amb un vaixell o una
maqueta, per a que el difunt fes el seu viatge fins al més enllà.
• El pas de la mastaba a la piràmide: posant una mastaba a
sobre de l’altra.
• Inicialment, les piràmides també tenien cambres sota terra,
però eventualment van evolucionar a túnels dins la piràmide.
• PIRÀMIDE. Normalment de base quadrada. Inicialment eren
esglaonades, però amb el temps es van construir llises.
• Piràmide esglaonada de Saqqara. Es va aprofitar una mastaba
existent a la base.
• Delimitada per un Temenos.
• Al voltant es troben les tombes d’altres familiars i santuaris.
• Normalment les piràmides formen part d’un gran recinte
funerari, amb altres piràmides i mastabes.
• Al seu costat es troba una piràmide més petita, del rei Unas.
• Feta de carreus de calcària local blanca. L’estrategia era fer
pes per a que l’estructura es suportés a sí mateixa.
• Piràmide esglaonada de Meidum.
• Inicialment volia ser esglaonada de 7 pisos, però s’enfonsava.
• La solució va ser intentar fer-la llisa reomplint els nivells.
• No ho van aconseguir i, finalment, la van enterrar.
• Canvis en la ubicació de la cambra funerària. Accés a nivell
mitja. És un precedent de les piràmides llises.
• Piràmides llises: construcció de contraforts que surten d’un
eix central i es va omplint successivament amb carreus de
pedra.
• Complex de Gizeh. Piràmides de Kheops, Kefren i Mikerinos.
• De la piràmide de Kefren surt un passadís subterrani que
arriba fins el temple de la Vall.
• Aquest temple funerari està guardat per una gran esfinx.
• La piràmide de Kheops es troba al costat, amb mastabes i
petites piràmides al costat, de la família reial i la noblesa.
• 3 grans tombes de 3 grans reis. Aliniades i orientades a la
constel·lació d’Orió.
• Simbologia clarament religiosa. El cel és un rellotge.
• Piràmide de Kheops. Regna molts anys, durant la IV dinastia.
• Tota la seva vida es dediquen a construir-li la tomba, amb les
seves degudes variacions.
• Entrada a mitja alçada i seguit de passadissos i passatges que
arriben fins la cambra del Rei, la cambra de la Reina (buida) i
cambres subterrànies (buides). El fet d’estar buides era per
despistar els saquejadors.
• A la cambra del rei es troba el sarcòfag de granit.
• Constava d’un seguit d’orientacions astronòmiques amb petits
forats que donaven a l’exterior.
• Davant de la piràmide, es van excavar 4 cambres on van ficar
els 4 vaixells del rei desmuntats i plegats.
• Piràmide de Kefren. 443m d’alçada. Cambra semi soterrada.
• Esfinx androcèfala que sembla ser un retrat del propi faraó.
• Gran bloc de roca tallada. Escultura més gran de la història de
l’antiguitat.
• Fins el s.XIX estava soterrada.
• Piràmide de Mikerinos. 65m d’altura. Passadís que descén des
de mitja altura fins a una cambra coberta amb una mitja volta.
• Les portes d’accés estaven tancades.
• HIPOGEUS. Tombes rupestres característiques de l’Imperi
Nou.
• Els més coneguts són a la Vall dels Reis i a la Vall de les
Reines. Cal destacar la de Nefertari i Tutankamon.
• Hipogeu funerari de Tutankamon. Fill d’Akhenaton de la XVIII
dinastia. Mor molt jove, sense la tomba acabada. Aprofiten una
tomba més petita.
• Hipogeu molt petit. Escales d’entrada amb una primera porta
segellada amb el segell reial. Passadís a una altra porta
segellada que dona a una avantcambra. A la dreta, la gran
cambra funerària amb el sarcòfag i una altra cambra amb
més objectes.
• Es creu que hi ha una 4 cambra, no excavada, que podria ser
de Nefertiti, la mare de Tutankamon.
• Tomba de Nefertari. Decoració àmplia amb escenes religioses
i la vida de la reina. Escala d’entrada a una avantcambra. Una
porta que dona a dos escales que van fins la cambra
funerària.
• Decoracions extretes del Llibre dels Morts.
• ARQUITECTURA DOMÈSTICA. Cases cúbiques d’una única
planta, normalment amb un pati i una terrassa a dalt.
8. EL MÓN MINOIC

8.1. Context geogràfic

• S’estén per tres zones: la continental, la insular (que inclou

les illes Cíclades, Dodecanès i Creta) i la costa d’Anatòlia, a
l’Àsia menor (Jònia).

8.2. Creta i l’Egeu central

• Creta és una illa allargada al sud de les Cíclades a pocs

quilòmetres d’Egipte, al Mar de Llíbia.
• Habitada des del Neolític, a partir del II mil·lenni són envaïts
pels pobles aqueus, provinents del centre d’Europa i Doris
(Hungria). Tots aquests configuren el poble grec.

8.3. Context històric

8.4. Jaciments

• Societat menys militaritzada, amb absència d’arquitectura

militar. Això ens parla d’una societat més bolcada al comerç.
• Viatgen cap al nord d’Àfrica i cap a Orient i aquesta gent veurà
com construeixen a Egipte. Aquestes observacions les
traspassaran en els seus viatges al món occidental.
• Les ciutats són compreses pràcticament en la seva totalitat
pel palau i l’hàbitat és més ben rural.
• Knossos (Heraklion). És on es troba el palau minoic més
important, encara que no podem parlar de capitalitat, perquè
és una societat política compresa per ciutats-Estat.
• Construït al 2000 i destruït per un terratrèmol al 1700, encara
que va ser reconstruït després.
• A partir del 1650 pateix destruccions parcials i al 1450 pateix
una destrucció més important, probablement deguda a
l’erupció del volcà de Thera, encara que ara s’està estudiant
que és possible que aquesta erupció va ser abans i el motiu
de l’enfonsament és un altre.
• A partir d’aquí ve un període d’inestabilitat deguda també a la
inclusió dels Aqueus.
• EL PALAU MINOIC. El complex palacial té una superfície d’uns
17.000 m2, amb 1500 habitacions i un mur de delimitació de
nord a sud (Themenos).
• A la planta podem veure la zona residencial apartada i el gran
complex palacial. Al complex del palau es veu el gran pati en
mig.
• Té diferents accessos.
• A l’accés oest del palau trobem tres pus d’ofrenes (kolourès)
on es dipositaven ofrenes (bouthros). Des de l’accés
s’accedeix al propileu, un rebedor, a partir d’aquí es passa per
un passadís ple de frescos i des del passadís s’accedeix a tota
una sèrie de dependències que s’interpreten com a magatzem,
amb grans tenalles d’oli i vi.
• L’accés sud és el segon accés al palau, on una porta anava als
corredors nord i sud i aquests al pati central.
• L’ala sud-est consisteix en unes escales que pugen cap a una
cambra rectangular on possiblement hi havia un temple de
consagració a Rea i darrere del santuari s’hi troba la sala de
reunions.
• L’ala est està construïda sobre la vessant del turó i disposa de
4 nivells. La gran escala portava a les habitacions reials, una
d’ella s’anomenava labrys (laberint), que és l’ancestral doble,
com a símbol de poder minoic. També per aquí s’accedeix a la
sala d’audiència o mègaron del rei.
• A l’ala nord, en el pas de l’entrada baixa en pendent cap a la
porta nord, on hi ha dos bastions simètrics amb torres no
militars, hi ha frescos i portes embellides. A l’extrem nord del
 corredor hi ha la sala hipòstila, amb un sostre suportat per 4
pilars i 12 columnes.
• A l’ala nord-est trobem un conjunt d’edificis d’època prèvia al
palau decorats amb frescos. Completa el recinte un teatre a
l’aire lliure amb capacitat per 500 persones i graderia en
forma de L on la gent es reunia per prendre decisions.
• Suports amb columnes cilíndriques i arquitectura
arquitravada.
• Escales de pedra i peces ceràmiques, amb molts frescos.
• EL MÈGARON DEL REI. Destaca la trobada d’una cadira
cremada a la seva excavació, també es parla del mègaron
com la sala del tro. El símbol de poder és el griu amb cos de
lleó, que representa a Zeus.
• Phaistos (Festos). Es troba al sud de l’illa, mirant cap a Àfrica.
• És una de les principals ciutats minoiques, es troba a prop de
la costa a la plana de Messara.
• És una de les ciutats més antiga, habitada des del neolític.
• La ciutat ocupava una gran extensió, al voltant del palau,
encara que la ciutat en si segueix existint després de la
destrucció del palau.
• És molt coneguda també per l’escriptura, on apareixen una
sèrie de textos antics que permeten desxifrar una escriptura
de forma lineal.
• Hagia Triada. El característic d’aquest jaciment és que al
voltant del palau s’han trobat serveis com carrers
pavimentats.
• Al palau es troben decoracions pictòriques i un sarcòfag
decorat. A un dels frescos apareix una pantera, que denota el
contacte directe amb Àfrica.
• Mallia. D’aquí parlem del kernos, un pou d’ofrenes on s’hi feia
la crema d’oli i de llavors, entre d’altres.
• Thera - Santorini. No s’han trobat restes humanes, això vol dir
que la gent va tenir temps a marxar abans de l’erupció del
volcà.
• A la seva erupció, les seves cendres omplen moltes illes i
arriben fins i tot al delta del Nil.
• Hi ha ciutats que es daten des d’almenys 1550.
• La més important és Akrotiri, està ben conservada i es pot
veure l’arquitectura domèstica.
• Akrotiri. Es poden veure cases conservades fins al segon pis i
les escales estan partides per l’acció sísmica.
 • També es conserva tot tipus de peces ceràmiques, la gent va
marxar sense res per salvar-se.
• A l’interior de les cases més nobles es conserven frescos, el
més destacable una imatge d’una ciutat, considerat com un
dels primers plànols.
• L’erupció volcànica va cobrir ciutats i camps, fent-los erms.
Això fa que la gent s’empobreixi i passi fam. També es
produeix un procés de descolonització agrària, la gent emigra
a altres ciutats.

9. EL MÓN MICÈNIC. L’HÈLADE

El món micènic és l’edat de bronze a la Grècia continental, fenomen del II

mil·lenni.

9.1. Context geogràfic

• Compren l’espai continental, la península del Peloponesi, les

illes i la zona d’Àsia Menor.

9.2. Context històric

1. Helàdic Antic (3000-2200)

2. Helàdic Mig (2200-1700)
3. Helàdic Recent (1700-1100)
▪ Micènic Antic (1700-1500). Ceràmica minia
▪ Micènic Mig (1500-1450). Tombes de Vaphio
▪ Micènic Recent (1450-1100). Període més
interessant.
4. Submicènic (1100-900)

• A partir d’aquí, el poble Doris, un poble indoeuropeu que entra

des del nord, probablement de les planúries del Danubi, es
barregen amb els Aqueus, que tampoc eren autòctones però
arriben aquí abans, allà el 2000 A.C. i es barregen amb els
autòctones propis i tots junts, cap al segle XII A.C. creen el
poble Grec propi.
9.3. El Mègaron

• Edifici de planta tripartida amb un vestíbul d’accés, porticat,

una primera sala de recepció i al final una sala de reunió, amb
una llar de foc al mig i lloc per seure.
• A la sala de reunió és molt important que el sostre estigui
més elevat pel fet de que el fum de la llar de foc ventili.
• En aquest tipus d’edificis es prenen decisions polítiques
importants i es celebren banquets.

9.4. L’arquitectura megalítica

• Ús de l’arquitectura en grans blocs de pedra, on no s’usen els

murs de fang.
• La pedra serà l’element constructiu principal.
• Arquitectura en falsa volta, els tholoi.
• Ens mostren dos tombes de pedra seca, el tresor d’Atreu i el
tresor de Clitemnestra. Son dos grans estructures en forma
de cúpula.

9.5. Jaciments

• Micenes – Península del Peloponesi. Ciutat fortificada, molt

gran, que es considera com una ciutadella.
• Està situada al centre de la península, sense accés al mar, en
un lloc estratègicament defensiu.
• A la planta podem veure el Mègaron, la zona residencial de la
gent noble i els espais funeraris en forma de cercle, on es
trobarien les tombes reials.
• Per entendre la fortificació hem de saber que aquesta època
era molt bèl·lica amb pobles de lluitadors.
• Encara que no tenen enemics, es vol representar
l’arquitectura del poder per mostrar-se com un poble
militaritzat.
• La ciutadella està tancada per dues fortificacions i fora s’hi
troba la ciutat domèstica i la zona funerària. Al centre, el
palau.
• El 1450 s’amplia la muralla i inclous ambdós complexes a
dins.
• L’estil arquitectònic de les estructures defensives és amb
pedra calcària molt dura, sobre un talús on es construeix la
pedra sense morter, amb pes propi.
• La porta dels lleons (1250). Té estructura de dolmen, amb una
gran llinda d’unes 7 tones de pes a sobre, que perquè no
cedeixi es posa un timpà a sobre que fa de falsa volta.
• La paret no és totalment vertical perquè a l’hora de col·locar
la pedra s’ha de jugar amb l’equilibri es posa lleugerament
cap al davant, d’aquesta manera es reparteix el pes perquè no
baixi verticalment en la mateixa direcció.
• És el principal accés a la ciutat travessant les muralles.
• De l’espai domèstic es sap poca cosa, solament van quedar
restes de cases comercials. Les cases de les élites
aristòcrates, les de sota del palau, tenen una part dedicada al
culte.
• La distribució del palau. Gran escala, la sala del tron, un gran
pati i el mègaron. Al pis superior trobarem l’espai residencial
del palau.
• LES ESTRUCTURES FUNERÀRIES. Els tholoi (1250), la seva
estructura és constituïda per l’Stominion (entrada), el dromo
(passadís d’accés) i el tholoi (l’espai interior construït en falsa
volta).
• El cercle A (1550). Necròpolis envoltada per un mur en cercle
on a l’interior es troben les tombes, conegudes per ortostats.
• Les tombes van cobertes per unes esteles on no trobem
escriptura però sí dibuixos, on es parla d’una estructura
militar.
• No coneixem els noms del reis que estan enterrats aquí, però
se sap que eren gent important.
• Tirin – Península del Peloponesi. Situada molt a prop de
Micenes, també a l’interior de la península. El més
característic d’aquest jaciment són els sistemes defensius.
• L’emplaçament de la ciutadella està sobre un turó de manera
que la pròpia roca actua com element defensiu.
• El sistema de muralles és amb rampes d’accés i es construeix
també amb pedra seca.
• El palau s’articula amb una sèrie de dependències amb un pati
al mig, que és el pati del mègaron on, al davant, a l’entrada
trobem un espai de representació.
• Pylos – Península del Peloponesi. Situada a la costa sud de la
península, direcció a la costa jònica, això denota que és una
 ciutat de caràcter més comercial que defensiu. El més
característic del jaciment és el palau de Nèstor, rei de Pylos.
• La distribució del palau compta amb un gran mègaron central
de quatre habitacions i una sala central, cambres per a la
família reial i una gran sala de banquets.
• També trobem construccions externes amb un magatzem ple
d’àmfores de vi.
• A les dependències de la reina veiem una banyera de pedra
folrada i decorada amb argila cuita, amb canalitzacions per a
l’aigua neta i bruta. L’argila cuita manté la temperatura de
l’aigua calenta.

10. GRÈCIA I LA MEDITERRÀNIA

10.1. Context històric

• 300 anys d’època fosca. Poca documentació.

• Dura fins el 700 i és l’època d’Homer, l’Ilíada...
• Anomenat període geomètric perquè es troben peces de
ceràmica i altres decoracions amb una composició
geomètrica.
• A partir del 700 hi ha 3 grans períodes:
1. 700-440 A.C. – Època arcaica. Fundació de ciutats
gregues (ciutats-estat), colònies, etc. Acaba amb
l’esclat de la guerra del peloponesi (Atenes contra
Esparta).
2. 440-323 A.C. – Època clàssica. Major floriment
arquitectònic de ciutats com Atenes. Època de la
democràcia atenenca i dels seus grans governants.
Acaba amb la mort d’Alexandre Magne.
3. 323-31 A.C. – Època helenística. Imperi Macedoni es
fragmenta en petits regnes. Acaba amb la contesta dels
romans.
• Tractat de Marc Vitruvi- Arquitecte romà. Llibres
d’arquitectura que recull documents i llibres que parlen
d’arquitectura, mecanismes, matemàtiques, etc. Aquests
documents són grecs i recull fins a 2000 anys d’informació. Al
Renaixement, aquest tractat serà revisat i es refarà per
arquitectes com Giancomo de Vignola o Aviler.
10.2. Ordres de l’arquitectura grega

• Ordre dòric
• Ordre jònic
• Ordre corinti

• Es succeeixen en el temps però poden conviure.

• Per a diferenciar-los cal seccionar la columnata.
• ORDRE DÒRIC
▪ El més senzill, però el més robust i massís.
▪ Degut a que és molt pesat ha d’evolucionar.
▪ No tenen basament, els tambors es col·loquen directament
al terra.
▪ El capitell és inexistent.
▪ És més ample de baix que de dalt (trombocònica).
▪ Fuste amb angles vius.
▪ Frisos amb tríglids i mètopes decorats.
▪ Temples de Selinut i Agrigent (Sicília).
▪ Es munten els tambors i es tallen les estries.

• ORDRE JÒNIC
▪ Basament a partir del que surt una columna cilíndrica.
▪ Capitell amb volutes.
▪ Angles metats.
▪ Arquitrau dividit en 3 esgraons, com la base.
▪ Fris llis decorat profusament.
▪ Vitruvi comparava l’estètica de l’ordre dòric amb l’home i
el jònic amb la dona.
▪ Temple d’Atenea Niké i l’acròpolis d’Erecteion (Atenes).
 • ORDRE CORINTI
▪ Plataforma tripartida, com l’arquitrau.
▪ Columna amb basament.
▪ Angles metats.
▪ Capitell decorat amb fulles d’acant.
▪ Apareix a partir del s.IV A.C., clarament hel·lenístic.
▪ Propileus de l’acròpolis i Temple de Zeus (Atenes).
▪ L’ordre corinti també arriba a Egipte al s.II i s.III (Temple
de Kom Ombo).
▪ Ordre corinti a Roma (s.I A.C.)
▪ Evolució dels ordres cap a l’estilització.
▪ L’arquitectura grega és majoritàriament arquitravada.

10.3. L’ornamentació. Pintura

• Construccions pintades amb colors ocres, vermells i colors

forts.
• Utilitzaven el marbre com a material dur, no com a material
semipreciós i luxós.

10.4. Sistemes constructius

• Grues de contrapès.
• Andamis de fusta per a fer les vetes.
• Construcció majoritàriament amb pedra.
• Unió de carreus amb tascons de bronze o de plom i pel propi
pes.

10.5. Arquitectura religiosa i representativa

• TEMPLE GREC
• Coberta a dues aigües.
• Suportat per una columnata.
• Plataforma o basament de 3 esgraons que fan un podi sobre
el que està construït l’edifici.
• 3 clares parts: el basament, el peristil (tot el que hi ha a
sobre) i Naos.
• Molts d’ells tripartits: vestíbul, Naos (temple amb l’altar) i
Adyton (sancte santorum).
10.5.1. Tipus de temples

• Temple in Antis – dues columnes a la façana frontal. Una sola

cambra amb una Naos única. Tresor dels Atenensos (Delfos –
490 A.C.)

• Temple de doble Anta o Dístil – dues columnes a la façana

frontal i a la darrera.

• Temple Pròstil – 4 columnes a la façana frontal. Una Naos.

Mausoleu de Fabara (Baix Aragó – s.II-III A.C.)
• Temple Amfipròstil – 4 columnes a la façana frontal i la del
darrere. Temple d’Atenea Niké (Atenes – 449 A.C.)

• Temple Perípter – completament envoltat de columnes.

Heraion d’Olímpia (600 A.C.)

Heraion: temple dedicat a la memòria d’un heroi.

• Temple Dípter – envoltat per una doble línia de columnes.

Temple de Segesta (Sicília-s.V A.C.)
 • Temple Pseudo-dípter – les columnes estan adossades al mur
del santuari. Temple de Bel (Palmira, Síria-32 A.C.) Temple
d’Agrigent (Sicília-s.V A.C.)

• Temple monòpter–Tholos – De planta circular, envoltat per

una única línia de columnes. Temple de Filip (Olímpia-s.IV
A.C.) Temple d’Atenea Pronaia (Delfos, s.IV A.C.)

10.5.2. Tipologia de temples

• Tetràstil – 4 columnes.
• Hexàstil – 6 columnes.
• Octàstil – 8 columnes.
• Decàstil – 10 columnes.

• L’ordre corinti va ser utilitzat més pels romans que pels

grecs.
• Temple Àpter – sense columnes.
• Després de l’arribada del corinti, se seguien fent temples
d’ordre jònic i dòric.
10.5.3. Els temples a l’edat fosca o geomètrica

• Majoritàriament in Antis.
• Temple d’Apol·lo de Thermos (s.IX/X-625 A.C.). Dues
estructures de planta mègaron. Una acabada en absís. Encara
adopta l’estil constructiu micènic.

• Al 625 s’afegeix el temple perípter.

• Evolució del mègaron domèstic al religiós/monumental.
• Temple perípter – columna dòrica, arquitrau de fusta, fris amb
tríglids i mètopes i coronat per una teula plana suportada per
un encadellat de fusta. La part de la teula que queda
desproveïda es tapa amb antefixes, per impedir el pas de
l’aigua a l’interior.
• L’acròpolis d’Atenes
• L’acròpolis és la part més alta de les ciutats gregues.
• Ciutat partida en 2 esquemes: part baixa i turó de l’acròpolis.
• Tenia un sentit defensiu i representatiu.
• S’edificaven els principals edificis de culte i representatius.
• La d’Atenes va ser destruïda pels perses al 480 A.C. pel que
es va construir una de nova, la que coneixem avui dia.
• Turó fortificat tancat per muralles amb propileus (accessos
monumentals).
• Gran esplanada de diferents nivells amb l’Erecteion, el
Partenó i el Temple d’Atenea Niké.
• EL PARTENÓ (447-432 A.C.)Obra mestra de l’arquitectura
grega.
• Parthenos – noia verge. Dedicat a la deessa patrona de la
ciutat, Atenea. Una vegada a l’any, les verges pujaven des de
l’àgora fins el temple i donaven un mocador de seda com a
ofrena.
• És un temple dòric de 69,5 x 31 m i 10,93 m d’alçada.
• Construcció en substitució d’una anterior, Pre-Partenó,
destruït pels perses.
• Els arquitectes eren Ictini i Cal·lícrates.
• Edificat usant marbre blanc.
• Va conservar el seu caràcter religiós durant els segles
següents.
• El 1687 els turcs la transformen en polvorí. Explota durant el
setge venecià a Atenes.
• A principis del s.XIX el cònsol britànic arrenca la decoració
escultòric i se l’emporten al British Museum.
• Temple perípter amb una pronaos, una naos amb l’estàtua
d’Atenea, d’or i d’ivori, i un adyton.
• Resolen la coberta creant uns encavallaments de fusta de
grans dimensions.
• Diferències de cota per a suportar el pes de l’estructura i per
a donar sensació d’esveltesa.
• L’ERECTEION (421-406 A.C.)
• Últim gran temple construït a l’acròpolis durant el s.V A.C.
• 22,76 x 11,63 m, més petit que el Partenó.
• Els arquitectes eren Filocles o Mnsesicles.
• Protegia l’olivera sagrada que va fer créixer Atenea durant el
concurs per a ser la patrona d’Atenes.
• Han d’adaptar l’arquitectura al desnivell del terreny – Poc
canònica.
• Pòrtic de les Cariàtides. Representen les dones que van fer
preses els grecs durant les guerres mèdiques a Cària.
Responen a patrons arcaics. Suporten l’estructura amb un
“barret” anomenat càlatos.
• Els pòrtics s’anomenen Stoa en l’arquitectura grega.
• Temple Jòric. Guardava els tresors religiosos d’Atenes. Molt
més sagrat que el propi Partenó.
• Delfos. Per als grecs, a Delfos s’hi trobava l’omphalos, el
Centre de l’Univers.
• On s’ubicava el temple d’Apol·lo.
• SANTUARI D’APOL·LO.
 • Era un dels oracles, l’oracle de Delfos.
• Delfos està tancada per un Tèmenos.
• Teatre – lloc de trobada dels peregrins i per a actes sacres.
• Via processional que anava fins al gran Santuari d’Apol·lo.
• Temple dòric hexàstil on vivia la Pythia.
• A Delfos no s’hi vivia.
• Tresor dels atenesos, on guardaven els pagaments que feien a
la pitonisa pels seus coneixements.
• Fora del tèmenos hi havia el Sector de Marmària. Santuari
d’Atenea Pronaia.

10.6. La ciutat grega

• Per als grecs, és una entitat política definida, una ciutat-estat.

• La planta urbana grega ens ve definida per la topografia, que
és irregular i muntanyosa. Per això, les primeres ciutats eren
irregulars.
• Cistades – ciutats irregulars.
• Sistema d’urbanisme hipodàmic (d’Hipòdim de Milet) –
urbanisme regular i ortogonal.
• A partir del s.V els grecs hauran abandonat completament els
sistemes cistàdics.
• Parteix els seus dissenys de bases filosòfiques.
• La Ciutat Ideal segons Plató (427-347). Dividida en 3 àrees:
governants-filòsofs, guerrers, treballadors.
• Cal·lípolis (La República i Timeu)
• Atlàntida.
• Segons la filosofia platoniana, les ciutats han de ser circulars,
amb 3 grans nuclis. Un centre on hi ha els temples i el govern,
un anell d’aigua, un anell militar i un altre anell d’aigua. Fora
del darrer anell, els camps de conreu, etc.
• La destrucció de Tera (Santorini) va marcar el pensament
ideològic dels grecs, havent un possible vincle amb la idea
d’Atlàntida de Plató.
• La Magnèsia de Plató. Un cercle amb un centre acròpolis i
dividit en 12 parts. Cada part té al centre un poblat i al voltant
terra de cultiu. Els soldats van canviant de poblat per a no
vincular-se a un en particular en cas de revolta política.
• Les ciutats ideals de Plató no han existit mai, però sí que hi ha
ciutats circulars, com les ciutats indoàries de tipus Padmaka i
Karmuka.
• Ciutats hipodàmiques a partir del s.V.
• Atenes. A 8 km de l’interior. Ciutat interior, tancada per un
mur, al centre hi ha l’acròpolis i l’àgora. Al voltant hi ha un
seguit de turons. Unes vies tancades per murs connecten la
ciutat amb els ports.
• Té una topografia molt difícil (turons), que delimita molt la
ciutat i dificulta l’ortogonalitat de l’urbanisme.
• Hi ha zones irregulars i regulars (zona de l’Àgora, més plana).
• Al voltant de l’Àgora hi ha un seguit de temples.
• ÀGORA. Plaça rectangular. Centre comercial, cultural i polític.
Les assemblees de ciutadans es donaven lloc allí.
• Stoai (stoa en singular) – portes que delimiten un espai.
• Les àgores apareixen després del col·lapse de les ciutats
micèniques. Al s.VII ja són essencials en una polis.
• La més coneguda és la d’Atenes.
• Plaça rectangular al voltant de la via piratenaica i diferents
temples i edificis.
• HEFESTEION (450 A.C.)- Temple dòric. Influenciat molt per la
construcció del Partenó.
• Dedicat als déus protectors de l’artesania.
• STOAI: Stoa Basileius, Stoa d’Àttal, Stoa de Zeus i Stoa Poikilé.
• Pòrtics que delimiten l’espai.
• No estan tancades. La gent pot entrar i sortir.
• Té 3 naus: exterior, central (més elevada) i interior.
Normalment tanca en absil.
• Les basíliques romanes es basen en els stoai, tenen la mateix
secció.
• BOULEUTERION. Hostatjava la Boulé (consell de ciutadans).
• A Atenes hi ha 2, un a Olímpia i un a Pryene.
• Vestíbul que et porta a una sala interior amb grades i al
centre un espai per a que l’orador parli.
• El vell bouleuterion és de planta quadrada i el nou té les
grades circulars.

• Al bouleuterion hi ha un tholos la funció del qual és donar

hostatge.
• PNYX. El turó de l’acadèmia. S’hi troba una plataforma de
pedra semicircular.
• Nínxols on hi havia estàtues de divinitats.
• Carreus encoixinats.
• EL KERAMEIKOS. Un dels primers cementiris ordenats i
oberts de la història.
• És una àrea de l’acròpolis que incloïa una zona dins i fora de
les muralles.
• També era el barri dels ceramistes, on trobem un gran
nombre de tallers.
• Es feien rites subterranis, amb consum de substàncies
psicotròpiques (kykeon) que celebra la tornada de Persèfone
a la terra dels vius.
• El kykeon era una beguda psicotròpica que es teoritza que
estava feta amb ordi contaminat amb un fong anomenat ergot,
o bé una cervessa amb herbes, que és més probable.
• Eulesis. Ciutat connectada per una via amb Atenes on es
començaven els rites.
• Al cementiri de Kerameikos s’enterrava la gent que s’ho podia
permetre.
• Hi havia una cova, la Cova d’Hades, que es creia que era la
porta a l’infern.
• PIREU (493 A.C.). És el port d’Atenes. Originalment era una illa
separada del continent per unes maresmes. Quan s’assequen
decideixen fer un port allí. Després de la guerra del
peloponesi, la via que uneix el port amb Atenes es tanca amb
 un mur. Durant els s.IV i V va ser el centre comercial més
important de Grècia.
• Hipòdem de Milet fa una reforma ortogonal a la ciutat que
envolta el port.
• Cases hipodàmiques – 2 pisos amb un petit pati, molt
semblants entre elles.
• Carrers que es tallen en angle recte i barris quadrangulars.

10.7. Ciutats gregues d’Àsia Menor

• El problema de la topografia irregular no hi és, així que molts

arquitectes grecs construeixen allí ciutats de nova planta
completament ortogonals.
• Intercanvi de coneixements entren el món oriental i el món
grec.
• Milet. Ciutat d’Hipòdem. Es troba a la regió de la Cària.
• Habitada des de l’Edat del Bronze.
• Al s.VII A.C. té una època de riquesa gràcies al control d’un
imperi marítim extens.
• Conquerida pels perses el 546 A.C. Tot i això, va ser
respectada. Entra en contacte amb la cultura oriental.
• Planta hipodàmica. Construïda en una mena de sortint de
roca. Plana.
• Construcció ortogonal. Implica cases iguals o molt semblants.
• Casa mediterrània. La primera planta s’articula entorn d’un
pati.
• EL TEATRE. Podem començar a parlar de la construcció de
teatres grecs. Aprofiten la vessant del terreny, ja que no
controlen la volta.
• Priene. Al nord d’Efes, costat de la Jònia. Ciutat perfectament
conservada d’època grega.
• Important centre religiós. Temple de Poseidon, Atenea i
Demeter.
• Forma part de la lliga Jònica, que van ser les 12 ciutats que es
van enfrontar als perses.
• Conquerida pels perses i més tard per Alexandre Magne.
• La seva topografia és irregular. Zona plana on hi ha
l’acròpolis, en un turó. A baix, a partir de l’Àgora, comença a
haver un desnivell considerable.
• Ordre hipodàmic. Cases iguals que pertanyien a grups de
persones socialment iguals.
• BOULEUTEION semblant a l’antic d’Atenes.
 • TEATRE que aprofita la vessant per a construir les grades. El
més ben conservat del món grec.
• Construït al s.IV A.C. per acollir els Asclepeia, concursos
teatrals en honor al déu Asclepi. Ubicat a 500 m del seu
temple.
• Saquejat pels gots el 395. Oblidat i ocultat per una densa
pineda.
• Molt ben estudiat a nivell acústic.

11. ROMA

• Arquitectura de formes circulars. Permetrà als romans a fer

edificis impensables fins la data.
• Materials innovadors i fórmules innovadores.

11.1. Context geogràfic

• El seu imperi arribarà a dominar tot el Mar Mediterrani.

11.2. Context cronològic

• 753 A.C. – 21 d’abril, fundació de Roma segons el mite de

Ròmul i Rem. Regnat del primer rei, Ròmul.
• Arqueològicament, hi ha evidències de que està habitada des
del 1200 A.C.
• 753-509 A.C. – monarquia de Roma. Configuració de la ciutat
de Roma.
• 509 A.C. – fi de la monarquia. Tractat de Roma (entre Roma i
Càrtago).
 • 509-27 A.C. – República de Roma. August estableix el seu
principat i esdevé el Primer Emperador.
• S.I-s.II D.C. – època daurada.
• 476 A.C. – caiguda de l’Imperi Romà.

11.3. Tècniques constructives

• Roma és una societat de ciutats. Els territoris es divideixen a

partir de ciutats. El camp es divideix en parcel·les, que s’han
de conrear. Cada parcel·la està vinculada a una ciutat.
• Vil·la – masia d’explotació agrària. També podien ser d’esbarjo
per a la gent rica.
• Centuriació – divisió del terreny en aquestes parcel·les.
• Agrimensura – utilització d’una eina anomenada groma per a
crear angles rectes.
• La figura de l’agrimensor és molt important.
• Les ciutats romanes són regulars, sempre i quan la topografia
ho permeti.
• L’explotació de la pedra. Pedreres d’on s’extreu pedra fent una
obertura a la veta. La pedra es treballava a l’obra.
• Calç – material essencial per a la construcció en formigó.
S’agafava pedra calcària que es crema en un forn on no hi ha
oxigen. S’assoleixen unes grans temperatures de cocció lenta.
• Fa que la pedra calcària esclati i formi una pols.
• Es mesclava aquesta pols amb arena, aigua i putzzolana
(pedra volcànica) i es creava formigó. La putzzolana feia un
formigó més lleuger i hidròfob.
• Les estructures són principalment de formigó, per a reduir
pes i perquè és més econòmic.
• ELS OPERA. Sistemes constructius segons el material i la
tècnica.
▪ Opus caementicium – construcció amb formigó.
Encofrat de fusta que s’omple amb formigó. Es
pot revestir amb pedra o maó.
▪ Opus quadratum – ànima de formigó i placat amb
carreus. També pot ser sense ànima, però no és
el més comú.

▪ Opus vittatum – carreons de calcària que tenen

un acabat en cunya que es clava a l’ànima de
formigó.

▪ Opus latericium o testaceum – ànima de formigó

i acabat amb rajola. Les rajoles poden ser de
diferents mides i van segellades.
▪ Opus spicatum – rajoles en forma d’espiga.

▪ Opus reticulatum – rajoles o pedra en retícula.

▪ Opus incertum – rajoles o pedra col·locats de

forma irregular.
▪ Opus mixtum – combinació de diferents tipus
d’opera.

▪ Opus signinum – morter hidròfob. Morter de calç

que incorpora ceràmica aixafada molt fina.
També pot portar cendra. Capa de pedres o
grava, capa de cendres i morter.

▪ Opus sectile – treball en el qual es crea un

disseny on es col·loquen peces de marbres de
colors per crear una imatge.
 ▪ Opus musivum o tessellatum – mosaics.
Elements decoratius de terres, parets, sostres...
Formar figures amb petites tessel·les.

• LA TEULADA. Formada per les tegulae i les imbrices.

• Noves formes arquitectòniques: l’arc i la volta.

• VOLTA ROMANA – encofrat de fusta que s’omple de formigó.
• L’encreuament de voltes permet crear cúpules.
• Domus àurea de Neró (s.I D.C.)
• Gràcies al domini de la forma circular poden fer construccions
més elevades.
• Voltes subterrànies – cova lupercàlia, Santa Eulàlia de Bòveda
(Lugo).

11.4. Ciutats romanes

• ROMA
• Durant l’època republicana, la ciutat creix considerablement.
• Gran incendi de Neró – la fa desaparèixer en gran part.
• A partir de l’arribada dels flavis i del gran incendi, Roma
canvia completament, l’han de refer, construir nous edificis.
• 410 – Alaric, un germànic, assalta la ciutat i comença la seva
decadència.
• La seva topografia és difícil, irregular, té molts turons.
• S’ha d’adaptar la ciutat a la topografia.
• Riu Tíver – la muralla va al llarg d’aquest riu.
• No té port, no és una ciutat portuària.
• Es calcula que a Roma en l’antiguitat podria haver tingut un
milió d’habitants.
• LA FORMA URBIS ROMAE és un plànol que es fa a inicis del
s.III D.C.
• Dibuixat a 1:240 sobre 150 plaques de marbre.
• S’encarrega per a tenir controlat el pagament d’impostos.
• Té una forma cadastral.
• EL PANTEÓ D’AGRIPPA. Temple circular dedicat a tots els
déus de Roma.
• Construït al s.I A.C., tot i que fou destruït i després reconstruït
el s.II D.C.
• Queda composat per una pronaos coronada per un frontó i un
accés a una naos única de forma circular.
• Es tracta d’un temple monòpter.
• La cúpula de la naos principal comporta anys
d’experimentació i investigació. Han de millorar tècniques
constructives.
• Ha de permetre que tot el pes de l’estructura vagi directament
al subsòl.
• La cúpula/volta més gran construïda.
• És una esfera perfecta integrada a l’estructura.
• Pensat filosòficament per a unir home i déus, però sobretot
amb l’emperador.
• Cada 21 d’abril es feia una processó en la que l’emperador
quedava il·luminat quan estava a la porta d’accés.
• Formigó buidat amb calaixos decoratius – allibera pes i crea
una volta més lleugera.
• Els murs que suporten l’esfera són buits, així com les
pilastres que suporten la cúpula. Això és per distribuir millor
el pes.
• Òcul que il·lumina l’espai interior i on tanca la volta.
• És el que aguanta tota la cúpula.
• Combina estructures buides i l’òcul per a repartir el pes.
• Ha aguantat 2000 anys en peu, perfectament conservat.
• Els murs exteriors tenen arcs de descàrrega amb rajoles.
• Es converteix en església i no es toca.
• EL COLISEU. Colosseum en llatí. Amfiteatre de Roma.
• L’amfiteatre és un espai on es duien a terme les batalles de
gladiadors.
• Rep aquest nom ja que al costat hi havia una estàtua colossal
de Neró.
• Aforament original de 50.000 persones.
• El més gran del món romà, està en ús uns 500 anys.
• L’estructura és de formigó.
• Voltes de formigó aguantaven l’estructura. Construïdes sota
nivell de fonamentació.
• Té 5 pisos. A fora encara es conserven els tensors, uns pilars
dels que lligaven cordills que tensaven una tela que tapava el
sostre.
• També constava d’un sistema d’ascensors.
• Tenien lloc neumàquies, batalles en vaixell. S’omplia un fossat
amb aigua.
• L’acabat exterior és de plaques de travertí.
• Gran fossat al centre.
• ELS FORA IMPERIALS.
• Fora és el plural de fòrum.
• Una sèrie d’emperadors construeixen el seu propi fòrum.
• Són una sèrie de places monumentals bastides al centre de
Roma entre el 46 A.C. i el 113 D.C.
• La basílica és un edifici on s’impartia justícia en època
romana. Estructura tripartida amb un absis.
• Els fora són el de Juli César, d’August, Temple de la Pau, de
Nerva i de Trajà.
• Són edificis units, molt diversos.
• Fòrum de Trajà, el més gran. Planta acabada en absis.
• EL MAUSOLEU D’AUGUST.
• Tomba circular de formigó.
• Es comença el 29 A.C. per August després de la victòria a
Egipte.
• Es creu que la mana construir després de visitar la tomba
d’Alexandre.
• Enterrat amb altres familiars (claudis).
• Són tombes d’incineració.
• 87 m de diàmetre, amb 2 obeliscs a l’entrada.
• Sèrie de passadissos amb una estructura de voltes de
formigó. Al llarg dels passadissos hi ha els nínxols on es
fiquen les urnes funeràries.
• CASTEL SANT’ANGELO.
• De formigó i acabat en travertí groc.
• Mausoleu d’Adrià, aviat deixar de tenir funcions funeràries per
adquirir caràcter militar, formant part de la muralla.
• Secció complexa. Accés en rampa que porta a una sèrie
d’escales i rampes que van pujant pis a pis fins al terrat.
• En total té 6 pisos.
• Durant l’Edat Mitjana era residència papal.
• L’antiga torre funerària queda integrada a un bastió de
defensa.
• Els murs de travertí anaven folrats de marbre.
• DOMUS AUREA. La casa d’Or.
• Gran palau manat construir per Neró.
• 50 hectàrees. Decoració completament luxosa. Comportes per
on es llençaven flors i perfums.
• És on veiem els primers intents de cúpula amb òcul.
• Inacabat a la mort de Neró.
• Veiem espais poligonals, que és on es trobaven les voltes amb
òcul.
• Palau dedicat a les festes i als banquets.
• POMPEIA
• Ciutat de la Campània, habitada des d’almenys el s.VII A.C.
• El 24 d’agost del 79 D.C. fou destruïda pel volcà Vesuvi.
• S’han conservat cases nobles amb mobiliari carbonitzat.
• El sòcol de la calçada està elevat per a evitar inundacions en
cas de pluja.
• Tavernae – restaurants populars.
• Prostíbul de Pompeia – arquitectònicament diferent. Pensat
per a cridar l’atenció de vianants. Decoracions eròtiques.
• Graffittis – anuncis de compra-venta, campanyes polítiques,
etc.
• Zona molt pròspera – golf de Nàpols, terra fèrtil i molt
productiva.
• Pluvium – font rectangular per a emmagatzemar l’aigua de la
pluja.
• Decoracions amb pintures úniques i característiques.
• Erupció cliniana – erupció volcànica molt ràpida i violenta.
• En 2 dies havia finit la part més violenta de l’erupció.
• Va expulsar tones de material volcànic: pedres, cendres, etc.
• Molts van morir pels fums tòxics. Els cadàvers han quedat
conservats en cendra.
• Una de les grans troballes arqueològiques de la història i de
les primeres de l’Estat espanyol.
• TÀRRACO
• Ciutat costera del Mar Mediterrani. L’any 218 A.C. els romans
desembarquen a Empúries per a combatre els cartaginesos.
• El 506 A.C. els cartaginesos i els romans firmen el tractat de
Roma, on es reparteixen la península ibèrica. El 219 A.C. els
cartaginesos el trenquen.
• D’Empúries baixen per la costa catalana fins trobar-se amb
un assentament iber, la futura Tàrraco.
• Primera ciutat que funden fora d’Itàlia.
• El primer que construeixen és la muralla, que té 3 fases
constructives. La primera és del 217-215 A.C., protegint un
campament que havien muntat.
• En època republicana es dotarà d’una sèrie d’edificis públics.
• L’any 27 A.C., August visita Tàrraco i crea un plantejament
urbanístic per a la ciutat.
• Consta de dues parts molt clares, la part alta, ocupada per 3
terrasses on hi ha diferents edificis: temple d’august, fòrum i
el circ Romà. La part baixa és la zona del port i dels
habitatges del poble, emmurallada, deixant fora de les
muralles l’amfiteatre i suburbis.
• El CIRC ROMÀ és el més ben conservat del món.
• Avui dia, la societat de Tarragona conviu amb el patrimoni
d’una forma integral.
• La part baixa té una trama ortogonal. A partir del s.II D.C.
s’amplia, i comencen a aparèixer els suburbis.
• Per Tàrraco passen vies molt importants com la Via Augusta.
• No volen crear una ciutat funcional, sinó representativa, amb
una arquitectura excepcional. Una Roma a Iberia.
• Les terrasses estan fetes esclafant carreus dels edificis que
hi havia originalment, creant fins a 4 m de polsim groc.
• La muralla té vàries fases. Estructura de sòcol megalític i dos
llenços de carreus i un espai interior omplert de tovots com a
sistema de drenatge. És l’edifici romà més antic a fora d’Itàlia.
• TEMPLE DE CULTE IMPERIAL
• Accés de pòrtics monumentals.
• Temple dedicat a Júpiter Ammó, tot i que amb el temps es
destina més al culte a August, l’emperador divinitzat.
• Santa Tecla és el dia de la mort d’August i Sant Magí el dia de
naixement.
• FÒRUM PROVINCIAL
• Plaça de representació del poder polític.
 • Mur de tancament amb un pòrtic que consta de dos pilastres
amb criptopòrtics i un podi amb dues pilastres més. Escales
d’accés.
• EL CIRC
• Edifici allargat amb una espina al centre. Construït al s.I.
• Estructura de voltes i criptopòrtics laterals.
• L’AMFITEATRE
• Estructura de grans voltes de formigó.
• Hi ha la inscripció més llarga de l’època antiga.
• FÒRUM DE LA COLÒNIA
• Zona de govern de la ciutat, dels mercats, etc.
• Es troba a la part baixa, entre el carrer de Lleida i el carrer
Soler.
• Hi ha una basílica.

12. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA I BIZANTINA

12.1. Context històric

• Segles II-X D.C.

• EL CRISTIANISME. Com a religió es configura a partir de finals
del s.I.
• A partir de la dècada dels 60-70, irromp amb força en el món
romà, fins tornar-se en una doctrina realment molesta per a
l’Imperi.
• Durant gairebé 3 segles no gaudirà d’un estatus tolerat, així
que hauran de desenvolupar el culte en clandestinitat.
• Adaptació dels espais domèstics per al culte.
• Les primeres dates que tenim són que les reunions es
donaven al menjador de les cases – ràpid desmuntatge.
D’aquests altars s’anomenaven Hiperon.
• Dins de la mateixa estructura de la casa, comencen a
aparèixer habitacions fixes per al culte (domus eclesiae).
Rebran a Roma el nom de Titulus.

12.2. Construccions cristianes

• Domus eclesiae de dura-europos – Síria (231-232 D.C.)

• Habitacions en les quals l’estructura és fixa.
• Accés a un vestíbul que dona al pati, que connecta amb una
sala amb un altar i un baptisteri.
• El pati està destinat per a que els no batejats puguin escoltar
el culte.
• Domus eclesiae: casa de Simó Pere – Cafarnaüm, Israel.
• Casa on va viure Jesús.
• Titulus aequitii: Sant Martino ai Monti – Roma (s.II-III D.C.)
• Els tituli eren plaques amb el nom de l’amo de la casa. Més
tard, quan el cristianisme ja no era perseguit, les plaques
tenien nom de sants.
• Titulus dels Sants Joan i Pau – Roma (s.II D.C.)
• ELS MARTYRIA. Comencen a construir-se cap al s.II D.C. És un
lloc o punt on es recorda un fet de la vida d’un sant.
• Vinculat amb els Heroa grecs.
• Martyrium de Sant Pere – Roma (s.II D.C.)
• Al Vaticà, és la tomba de Sant Pere. S’hi construeix a sobre un
altar amb un forat (catarat) que serveix per a tocar les restes
del sant, tant amb la mà com amb una cinta. El contacte amb
un sant et beneeix.
• Martyrium de la Alberca – Múrcia, Espanya
• Estructura d’una única nau amb un absis tancat. Recorda a la
planta de les STOAI. A sota una cripta amb les restes del sant,
desconegut.
• Martyrium de Sant Felip – Hieràpolis-Pamukkale, Turquia
• Martyrium del Sant Sepulcre – Jerusalem
• On és crucificat Jesús i on es va enterrar, suposadament.
• La gran rotunda, on es troba el sepulcre.
• LES CATACUMBES. No hi ha a tot arreu, necessites un subsòl
que ho permeti.
• Cementiri sota terra.
• Tenen origen amb la crisi immobiliària a Roma. El preu del sòl
puja molt. Això més les 4 persecucions fa que els cristians
optin per a enterrar-se sota terra.
• Sèrie de passadissos (ambulacre) sota terra que, a banda i
banda, obriran un nínxols (loculi) on es ficarà el cos.
• Dins de les catacumbes hi ha capelles funeràries.
• Catacumbes de sant Calixte – Roma.
• Capella dels papes.
• Catacumbes de sant Sebastià – Roma.
• Catacumbes de domitila.
• Roca tallada que s’enllueix amb guix o morter de calç i es
pinta amb gravats cristians (peix, pastor...)
• L’EDICTE DE MILÀ. Al s.IV (313), l’emperador Constantí publica
l’Edicte de Milà. Dona llibertat de culte al cristianisme.
 • Busquen arquitectes que construeixin esglésies i llocs de
culte.
• LA BASÍLICA CRISTIANA. Agafen les basíliques jurídiques i a
partir d’aquella planta construeixen les primeres basíliques. 3
naus, central més elevada, acabada en absis.
• Aquileia – Itàlia. Catedral construïda en 6 anys. 2 naus
paral·leles tripartides.
• Del 350 al 400 ja es reconstrueix en una basílica tripartida.
• Santa Constança – Roma. A partir dels Tholoi – rotonda, nau
circular.
• Basílica de la Nativitat - Betlem
• Tripartida amb una rotonda.
• Aquesta basílica rep el nom de la Basílica Constantiniana.
• Rotonda amb Martyrium del naixement de Jesús.
• Patis d’accés dins de les basíliques que reben el nom de
nartex.
• Basílica de l’Anàstasi del Gòlgota – Sant Sepulcre, Jerusalem.
• Atri que dona al cardum (carrer). Acabat en rotonda.
• Santa Helena va a anar a buscar la creu. La van trobar allí i
van suposar que la tomba del costat era la de Jesús. Santa
Helena, la dona de Constantí, fa construir la basílica. Havia de
ser 3 naus d’igual alçada amb un absis.
• Coberta cònica amb òcul.

12.3. El segle IV. Itàlia

• Sant Llorenç de Milà

• Milà es converteix en la capital romana del s.IV. Per dotar a
l’Imperi de temples cristians, construeixen un seguit
d’esglésies a Milà.
• Nartex porticat amb accés porticat que dona a una nau de
doble casc. Convertir una planta quadrangular a circular. Als
voltants hi ha presbiteris.
• Santa Maria la Maggiore – Roma. Planta basilical.

12.4. El segle V. Ravena

• Ravena, nova capital de l’Imperi. Ciutat de l’Adriàtic.

• Peculiaritat – tindran contacte amb el món Bizantí, el món
oriental.
 • Serà una mostra de l’arquitectura bizantina en una ciutat
romana.
• Mausoleu de Gala Plàcida
• Sant Vidal. Doble casc. Pati porticat d’accés. Gran nartex que
dona a la nau amb un altar en absis.
• L’estructura suporta un cimborri hexagonal.
• Dins del mateix complex de Sant Vidal, una basílica
constantiniana, decorada profusament amb mosaics.
• Sant Apol·linar in Classe. Basílica constantiniana amb mosaics
clarament bizantins. Famosa per una de les primeres
representacions dels Reis Mags.
• Baptisteri dels Ortodoxos. Planta hexagonal.

12.5. El segle V a Orient

• Imperi Romà dividit en 2 – el d’orient durarà fins el s.XV.

• Hagios Dimitris. Planta diferent a les basilicals vistes fins ara.
Planta cruciforme. Les naus laterals es perllonguen per crear
una creu.
• Meriamlik – Turquia. Una de les tombes de Santa Tecla. Planta
basilical amb un nartex i dos presbiteris, amb una cripta
subterrània.
• Qal’at Si’man – Síria. Sant Simó. Planta cruciforme, formada
encreuant dues basíliques. Coberta amb un cimborri
ortogonal, on s’han d’incorporar petxines a l’estructura per a
que suporti el pes.
• CONSTANTINOBLE (s.VI-X). Ciutat partida entre Europa i Àsia.
• Separat en 2 barris per una banya (la banya d’or) del Mar
Bosfor.
• HAGIA SOPHIA (SANTA SOFIA). Edifici construït molt
ràpidament. Catedral i mesquita.
• Es comença a construir el 532 D.C. Abans, al 360, hi havia una
Santa Sofia que es crema. El 415, una altra, completament
destruïda durant la revolta de Niké.
• El 532 l’emperador Justinià encarrega la tercera a Isidor de
Milet i Antemi de Tralles.
• S’acaba el 537, en 5 anys, corregint molts problemes
topogràfics de subsòl i amb mesures antisísmiques.
• Cos central de 4 pilastres capaces de suportar una cúpula
elevada, elevant les pilastres i unint-les amb 2 cúpules més
petites.
 • Al voltant, els murs incorporen moltes finestres per
alleugerar el pes de la cúpula.
• Es construeix aprofitant materials d’altres països. Utilitzen
rajoles que pesen molt poc, ja que incorporen cendra
volcànica en la seva fabricació.
• El 558 hi ha un terratrèmol que fa que la volta s’enfonsi.
Justinià mana al nebot d’Isidor que l’arregli. Li incorpora
finestres i nervis que vehicularan el pes cap a baix. A més
l’eleva. Dona la sensació que penja.
• Afegeix 4 grans contraforts i semicúpules laterals o petxines
més les exteriors, que concentren el pes al centre. Ha arribat
a avui dia sense caure.
• Molt decorada amb mosaics bizantins de pantocrator,
theotopos, etc.
• Més tard és conquerida. Es canvia el nom a Istambul i Santa
Sofia es converteix en mesquita.
• És mesquita fins els anys 20, amb l’establiment de l’Estat Turc.
Com és un estat laic es converteix en museu per evitar
disputes.
• Ha esdevingut un model arquitectònic d’església
bizantina/ortodoxa.
• Sant Sergi i Baccus – Constantinoble. Experimentació prèvia a
Santa Sofia.
• Els turcs l’anomenen “La Petita Santa Sofia”, encara que
l’estructura sigui diferent.
• Estructura de doble casc – la seva evolució és la de 4
pilastres.
• Decoració bizantina. Cúpula plana, més baixa que la de Santa
Sofia. Capa de guix pintat, de la transformació a mesquita.
• Temple Imperial reaprofitat.

12.6. Les esglésies de planta cruciforme amb cúpula (s.VI-XII)

• En l’evolució de la planta bizantina, trobem les plantes

cruciformes amb cúpula.
• A les regions frontereres de Turquia comencem a veure arcs
de diafragma apuntats (s.X) i cimborris amb arcs de mig punt.
• ARMÈNIA. S’estén fins la Mediterrània, Anatòlia. El primer
genocidi del s.XX és la dels Turcs als Armenis. Hi ha molt
patrimoni armeni a Turquia, normalment destruït.
• Santa Creu d’Akdamar. Llac on al centre hi ha una illa on hi ha
l’església. Una nau amb un cimborri.
• Decoracions de cavallers armats, culturalment europeus.
• Grans mostres de l’arquitectura armènia – ANI, ciutat
medieval emmurallada abandonada, plena d’esglésies.
• Església del Redemptor (s.VII)
• Influenciaran en les arquitectures europees medievals.