oLes societats agrícola-ramadera del Pròxim Orient

La zona és interessant perquè uneix el continent europeu, asiàtic i africà. Els grups
neandertals, sapiens i altres passen per aquesta zona. Això li dona una posició privilegiada.
És àrida, però hi ha el llevant mediterrani (zona molt rica), les muntanyes del taurus, les
muntanyes del zagros, a més de les conques hidrogràfiques del Tigris i l’Eufrates. Això últim
té una presència important; neixen a Anatòlia i desemboquen al golf pèrsic. Són rius en el
qual el cabal màxim és a primavera (Desgel) i el mínim es setembre → No permeten
l’enriquiment de sol del Nil. Aquests rius permeten el cultiu.

Per què ens interessa el període neolític? Es sedentaritzen i es creen producció agrícola i
ramadera, que s’origina primera al Pròxim Orient i s'expandeix a tota l’àrea d’influència
(Europa, Nord d’Àfrica). Hi ha diversos focus de sorgiment: zona del sahel, sud-est asiàtic,
Centreamèrica) En tot això, l’aigua és clau.

El creixent fèrtil és establert en una regió que compren des del sud-est del llevant, les
muntanyes del taurus fins al baix Zagros. La pluviositat i les temperatures afavoreix
l’ecosistema pel creixement dels cereals i lleguminoses, a més de cabres i ovelles, bous i
senglars (obicaprics). Això, a poc a poc es va domesticant. El gos no prové d’aquí.

Període dels últims caçadors-recol·lectors (El període Kebariense-Natufiense 12.500-9500

aC)
Ens interessen els últims caçadors recol·lectors per estudiar el canvi que es dona. Es
caracteritzen per:
- Sedentarisme (atenció amb la falsa idea que prové amb el canvi de producció
agaripequària)
- Inversió de treball al poblat o camp base (zona molt important)
- Un sistema econòmic que permet, sense domesticació, una explotació intensiva al
voltant de l'assentament (Economia d’ampli espectre; mamífers com el cabirol,
tortugues, conills, vinya, blat…). S’aprofiten els recursos al voltant del campament,
tant alimentaris i com productius.
- Emmagatzematge? Això és clau, perquè en un món de transició aquests grups
comencen a acumular excedent que després s’haurà de distribuir en males èpoques.
La qüestió és qui és el responsable de la tasca (quin tipus de societat és i com està
organitzada)
Les poblacions es concentren a zones temperades del llevant mediterrani. Aquests grups
s’anomenen Natufians. Arribem una mica a l’Eufrates. Les seves característiques d’aquest
hàbitat:
- Ocupació de les àrees riques → Valls, zones de contacte entre dos ecosistemes i
aiguamolls. Valls del jordà, Orontes (rius de règim mediterrani). Els jaciments més
emblemàtics són Hayonin, Hammeh 27 i Eynan (Mallaha en àrab).
El model de camp base és una agrupació de caravanes de base circular amb una part de la
casa enterrada. L’element central es un fogar principal que se situa a l’interior d’una de les
caravanes. El nombre de caravanes contemporànies són 6 o 7 màxim. Es tracta de petites
comunitats, amb forts vincles de parentius i intercanvis amb poblacions coetànies. No queda
clar qui surt; la dona o l’home.

Hi ha una hipòtesi sobre que, entre la domesticació i el món salvatge (moment de molts
graus) es fa una cacera selectiva de cérvols joves perquè es reprodueixin, a més que els
tancaven en un tancat, però no els domestiquen (no interfereixen en el seu cicle reproductiu
dels animals).
Es recol·lecta els cereals i les lleguminoses, només hi ha un jaciment que ens permet pensar
que hi ha hagut agricultura o unes pràctiques en cultiu incipients (Abu Hureyra)
Pel que fa al mobiliari relacionat amb la producció intensiva seria el morter i la falç

En l’àmbit de fabricació d'eines:

- Microlitisme →especialització tecnològica lítica per les eines. Poden ser en forma
geomètrica o no
Hi ha pràctiques d’enterraments, per exemple la de Nahal Oren que trobem una persona amb
un turbà fet amb petxines. Ja trobem enterraments amb gossos salvatges i persones; ens dona
idea del procés de domesticació.

Neolític pre-ceràmic A (PPNA; 9800-8800 aC)

S’abandona les coves i creixen els

poblats. En aquests poblats trobem
una complexitat arquitectònica. Hi
ha una agricultura predomèstica; no
ha suposat el canvi morfològic de
les espècies. Hi ha una transformació simbòlica, alguns autors parlen del naixement de les
divinitats. Aquest període es localitza en el creixent fèrtil; la vall del jordà, vall mitjana
d’Eufrates, sud-est d’Anatòlia, alt vall del Tigris i nord de mesopotàmia.

El vall del jordà presenta moltes innovacions; Jericó és el jaciment més emblemàtic. Té
d’important el fet que té una torre de
planta circular de 4 m de diàmetres i 9
m d’alçada. No se sap el motiu de la
seva construcció.
L’hàbitat comparteix moltes
característiques del període anterior,
però trobem arquitectura comunitària
com torres.

A la vall mitjana de l’Eufrates, hi ha

un jaciment (Jerf el Ahmar) que té una
estructura de poblat insòlit. Hi ha una
estructura circular central, que es totalment diferent de les altres cases, que són quadrades. Es
pensa que la casa circular és una comunitària on es posava l’excedent d’aliments, i funció
assembleària. En les cases domèstiques es passa de la planta circular a la rectangular, perdent
la part subterrània. Simbòlicament, apareix un conjunt de símbols, representacions i
esquemes d’animals poc humans; ocells, felins… Més complex.

Un jaciment rellevant és Gobekli 9200-8000 aC. Ho rellevant és que no està en el fons d’una
vall, sinó en un altiplà. Hi ha una concentració d'edificis de planta circular semienterrats amb
el seu interior esteles plantades de dos metres d’alçada. Les esteles tenen baixos relleus,
representacions figuratives d’animals.
PPNB (8800-6900 AC)
- Urbanisme complex.
- Agricultura domèstica.
- Domesticació d’espècies animals.
- Ampliació de les xarxes d’intercanvi.

PPNB Antic (8800-8300 aC)

S’originen centres que es van ajuntant. Per tant, es
produeix un augment demogràfic i augment en la
densitat dels assentaments.

Se situen a costa de mar o el mar mort. Els grans

cultius d’aquesta època no estaran situats en zones
d'irrigació molt forta, sinó de pluja moderada.
Es tracta d’un període de transició entre el PPNA i el
PPNB Mig (MPPNB).

Urbanisme
A les zones més àrides hi ha campaments de cacera. També existeixen assentaments efímers.
Són quasi rectangles, però amb forma més oval amb parets compartides, hi ha transició de la
plana oval a la rectangular.
Les parets estan construïdes amb pedres o amb tovots rectangulars. Els sòls enlluïts amb guix
de colors

Economia de subsistència
- Consolidació del cereal.
- A poc a poc s’anirà introduint la ramaderia
- Recol·lecció de plantes silvestres.
- Caça d’animals salvatges.
Xarxes d’intercanvi
Es donen xarxes d’intercanvi amb els següents productes:
● Obsidiana
● Roca verda
● Mol·luscs marins

Món funerari
Enterraments tant dins com a fora de la casa, sobretot als voltants de l’àrea residencial

Tecnologia
Hi ha diversos avenços:
● S’utilitza un tractament tèrmic pel tractament lític
● Els nuclis són piramidals
● La pedra polida permet tenir més poder de fricció i incisió: per tallar arrels o arbres es
fa de manera més ràpida. Normalment, les destrals i aixades són bifacials. Cal
mencionar que apareix la pedra polida per les destrals.
● Els microlítics són canviats per peces més grans i completes; desapareix el
microlitisme.
● Puntes de projectil retocades a partir de làmines llargues

PPNB Mig (8300-7500 aC)

El canvi a PPNB Mig el veiem per exemple, amb la remodelació i aprofitament de la casa. Hi
ha fases d'ocupació. A més a més, els cranis modificats és una tècnica amb la qual agafen el
cap i deixen el cos enterrat; agafen la mandíbula perquè quedi el grani pla, i els pinten i els
disposen entre ells de diverses maneres.
També tenim evidències més clares i fermes amb relació a la domesticació de les plantes i
animals.

Urbanisme
Hi ha comunitats agrícoles petites que funcionen al costat d’altres de mida mitjana. Més
endavant els petits produiran aliment per les grans on hi ha l’administració, religió…
Sedentaris → Cases rectangulars (PPNB Mig)
Nòmades → Ovals (En trobem al PPNB Antic)
 ● Assentaments sedentaris augmenten les seves dimensions respecte al EPPNB: 5 ha.
(Jericó, ‘Ain Ghazal). També hi ha comunitats agrícoles de mida mitjana i comunitats
de mida petita.
● En zones desèrtiques s’estableixen campaments de cacera estacionals amb cases
semiexcavades de planta oval o rodona.
● Cases pluricel·lulars, amb l’entrada a un extrem, un fogar central i estances
diferenciades. Parets construïdes per dues fileres de pedra, emplenades per fang i
còdols. Construcció més durarera i forta, amb més impermeabilitat
● Si no hi ha entrada, pot estar al sostre.
● Sòls enlluïts amb guix pintat de vermell, rosa o blanc.
● Sostre sostingut per pals de fusta.
● Es comencen a dividir les cases en estances, especialitzant-se cadascuna a una funció
● (1)(2) Enterraments que poden estar a dins o a fora

Economia de subsistència
● Agricultura en augment. S’asseca les fruites. Hi ha una gran varietat d’espècies: blat,
ordi, pèsols, llenties, llinassa, cigrons, figues, ametlles i festucs.
● Pràctica de la ramaderia: deixen d’explotar gaseles i comencen a domesticar els
ovicàprids. Complementarietat de la carn obtinguda per la caça: gasela, ibex, cabra
salvatge i ovella. Quan obtinguin una major densitat d’animals a la ramaderia
comencen a transicionar de la caça a la ramaderia
Xarxa d’intercanvis
Intercanvi a llarga distància de denes d’os, denes de petxina i sílex a canvi de cereals.

Tecnologia
Continuïtat amb el període anterior:
● Les peces que formen les falçs són peces més grans
● Encara trobem puntes de projectils
● Utilitzen els molins i morters per processar el gra .
● Hi ha destrals polides
Producció de guix per l’arrebossat dels sòls i les parets de les cases: el guix és un bon aïllant
de la temperatura i bacteris

Món funerari
● Encara no trobem cap aixovar dins de les tombes
● Inhumació primària individual dins o fora dels assentaments, sense aixovar.
● Culte als cranis: extracció del crani del postcrani i renterrament del crani de forma
individual o múltiple; S'agafa el cap sencer i es reenterra en un reenterrament
secundari. Alguns dels cranis es pintaven de color negre, amb bitum.
● Cranis remodelats: alguns cranis presenten diverses remodelacions al llarg del temps
(Jericó)
● També hi ha hagut 10 cranis que han sofert diversos episodis de remoledació.

Món simbòlic
Estàtues humanes pintades,
També fan estatuetes a humanes de mida 1:2 a i b
figuretes antropomòrfiques
Màscara
Figueretes amb motiu d’animals (bòvids, cabres,
èquids)

PPNB Final (7500-7000 aC)

S'aprofiten els assentaments anteriors i es creen nous
Urbanisme
● Assentaments de grans dimensions: 12 ha., 7 ha…
- Urbanisme compacte / agrupat. Presència de carrers estrets i barris. Asikli
Höyük: carrer pavimentat amb còdols. A poc a poc comença a realitzar-se el
protourbanisme on deixen espais per fer petits carrerons
● Les cases són de planta rectangular amb sòls i parets enlluïts.
- Construcció de segons pisos amb escales interiors. Això es deu per
l’aprofitament de l'espai en un
moment de pujança urbana.
- Fan bigues.
- Hi ha un pati porxat per accedir la
casa, on s’enterren els morts.
- (B) Cases pluricel·lulars. Es pensa
que la zona de descans és el centre.
Zones d’emmagatzematge.

Economia de subsistència
Augment de la agricultura
Ramaderia d’ovicàprids, bòvids i suids.
Xarxes d’intercanvi
Intercanvi a mitjana i llarga distància de matèries primeres com l’obsidiana, la Calcedònia, la
turquesa i el coure nadiu.

Tecnologia
● Puntes de projectil.
● Molins.
● Braçalets fets amb pedra calcària i gres.
● Producció de guix per l’arrebossat dels sòls i les parets.

Món funerari
● Veiem amb més freqüència enterraments amb humans i animals.
● Inhumació primària individual dins o fora dels assentaments.
● Culte als cranis: extracció del crani del postcrani i renterrament del crani de forma
individual o múltiple.
● Cranis remodelats.
● Increment del nombre d’aixovars dins les tombes: collars, paletes i braçalets.

Neolític final: Aparició de la ceràmica (7000-5600 aC)

Periode Pre-Halaf (7000 - 6100 ANE)
Aparició i desenvolupament dels recipients ceràmics.
Periode Hassuna (6600 - 6000 ANE)
Periode Samarra (6200 - 5700 ANE)
Periode Proto-Halaf (6100 - 5900 ANE)
Periode Halaf (5900 - 5400 ANE)
Periode Obeid 0-1 (6400 - 5600 ANE)
Periode Obeid 2 (5600 - 5300 ANE)
 ● No canvien molt. Plou de forma regular i no s’ha de fer de construir sistema
d’irrigació .
● Els assentaments es situen prop dels recursos hídrics (200/250 mm isohietes), on les
collites
● creixen sense necessitat d’irrigació.
● Torna a utilitzar-se el pasturatge per complementar el cicle agrícola, sobretot en els
mals anys d’agricultura
● Revolució dels productes secundaris.
● Menys inversió en indústria lítica.
● Forns de recipients ceràmics amb graelles.

Les primeres produccions ceràmiques.

● Els diferents períodes es diferencien d'acord amb la forma de fer la ceràmica: matèries
primeres, modelatge, tipus de cocció, tractament de superfícies, motius decoratius…
 ● Els primers recipients es fan amb pedra. Els trobem des del Natufià fins al Neolític.
Són comuns al PPNB. Són produccions molt luxoses a causa de la gran inversió de
treball i el tipus de material.
● White ware / Vaiselle Blanche (7200 - 7000 ANE): recipients fets enterament de calç.
● La calç es tritura amb llims i es cou a temperatures diferents segons es faci una cocció
oxidant o reductora, i es transforma en pols emmotllable. El procés triga mínim 9
dies. La infraestructura del forn necessita mantenir la calor constant durant molts dies.
● Les primeres produccions ceràmiques tenen molt bons acabats. Copes amb peu,
decoració pintada i esgrafiada… Això no es veurà amb períodes posteriors, es faran
de maneres utilitàries.

Hassuna (6600-6000)
● Assentaments permanents, estables. Petits poblats amb famílies nuclears. Això és pot
veure amb la forma de les cases i els poblats.
● Espais públics pavimentats. L’urbanisme ja està planificat.
● Fogars fora i dins les cases.
● Àrees d’emmagatzematge i centres de producció col·lectius.
● Agricultura de secà.
● Ramaderia; la caça és un complement
● Aparició dels segells de procedència dels recipients ceràmics o indicadors del
contingut. L’importància d’aquests segells són marques de producció; distingir el
producte i la procedència, valor, contingut. Primeres marques preescriptura.
● Produccions ceràmiques amb decoracions pintades de motius geomètrics no molt
elaborats. Allisat, polit, barbotina.
● Pintures de color ocre i marró
● Incisions, decoració en relleu plàstic

Conceptes generals:
Aglutinació i augment dels poblaments, intensificació de la agricultura i ramaderia, les
pràctiques funeràries diverses…

Període Samarra (6200-5700)

● Primeres muralles defensives i altres fortificacions a causa de conflictes intergrupals.
Es pensa que el neolític final comença la idea de la propietat privada; s’ha de passar
 de pare a fill → S’ha de saber si es el teu fill. Aïllament de la dona amb la
monogàmia.
● Fogars situats dins de les cases.
● Estructures d’emmagatzematge a l’interior de les cases.
● Agricultura de regadiu.
● Increment en l’especialització de les produccions ceràmiques.
● Aparició de la vaixella taronja, la qual és una vaixella fina pintada amb motius
geomètrics (triangles, bandes, ziga-gaza, línies, traçat creuat…).

Proto-Halaf (6100- 5900)

● Els recipients evolucionen. Comença a haver-hi motius figuratius i motius geomètrics
diferents. No gaires diferències. Els recipients ceràmics Proto-Halaf van evolucionar
de les tradicions anteriors, amb motius geomètrics i figuratius (senyores ballarines,
plantes, ocells, animals quadrúpeds i bucranis).
● Fabricació de vaixella taronja, de vaixella brunyida amb barbotina vermella i de
vaixella fina pintada.
● També apareix la vaixella negra brunyida. Es pensa que es una evolució de la White
Ware, feta ja amb ceràmica. La pasta sol ser de colors foscos.
● Decoració incisa o impresa.
● Acabat brunyit o polit.

Halaf (5900 - 5400 aC)

● Explosió de tota mena de decoració.
● Augment demogràfic. Diversificació en la mida dels assentaments. Assentaments
amb cases de planta circular (tholoi) de 3-5 metres de diàmetre o de planta rectangular
pluricelular. S'annexionen aquestes cases amb unes rectangulars es solen annexionar
als tholoi i servien com a àrees d’emmagatzematge. Unitats domèstiques.
● Estructures comunals amb restes de projectils de fona fetes de fang, produïts de forma
especialitzada. Sempre tenen el mateix pes.
● Agricultura de blat, ordi, lli, pèsols, llenties, cigrons, veces, festucs, raïm i olives.
● Ramaderia d’ovicàprids, suids i bovins.
● Caça de cérvols, equids, ocells, guineus i llebres.
● Pesca.
● Brunyida (submergir amb argila i dona propietats)
 ● La cacera s’amplia
● Produeixen recipients ceràmics d’alta qualitat i de forma centralitzada.
● Producció en sèrie.
● Els recipients ceràmics posseeixen motius geomètrics (bandes, ziga-zaga, traçat
creuat, triangles i tauler d’escacs) i figuratius (plantes, ocells, animals quadrúpedes i
bucranis)

Calcolític
S’han trobat evidències arqueològiques tan dispars que no es poden comparar.

Ubaid 0-2 (6400 - 5300 ANE)

Se separa en 5 fases
Comencen de ser ciutats estats. Això és que el que separa el calcolític amb el neolític.
Assentaments petits s’ocupen de l’agropecuària. Molt especialitzat.
Els grans assentament necessites de la producció agropecuària perquè per ells sols no poden
per ells mateixos. Assentaments satèl·lits.
Jerarquització dels assentaments:
- Assentaments petits: molt nombrosos. Producció agropecuària.
- Assentaments mitjans: menys nombrosos. Producció agropecuària i artesanal.
Assentaments grans: escassos. Producció agropecuària, artesanal i gestió i
administració de l’assentament. Urbanisme amb organització simètrica. Cases amb
 nau central, espais d’emmagatzematge intern i àrees de consum i descans. Episodis
múltiples de reconstrucció de les cases.
Agricultura de regadiu amb mecanismes d’irrigació. Dàtils i vinya.
Sorgiment de l’arada.
L’estat central construeix regadiu de manera més segura i eficaç

Aparició dels primers temples: Eridu. Doble funcionalitat.

- Funció cerimonial: figuretes, altar o podi, ofrenes i restes de consum.
- Funció econòmica: tallers i magatzems annexes al temple. Es centralitza la producció
i als productors.
● Els temples són els únics que poden fer cerimònies i no tothom poden accedir-hi.
Aquest també la funció econòmica. Aquí se centralitzaria el gra per després
repartir-la.
● Aparició de les grans necròpolis. Les grans necròpolis estan associades normalment
amb els temples.
● Aparició als temples del torn lent i la cocció ceràmica a 1200ºC.
● Figuretes amb cap de rèptil.
● Comença a utilitzar-se el metall amb la seva fusió, abans era amb fred. Ara poden
refer i reciclar les eines.
● Sorgiment de la metal·lúrgia: es troben els primers motlles. Es fan objectes de coure,
de plom i d’or. Eines lítiques fetes amb obsidiana.
● Aparició de les maces.
● Ornaments fets en lapislàtzuli, turquesa, ametista, àgata, jade, diorita, esteateta, os,
marfil i petxina.
● Especialització del treball i divisió de les tasques productives.
● Sistema d’intercanvi a llarga distància i mecanismes de distribució i gestió: ús
freqüent dels segells
Context de V mil·lenni

Per primera vegada veiem diverses cultures convivint en el mateix moment; Anuq amb Halaf
i l’Obeid III; que és sincrònic amb l'Halaf. Els processos d'hibridació; dins de l'Anuq hi ha un
barri Halaf. Hi ha gent de població de fora, que estan convivint amb altres cultures. Després
hi ha els grups transhumants, que sempre són mòbils, i conviuen amb els agents que
construeixen les ciutats humanes. Les zones més pures es repeteixen una sèrie de fenòmens:
- Complexitat arquitectònica
- Material simbòlic:
1. claus fundacionals → Donen el dret a fundar la ciutat (hi ha una jerarquia que
ha facilitat assentar-se a un lloc.)
2. Després hi ha figuretes que van associades a les divinitats.
3. Hi ha presència de segells
4. Riquesa de les tombes on hi ha una clara jerarquia; hi ha tombes on hi ha molt
aixovar i valuós
- Factor econòmic:
1. Increment de l’excedent
2. Increment de l’intercanvi (patxines, or, metalls, lapislàzuli…)

Ubaid 3-4 (5000-3800 aC)

Es un conjunt d’assentaments que són planificats. Trobem temples → Edificis d’ús col·lectiu
i de marcat caràcter simbòlic. Trobem amb figuració representacions molt característiques:
bastó, amb galons i caps modificats i allargats. Són identificació de l’elit. No estan
representant el cabdill, representen un estatus. S'incrementa i poden ser figures tant petites
com grans. Això evidencia una societat estratitzades i veiem cabdillatges. No és estrictament
un cabdillatge masculí, sinó que es de base familiar. De fet, trobem representacions
femenines.

Aquest període canvia el consens amb el qual s’ha de demanar permís per assentar-se. (els
claus) Hi ha espais d’activitat econòmica tancada: espais artesanals. Abans no ho teníem.
Trobem límits dels nous pobles Ubaid. Hi ha portes defensades militarment. Estan
emmagatzemades un producte que no està a l’abast.
Hi ha una tipologia ceràmica associada forns més complexos.
Cases
Cases tancades amb un pati central, obert, on s’articula les diverses habitacions i (també) pot
a haver-hi dues plantes. Sostres plants. Les zones d'emmagatzem són a dins a les cases. Fins i
tot hi ha canalitzacions internes, que demostren la domesticació de l’aigua.
L’irrigació la trobarem tant en els correus i en l’àmbit domèstic. Hi ha una inversió de la casa
molt gran.
Poden ser circulars també. Un exemple de Tepe Gawra. Les finestres són petites pel contrast
tèrmic en el Pròxim Orient.

Temples
N’hi ha molt pocs. A Eridu, hi ha 7 metres, a nivell 7. No es conserva. No de grans
dimensions. Això provoca que es critica que sigui un temple. Compleix requisits:
- Unidireccionalitat de l’entrada
- Dos circuits que condueixen a dues fonts d’aigües; s’ha de passar en aquestes fonts
abans d’entrar.

El mateix temple, en la seva evolució, se li afegeix annexes, sobretot, zones d'emmagatzemar

→ S'afegeix l’espai col·lectiu i els cereals. Hi ha un vincle amb l’element simbòlic i
econòmic. Això es deu a un canvi intern de l’estructura del grup. Pugen en l’espai.

Uruk (4000-3100 aC)

Es localitza al sud de Mesopotàmia, i s’expandeix al nord. Aquí no es Uruk pur, sinó que són
petits poblats que conviuen amb altres cultures.

En Eanna districte d’Uruk IV hi ha temples amb annexos, vinculats a la zona de l’acròpolis

(zona alta de la ciutat). Hi ha una aglutinació d’edificis públics en un sol punt elevat.

En aquest moment en l'àmbit material, la inversió més gran de treball està en els murs
defensius. A part de les tècniques defensives i d’atac, faran els primers sistemes de pagament
i retribució a través d’aquests vasos (s'omple amb productes, forma de pagament del treball).
Aquests vasos té la mateixa mida i pes; mesures.

El següent pas hi ha un consens d’establit un codi → Aparició de l’escriptura. En aquest tipus

de tauletes i representacions de cilindres, s’estructura tot el món simbòlic, econòmic i de
comunicació. Hi ha un increment de població i una normalització d’un sistema administratiu
a més d’una sofisticació d’aquest sistema d’escriptura. Hi ha els primers documents escrits
amb pictogrames. Hi ha transformació del pictograma a Coniforme. Increment dels segells
com indicadors de propietat. Els segells n'expliquen coses mitològiques també

Un exemple de temple és el Zigurat d’Ur, la reconstrucció. Hi ha uns espais col·lectius a fora.

Els accessos són encaminats, no per tothom. El temple, fins a les esglésies cristianes, la gent
normal no entra en el temple. Tenen il·luminacions molt opaques, amb fonts d’aigua a
l’entrada.

Hi ha una modificació de l’escriptura coniforme cada vegada més complex.

Ugarit, neolític II mil·lenni c.1800

Hi ha una aglutinació de les elits en els punts centrals. Hi ha diversos espais tancats entre ells.
Són barris tancats. Se situa al Mediterrani. Hi ha una inversió amb fortificació

Bronze antic: Ninevite V 2.900-2.500 aC

Petit vilatge, però que té la mateixa materialitat que una ciutat estat.

Bronze antic: Elba, II mil·lenni c. 2500 aC

Tenim muralles; recinte emmurallat amb accessos limitats. Són ciutats radials amb una
acròpolis centrals amb el seu palau reial i altres temples. Després hi ha la ciutat baixa. La
ciutat alta està conservada amb plataformes on s’obrien les habitacions. Es va trobar un arxiu
de tauletes cremades: punt administratiu.

Calcolític a Europa
Veurem una sèrie de fenòmens:
- Desenvolupament de l’indústria metal·lúrgica → En el neolític trobarem grups que
estaran consumint, com el cas de l’or, però que no són transformador (no tenen accés
al mineral, ni la tecnologia). No és un producte reconegut pel seu desenvolupament
tecnològic. Hi haurà un moment (paleomatel·lurgic) on no hi ha accés al mineral, però
sí que els coneixements tecnològics (forns superiors a 1000 graus, gresols on es fa la
fosa i els motlles). Després, veurem que hi haurà artesans especialitzats i més
evidències que hi ha el mineral circulant (Societats metal·lúrgiques). Amb la ceràmica
campaniforme a vegades es feia servir per fondre (motlles i gresols). Els metalls
utilitzats normalment eren or, coure, bronze i ferro (Edats dels metalls ordenats
cronològicament, de manera típica). Hi ha una intermitència tecnologia, en la qual un
metall en un grup es deixa fer servir i un altre grup el fa servir

- Dins d’aquest horitzó, hi ha un fenomen transversal que és el vas Campaniforme. Els

trobem des de Centreeuropa fins al sud de la península. Aquest, forma part de les
primeres elits europees i comparteixen una tipologia de representació dels guerrers
“Primers Guerrers” No els podem associar directament als grups oligàrquics. Aquí hi
ha una problemàtica, quan trobem una tomba molt rica podem teoritzar tres opcions:
- Forma part del grup oligàrquic, amb vincles de parentesc
- Artesans
- Guerrers
Només es diu campaniformes aquí; a reu del món es diu Bell Bakers.

- Un altre fenomen és el megalitisme (si demana pràctiques funeràries serà

megalitisme)

- Hi ha un augment de la complexitat social. Això afectarà les tombes i al poblat; tipus

d'assentament, estratègies i gestió dels assentaments i els recursos, construcció
 d’estructures poliorcètiques. Aquests grups, les mateixes eines de guerra són les
mateixes per anar a caçar. La presència d'unes tombes més riques i elements defensius
demostrarà la desigualtat social un cop morts. A través dels estudis d’isòtops
detectarem mobilitat (nascut a la península Ibèrica i mort a Britània)

Europa Assentaments: poblats o cases

Hi ha uns poblats en els quals no canviaven amb la complexitat arquitectònica ni millores
tècniques. Hi ha tancats i murs perimetrals i fossars, tot d’herència neolítica. Però sí que hi
havia àrees d’especialització. Al final de període trobem l’aparició del carbó vegetal.

Un exemple és el poblat dels Millares; correspon a els primers recintes fortificats. Hi ha cases
disperses en l’espai i llavors veiem tres nivells de fortificació hermètics, amb una clara funció
defensiva. Funcionen com els castells medievals; pot ser que unes elits es tenquen aquests
recintes o la població es refugia allà amb les elits. El que està clar que hi ha una inversió amb
treball molt clar amb estructures col·lectives. No està pensat de dintre cap a fora.
Es va plantejar que aquests grans recintes fortificats van associats al control de territori, car
estan situats en zones amb turons, accés a l’aigua i les vies de comunicació. El pou pot ser
que centralitzes aquests recintes.
En el Forti 1, un taller de sagetes i cabanes petites amb un fogar. Després hi ha una gran
inversió amb les torres i les muralles… Posteriorment, comencen a fer camps frisis perquè no
es pogués passar amb les torres d’assalt; en estar tant junt no es pot superar.
La representació veurem que són més complexes i comparteixen diversos elements: motius
solars i oculars.
En altres assentaments més dispersos veurem uns punts principals fortificats i uns altres com
petites masies disperses. Les últimes es refugien en les primeres en cas d’atac. Les estructures
de combustió. Estem parlant de neolític final, ja que part del territori encara està allà i part del
territori amb el campaniforme.
D’altra banda, tindrem espais de fossars simples. Són defensiu, però poden tenir diversos
usos

El que es proposa per aquestes societats centreeuropees amb poblats amb palliçada (no tenen
pedra). Estan altament protegits. Les cases encara mantenen la tradició neolítica.

Patrons d’assentament del Calcolític

En el Neolític final vam veure Dimini, amb la seva acròpolis. Durant els principis del bronze
trobem els edificis comunals, que no tothom té accés. Al final, en el món calcolític, es
fossilitza aquests espais cap al poder. Fortificar un turó i protegir-lo tindrà i avantatges i
dificultats. Al Mediterrani occidental tindrem les estructures esglaonades en turó, però sense
els temples o estructures religioses.
Al final són llocs que ja s’ocupaven en període neolític que s’acaben fortificacions. Són
tipologies senzilles; murs protegint les portes, relativament monumentals amb torres interiors
(no exteriors). Hi ha un control dels accessos. Hi ha una estructura interna en els carrers. És
una planificació centrada en l’àmbit defensiu i la gestió de l’aigua, ja que en el bronze mitjà
hi ha un canvi climàtic (kevent) que provoca un ambient àrid. La domesticació de l’aigua és
igual d'important que l’evolució defensiva dels assentaments i la consolidació d’una elit.

Amb altres jaciments, com el cas de Bulgària, es manté una estructuració amb planificació de
l’espai, amb aixecaments de palissades (fusta). No hi ha una desigual inversió del treball; no
sabem on vivien les elits. No hi ha pistes que ens permeti parlar de desigualtat social.
L’inversió del treball sobretot està en el revestiment i protecció de l’accés amb els fossars per
exemple.
A Ucraïna conservem forats a terra. El més destacat és l’extensió (270 ha). Tanmateix, hi ha
zones de conreu, de ramaderia. Model més dispers i planimetria circular. Aquesta, a vegades,
coincideix amb la tipologia de la casa. La dificultat de les entrades i sortides d’un poble
circular són els accessos han de ser radials, o creuat. Veurem les estructures de defensa de
torres exteriors, per defensar el poblat, no tant per atacar. A l’exterior de les muralles,
l’activitat artesanal hi serà; sempre hi haurà població a fora, sobretot per a la ceràmica →
Necessites aigua, terra, el combustible… Poques vegades estan protegides.

Els Millares hi ha una gran inversió de treball per construir les seves muralles. Hi ha tres
recintes emmurallats que només s’ha de fortificar d’una banda, on hi ha després, dins de les
muralles, tres centres de població disperses. Les tipologies a Portugal són bastant iguals. El
Zambujal (portugal) les muralles hi ha sageteres, en una segona línia de muralles per defensar
els diversos flancs. Veiem individus morts per puntes clavades; ara és més freqüent trobar
mort per conflicte.
Les necròpolis es manté l’ús megalític i coves, però també s’incorpora els hipogeus espai
funerari construït, normalment excavat, com coves artificials. A vegades hi ha rampes
d’accés i tot. És important el fet que són col·lectives. De la inhumació individual a col·lectiva
donarà dificultats amb els aixovars, sobretot de la seva identificació. Aquests hipogeus amb
forma circular són els Tholoi, les rectangulars són les normals. Segurament tenien algun
element de senyalització.
En els millares, en l’etapa final, es pensa que l’elit protegeix l’aigua. Les cases tenen una
estructura neolítica, amb un sòcol de pedra on s’aixeca les parets de tovot amb un pal i el
sostre (imatge).
En els tholoi hi ha una separació dels morts, que es teoritza que sigui una diferenciació.

El material simbòlic hi ha ídols amb patrons de sols, oculars, geomàtics…

Organització social
Només podem parlar de dos autors: R. Chapman i A. Gilman.

Chapman:
Ells ens proposen el sorgiment del cabdillatge està relacionat amb la inversió climàtica i les
necessitats de modificar l’entorn per aconseguir aigua fa que el grup es reorganitzi
socialment. Molt semblant a la teoria de Childe. Es fortifica les fonts d’aigua naturals. Els hi
coincideix en punts elevats. Tot això portaria una sedentarització i agregació de la població
en poblats on habiten diferents grups de parentiu (llinatges). La perpetuació de grup portarà al
cabdillatge, que s’encarreguen de regular els intercanvis a llarga distància. Hi ha discussió
sobre fins a quin punt controlaven aquests cabdills, sobretot amb els intercanvis. Entenem
que no són productors.

Gilman:
Diu que fa falta un control territorial, lligat a l’expansió de la propietat privada. Es necessita,
per defensar aquesta, una estructura de coerció clara, siguin guerrers o mercenaris a través de
les armes. El canvi climàtic no té tant pes, perquè el policultiu mediterrani no en necessita
tanta d’aigua.

Proposta actual:
No es necessari el regadiu a Europa, per tant, el paper de Chapman i Gilman no és tan
important. Però és rellevant que una part de la població s’ha de focalitzar amb una tasca
concreta en un temps parcial, que està regulada en una organització cooperativa de la
producció. Veiem desigualtat en dos punts: Enterraments i poblats. En els poblats hi ha dos
tipus, els grans, fortificats i els petits, que fan de granges, tot i que tenen les seves estructures
perímetres. Aquesta gestió del territori provoca el conflicte intergrupal.

Jerarquització i societats
Algunes d’aquestes societats seran especialment riques amb tres elements:
- or
- Esteles
- Estatuetes: veiem representació de perforacions per posar-hi metalls
Hi ha uns grups primerencs. En el cas de Varna, a Bulgària, té molt a prop mines d’or. Ells en
fan un ús personal en l’àmbit funerari. Hi ha un individu masculí amb ornaments
d’habillament personal (roba o capa amb metall) i objectes d’acompanyament (aixovar) i
ornaments. Aquest està acompanyat amb un femení amb una diadema amb tipologies molt
semblants als que trobarem a la península (creiem que compartien tipologies).
A part de l’or transformat o sense transformar, hi ha pics i eines de microlítics, collarets de
petxina, idolets fets amb os o en algunes tombes d’ivori (circulació de productes des d'Àfrica
cap a Bulgària) i làmines de sílex. Tot això serveix per a l’ostentació de la peça i el material
(ha tingut la capacitat de portar els materials de l’altra banda del món). No sabem si és d’un
membre de l’oligarquia, d’un artesà o un guerrer.
En alguna de les tombes trobem àmbar de Dinamarca cap amunt que baixa fins a Bulgària,
petxines tubulars (dentalium) que ve del Mediterrani o atlàntic, miralls (pedra polida). Els
que són d’ornamentació personal, abillament i d’acompanyament.

Hi ha un fenomen que encara perdura que és la representació dels bòvids. A més hi ha

representacions humanes. Trobem de diversos tipus. Hi ha representacions vinculades a la
fertilitat (individus femenins embarassats) o individus amb gran estilització, també femenina.
Poden ser amb forma de recipient o de finalitat desconeguda/no podem saber-ho.

Hi ha una gran inversió amb el teixit, tot i que hi ha poques evidències. Només tenim les
esteles i les propostes de reconstrucció de la seva ubicació; hi ha uns punts perimetrals
vinculat al grup. A dins hi ha els elements de pertinència. Hi ha una recurrència de marcar
tots els caps de manera molt vaga o, fins i tot, sense cap.

Campaniforme (2900-2500/1800 aC)

Hi ha uns antecedents. Els més immediats és la ceràmica cordada. Això coexistirà amb la
cultura Yamna (protoindoeuropeus). Aquesta tradició és molt visual: es decora la ceràmica
formant bandes i formes sinuoses, amb motius impresos incisos amb petxines, cordes fent
nusos… Formes geomètriques molt normalitzades. Tradició normalitzada amb brodar i pintar.
La coacció és mitja.

D’altra banda, el campaniforme inclou altres elements. A part de les ceràmiques amb forma
de campana, porten botons en os (botons en perforació en v; va haver-hi molt temps que es
considerava molt singular perquè a les tombes n’hi havia 500) vinculats a la roba, puntes de
fletxa molt típiques (amb peduncle i aleta. Són petites, que optimitza la producció). Hi ha
orfebreria i coure. Normalment, està vinculat a diademes o braçalets, arracades, anelles. Les
puntes de llança poden ser de sílex o coure i amb forma de palmela. Trobem també punyals
de llengüeta. Hi ha un altre fenomen que és la decoració amb roba. Trobem també els
braçalets d’arquer. Realment, l’aixovar és totalment normativitzat. Sempre porten això. Això
ens planteja els mateixos dubtes de qui són: artesans, elits i guerrers. Sembla ser, en aquest
cas, guerrers.

Pel que fa a com estan enterrats el trobarem en diversos contextos. Un son els megàlits .
Quan els trobem fora, els trobem en estructures d’hipogeus (Estructures soterrades, on
escaven un túnel i una cambra funerària). Són enterraments individuals successives.
Excepcionalment, pot ser col·lectiu (primeres evidències de batalles). Aquest tipus
d’enterrament les podem trobar en coves.
- Megalític
- Hipogeu
- Coves
Aquests enterraments no van associats als espais d'habitació (no el trobem a cases). Sempre
les tombes estan assenyalades amb algun megalític i l'hipogeu amb alguna estela. Fins i tot,
en aquests últims, poden compondre's en necròpolis

Economia del campaniforme

Hi ha diversitat de maneres de fer en la ceràmica. Diem el mateix, però hi ha moltes
diferències vinculades a la geografia. Aquestes dificultats se centren sobretot en les àrees
d’origen i de distribució. Històricament, s’havia dit que l’origen era la cordada i s’havia
difós. Però, quan es va fer datacions a la península, eren més antigues que les d’Europa
central. Això fa que tinguin un grup particular. Hi ha tres eixos: l’atlàntic, el Mediterrani i el
continental. Aquests són les tres línies i arxius de circulació de persones, idees i productes.
Les línies de comerç preferencials seran les seves (mediterrània ell mateix), però hi ha unes
preferències a l’exotisme en productes continentals o atlàntics per prestigi (àmbar per
exemple).

Quan els intentem caracteritzar es promouen una sèrie d’eixos de comunicació: dins de la
península Ibèrica la relació amb eles altres grups és difícil, perquè tenim moltes zones buides.
Hi ha elements que en unes zones són pròpies i no es troben altres. La gran diversificació de
tipologies en ceràmica en una mateixa zona evidencien una complexitat dels actes de
comensalitat. Per exemple, els peus en la ceràmica són mediterrànies. L’atlàntic podem veure
motius decoratius més complexos.

Tipologia
Un element molt important serà la decoració. Els motius més simples són línies horitzontals.
A mesura que es fa més complex, es treballa amb franges de línies i cap a dins es treballa,
arribant a formar triangles. Els més senzills són els que venen de fora, i els més rics
combinen patrons rics i senzills.
Quan parlem d’aquestes decoracions podem dividir en diferents grups:
- Internacional
1. Campaniforme cordat → Influència continental
2. Campaniforme marítim → Forma part d’una xarxa marítima, segurament
atlàntica. Tindrà decoració puntejada amb bandes estretes
- Regional → Son els desenvolupaments particulars de la península Ibèrica
1. Campaniforme Pirenaic → La trobem a la zona dels Pirineus. Fan un punteig
continu. Puntillisme
2. Campaniforme incís → Es caracteritza per la seva complexitat.
La clau és saber d’on venen les ceràmiques. No és tan important les formes sinó la decoració

Realitat de la identitat campaniforme

Sempre se’ls presenta com una unitat. La dificultat és que és parteix d’unes característiques i
s'afegeix d’altres segons les troballes. Això és significatiu perquè els estudis basats en el
campaniforme han portat a presentar l’àrea originària dels grups celtes. Es considera que
aquestes aportacions genètiques són la base de l’establiment de les tradicions i cultures del I
mil·lenni. Es fossilitzaran amb el món cèltic. És un moment important perquè en les troballes
si suma els estudis genètics i anàlisi isotòpic.
L’arquer d’Amesbury es troba en una tomba en fossa. Tenim el problema per saber si és un
individu vinculat a la artesania, guerrer o mercenari o elit. Aquest individu planteja diversos
dubtes. En poder excavar-se molt bé planteja dubtes. Porta vasos campaniformes, gabinet
penjat al coll, paquet de làmines i ascles, peça per encendre el foc, un braçalet, un pinta,
arracades. Els elements de talla lítica identifica com arquer. Té un aixovar funerari amb 100
artefactes i 5 vasos campaniformes (tipus marítim), 16 puntes de fletxa molt treballades
decorativament, eines i restes d’esclats de sílex (a més d’un retocador de banya), un mirall.
També porta elements de metall. Això també ens identifica com un possible metal·lúrgic
(segona proposta). Porta 3 punyals de coure, una enclusa i dues plaques per afilar. Portava
elements amb os i defenses de senglar per fer collarets. Es considera com un trofeu.
També portava una anella d’or, a més d’un altre inserit a la mandíbula

L’anàlisi isotòpica dona que és originar i de la zona suïssa. El que l’acompanya, un jove,
hauria nascut a Anglaterra. Aquests valors isotòpics es fan a través de l’oxigen respirat.
L'anàlisi epigenètica va donar que segurament era el pare.
En aquest camp epigenètic ens mostra material genètic vinculat als grups nòmades de les
estepes amb els grups peninsulars. Aquests grups nòmades, hi ha una substitució genètica que
passa continentalment en la base masculina.

Economia: xarxes i matèries primeres

Al vall de l’Ebre, hi ha la producció campaniforme més antiga de la península. No és la més
nombrosa. Hi ha una descomposició de l’ús del vas (zones on es consumeix produccions
atlàntiques i altres d’incís). En la distribució cronològica, a la península tenim les datacions
més antigues (mapa).
En el nostre cas, tenim els estils regionals dels Pirineus i l'estil salomó (2700) Hi ha un punt
d’inflexió que són les primeres troballes del vas campaniforme. Això passa als anys 50.

Neolític Final-Calcolític-Bronze Antic: el campaniforme

Quin és l’element sociològic que ens permet parlar la transmissió extensió del vas
campaniforme. Hi ha una gran confrontació entre els que pensa que sorgeix al sud-est i els
altres que pensen que surt d’Alemanya.
Element que hem de tenir en compte a l’hora d’estudiar el vas campaniforme:
- Temps cronològic i expansió d’aquesta
- Origen del material: producció local o exportada
- Explicació sociològica: les interpretacions han anat que és un producte acompanyat
amb altres productes associats amb el masculí i guerrer; prestigi. Dins d’aquest
prestigi masculí, el vas es pensa que va vinculada amb la cervesa. Una altra hipòtesi
diuen que estiguin vinculades amb la metal·lúrgia.

Agricultura i ramaderia: revolució dels productes secundaris

Introducció de l’arada i del carro: innovacions d’influència oriental. Noves plantes,
desenvolupament de l’ordi i blat que permeten produir més.
Hi ha un gran desenvolupament de la ramaderia que ja trobem la llana com un producte a
desenvolupar.
Hi ha una inversió molt clara amb la cultura cerealística, tot i que no es deixa de recol·lectar
fruits. El que més es consumeix és la civada.
Hi ha un gran consum ovicaprid, però els bovids i suids, el seu consum puja. El cavall les
d’ostentació.
Tot això ho trobem representat amb suport parietal, amb esteles i pintures; representacions de
l’arada, destrals i gossos que controlen un grup no domèstic com cérvols. Escena de caça.
Trobem parts de carro, en els quals els trobem sobretot a Armènia.

La sal serà un element de bescanvi i de consum. Per tant, serà un objecte de prestigi. Veurem
una sèrie de punts on es comença a explotar i distribuir el producte mineria (or, plata, coure,
estany…). Hi haurà una zona que explotarà l’or de manera sistemàtica (zones dels carpats.

Desenvolupament dels metalls

Hi ha un problema amb els punts d’extracció i la difusió del producte. L’or és molt difícil de
saber a quin és el lloc de procedència. A casa nostra, la mena ja ve feta=Objectes de prestigi.
Per evidenciar l’activitat metal·lúrgica necessitem un gressol, evidències d’escòria o una zona
de tractament del metall en fosa.

Primera metal·lúrgia
És l’or amb martelleig, sense fossa. Molt arcaica. L’or s’utilitza per objectes d’ornamentació
(vinculat al prestigi). Contemporàniament, hi ha el coure, segon material és el coure,
provinent de la malaquita. En aquest cas s’ha de fondre la malaquita a un gresol a 1200 graus.
Extret el coure dels altres materials que els acompanyava abans de la fosa. Després s’ha de
fondre altra vegada per posar-lo en un motlle per fer ja la forma de l'objecte. Tot això no
comporta un forn.

Aquest procés a Catalunya es dona contemporàniament amb el campaniforme. Les primeres

troballes són d’or i precampaniforme (ca. 4000 aC)

Coure
Catalunya no és gaire rica amb minerals metal·lúrgics. Sempre s’havia cregut que els objectes
de coure provenia dels intercanvis. Últimament, comencem a trobar mines de coure. N'hem
trobat a la Zona del Priorat, Garraf i Pirineus.
- Extracció del mineral → S’ha de trobar objectes vinculats a l’activitat minera i les
restes de mineral. Es troben fetes de basalt, granit, pissarres… Bàsicament, trobem les
zones d’extracció al Priorat. Finals del Calcolític fins al bronze inicial (1500-1200
aC). No hi ha galeries subterrànies; tanmateix, hi ha evidències que es coneixia
aquestes tècniques semblants. Els pics són amb roca natural i poc elaborada.
 - Transformació del mineral per fer-lo metall → Es fa un motlle amb una peça o dues.
Es redueix el mineral (molta amb morters per exemple) en el calcolític en la zona què
s’ha trobat i en el poblat és fa la resta de transformació. Hi ha presència de coure i
estany. La barreja d’aquests dos materials pot ser natural o artificial. El Bronze és
molt més sòlid. El vas campaniforme es fa servir de gresol.
- Fosa del metall → Es necessita uns motlles. La segona part del motlle és la plana per
tapar. El fet que es trobi a Lleida l’exemple, vol dir que el mineral arriba ja
transformat.
- Objectes → Ornaments personals, petits instruments, armes i objectes polifuncionals
(destrals: tallar o arma. En aquest moment més antic, les destrals són molt planes.
Posteriorment, es fan destrals amb rebores a l’edat inicial de bronze. Es reforça a tot
el perímetre en la zona d’emmanegament)

Metal·lúrgia: matèria primera

Parlem una distribució diferencial de les àrees d'aprovisionament. Hi ha uns grups que
accedeixen i transformen i uns grups que no. Hi ha una sèrie de concentracions, pe

La circulació d’aquest producte es vasa en la xarxa d’intercanvi que ja estaven en el neolític.

No hi ha intercanvi en unes zones concretes possiblement perquè hi ha conflictes entre grups

No circula el metall en si. Les comunitats no tenen una mina, sinó que el mineral no circula
sol, sinó que passa segons les fases de transformació d’aquest mineral. Els lingots es posen en
circulació (preforma) i quan arribin els poblats s’acaben.

La minaria en coure és molt senzilla. No són afloraments minerals molt complexos, per tant
en una extracció en superficie n’és prou. Tècnicament, és més fàcil que explotacions del
neolític. El coneixement tècnic ja el tenien del neolític. El treball és clarament en cadena i
organitzat (les persones que treballen la xarxa no posseïxen el control d’aquesta per ells
mateixos, sinó que hi ha un individu per sobre que té el control).

Les tècniques de decoració són d’incisió.

La vaixella metàl·lica és de formes que fan un acabat per semblar-se ala ceràmica. La que
està feta en metall és la més preuada.
Els objectes d’or són peces en metall més fàcils de fer. En les armes són peces finetes, on
l’acabat és en el mànec

En les eines, el metall és més ostentós.

El fenomen d’explotació minera al Rin són 200 anys. Després se’ls hi acaba. En aquest
moment s’uniformitza la producció, de la mateixa manera que s'estandarditza. Hi ha majors
tipologies d’armes.

Al Pròxim Orient tindrà tallers i algú que vigila la producció metal·lúrgia. El model europeu
és molt més lliure, sense un lloc concret

Cases
Les tipologies no canvien; podien ser plenament neolítiques. Tanmateix, en contextos
d’orient, comencem a veure aparició d’àrees específiques de producció → Àrees
protoartesanals. Són poblats neolítics amb una més ordenació de l’espai. Hi haurà més gent=
necessitat organitzativa

L'Argar: L’origen de l’estat a la península Ibèrica (2300-1500 aC)

Antecedents
La societat argàrica va ser precedida per la societat de Los Millares (3200 - 2200 cal. ANE),
la qual va ocupar el territori en època Calcolítica.
- Cabanes circulars.
- Alta densitat urbana.
- 4 línies de muralles defensives amb torres.
- Enterraments col·lectius dins megàlits, càmeres sepulcrals amb passadís i cistes.
Té tanta riquesa que va ser robada moltes vegades.

Cronologia: Edat del bronze antic

El primer Estat de la península Ibèrica
Primera societat en la península que es detecta un estat: Relacions econòmiques i polítiques
que duen a l’emergència d’un sistema Estatal.

- Producció social (ramaderia molta, caçaria, producció de metalls, tot el que es pugui
produir) Tots aquests objectes van amb plusvàlua a una minoria elit. La producció
social està controlada per una elit.
Se sap l’evolució territorial pel carboni 14. Gran control del territori. Ocupen 33.000 km
quadrats.
Hàbitat
Aprofiten el turó, fan terrasses artificials i construeixen a sobre d’aquest.
Les seves dimensions varien entre 1-4 ha pels petits, i 4-10 ha pels grans.

Assentaments en alçada:
- Ampli control visual del territori.
- Condicionen el turó, aterrassant-lo, per construir les cases a sobre.
- Cases de planta absidal, trapezoïdal i rectangular.
- Aglutinament de les cases, urbanisme dens.
- Cases organitzades en diferents barris.
Assentaments a la plana:
- Funció de producció alimentària.
- Abasteixen als assentaments grans.

Els assentaments més grans disposen d’una petita àrea amb potencial agrícola, mentre que els
assentaments més petits disposen d’una àrea molt extensa de potencial agrícola. Els
assentaments de la plana abasteixen els centres en alçada, on està la elit. Els jaciments de la
plana només produeixen.

Les habitacions estan especialitzades per una tasca o funció. També hi ha habitacions
enfocades a la política, com el centre d’audiència (hi ha una banqueta perimetral amb
capacitat de 55 persones, un fogar, un pòdium…) En aquesta zona es troba la tomba més rica
de totes. També es troben tallers especialitzats en aquestes habitacions (molta d’ordi,
magatzems)
Estructures hidràuliques: s’han trobat 6 cisternes. No poden abastir tota la població.

Economia de subsistència
Agricultura
- Cultiu extensiu de secà monocultiu (ordi). Les qualitats de l’ordi permeteren alimentar
un gran nombre de població, ja que és una espècie resistent a condicions climàtiques
àrides i pot créixer en terres amb una fertilitat baixa o moderada.
- L’alt consum d’ordi va provocar malnutrició i anèmia entre la població de finals
d’època argàrica. Es reflecteix en l’alta taxa de mortalitat infantil.
- Predomina el cultiu de l’ordi i del blat als poblats en alçada.
- També es cultiva, en menor mesura, la llentia, el pèsol i la fava en els poblats de la
plana.
- Petites evidències de cultiu de lli, oliva, raïm i figa.

Ramaderia
- Bòvids
- Ovicàprids
- Suids
- Èquids (Segurament burros o mules; no es pot diferenciar arqueològicament)
La cacera i la pesca eren estratègies utilitzades com a complement ocasional a l’agricultura i
la ramaderia.

Artesanies
Terrisseria
Els recipients ceràmics es produïen de forma estandarditzada i controlada per la classe
dominant. Existien 8 formes úniques, les quals es fabricaven amb argiles d’una zona
concreta. Hi havia tallers especialitzats i els recipients ceràmics eren exportats al llarg de tot
el territori argàric. Acabats brunyits, la majoria sense decoració. Ceràmica brunyida (brilla
molt, volen imitar la vaixella de metall per distinció social) Estava molt estandarditzat en vuit
tipologies)

Artefactes lítics
Ús de matèries primeres fluvials locals en contraposició al període Calcolític.
Matèries de pitjor qualitat que les exògenes.
Àrea de captació: 10 - 50 km².
Producció especialitzada: assentaments dedicats a la producció, a la distribució, a
l’emmagatzematge o al consum dels artefactes.
- Molins
- Percutors
- Allisadors
- Afiladors
- Làmines de sílex com a dents de falç
Els Millares usaven matèries de fora, ja que les autòctones eren més dolentes.

Metal·lúrgia
Producció especialitzada i centralitzada.
Producció de coure, de bronze estannífer, de plata i d’or.
Assentaments on només es practica la mineria, la reducció i l’obtenció de lingots (ex.:
Peñalosa).
Assentaments on només es realitza la fosa, la forja, l’acabat i el manteniment dels útils dins
tallers metal·lúrgics.
Gresols, motlles, encluses, martells i afiladors
Un sector de la producció tindrà el control, un i producció del metall

Tèxtil
Treball del lli i de la llana.
Telers verticals.
Peses de telar cilíndriques amb dues perforacions, fetes d’argila. Apareixen agrupades al
costat d'una paret, a prop de les portes i finestres per aprofitar la llum natural.

Elements que formen part d’un sistema Estatal

Dominen un territori molt extens, i ho centralitzen en un centre. Això implica una distribució
de l'excedent i la necessitat de la coerció per mantenir aquest sistema polític. Hi ha un control
d’aquesta centralitat de la producció, tant l’excedent com el resultat. La matèria primera era
transformada i elaborada als assentaments en alçada. Després era redistribuïda a la població
que vivia als territoris dels voltants. Això implica control i comptabilitat, suggerit per
l’estandardització de la capacitat volumètrica dels recipients ceràmics i les seves marques
d’ús. La gestió de la distribució controlada va portar al desenvolupament de l’artesania
especialitzada (metal·lúrgia, tèxtil, terrisseria…), supervisada per un grup concret, tal com es
veu al registre material dels enterraments (ganivets, punxons, destrals, afiladors, encluses…)

Organització sociopolítica
Les categories estan basades pels aixovars i les patologies dels cossos. La classe 1 tindrien
accés als èquids (batalla i coerció) Classe 2 no té accés a l’or i la plata, però si que algunes
eines de metall que els ajuda en les seves tasques productives. Classe 3 malnodrits i
patologies, relacionat pels treballs més durs.

El fet que els objectes preciosos el porten els

adults fa pensar que seria heretat. La classe
social era heretada, ja que s’observa el mateix
registre material en nens que en adults. L’estatus
social no era adquirit pels mèrits en vida.

La diferenciació sexual i de classe de la feina s’ha pogut veure per les patologies en els
cossos (sobretot en el molta en els braços). Existia una diferenciació sexual i de classe del
treball. Les paleopatologies dels difunts revelen que les dones de les classes populars i les
esclaves realitzaven treballs de mòlta i de transport, mentre que les de classe dominant tenien
una major debilitat muscular i signes de salut més favorables. Els homes s’encarregaven de la
violència.

Ferides als caps per les alabardes (estan pensades per ferir caps humans). Els homes de la
classe dominant eren els posseïdors del poder coercitiu. Eren els únics amb accés a armes
especialitzades (alabarda i espasa) i a eines metàl·liques (destral i daga). Tenien el control
estricte i restringit de la distribució, l’ús i el consum dels objectes metàl·lics.

Violència
Violència per mantenir el sistema social i polític. Tenia un rol important en la societat
argàrica, ja que la classe dominant no només sotmetia a una part de la població, sinó que
també era utilitzada per mantenir les divisions territorials i per controlar la circulació de
persones i de productes. Es pensa que també s’exercia una violència psicològica a causa de
l’absència de símbols o expressions creatives per part de la població. La forta
estandardització de la fabricació artesana i dels costums funeraris es va dur a terme degut a la
forta presència d’un codi o d’unes normes establertes que inhibien qualsevol manifestació
d’una cultura diferent.
Només s’ha trobat muralla a un cantó. Van fer una segona muralla

Pràctiques funeràries
Inhumació primària individual, doble, triple o múltiple. La més habitual és la individual.
Enterraments sota les cases.
Tipus de tomba: cista de pedra, urna ceràmica o pithoi, en cova artificial excavada a la roca
(covatxa) i en fossa. Les primeres en realitzar-se fóren les cistes i les covatxes. Després es va
començar a inhumar en fosses i, finalment, en urnes a inicis del II mil·lenni cal. ANE.
Poden ser successives els enterraments (es mor un i quan mor l’altra obren la tomba per
tornar enterrar)

Aixovar
L’aixovar també estava diferenciat per sexes i classes socials. Les dones estaven associades
als ornaments (diadema, collar, pendent) i al punxó (associat al treball tèxtil), mentre que els
homes estaven associats a les armes (alabarda, espasa curta, espasa llarga, destral). Tots dos
compartien aixovar com la daga/punyal i els ornaments (braçalets, anells).

Pràctiques funeràries des del Neolític fins al calcolític (Megalítics).

Les pràctiques funeràries, des dels primers grups neolítics, fins al calcolític, no canvia la
posició ni disposició. Al final del neolític i tot el període del bronze, es produeix una
desinversió; menys durabilitat i normativització/estandardització. Són vasos i altres objectes
amb vida més curta i més semblant entre ells=identificar els centres productors. Tanmateix, hi
ha un tractament de la mort. L’exemple de les maioles, l'estructura del sepulcre és senzilla.
Veiem individus amb trossos amb connexió amb alguna àmfora. Es pensa que és primària la
tomba, amb algunes restes òssies que s’han agafat de l’individu. Agafar parts esquelètiques és
alguna cosa que es fa més normal al calcolític. Se separa l’aixovar de les tombes a l’hora de
l'excavació. No se sap que és aixovar o és una fragmentació intencional. Això mostra tota la
simbologia associada amb la reutilització dels objectes simbòlica; hi ha hagut un banquet
funerari on s’han trencat i un tros s’ha posat a la tomba i l’altra se l’han portat. També trobem
ofrenes alimentàries; xais, mitja vaca, mig porc… Es posen peces produïdes especialment per
posar a la tomba/dipòsit, i altres peces que ens donen pistes de l’activitat dels individus:
metalls, restes de fosses → Ferrer. El mateix passa amb el món de la caça. → Jerarquització ii
especialització. En les tombes de Maioles, també hi ha tombes secundàries on no conservem
tot l’individu. L’espai central el conforma la part parcial que he esmentat abans. Quan no hi
ha les peces més petites vol dir que és una secundària. Cenutafi → Tomba on hi ha tot
l’aixovar, però no hi ha un cadàver; hi ha hagut un accident amb el seu cos, però la comunitat
segueix fent l’enterrament amb tots els honors.

Què acompanya aquests megàlits?

A vegades es fan conjunts d’aixovars.
Els nous paquets d’aixovar ens permetran identificar unes tradicions paraneolítiques i
innovacions d’origen centreeuropeu associades al campaniforme (calcolític).
En l’aixovar neolític final comencem a veure venes d’or i làmines de sílex associades a un
producte de prestigi.
Veurem un calcolític campaniforme i no campaniforme.

Tenim un megalitisme (4500-1200 aC) i un campaniforme (final del neolític i durant el

calcolític.) i el camp d’urnes

Els grups del neolític final el que trobem en el context funerari representa molt bé les
societats; les ceràmiques amb les quals s’enterrava s’usaven també pel dia a dia.

Tres propostes pels vasos campaniformes:

- El vas és forani →producte considerat de prestigi, per tant, és part de l’aixovar
- Com a contingut d’un altre producte a dins. El que acompanyaria els morts seria un
producte dins com cervesa.
- Com a recipient on es transforma el metall → Gressol: Recipient per transformar la
fosa del metall

Aquestes tombes van acompanyades amb plaques amb motius geomètrics que representen
teixit. En el seu moment hi havia ídols, però després se’ls va associar a braçalets d’arquer.
Posteriorment, hi ha vasos epicampaniforme, que està relacionat amb produccions locals,
amb motius que recorden aquests vasos forans.

L’ubicació d’aquests objectes d’acompanyament no està dins de la tomba, sinó al costat, i a

sobre. Són aixovar per no ser vistos. Al neolític final, es posa a l’entrada de la tomba. És com
una espècie de barrera. Està pensat per segellar la càmera. En el Bronze inicial hi ha un
allunyament en relació la càmera, i estan distribuïts circularment dins del túmul. En el bronze
final, en un moment d’incineració dels morts, encara es fa servir els megàlits, es posen a
l’entrada, per no molestar.

Edat del bronze (1800-700 aC)

El Bronze Antic, del 1800 al 1500 aC
El Bronze Mitjà, del 1500 al 1200 aC
El Bronze Final, del 1200 al 700 aC

El 1500 (bronze mitjà) es caracteritza per nous materials en les vies de comunicació de les
vies mediterrànies, atlàntiques i continentals. No són només materials, sinó també la de
persones. Hi ha unes dinàmiques molt vinculades a l’ADN, que està vinculat a les cultures.
Es lliga les tipologies ceràmiques amb les funeràries. Hi ha un gran domini d’un tipus
genètics, segurament és una ocupació i suplantació.

Aspectes tecnològics: el bronze

La tècnica consistia a barrejar el mineral de coure (en general calcopirita o malaquita) amb el
d'estany (cassiterita) en un forn alimentat amb carbó vegetal. Generalització dels
coneixements metal·lúrgics, primer del bronze arsenical (coure + arsènic) i després del
bronze típic (coure + estany).
No podem proposar una àrea productiva especialitzada, però sí una àrea de producció
vinculada a la fosa i l’extracció. Però les altres parts del procés és mòbil. Les eines amb les
quals es fa el material són les mateixes, però s’incorporen les destrals planes, alabardes… (es
segueix amb la tradició calcolítica.) També hi ha un increment en la inversió en
ornamentació; les societats de bronze l’estètica agafa molt pes. L’utilització de denes és molt
rica, de la mateixa manera que les petxines. En el registre, és molt escàs, perquè es recicla
molt el metall. Trobem negatius de les tipologies gravades en la pedra. En metal·lúrgia hi ha
poca evidència d’influència continental, és tot mediterrani i atlàntic

Aspectes socioeconòmics
En el que és l’inversió de treball en alguns materials complementari i la seva accessibilitat i
dificultat tecnològiques hi haurà alta producció per baixa dificultat d’accés de la matèria. Són
especialitzats i s’organitzen a temps parcial el treball:
No sabem com és la redistribució d’aquests objectes, ni sabem els vincles socials i genètics
que produeixen

Economia
Agricultura
Extensió de l’agricultura a terres marginals. Alternança de sistemes de conreu. Ús animals
domèstics feines camp. Aparició de l’arada

Ramaderia
Generalització de l’ús del cavall i el carro. S. Evidència: Món funerari Material dels dipòsits.

Artesania
“Revolució dels productes derivats”, de caràcter artesanal. Emmagatzematge i distribució de
tota mena d’excedents. Artesanat itinerant Productes i comerç.
Europa central
Unetice
Són grups seminòmades al lloc del Danubi i bàltic. Exploten bronze i tenen unes tipologies
específiques.
Les produccions s'assemblen a les de l’Argar: brunyides en negra que volen imitar el metall.
Poden ser de tipus bàsics (peus de la ceràmica és influència mediterrània)
Les estructures d’assentament observem un límit i condicionament de l’accés al poblat
controlat. Hi ha una gestió de l’aigua que té gran importància.
Aquests grups culturals rebran produccions de la illa britànica i dels micènics (d’or), a més de
l’ambre del bàltic: aquests són els elements exògens de prestigi.

Les sepultures no són molt riques, però tindran l’element del cavall, del carro que indica la
mobilitat

Otomani
Zona dels Balcans, Hongria i Eslovàquia.
Tenen o mantenen per proximitat amb Grècia tenim cases amb porxo i amb gran inversió de
la fusta. La tipologia global és semblant a la de Millares, amb quatre línies de muralles, però
molt més extenses. Les zones de fortificació són molt importants. Tanmateix, les restes són
negatives pel treball en fusta.

Són grups guerrers que fan una bona inversió en la producció ceràmica que vol imitar la
metàl·lica. Hi ha presència de cavalls i carros en contextos domèstics

Introdueixen la pràctica funerària de la incineració amb una pira. A vegades els cremen amb
els objectes d'acompanyament. S’enterren en un túmul (megalític) i posen la cendra sola o
unes urnes. Agafa tots els elements mediterranis, incorpora els elements nòrdics i introdueix
el cavall i el carro.

Europa atlàntica
Cultura dels túmuls amoricans
No sabem on són els poblats. Hi ha una aristocràcia guerrera per les tombes amb armes.
Megalítics.
Elements de poder exogen: or que es manifestés molt excepcionals com la capa de mold. No
es context funerari. L’or no és d’allà i la tècnica és mediterrània, segurament de l'oriental.

Cultura de Wessex
El Stonehenge segueix funcionant. Es manté la ocupació. Els objectes són espases de bronze
de bohèmia, collarets d’ambre, or de Bretanya denes de Grècia i Egipte. Hi ha incineració
entre 1600-1400

Península ibèrica
Villena (País Valencià)
Importacions i tresors bastant homogenis (villena és excepcional). Sembla un aixovar, però és
una acumulació d’un amagatall. Hi ha or i plata.

L'Algar
Les copes agràries brunyides en negra és molt freqüent.
Galera, (granada) hi ha una zona d’explotació minera amb cavitats artificials i naturals que
explotaven el bronze.

Cogotas
Cases ben estructurades i fortificades

Bronze mitjà (1500 al 1200 aC)

Europa central: cultura dels túmuls
Àrea Rin, Càrpats occidentals i des dels Alps fins Mar Bàltic.
Sepultures d'inhumació individual en túmuls. Essent freqüent el dipòsit de restes òssies
d'animals en els enterraments, així com els enterraments dobles.
Es generalitza l'ús del bronze, amb produccions en sèrie realitzades a partir de motlles de
pedra. La base econòmica fonamental fou la metal·lúrgia, que permet millores en l'armament
i l'utillatge.
Els ornaments de metall proliferen. Els poblats no són molt grans, estan situats
estratègicament, en zones altes i amb defenses naturals, a vegades rodejats per muralles de
fusta i terra, presentat l'ús de fossats (un o més). Els habitatges són de planta rectangular o
trapezoidal, construïts amb fusta i altres materials peribles.
D’influència mediterrània. Trobem peus alts, bastant característiques. Hi ha continuïtat en la
resta d’elements. Continental, d'influència trobem els vasos amb apèndix de botó. No sabem
el ús, però són petites. Objecte de consum individual.

Europa Nòrdica
A l'Europa Nòrdica l'explotació de l‘AMBRE. Permet aconseguir el coure i l'estany.
Existeixen tallers locals de fosa, convertint-se en un focus metal·lúrgic de categoria.
Es reben influències funeràries de la cultura dels túmuls.
Les sepultures són tumulàries, agrupades en necròpolis, a voltes seguint les vies naturals de
comunicació. Els paraments són rics, constituïts, principalment, per armes.

Amagatalls
Hi ha un increment dels objectes de metall. Tenim una metal·lúrgica desenvolupada. A més
hi ha els amagatalls d’objectes de bronze per després fondre's. Són troballes antigues
vinculades a la tradició de prospecció de terreny. S’associen a cursos fluvials, es a dir, vies de
comunicació. Estan a prop de creuar els Pirineus, segurament per transport.

A tot això hi ha diverses interpretacions. Una és que, almenys Llavorsí, és un lloc de

concentració de diversos punts transpirineic on s’oculta. Es pensa que qui podia fer això són
artesans itinerants que, segons la producció i demanda que necessitaven, anaven a l’ocultació
per obtenir més material per refondre el material.

Un altre tipus és el dipòsit de la ria de Huelva, situat a la intersecció de la riera. Hi ha una

teoria inicial que és un vaixell de fora que venen per la fosa. I l’altra és que estan llençats
expressament en llocs estratègics i llocs de pas com a ofrena votiva, funerària o no. La segona
és la més plausible.

Bronze final: transformacions de finals de II mil·lenni i primer quart del I mil·lenni

(1400/1200-700 aC)

Hi ha una continuïtat en assentaments i discontinuïtat en patrons funeraris: els camps d’urnes

En la transició del 1200, veiem que hi ha una sèrie de fenòmens genètics que ocasionalment
mantenen una continuïtat material → Incineració en format de camps d’urnes (hallslat i La
Tené).
El Bronze final i l’estructuració de les entitats socials del I Mil·lenni
El ferro és un element d'inflexió. S’introduirà al 700, molt habitualment apareix en els camps
d’incineració dels camps d’urnes. Les primeres evidències van lligades en l’àmbit funerari.
El bonze final acaba subdividint-se segons la presència o no dels camps d’urnes. Això es veu
lligat si hi ha intercanvi, metall + tecnologia i el món funerari, a més de la complexitat social.

Els camps d’urnes se subdivideixen als camps d’urnes antigues (1.100-900 aC; no hi ha
incineració) i camps d’urnes recents (900-650 aC; producte exògen).

La primera edat del ferro 650- 500; camps d’urnes del ferro.

Hi ha objectes molt específics que evidencien el coneixement de les societats: disc de Nebra
(possiblement vinculat a un carro). Es la representació més antiga dels fenòmens astronòmics.
No és una utilització simbòlica, sinó utilitària. (Cultura Unetice) Després hi ha el carro de
Trundholm. Es un carruatge que utilitza el ferro que representa un calendari, que regeix els
cicles agrícoles, ramaders…

Característiques dels materials

La urna funerària és molt important, és on hi ha les cendres dels difunts. L’ustrina és el punt
de cremació. Els elements d'acompanyament són vasos que no sabem si hi havia aliments o
altres continguts. Apareixent solcs acanalats; veiem l’introducció del torn → Es necessita una
energia sinergètica rotativa. Tecnològicament implica coses, més que estètiques. És rellevant,
perquè necessiten el torn per altres coses utilitàries. No és torn ràpid, però és lent amb procés
d’evolució.

Les ceràmiques bonzofinals són molt diverses: península ibèrica és més senzilla i l’alemanya
més complicada. Tanmateix, manté un repertori entre la vaixella individual i dels de gran
emmagatzematge (zones específiques d’emmagatzematge).

Metalls
Té una implementació a la vida diària molt més exitosa a partir de l’introducció de les fulles
d’afaitar. Sempre acompanya tombes masculines. És una producció en bronze. Un altre
producte d’higiene és el mirall. La producció domèstica té uns elements estrella: fulles
d’afaitar, miralls i pins o agulles. Aquests últims formen part d’innovacions femenines, però
també les veiem contextos masculins. Hi ha altres productes com les pinces.

Diversitat de les pràctiques funeràries

Incineració i camps d’urnes. Excepcionalment, hi ha grups danesos que enterren en tipologies
amb grans troncs de fustes. Aquí trobem aixovar. Les darreres evidències són sota l’aigua.
Van associats a vaixells, amb pedres, i l’individu disposats a baix i algunes peces de ferros
(d’importació).

Cultura Hallstatt i cultura La Tene

Les àrees d’influència de la cultura de La Tene és difícil. Tradicionalment, aquests grups
tenen les tipologies funeràries de vaixells al Danubi. Això va portar, perquè hi havia dins de
les tombes, que el ferro provenia d’influència continental. El ferro està a tot arreu. Es va dir
que els grups La Tene els explotava ells. Les cronologies són del 800 aC. L’altre gran punt
d’origen són els Fenicis. L’altre gran discurs és l’origen mediterrani. Aquesta dualitat va fer
que és digués camps d’urnes amb influència La Tene. El material d’aixovar es diposita al
llarg del registre. En l’aixovar evidencia noves introduccions de material (importacions
fenícies). Aquests vasos (fenicis) són productes exògens. Segurament el més important és
l’interior del vas, segurament d’hauria haver-hi un producte exogen: peça contingut,
l’associació és molt clara.
L’estructura del Túmul es fan per assenyalar els camps d’urna. Alguns començaran a ser de
planta quadrada. Canvi de la concepció important, perquè és una influència fenícia. Al final,
es convertiran en estructures torres. A dins només hi haurà la urna igual. En el món ibèric són
habituals. Quan les tombes són iguals, és difícil fer les associacions amb les necròpolis. En la
mateixa necròpolis hi ha les ustrines. Trobem tombes de guerrers, amb aixovars més concrets.

Altres necròpolis observen dues tipologies:

- Un grup cultural té un espai funerari
- Un altre grup comparteix un sol espai amb un altre.

La disposició dels aixovars aporta una discussió sobre que poden ser els objectes que estan
fora de les urnes. Hi ha fragments de ceràmica que estan intencionalment trencats. Fins i tot
hi ha cullerons que evidencia el gest funerari.

El cas dels vilars protegeix una cisterna natural. No hi ha molt espai pels cabdills, però té un
sistema de fortificació molt complex. Hi ha camps frisis. El poblat es radial. Hi ha fossars
d’aigua per protegir. Hi ha una fortificació extrema d’unes elits, on no hi cap tothom

Introducció del ferro

Hi ha un consens que és el començament de l’implantació del sistema d’escriptura. Hi ha el
ferro i el torn. El ritual funerari ja bé d’abans. Canvia el material. Arriba al segle VIII aC les
colònies fenícies i gregues. Ens arriben productes seus a través dels seus enclavaments, que
després actuaran com atomització d’uns punts claus.

Les datacions més antigues són del XII- X aC d'armes i útils. Es pensa que hi ha dues vies de
distribució, l’autòcton i la de Líban.

Tecnològicament, no és una gran innovació el ferro, ja que la fosa és molt semblant el coure.
L’únic que predomina és els avantatges: més presència, més elàstic i més resistent

Manifestacions i representacions simbòliques a la península Ibèrica

Art rupestre
L’art rupestre comprèn tota aquella manifestació artística realitzada sobre un suport rocós.
 - Les tècniques aplicades són el dibuix i el gravat.
- El trobem en coves i abrics. La cronologia d’aparició encara és dubtosa, però hi ha
cert acord: Paleolític Superior. Es realitza fins a l’Edat del Ferro.
- Es data a través de l’anàlisi tafigràtic de la roca, ja que si es fa la pintura s’ha de treure
molt tros de la pintura

Estils d’art rupestre

Podem assenyalar tres tipus de manifestacions d’art rupestre:
- Art macroesquemàtic
- Art llevantí
- Art esquemàtic
Entre ells hi ha diferències formals, estilístiques, tècniques i, en part, cronològiques,
conseqüència, potser, de la diversitat cultural dels grups humans. En una mateixa cova hi ha
superposicions de diverses èpoques

Tècniques i formes d’execució

Localització:
- Art rupestre (majoritari) i art moble (representacions de la Ceràmica Cardial).
- Localització en abrics i baumes, en punts ben visibles i a la llum del dia. Per aquest
motiu s’han degradat molt per l’exposició
- L’accés pot ser abrupte o difícil.
Tècniques pictòriques:
- Pintura sempre en vermell, groc, negre o blanc. L’ús del blanc és anterior, i amb el
temps s’incorpora el vermell i el negre. En qualsevol cas no hi ha policromia.
- En les representacions animals predominen les denominades tintes planes (omplir la
figura en color) tot i que en les antropomorfes, a vegades es deixen espais amb el
mateix color del suport.
Extensió
Característiques
Convencions compositives:
- Hi ha una composició diagonal o circular
- Absència de perspectiva. Representacions quasi sempre frontals.
- Captació del dinamisme a partir del moviment de les cames dels humans i de les
cames dels animals.
- Composició diagonal, sobretot quan es tracta d’escenes de caça o combat.
Composició circular.
- Tendència a l’estilització a través de la figuració dels tipus filiformes.

Superposicions:
- Es documenten abundants superposicions.
- És habitual, per exemple, la superposició de representacions de tall naturalista del
Llevantí Clàssic sobre representacions de l'Art Lineal Geomètric

Temàtica de l’art Post-Paleolític

Animals:
- Representació d’escenes de cacera
- Representació d’animals de fauna temperada (bou, cérvol i càprids), importància del
cavall. Ocasionalment: abelles, aus i gossos.
- Tècnica: tinta plana.
- Les figures són de mida mitjana (fins als 60 cm), quasi sempre més grans que les
representacions humanes.
- En les fases inicials, posicions tranquil·les (normalment sense perspectiva), de gran
realisme.
 - Incorporació d’algunes convencions de moviment (cames flexionades).

Figures humanes:
- La seva presència és la gran diferència respecte a l’art Paleolític.
- La figura humana apareix estilitzada, cestosomàtica (insinuada per segments),
paquípode (de cames gruixudes) o mematomorfa (allargada).
- Dimensions: no més de 10 cm.
- Vestimenta:
❖ Els homes porten pantalons o calçons cenyits als talons i la cintura. A vegades
incorporen tocats, plumatges, barrets.
❖ Les dones solen portar el pit descobert i grans faldilles.
- Figures incloses en un discurs escenogràfic

Escenes diverses:
- Escenes de caça (les més freqüents).
- Escenes de guerra i enfrontament grupal.
- Escenes rituals:
● Representacions d’orants a l’art macroesquemàtic
● Al·lusions a danses de suposat caràcter fàl·lic
● Tauromàquic
● Sacerdotal
- Escenes agrícoles. Sembla que l’agricultura estava reservada a la dona, ja que surten
representades amb aixades
- Escenes de domesticació. Recol·lecció de la mel.

Cronologia
Art lineal geomètric
Localització: coves i abrics.
Cronologia: Epipaleolític (8000 – 6000 ANE).
Suport: plaquetes planes de pedra.
Motius geomètrics, amb línies paral·leles, trancades i trapezoidals.

Art llevantí
Localització: coves i abrics del Llevant peninsular.
Escenes zoomorfes i antropomorfes de caràcter realista.
Cronologia: difícil d’atribuir. No hi ha datacions absolutes o elements mobles que permeti
establir comparacions.
Propostes d’inici:
- Paleolític Final (10.000 – 9000 ANE)
- Epipaleolític
- Mesolític (9000 – 5000 ANE)
- Neolític
- Edat del Bronze (5000 – 2000 ANE)
Motius: figures humanes i animals. Apareixen aïllades o formant escenes.
Temàtica: escenes de caça, grups d'arquers desfilant, lluitant o participant en danses.
Moments de la vida quotidiana en què intervenen, homes, dones i nens realitzant distintes
accions, ex. recol·lecció de la mel
Figures humanes: estilitzades i de gran expressivitat. Els homes apareixen despullats o amb
una espècie de calçons. S'observen adorns com a plomes, gorros, diademes, braçalets i cintes
que pengen dels colzes, cames i cintura i solen portar arcs i fletxes. Les dones, representades
en menor nombre, apareixen en molts casos amb una faldilla llarga acampanada i adornades
amb cintes en els braços.
Els animals es representen de forma molt naturalista i amb detalls anatòmics, apareixen
cérvols, cavalls, cabres, urs i animals carnívors, en moltes ocasions ferits per fletxes.
Tècnica: pintura vermella i en menor mesura negra i blanca.

Hipòtesis alternatives
Art llevantí clàssic-naturalista
● Important presència d’escenes de cacera. Adscripció a una societat de caçadors
d’época epipaleolítica.
● Concepte de “màgia de la caça”, ben descrit per l’ Art Paleolític.
● Les representacions dels animals podrien tenir un sentit commemoratiu de grans
caceres o esdeveniments rellevants de la vida tribal.
● Representació d’exvots rituals.

Art llevantí clàssic-estilitzat

- Art que evidencia els elements de neolitització.
- Important factor narratiu i ordenació de les escenes.
- Voluntat de fixar els motius d’especial importància a la vida del grup (personatges
destacats, escenes rituals i religioses…).
- Interpretació: cerimònies relacionades amb el ritual funerari, de vincle familiar, de
fecunditat (vegetal, animal y humana), propiciatoris, venatoris, i, per alguns autors, de
caràcter votiu.