Bloc 3: De les darreres comunitats caçadores-recol·lectores al naixement de les societats

productores.
L’origen de les societats productores. On, quan i per què?

Çatalhöyük c. 7000 BC
Extret de Renfrew i TRIBUS O SOCIETAT
BANDA CACICAT ESTAT
Bahn (1993) SEGMENTÀRIA
NÚMERO MEMBRES Menys de 100 Fins a uns pocs milers 5.000-20.000 Més de 20.000
Igualitàries Societat segmentària Jerarquia per parentesc Jerarquia sota un rei o emperador
ORGANITZACIÓ SOCIAL
Lideratge informal Associacions pantribals amb el líder Exèrcit
Impostos i tributs
Nòmades Acumulació i redistribució
ORGANITZACIÓ Sedentaris. Lleis
Caçadors- central
ECONÒMICA Agricultors i pastors Burocràcia centralitzada
recol·lectors Especialització artesanal
Urbana: ciutats, pobles
PATRÓ Campaments Nuclis fortificats
Poblats Carreteres
D'ASSENTAMENT temporals Centres rituals
Defensa frontera
Ancians amb funcions
ORGANITZACIÓ Cap hereditari amb Classe sacerdotal
Xamans religioses
RELIGIOSA funcions religioses Religió: monoteisme o panteisme
Rituals cíclics
Cabanes permanents
Palaus, temples i altres edificis
ARQUITECTURA Refugis provisionals Túmuls funeraris Monuments de gran mida
públics
Santuaris
EXEMPLES Societats metal·lúrgiques Civilitzacions antigues: Mesoamèrica,
Paleolític i paleoindi Agricultors (neolític)
ARQUEOLÒGICS primitives Roma, Xina, Grècia,…
Esquimals
Indis de la costa nord-oest
Aborígens
Nuer i Dinka d'Àfrica americana
EXEMPLES MODERNS australians Tots els estats moderns
Oriental Polinèsia s. XVIII (Hawai,
Bosquimans
Tonga,…)
Kalahari
 El pas a societats productores

• Canvis socials: sedentarisme, nous patrons de poblament

• Canvis econòmics: domesticació i producció
• Canvis tecnològics: útils, ceràmica,…

-banc d’informació (Caçadors-recol·lectors) vs Banc d’aliments (productors) (Binford).

-C-R menor inversió de temps en aconseguir els recursos alimentaris (M. Harris)
 1. DEFINICIÓ DEL NEOLÍTIC
A. Tradicionalment: “pedra nova” (significat tecnològic)
B. Actualment: sentit econòmic (producció d’aliments)

Gordon Childe (1930) J. Lubbock (1856)

Revolució Neolítica, Revolució Silenciosa
 DEFINICIÓ DE NEOLÍTIC
Sistema cultural caracteritzat per les primeres societats productores,
amb característiques socials i tecnològiques diferents de les caçadores-
recol·lectores.

Canvi d’una forma de vida basada en una economia caçadora-

recol·lectora d’ampli espectre vers una economia productora.

El Neolític s'entén com un canvi cultural que avarca:

1. canvis tecnològics. no tan sols apareix la pedra polida, sinó que es
produeix una diversificació de l’utillatge, tan Iític com ossi i culmina
amb l'aparició de la ceràmica.

2. canvis socials. es modifiquen els patrons d’assentament amb

l'aparició dels primers poblats que comporta la sedentarització.
Apareixen els primers artesans, les primeres desigualtats socials i veiem
un canvi en la mentalitat religiosa (figura de la deessa mare) i en el món
simbòlic.

3. canvis econòmics: aparició d’una economia de producció.

 QUAN I COM?

Actualment, l'element decisiu que es té en compte per parlar duna

societat neolítica és, sens dubte, la incorporació de les activitats de
producció alimentària.
Quan es detecta aquesta transformació econòmica, els prehistoriadors
determinem que estem davant d'una societat neolítica.
 2. LES CAUSES

1) Evolucionistes

2) Ambientalistes (Teoria de la contigüitat i/o zones nuclears)

3) Demografia (Teoria àrees marginals i/o pressió demogràfica)

4) Ideològiques

Algunes seguretats del procés:

1) Diverses part del món independentment

2) Un medi adequat
3) Lent, diacrònic i desigual
4) Amb Homo sapiens
5) Al voltant d’un canvi climàtic
6) En un planeta pràcticament ocupat.
 1) Evolucionistes
El canvi és un resultat d’un avenç social i
de progrés

2) Ambientalistes
2.1. Teoria de l’oasis: Gordon Childe a la
dècada dels ’50

2.2. Teoria de les zones nuclears:

Braidwood (1960). Pel canvi es requereix
un medi ambient favorable i unes
condicions tecnològiques i culturals
adients.

3) Demografia
3.1. Desequilibri o Àrees Marginals:
Binford i Flannery dècada dels ‘60.
Ruptura de l’equilibri entre el creixement
demogràfic i els medis de subsistència.

3.2. Teoria de la Pressió Demogràfica:

dècada dels ’70. Hi ha un augment
Source: Fertile crescent map by PB_Hausarbeiten 5512116621_c14bc2762c_b
demogràfic, i per sobreviure han de
canviar d'estratègia econòmica.
 4) Ideològiques

L’equilibri social dels caçadors-

recol·lectors entra en crisi i porten a les
comunitats caçadores-recol·lectores a
una situació límit que no deixa més
sortida que el canvi.
Canvi en les mentalitats dels grups de
caçadors-recol·lectors del Pròxim Orient.
L'adopció d'aquestes noves idees va
comportar el naixement de les divinitats i
de l'agricultura

Deessa de Chatal Hüyük

3. PRINCIPALS ÀREES DE NEOLITITZACIÓ

Sempre que considerem que un grup humà va realitzar, sense influència

externa, el pas de la depredació a la producció, s'hauria de considerar un
punt de neolitització autòcton.
EI neolític s’origina en les àrees nuclears, que són les zones on es troben
els agriotips de les plantes i animals que es domestiquen. Aquesta
domesticació es produeix de forma independent i no tenen trets en
comú, pel que fa a:
1.- cronologia
2.- animals domesticats
3.- plantes domesticades
4.- propi procés de domesticació
 3. PRINCIPALS ÀREES DE NEOLITITZACIÓ

1) Pròxim Orient (10.000 BP)

2) Àfrica (7.000 BP) 3) Xina (9.500 BP)

4) Amèrica (5000 BP) Sàhara i Sahel
Mesoamèrica i Andes
 DOMESTICACIÓ

Procés de transformació de les espècies vives com a resultat del

control dels mecanismes de reproducció per part dels humans.
Això comporta una diferenciació de les formes domesticades
dels seus agriotips salvatges
Més mansos, més petits, més grassos Pèrdua del banyam, de la corpulència, de la ferocitat

Com s’identifiquen els animals domèstics?

1. Proporció diferent en els ramats:
1. Més femelles que mascles
2. Joves adults

2. Canvis morfològics:
1. Banyes
2. Disminució alçada
3. Augment llargada
 4. LA DOMESTICACIÓ DE LA FAUNA
Espècie salvatge Espècie domèstica Cronologia BP
(AGRIOTIP)
Capra aegagrus Capra hircus 9.500 / 8.500

Ovis musimon/orientalis Ovis aries 8.500

Bos primigenius Bos taurus 8.000

Sus scrofa Sus domesticus 8.000

Animals pròxims i no competitius amb els humans

4.1 ALTRES DOMESTICACIONS

Espècie Lloc Edat

Camell Àsia central 5.000 BP
Ase Egipte 5.000 BP
Cavall Rússia 5.000 BP
Ànec Pròxim Orient 4.500 BP
Iac Tibet 4.500 BP
Gall Indostan/SE Asiàtic 4.000 BP
Oca Alemanya 3.500 BP
Gat Egipte 3.500 BP
Ren Sibèria 3.000 BP
4.2 ELS PRODUCTES SECUNDARIS

Producte Lloc Edat

Formatge Anatòlia 8/9.000 BP
Lli/Cànem Pròxim Orient 9500 BP
5. LA DOMESTICACIÓ DE LES PLANTES

5.1 EL PROCÉS
Caçadors
Caçadors
recol·lectors Agricultors
recol·lectors
Especialitzats (NEOLÍTIC
(PALEOLÍTIC)
(MESOLÍTIC)

Recol·lecció Recol·lecció Domesticació

ampli espectre especialitzada i
intensiva Selecció

Coneixement Espècies
espècies dependents dels
silvestres humans

Gestió sense
domesticació
 5.2 LA DOMESTICACIÓ
1. La dehiscència
2. La latència
3. La mida

Blat silvestre Blat domesticat Blat dur Blat dur domesticat

 5.3 LES PRIMERES PLANTES DOMESTICADES:
Quina àrea PROPER ORIENT
Cereals (salvatge, domèstic)
Blat (Triticum boeoticum):Triticum
monococcum, Triticum dicoccum,
Triticum aestivum
Ordi (Hordeum spontaneum):Hordeum
vulgare nudum, Hordeum vulgare
polysticum
Lleguminoses
Llenties (Lens orientalis):Lens culinaria
Pèsol (Pisum humile ): Pisum sativum
Cigró (Cicer reticulatum ): Cicer arietinum
Faba (Vicia fava: Vicia sativa
5.3 LES PRIMERES PLANTES DOMESTICADES:
Quina àrea MESOAMÈRICA I ANDES

Blat de moro (Zea mais)

a partir del teocinte (Zea perennis)
5.3 LES PRIMERES PLANTES DOMESTICADES: MESOAMÈRICA I ANDES

Fesols

Phaseolus vulgaris

Phaseolus aborigineus
5.3 LES PRIMERES PLANTES DOMESTICADES: MESOAMÈRICA I ANDES

Carabassa: Cucurbita Pebrot: Capsicom annum

Patata: Solanum tuberosum

5.3 LES PRIMERES PLANTES DOMESTICADES: XINA, SUD-EST ASIÀTIC I
ÀFRICA

mill (Panicum miliaceum) nyam (Droscorea)

L'arròs de Guinea (Oryza glaberrima) L'arròs (Oryza sativa)

 6. LES NOVES TASQUES-CANVIS TECNOLÒGICS
1) Artigatge

https://www.youtube.com/watch?v=ZWEuoyNsfzA
 6. LES NOVES TASQUES-CANVIS TECNOLÒGICS

Recol·lecció

La hoz neolítica es una de las piezas más representativas de La Draga.

Fotografía de Salvador Comalat. Poblado neolítico de La Draga. Museo
Arqueológico Comarcal de Banyoles (MACB).
 6. LES NOVES TASQUES-CANVIS TECNOLÒGICS
Moldre
 6. LES NOVES TASQUES-CANVIS TECNOLÒGICS
Regadiu

Emmagatzematge
 6. LES NOVES TASQUES-CANVIS TECNOLÒGICS

La cistelleria
 7. 1 ALTRES MATERIALS
https://www.youtube.com/watch?v=BN-34JfUrHY

Destrals de pedra polida

Collaret Anell

Culleres Cistelleria

Mineria
 7. 1 EL MÓN DE LA TERRA
La tàpia El tovot
 7. 1 EL MÓN DE LA TERRA
La Ceràmica

Neolithic Jomon culture https://www.youtube.com/watch?v=rrCj6MAPZDs

(Japó, 13600–900 BC) https://www.youtube.com/watch?v=kmtgtTHG64s
L’origen del Neolític. Les característiques del Neolític: canvis
biològics. Noves adaptacions i generalització de malalties.

Vermell: intolerant
La tolerància a la lactosa Verd: tolerant
 NOVES ADAPTACIONS I GENERALITZACIÓ DE MALALTIES
L’origen del-malalties
Neolític. Les característiques
per augment del Neolític:
de la densitat demogràfica
canvis biològics. Noves adaptacions i generalització de
-patologies per nous hàbits alimentaris
malalties.
-malalties per la convivència pròxima amb els animals domèstics

20 μm.

Anastasiou, E., Papathanasiou, A.,

Cas de treponematosi (pell)
(Neolític americà)
Schepartz, L.A., Mitchell, P.D., 2018.
Infectious disease in the ancient
Aegean: Intestinal parasitic worms in
the Neolithic to Roman Period
inhabitants of Kea, Greece, Journal
of Archaeological Science: Reports
Cas de càries prehistòrica
17, 860-864.
I desgast pronunciat de cúspides
L’origen del Neolític. Les característiques del Neolític:
Canvis socials.

Territorialitat i generalització de la guerra (?)