Informe editorial de Fahrenheit 451

Fahrenheit 451 és obra del novel·lista nord-americà Ray Bradbury, nascut a

Waukegan, Illinois, el 22 d'agost de 1920 i mort el 5 de juny de 2012. No totes les seves
obres s’han traduït al català. Entre les més cèlebres hi trobem l’Intercanvi, traducció
de Dolors Udina, Les cròniques marcianes, traducció de Quim Monzó, i Un cementiri
de llunàtics, traducció de Martí Sales.
A part de novel·lista, Bradbury també va ser poeta, dramaturg, escriptor de contes i
assagista. Le seves obres es van incloure en les quatre millors col·leccions nord-
americanes de contes, i entre els premis més prestigiosos que li van ser guardonats hi
trobem el O. Henry Memorial Award, el World Fantasy Award for Lifetime
Achievement, el PEN Center USA West Lifetime Achievement Award, el Benjamin
Franklin Award i el Grand Master Award of Science Fiction Writers of America.
A la Cerimònia Nacional dels Premis del Llibre del 2000, Ray Bradbury va rebre la
medalla de la National Book Foundation per la seva distingida contribució a la literatura
americana. [1],[2]
La novel·la Fahrenheit 451 entraria dins del gènere de la ciència ficció. En les seves
165 pàgines se’ns presenta un futur distòpic en el que els bombers ja no apaguen
incendis, sinó que es dediquen a cremar cases amb l'objectiu d'eliminar els llibres
existents per evitar complicacions en la vida de les persones. Un d'aquests bombers és
en Guy Montag, un home de 30 anys, qui després de participar en un gran incendi es
dirigeix a casa seva, on l'espera la Mildred, la seva dona. Pel camí es troba amb la seva
veïna, una jove de 17 anys, que es presenta davant en Montag amb moltes preguntes i
reflexions que el desconcerten. Segueixen conversant fins arribar a casa, quan la veïna,
la Clarisse, fa una última pregunta al Montag: vostè és feliç?
En Montag entra a la seva habitació donant voltes a la pregunta i tractant de trobar
una resposta afirmativa en el seu interior, però no és capaç de resoldre-ho. En aquest
moment s’adona del silenci de la Mildred i interromp la seva profunda reflexió per
atendre la seva dona, que es troba en un estat d'inconsciència a causa d'una intoxicació
amb pastilles per dormir. Intentar fer-la tornar en si però resulta impossible, així que
truca als serveis de reanimació, que l’atenen sense donar cap mena d’importància a
l’incident, ja que els intents de suïcidi estan a l’ordre del dia. Al matí següent, quan
Montag li pregunta per què va tractar de suïcidar-se, ella es mostra indiferent, i diu que
no sap de què parla.

1
 Cada dia al matí, quan en Montag va cap a la feina, es troba la Clarisse i caminen
junts. La jove l’aconsegueix captivar amb les seves extravagàncies, però, de cop i volta,
la Clarisse desapareix, i en Montag va comença a estranyar-se. Ell no s'assabentaria de
la seva mort fins al cap d’uns quants dies, quan la Mildred despreocupadament l'hi ho
comenta. A l'endemà, a la caserna de bombers, té la impressió que el Llebrer, (una
màquina que utilitzen els bombers per rastrejar els posseïdors de llibres) sospita d'ell i li
comenta això a el capità, el qual l’intenta tranquil·litzar, dient que el gos només és una
màquina controlada pels humans.
El capità Beatty i en Montag, juntament amb els altres bombers, acostumen a matar
el temps jugant a cartes a la caserna. Un dia, mentre continuaven amb la seva rutina, es
va anunciar per la ràdio que la guerra podria esclatar en qualsevol moment, però ningú
hi posa atenció, i ignoren la notícia per prosseguir amb el joc. Mentre conversaven sobre
l’antiga missió dels bombers, sona l'alarma de la caserna. Es van dirigir a iniciar
l'incendi d’una antiga casa de la ciutat, on hi troben una dona que repetia paraules
absurdes a oïdes dels bombers. Segons explicaria després el capità, la dona repetia una
sentència dita per un home anomenat Latimer a un altre, mentre eren cremats per
heretgia. A continuació, troben els llibres i fan els preparatius per començar l'incendi,
però la dona es nega a sortir de la casa. Té un llumí a la mà, i tots els bombers
retrocedeixen mentre la dona es crema a si mateixa juntament amb els seus llibres.
Aquesta imatge sembla no afectar als altres bombers, però, sens dubte, en Montag ho
recordaria més tard i hi reflexionaria llargament. En certa mesura, aquest es el fet que
desencadena el seu allunyament del cos de bombers. A més a més, en un acte gairebé
involuntari, En Montag s’amaga un llibre sota l’aixella, i se l’emporta a casa.
Al matí següent, en Montag es troba malalt, i demana a la seva dona que truqui al
capità Betty i li digui que avui no anirà a treballar, però aquest es presenta a la casa
sense previ avís.
En Beatty sabia que en Montag amagava llibres, i volia explicar-li que era un
incident recurrent en els bombers però que, si els llegia, se n’adonaria d’immediat de la
inutilitat dels llibres i els cremaria per voluntat pròpia. De no cremar-los en les
pròximes 24 hores, els bombers ho farien en lloc seu.
En Montag, espantat per les subtils amenaces del capità, li ensenya a la Mildred tots
els llibres que té amagats, i li demana que no ho denunciï als bombers fins que els hagin
llegit. Així per fi podrà jutjar per si mateix si els llibres s’han de cremar. La Mildred, tot
i que està molt espantada, accedeix a la petició del seu marit. Junts comencen a intentar

2
llegir i entendre els llibres. En veure que no se’n ensurt, en Montag es comunica amb un
home anomenat Faber, un professor retirat, per que li ensenyi a entendre els llibres. Més
tard, en Faber li lliura un auricular per mantenir-comunicats, i es convertirà en el seu
únic amic.
Quan en Montag torna a casa, es troba amb unes amigues de la seva esposa, i perd la
paciència en escoltar la frivolitat amb la que parlen de fets transcendentals. Comença a
cridar-los, confessant que té llibres amagats a la casa, i els llegeix un poema que les
trasbalsa i les fa marxar.
Després de l'altercat, en Montag es dirigeix a la caserna, on de seguida sona l'alarma,
que indica que han d'anar a incendiar casa seva. Quan hi arriben, es creuen amb la
Mildred, que abandona la casa a corre quita per a no tornar.
La casa d’en Montag està envoltada de flames, els seus estimats llibres cremats, i en
un moment de tensió aquest crema al seu suposat amic, el capità Beatty, amb el seu
llançaflames i destrossa el Llebrer. En Montag fuig cap a casa d’en Faber, amb qui ja no
pot comunicar-se a través de l’auricular perquè en Beatty el destruí durant l'incendi. Té
molts problemes per arribar-hi, i decideix amagar els llibres que ha pogut rescatar de
l’incendi de casa seva a la casa de Mr. Black, un altre bomber, per incriminar-lo.
Un cop a casa d’en Faber, planegen la fugida d’en Montag mentre veuen a la
televisió com la seva persecució es converteix en notícia.
En Montag fuig en direcció al riu per refugiar-se en les velles vies de tren, on es
troba amb un grup de cinc homes, també fugitius, i junts comparteixen els seus
coneixements literaris.
Durant aquesta reunió, la guerra comença, tota la ciutat és destruïda, i en Montag
pensa en la Mildred. Els fugitius tenen un televisor per on poden veure com la
persecució d’en Montag finalitza amb la mort d'un home innocent. Després, el grup
comparteix el seu propòsit amb en Montag: passar el coneixement dels llibres oralment
als seus fills i néts. No poden obligar la gent a escoltar-los, han d’esperar a que es
preguntin per si mateixos què ha passat, i per què el món ha esclatat sota els seus peus.
Després d'aquesta conversa i d'haver cremat uns quants llibres, tots es dirigeixen cap
al sud per la riba del riu, per evitar ser descoberts.

La novel·la és entretinguda i l’estil de la llengua emparada és planer, sense

gaires floritures i molt entenedor.

3
 S’hi tracten temes seriosos, com el suïcidi, l’assassinat i l’abús de les drogues, i
també s’hi fan referencies a obres de Shakespeare, la Bíblia, etcètera. Per això crec que
un bon públic potencial serien els adolescents a partir de 16 anys, i els adults.
Aquesta novel·la insta els seus lectors a pensar per si mateixos i a desenvolupar
una actitud crítica davant les normes socials establertes, i per això penso que pot arribar
a convertir-se en un preferit entre joves i adults.
La seva naturalesa xocant ajudaria sens dubte a que se’n fes ressò mediàtic, i a que
arribés a un gran nombre de lectors.
Aconsello molt la seva publicació, crec que pot fàcilment arribar a convertir-se en
un best-seller i en un clàssic de la literatura de ciència ficció.

[1] Wikipedia. Ray Bradbury. 2020. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ray_Bradbury

[2] Famous authors. Ray Bradbury. FamousAuthors.org. 2020.

https://www.famousauthors.org/ray-bradbury