El noi del pijama de ratlles

El noi del pijama de ratlles, amb títol original The boy in the striped pyjamas, és una obra
de John Boyne publicada l’any 2006. La traducció al català va ser feta per Jordi Cussà.
El lloc d’edició es troba a Barcelona, a l’editorial Empúries, però forma part del segell
labutxaca, que ofereix edicions de llibres en un format més petit i econòmic. La primera
edició en aquest segell va ser publicada el setembre del 2009, l’edició que he utilitzat jo
va ser publicada el setembre de l’any 2021.

John Boyne és un novel·lista irlandès nascut l’any 1971 a Dublín, actualment té 51 anys.
Es va llicenciar en literatura anglesa a la universitat de Trinity College, a Dublín, i en
escriptura creativa a la universitat de East Anglia, a Norwich, Regne Unit. El seu primer
llibre va ser The thief of time, que va ser publicat l’any 2000, però es va donar a conèixer
amb el llibre que treballarem, The boy in the striped pyjamas, el qual ha venut més de sis
milions de còpies en tot el món i ha estat traduït a 47 llengües, a part que ha estat adaptat
a una pel·lícula dirigida per Mark Herman l’any 2008. Boyne només es dedica a la
literatura i ha guanyat diversos premis; el Hennessy Literary ‘Hall of Fame’ Award, 3
Irish Book Awards i altres premis internacionals incloent els països d’Espanya i
Alemanya. A la universitat d’East Anglia li van donar l’Honorary Doctorate of Letters,
el qual li atorga un gran reconeixement com a alumne. En total ha publicat 19 novel·les i
3 històries curtes i el setembre de 2022 publicarà All the broken places. Segons ell, alguns
dels seus llibres més populars són The heart’s invisible furies (2017), A ladder to the sky
(2018) i My brother’s name is Jessica (2019), a més de El noi del pijama de ratlles.
La història se situa durant la 2a Guerra Mundial i segueix la vida de Bruno, un nen de nou
anys el qual el seu pare és militar. Ell i la seva família (el pare, la mare i la germana)
viuen en una casa benestant a Berlín, Alemanya, fins que un dia el pare els comunica que
s’han de traslladar a Aswitch. A en Bruno li costa molt acceptar aquesta situació, ja que
no vol deixar els seus amics i la vida que tenia a Berlín, però ha de cedir sí o sí. Quan
arriben a la nova casa ell i la seva germana estan una mica disgustats perquè la casa de
Berlín era més gran, luxosa i estava a la ciutat, on hi havia moltes coses a fer. Degut a
aquesta situació en Bruno s’avorreix molt durant els primers dies, perquè a més no el
deixen anar a l’escola i tenen un tutor privat juntament amb la seva germana. La seva
habitació té una finestra on es veu el que ell considera una ‘granja’ i quan s’avorreix es
dedica a mirar per aquesta finestra, fins que descobreix que hi ha persones que van totes
vestides igual dins aquella ‘granja’. En Bruno sent una curiositat immediata per saber què
s’hi fa en aquell lloc tant estrany.
Deixant el tema de la ‘granja’ a part, en Bruno es dona compte de que a casa seva hi
passen coses fora del normal; sovint hi ha molts militars amb el seu pare, no el deixen
sortir gairebé mai i hi ha un home (Pavel) que no és ben tractat i el fan treballar molt. En
Bruno es troba desorientat i una mica perdut, així que decideix fer una cosa que li agrada
molt: exploracions. Un dia decideix sortir de casa seva i escapar-se, sense que ningú el
vegi, per anar a la ‘granja’. Allà hi veu un nen de la seva edat, que es diu Shmuel, el qual
es veu que porta dies sense menjar i una mica miserable. De seguida en Bruno i l’Shmuel
començaran a parlar i en Bruno li portarà menjar cada dia. Shmuel li explica a Bruno que
és jueu i que allò no es tracta d’una granja, sinó d’un camp de concentració. De sobte, un
dia l’Shmuel està molt trist i explica que el seu pare ha desaparegut i no el pot trobar
enlloc i li demana ajuda a en Bruno, el qual es posarà un dels pijames de ratlles com els
que porten els presos i entrarà amb l’Shmuel dins el camp. Al cap d’un temps buscant el
seu pare, uns soldats reuneixen uns quants presos per portar-los a la ‘dutxa’, el que ells
no saben és que les dutxes desprendran gas, no aigua, i allà moriran els dos nens agafats
de la mà.

El temes principals que tracta el llibre són el del nazisme i el de l’holocaust. És molt
important per entendre la situació en la que es trobaven els jueus durant aquella època.
Hi ha una escena del llibre en la qual explica el que el professor els ensenya a en Bruno i
la seva germana durant les classes particulars; bàsicament els implanten les ideologies del
nazisme i de Hitler, això farà que la germana es trobi completament inspirada en el que li
explica el professor. Aquesta escena mostra molt clarament lo fàcil que era imposar
aquestes idees a les persones, sobretot els nens més petits, que són els més innocents.
Sovint, en les obres que parlen d’aquests temes, es mostra el punt de vista de les víctimes,
els jueus. En aquest llibre es mostra el contrari, els pensaments de les persones totalment
en contra d’aquests jueus, com pot ser el pare de’n Bruno, que treballa per Hitler i intenta
ocultar les atrocitats que estan cometent al camp de concentració. Per altra banda, es
mostra també el punt de vista de la mare o l’àvia, que no estan gens a favor del que estan
fent el pare i el nazisme, però han de callar i ser obedients per tal de protegir la seva
família. Penso que el llibre també és una bona manera d’entendre el que passava a les
famílies durant aquesta època i els problemes interns que podien arribar a tenir davant
aquesta situació.
El llibre en si no m’ha agradat gaire. En certs moments em faltaven descripcions del que
estava passant o una mica més d’explicació. Els fets succeïen molt ràpid i moltes vegades
no sabia del que estaven parlant perquè es passava d’un fet a l’altre sense cap mena de
transició, tot i que potser això es qüestió d’aquesta edició i no del llibre en si.
El que em va agradar més van ser les escenes d’en Bruno i l’Shmuel on es veia que la
seva amistat anava creixent i on Bruno es donava compte de moltes coses que no sabia
fins el moment. També m’agrada que el llibre no tingui un final feliç i que sigui tràgic,
perquè penso que d’aquesta manera incita més a les persones a reflexionar sobre el que
va passar.
Immediatament després de llegir el llibre vaig decidir veure la pel·lícula. Aquesta em va
agradar molt més que l’obra literària. Hi havia molts detalls i la història s’explicava
perfectament, era molt fàcil d’entendre. Els últims minuts de la pel·lícula em va costar
mirar-los, ja que són escenes dures i tristes, la qual cosa no em va passar amb el llibre, no
em va commoure, cosa que m’esperava que ho fes, i crec que és principalment per això
que no em va acabar d’agradar.
Recomanaria el llibre a persones de la meva edat o una mica més petites, ja que no trobo
que sigui molt complet i no és del tot entretingut. Tot i així, la pel·lícula la recomano
molt, ja que ajuda molt a comprendre la situació que explica i la història és bonica.