JARD VORA EL MAR

MERC RODOREDA
La novella queda eclipsada per lobra que escriu abans La plaa del
Diamant (1962) i la que escriu desprs Mirall trencat (1974). Entremig
de les dues, lany 1967, publica Jard vora el mar.
En el moment en qu publica Jard vora el mar, La plaa del Diamant
encara t molt xit de vendes. Per aix, el seu editor decideix que Jard
vora el mar es publiqui a lestiu en comptes de per St. Jordi com la resta de
llibres, ja que per aquesta data La plaa del diamant encara pot vendres,
igual que una altra novella seva, El carrer de les Camlies (1966).
En ser publicat, Jard vora el mar t una bona acollida, tot i que no tanta
com la que havia tingut La plaa del Diamant i la que tindria desprs
Mirall trencat.
Merc Rodoreda va comenar a escriure Jard vora el mar lany 1959 i
Merc Rodoreda en presenta una versi titulada Una mica dhistria al
Premi Joanot Martorell. Tanmateix, no la premien i ella la guarda. Lany 1966
decideix reescriure-la i modificar-la i li busca ttols diferents amb lajuda de
lArmand Obiols i el seu editor Joan Salas. Els possibles ttols sn:
-

ltim estiu

Un jard arran de mar

Lltim estiu

Jard vora mar

A penes sis anys

Sis estius

ltim setembre

Jard vora el mar va ser

escollit a lltim moment, quan
ja sestava imprimint el llibre.

Merc Rodoreda esperava que fos un gran xit i, tot i no ser-ho,

tamb es va vendre molt.

TCNIQUES NARRATIVES

El narrador s un jardiner que fa un llarg monleg. No sen sap el

nom ni ledat exactes, tot i que sentn que t uns 50-60 anys.

Lobra sestructura en 6 captols, que corresponen a sis estius. En el

moment en qu ho explica el narrador, aquests ja han passat
(flashbac).

El jardiner recorda una histria amorosa (triangle amors) que t

dos temps: un que correspon als sis estius i un altre ms remot en el
qual es recorda el principi de la histria.

No hi ha temps concret per cap daquestes dues histries i tampoc hi

ha cap referncia a cap guerra.

Sintueix que ho situa entre els anys 20 i 30, lnica referncia

temporal s el fet que el Sr Bellom compri quadres a Joan Mir. Per
aix la novella sentn que transcorre abans de la guerra, ja que Mir
es va exiliar durant aquesta.

Tampoc se sap el poble concret on passa lacci tot i que s se sap

que els amos viuen a Barcelona la resta de lany.

La Merc Rodoreda se serveix delements de fullet (histries per

entregues) del segle XIX, els temes del qual eren de caire
sentimental. Tanmateix, Rodoreda els dna un to ms modern,
rebaixant-ne el sentimentalisme i atorgant-los-hi un to ms
realista i materialista. Aix, planteja un to dramtic per li treu els
sentiments. Tamb apareix un diari (de lEugeni) que s un element
folletoresc.

Un encert de la novella rau en el punt de vista que escull lautora: el

del jardiner, que fa de narrador observador. NO s omniscient, s
un personatge secundari.

El narrador s tractat com si aquest ports una cmera a lespatlla i

sols senfoqus all que ell veu i per on ell va, per aix sols sap una
part de la histria o el que li expliquen els altres personatges. A ms
a ms, el propi jardiner comenta que no sen recorda be del tot el que
va passar i que alguns detalls no sap si sn del tot certs. Aix aporta
un to molt realista a la novella.

La Quima compara la histria del jardiner amb una pellcula i, al final,

apareix un personatge que acaba filmant literalment una pellcula.

PERSONATGES

En la obra apareixen molts personatges, que poden dividir-se en dos

mons: el grup dels rics i el grup del servei. En definitiva, la novella
narra la relaci entre els dos grups.

RICS
Grup fora nombrs. La seva vida transcorre entre el luxe i loci i les
seves aficions sn lesport, lart i les festes. En formen part els tres
protagonistes: la Rosamaria, en Francesc (sn els Bohigues) i
lEugeni. Largument es basa en la relaci que estableixen aquest
tres personatges, que configuren un triangle amors.

En aquest grup tamb hi ha en Feliu (el pintor), lEullia (que acaba

triomfant com a pintora), el seu marit Sebasti (caador de lleons),
la Maragda (amiga de la Rosamaria i que t un taller de moda) i una
famlia francesa que sallotja a la fonda den Bergadans per que
passa el dia amb els amos de la casa. Tamb hi ha lHumbert, lamic
den Feliu que fa cinema.

A partir del segon estiu arriba la famlia del Sr Bellom, un indiano

que torna ric dAmrica i es da des una casa al costat dels
protagonistes, la qual s encara ms luxosa que la daquests. Aix fa
que en Francesc i la Rosamaria facin millores en la seva casa, per
competir (per exemple, compren cavalls). El Sr Bellom torna amb la
seva filla Maribel i el marit daquesta, lEugeni.

El Sr Bellom s superficial i primari (crida, semborratxa...) i no ha

tingut miraments per fer-se ric. La seva dona va morir al part i ell t
mot aviciada (mimada) la filla.

Tot i portar tots una vida molt luxosa i plena de riqueses, aix no els
porta la felicitat, sin que la majoria de personatges tenen problemes.

El jardiner, al principi, ho expressa dient: <<tanta alegria, i tanta

joventut, i tants diners... i tant de tot.. dues desgrcies>>.

EL SERVEI
Aquest grup de personatges conviu amb un altre grup molt nombrs:
el servei. A ms dincloure el servei de la casa, tamb hi ha altres
personatges del poble, com en Bergadans.

Es presta molta atenci a la feina que fa cadascun daquests

personatges i lautora ho descriu acuradament.

s a travs del servei que es coneixen les histries dels

senyors. s per aquest motiu que la informaci arriba de forma molt
desmitificada i es mostra poc romntica, ja que el servei troba
ms aviat que els senyorets fan comdia. Per a ells, els problemes
dels rics no sn problemes.

El jardiner, que s el narrador, descriu situacions plenes dirona, ja

que observa el mn dels rics i el troba absurd i ple de comicitat.

Un dels aspectes ms rellevants de Merc Rodoreda s la forma com

fa parlar el servei, que demostra el seu coneixement i domini tant
dels registres ms cultes com dels ms colloquials. Un dels
personatges que fa servir molt aquestes expressions de caire ms
popular s la Quima (<<tots anaven pets>>, <<si ho arribo a saber
faig una truita i enxufa mantega>>. Un altre exemple seria el
jardiner, quan anomena <<caseta de vidre>> a lhivernacle.

TEMES

AMOR, MORT I SUCIDI

En la novella, com en la majoria de novelles de lautora, lamor

fracassa estrepitosament. I, en moltes ocasions, aquest amor va
lligat a la mort.

Merc Rodoreda creu que tenim una visi idealitzada de lamor,

per que no es pot portar a la realitat, impossible com ho mostra
la relaci entre els tres protagonistes.

La Rosamaria s infidel a lEugeni, ja que marxa amb en Francesc per

aconseguir una seguretat econmica (materialisme). Aix provoca
un intent de sucidi per part de lEugeni en la seva joventut i, ja de
gran, una mort desprs que ella el rebutgs un altre cop (i tot apunta
que ha estat un sucidi). Aix denota el carcter indefinit de la
novella, ja que no especifica molts fets de la histria i deixa que el
lector es faci una composici de la histria.

La idea del sucidi s bastant recurrent en Rodoreda, sobretot en

els personatges ms joves, i a causa de fracassos amorosos. La
prpia autora reconeix que ella mateixa havia pensat en el sucidi. En
ocasions, aquest tamb va relacionat amb els problemes
econmics.

Merc Rodoreda va quedar impressionada i fascinada davant la mort

de la protagonista de El pecat de labat Mouret, dmile Zola. En

aquesta obra, la protagonista se sucida omplint lhabitaci de flors i

tancant-shi per dormir i ja no es torna a despertar.
-

Aquesta visi negativa de lamor contrasta amb la visi que en t el

jardiner, una visi idealitzada i plena de tendresa que sent
envers la Ceclia, que va morir. Ell la veu ms aviat com un ngel.
Quan explica aquesta relaci al Sr Bellom (al captol 2), ja han passat
uns 20 des que ella va morir i el jardiner viu el record amb tendresa.

s important el fet que el jardiner diu que fa tallar el gas per por a
tenir un descuit i deixar-lo encs. Aquest fet denota patiment i
insinua una forma de no tenir la temptaci de sucidar-se.

REBUIG DE LA MATERITAT PATERNITAT

En la novella hi ha present un rebuig de la maternitat i la paternitat

per part dalguns personatges.

La Rosamaria, que es queda embarassada, sembla tenir un rebuig

cap a la idea de tenir un fill. A finals del primer estiu, en Francesc
organitza una festa per acomiadar lestiu i celebrar que ella esta
embarassada. En aquesta festa, el jardiner sent a parlar la Maragda i
lEullia, les quals insinuen que la Rosamaria no est contenta.

A lestiu segent, hi ha una conversa entre el jardiner i la Quima, que

li explica que la Rosamaria va decidir avortar quan va saber del cert
que estava embarassada.

Aquest avortament genera la crisi que hi ha entre en Francesc

i la Rosamaria. Aquesta crisi, a ms, tamb facilita lacostament
den Francesc i la Miranda, als quals el jardiner enxampa junts i en
Francesc ofereix diners a canvi que no en digui res. Per aix, la
Rosamaria vol fer fora la Miranda, per en Francesc shi nega.

Daltra banda, el jardiner diu que ell mai ha tingut fills i que nest
ms aviat content, ja que <<Ja hi ha prou desgraciats al mn>>.

MATERIALISME I CRUELTAT

Hi ha una visi materialista de la realitat. Dentrada ja es percep

aquest aspecte amb la jerarquia dels personatges (rics i servei).

El matrimoni es presenta com una via dascensi social, com en el

cas Rosamaria + Francesc i Eugeni + Maribel.

La prpia Merc Rodoreda tamb valora el benestar econmic, a

causa de les penries econmiques que aquesta passa.

LEugeni s que est enamorat de la Rosamaria, per sacaba casant

amb la Maribel per poder acostar-se a ella i demostrar que ell tamb
pot fer-se ric com ella. Per la seva banda, la Rosamaria est amb en
Francesc pels seus diners.

Els pares de lEugeni (Paulina i Andreu) semblen un matrimoni

ben avingut, per tamb estan preocupats per les coses materials.
En assabentar-se de la mort del seu fill, per exemple, es preocupen
per com invertir els diners que els dna el Sr Bellom.

La Miranda es casa amb el Sr Bellom per diners, tot i que no queda

del tot clar, per ella es fixa sols en els que tenen diners. El Sr Bellom
es casa amb ella perqu s jove i atractiva.

La Mariona no decideix casar-se amb en Mingo fins que aquest

hereta una casa i sap que pot ser que ascendeixi en la feina.

En general hi ha una tamb una certa crueltat en els personatges

i fins i tot nhi ha que mortifiquen els altres per divertiment.

Per exemple, quan la Rosamaria i en Francesc amaguen les dents de

la seva tieta / el senyoret Sebasti fa moltes bromes / la Paulina fa la
guitza a lhome que tenen a casa al qual lloguen una habitaci.

Fins i tot aquesta crueltat s present en els animals, com la Tit, la

mona que el germ de la Miranda li regala. El jardiner lodia, ja que
molesta a tothom: omple el menjar de sorra, encn les aixetes,
sasseu al balanc del jardiner, tira pintura a les plantes i allibera els
cavalls.

En canvi, el lle, inspira tendresa al jardiner, tot i que esgarrapa la

Miranda.

LHUMOR

Tot i ser-hi presents la mort i el dolor, la novella tamb presenta

humor. Hi ha personatges vitals i enrgics i capaos de divertir-se
i mostrar un aspecte ms juvenil envers la vida.

Sebasti: s aventurer, juvenil i alegre. El jardiner el percep

positivament i fins i tot diu que est convenut que les seves
marques dexpressi sn de tant riure.

Tot i aix, el seu matrimoni amb lEullia s fracassat i sinsinua que

ell li ha estat infidel mentre era a lfrica. A ms, t un final trgic: el
sucidi.

Sr Bellom: tamb s un personatge cmic, a vegades sense voler. s

tamb el personatge ms grotesc. Ell s un nou ric, ha ascendit
grcies al seu esfor i falta de escrpols. No intenta aparentar i no t
miraments a lhora de divertir-se. Quan s ms cmic s quan parla
de les seves aventures matrimonials, amb finals trgics.

Ell es va enamorar de la Lil, per aquesta mor atropellada per un

cavall. Ms endavant es casa amb la Zoila, la filla de lhome pel que
treballava a Argentina. Al morir el seu pare, resulta que devia molts
diners i ell va estafar a qui va poder per solucionar-ho i va marxar. La
descriu com una dona promiscua. Va tenir una filla amb ella, la
Maribel, i la dona va morir al part.

EROTISME

s un aspecte recurrent en les obres de la Merc Rodoreda, ja que els

seus personatges es deixen guiar pels instints.

El personatge que ms representa aquest aspecte s la Miranda, la

noia brasilera que intenta seduir els homes de la casa. Es presenta
com una noia amb un cos escultural que desperta lenveja dels altres
personatges.

LEullia tamb representa una escena que delata cert erotisme,

quan llegeix nua al llit a les nits.

Tot i que hi ha altres descripcions de caire ertic, la Miranda s el

personatge en qui est focalitzat lerotisme.

PINTURA I MODERNITAT

Sn dos aspectes que van molt lligats.

Apareix en Mir, (el Sr Bellom en compra uns quadres).

En Feliu Roca s un pintor, per va perdent xit a mesura que

avana la novella. Ell sempre dibuixa marines.

A la Merc Rodoreda li agrada la pintura moderna i ella mateixa va

pintar alguns quadres.

Tamb hi ha lEullia, que no s una pintora de formaci i no t

tcnica, per arribava a la gent.

Grcies a les influncies del Sr Bellom (a qui tamb li agrada molt la

pintura). LEullia arriba a exposar a Nova York.

El Sr Bellom expressa la seva opini respecte la pintura i diu que

lavorreix la pintura clssica i, en canvi, lart modern el fascina.

Als anys 60 la Merc Rodoreda volia proposar a Mir un projecte en

qu ella redactaria uns textos sobre flors i ell en pintaria una

representaci. Tanmateix, aquest projecte mai es va dur a terme, ja

que ella finalment no li va proposar.
-

EL JARD

La Merc Rodoreda presenta una gran devoci per les flors, que li
va encomanar el seu avi des de ben petita.

Lobra comena amb una citaci francesa: Dieu est au fond du

jardin, de Robert Kanters (expert en poesia i ocultisme). Aix li
atorga un to misteris al jard, com per dotar-lo dun carcter
mgic. A Rodoreda tamb li agrada el mn de locultisme.

A vegades, les descripcions de les flors fan que lobra sembli un

tractat de botnica a causa de la cura amb la qual lescriptora
descriu les flors i la minuciositat amb la qual descriu les feines
i tasques del jardiner.

LEugeni tamb admira el jard, i lassocia amb la felicitat i la

illusi de la infantesa.

A part del jardiner que cuida el jard dels senyorets, tamb apareix el
jard del Sr Bellom i el jard dels pares de lEugeni, que en certa
manera potser s el que ms recorda al que la Rosamaria cuidava
amb lEugeni quan era petita i adolescent.

En aquesta obra apareix el jard a prop del mar. Tanmateix, laigua no

t tanta significaci en lobra de Rodoreda.

El fet que el jard sigui vist com un lloc ple de positivisme, pau i
felicitat fa que el jardiner sigui un personatge positiu, tendre i
innocent. El jardiner t de petit una marca duna creu al paladar,
aspecte que relata la seva innocncia.

A ms, el jard fa de lligam entre algunes relacions, com la del

jardiner amb en Feliu, amb lEugeni, el Sr Bellom...

Hi ha tanta connexi entre el jardiner i el jard que diu que el sent a

respirar. El propi jardiner es compara amb un eucaliptus (smbol
dausteritat i senzillesa) el jardiner s un personatge que viu
amb poc i s ferm. Noms el fa trontollar la mort de la Ceclia.